Contrast. La mateixa gàbia, la mateixa tortura.

3
de 1 3 Contrast. La mateixa gàbia, la mateixa tortura. Jesús Frare. Després de la guerra civil, quan era un xiquet, Fernando Oltra estava marcat per ser d’una “família de rojos” i, aprofitant que l’havien enxampat collint figues sense permís, el castigaren a passar un dia a la setmana a la gossera municipal de Pego, de la nit de dissabte a la de diumenge. Sa mare plorava desconsoladament, angoixada per veure el seu xiquet tancat com un gos . 1 Lucy, Bety i Anarcha són els únics noms coneguts de les 11 dones negres esclavitzades que utilitzà pels seus experiments qui és conegut com a pare de la ginecologia i l’obstetrícia modernes, J. Marion Sims. Les done negres havien de parir des de molt joves, i ho havien de fer una i altra vegada perquè la procreació era la seua principal “rendibilitat”. La fam i la desnutrició eren habituals i solien complicar aquests parts, origen per a moltes dones de terribles seqüeles com la fístula de vagina, per a la que Marion Sims desenvolupà la primera tècnica quirúrgica viable. Això és el que provava de trobar amb aquestes 11 víctimes de l’experimentació, una i altra vegada i sense anestèsia. Anarcha patí la primera operació amb 17 anys, i aquestes continuaren durant 4 anys fins a arribar a les 30. Aconseguits els seus objectius, Marion Sims marxà a Nova York i aplicà les tècniques desenvolupades en els seus experiments a dones blanques, en una clínica privada i, per suposat, amb anestèsia. La primera tècnica anestèsica eficient, amb èter, s’aconseguí el 1846 i, per tant, podria haver estat disponible per a Anarcha i les altres dones. Harriet A. Washington diu que “no es pot sacrificar cruelment un xicotet grup de persones sense poder per a beneficiar altre grup de persones molt poderoses. Això no es pot defensar èticament, ni tampoc és un acte heroic”. El que féu és abusar de la gent a canvi d’un avanç Levante-EMV, A.P.F., 06/11/2017, ”Con 13 años me encarcelaron en la perrera por coger unos higos”, http:// 1 www.levante-emv.com/marina/2017/11/06/13-anos-encerraron-perrera-coger/1637892.html Els “lleons gais” de Masai Mara.

Transcript of Contrast. La mateixa gàbia, la mateixa tortura.

Page 1: Contrast.  La mateixa gàbia, la mateixa tortura.

� de �1 3Contrast. La mateixa gàbia, la mateixa tortura. Jesús Frare.

Després de la guerra civil, quan era un xiquet, Fernando Oltra estava marcat per ser d’una “família de rojos” i, aprofitant que l’havien enxampat collint figues sense permís, el castigaren a passar un dia a la setmana a la gossera municipal de Pego, de la nit de dissabte a la de diumenge. Sa mare plorava desconsoladament, angoixada per veure el seu xiquet tancat com un gos . 1

Lucy, Bety i Anarcha són els únics noms coneguts de les 11 dones negres esclavitzades que utilitzà pels seus experiments qui és conegut com a pare de la ginecologia i l’obstetrícia modernes, J. Marion Sims. Les done negres havien de parir des de molt joves, i ho havien de fer una i altra vegada perquè la procreació era la seua principal “rendibilitat”. La fam i la desnutrició eren habituals i solien complicar aquests parts, origen per a moltes dones de terribles seqüeles com la fístula de vagina, per a la que Marion Sims desenvolupà la primera tècnica quirúrgica viable.Això és el que provava de trobar amb aquestes 11 víctimes de l’experimentació, una i altra vegada i sense anestèsia. Anarcha patí la primera operació amb 17 anys, i aquestes continuaren durant 4 anys fins a arribar a les 30. Aconseguits els seus objectius, Marion Sims marxà a Nova York i aplicà les tècniques desenvolupades en els seus experiments a dones blanques, en una clínica privada i, per suposat, amb anestèsia. La primera tècnica anestèsica eficient, amb èter, s’aconseguí el 1846 i, per tant, podria haver estat disponible per a Anarcha i les altres dones. Harriet A. Washington diu que “no es pot sacrificar cruelment un xicotet grup de persones sense poder per a beneficiar altre grup de persones molt poderoses. Això no es pot defensar èticament, ni tampoc és un acte heroic”. El que féu és abusar de la gent a canvi d’un avanç

Levante-EMV, A.P.F., 06/11/2017, ”Con 13 años me encarcelaron en la perrera por coger unos higos”, http://1

www.levante-emv.com/marina/2017/11/06/13-anos-encerraron-perrera-coger/1637892.html

Els “lleons gais” de Masai Mara.

Page 2: Contrast.  La mateixa gàbia, la mateixa tortura.

