semiòtica · personal · coral · tàctil · incla

ssi f

cab

le ·

xup xup · carismàtica ·

multilingüe · inquieta · comb

inable · iridesce

nt ·

met

àl·

lica · translúcida

irregular · polisèmic a · atzarosa · perdurable · imperdible · identif cable ·

verbal · numeral · setmanal · taladrada · enreve

ssada · rectangular identitària · universal · xocant · cadenciosa · fasc inant · vital · esgotadora · f nal

visual · provocadora · mus

ical

· art

esanal · complexa · enc unyada · desencunyada

sinuosa · insòlita · se lect

a ·

posta

l · puzleriana · siner

gètica · alfabètica

eclèctica · multicultural · atípica · original · conceptual · juganera · salvatge · seriosa · im

possible · irrepetible · artística · mestissa · eterna · seductora · carm

osa · tancada · oberta · empàtica · simpàtica · innovadora · descarada · colorista · suggestiva · gràfca · tipogràfca · utòpica · espi

ral ·

úni

ca ·

enc

aixa

ble

· de

senc

aixa

ble

· en

igm

àtic

a ·

eni

gmís

tica

· m

últi

ple

· in

terd

isci

plin

ar ·

fla

ntrò

pica

· d

isse

nyad

a ·

didà

ctic

a ·

guai

· b

arro

ca ·

ren

aixe

ntis

ta ·

etèria · genial · heterogènia · sense fronteres · sense nom · sense ordre · sense concert · econòmic · caríssima ·

Ep, això no és un manual, el que és manual, artístic i artesà és aquest projecte únic i irrepe-tible. I, tanmateix, si hi ha algun in-conscient amb ganes de repetir-ho, farà bé de llegir aquesta crònica. La resta (és a dir, tot-hom) podeu seguir-ho com una història d’aventurers temeraris que esmercen gran quantitat d’esforç, recursos i energies en un projecte que us pot semblar des de lleugerament entranya-ble a radicalment absurd. No patiu, a nosaltres també ens sorprèn alguna de les co-ses que vosaltres feu (o us proposeu fer). Però això és un al-tre tema.

Tot va començar un 18 de gener de 2003 a Barcelona. Se’ns va acudir la idea genial de fer una revista en forma de puzle que, segons com s’encaixessin les peces, anés creant revistes i in-teraccions diferents. Fantàstic! A la foto [1] podeu veure l’en-tusiasme de l’equip de treball: Carles Molins, Carmen Borja i Lena Torre davant d’una pensa-da tan apassionant. A la [36] (maig del 2006) el mateix equip encara més entusiasmat per acabar, per fi! la revista que te-niu entre mans. Com a anèc-

dota, el resultat de no tallar-se els cabells

fins acabar-la.Però tornem al pro-jecte inicial: faríem

This is not a hand-book, what is really handmade is this unique project.But, nevertheless, if there is any fool willing to repeat it, it will be worth having a look at this account. The rest of people (I mean, everybody) can just think of it as a daring adventurers’ story that spend great deals of effort, resources and energy in an ap-parent nonsense. Don’t worry, we are astonished with some of the things you do (or plan to do). Anyway, that’s not the matter.Everything started on January 18th 2003 in Barcelona. We came up with the brilliant idea of

making a puzzle-shaped magazine the pieces of which would create diffe-rent combinations

for different magazi-nes. Fantastic! On picture [1] you can see the enthusiastic work team: Car les Mol ins, Carmen Borja and Lena Torre after such an exciting thought. On [36] (May 2006) the same pool even more enthusiastic after finishing, at last!, the magazine you are holding. As an anecdote, the promise not to have our hair cut until its

ending.But let’s get back to

the initial project: we would make 4 groups with 6 au-thors in each. There

Esto no es un ma-nual. Lo que es ma-nual, artístico y ar-tesano es este pro-yecto único e irrepe-tible. Y, sin embargo, si hay algún inconsciente con ga-nas de repetirlo, hará bien en leer esta crónica. El resto (es de-cir, todos) podéis seguirla como una historia de aventureros te-merarios que dedican gran canti-dad de esfuerzo, recursos y ener-gías a un proyecto que os puede parecer desde ligeramente entra-ñable a radicalmente absurdo. No sufráis, a nosotros también nos sorprenden algunas de las cosas que hacéis (o pensáis ha-cer). Pero ese es otro tema.Todo comenzó un 18 de enero del 2003 en Barcelona. Se nos

