B U T L L E T ÍORGANITZACIÓ CATALANA DE TRASPLANTAMENTS. SERVEI CATALÀ DE LA SALUT

SOCIETAT CATALANA DE TRASPLANTAMENT

NÚMERO 10 OCTUBRE 1999

Al·loempelts de teixitcompostEn aquest número del Butlletí de Trasplantament s’intenta

aproximar als trasplantadors un nou repte en trasplanta-

ment: l’al·loempelt de teixit compost (ATC). Els recents

trasplantaments de mà han despertat l’interès dels mitjans

de comunicació. El vell somni de restaurar determinades

funcions orgàniques mitjançant el trasplantament és una

realitat i continua captivant els nostres sentits i subcons-

cient. Totes les funcions metabòliques són, al cap i a la fi,

vitals per a la nostra existència, i per això el trasplantament

justifica els efectes adversos provocats per la immunosu-

pressió a llarg termini. Fins ara, no obstant, el trasplanta-

ment i llur obligada immunosupressió no s’havien dut a ter-

me per a restaurar funcions no metabòliques i no vitals,

com ara la motilitat i el suport estructural. Però la tecnologia

assolida en el trasplantament d’òrgans sòlids pot aplicar-se

actualment per a reemplaçar o incorporar estructures mus-

culesquelètiques deformes o absents. Més concretament,

els avenços en immunofarmacologia, el control dels

empelts i el seguiment postrasplantament han promogut la

temptadora idea de què la immunosupressió pot justificar-

se quan es desitja induir l’acceptació d’empelts d’unitats

funcionals de teixits musculesquelètics. És probable que

l’al·lotrasplantament de teixit compost constitueixi una

revolució tant pel que fa a la cirurgia reconstructora com a

la trasplantadora: tal i com ha esdevingut a l’inici de la cièn-

cia del trasplantament, a partir d’ara els cirurgians recons-

tructors i trasplantadors uniran els seus esforços per expan-

dir el seu camp d’acció vers les indicacions de trasplanta-

ment més selectives, la finalitat de les quals no sigui

necessàriament salvar vides. En les properes pàgines s’ofe-

reix una revisió bàsica integral sobre la situació actual de

l’al·loempelt de teixit compost.

E D ITOR IAL

Primer trasplantamentheteròleg de màRealitzat a Lyon el setembre de 1998.Pàg. 8

Marató de TV3 dedicadaal trasplantament: 12 de desembre de 1999Pàg. 15

Activitat de trasplantamenta CatalunyaLes xifres es mantenen estables.Pàg. 15

ORIGINALSAl·loempelts de teixit compost:una nova frontera en trasplantament clínic ........................ 2

Revisió dels requisits de la immunosupressió en l’al·loempeltde teixit compost .............................. 4

Prototips de disseny clínic per al’al·loempelt de teixit compost:articulació total de genoll al·logènic vascularitzat .................... 6

Primer trasplantament heteròleg de mà ................................ 8

Empelts ossis estructurals: aplicacions en cirurgia oncològica ............................................ 10

Trasplantament de progenitorshemopoètics en adults ................ 12

AGENDA ............................................ 13

BIBLIOTECA ................................ 14

ACTIVITAT CIENTÍFICALa Marató de TV3, el 12 de desembre ..........................15

Donació i trasplantament a Catalunya ..........................................15

CORRESPONDÈNCIA .......... 16

SU MAR I

L’exemple paradigmàtic d’aquesta nova estratè-gia és el trasplantament de mà, les recentsexperiències clíniques del qual han despertatun gran interès en els mitjans de comunicaciói en la població general. Aparentment, elsintents clínics inicials d’al·loempelts de teixitcompost (ATC) semblen limitar-se a l’extremi-tat superior. Però aquesta percepció es deu,parcialment, a l’enfocament polaritzat cap alsrecents trasplantaments de mà que han ofertels mitjans de comunicació. Una segona raó ésla creença de què l’al·loreconstrucció aplicada

a l’extremitat superioratorgaria més benefi-cis en la qualitat devida del pacient quequan s’empra per a lareconstrucció d’altressegments anatòmics.No obstant això, la rea-litat és molt diferent:els cirurgians recons-

tructors plàstics, els professionals de la rehabi-litació i els trasplantadors poden oferirenguany una eina poderosa per afrontar elsproblemes de reconstrucció complexos.L’enfocament quirúrgic dels problemes de lareconstrucció, així com el maneig immunofar-macològic dels empelts vascularitzats i els desa-fiaments que planteja aquest tipus d’empeltsconstitueixen qüestions que actuen de formaindependent al marc anatòmic. Per tant, el con-trol d’aquestes qüestions fa que l’al.lorecons-trucció de teixit compost no reconegui límits

anatòmics. Quan es contemplades d'aquest enfocament il·limi-tat, aquesta tècnica esdevé unaveritable revolució de la cirurgiareconstructora. En els darrersanys, l’èxit obtingut en els dife-rents intents clínics d’ATC con-firma el potencial clínic d’aques-ta revolució (Taula 1). Algunsd’aquests intents han tingut unimpacte més modest en els mit-jans de comunicació que els tras-

plantaments de mà, però resulten igualmentdesafiants i reveladors pel que fa als beneficisclínics que l’al.loreconsrucció de teixit compostpodria afegir al tractament dels defectes estruc-turals i dinàmics.

POLÈMICA SOBRE L’APLICACIÓ CLÍNICADELS AL·LOEMPELTS DE TEIXITCOMPOSTEn aquest moment s’observa un gran interès enextrapolar la informació experimental actual al'esfera clínica. No obstant, per això és precísefectuar una adequada contraposició entre elsencara teòrics avantatges de les reconstruccionsamb ATC i els seriosos efectes secundaris d’undesconegut règim d’immunosupressió. Així,sobre la perspectiva de la implementació clínicade l’ATC es projecten tres àrees d'incertesa: lapossibilitat de la restauració funcional, el règimd’immunosupressió requerit i els riscos asso-ciats que encara no s’han pogut identificar.Les incògnites són diverses: ¿Són capaços elsATC de procurar una restauració funcionalsuperior respecte a l'autoreconstrucció conven-cional? ¿Quin règim d’immunosupressiópodria garantir una supervivència de l’ATC aixícom una restauració sensorial i motora indefi-nides? ¿Quin són els riscos associats als mèto-des d’immunosupressió escollits?

ELS BENEFICIS POTENCIALSL’al·loreconstrucció ofereix beneficis tècnicssubstancials quan es compara amb la recons-trucció autogènica actual, és a dir, quan s’utilit-

OR IG I NALS

Al·loempelts de teixit compost: una nova frontera

en trasplantament clínicAquesta tècnica redundarà en una millor solució per als

defectes estructurals i funcionals greus enfront als quals lestècniques actuals ofereixen pobres resultats.

2

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

L’al·loempelt de teixitcompost constitueix unaautèntica revolució en el

camp de la cirurgiareconstructora.

