ESTUDI HIDROLÒGIC HIDRÀULIC DE L'ACCÉS A LA - … · Estudi hidrològic - hidràulic accés a la...

ESTUDI HIDROLÒGIC - HIDRÀULIC DE L'ACCÉS A LA

URBANITZACIÓ CALA BLANCA (TM CIUTADELLA)

Febrer 2015

Estudi hidrològic - hidràulic accés a la urbanització de Cala Blanca

ÍNDEX

1. ANTECEDENTS ................................................................................................................................ 3

2. OBJECTE DE L'ESTUDI ..................................................................................................................... 3

3. SITUACIÓ ACTUAL .......................................................................................................................... 3

4. ESTUDI HIDROLÒGIC I HIDRÀULIC .................................................................................................. 4

5. METODOLOGIA .............................................................................................................................. 8

5.1 Metodologia per a la Conca 1 (Nord) ..............................................................................10

5.1.1 Obtenció del volum d'aigua .....................................................................................11

5.1.2 Capacitat d'emmagatzematge de la conca ..............................................................12

5.1.3 Resultats obtinguts ..................................................................................................12

5.2 Metodologia per a la Conca 2 (Sud) ................................................................................12

5.2.1 Determinació de la pluja màxima en 24 hores ........................................................13

5.2.2 Determinació del Temps de Concentració (Tc) .......................................................14

5.2.3 Determinació de la Intensitat Mitja de Precipitació (It) ..........................................14

5.2.4 Estimació del llindar d’escorrentiu (Po) ...................................................................15

5.2.5 Estimació del coeficient d’escorrentiu ....................................................................18

5.2.6 Resultats obtinguts ..................................................................................................18

6. PLÀNOL DE CONQUES ..................................................................................................................21

7. PLÀNOL DE CARTOGRAFIA ...........................................................................................................23

8. REPORTATGE FOTOGRÀFIC ..........................................................................................................25

9. CONCLUSIONS ..............................................................................................................................28

2


1. ANTECEDENTS

En data de maig de 2.011 el Consell Insular de Menorca encarregà a l’empresa SBS Simón i Blanco S.L.P el “Projecte de les obres d’arranjament de l’accés a la urbanització Cala Blanca de Ciutadella de Menorca”, d'aquí endavant Projecte. Amb data Juny de 2013, SBS redactà el projecte executiu d’acord amb els criteris indicats pels tècnics del Consell Insular de Menorca, i seguint les disposicions d’allò redactat a l’Avantprojecte.

Amb data de 15 de gener de 2015, la Direcció General de recursos Hídrics, pertanyent a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, emet amb núm. de referència R/N:2054/2014, el requeriment en el que es sol·licita un informe referent al Projecte de Millora de l'accés a la urbanització de Cala Blanca. Aquest informe, s'ajusta al Real Decreto 684/2013, de 6 de septiembre de 2013.

2. OBJECTE DE L'ESTUDI

L'objecte d'aquest estudi és donar resposta al requeriment especificat al punt anterior i a on es demostra la inexistència d'una llera a l'àmbit del Projecte i com aquest accés no intercepta cap llera pública. 3. SITUACIÓ ACTUAL

La situació topogràfica actual de l'accés a Cala Blanca, és una carretera que te la rasant més elevada que els terrenys del voltant, els quals conformen unes conques que acumulen aigües als seus punts més baixos sense que existeixi cap vehiculació de cabal d'escorrentiu que conformi una llera que intercepti el traçat existent de l'accés a Cala Blanca. A més a més la partició de les diferents parcel·les de l'entorn, demostren sobre el terreny la inexistència de cap curs hídric ni fluvial que resti interceptat per l'accés. al reportatge fotogràfic que s'adjunta al punt 8 d'aquest estudi es pot apreciar la morfologia de l'entorn de l'accés.

