1. INDEX TOMOGRAFA COMPUTERITZADA MEDICINA NUCLEAR RADIOLOGA INTERVENCIONISTA RADIOLOGA CONVENCIONAL

2. LA RMN DE CRANI 3. INTRODUCCI La Ressonncia Magntica (RM) craneal sutilitza ja que sobt una major resoluci dimatge de teixits tous que altres tcniques dimatge, el qual s molt beneficis en la evaluaci del parnquima enceflic i de la fossa posterior. Aixmateix, ofereix avantatges envers al TC per evaluar vasos arterials i venosos intracraneales. 4. Beneficis i riscos BENEFICIS RISCOS s una tcnica dexploraci no El contrast pot causar reaccionsinvasiva. al.lrgiques. Les imatges del cervell sn molt Els dispositius mdicsmes clares. implantats en el pacient poden El material de contrast utilitzat causar problemes durant ladna menys reaccionsprova.al.lrgiques. La durada de les proves s llarga. s lexamen ms sensible per a la Prova alt cost.detecci de tumors cerebrals. 5. Per a qu es realitza la RMN craneal ? Examinar lanatoma del cervell de forma ms clara. Possibles infeccions cerebrals. Esclerosi mltiple. Infarts cerebrals. Evaluar els efectes de un derrame cerebral, trauma oenfermetat degenerativa (com lAlzheimer). Controlar el creixement i funcionamient dels tumorscerebrals. Guiar la planificaci duna ciruga, terapia de radiaci odaltres tractaments quirrgics per al cervell. Detectar hemorrgies intracraneals o subaracnoidees. 6. PREPARACI DE LA PROVA Se li dna una bata al pacient. Dej de entre 4-6h si requereix medi de contrast i/o anestsia. Enquesta prvia a la prova i consentiment informat. Posici en decbit sup i fixaci del cap Posar via intravenosa si requereix contrast. Presenci anestesileg casos peditrics (sedaci). L i donarem uns auriculars i un timbre demergncia. Col.locarem lantena de crani Head-Nek-HP. Informar durada de la prova 35-45 min aprox. 7. CONTRAINDICACIONS Joies, rellotges, targetes de crdit i audfons. Objectes metl.lics com piercings, arracades etc ja quepoden dificultar la visi de les imatges. Aparells dentals desmontables. Desfibrilador intern (implantat) o marcapassos Implant coclear (de loda). Alguns clips que sutilitzen en els aneurismes cerebrals. Algunes bobines colocades dintre dels vasos sangunis. Vlvules cardaques artificials. 8. Protocol estudi cerebral estndard Localitzador sagital de seqnciaFlair axial: seqncia potenciada en T2rpida: ens permetr adquirir imatges delsque permetr valorar lesions adjacents alaltres talls. S IMPRESCINDIBLE.LCR (hipointens), com per exempleSutilitza un gruix de tall de 3-4mm. edemes cerebrals. Gruix de tall d1mm,Durada duns 15-30 segons.un FOV 200 i una matriu de 258x256.Durada dentre 7-10 minuts T1 sagital: el greix es veu hiperintens(s.BLANCA) i el lquid s fosc (LCR); smolt til en casos de hemorragies, *Remmarcar que son protocols estndards, jatumors i infeccions. Gruix de tall de que alguns centres utilitzen el FLAIR3mm, un FOV de 200 i una matriu deCORONAL per aix tenir imatges en 3460x512. Durada entre 8-10 minuts.plnols diferents. Exceptualment tambsutilitza la tcnica anomenada DIFUSI T2 axial: el greix es veu hipointens i el PERFUSI per patologies concretes.lquid hiperintens; s molt til per adetectar lesions en la substncia blancacom per exemple microhemorrgies;gruix de tall de 5 mm, un FOV de 200 i unamatriu de 448x512. Durada dentre 6-10minuts. 9. TUMOR CRANEAL SEQNCIA T1CONTRASTADA EN FASE ARTERIAL 10. RMN CRANEAL BSICA NO PATOLGICA SEQNCIA T2 AXIAL 11. EDEMA CEREBRALSEQENCIA T2 FLAIR AXIAL 12. INFART CEREBRALAMB SEQNCIA T2AXIAL 13. ENFERMETATDALZHEIMERSEQENCIA FLAIR 14. GLIOBLASTOMASEQNCIA FLAIR AXIAL 15. ANGIORM CEREBRAL 16. QUINA FINALITAT T? s una prova que sutilitza per a lestudi dels diferentsvasos sangunis cerebrals. 