Intents clínics d’al·loempelts de teixit compost dels darrers anys.Al·loempelt País Any ViabilitatLaringe EEUU 1994 Sí

Sistemes tendinosos França 1994 Sí

Articulació de genoll Alemanya 1995 Sí

Múscul EEUU 1996 Sí

Mà França 1998 Sí

Mà EEUU 1999 Sí

Llista no completa. Tots els al·loempelts eren teixits viables vascularitzats, no criopreservats. Taula 1

za teixit del propi pacient, tal i com es resumeixa la Taula 4.Un avantatge molt particular és que els ATCproveiran als cirurgians trasplantadors i recons-tructors segments corporals de reemplaçamentben preservats i no traumatitzats, sense les limi-tacions o complicacions derivades de l’extracciódels teixits del propi pacient. Els al·loempeltsimmunosuprimits permeten assolir un nivellde restauració funcional similar, com a mínimal què s’aconsegueix amb un reimplantament.Per això, les indicacions d’al·loreconstruccióacabaran incloent-t'hi situacions en les què lareimplantació de teixits defectuosos resulti

impossible, contraindicada o diferida.Els avantatges teòrics esmentats es fonamenten,indubtablement, en les dades experimentals itambé s’han confirmat en els casos recents. Pertant, des d’un punt de vista tècnic, els ATCconstitueixen procediments quirúrgics méssimples i lliures de la morbilitat que s’associa al’obtenció autògena d’aquests teixits.

OR IG I NALS

3

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

Ramon LlullEspecialista en Cirurgia Plàstica, Reconstructora i EstèticaUniversity of Pittsburgh, EEUU Clínica Planas, Barcelona

UNA DEFINICIÓ DELS AL·LOEMPELTS DE TEIXIT COMPOST

Els al·loempelts de teixit compost es defineixen com al·loempelts de teixits tegumenta-ris i musculesquelètics neurovascularitzats, destinats a recompondre unitats estructu-rals, funcionals o estètiques com, per exemple, una mà o la laringe. Aquests teixits nosón vitals per al pacient, però són molt importants per als que s’enfronten a una possi-ble reconstrucció de defectes musculesquelètics. Entre els especialistes que actual-ment estan interessats en el potencial reconstructor dels teixits vascularitzats al·logè-nics per a reparar deficiències estructurals, alteracions motores i deformitats estèti-ques, destaquen els cirurgians plàstics, traumatòlegs, oto-rino-laringòlegs, cirurgiansmaxil·lo-facials i cirurgians toràcics. Gràcies a la imminent aplicació clínica dels al·loem-pelts de teixit compost, totes aquestes àrees representen noves especialitats que con-tribuiran a expandir els límits del món del trasplantament.Hi ha un cos d’evidències experimentals que confirma la supervivència dels al.loempeltsde teixit compost com mòduls de transferència independents en la reconstrucció oextracció de teixits alterats. A la Taula 2 s’esmenten els elements constituents delsal·loempelts de teixit compost, mentre que a la Taula 3 es resumeixen els elements defi-nitoris i les diferències principals resultants de la comparació amb els al·loempelts d’òr-gans sòlids.

Origen

Composició

Estructura histològica

Immunocompetència

Presentació-expressió antigènica

Funció

Ecto-mesodèrmic

Integumentari,musculesquelètic

Heterogènia

Medul.la òssia

Heterogènia

Suport estructural, sensorial-motora

Meso-endodèrmic

Visceral

Homogènia

Mínima

Homogènia

Homeòstasi

Elements de definició

Al.loempelts de teixit compost

Al.loempelts d’òrgans sòlids

Elements de definició i diferències respecte a al.loempelts d’òrgans sòlids

Taula 3

Elements principalsAlta antigenicitatPotencial funcional• Pell• Múscul• Nervi• Vasos sanguinis

Constituents dels al.loempelts de teixit compost

Elements secundarisBaixa antigenicitatPotencial estructural• Os• Lligaments• Tendons• Cartílag• Teixit adipós

Taula 2

Beneficis potencials de l’al.loreconstrucció versus l’autoreconstruccióTaula 4

Al.loreconstruccióImmediata

Ortotòpica

Ajustat al defecte

Neurotitzat

Estèticament correcte

Sense morbilitat per obtenció

AutoreconstruccióDiferida

Heterotòpica

Limitat per l’obtenció

Limitat per l’obtenció

Estèticament incorrecte

Amb morbilitat per obtenció

El tema de la immunosupressió en l’al·loempeltde teixit compost és complex, donada l’heteroge-neïtat histològica i els elements immunocompe-tents, així com pel fet de què cadascun dels teixitscomponents de l’empelt té uns mecanismes depresentació i expressió antigèniques diferents.Aquestes qüestions no només determinen la

reacció immunològicade l'ATC: també defi-neixen les possiblesestratègies immuno-moduladores.

CONCEPTE DE REBUIGDIFERENCIALEls components delsATC expressen quanti-

tats diferents dels principals complexos antigè-nics d’histocompatibilitat i dels antígens teixit-específics, que són els responsables inicials de laposada en marxa de la resposta mediatitzada delhoste (rebuig). D’una altra banda, com a conse-qüència de les diferències en la vascularitzaciólimfàtica i sanguínia entre els teixits componentsde l’al·loempelt, també resulta diferent el reco-

neixement antigènic i l’atac perpart del sistema immune del’hoste. Aquests fets, en conjunt,expliquen perquè s'observa unfenomen de rebuig diferent enels diversos models experimen-tals, cosa que també s’ha confir-mat en les biòpsies inicials realit-zades en els recents trasplanta-ments clínics. El rebuig diferen-cial dels ATC es produeix, pertant, quan certs teixits compo-

nents posseeixen un poder immunogènic mésagressiu que d’altres. Paradoxalment, aquestscomponents altament immunogènics són sovintels responsables de la restauració funcionalaconseguida amb l’al·loempelt.

TRÀNSIT DE CÈL·LULES DEL’AL·LOEMPELT A L’HOSTE: ELEMENTS IMMUNOCOMPETENTS DELSAL·LOEMPELTS DE TEIXIT COMPOSTEn els ATC es reconeix la presència demedul·la òssia, nòduls limfàtics i teixitsmesenquimàtics rics en cèl·lules mare, limfò-cits i leucòcits passatgers, tots ells molt actiusdes d’un punt de vista immunològic. El maneigd’aquests elements immunocompetentssegueix essent controvertit. S’ha explorat la pos-sibilitat d’induir mecanismes de tolerànciaimmunològica en models experimentals d’ATCconsistents en portar aquestes poblacionscel·lulars cap a un estat quimèric. No obstant, amés d’un hipotètic avantatge, aquesta transfor-mació té l’inconvenient de poder induir unareacció de l’empelt contra l’hoste, en la què unimportant desajust immunològic compromet lasalut del receptor.

OR IG I NALS

Revisió dels requisits de la immunosupressió

en l’al·loempelt de teixit compostEls beneficis teòrics de l’al·loempelt de teixit

compost (ATC) depenen de l’eficàcia i seguretat dels protocols d’immunosupressió.

4

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

És molt important que elrègim d’immunosupressió

dissenyat per a l’ATC notingui efectes secundaris que

facin perillar la qualitat devida del pacient.

EXISTEIX UN RÈGIM D’IMMUNOSUPRESSIÓ SEGUR PER AL’ATC?