ocurrió la idea ge-nial de hacer una revista en forma de puzzle que, según cómo se encajasen

las piezas, fuera crean-do revistas e interacciones dife-rentes. ¡Fantástico! En la foto [1] podéis ver el entusiasmo del equipo de trabajo: Carles Molins, Carmen Borja y Lena To-rre ante una ocurrencia tan apa-sionante. En la [36] (mayo del 2006) el mismo equipo todavía más entusiasmado al acabar ¡por fin! la revista que tenéis entre las manos. Como anécdo-ta, el resultado de no cortarse el pelo hasta acabarla.Pero volvamos al proyecto ini-cial. Haríamos 4 grupos de 6 autores: en uno habría poetas,

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

4 grups de 6 autors, en un hi hauria poetes, en l’altre nar-radors, en el tercer fotògrafs i dibuixants i el darrer seria un calaix de sastre on hi posaríem música, moda, teatre, etc. 6 x 4 = 24 autors i 24 pàgines. Hem acabat amb 96 autors i 96 pàgi-nes (sempre jugant amb el 6 i els seus múltiples). La criatura, talment l’Audrey II, se’ns anava fent gran... Gairebé vam dedicar un any a resoldre els aspectes tècnics i fer proves i maquetes (i a com-plicar-ho i encarir-ho). La majo-ria de professionals sem-pre us diuen que no es pot fer. Que és caríssim i a més im-possible. Insistiu.

Si no podeu feu-ho vosaltres mateixos (que és el que hem acabat fent gairebé sempre) busqueu qui pugui i ho vulgui fer. No us desespereu i sort...El primer gran contratemps va ser l’encunyat. Les peces, un cop tallades, encaixaven perfec-tament d’una en una, però en posar diverses pàgines, el gruix dels papers impedia que es po-gués muntar el puzle (fins i tot ara mateix, com podeu provar, no és gens fàcil). El projecte quedava aturat abans de néixer. Insistència i tossuderia: si tèc-

nicament no podia anar amb el mateix encuny

l’encunyaríem dos cops: un per fer la peça i l’altre per

would be poetry in one, narrative in another, photogra-phy and drawing and, in the last one, we would mix different disciplines such as music, thea-tre, fashion design,... 6 x 4 = 24 authors and 24 pages. We have ended up having 96 authors and 96 pages (always playing with number 6 and its multiples). The creature, the same as Audrey II, was growing up...It took us almost a whole year to solve technical aspects and to make attempts (pro-gressively becoming more and more dif-ficult and expen-sive). The majority of professionals

state that it can’t be done, that it’s not worthy and im-possible. Insist. If

you cannot do it by yourself, look for some-

body able and willing to. Don’t get desperate and good luck...Our first obstacle was the punch. The pieces, once cut, fitted each other perfectly one-on-one, but when placing many pages, the thickness of the pa-pers prevented the puzzle from being made (even now, as you can see, it is far from easy). The project had been stopped

before having been born. Stubbornness and in-sistence: if it didn’t work with only one punch, it would be done twice: the first

en otro narradores, en el tercero fotó-grafos y dibujantes, y el último sería un cajón de sastre don-de pondríamos música, moda, teatro, etc. 6 x 4 = 24 autores y 24 páginas. Hemos acabado con 96 autores y 96 páginas (siempre jugando con el 6 y sus múltiplos). La criatu-ra, como Audrey II, se nos iba haciendo mayor...Dedicamos un año a resolver los aspectos técnicos y a hacer pruebas y maquetas (y a com-plicarlo y encarecerlo). La ma-yoría de profesionales siempre dicen que no se puede hacer. Que es carísimo y además impo-sible. Insistid. Si no podéis ha-cerlo vosotros mismos (que es

lo que hemos aca-bado haciendo casi s iempre) , buscad quien pueda y quie-

ra. No os desesperéis y suerte... El primer gran

contratiempo fue el troquelado. Las piezas, una vez cortadas, encajaban perfectamente de una en una, pero al colocar va-rias páginas, el grosor del papel impedía que se pudiera montar el puzzle (incluso ahora, como podéis comprobar, no es fácil). El proyecto quedaba parado an-tes de nacer. Insistencia y tozu-dez: si técnicamente no podía ser con el mismo troquel, tro-quelaríamos dos veces: una para hacer la pieza y otra para co-mernos un milímetro de papel en la zona de encaje. Lo compli-