3


4. ESTUDI HIDROLÒGIC I HIDRÀULIC

Pera a la realització de l'estudi hidrològic, s'han pres com a referència les dades obtingudes a partir de la informació inclosa al plànol topogràfic facilitat per l'Ajuntament de Ciutadella. De la mateixa manera, i a partir dels mapes d'isohietes màximes diàries de pluja per un període de retorn de 100 anys, extretes de les dades proporcionades pel Govern de les Illes Balears, s'ha obtingut valors característics de precipitació màxima diària a la zona d'estudi. Del següent plànol, s’obté una precipitació màxima diària a la zona de Cala Blanca de 135 mm per un període retorn associat de 100 anys. Donada l'antiguitat de la informació i els canvis urbanístics produïts a la conca d'estudi s'observa que les dades proporcionades per l'Infraestructura de dades espacials de les Illes Balear (IDEIB) no es corresponen amb la realitat. S'adjunten unes imatges extretes del propi visor per donar-ne constància d'aquestes incoherències entre la realitat i el visor.Si la informació del visor fos correcta, s'hauria d'entreveure un camí preferencial a la orografia del terreny, i en el creuament de la llera amb obstacles transversals algun tipus d'obra de drenatge que permeti el pas de l'aigua. A continuació es mostren diferents punts sotmesos a estudi particular tot i que a l'apartat del reportatge fotogràfic estan les fotografies on el torrent representat al visor hauria d'intersecar amb la carretera.

4


A banda i banda del punt marcat, les imatges són les següents, on s'hauria de visualitzar algun tipus de llera marcada al terreny o que els murs desapareguessin. Vista des del carrer direcció aigües amunt del torrent marcat pel visor. Vista des del carrer direcció aigües avall del torrent marcat pel visor.

5


De nou, a les interseccions no trobarem cap detall que indiqui un curs fluvial preferencial en cas de pluja. Vista des del carrer direcció aigües amunt del torrent marcat pel visor. Vista des del carrer direcció aigües avall del torrent marcat pel visor.

6


La següent fotografia hauria de mostrar la llera que creua a banda i banda de la fotografia. S'observa que és impossible l'existència d'aquesta llera. Vista des del carrer d'accés a la depuradora. Tal com es por observar a les imatges, no existeix cap torrent ni cap curs hídric que coincideixi amb el grafiat al plànol extret del visor esmentat amb anterioritat. Finalment s'ha contrastat mitjançant un model digital d'elevació de Menorca de resolució 30x30 el qual no mostra cap torrent ni cap curs de desguàs a la zona d'estudi tal i com recolza la informació fotogràfica i cartogràfica adjunta en aquest estudi. És per això que s'ha procedit a estudiar el comportament hidrològic de cadascuna de les conces a banda i banda de la carretera, ja que aquestes són totalment independents entre elles. Actualment, l’aigua discorre per la calçada o pels laterals de la mateixa sense que existeixi cap sistema de recollida ni de conducció, tot i que, en diferents trams, si que es troba conformada una cuneta de terres delimitada entre els vorals de la carretera i els murs de pedra seca delimitants de les finques particulars.

7


El projecte planteja un sistema de cunetes a banda i banda de la carretera per a recollir l'aigua durant un episodi de pluja de període retorn de 10 anys. Donat que la carretera es troba a una cota superior al terreny del voltant i que es projecten cunetes a banda i banda de la carretera, aquesta no presenta aportació d'aigua ja que el propi sistema és capaç de desguassar l'aigua que cau sobre la carretera.

5. METODOLOGIA

A banda i banda de la carretera hi ha dues conques ben diferenciades sense cap tipus de connexió superficial, ja que la rasant de la carretera d'accés a Cala Blanca objecte del Projecte, al trobar-se a una cota superior que totes dues conques evita aquesta connexió. La topografia d'ambdues conques a cada costat de la carretera no genera cap llera ni cap camí preferencial per al desguàs de les aigües d'escorrentia. Aquest aigua d'escorrentiu es concentra en els punts baixos de cada conca i s'acaba infiltrant al terreny existent al cas de la Conca 1 (Nord), o vehiculant-se cap a la platja de Cala Blanca a la conca 2 (Sud), sense que en cap moment es conformi cap curs d'aigua. Això implica estudiar-les de forma individual, i comprovar que funcionen correctament. El plànol de les conques s'adjunta a continuació en el qual s'hi detallen sengles àrees. Cal fer especial esment en que el funcionament hidrològic de cadascuna de les conques és diferent. D'una banda, la Conca 1 (Nord) està completament confinada pel seu entorn, és a dir, no presenta un punt baix en cap lloc del seu perímetre per on pugui desguassar l'aigua que hi ha a la conca, això implica que es reté. S'ha de comprovar que per a la tempesta de disseny la conca és capaç de retenir tot el volum d'aigua el qual s'anirà filtrant/evaporant mitjançant processos naturals. D'altra banda, la Conca 2 (Sud) té un punt baix al seu perímetre per on desguassarà l'aigua de la conca. Aquest punt coincideix amb el pont de l'Avinguda Migjorn que connecta la conca amb la platja de Cala Blanca.