Hi ha una tendència a considerar que l’ATC és poc segur per al pacient perquè reque-reix una immunosupressió permanent per a una supervivència indefinida, amb la qualcosa s’incrementa el risc de morbilitat per al pacient. A mesura que el trasplantamentclínic ha anat assolint maduresa, ha començat a ser indicat en situacions que no repre-senten una amenaça de vida, com ara la ceguesa, insuficiència renal depenent de dià-lisi o diabetis mal controlada (trasplantament de còrnia, ronyó, pàncrees). En aquestscasos, hom considera que la immunosupressió permanent representa un risc accepta-ble, ja que permet indirectament una millora significativa de la qualitat de vida delpacient. No obstant això, en el cas de l’ATC s’ha de dissenyar un règim d’immunosu-pressió, els efectes secundaris del qual no tinguin repercussions vitals, doncs el propiATC no és indispensable per mantenir la vida i els pacients que se’n beneficien solenser, a banda d’això, sans: aquests pacients presenten defectes musculesquelètics, peròllurs funcions metabòliques són adequades. En definitiva, no s’ha de posar en risc lavida del pacient només per intentar salvar un al·loempelt.

TRÀNSIT DE CÈL·LULES DE L’HOSTE CAP A L’AL·LOEMPELT: UNASUBSTITUCIÓ PROGRESSIVAL’al·loempelt s’incorpora al sistema muscules-quelètic de l’hoste seguint un mecanisme derepoblació de l’hoste o substitució progressiva.S’ha demostrat que les cèl·lules mesenquimàti-ques migren cap als teixits de l’ATC i substituei-xen a les al·logèniques. Aquest fenomen esdevéde forma massiva a l’os, cartílag, tendons i d’altresestructures tegumentàries, però també s’haobservat en els al·loempelts d’endoteli i miocardi.Aquest fet ha despertat especulacions amb relacióa la necessitat d’instaurar una immunosupressióa curt termini contra aquests elements dels ATC.Tenint en compte que la immunosupressió nodestorba la curació, seria factible ajustar inicial-ment la immunosupressió farmacològica per per-metre així la substitució progressiva d’aquests ele-ments estructurals de l’ATC i, finalment, inte-rrompre-la. Malauradament, els elements tissu-lars responsables de la restauració funcional, comara la pell, els músculs i els nervis, són exquisida-ment sensibles a la interrupció de la immunosu-pressió. Per tant, el manteniment de la immuno-supressió resulta primordial per aconseguir unaeventual restauració funcional dels al·loempeltsde teixit compost.

UN EXPERIMENT: ESPERANT LA RESPOSTATenint en compte aquestes consideracions, s’haproposat un nou règim immunosupressor que jaha estat assajat en els al·loempelts de mà de Lyoni Louisville (Figura 1). En la fase d’inducció s’uti-litza un agent immunosupressor convencionalacompanyat de corticosteroides y/o anticossosantilimfòcits. L’objectiu d’aquesta estratègia ésaconseguir que l’empelt prengui. En una segona

fase, de manteniment, es du a terme una mono-teràpia per reduir els efectes secundaris i facilitarel control. En una tercera fase, de reducció pro-gressiva, la immunosupressió s’aplica localmentper evitar que l’hoste s’exposi a una immunosu-pressió sistèmica prolongada.

IMMUNOSUPRESSIÓ LOCAL ESPECÍFICALa possibilitat de controlar la resposta immune anivell local, evitant així una exposició sistèmica del’hoste, és una estratègia ben coneguda en el tras-plantament. Tot i així,aquest tipus de controles du a terme de mane-ra particular en elsATC, doncs podenobservar-se a cop d’ull itractar-se de formatòpica amb facilitat.S’han desenvolupat formulacions transdèrmi-ques de fàrmacs immunosupressors convencio-nals, com ara ciclosporina A, tacrolimus, rapami-cina i micofenolat, i algunes d'elles estan sentprovades actualment en assajos clínics d’ATC.Llur utilització clínica està avalada per dades expe-rimentals que demostren que aquests agents, sis’apliquen adientment, són capaços de disminuira nivell local la presentació i expressió antigèni-ques així com l’arribada de limfòcits al·loagres-sius, amb la qual cosa es pretén prolongar lasupervivència de l’al·loempelt preservant a l’hos-te d’una exposició a una immunosupressió sistè-mica.

OR IG I NALS

5

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

Proposta de protocol d’immunosupressió per a ATC Fig.1

IMMUNOSUPRESSIÓ TÒPICA

IMMUNOSUPRESSIÓ SISTÈMICA

ESTEROIDES

INDUCCIÓ MANTENIMENT REDUCCIÓ PROGRESSIVA

Charles W. HewittUMDNJ/Robert Wood Johnson Medical SchoolCamden, New Jersey, EEUU

L’ús d’una immunosupressiótòpica pretén preservar alpacient dels efectes de laimmunosupressió sistèmica.

En aquest article es revisen els principis aplicatsals dissenys de prototips d’al·loempelts en elsquals s’aconsegueix una restauració funcionalsignificativa amb un règim d’immunosupressióreduït. Amb això es pretén assenyalar la seqüèn-cia dels passos reconstructors previs a l’al·lore-construcció i il·lustrar el potencial terapèutic delsATC.

PRESENTACIÓ DELS CASOSEn els darrers tres anys s’han realitzat cincal·loempelts de genoll total vascularitzat en

pacients d’entre 17 i34 anys. En tots elscasos s’havia produïtuna pèrdua traumà-tica de l’articulació.Les lesions havienestat tan greus i elsdefectes ossis i carti-laginosos eren tanimportants que tots

els procediments convencionals fracassaren. Entres casos, degut a infeccions locals, es va haver de

realitzar un desbridament radicaldels fragments ossis segrestats.Aquests casos arribaren a la con-sulta d’un mes a dos anys des-prés del traumatisme. En l’ínte-rim s’havia aconseguit unacobertura de teixit flonjo mit-jançant penj0lls autòlegs locals iregionals. Ja en una fase prepa-ratòria de l’ATC, es va decidir noincorporar pell entre els compo-nents de l’al·loempelt, ja queencara no s’havia desenvolupatcompletament la immunosu-pressió local i es desitjava una

immunosupressió mínima. Es va plantejar als pacients les alternatives con-vencionals. Tots ells rebutjaren l’artròdesi primà-ria, els procediments d’allargament ossi, amb lasubseqüent pèrdua de la flexió articular, i l’am-putació. El mecanisme extensor patel·lar s’haviaperdut en tots els casos, per la qual cosa l’ar-troplàstia total de genoll, que en principi consti-tueix el procediment de primera elecció, noresultava practicable. S’incorporà als pacients enla llista d’espera de trasplantaments. Els criterisde compatibilitat van incloure compatibilitatABO, proves creuades negatives i compatibilitatgeomètrica. En tots els trasplantaments es res-pectà el criteri de compatibilitat ABO, malgratexistís una incompatibilitat significativa ambrelació als antígens d'hitocompatibilitat HLA.Els al·loempelts de teixit compost es van extreu-re de donants multiorgànics, es perfundiren ambsolució UW i es mantingueren en isquèmia fre-da durant unes 22 hores. L’osteosíntesi es rea-litzà mitjançant làmines intramedul·lars. L’artè-ria i la vena poplíties s’anastomitzaren de formatérmino-lateral als vasos poplitis dels pacients i

OR IG I NALS

Prototips de disseny clínic per a l’al·loempelt de teixit compost:

articulació total de genoll al·logènic vascularitzat

És probable que es produeixi una gran demandad’al·loempelts de teixit compost de tipus funcional. Serà

determinant la composició histològica dels ATC per a definirllurs ulteriors necessitats d’immunosupressió.