17. Quines tcniques sutilitzen?SENSE CONTRASTTOF (Time of light): sutilitza per veure el flux sanguni.TIPUS SEQNCIES: TR, TE i FLIP ANGLE1.TR( Temps de repetici): curts per veure artries i llargs per veurevenes.2. TE(Temps de repetici): curts per a evitar artefactes de fluxe en lesturbulncies.FLIP ANGLE: dna hiperintensitat al fluxe sanguni i satura el teixitestacionari.*INCONVENIENTS TOF: llarga duraci dadquisici,saturaci lenta de flux,freqents artefactes per moviment. 18. AMB CONTRAST (gadolini)Reconstrucci 3DSEQNCIES1. T1 gradient eco: dna una hipersenyal dels vasos.2. Polsos saturaci greixos: millora el contrast.*INDICACI: que hi hagi un bon flux constant de contrast dintredel vas sanguini. Velocitat injecci: 2-3 ml/seg. 19. ANGIORM ANEURISMA ARTERIALANGIORM TOFRECONSTRUCCI 3D 20. TC DE CRANI Prova molt sollicitada per estudiar lencfal. Molt utilitzada a urgncies per ser ms accessibleeconmica que la RMN. Principal indicaci en pacients traumtics. Inconvenient: desprn molta radiaci. Aquesta prova es pot realitzar amb contrast o sense, elcontrast lutilitzem quan existeixen dubtes en provessense contrast per patologies tumorals o infeccioses. 21. CONTRAST El contrast que utilitzem s un contrast iodat per taldevidenciar patologies que amb el TC de crani sensecontrast no saprecien. Sadministra per via endovenosa. Normalment sutilitza per aclarir dubtes delexistencies de tumors. Sutilitza una quantitat de entre 125 i 150 cc de cotrast auna velocitat de 3-4 cc/s. 22. CONTRASTComparaci de TC de crani sense (A)contrast i amb contrast (B), on sapreciauna tumoraci subfrontal, que captacontrast de forma heterogenea. 23. AVANTATGES DEL TC Informaci ms detallada sobre derrames cerebrals,tumors, i altres malalties que no saprecien en la RXconvencional. Prova curta:2-3 minuts Es pot realitzar amb pacients que tinguin implantsferromagntics (marcapassos). til en pacients crtics que requereixen observacidirecta. 24. INCONVENIENTS DEL TC Poca resoluci per estudiar fosa posterior. Poca sensibilitat per detectar infarts lacunars recents iaquells infarts no lacunars dins de les primeres horesdevoluci. Emet radiaci, la qual cosa est contraindicada ambpacients embarassades. Un TC de crani equival a 115 RX de torax, o el que s elmateix, 2,3mSv (3 anys de radiaci ambient). Alguns pacients mostren allrgies amb el medi decontrast. 25. TC DE CRANIImatge dun aparell de TC amb el capal de crani 26. PROCEDIMENT DE LA PROVA La prova es realitza collocant al pacient bocaamunt asobre la taula de TC, amb el capal de crani. Es centra en un parell de dits per sobre del cap. KV: 130 mAs: 260 Gruix de tall: 3-4 mm (variable enfunci de la prova). Es fan dos calaixos; el primer des de inici de base decrani fins a final de penyals, el segon des de final depenyals fins a vrtex. Depenent del que vulguem estudiar realitzaremreconstrucci en finestra dos (traumatismes) i finestrade cervell seqencial. 27. PROCEDIMENT DE LA PROVAExemple de topograma de crani. 28. INDICACIONS DEL TC Traumatismes craneoencefalics (TCE) Infarts cerebrals aguts (ACV, o ICTUS) Diagnosticar tumors cerebrals primaris, o metasttics.Amb i sense contrast. Sospita dinfeccions (amb i sense contrast); abscessos,hidrocefalia. Pacients amb demncia. Descartar causes de demncia. Hipertensi arterial intracraneal. Malalties o deformacions del crani. 29. INDICACIONS DEL TC De les anteriors indicacions, les dos primeressutilitzen molt en el servei durgncies. El TC de crani a urgncies sutilitza molt en pacientspolitraumtics (TCE) i amb pacients amb sospita decodi ICTUS (o ACV accident cerebrovascular). 