Activitats d’aprenentatge

1.Classificació de conceptes

1.1 Classifica aquests materials de la construcció: maó, ciment, teula, totxo i calç.

1.2 Escriu al costat de cadascuna de les paraules una P (Paleolític), N (Neolític) o M (Edat dels Metalls).

1.3 Quin criteri s'ha fet servir per a classificar aquestes activitats econòmiques?

1.4 Completa aquest quadre, tenint en compte que algun fet pot repetir-se:

2. Ordenació de conceptes

2.1 Ordena aquestes fraccions de major a menor.

2.2 Ordena aquestes imatges tenint en compte el procés de colonització del sól.

2.3 En estudiar la història apareix una variant de l'ordenació de frases o textos que és la situació sobre un fris cronològic de fets, personatges i esdeveniments històrics, per exemple, la següent activitat demana de situar en un fris cronològic aquests fets històrics:

Regne visigot (segle V) Presència musulmana de la Península (segles VIII-XV) Formació de la corona catalanoaragonesa (segle XII) Expansió catalana per la Mediterrània (segle XIV)

3. Relació entre conceptes

3.1 Relaciona la causa amb l'efecte d'aquests problemes que es presenten al paisatge mediterrani, posant la lletra al parèntesi que correspongui:

3.2 Aquestes tres causes podrien explicar l’aparició de l’agricultura:

1. Que els aliments estiguessin reduïts a una zona determinada. 2. Que es produís una concentració elevada de la població. 3. Que es produís un canvi de clima.

A partir de la que et sembli que n’és la causa principal, explica per escrit el procés fins que arribis a la que et sembli menys important.

3.3 Relaciona cada animal amb el seu tipus d’alimentació:

3.4 Relaciona cada concepte de la primera columna amb un o més conceptes de la segona.

3.5 Relaciona els termes situats en les dues primeres columnes i amb la paraula que es forma relaciona-ho amb el segnificat corresponent de la

tercera.

3.6 A quin factor de producció (mà d'obra, tecnologia, matèria, mercat, energia i capital) correspon cadascun dels elements d’aquesta llista.

‐ Conductor ‐ Control central de les màquines ‐ Blat ‐ Comprador ‐ Gas natural ‐ Grua

3.7 Relaciona aquestes entitats locals amb la seva definició.

3.8 Aquestes il·lustracions mostren una mateixa ciutat en diversos moments de la seva història. Escriu sota de cada època històrica la lletra del dibuix que li correspon.

Edat Moderna Edat Antiga Edat Contemporànea Edat Mitjana

3.9 Marca amb diferents colors el camí que ha de seguir la mona per aconseguir

exemple extret del llibre Matemàtiques 1, del projecte Activa de l’editorial Brúixola (2002).

4. Establir la relació entre una fet i la seva causa

4.1 Es pot considerar certa l’afirmació que diu que la manca de planificació és una de les causes principals dels efectes multiplicadors de les inundacions en l’àmbit de la Mediterrània? Per què?

5. Deducció d’un fet o concepte

5.1 Llegeix aquests avantatges i inconvenients i escriu a quin mitjà de transport es fa referència.

5.2 Observa aquestes fotografies i explica quin agent extern ha participat en la formació d’aquestes formes de relleu.

5.3 Cadascuna d’aquestes línies conté una paraula que no està relacionada amb les altres, quina? Explica per què.

‐ aquells, un, les, la, nou ‐ jaqueta, cosina, germanes, animal ‐ menjo, cantaré, veig, dormo

6. Elaboració de mapes conceptuals

Per l’elaboració de mapes conceptual existeixen tot un seguit d’aplicacions web 2.0 que ens permetran realitzar les nostres mapesa conceptuals a l’aula. A continuació, es presenten algunes d’aquestes aplicacions i un exemple visual. Al final es pot trobar un manual d’estratègies per l’elaboració d’un mapa conceptual.

6.1 Mitjançamt l’aplicació BUBBL

6.2 Mitjançant l’aplicació CmapTools:

6.3 Mitjançant l’aplicació Wilsemapping:

6.4 Mitjançant l’aplicació Mindmeister:

Aquí pots trobar les estratègies per elaborar mapes conceptuals

7. Activitats amb fotografies i imatges

7.1 Identifica el cànon de bellesa en l’escultura grega clàssica i observa la proporció matemàtica entre les diferents parts del cos.

7.2 A partir d’aquesta imatge de “El Jurament dels Horacis” de David, subratlla els elements plàstics com la perspectiva o de composició com les formes geomètriques dominants i assenyalar el centre de la imatge amb una X

7.3 Analitza quantitativament els elements que formen part d’aquest paissatge i classifica’l raonadament a partir d’aquest recompte.

7.4 Mitjançant el dibuix de les línies predominants de l’entramat urbà, identifica les diferents tipologies que s’hi observen i el tipus de plànol de cadascuna de les següents ciutats.