6

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

En els cinc al·loempelts degenoll total vascularitzat duts

a terme en els darrers tresanys s’ha obtingut un resultat

clínic satisfactori.

Esquema del prototip de disseny clínic1-Cinc pacients amb pèrdua traumàtica de l’articulació del genoll2-Artroplàstia total de genoll no practicable3-Cobertura de teixit flonjo mitjançant penjolls autòlegs locals i regionals4-Criteris de compatibilitat: - ABO

- Proves creuades negatives- Compatibilitat geomètrica- Histocompatibilitat HLA indiferent

5-Al.loempelts de teixit compost extrets de donants multiorgànics perfundits amb solució UW i mantin-guts en isquèmia freda durant 22h.6-Tècnica quirúrgica: -Osteosíntesi mitjançant làmines intramedul.lars

- Anastomosi término-lateral dels vasos poplitis- Cobertura dels Al.loempelts de teixit compost amb els penjolls de teixit

flonjo7-Immunosupressió: - Inducció amb ciclosporina, globulines antilimfòcits T, azatioprina i

metilprednisolona- Manteniment amb azatioprina

els al·loempelts de teixit compost es cobrirenamb els elements de teixit flonjo abans esmen-tats.Pel que fa a la immunosupressió, s’inicià en lafase d’inducció amb ciclosporina, globulinesantilimfòcits T, azatioprina i metilprednisolonadurant la primera setmana. La fase de manteni-ment es va dur a terme exclusivament ambciclosporina en dosis d’entre 5 i 8 mg/kg/dia.

AVALUACIÓ CLÍNICA I SEGUIMENT A LLARG TERMINI DELS AL·LOEMPELTSDE TEIXIT COMPOSTEs confirmà la vascularització macroscòpica del’al·loempelt mitjançant angiografia de substrac-ció digital i ecografia Doppler. S’avaluà la micro-circulació i la viabilitat cel·lular mitjançantSPECT i escintigrafia nuclear. També es realitzàuna microartroscòpia i es demostrà la indemni-tat del cartílag hialí dels al·loempelts de teixitcompost i de la superfície articular, així com tam-bé una vascularització normal de la membranasinovial.Amb tot, el més destriable fou l’evolució clínicadels pacients. Tan sols un dels cinc receptorsd’ATC va patir una infecció local de genoll intrac-table que requeríl’explantació. La res-ta dels pacients vanevolucionar senseincidències. Se’ls vadonar l’alta entrequatre i vuit setma-nes després del tras-plantament, ambsuport parcial depes sobre l’articula-ció trasplantada.Durant els exàmens clínics efectuats en aquestspacients, entre 8 i 26 mesos després del tras-plantament, s’observà una bona curació de l’ex-tremitat i un marge de motilitat normal (vegeules fotografies adjuntes 22 mesos després deltrasplantament).Tots els pacients van reprendre llur treball habi-tual sis mesos després de la intervenció i hanseguit un control oncològic i infecciós exhaustiu,lliures d’efectes adversos adjudicables a la immu-nosupressió fins al dia d’avui.

OR IG I NALS

7

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

Gunther O. HofmannTrauma Center MurnauMurnau, Alemanya

En la fase d’inducciós’administrà ciclosporina,globulines antilimfòcits T,azatioprina i metilprednisolona.Com a manteniment,exclusivament ciclosporina.

Fotografies d’un dels pacients trasplantats de genoll als22 mesos de l’operació que il.lustren la flexió, l’extensió ila potència assolides.

LA INTERVENCIÓL’operació consistí en el trasplantament de la mà iuna part de l’avantbraç dret d’un donant mul-tiorgànic a un receptor de 48 anys que havia estatamputat 14 anys abans, després d’haver patit unaccident amb una serra circular.Mentre es preparava el monyó del receptor, s’irrigàl’empelt amb solució UWi es conservà a 4 °C; totseguit es procedí al seutrasplantament. Desprésde la identificació i dissec-ció dels principals ele-ments vàscul-nerviosos imusculars, la intervencióva incloure els temps suc-cessius d'osteosíntesi, anastomosis arterials i veno-ses de les microsutures nervioses fasciculars, sutu-res mulcultendinoses i sutura cutània. Es decidíemprar una immunosupressió potent, associanttimoglobulines, tacrolimus, mofetil micofenolat icorticosteroides. Més de nou mesos després, el resultat de l’empeltés encoratjador. S’aconseguí controlar fàcilmentun episodi de rebuig moderat que es produí en lasetmana 80. A més, gràcies a la reeducació, s’haobservat un progrés funcional de la mà fins a l’ex-trem dels dits, que incloutant la motricitat com lasensibilitat profunda isuperficial, al calor, alfred i a les punxades.

IMMUNOSUPRESSIÓLa darrera generaciód’immunosupressors hapermès superar el princi-pal repte: el rebuig d’unal·loempelt de teixit com-post format per diversosteixits, els quals posseei-xen diferents graus d’an-tigenicitat més o menysagressius i que, conse-qüentment, han de consi-derar-se tant individual-ment com en conjunt.Ens amoïnava particular-ment el rebuig cutani: en

la literatura no es troba unasupervivència definitiva delsal·loempelts de pell, tret delscasos de tolerància induïda per lainjecció de cèl·lules de donantdurant la vida fetal o durant el nai-xement. La medul·la òssia tambéés blanc de greus rebutjos ja quepot induir, com a conseqüènciade llurs limfòcits T, una reaccióde l’empelt contra l’hoste, tot i

que, segons les cèl·lules mare que contingui,també pot originar un microquimerisme d’efec-tes positius per a l’acceptació de l’empelt. Aques-tes circumstàncies van fer que ens decantéssimper una immunosupressió potent. Aquest tipusd’immunosupressió comporta uns riscos benconeguts, ja que afavoreix la infecció i la formació

de tumors malignes, parti-cularment limfomes itumors cutanis, cosa queens aconduí a la següentreflexió: ¿És lícit, des d’unpunt de vista ètic, acceptaraquest risc quan es tras-planta un òrgan no vital?Una qüestió complexa a la

qual només pot respondre el propi pacient des-prés d’haver rebut una informació completa, jaque només ell pot valorar les conseqüències del’amputació pel que fa a la seva imatge corporal iels desavantatges que comporta en la seva vidaquotidiana.

PERSPECTIVESNou mesos després del trasplantament, òbvia-ment encara és massa aviat per valorar els resul-tats definitius. Tot i així, pensem que, si no es pro-

OR IG I NALS

Primer trasplantament heteròleg de mà

El primer trasplantament de mà fou realitzat a Lyon (França)el 23 de setembre de 1998 per un equip internacional decirurgians trasplantadors i reconstructors de mà dirigit per

l’autor d’aquest article i Earl Owen.

8

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

Encara és molt aviat pervalorar els resultats definitius,però els obtinguts nou mesosdesprés de la intervenció són

molt esperançadors.

Clint Halla, pacient neozelandès de 49 anys, sotmès al primer trasplantament de mà delmón realitzat a Lyon, uns dies després de la intervenció.

dueix rebuig, aquests haurien de ser iguals oàdhuc millors que els dels reimplantaments autò-legs. Per descomptat, seran necessaris més tras-plantaments per precisar millor les indicacions.S’ha franquejat una etapa i s’obre una nova eraper al trasplantament: la de l’al·loempelt de teixitcompost, en la qual ja es pot albirar un especta-

cular desenvolupament de la cirurgia reconstruc-tora de membres, cara, laringe...

