2n estudi observatori

Click here to load reader

  • date post

    12-Nov-2014
  • Category

    Documents

  • view

    1.744
  • download

    11

Embed Size (px)

description

2n estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya que tracta sobre "L'ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica" (desembre de 2011).

Transcript of 2n estudi observatori

  • 1. ............................................................................................................................................................................Observatoride Vulnerabilitatde la Creu Rojaa Catalunya2n estudiLocupaci delscollectius vulnerablesen el marc de la crisisocioeconmica Desembre de 2011............................................................................................................................................................................
  • 2. ............................................................................................................................................................................Locupaci dels collectiusvulnerables en el marcde la crisi socioeconmicaEdita:Observatori de VulnerabilitatCreu Roja a CatalunyaC/ Joan dustria, 120-12408018 BarcelonaData de publicaci:Desembre de 2011Edici:scar Velasco, Anna Sabat i Pilar MillnEquip de redacci:Irene Peir, Jordi Feu, Vidal Sabater,Teresa Martnez, Alba Bardolet i Nicole Guedes.Assessorament cientfic:Anna Espinal i Oliver Valero(Servei dEstadstica de la UAB).Realitzaci dentrevistes:Centre de Coordinaci de la Creu Roja aCatalunya.Fotografies:Cedides pel voluntariat, els mbits i lesdiferents assemblees de la Creu Roja.Gui i edici del vdeo:Vidal SabaterDisseny i maquetaci:Albert P. CentenoImpressi: Grfiques APR, SCPDipsit legal: B-42654-2011 Creu Roja, 2011 Imprimir aquest document en paper Cocoon Offset 100% reciclat redueix limpacte mediambiental en:No s permesa la reproducci total o parcial daquestapublicaci, ni el seu tractament informtic, ni la sevatransmissi de cap forma o per qualsevol mitj, ja sigui 240 324 491electrnic, mecnic, per fotocpia, per registre o altres kg descombraries km en un cotxe kwh denergiamtodes, ni el seu prstec, lloguer o qualsevol altra europeu estndardforma de cessi ds de lexemplar, sense el permsprevi i per escrit dels titulars del Copyright. 45 5.040 389 kg de CO2 litres daigua kg de fusta
  • 3. La MissiSer cada cop ms a prop de les persones vulnerablesen lmbit estatal i internacional a travs daccions de carcterpreventiu , assistencial, rehabilitador i de desenvolupament,realitzades essencialment per voluntariat.La visiLa Creu Roja, com a organitzaci humanitria i daccivoluntria arrelada a la societat, donar respostes integralsdes duna perspectiva de desenvolupament a les vctimes dedesastres i demergncies, a problemes socials, de salut imediambientals.
  • 4. ............................................................................................................................................................................01.PRESENTACI 0602.INTRODUCCI 0803.METODOLOGIA 103.1IntroduccI 113.2SeleccI de la moStra 113.3realItzacI de lenqueSta 123.4dadeS del qeStIonarI 123.5mtodeS eStadStIcS 1204.EVOLUCI DE LES PERSONES ATESES EN PROGRAMES DE LLUITACONTRA LA POBRESA I LEXCLUSI SOCIAL (GRUP SEGUIMENT) 144.1IntroduccI 154.2evolucI del collectIu en elS darrerS 6 meSoS 164.3SItuacI laboral 1805.ANLISI DELS PARTICIPANTS EN PROJECTES DOCUPACI(GRUP OCUPACI) 225.1projecteS docupacI que realItza la creu roja 235.2collectIuS partIcIpantS en programeS docupacI de la creu roja 255.3evolucI del collectIu en elS darrerS 6 meSoS 275.4SItuacI laboral 2906.COMPARACI DE LA SITUACI DELGRUP SEGUIMENT I DEL GRUP OCUPACI 346.1IntroduccI 356.2elS perfIlS 366.3evolucI de la SItuacIen elS darrerS SIS meSoS 366.4enqueSta docupacI 3707.CONCLUSIONS DE LESTUDI 44............................................................................................................................................................................