30. TC DE CRANI Traumatismes CraneoEncefalics (TCE): Les lesions encefliques les podem dividir en primries isecundaries, directes o per contracop i axials o extraaxials. Primries: es donen en el mateix moment del traumatisme iestan relacionades amb les forces traumtiques. Secundaries: lesions diferides, donades a la resposta orgnica altraumatisme i relacionades amb els canvis vasculars i lefectemassa. Directes: en el lloc del impacte. Per contracop: al cant contrari del impacte, degudes almoviment del encfal a dins del crani. Axials: afecten al parnquima enceflic. Extraaxials: afecten a les meninges o als espais cefaloraquidis. 31. TC DE CRANI Principals afectacions del TCE: Contusions. Hematomes intraparenquetimosos. Hemorrgies intraventriculars i del plexe coroide. Infarts cerebrals. Lesions axials difuses. Edemes cerebrals. Hematomes epidurals. Hematomes subdurals. Hemorrgies subaracnoidees. 32. TCE Els TCE es poden dividir en tres grups: TCE de baix risc: smptomes lleus: cefalea, mareig, hematomes,contusions o erosions en el cuir capillar i que no presentencriteris de risc moderat o alt. TCE de risc moderat: pacients amb canvi en el nivell deconsciencia en el moment del traumatisme o desprs. Cefaleaprogressiva, intoxicaci etlica o per drogues, amnsiaposttraumtica, fractura amb enfonsament, vmits, traumatismefacial greu, o sospita de maltractament infantil. Observacihospitalria, TC de crani i consulta amb neurocirurgia. TCE de alt risc: pacients amb disminuci del nivell deconsciencia no justificada per alcohol, drogues, alteracionsmetabliques, ni epilpsia. A aquests pacients TC cranial urgent,observaci neurolgica continuada o ingrs en UVI. 33. IMATGES DE TCHematoma Contusi cerebral. Sobservenintraparenquetims.imatges dalta densitat a propImatge de gran tamanyde la cortical del temporal delhiperdensa, a prop del crani.ventricle dret. 34. IMATGES DE TCHematoma epidural, imatge Hemorrgia intraventricular. Imatgeshiperdensa al lbul temporal hiperdenses dins dels ventricles.dret, que pot produirdesplaament del encfal. 35. IMATGES DE TCFractura amb enfonsament.Hematoma subduralReconstrucci en finestra dos duninterhemisferic. Imatge hiperdensaTC de crani on sevidencia una que ocupa tota la lneafractura del os frontal, proper a la interhemisferica.part temporal. 36. INFARTS CEREBRALS La segona indicaci del TC de crani, s per estudiarinfarts. Moltes limitacions del TC en el diagnstic de isqumiai infart cerebral. La isqumia sense infart no es visualitza en el TC, pocaajuda en pacients amb accidents isqumics transitoris(AIT). En el infart agut, el paper del TC s doble; diagnosticaro excloure hemorrgia intracerebral, o identificar lapresencia duna lesi estructural subjacent que potimitar clnicament un ICTUS. 37. INFART CEREBRAL Infart hiperagut (primeres 24 hores), la sensibilitat delTC limitada, noms el 50% dels infarts saprecien dins deles primeres 48 hores. Sovint les imatges sn normals,niques troballes que es veuen sn prdua de ladiferenciaci entre substncia gris i blanca al voltant de lacortical, borrositat dels surcs cerebrals i amb discret efectemassa sobre el sistema ventricular. Infarts aguts (durant la primera setmana): lesions en elTC ms evidents. Area hipodensa que avarca tantsubstancia blanca com gris del territori vascularafectat,amb signes dedema cerebral i efecte massa quearriben a la seva mxima expressi entre el 3er i el 5 dia. Infarts lacunars, sn petits infarts cerebrals profunds quees troben en els ganglis de la base i del tlem. 38. IMATGES DINFARTSExemple de codiPacient amb infart cerebralictus. establert. Imatge hipodensa que avarca substancia gris i blanca. 39. MEDICINA NUCLEAR Els estudis de major inters son;- la gammagrafia de cervell (PET)- SPECT cerebral amb Tc-99m 40. PET; (Tomografia per emisi de positrons) s una tcnica no invasiva de diagnstic i investigaci perimatge. Mesurar lactivitat metablica dels diferents teixits del coshum. Es basa en detectar i analitzar la distribuci que adopta alinterior del cos un radioistop. En el nostre cas, les proves de cervell, lobjectiu es valorar elconsum de glucosa en el cervell. El radiofarmac utilitzat fluor-desoxi-glucosa (FDG) que teun periode de semidesintegraci de 110 minuts. 