[7]

[8]

[9]

[10][11]

[12]

menjar-nos un mil·límetre de paper en la zona d’encaix. Ho complicava, ho encaria, però tiràvem endavant.Paral·lelament comencem a contactar amb tota mena d’ar-tistes (tant reconeguts com no-vells), quant més variats millor: si teníem un pintor hiperrealis-ta en buscàvem un d’abstracte, si teníem música contemporà-nia ho proposàvem a un grup pop. Sovint els artistes només es relacionen amb la seva disci-plina i, encara dins d’aquesta, amb una tendència concreta. Nosaltres volíem trencar amb això, barrejar orígens, cultures, edats, disciplines artístiques, estils...

Potser la tria no sempre ha es-tat prou encertada però el con-junt s’ajusta impecablement a la filosofia del projecte. Som a l’estiu del 2004 i a Barce-lona les institucions s’esplaien amb l’organització del Fòrum cul-turalment més multi i disciplinar-ment més inter. Res a veure amb nosaltres. Després de passar més d’un any parlant amb artistes i explicant-los el projecte (la majoria no van entendre res) i posterior-ment perseguint-los (alguns van ser complidors, d’altres en-

cara els esperem...) vam contactar amb la Rai Ferrer d’ArjoWiggins (una important em-presa paperera amb

for shaping the piece and the se-cond to chop 1 mm of paper at the con-tact area. It turned out more and more dif-ficult and expensive but we held on.At the same time, we started to contact all kind of artists (fa-mous and starters): if we found a hyperrealistic painter we sought an abstract one. If we had contemporary music we looked for a pop band. Often, artists belong to one discipline and, inside it, they specialise in a tendency. We wanted to break the rule and mix up origins, cul-tures, ages, styles,...The selection may not have been right

enough but the whole fits comple-tely the philosophy of the project.

In the summer 2004 in Barcelona, institu-

tions focused on the organi-sation of the most cultural multi and disciplinary inter Fòrum. Nothing to do with us.After having spent more than one year telling the artists about the project (hardly any of them caught the idea) and tracking them down afterwards (some of them responded whereas we are still waiting for

others) we asked Rai Fer-rer (from the well-

known paper com-pany ArjoWiggins) if they could pro-vide us with the

caba, lo encarecía, pero seguíamos ade-lante.Paralelamente em-pezamos a contactar con toda clase de artistas (tanto conocidos como nove-les), cuanto más variados mejor: si teníamos un pintor hiperrea-lista buscábamos uno abstrac-to, si contábamos con música contemporánea lo proponíamos a un grupo pop. A menudo los artistas sólo se relacionan con los de su propia disciplina y, dentro de ella, con los de una tendencia concreta. Nosotros queríamos romper con eso, mezclar orígenes, culturas, eda-des, disciplinas artísticas, esti-los... Quizá la elección no ha sido siempre la más acertada,

pero el conjunto se ajusta impecable-mente a la filosofía del proyecto.

Estamos en el vera-no del 2004 y en Barce-

lona las instituciones se entre-tienen con la organización del Fórum culturalmente más multi y disciplinarmente más inter. Nada que ver con nosotros.Después de pasar más de un año hablando con artistas y ex-plicándoles el proyecto (la ma-yor parte no entendieron nada) y posteriormente persiguiéndo-los (algunos fueron cumplido-res, a otros todavía los estamos esperando...), contactamos con Rai Ferrer, de ArjoWiggins (una importante empresa papelera con marcas tan conocidas como

[13]

[14]

[15]

[16][21]

marques tan conegudes com Conqueror) perquè ens ajudés facilitant-nos el paper [3] que ens va tallar el Miga [4]. I és que, per fer-ho més difícil i va-riat, se’ns havia acudit que cada text tindria una tipografia dife-rent i estaria imprès en un paper especial [2]). Començava el puzle. Teníem 576 peces i havíem de distribuir-hi 96 autors (alguns amb 2 peces, d’altres amb 4, la majoria amb 6, alguns amb 12, 18...), trobar quin paper hi anava millor, qui-na tipografia, quin ordre [5]. I després tornar-ho a fer perquè no encaixava o ens semblava més adequada una altra solució. Ja érem al