  • 5. 01............................... PRESENTACI 6
  • 6. ............................................................................................................................................................................Benvolguts, benvolgudes,Teniu a les mans el segon estudi de lObservatori de Vulnerabilitat, un projecte que la Creu Roja aCatalunya ha endegat recentment per aprofundir en el coneixement de la realitat i, per tant, de lesnecessitats ms immediates dels collectius que atn.Com ja sexplicava en el primer estudi, publicat el passat mes de juliol, lobjectiu de la informaci extretadaquesta iniciativa s doble: duna banda, conixer millor les persones usuries de la Creu Roja en elcontext social i econmic actual i lacci directa que exerceix la instituci humanitria per tal de ser una einade millora continuada; i, de laltra, afavorir la visibilitzaci de realitats que, sense tenir una gran presncia enlesfera pblica, estan cada cop ms arrelades al context social i econmic catal, especialment entre elscollectius que pateixen un major risc dexclusi social.En aquesta ocasi, sha volgut analitzar la situaci laboral i locupabilitat de collectius que es troben fora, oprcticament fora, del mercat de treball, atesa la situaci de retrocs destacable que pateix leconomia alnostre pas.La novetat daquest estudi rau en el fet de contrastar la realitat de diferents collectius amb els quals treballala Creu Roja i que viuen processos dinserci laboral, des del seguiment ditineraris formatius fins a larealitzaci de prctiques en empreses. Entre aquests collectius figuren els segents: receptors de la RendaMnima dInserci, persones aturades de llarga durada, dones amb crregues familiars, persones sensesostre, etc.El present informe s un element que ha de servir per conixer millor quines sn les actuacions mseficients en el context dinserci sociolaboral que cal aplicar. Tamb pretn ser una eina per establir lniesdactuaci conjuntes, en les quals han dintervenir inevitablement actors del marc jurdic i laboral, del mnempresarial i dels sindicats i les entitats que treballen amb collectius de difcil inserci.LObservatori de la Vulnerabilitat continuar treballant i contribuint en la millora de la qualitat de vida de lespersones en situaci de dificultat que atn la Creu Roja. Aquest estudi s noms un pas ms en la milloracontinuada dels seus projectes, adreats a palliar les necessitats ms extremes de les persones quepresenten un alt risc dexclusi social. Josep Marqus i Bar President de la Creu Roja a Catalunya............................................................................................................................................................................ 7
  • 7. 02........................................ INTRODUCCI 8
  • 8. ............................................................................................................................................................................La Creu Roja a Catalunya va posar en marxa el seu Observatori de Vulnerabilitat a principis de lany 2011, amblobjectiu principal dapropar-se a les persones usuries i poder adaptar la seva acci humanitria a les necessitatsdels collectius que atn, la situaci dels quals sha vist encara ms afectada per lactual crisi socioeconmica. Daltrabanda, lObservatori tamb vol contribuir a generar una corrent dopini i de treball, alineada amb daltres agentssocials, com a part del desplegament de lestratgia de Diplomcia Humanitria de lentitat.En el primer estudi pilot, publicat el juliol de 2011 sota el ttol Limpacte de la crisi en la infncia i les famlies, esvan recollir les primeres dades dun dels collectius ms afectats per la crisi i en especial situaci de vulnerabilitat:les persones ateses dins del Programa de lluita contra la pobresa i lexclusi social. Els resultats van posar demanifest la greu situaci que estan patint les famlies que veuen afectades les seves necessitats ms bsiques, comsn les dalimentaci o accs a lhabitatge.Ara, el segon estudi de