8


Conques hidrològiques sotmeses a estudi

9


L'estudi es realitza per un període de retorn T=100 anys, tal i com s'indica a la instrucció 5.2.IC de drenatge (veure taula adjunta). Mínims períodes de retorn (anys)

TIPUS D’ELEMENT

DE DRENATGE

IMD a la via afectada

Alta Mitja Baixa

2000 500

Passos inferiors amb dificultats

per a desguassar per gravetat 50 25

Elements del drenatge superficial

de la plataforma i marges 25 10

Obres de drenatge transversal 100

La selecció del cabal de referència pel que s’ha de projectar un element de drenatge superficial està relacionat amb la seva freqüència d’aparició, que es pot definir pel seu període de retorn. Quan més gran sigui el període de retorn més gran serà el cabal circulant que se n’obtingui.

El període de retorn d’un cabal és T quan, com a mitja, és superat un cop cada T anys. En canvi, el risc que aquest cabal sigui excedit algun cop durant un cert interval de temps depèn també de la durada de l’interval.

5.1 Metodologia per a la Conca 1 (Nord)

Donat el funcionament de la conca, i la seva incapacitat de desguassar l'aigua de forma superficial, s'ha de procedir a la pèrdua de l'aigua mitjançant infiltració o evaporació. Es procedirà a calcular quin és el volum potencial teòric associat a una pluja amb període de retorn de 100 anys i de 1 hora de durada. Aquesta pluja es modelitzarà a partir d'una IDF sintètica i del mètode dels blocs alternats. Un cop es coneix el hietograma, s'obtindrà la precipitació bruta associada a aquesta pluja i se suposarà que no s'infiltra res en el terreny i s'emmagatzema tota (hipòtesi molt conservadora). Així doncs s'obtindrà un volum d'aigua a retenir. Aquest volum d'aigua a retenir es compararà amb la capacitat associada al punt baix de la conca i es calcularà quin volum hi ha disponible.

10


Si la capacitat de la conca és superior al volum d'aigua potencial associat a la pluja, la conca funcionarà sense problemes i serà capaç d'evacuar l'aigua mitjançant processos naturals.

5.1.1 Obtenció del volum d'aigua

Per poder crear la pluja de disseny cal crear la IDF sintètica. Aquesta IDF es fa a partir de parelles de punts Durada de la pluja - Intensitat a partir de la següent fórmula. Variant la durada de la tempesta es va creant la corba IDF: La precipitació de disseny han estat els 135 mm obtinguts de les isohietes màximes. Així doncs la corba IDF per a un període de retorn de 100 anys és: A partir de la IDF es pot conèixer el hietograma mitjançant el mètode dels blocs alternats (Chow et al., 1994). S'ha estimat una durada per a la tempesta d'una hora.

( )( )( ) 5,11

24P

I 12828

d 1,0

1,01,0

−

−

⋅=CT

11


Coneixent la intensitat, que se suposarà constant durant els 5 minuts de cada bloc, es pot obtenir la precipitació total associada a aquesta pluja, en aquest cas 64,7 mm. Coneixent l'àrea total de la conca (0,294 km2) i la precipitació total pot obtenir-se el volum total potencial associat a la pluja de disseny. Aquest volum és de 19.022 m3. Cal recordar que no s'ha considerat cap tipus de pèrdua en tot el sistema, per quedar del costat de la seguretat. 5.1.2 Capacitat d'emmagatzematge de la conca

Per al càlcul de la capacitat d'emmagatzematge s'ha suposat un volum disponible de tipus cònic. La base d'aquest con s'ha aconseguit a partir de punt a la cota 6 metres. Aquesta cota està per sota de la carretera deixant marge de seguretat en tot el volum disponible. L'altura del prisma serà la diferència entre la cota de la base del prisma (6 metres) i el punt més baix (3,68 metres), per tant de 2,32 metres. Finalment, la capacitat d'emmagatzematge s'estima de 26.988 m3. 5.1.3 Resultats obtinguts

Com que la capacitat d'emmagatzematge és superior al volum d'aigua associat al periode de retorn de 100 anys, la conca funciona correctament. S'estima que s'omple el 70 % de tot el volum disponible i encara sobra més resguard del suposat. 5.2 Metodologia per a la Conca 2 (Sud)

El mètode per a l’estimació dels cabals associats als diferents períodes de retorn depenen de la mida i naturalesa de la conca aportant, tal i com s’expressa a la Instrucción 5.2-IC-Drenaje Superficial. Per a conques petites, com és el cas que ens ocupa, són adients els mètodes hidrometeorològics, basats en l’aplicació d’una intensitat mitja de precipitació a la superfície de la conca, mitjançant una estimació del seu escorrentiu. Tot això equival a admetre que l’única component d’aquesta precipitació que intervé en la generació de cabals màxims és la que discorre superficialment. La naturalesa de la conca aportant influeix en els mètodes hidrometeorològics segons el temps de recorregut del flux sobre el terreny.