2005 i arrasava el sudoku. Veieu com cadascú es distreu com vol.I la maquetació... Alguns autors havien creat o aportat obres pensades per a la forma punye-terament irregular de les peces, però en d’altres casos va costar deu i ajut fer-ho encaixar. 96 autors, 96 desafiaments [6].Imprimir-ho també va ser una història, a mida que havien anat augmentant el nombre de pàgi-nes (moltes d’elles en color), fer-ho en offset pujava milers i milers d’euros. Amb un tiratge

reduït la impressió digital semblava una opció

(també prou cara...), però tants papers especials el donaven

materials [3] which were lately cut up by Miga [4]. In the end, we had decided to assign each text a different typography and type of paper to make it more original [2].The puzzle had begun. We had 576 pieces and 96 authors with whom to fill the pages giving 2 pieces to some, 4, 6 the ma-jority of times and exception-ally more than 6. We had to choose the specific paper and typography too [5] and rear-range it if we changed our minds. We were already in 2005, the year of sudoku. You see, eve ryone ha s something to be entertained with.

And the lay out. Some authors had created or brought works taking into

a c coun t t he an -noying irregular shape

of the pieces, but in other cases we had a hell of a time to make them fit. 96 authors turned out to be 96 challen­ges [6].The printing of the magazine was such a quest as well. The longer it became, the more ex-pensive the offset print was. The digital print looked like a solution with a short edition

and plain papers but, all things considered, the printers didn’t dare to try with such special mate-rials. As a result, we

Conqueror) para que nos ayudara facili-tándonos el papel [3], que nos cortó Miga [4]. Y es que, para hacerlo más difí-cil y variado, se nos había ocu-rrido que cada texto tendría una tipografía diferente y estaría impreso en un papel especial [2].Comenzaba el puzzle. Teníamos 576 piezas y debíamos distri-buir en ellas 96 autores (algu-nos con 2 piezas, otros con 4, la mayoría con 6, algunos con 12 o 18...), encontrar qué papel iba mejor, qué tipografía, qué orden [5]. Y después volverlo a hacer porque no encajaba o nos parecía más adecuada otra solu-ción. Ya estábamos en el 2005 y

arrasaba el sudoku. Como véis, cada uno se d i s t ra e como quiere.

Y la maquetación... Algunos autores habían

creado o aportado obras pensa-das expresamente para la forma irregular de las piezas, pero en otros casos costó Dios y ayuda hacerlas encajar. 96 autores, 96 desafíos [6].Imprimirlo también fue una his-toria. A medida que habían ido aumentando el número de pági-nas (muchas de ellas en color), imprimir en offset subía miles y miles de euros. Con un tiraje reducido la impresión digital parecía una opción (también bastante cara...), pero tantos papeles especiales daban mu-

[17]

[18] [19]

[20]

molts problemes i no s’hi van atrevir. I ja ens veus provant màquines fins trobar la que feia el que necessitàvem [7], com-prar-la i imprimir-ho nosaltres mateixos [8] (excepte les tin-tes metal·litzades que ens ho va fer La Impremta Ecològica). Com tres revistes passen full cap a una banda i les altres cap a l’altra es va haver de fer un minuciós treball de comprova-ció per assegurar-se que tot es llegia bé [9]. Després, un cop empaquetat [10] es va ha-ver de guillotinar a mida A4 [11] i fer els forats a banda i banda per al wir-o [12].Mentrestant vam començar a enviar

les primeres Notí­cies puzleria­nes [30], una sèrie de correus electrònics amb informació so-bre els participants i l’evolució del projecte (així compaginà-vem la interrelació entre els autors amb la constatació que, tot i que a poc a poc, el puzle anava prenent forma). I als tres anys de l’inici de la revista, el moment més delicat: l’encunyat, fet pel Joaquín i l’Andrés ([15] [16] [34]). 68 hores de feina passant tots els fulls, manualment, dos cops i al-gun tres (a les fotos [13] i [14]

podeu veure els encunys del dret i del revés).Després es van ha-ver de desencunyar (és a dir, separar les

had to look for the machine we needed [7], we bought it and we did it our-selves [8] (except for the metallized inks, that were printed at La Im-premta Ecològica).Due to the convoluted process of reading, we had to check out if it could be read well [9]. Then, after the packaging [10], the magazine had to be guillo-tined to a A4 size [11] and the holes at its sides made in order to put the wir-o [12].Meanwhile, we began to send the first Notí­cies puzleria­nes (Puzzle(d) news) [30], a group of mails providing in-formation about the artists and the

development of the project (this was a means to show the advance, a slow

one though, of the magazine.