lObservatori, sota el ttol Locupaci dels collectius vulnerables en el marc de la crisisocioeconmica, sha centrat en una de les problemtiques que ms incideix actualment sobre la situaci dels grupsms vulnerables i que determina, en gran mesura, el risc dexclusi social de les persones.De fet, per a lelaboraci daquest informe, sha analitzat la mateixa informaci de dos collectius diferents, realitzant unestudi de cadascun dells. En un primer estudi, sha analitzat la situaci de les persones ateses al Programa de lluitacontra la pobresa i lexclusi social de la Creu Roja, que ja van ser enquestades per al primer informe de lObservatori,amb lobjectiu de fer un seguiment de la seva situaci. En un segon estudi, la Creu Roja ha analitzat per primera vegadael perfil i les necessitats de les persones que participen en projectes docupaci de lentitat, adreats a collectiusvulnerables.Desprs de veure quina s la situaci sociolaboral de cada collectiu en el moment actual, per tamb des dunaperspectiva temporal (dades sobre el darrer lloc de treball, ocupaci en els darrers mesos, expectatives de futur...), senha fet una comparativa amb lobjectiu didentificar matisos i diferncies, que permetin planificar lexecuci daccionsespecfiques per afavorir locupaci.Finalment, i dins dun procs de millora continuada i dexperimentaci de lObservatori de Vulnerabilitat, cal destacarque lmbit de Comunicaci ha realitzat un vdeo dentrevistes amb testimonis de diversos participants de programesdocupaci, que han explicat la seva histria de vida relacionada amb la recerca de feina, aix com de personal voluntarii tcnic de lentitat. El video es pot veure al canal de Youtube de la Creu Roja a Catalunya (www.youtube.com/CreuRojaCatalunya)............................................................................................................................................................................. 9
  • 9. 03........................................ METODOLOGIA 3.1 INTRODUCCI 3.2SELECCI DE LA MOSTRA 3.3 REALITzACI DE LENqUESTA 3.4DADES DEL qESTIONARI 3.5 MTODES ESTADSTICS 10
  • 10. 3.1 Aquest estudi sha realitzat a lanlisi de les dades i la presenta- amb lassessorament del Servei ci de resultats.INTRODUCCI dEstadstica Aplicada de la Uni- versitat Autnoma de Barcelona En aquesta ocasi, i en refern- (UAB), pel que fa a la validaci del cia als participants en programes qestionari, la selecci de la mostra docupaci de la Creu Roja (Grup i lanlisi de les dades. Ocupaci), sha treballat tamb en lexplotaci estadstica de les dades Un bon disseny experimental (gran- de laplicaci informtica dels dria mostral, qestionari...) garan- Serveis Integrats dOcupaci (SIE), teix una major fiabilitat dels resultats que recull informaci de totes les i pot donar un punt de partida per a persones participants en els projec- estudis posteriors. Lanlisi rigors tes docupaci de la Creu Roja en de les dades del qestionari ha el moment de la seva adscripci al posat de manifest coneixements, de projecte. Aix sha obtingut infor- vegades desconeguts, dels usuaris maci sobre el total de lunivers de dels programes que formen part lestudi, a ms de les dades extretes daquest estudi. A ms, ha perms a travs de lenquesta a les 302 per- obtenir indicadors plenament defi- sones que han conformat la mostra. nits i validats, que poden permetre ubicar els usuaris en un determinat Tot seguit, es descriu cadascuna context. Els resultats shan extret de les passes que shan seguit en utilitzant programari especialitzat per lelaboraci daquest estudi.............................................................................................................................................................................3.2 Grup Seguiment Grup OcupaciSELECCI DE LA ................................................. ................................................. Per a lanlisi daquest primer grup, La base de dades del programaMOSTRA no es va fer una nova selecci dels Serveis Integrats dOcupaci dindividus, sin que es va partir (SIE) de