41. INDICACIONS CLNIQUES DEMENCIES (Alzheimer)Tall axial dun cervell sa i un cervell amb principis dalzheimer 42. INDICACIONS CLNIQUES -EPILEPSIATall coronal dun cervell normal i amb afectaci a la part occipital esquerre 43. INDICACIONS CLNIQUES NEURO-ONCOLOGA (deteccio de tumors) Tall axial de tc crani + tall axial pet crani i resultat final 44. PREPARACI DEL PACIENT Els pacient han de venir en deju (8 hores) Tot seguit injectarem d 1 a 10 mega bequerellis segons elspes del pacient (en nens saplica un factor de correcirespecte a la dosis dels adults), Un cop injectada la dosis es necesari la supervisi delpacient el qual ha destar 3/4h en reps abans de linici dela prova. Un cop passat el temps necesari de reps, entrarem alpacient el qual sestirar en decubit sup , fixan el cap perevitar els moviment involuntaris. 45. PET-TAC 46. Imatges resultans PET/TC 47. FUNCIONAMENT DE LA PROVA 48. SEQENCIES DESTUDI TC simple (Duracio de 8 a 10 segons) TC amb contrast per poder visualitzar els vasos sanguinisfuncionin correctament (duraci de 50 segons) Pet , imatge de la funcionalitat de les celules del cervellevidenciades gracies al radiofarmac (duraci de 18 a 21 minuts) Tc tardia per corregir imatges del Pet (duraci de 8 a 10segons) Un cop acabada la prova a partir de les 6h comenarem aeliminar el radiofarmac per les vies urinaries 49. SPECT( tomografia computada per emissi de fot simple) s una tcnica dimatge mdica nuclear tomogrfica quepermet realitzar imatges i reconstruccions en tresdimensions dels organs per mitj dun conjunt degammacmeres que giren al voltant del pacient. Sinjecta al pacient un producte radioactiu que s el quemet radiacions gamma, constitudes per fotons, que s elque es mesura. Es tracta doncs de trobar lactivitat emesa per cada punt delrgan observat, tot corregint aquest fenomen datenuaci. En aquest cas el radiofrmac utilitzat en el Tc-99m + ECDque te un periode de semidesintegraci de 6h 50. INDICACIONS CLNIQUES- Demncies. Talls axials de cervell on podem apreciar la zona on comena apareixer primers sintomes de demencia (vermell) 51. INDICACIONS CLNIQUES - Malalties cerebro-vasculars. (ISQUEMIA)Talls axials de cervell on saprecia isquemia (poca sang cervell) 52. INDICACIONS CLNIQUES - Detecci de focus epileptgens.Talls axials de cervell on veiem zona afectada per focus epileptogens 53. INDICACIONS CLNIQUESDiagnstic de mort cerebral. 54. PREPARACI DEL PACIENT - No ingerir caf, te, xocolata, begudes amb cafena, 24 hores abans. - Dej de 2 hores (no imprescindible). - Explicar el procediment detalladament. - Pacient en reps amb els ulls oberts, en ambienttranquil, sense estmuls visuals ni auditius intensos.- Injecci per via venosa el Tc-99m + ECD 55. PROTOCOL DADQUISICI DOSIS; Adults de 25-30 mCi ( es considera adults apartir dels18 anys, ja que es mira segons maduraci de lamedulla) Nens 430 Ci/kg( minim 3mCi) (microcuris) Preparem dosis i esperem uns 30/45 minuts abansinjecci Injectem dosis al pacient i el deixem en reps unes 4habans de fer la prova A partir de les 6h el Tc-99m es comena areduir-se a lameitat Selimina mitjanant les vies urinaries 56. SPECT 57. Protocol adquisici Parametres dadquisici Aplicarem 2 colimadors per tal de rebre limatge correcta,un de parallel i un altre anomenat Fam-beam Es poden aplicar 2 tipus de matrius una de 128x128 sensezoom i una altre amb de 64x64. El moviment angular es de 3 graus entre tall i tall La modalitat es step and shoot I ens sortiran unes 120 imatges per protocol (aixo depen deel moviment angular) El temps aproximat dadquisici es duns 20/30 segons perprojecci Duraci de la prova segons la mquina pot ser de 30/40minuts amb una maquina de 2 capals i de 30/20 amb unade tres capals 58. PET vs SPECT Avantatges SPECT:- Disponibilitat.