OR IG I NALS

9

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

Jean M. DubernardHospital Edouard HerriotLyon, França

Esquema dels components de la mà.

Transplantat a Louisville, Ky, EEUU (jugant a beisbol).

Elements anatòmics que s’han d’anastomosar en el tras-plantament de mà.

Segons l’experiència dels autors, el salvamentd´extremitat s’utilitza en una proporció de 4:1respecte de l'amputació en els sarcomes ossisd'alt grau. La introducció de la quimioteràpiapreoperatòria -especialment a l’osteosarcoma ial sarcoma d'Ewing- ha possibilitat reduccionsde volum que permeten millorar les possibili-tats de la resecció àmplia d'aquests tumors.A part dels homoempelts ossis, les grans resec-cions poden ser reparades mitjançant artroplàs-ties especials fetes "a mida" o utilitzant auto-empelts del propi malalt.Els autoempelts tenen unes possibilitats limita-des d'utilització en for-ma de grans segmentsossis. Són emprats elperoné diafisari i corti-cals de tíbia o empeltsde l'os ilíac com azones donants sensemassa seqüeles. Tenenl'inconvenient de laseva limitada disponibilitat i la morbilitat de lapròpia extracció, a part de l’excessiu temps qui-rúrgic que cal afegir a la pròpia resecció ireconstrucció, que ja són intervencions de llar-ga durada. El principal avantatge és la millorconsolidació respecte dels homoempelts. Lesartroplàsties "a mida", utilitzades com a únicatècnica de reparació, tenen l'inconvenient del'afluixament per problemes biomecànics.Aquest problema és important, perquè la majo-ria dels malalts afectes de sarcomes ossis d'altgrau són joves i la supervivència -si es curen dela neoplàsia- és previsiblement llarga, a més detenir unes necessitats d'activitat física pròpiesd'aquestes edats que agreujaran els esmentatsproblemes biomecànics. En qualsevol cas, coms'exposarà més endavant, aquestes artroplàstiessegueixen essent, segons l’opinió dels autors,molt necessàries per a la reparació de les resec-cions en articulacions de càrrega, tot i que hande ser complementades amb grans segmentsd´empelt estructural.La primera utilització d'un homoempelt decadàver data del 1881 (MacEwen, en la recons-trucció d’un segment d'húmer), però la utilitza-

ció sistemàtica no ha estat possi-ble fins a l’organització delactuals Bancs d'Ossos amb lestecnologies de criopreservació-congelació. Actualment, la utilit-zació d'homoempelts criopre-servats en Cirurgia Oncològicaés tan necessària que el mateixequip s'encarrega del Bancd'Ossos per tal de tenir seleccio-nades les peces més adients pera cada reconstrucció.

TIPUS D´EMPELTS OSSIS ESTRUCTURALS

Intercalars. Són els homoempelts que utilitzemper a la reconstrucció de grans segments ossisa nivell dels ossos llargs en zones diafisàries ometafisàries, sense afectació de la superfíciearticular.

Osteoarticulars. Són els que reconstrueixen unsegment d'os llarg, incloent la superfície articu-lar. En els nostres protocols només els implan-tem a nivell de l'húmer proximal per a recons-trucció dels tumors d'hombro, perquè creiem

que no estan indicats en lesarticulacions de càrrega.

Empelts combinats ambartroplàsties. Reparen el seg-ment ossi ressecat peròreconstruint la superfíciearticular amb una pròtesi,generalment feta "a mida".

És la reconstrucció més utilitzada en tumorsque afecten l'àrea del genoll (fèmur distal otíbia proximal) i al maluc (tumors ilíacs o defèmur proximal). La reconstrucció d'aqueststipus a nivell del genoll és la més utilitzada perl’elevada incidència de sarcomes ossis enaquesta localització (Figures 1 i 2).

Empelts intercalats per artròdesi. En casosespecials, un homoempelt pot fer de pont per

OR IG I NALS

Empelts ossisestructurals: aplicacions

en cirurgia oncològicaLes actuals tècniques quirúrgiques de salvament

d´extremitats en els tumors ossis malignes han anat guanyantrespecte a l’amputació, que fins als anys 60 era l’única opció

terapèutica en els casos amb gran volum tumoral.

10

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

La utilització d’empelts ossisestructurals és un armabàsica per al salvament

d’extremitats en casos detumors ossis malignes.

Figura 1. Homoempelt de fèmur distal combinat amb unaartroplàstia “a mida”.

aconseguir la fixació de l’articulació. S’utilitzaespecialment en canell i turmell, o en casos defracàs de la reconstrucció amb homoempelt iartroplàstia, al genoll.

EMPELTS ESTRUCTURALS EN EL NENEls principis generals són els mateixos de l'a-dult, però tenint en compte que els nens no són"adults petits" sinó que tenen unes característi-ques anatòmiques, fisiològiques, biomecàni-ques i psicològiques pròpies que determinenque el plantejament terapèutic no sigui exacta-ment el del malalt adult. L’efecte barrera de lafisis de creixement permet, en alguns casos, laconservació de l’epífisi adjacent al tumor, evi-tant les artròdesi i millorant la funció i morfo-logia de l’extremitat.En els nens es procura no utilitzar les artroplàs-ties "a mida" per problemes d'afluixament iperquè dificulten la solució de les dismetriesper escurçament desprès de l’extirpació de lesfisis. En canvi, s'accepten entre nosaltres elshomoempelts osteoarticulars en àrees com elmaluc i turmell, però no en genoll.

COMPLICACIONSLes característiques biològiques dels homoem-pelts i l’agressivitat de les grans reseccionstumorals condicionen complicacions que caltenir en compte i que fan que la indicació de laseva utilització hagi d’estar ben justificada irealitzada per equips que dominin aquestestècniques.

Infecció. La desvitalització dels teixits, la isquè-mia per lligadures vasculars i reseccionsàmplies musculars o penjolls cutanis poc vas-cularitzats, juntament amb la llarga durada d'a-questes intervencions, són factors a favor de l’e-levada incidència d’infeccions, que es calculaentre 6 i 30% a les sèries publicades i en 13,8%en la nostra experiència. La implantació d'unempelt necròtic per definició en aquestes con-dicions, agreuja encara més les possibilitats decuració d'aquestes infeccions que, en cas deproduir-se, precisen amputació en el 50% delscasos.

Pseudoartrosi-defectes de consolidació. Elsmateixos condicionants esmentats per al riscd'infecció motiven que la consolidació delshomoempelts sigui molt precària comparadaamb la de les fractures o els autoempelts. Laquimioteràpia postoperatòria és un factor a afe-gir ben demostrat. Aquesta falta o retard deconsolidació pot ésser reparat mitjançant apor-tació d'os espongiós autòleg. En qualsevol cas,si les osteosíntesis practicades són sòlides i lesartroplàsties estan fabricades amb bona planifi-cació i amb materials resistents, aquestes pseu-

doartrosi poden ser ben tolerades i, en la nostraexperiència, ben sovint assimptomàtiques. Laincidència d'aquesta complicació és del 10-15%.

Fractura de l’homoempelt. Amb una incidènciaentre el 5 i el 18%, com a conseqüència de lamenor resistència de l’homoempelt envers l’osnormal, es pot pal·liar amb les correctes sínte-sis i artroplàsties ja esmentades. Consideremimportant fugir de triomfalismes i advertir alsmalalts, especialment als més joves, de què lapràctica esportiva o les sobrecàrregues sobrel’extremitat operada són un factor de perill.