la Creu Roja cont 1.537 de les 402 persones que ja van registres corresponents a usuarisLes persones participar al primer estudi i que van que han participat en diferentsentrevistades han acceptar tornar a collaborar, per tal projectes dOcupaci de la Creu de fer possible el seguiment de la Roja al llarg de lany 2011.tornat a demostrar situaci en qu es troben.la seva confiana en laCreu Roja, obtenint un Dentre aquestes 402 persones, finalment es va poder contactar amb Projecte Freqncia(*) %alt ndex de participaci 332, mentre que 18 no van acceptar [email protected] 576 36,7%en lestudi. De les 663 realitzar lentrevista. Pel que fa a Incorpora 335 21,4%persones contactades, les 52 persones restants, no es [email protected] 151 9,6% va poder contactar amb elles pernoms 29 han declinat diferents motius (no es van poder Ariadna 58 3,7%realitzar lenquesta. Shan localitzar, els telfons eren erronis, Aprop 211 13,4%entrevistat 634 persones. etc.). Activat 162 10,3% La selecci aleatria de la mostra Sara 42 2,7% inicial es va realitzar labril de 2011, SMS 3 2,1% estratificant-la per sexe i per zona (en total, es van considerar sis zones (*) La freqncia equival al nombre de persones participants. geogrfiques). La selecci aleatria de la mostra sha realitzat estratificant per sexe i per projecte de registre i es va plantejar amb lobjectiu de fer 302 enquestes. Es va contactar amb 313 persones, de les quals 302 van acceptar lentrevista i 11 persones no ho van acceptar. 11
  • 11. Les entrevistes es van dur a terme Les entrevistes shan realitzat entre3.3 des del Call Center del Centre el 20 doctubre i el 8 de novembreREALITzACI DE de Coordinaci de la Creu Roja, de 2011, amb un total de 2.170 assistides per ordinador (CATI, trucades. En total es van realitzarLENqUESTA Computer Assisted Telephone 634 enquestes distribudes en els Interviewing). Aquest tipus dos grups tractats en el present dentrevista telefnica fa servir un estudi: 332 del Grup Seguiment i sistema informtic que selecciona 302 del Grup Ocupaci. Per tant, es i realitza les trucades de manera va assolir el 81% de lobjectiu en el aleatria i permet a lentrevistador Grup 1 i el 100% al Grup Ocupaci. plantejar i omplir el qestionari amb ajuda dordinador.............................................................................................................................................................................3.4 El qestionari cont set blocs dinformaci:DADES DEL L Dades personals: 5 preguntesqESTIONARI L Valoraci de la situaci actual: 5 preguntes L Dades de la llar: 2 preguntes L Situaci actual: 5 preguntes L Feines recents: 9 preguntes L Prestacions: 1 pregunta L Darrer lloc de treball: 6 preguntes L Afectaci de la crisi: 2 preguntes............................................................................................................................................................................3.5 Lanlisi de les preguntes del L Variables categriques i qestionari sha realitzat segons el multiresposta. Tant per a lesMTODES tipus de variable: variables categriques (sexe,ESTADSTICS nacionalitat, estat civil, etc.) com per L Variables quantitatives. Per a les a les variables multiresposta (ajudes variables quantitatives (edat, durada que reben o han deixat de rebre, de la relaci laboral, etc.) shan motius canvi de vivenda, etc.) shan obtingut taules amb els estadstics obtingut taules de freqncies amb de resum: nombre dobservacions les freqncies relatives i absolutes. vlides (N), nombre de dades Shan representat grficament mancants (N Miss), Mitjana, mitjanant diagrames de barres o de Mediana, Mnim i Mxim. sectors. L Preguntes obertes. Per a les preguntes obertes shan transcrit les respostes de manera literal. A partir de les respostes a aquestes preguntes shan creat nvols de paraules. En aquest tipus de representaci la mida de les paraules s proporcional a la seva freqncia daparici. 12