- Cost.Desaventatges SPECT:- Menor resoluci espacial.- Menor sensiblitat vs PET en estudi de M. DAlzheimer. 59. PET vs SPECT Avantatges PET: Elevada resoluci espacial. Imatges dalta qualitat. Quantificaci fluxe cerebral amb ms exactitut. nica tcnica que utilitza traadors metablics. Millor sensibilitat en la detecci de patologia enestadis inicials. Desavantatges PET;- Cost 60. RADIOLOGAINTERVENCIONISTA 61. ANGIOGRAFIA CEREBRAL ajuda diagnstic diferencial proporciona informaci important al cirurgi en loreferent a la anatomia vascular del pacient. 62. CARACTERSTIQUES DE LA SALA Taula amb tauler mbil tub-intensificadorconectat a un monitorde T.V Injector automtic Equip de monitoritzaci(F.C i P.A) Medis de RCP Tomes doxigen/vuit 63. PERSONAL Radileg Enfermera Tcnic dimatge pel diagnstic Auxiliar dinfermeria Celador 64. PREPARACI AL PACIENT No ingerir ni veure res entre 4 i 8 hores abans delexamen (sedant) Explicaci procediment. Treure joies o qualsevol objecte de metall ovestimenta que pugi interferir amb les imatges deraigs X Portar bata Rasurat zona catter Anastesia local amb sedaci. 65. CONTRAINDICACIONS Punci arterial (hemorrgics/hipertensi greu) Ledat(augmenta potencialment lescomplicacions) Sensibilitat coneguda als medis de contrast Pacients amb discapacitat en la funci renal 66. MEDIS DE CONTRAST Un medi de contrast idoni es el Conray 280 (60% w/v yotalalamato de meglumina) amb una concentraci de iode de 280 mg/ml. 67. TCNIQUES DE CATETERITZACI Femoral (braquial/axilar) Anastesia local i amb una mnima sedaci del pacient Amb control fluoroscpi, sintrodueix el catter finslarc ascendent de laorta i llavors es rota aquest finsque la punta quedi dirigida cranealment. Desprs de confirmar la posici correcta del catteramb una petita inyecci de medi de contrast, sefectala inyecci definitiva. Es retira el catter desprs dhaber completat lestudi ies mant una presi suficient en la zona de la puncidurant 10 o 20 min per evitar la formaci dunhematoma. 68. TCNIQUES DE CATETERITZACI 69. COMPLICACIONS Lesi de la paret arterial Embolitzaci Toxicitat del medi de contrast 70. Sha dinformar al metge si el pacientexperimeta qualsevols daquest smptomesdesprs del procediment: Debilitat o adormiment en els msculs de cara, braoso cames Parla amb balbuceig Problemes de vista Signes dinfecci en la zona del catter Mareig Dolor al pit Dificultat per respirar 71. PROTOCOL TAULI ARTERIA CARTIDA AP Towne 30 72. PROTOCOL TAULI ARTERIA CARTIDA Oblicua lateral 22 73. PROTOCOL TAULI ARTERIA CARTIDA Perfil 32 74. PROTOCOL TAULI ARTERIA VERTEBRAL AP-Towne 30+32 75. PROTOCOL TAULI ARTERIA VERTEBRAL Perfil 32 76. ANEURISME CEREBRAL 77. ANEURISME CEREBRAL Angiografia cerebral convencional, en dos projeccions diferents que mostra la presencia dun aneurisma carotdeo. 78. ANEURISME CEREBRAL Imagen tridimensional del aneurisma. 79. MAV 80. MAV Arteriografia cerebral de larteria cartida internaesquerra en projecci front (AP) mostrant un cabdellde MAV (fletxa vermella) amb una important arterianutrcia (fletxa groga) nutrient la malformaci 81. MAV Arteriografia cerebral dun altre pacient a nivell delarteria cartida interna dreta tamb en projeccifront (AP) mostrant un cabdell de MAV (fletxavermella) 82. EMBOLITZACI DE FSTULES IANEURISMES CEREBRALS Els coils estn fets dalambre de plati suau ms fi queun cabell i estn disponibles en diferents dimetres ilongituds. 