And after 3 years from the be-ginning, the most delicate moment: the punch, made by Joaquín and Andrés ([15] [16] [34]). 68 hours of putting in the machine, by hand, every page twice or even three times (on pictures [13] and [14] you can see the punches the right way round and upside down).

Later, more than 86,000 pages had to be sepa-

rated from each other [17] [18] and we had to take out the 100,000

chos problemas y los impresores no se atrevieron. Y ya nos véis probando má-quinas hasta encon-trar la que hacía lo que necesitábamos [7], comprán-dola e imprimiendo nosotros mismos [8] (excepto las tintas metalizadas, que fueron a cargo de La Imprenta Ecológica).Como tres revistas pasan página hacia un lado y las otras tres hacia el otro, hubo que hacer un minucioso trabajo de com-probación para asegurarse que todo se leía bien [9]. Después, una vez empaquetado [10], se guillotinó a medida A4 [11] y se perforó a uno y otro lado para el wir-o [12]. Mientras tanto comenzamos a enviar las

primeras Notí­cies puzlerianes [30], una serie de correos electrónicos con in-formación sobre los

participantes y la evo-lución del proyecto (así compa-ginábamos la interrelación con los autores con la constatación de que, aunque poco a poco, el puzzle iba tomando forma).Y a los tres años del inicio de la revista, el momento más delica-do: el troquelaje, realizado por Joaquín y Andrés ([15] [16] [34]). 68 horas de trabajo pa-sando todas las hojas, manual-mente, dos veces y hasta tres (en las fotos [13] y [14] po-déis ver los troqueles del de-recho y del revés). Después se tuvieron que destroquelar (es

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

més de 86.000 peces) [17] [18] i treure les vora de 100.000 maleïdes pestanyetes, 89 simpàtiques hores. El següent pas consistia a anar agafant full a full de cada revista i posar-los per l’ordre correcte (uns 80.000) ([19] [20]). Per a la primera revista vam trigar 14 hores ([22] [23]), la sisena ja la vam fer en 8.30 (la pràctica). Posar les espirals [24] [25]) i tancar-les [26] [27] vam en-llestir-ho en poc més de 21 hores. Com podeu suposar, en les re-vistes normals, totes aquestes feines es fan mecànicament, però aquesta és tan especial que no va

poder ser. Paciència i dedica-ció.Però finalment ja havíem acon-seguit enllestir el projecte.Tot? encara no. Bé s’havien de numerar les peces (amb tinta invisible que és més guai) i fer aquest manual que no és un manual, i una capsa on guardar les peces [29] que hauria estat la mar de pràctica per fer una sola tramesa, però ens va poder la banda lúdica: rebre cada set-mana, per correu [31], una de les revistes us permetrà apreciar més les obres (que en alguns

casos podreu seguir sen-ceres i en d’altres

haureu de reunir diverses peces). I proveu interac-

wretched lids spend-ing 89 hours.The next step was taking page by page of each maga-zine and putting them in the correct order (about 80,000) ([19] [20]). It took us 14 hours to do the first one ([22] [23]), but the sixth was done in 8.30 h (that was prac-tice).We spent over 21 hours placing the twirls ([24] [25]) and closing them ([26] [27]).As you can imagine, conven-tional magazines have these steps done mechanically, but, as this one is so spec ia l , i t couldn’t be. Pa-tience and hard-working.

But eventually we managed to end up the project. All do-ne? Not yet. Natu-

rally, we had to number the pieces (with

invisible ink, which is cooler) and write this handbook that is not really a handbook, and we also had to make the boxes where to keep the pieces [29]. This box would have been ex-tremely useful to make only one delivery but the playful side was stronger: receiving a weekly posted piece [31] will enable you to appreciate the

works better (sometimes you will have to wait a few weeks to view them complete-ly). And try to mix the pieces, re-

decir, separar las más de 86.000 pie-zas) [17] [18] y extraer las cerca de 100.000 malditas pestañas, 89 simpáti-cas horas.El siguiente paso consistía en alzar: ir cogiendo hoja a hoja de cada revista y ponerlas en el orden correcto (unas 80.000) ([19] [20]). Para la primera re-vista tardamos 14 horas ([22] [23]), la sexta ya la hicimos en 8.30 (la práctica). Colocar las espirales ([24] [25]) y cerrar-las [26] [27] lo acabamos en poco más de 21 horas. Como po-déis suponer, en las revistas normales todo esto se hace me-cánicamente; pero esta es tan especial que no podía ser. Pa-