12


El cabal de referència Q en el punt en el que es desguassa una conca o superfície s’obtindrà mitjançant la següent expressió: Q = C·A·I/K

On:

• C: el coeficient mig d’escorrentiu de la conca o superfície drenada. • A: la seva àrea. • I: la intensitat mitja de precipitació corresponent al període de retorn considerat

i a un interval igual al temps de concentració. • K: un coeficient que depèn de les unitats en què se expressin Q i A, y que inclou

un augment del 20% en Q per a tenir en consideració l’efecte de les puntes de precipitació.

Per al dimensionat dels elements de recollida i d’evacuació de les aigües que es recullin, s’estimarà el cabal circulant a partir de les dades de precipitació màxima diària associada al període de retorn escollit (100 anys), escollit d’acord als criteris especificats al punt 3 d’aquest annex. 5.2.1 Determinació de la pluja màxima en 24 hores

Aquestes dades de precipitació màxima diària s’han obtingut del plànol corresponent al plànol d’isohietes del pluja extretes del Govern de les Illes Balears. D’aquest plànol, s’obté una precipitació màxima diària a la zona de Cala Blanca de 135 mm per un període retorn associat de 100 anys, tal i com s'ha especificat a l'apartat 3. d'aquest informe.

13


5.2.2 Determinació del Temps de Concentració (Tc)

S’adjunta la següent taula amb les característiques de la Conca 2 (Sud) per tal de fer els càlculs hidrològics:

Conca Superfície (km2)

Longitud del curs (km)

Pendent mig del curs (%)

Conca 2 (Sud) 0,260 0,607 1,253

El temps de concentració Tc es defineix com el temps que discorre entre el final de la pluja fins al final de l'hidrograma. Per a la seva estimació es fa servir la següent expressió:

Tc = 0,3·[(L/J1/4)0,76]

On: • L (km): la longitud de la llera principal. • J (m/m): el seu pendent mig.

Substituint valors a l'equació s'obté la taula de resultats següents:

Conca Tc (h) Conca 2 (Sud) 0,468

5.2.3 Determinació de la Intensitat Mitja de Precipitació (It)

La intensitat mitja dia It (mm/h) de precipitació a utilitzar en l’estimació de cabals de referència pels mètodes hidrometeorològics es podrà obtenir d’acord la següent expressió:

( )( )

II

II 128

28

d

1

d

1,0

1,01,0

−

−

⋅=

D

• Pd (mm): la precipitació total diària corresponent a l’esmentat període de retorn

de 100 anys (T=100 anys, que tal i com s’indica al plànol adjunt al punt 3. d’aquest annex, té un valor de 135 mm a la zona del projecte.

• Pd = 135 mm/dia

• Id (mm\h): la intensitat mitja diària de precipitació, corresponent al període de retorn considerat (T=100 anys). És igual a Pd/24 i per tant:

Id= 5,63 mm/h

14


• I1 (mm/h): la intensitat horària de precipitació corresponent a l’esmentat període de retorn. El valor de l’expressió I1/Id es característic de la zona d’estudi i a les Illes Balears es pot considerar un valor mig d’11,5, segons el plànol del MOPU (1990) que s’adjunta.

( )( )( ) 5,11

24P

I 12828

d 1,0

1,01,0

−

−

⋅=CT

• t (h): la durada de l’interval al que es refereix I, que s’adoptarà el mateix al del temps de concentració (punt 4.2.2. d’aquest annex).

Amb tota aquesta informació ja es pot calcular la It resultant per al temps de concentració pertinent.