OR IG I NALS

11

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

Joan Majó (1), Ramón Huguet (2)

(1) Unitat de Cirurgia Ortopèdica OncològicaHospital Sant Pau, Barcelona.(2) Unitat deTumors de l’Aparell Locomotor Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona

CONCLUSIONS

La utilització d'empelts ossis estructu-rals massius ha estat una arma bàsicaper al desenvolupament del salvamentd'extremitats en els tumors ossis malig-nes. Durant els últims 20 anys, l’expe-riència és suficient com per aconseguirquantificar uns resultats satisfactorisdel 70% tant a les escales objectivescom a les subjectives.En qualsevol cas, no hem d’oblidar quees tracta de tècniques amb una eleva-da tassa de complicacions, que podenarribar al 50%, encara que moltespoden ésser controlades i acceptadestenint en compte que l’alternativa ésl’amputació.

Figura 2. Homoempelt de la Figura 1 implantat per a lareconstrucció de 1/2 distal de fèmur i genoll en unpacient de 18 anys després de resecció massiva perosteosarcoma.

En els processos que afecten a cèl·lules d’origenhematopoètic, el TPH pretén substituir aquestselements per d’altres de sans. Quan es du a termeper a tractar neoplàsies, el TPH permet adminis-trar teràpia antihumoral en dosis molt elevades iutilitzar cèl·lules hema-topoètiques com a rescatde la mielotoxicitat. Amés, cada vegada hi hamés dades que demos-tren que les cèl·lulesimmunocompetentstrasplantades a partird’un donant sa exerceixen un potent efecte anti-tumoral que contribueix a eradicar la neoplàsia.Dades preliminars indiquen que el TPH pot éssertambé un mètode d’immunodepressió útil enprocessos autoimmunes avançats com ara ellupus eritematós sistèmic, l'esclerodèrmia, la der-matomiositis i l’esclerosi múltiple.

EXPERIÈNCIA A CATALUNYAEntre els anys 1988 i 1997 s’han realitzat a Cata-lunya un total de 2.412 TPH. En aquest període,el nombre de TPH per 100.000 habitants es vamultiplicar per quatre: de 1,74 el 1988 a 6,89 el1997. El 74% dels TPH es van dur a terme enadults (majors de 16 anys). El creixement observat

al llarg dels anys tradueix l’activi-tat en aquest grup d’edat, amb 53TPH el 1988 i 354 el 1997.La principal indicació de TPH enadults fou la neoplàsia de mama(22%), on es realitza per eliminarmalaltia mínima residual. Laleucèmia aguda mieloblàstica varepresentar el 15% del conjunt deTPH autogènics (del propi malalt)

i al·logènics (a partir d’un donant compatible, engeneral un germà HLA-idèntic). Els limfomes nohodgkinians representaren també un 15%. ElTPH al·logènic és l’única alternativa de curacióper als malalts amb leucèmia mieloide crònica,

motiu pel qual es realitzà enmés de 200 casos durant elperíode esmentat.

MODALITATSDestaca la transició observa-da en l’ús de PH de medul·laòssia a sang perifèrica, que es

va fer servir en el 89% dels TPH autogènics rea-litzats el 1997 i en el 57% dels al·logènics. Els PHde cordó umbilical s’utilitzaren en un 5% delsTPH al·logènics, quasi sempre en nens.Finalment, val la pena assenyalar que en 1 de cada5 TPH al·logènics el donant no era parent delpacient. L’augment del nombre de voluntaris ins-crits als registres internacionals ha permès queaquest tipus de TPH es pugui aplicar cada vegadamés en un major nombre de pacients.

OR IG I NALS

Trasplantament de progenitors hemopoètics en adults

Durant els darrers anys, el trasplantament de progenitorshemopoètics (TPH) ha estat el tractament d’un nombre

creixent de malalties congènites i adquirides.

12

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

Jordi SierraServei d’HematologiaHospital Sant Pau, Barcelona

Entre 1988 i 1997, el nombrede TPH/100.000 habitantsduts a terme a Catalunya es

va multiplicar per quatre.

0

50

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

100

150

200

250

300

350

Evolució anual del trasplantament de progenitors hemopoètics Adults > 16 anys

Autòleg

Al.logènic

NO

MB

RE

DE

TR

AS

PLA

NTA

ME

NT

S

13

Tel: (33) 472 40 79 55

Fax: (33) 472 40 79 50

E.-mail: citic@asi.fr

Web: http://www.fond –merieux.org

2nd International Conference onTransplant Infectious Disease25-27.5.00, Stockholm, SwedenTel: (46) 8 459 66 00

Fax: (46) 8 661 91 25

E-mail: trannsplant@congrex.se

XVIII International Congress ofThebTransplantation Society27.8-1.9.00, Rome, ItalyTel: (39) 0639727707

Fax: (39) 0639735195

Web: www.tx2000roma.it

First Congress of The InternationalPediatric Transplant Association(IPTA).Associated to the XVIII InternationalCongress of The TransplantationSociety23-25.8.00, Venice, ItalyTel: (39) 06 516 00 647

Fax: (39) 06 516 00 131

E-mail:

progress@progress.congressi.com

Web: www.progress-congressi.com

Transplant Bone Disease Meeting.Associated to the XVIII InternationalCongress of The TransplantationSociety25-26.8.00, BarcelonaTel: 93 302 75 41

Fax: 93 301 12 55

E-mail aopc@ncxa.es

International Conference on Hih-dose Chemotherapy in Breast andOvarian CancerEBMT14-16.9.00, Florence, ItalyTel: (39) 41 61 686 7711

Fax: (39) 41 61 686 7788

E-mail: info@akm.ch

http://www.am.ch/hdcboc2000

Curs: Família i Donació4-5.11.99, La Vila Joiosa, AlacantHospital General de Alacant

Tel: 965 90 83 15

Fax: 965 90 85 70

VI Simposio Internacional delInstituto "Reina Sofia" deInvestigación Nefrológica18-19.11.99, A CoruñaTel: 91 448 71 00 - 91 448 71 04

Fax: 91 445 85 33

TPM. Advanced InternationalTraining Course on TransplantCoordination.21-25.11.99, BarcelonaTel: 93 227 55 04

Fax: 93 227 54 09

E-mail: tpm@heures.ub.es

http://www.fbg.ub.es/tpm

Curs: Manejo del Donante de Órganos24-26.11.99, MadridOficina Regional de Trasplantes

Tel: 915 54 86 98

Fax: 915 54 90 02

Medical Forum Expo 2000, FOSBA,2º Foro y Exposición Internacionalpara los Sistemas del Cuidado de laSalud23-26.5.00, BarcelonaFax: 93 451 74 38

E-mail: gp@pacifico-meetings.com

INTERNACIONALRecent Advances in Tissue andOrgan Transplantation3-6.11.99, Kizilcahamam, Ankara, Tur-keyThe Turkish Transplantation Society

and Baskent University

Tel: (90) 312 212 68 68

Fax: (90) 312 223 57 91

Training Course 1999, Diagnosisand Strategies for infectiouscomplications after stem celltransplant4-5.11.99, London, UKFax: (33) 1 49 81 20 67