7.5 Reconeix a partir de la següent fotografia els diferents usos que se li dóna al sól.

‐ Àrea ocupada per habitatges urbans (vermell) ‐ Espai industrial (blau) ‐ Espai agrícola (negre) ‐ Bosc i espai agrari abandonat (verd) ‐ Vies de comunicació principals, no urbanes (rosa)

8. A partir de l’elaboració de calcs

L’ús de la PDI a l’àrea de visual i plàstica permet manipular i recrear imatges mitjançant els calcs.

a) Es projecta una imatge al tauler.

b) Es repassa usant l’eina retolador.

c) S’eliminen les imatges originals i queda un calc. Si heu realitzat el calc tot fent més d'un traç us convé agrupar totes les línies.

Reinterpretar els colors d’una obra i pintar-la de nou usant les diferents possibilitats de color que dóna l’eina del retolador. Cas de l’obra de Picasso.

Acabar una obra que per les seves característiques està incompleta. Exemple de la pintura de l’església de Sant Joan de Boí.

8.1 Fes un calc de la següent imatge i pinta-la.

9.Activitats amb l’ús de la galeria d’imatges

A través de les imatges pròpies de la galeria o de l’Smart Exchange

(Fotografia de la galeria Smart Exchange)

9.1 Identificar les notes musicals: escriure el nom, encerclar determinada nota, completar seqüències de les notes…

9.2 Treballar el ritme: segons les pulsacions, amb els diferents tipus de notes musicals, completar ritmes, relacionar ritmes amb estrofes de cançons treballades,

etc

(aquesta activitat està extreta del llibre Un món de sons. Educació primària 1r curs de l’editorial Claret).

9.3 Presentar la partitura i la lletra d’una cançó per a ser cantada en grup, treballar els compassos, fer dictats rítmics…

9.4 Arrossegar un paisatge i col•locar diferents animals que corresponguin a aquell ecosistema.

9.5 Elaborar cadenes alimentàries identificant els productors, consumidors i descomponedors.

 

9.6 Identificar els diferents elements d’un habitatge.

Aquesta activitat està extreta de l’aplicació Com es fa una casa d’Anna Folqué Francolí (CEIP La Ginesta de Vallirana, Baix Llobregat).

9.7 Les figures geomètriques i els seus costats: Quants costats té aquesta figura?

9.8 Treball de la superfície de figures geomètriques: Considera que aquest quadrat ( ) té 1 unitat d’àrea. Calcula l’àrea de les figures següents:

9.9 Construeix una figura de tres costats que tingui un angle recte o bé una altra de cinc costats que tingui tres angles rectes, etc.

9.10 A partir de les següents imatges crea una història i explica-la als teus companys.Si analitzeu bé els continguts de les diferents carpetes trobareu allò que us fa falta per a inventar una bona història per a explicar als infants (cases, castells, monuments, paisatges, escenaris diversos, l’espai, animals, objectes, persones…).

10. Treball d’una notícia

Si bé el treball d’una notícia, ja sigui la lectura i el comentari com també la redacció, és eminentment un treball individual o en petit grup. Hi ha una sèrie d’accions que es poden realitzar en gran grup i la PDI pot ajudar i força.

a) Presentació dels mitjans de comunicació electrònics on es poden recuperar notícies per a ser comentades.

Accés. Com s’organitzen internament. Es pot fer una introducció a les seccions i subseccions

d’un diari.

b) Tractament que es dóna d’una mateixa notícia en mitjans de comunicació com les digitals de la premsa escrita o audiovisuals (les televisions, cada cop més freqüentment, pengen les notícies que es presenten als seus informatius).

c) Presentació de l’estructura externa d’una notícia extreta de la premsa escrita. Les característiques dels programes de gestió de les diferents PDI permeten interactuar sobre els textos que es presenten i identificar les seccions, els títols… (en aquest exemple s’utilitzen les Eines flotants).

L’estructura també es pot treballar fent una mena de trencaclosques amb els elements del títol, del cos i de la imatge, i presentar-ho individualment de manera que es pugui deduir de quina part de la notícia es tracta.

e) Identificar en una notícia si les sis qüestions periodístiques bàsiques (què, qui, quan, on, com i per què) donen resposta a l’objectiu inicial proposat per l’autor. Per això caldrà fer una atenta lectura conjunta dels diferents paràgrafs i assenyalar quina o quines qüestions periodístiques es desenvolupen en cadascun d’ells.

f) A banda de les notícies que es poden trobar en els mitjans de comunicació, la PDI també es pot usar d’una manera semblant per a comentar les notícies que un sol alumne o un grup reduït pugui haver redactat per a publicar al bloc de l’escola o l’institut, o en altres contextos com en el marc del projecte de periodisme digital escoles en xarxa, una iniciativa de la revista Escola Catalana en col•laboració amb Vilaweb.

Bibliografia

‐ http://blocs.xtec.cat/pdibadalona/5-propostes-dus-de-la-pdi-a-laula/