Conca It (mm/h) Conca 2 (Sud) 108,46

5.2.4 Estimació del llindar d’escorrentiu (Po)

El llindar d’escorrentiu Po es podrà obtindre de la taula adjunta a continuació, multiplicant els valors en ella continguts pel coeficient corrector d’aplicació a les Illes Balears. Aquest coeficient reflecteix la variació regional de la humitat habitual al terra a

15


l’inici dels ruixats significatius, i inclou una majoració (de l’ordre del 100%) per evitar sobrevaloracions del cabal de referència per motiu de certes simplificacions del tractament estadístic del mètode hidrometeorològic. Per a l’ús de la taula adjunta els sols es classificaran en funció de l’ús del sòl, del pendent de la zona i del tipus del sòl.

Estimació inicial del llindar d’escorrentiu Po (mm)

Ús del sòl Pendent (%) Característiques hidrològiques

Grup de sòl

A B C D

Barbecho >3

R 15 8 6 4

N 17 11 8 6

<3 R/N 20 14 11 8

Cultivos en hilera >3

R 23 13 8 6

N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11

Cereales de invierno >3

R 29 17 10 8

N 32 19 12 10

<3 R/N 34 21 14 12

Rotación de cultivos pobres

>3 R 26 15 9 6

N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 8

Rotación de cultivos densos

>3 R 37 20 12 9

N 42 23 14 11

<3 R/N 47 25 16 13

Praderas

>3

Pobre 24 14 8 6

Media 53 23 14 9

Buena * 33 18 13

Muy buena * 41 22 15

<3

Pobre 58 25 12 7

Media * 35 17 10

Buena * * 22 14

Muy buena * * 25 16

16


Plantaciones regulares aprovechamiento forestal

>3

Pobre 62 26 15 10

Media * 34 19 14

Buena * 42 22 15

<3

Pobre * 34 19 14

Media * 42 22 15

Buena * 50 25 16

Masas forestales (bosques, monte bajo, etc.)

Muy clara 40 17 8 5

Clara 60 24 14 10

Media * 34 22 16

Espesa * 47 31 23

Muy espesa * 65 43 33

Rocas impermeables <3 4

GRUPO INFILTR POTENCIA TEXTURA DRENAJE

A Rápida Grande Arenosa Areno-limosa Perfecto

B Moderada Media a grande

Franco-arenosa Franca Franco-arcillosa-arenosa Franco-limosa

Bueno a moderado

C Lenta Media a pequeña

Franco-arcillosa Franco-arcillo -limosa Arcillo-arenosa

Imperfecto

D Muy lenta

Pequeño (litosuelo) u horizontes de arcilla

Arcillosa Pobre o muy pobre

Per al desenvolupament de l'informe es prendran el següents valors: Tipus de sòl Pendent Caract. hidr. Grupo de suelo P0 Rotación de cultivos pobres <3 R/N C 13 Rotación de cultivos pobres <3 R/N D 8

17


Considerant l'ús del terreny en la conca d'estudi, i la caracterització de la coberta vegetal, s'ha de determinar el coeficient de llindar d'escorrentia pertinent d'entre la llista anteriorment mostrada. Cal fer especial esment en que no només s'ha de considerar el seu ús sinó que també la naturalesa del sòl. En aquest cas, s'ha suposat un tipus de sòl amb una velocitat permeabilitat entre lenta i molt lenta. Aquesta hipòtesi es recolza en la situació de la conca (essent una conca que desemboca a la platja i hi ha molt material fi) que pot suposar-se de la història dels seus estrats. S'ha suposat un valor de P0 = 10 com a valor intermig entre tipus de terreny amb filtració lenta i molt lenta, degut a l'edafologia de l'àmbit d'estudi tal i com s'ha explicat.

5.2.5 Estimació del coeficient d’escorrentiu

El coeficient C de escorrentiu defineix la proporció de la component superficial de la precipitació d’intensitat I, i depèn de la raó entre la precipitació diària Pd corresponent al període de retorn i el llindar d’escorrentiu Po a partir del qual s’inicia aquesta. El coeficient d’escorrentiu el dóna la següent expressió:

20d

0d0d

)P'·11(P)P'·23(P)·P'(P

C+

+−=

On: P'd: Pluja diària considerada reduïda, en mm/dia. P’o: Valor propi de la conca anomenat llindar d’escorrentiu que és la quantitat de pluja que cal perquè comenci a haver-hi escorrentiu, en mm. El valor de P’o es calcula multiplicant el Po obtingut al les taules anteriors pel multiplicador regional M, que al cas de les Illes Balears és de 2,80.