5º Congresso da SociedadePortuguesa de Transplantaçao4-6.11.99, Porto, PortugalTel: (351) 02 8302 745

Fax: (351) 02 830 35 58

E-mail: hx2@esoterica.pt

Conference, Humans and GeneticEngineering in the New Millenium9.11.99, Copenage, DanmarkFax: (45) 35 37 57 55

Web: www.etiskraad.dk

American Society OfTransplantation 4th WinterConferece13.17.1.000Tel: (1) 6098486205

4th International Conference on NewTrends in Clinical and ExperimentalImmunosupression17-20.2.00, Geneva, SwitzerlandTel: (41) 22 908 1855

Fax: (41) 22 908 1835

E-mail: immuno@KUONI.CH

26th Annual Meeting EuropeanGroup for Blood and MarrowTransplantation and 16th Meeting ofthe Nurses Group EBMT5-8.3.00, Innsbruck, AustriaTel.: (41) 61 686 77 11

Fax: (41) 61 686 77 88

E-mail: info@akm.ch

III Encuentro de las Sociedades deTrasplante del Cono Sur. III CongresoUruguayo de Trasplante14-17.3.00, Punta del Este, UruguayTel: (598) 4081015 – (598) 4082951

Fax: (598) 4081015 – (598) 4082951

E-mail: personas@cs.com.uy

European Meeting on Biomarkers ofOrgan Damage and Dysfunction,EMBODY 20003-7.4.00, Cambridge, UKTel: (44) 1223 217337

Fax: (44) 1223 217705

E-mail vfh@eng.cam.ac.uk

Transplantation in Hemaatology andOncology II9-11.4.00, Münster, GermanyTel: (49) (0) 251 834 7597

Fax: (49) (0) 251 834 7597

11 th Meeting Liver Intensive CareGroup of Europe LICAGE4-6.5.00, Torino, ItalyTel : (39) 011 434 79 00

Fax: (39) 011 434 77 60

E-mail: cci@fileita.it

The First Joint Transplant Meeting ofthe American Society of Transplantsurgeons and the American Societyof Transplantation13-17.5.00, Chicago, EEUUTel: (1) 8568488785

Fax: (1) 8568485274

E.mail: transplant2000@stackinc.com

Transplantation and ChangingManagement of Organ Failure25-26.5.00, Lyon, France

AG E N DA

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

14

LLIBRES

Introducción al Trasplantede Órganos y Tejidos Autors-Editors:

V. Cuervas-Mons

J.L. del Castillo-Olivares

Editorial: Arán, 1999

E-mail: libros@grupoaran.com

Pàgines: 698

Insuficiencia Renal Crónica, Diálisis y Trasplante Renal(Segona Edició)

Autors: Francisco Llach i

Fernando Valderrábano

Editorial: Ediciones Norma

Transplant ImmunologyClinical and ExperimentalPathobiology and Immunosuppression(Sèrie de volums)

Autors: Ian V. Hutchinson i

Charles Orosz

Editorial: Arnold, 1999

E-mail: turpin@rsc.org

Pàgines: 384 per volum

Preu: 86 Libras esterlines per

volumen

Tacrolimus in Organ Transplantation: Prevention and treatmentof allograft rejectionsAutors: G. Thiel i F. Mosimann

Editorial: Scottsdale, Arizona,Pabst Science, 1998

Preu: 30 DM

Pàgines: 138

Cell Adhession in OrganTransplantationAutor: Gustav Steinhoff

Editorial: Landes, 1998

E-mail: ORDERS@RGLANDES.COM

Preu: 89 U$

Pàgines: 220

Hyperacute XenograftRejection(Segona Edició)

Autor: Jeffrey L. Platt

Editorial: Landes, 1998

E-mail: ORDERS@RGLANDES.COM

Preu: 79 U$

Pàgines: 228

The Antigen T Cell Receptor: Selected Protocolsand ApplicationsAutor: Jorge R. Oksenberg

Editorial: Landes, 1998

E-mail: ORDERS@RGLANDES.COM

Preu: 89 U$

Pàgines: 830

MHC LIgands and Peptide MotifsAutors: Hans-Georg Rammensee,Jutta Bachmann i

Stefan Stevanovic

Editorial: Landes, 1998

E-mail: ORDERS@RGLANDES.COM

Preu: 89 U$

Pàgines: 462

The Human T-Call Receptor Repertoire and TransplantationAutor: Peter J. van den Elsen

Editorial: Landes, 1998

E-mail: ORDERS@RGLANDES.COM

Preu: 79 U$

Pàgines: 172

Immune Privilege: Sites,Tissues, Strategies andDiseasesAutores: J. Wayne Streilein i

Bruce Ksander

Editorial: Landes, 1998

E-mail: ORDERS@RGLANDES.COM

Preu: 79 U$

Pàgines: 172

Composite Tissue Transplantation(Tissue Engineering IntelligenceUnit. Vol. 2)

Autors: Charles W. Hewitt i

Kirby S. Black

Editorial: Landes, 1999

E-mail: ORDERS@RGLANDES.COM

Preu: 89 U$

Pàgines: 292

Anesthesia and TransplantationAutor: Michael D. Sharpe i

Adrian W. Gelb

Editorial: Butterworth-Heinemann,Boston, 1999

Preu: 125 U$

Pàgines: 512

Neurologic Complications in OrganTransplant RecipientsAutor: Esten Widjicks

Editorial: Butterworth-Heinemann,Boston, 1999

Preu: 95 U$

Pàgines: 248

Nitrid Oxide in Transplant Rejection andAnti-Tumor DefenseEditors: Stanislaw Lukiewicz i Jay L.Zweier

Editorial: Kluwer Academic,

Boston, 1999

Preu: 139,95 U$

Pàgines: 376

The Role of Herpesviruses inAtherogenesis(Advances in Vascular Biology)

Editors: David P. Hajjar i

Stephen M. Schwartz

Editorial: Harwood Academic,Amsterdam, 1999

Preu: 95 U$

Pàgines: 162

B I B LIOTECAB

UT

LL

ET

Í T

RA

SP

LA

NT

AM

EN

T •

OC

TU

BR

E 1

99

9

15

ACTIVITAT CI E NTÍFICA

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

Activitat de donació i trasplantament a Catalunya gener-agost 1999

D O N A N T S

Activitatgener

-agost

1998 234 51 47 4 34 149

1999 239 53 51 2 31 155

Desviació+2% +4%

Potencials No vàlids VàlidsNegatives totals Negativa familiar Negativa judicial Causa mèdica

Activitat

anual

1998 361 75 71 4 50 236Real

1999 359 80 77 3 47 233Extrapol.

Desviació -1% -1%

Activitatgener

-agost

T R A S P L A N T A M E N T SRonyó Fetge Cor Pulmó Pàncrees TOTAL

Activitat

anual

1998 376 189 58 30 20 673Real

1999 344 204 68 30 17 662Extrapol.