� de �2 3mèdic, amagat darrere d’arguments com que les persones negres no sentien dolor o que, com a mínim, no el sentien de la mateixa manera que les blanques . 2

Dos l leons mascles han estat fotografiats a Masai Mara en actitud de còpula, un sobre l’altre i entre els matolls. És un fet normal entre els lleons, però els inquisidors contra l’homosexualitat no volen tolerar que la imatge siga divulgada a Kenya. Fins i tot diuen que no pot ser que ho facen, perquè els lleons no veuen pel·lícules d’adoctrinament gai, i que han estat víctimes del turisme gai. La teoria és que haurien vist humans mascles entre els matolls i que, malgrat la seua irracionalitat, captaren la idea i l’imitaren immediatament, fent gala d’un progrés cultural que no quadra massa amb les idees especistes. El responsable de la censura a Kenya proposa, fins i tot, que els dos “lleons gais” siguen separats de la resta per a que el mal no es propague, i que siguen sotmesos a teràpies reconstructives de l’heternormativitat . 3

Fa mal pensar en un xiquet tancat a una gàbia d’una gossera. És terrible imaginar una dona negra esclavitzada forçada a patir cirurgies sense anestèsia mentre es fortament

immobilitzada per un grup d’homes blancs. Si ampliem mentalment la imatge del jove Fernando, veurem gossos tancats a les gàbies del seu costat, i si ho fem amb la imatge d’Anarcha, Lucy i Bety, veurem milers i milers d’animals sotmesos a aquestes pràctiques una i altra vegada i, a més, condemnats a mort per a quan acaben els experiments.El 2 d’abril de 1954 arribaven al port de Barcelona els últims presoners de la División Azul alliberats per l’URSS. El film de 1956 Embajadores en el Infierno, dirigit per José Maria Forqué i basat en les memòries del capità Teodoro Palacios Cueto (signades per ell i per Torcuato Luca de Tena) tingué un gran èxit. Davant d’aquell acte propagandístic del franquisme, cap persona s’atreví a preguntar com podia ser que els barracons de fusta de l’Escola d’Aplicació i Tir d’Infanteria a Hoyo de Manzanares, on es gravà la pel·lícula, serviren com a residència dels soldats espanyols i per a simular els gulags soviètics, sense que fera falta cap alteració . El 4

contrast d’aquests dos usos explica moltes coses. Les gàbies de la gossera de Pego eren les mateixes pel jove Fernando i per tots els gossos que patiren i moriren en elles, i les víctimes humanes de l’experimentació mèdica pateixen el mateix que les no humanes. És el contrast el que explica moltes coses. Quan els blancs racistes del segle XIX intentaven justificar el que feien amb el pretext que les persones negres esclavitzades no sentien el dolor, o que no el sentien com les blanques, també ens expliquen moltes coses.

BBC MJUNDO, Natalia Guerrero, 17/09/2017, ¿Sádico o salvador?: quién fue J. Marion Sims, el médico que hizo 2

cirugías vaginales sin anestesia en esclavas negras y es considerado el "padre de la ginecología moderna”, http://www.bbc.com/mundo/noticias-41138128

El País, redacció, 11/11/2017, Kenia culpa al turismo gay de un encuentro sexual entre leones machos, https://3

elpais.com/internacional/2017/11/10/mundo_global/1510319149_490602.html?id_externo_rsoc=FB_CM Cardona, Gabriel, El gigante descalzo. El ejército de Franco, Agular, Madrid, 2003, p. 237-240.4

Protesta davant el monument a Marions Simps a Central Park (Nova York), de l’organització Black Youth Project (2017).

Page 3: Contrast.  La mateixa gàbia, la mateixa tortura.

� de �3 3L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el p rogrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no poden deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures,

i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.Per a fer servei a l’heteronormativitat, fins i tot els animals estan en un plànol superior… I, aleshores, per la seua noblesa, poden aprendre coses lletges dels humans animalitzats. L’homòfob escandalitzat encara ens ha d’explicar com és que un animal aprèn tan ràpid, i com és que la proposta dels valents que es posaren a copular a prop dels lleons els semblà tan interessant com per a posar-la en pràctica tan ràpidament. I com és que uns animals amb aquestes capacitats pot ser relegat a conveniència fins a una inferioritat animal natural.Jo crec que hem d’aprendre a valorar eixe contrast que apareix de sobte, com si fora la pedra roseta que serveix per a desxifrar definitivament l’idioma dels prejudicis. Pel que fa al prejudici especista, les gàbies de les gosseres ens haurien de fer plorar com plorava la mare de Fernando Oltra. Els crits de dolor dels altres animals són els mateixos que els nostres, com ho són el desig de viure i de gaudir de la llibertat.———P.D.: Ho lamente per qui considere que fer comparacions entre éssers humans i no humans esclavitzats és denigrant, profundament racista i expressió de la colonialitat. La història de la esclavitud moderna també pot ser referent per persones blanques, més quan la gent blanca fou protagonista (negativa) d’aquesta història. Ah, també considere que rebutjar la comparació entre éssers humans i no humans esclavitzats és profundament especista, tant com moltes altres actituds i arguments humans basats en el dogma de la inferioritat natural dels altres animals.

Tancament humà a les gàbies de la protectora de Parla en lluita contra el seu desallotjament (2013).