83. EMBOLITZACI DE FSTULES IANEURISMES CEREBRALSAneurismeCoils sinserten a travs del catterOmplen el sac aneurismaticEl sac aneurismatic saisla de la circulaci 84. EMBOLITZACI DE FSTULES IANEURISMES CEREBRALS 85. EMBOLITZACI DE FSTULES IANEURISMES CEREBRALS 86. EMBOLITZACI DE FSTULES IANEURISMES CEREBRALS 87. RADIOLOGIA CONVENCIONAL DEL CRANI 88. INTRODUCCIAmb el pas del temps i els avenos tecnolgics que hi hahagut, la radiologia convencional ha caigut en el dess ija no representa leina ms important pel diagnstic demoltes malalties del crani. La perfecci de les tcniquesde ressonncia magntica i limportant aportaci del TChelicodal han passat a primer terme. Tot i aix, segueixestant indicada en determinades patologies i situacions. 89. INDICACIONS- Traumatismes amb sospita de fractura dos- Pacients amb cefalea crnica- Patologies hipofisaries i de la sella turca- Nens amb hidrocefalia 90. LA TCNICA - s dun focus fi- Distancia focus-pelcula d1 m.-Distancia objecte-pelcula la mnima possible- Utilitzar parrilles antidifusores- Utilitzar un Kv. Mig, d entre 60 a 80 kv.- Immobilitzaci del pacient- Mxima collimaci 91. PROJECCIONSSHULLER II(TRANSORBITRIA)Est indicada per veure els penyals a travs de les rbites,sinus frontals, os frontal, i les dues branques del maxilarinferior. Es realitza en PA sempre que es pugui. 92. PERFIL DE CRANIServeix per veure la base del crani, part superior de lesrbites, fossa mitja, bveda craniana, masss facial.Indicada en fractures dels ossos parietals. 93. TOWNEEs realitza en AP i serveix per veure la fossa posterior (osoccipital, penyals, sella turca, foramen magnum i elsCAIS.Projecci indicada en traumatismes de los occipital. 94. FRONT DE CRANIFer incidir el raig per la protuberancia occipital, s a dir,en PA. Es pot fer en AP, per veurem les rbitesmagnificades. Per veure os frontal, porcions petroses,crista Galli i sella turca. 95. IMATGES PATOLGIQUESMacroadenomahipofisari: augment deltamany de la sella turca 96. Traumatismecraneoenceflic (TCE)(Fractura de los occipital,amb possible afectaci alcervell, per hemorrgia ohematoma) 97. ECOGRAFIA CEREBRALIntroducci:Es fan ecografies cerebrals als bebs prematurs inadons amb fontanelles obertes.Sels acostuma a realitzar una ecografia cerebral perdescartar : -complicacions neurolgiques de falta demaduraci, com lhemorragia cerebral (hemorragiaintraventricular) - lesions en la substncia blanca del cervell querodeja els ventricles (leucomalacia periventricular). 98. INDICACIONS- un increment anormal en el tamany del cap- prominencia de la fontanela- smptomes neurolgics- traumatisme- bebs prematurs- part traumtic- apneas- infeccions en el SNC 99. Qu es podr diagnosticar?- Hemorrgies- infarts cerebrals- edemes- malformacions allades o combinades- agenesia del cos calls- hidroceflia- calcificacions- abcessos- quistes, leucomalacia, 100. IMATGESEcografia normal,Hemorrgiasense patologiaintraventricularAugmenttomany perhemorrgia LeucomalaciaHidrocefalia Mort drees deAugment del teixit cerebral altamany del voltant delsventricle ventricles 101. CONCLUSIONS La TC s una prova per diagnosticar patologies agudes encefliques compoden ser TCE i infarts cerebrals (AVC). T lavantatge de ser una provacurta i dun cost relativament baix; per contra s una prova que irradiamolt. La RMN s una tcnica que no irradia i dna una molt bona resoluci delsistema nervis, amb linconvenient que s una prova dalt cost i llargadurada. s til per diagnosticar Infarts, tumors cerebrals i malaltiesdegeneratives com lAlzheimer.La Medicina Nuclear, consta duna srie de proves que permeten estudiari detectar de manera no invasiva alteracions del cervell duna manera pocntida i molt sensible com s el cas de la spect i ms exacte topogrficamentcom s el cas de la pet-tc.La Radiologia Intervencionista ens permet una bona definici dimatge iserveix pel tractament sense necessitat de cirurgia, per t linconvenientqu s una prova invasiva, que precisa contrast i que irradia.La Radiologia convencional no s de gran ajuda per fer un estudi delencfal,ja que noms es poden veure estructures ssies.