ciencia y dedica-ción.Finalmente había-mos conseguido ter-

minar el proyecto. ¿Todo? Aún no. Se tenían

que numerar las piezas (con tin-ta invisible, que es más guay) y redactar este manual que no es un manual, y discurrir una caja donde guardar las piezas [29] y muy práctica también para rea-lizar un solo envío. Pero se im-puso la parte lúdica: recibir cada semana, por correo [31], una de las revistas, os permitirá apreciar más las obras (que en algunos casos podéis seguir en-teras y en otros tendréis que reunir diversas piezas). Probad interacciones, recordad que se pueden encajar por la

[32]

[33]

[30]

[31]

[28]

[29]

cions, recordeu que es poden encaixar per la dreta o per l’es-querra, segons ho feu, tindreu revistes diferents [32] [33]. Entreteniu-vos, està ple de jocs, picades d’ull, dobles lectures, subtilitats, ...un calendari. Bus-queu quina peça personalitzada fa de cada revista un exemplar únic...Fins i tot si algú encaixés totes les revistes per les pàgines corec-tes i l’ordre adequat, tindria una tirallonga de 58 m [28] on po-dria llegir un text ocult, visible només sota llum ultraviolada.De les 276 revistes que han sortit al final, un centenar han anat a parar als autors [21]; un altre cen-

tenar l’hem fet arribar a gent o institucions que, per la seva trajectòria o vocació, ens ha semblat interessant que la tin-guessin; una trentena han estat per a les empreses i particulars que ens han ajudat, i la quaran-tena restant sortiran a la venda. Així doncs, teniu entre mans una obra singular i escassa, que ha donat molta feina i ha costat molts diners (no hem volgut demanar ajuts institucionals), totalment forassenyada i irres-ponsable, però que ens venia de gust fer-la. I l’hem feta [35].

Carles Molins

Durant el procés hem pogut detectar set erra­des. Sabreu trobar­les?

member they might fit both on the right and the left and, depending on this, you will obtain dif-ferent magazines [32] [33].Have fun, the work is full of games, tricks, wits. Between-the-lines readings... a calen-dar. Seek the personal piece that makes each magazine a unique copy...Even if somebody placed all the magazines in the correct order and on the right page, she would get a 58-meter paper strip [28] where it would be read a hidden mes-sage under UV light.100 magazines out of the 276 total number that has

been published have been given to the authors [21]; 100 more to institu-

tions that, due to their career or vocation,

deserve them; 30 are for com-panies and individuals that have co-operated and the 40 that are left will be sold. There-fore, you have a rare singular work, which has cost lots of work and money (we didn’t want to ask for funding), abso-lutely crackpot and irresponsi-ble, but that we were willing to do. And we have done it [35].

t. Lena Torre

During the entire pro­cess we have noticed 7 mistakes. Will you be able to find them?

derecha o por la iz-quierda: según lo hagáis, tendréis re-vistas diferentes [32] [33]. Entretenéos, está lleno de juegos, guiños, dobles lecturas, sutili-dades, ...un calendario. Buscad qué pieza personalizada hace de cada revista un ejemplar único... Incluso si alguien en-cajase todas las revistas por las páginas correctas y el orden adecuado, tendría una tira de 58 m [28] donde leer un texto oculto, visible nada más con luz ultravioleta.De las 276 revistas que han sa-lido al final, un centenar han ido a parar a los autores [21]; otro centenar lo hemos hecho llegar a personas o institucio-

nes que, por su tra-yectoria o vocación, nos ha parecido interesante que la tuvieran; una trein-

tena han sido para las empresas y particulares que nos han ayudado; y la cuarentena restante saldrán a la venta. Así pues, tenéis entre manos una obra singular y escasa, que ha dado mucho trabajo y ha costa-do mucho dinero (no hemos querido pedir ayudas institucio-nales), totalmente insensata e irresponsable, pero que nos apetecía hacer. Y la hemos he-cho [35].

t. Carmen Borja

Durante el proceso hemos podido detec­tar siete errores. ¿Sabréis encontrarlos?

[34]

[35]

[36]