Desviació -9% +8% +17% = -15% -2%99/98

1998 243 124 41 20 14 442

1999 229 136 45 20 11 441

Desviació-6% +10% +10% = -21% -0,2%

99/98

Anys i anys, per molts anys...!Precedint al programa de la Marató del 12 dedesembre, s’iniciarà a mitjans del mes d’octu-bre una campanya que tindrà com a finalitatsensibilitzar la població sobre els problemes ireptes científics que el trasplantament encara hade resoldre.Els experts en publicitat responsables de la cam-panya han fet un esforç important perquè elscontinguts dels missatges no es puguin confon-dre amb una promoció de la donació i es centrinen fer entendre a la població que el trasplanta-ment encara necessita avançar força per oferirsolucions definitives i segures.Inevitablement, els eslògans seran molt senzillsperò els experts n’asseguren l’eficàcia. Un delsmotius serà la cançó del Club Súper 3 de TV3"Anys i anys, per mols anys...!" que s’associarà ala necessitat d’incrementar la recerca per acon-seguir l’allargament de la vida mitja delsempelts. La campanya tindrà una gran difusióper mitjà d’espots televisius, tanques publicità-ries i fulletons informatius i, de forma especial,a les escoles, on s’impartiran conferències i es

mostrarà un vídeo que s’ha realitzat específica-ment.El programa de la Marató s’estructurarà demanera semblant a d’altres edicions. Contindràaspectes informatius mèdic-científics i sociosa-nitaris, i comptarà amb la participació de pro-fessionals de tots els centres de trasplantamenti amb el testimoni de malalts.Com cada any, també està assegurada la partici-pació de personalitats rellevants de la intelectua-litat, del món de la política, l’espectacle o l’es-port, que aportaran la seva solidaritat amb elsnostres objectius.Aquesta Marató beneficiarà extraordinàriamentla recerca sobre trasplantament en els nostreshospitals de forma immediata, però també aju-darà a consolidar-la a llarg termini. El nostrepaís és una potència en nombre de trasplanta-ments, també a partir d’ara pot ser més rellevanten recerca.

La nostra Marató de TV3, el 12 de desembre

Josep LloverasPresidentSocietat Catalana de Trasplantament

99/98

99/98

COR R E S PON DÈNCIA

16

Publicació periòdica de l’OrganitzacióCatalana de Trasplantaments i dela Societat Catalana de Trasplantament

DIRECCIÓ: M.A. Viedma i Josep Lloveras

COMITÉ DE REDACCIÓ: María Jesús Félix,Josep Lloveras, M.A. Viedma i Jordi Vilardell

CONSELL EDITORIAL: María Teresa Aguayo,Jeroni Alsina, Antonio Caralps, CarlesConstante, María Jesús Félix, Juan CarlosGarcía-Valdecasas, Nicolás Manito, CarlesMargarit, Vicens Martínez-Ibáñez, RicardSolá, Roser Vicente i Jordi Vilardell

EDITOR: Adolfo Cassan

COORDINACIÓ: Pablo Stajnsznajder

PRODUCCIÓ: Letramédica scp.

REDACCIÓ, SUSCRIPCIONS I CORRESPONDÈNCIA:Fundació Catalana de TrasplantamentCarrer Muntaner, 292, 3er, 2a08021 BarcelonaTel.: 93 200 33 71 Fax: 93 200 48 45E-mail: fct@farmanet.com

S’autoritza la reproducció citant la procedència.Butlletí de Trasplantament no comparteix ne-cessàriament les opinions que s’hi publiquen..

Patrocinat per la Fundació Catalana de Trasplantament amb el suport econòmic de Fujisawa, Novartis i Roche.

Comprometidos con el futuro del trasplante

Les institucions oficials deCatalunya, tant públiques comprivades, responsables de l’or-ganització i promoció de ladonació i el trasplantament,l’Organització Catalana de Tras-plantaments (OCATT) i la Socie-tat i la Fundació Catalana deTrasplantament (SCT i FCT),conjuntament amb professio-nals hospitalaris experts enobtenció d’òrgans i en trasplan-taments, i professionals de l’en-senyament secundari, estangestionant i elaborant un pro-jecte, la finalitat del qual és laintroducció en l’ensenyamentsecundari d’un programa d’in-formació sobre donació i tras-plantament.El 1998 el grup de treball cons-tituït elaborà, conjuntamentamb una empresa d’obtenció iavaluació de dades (Eco-Con-sulting), unes enquestes sobrediversos aspectes referits alstemes de la donació i el tras-plantament d’òrgans i teixits.Una de les enquestes anavadirigida a la població estudian-til amb edats entre els 15 i 18anys i als pares amb fills esco-laritzats d’aquestes mateixesedats. Una altra enquesta s’a-dreçava a professors d’ensenya-ment secundari, els alumnesdels quals tinguessin d’entre 15i 18 anys.L’enquesta a joves i pares es vadur a terme durant el mes demaig del 1998, via telefònica.

La mostra estava formada per800 persones distribuïdes demanera proporcional a lapoblació de les províncies i ciu-tats catalanes, tant de les àreesurbanes com rurals. El qüestio-nari utilitzat incloïa una sèriede preguntes obertes i tanca-des amb les què es preteniaindagar sobre diferents qües-tions. Una part de les pregun-tes s’orientaven a establir elgrau de coneixements que té lanostra població sobre els dife-rents temes que constitueixenl’àmbit de la donació i el tras-plantament: els diversos tipusde trasplantaments que es rea-litzen, el concepte de mort,aspectes referits a la legislació,els resultats que s’obtenen enels trasplantaments que espractiquen, etc. D’altres pre-guntes, en canvi, tenien com afinalitat conèixer el posiciona-ment particular dels enques-tats enfront la donació i el tras-plantament, així com la sevapostura davant la possibilitatd’incloure aquests temes enl’ensenyament secundari.L’enquesta als professors esrealitzà al llarg del mes de junyde 1998 mitjançant entrevistespersonals i directes que van serdutes a terme per entrevista-dors professionals que pertan-yen a l’empresa d’obtenció iavaluació de dades, els quals noeren experts en donació o tras-plantaments. El qüestionari de

preguntes era mixt: obertes itancades, amb els mateixosblocs de temes que componienel qüestionari que havia estatrealitzat per als joves i pares dejoves en edats escolars. A l'en-questa participaren 20 profes-sors distribuïts per sexes,col·legis públics i privats, totsells de la ciutat de Barcelona illur àrea metropolitana.Les dades obtingudes en lesenquestes resulten del màximinterès i permeten fer una valo-ració molt precisa sobre elstemes indagats. Hem de desta-car que la resposta dels tresgrups de població consultats–el dels joves, el dels pares dejoves i el dels professors– pelque fa a la introducció d’unprograma de formació endonació i trasplantament d’òr-gans i teixits, ha estat molt sig-nificativa, i reflecteix una valo-ració positiva al projecte perpart dels entrevistats. De fet,un percentatge superior al90% manifestà estar d’acord ocompletament d’acord amb laidea de què es realitzi un pro-grama formatiu sobre la dona-ció i el trasplantament dinsl’àmbit de l’ensenyamentsecundari.

BU

TL

LE

TÍ

TR

AS

PL

AN

TA

ME

NT

• O

CT

UB

RE

19

99

Projecte per instaurar un programa formatiu sobre donació i trasplantaments a l’ensenyament secundari

Antonio López-NavidadServei d’Obtenció d’Òrgans iTeixits per a TrasplantamentHospital Sant Pau, Barcelona

Els textos enviats a aquesta secció nohan de sobrepassar els 3.000 caràcters, ihan d’estar convenientment signats. Laredacció es reserva el dret d’adaptar eltext, respectant al màxim els conceptesque s’hi expressen. Les cartes es podenenviar per correu electrònic, per fax o percorreu convencional a la redacció.