5.2.6 Resultats obtinguts

A continuació, s’adjunta la taula resum dels cabals obtinguts als punts de desguàs de la conca definida. T [anys]

Pd [mm/dia]

Pd * Ka Id [mm/h]

C It [mm/h] Q [m3/s]

100 135 135,00 5,63 0,42 101,66 3,2

Conegut el cabal d'aportació de la conca al punt de desguàs es pot comprovar si aquest cabal màxim pot passar a través del pont existent.

18


L'evacuació es simula per funcionament en règim hidràulic de làmina lliure, d’acord al següent plantejament teòric. Per al càlcul hidràulic i dimensionament dels dos trams de col·lectors en gravetat s’utilitza l’equació de continuïtat i la fórmula de Manning – Strickler, sent les seves expressions les següents:

- Equació de continuïtat:

Q= v.s

On: Q: Cabal circulant en m3/s. v: Velocitat de l’aigua en m/s. s: Secció humida en m2.

- Equació de Manning-Strickler:

2/13/21fh JRA

nQ ⋅⋅⋅=

On:

Q [m3/s] El cabal de disseny. n [m1/3/s] El coeficient de rugositat (s’adopta 0,010 pel PEAD nou). A [m2] L’àrea mullada de flux.

PARh =

[m] El radi hidràulic, amb P [m] el perímetre mullat. Jf [-] El pendent local (pel cas dels tubs es dissenyen amb un pendent únic del 0,5%).

Per al cabal a desguassar, sota el pont existent i abans de desguassar a la platja de cala blanca, existeixen dues mitjes seccions circulars de formigó de diàmetre 1.000 mm, i que topogràficament es comprova que tenen un pendent del 2,5%. per aquests seccions circulars existents s'ha suposat un coeficient de rugositat de Manning de 0,015, valor normalment utilitzat pel formigó en condicions de servei. En aquetses circumstancies, el cabal màxim que poden desguassar aquests seccions circulars existents és de 3,53 m3/s, cabal superior als 3,20 m3/s que aportaria la conca 2 (Sud). La capacitat de desguàs de la conca es comprova que funciona sense problemes.

19


20


6. PLÀNOL DE CONQUES

21

Conca C1 (Nord)

Superfície: 0,294 Km²

Conca C2 (Sud)


Punt de desguàsde la conca C2

Punt de recollida aigüesSuperfície: 0,035 Km²

Plànol de conques

Escala 1/6000


7. PLÀNOL DE CARTOGRAFIA

23

Conca C1 (Nord)


Conca C2 (Sud)


Punt de desguàsde la conca C2

Punt de recollida aigüesSuperfície: 0,035 Km²

Plànol de cartografía

Escala 1/6000


8. REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Al següent plànol apareixen marcades les fotografies extretes des de Google Street View™ de cara a contextualitzar el treball.

25


Fotografia 1. Carretera Cala Blanca. Fotografia 2. Carretera Cala Blanca.

26


Fotografia 3. Carretera Cala Blanca. Fotografia 4. Carretera Cala Blanca. Fotografia 5. Carretera ME-24.

27


Fotografia 6. Carretera ME-24. Fotografia 7. Carretera ME-24. Fotografia 8. Carretera ME-24. 9. CONCLUSIONS

Un cop analitzada la topografia de l'entorn i la inexistència de cap llera ni de cap curs hídric que resti interceptat per la carretera d'accés a Cala Blanca, es pot concloure el següent: - L'evacuació de les aigües superficials que es generen per la urbanització d'aquest accés resten recollides amb la solució proposada al Projecte, i no es necessita de cap obra addicional a les ja projectades. - Resta demostrat que l'accés no es troba sobre cap llera púbica, amb el que no necessita de cap obra de pas transversal.

28


- Resta demostrat que el comportament hidrològic i hidràulic de les dues conques analitzades es comporten com elements de retenció i filtració a les seves zones més baixes, sense que això esdevingui en cap curs hídric, tal i com la mateixa configuració parcel·lària i topogràfica de l'àmbit demostra.

Febrer de 2015 Maria Blanco Bargalló

Enginyer de Camins SBS Simon i Blanco SLP

29

ESTUDI HIDROLÒGIC HIDRÀULIC DE L'ACCÉS A LA - … · Estudi hidrològic - hidràulic accés a la...

Documents

Transcript of ESTUDI HIDROLÒGIC HIDRÀULIC DE L'ACCÉS A LA - … · Estudi hidrològic - hidràulic accés a la...