  • 12. 04................................................... EVOLUCI DE LES PERSONES ATESES EN PROGRAMES DE LLUITA I EXCLUSI SOCIAL. (GRUP SEGUIMENT) 4.1 INTRODUCCI 4.2 EVOLUCI DEL COL.LECTIU EN ELS DARRERS 6 MESOS 4.3 SITUACI LABORAL 14
  • 13. 4.1INTRODUCCIEl primer estudi de lObservatori de nouvingudes a lexclusi social, queVulnerabilitat es va centrar en les shan vist abocades a una situacipersones ateses per la Creu Roja de precarietat com a conseqnciaen els diferents projectes executats de lactual context de crisidins del Programa de Lluita contra socioeconmica.la Pobresa i lExclusi Social1,posant especial mfasi en les A ms, juntament amb aquestfamlies amb infants. grup nouvingut a la pobresa, hi conviuen les persones que, ja desLa caracterstica comuna de les dabans de larribada de la crisipersones daquest collectiu s que econmica, han estat usurieshan de recrrer a lajut extern (a daquests projectes i presentenla Creu Roja i daltres institucions) un perfil de vulnerabilitat mltiple iper cobrir les seves necessitats mantinguda en el temps.ms bsiques, principalmentdalimentaci. El perfil global del collectiu, reprenent les dades del primerA travs de les 409 enquestes estudi, s el segent:realitzades del 2 al 29 dabril de2011, es va detectar laparici dun L Hi ha un 60 % de dones i un 40 %nou perfil dusuari/ria, ja que 4 dhomes, amb una mitjana dedatde cada 10 persones de la mostra de 40 anys.shavien apropat per primer cop L La nacionalitat majoritria esa institucions com la Creu Roja lespanyola.recentment i no havien necessitat L 7 de cada 10 famlies tenen fillsni sollicitat abans de 2010 cap menors de 12 anys.tipus dajut bsic, ni institucional ni L Dentre la poblaci activa, 7 defamiliar. Sn les que sanomenaven cada 10 persones sn a latur.en el primer estudi persones1 El programa de lluita contra la pobresa i lexclusi social consisteix en un conjunt daccionsadreades a palliar les necessitats bsiques i urgents de la poblaci vulnerable, com ara ladistribuci de kits de suport social (alimentaris, higinics, familiars, infantils...), serveis de rober,menjador, atenci a persones sense sostre i unitats mbils datenci a lemergncia social. 15
  • 14. 4.2EVOLUCI DELCOLLECTIU EN ELSDARRERS 6 MESOS Sis mesos desprs sha volgut L Una altra informaci obtinguda veure levoluci daquest collectiu, en el primer estudi feia referncia enquestant de nou el mateix grup a la infncia i a la seva alimentaci de persones amb lobtenci dels i mostrava la importncia dels seguents resultats: menjadors escolars a lhora de proporcionar una alimentaci L Gaireb la meitat de les persones equilibrada que la majoria de enquestades consideren que la seva famlies no es poden permetre al seu situaci actual s pitjor que al maig domicili. En aquest sentit, sextreu de 2011, un 41,6% pensen que no que les famlies que rebien la ha variat i noms un 8,7% afirmen prestaci de beca menjador encara tenir una millor situaci. la segueixen percebent (un 33% de les famlies amb fills menors de 12 L El motiu principaldempitjora- anys). ment ha estat la prdua dalguna de les prestacions que rebia la L En una situaci de major persona entrevistada o algun vulnerabilitat per lexhauriment de membre de la seva famlia. Entre el prestacions i per la davallada del 48% dels que manifesten trobar- suport de la xarxa familiar, mantenir se en una situaci pitjor, 3 de cada aquest ajut es fa ara ms necessari 10 famlies han deixat de percebre que mai. la Renda Mnima dInserci (RMI) i tamb 3 de cada 10 han exhaurit la L Continuant amb levoluci del Grup prestaci datur. Seguiment, sobserva una disminuci del suport que les persones L Al primer estudi de lObservatori enquestades reben de familiars queUn ter de les famlies de Vulnerabilitat de juliol 2011, cal no conviuen amb ells. Mentre que,amb infants menors de 12 destacar que ms de la meitat de al maig de 2011, un 22% de les les persones entrevistades (53%) ja persones entrevistades afirmavenanys del Grup Seguiment van manifestar aleshores que la seva que rebien aquest tipus dajut, encontinuen rebent ajut per situaci havia empitjorat respecte aquest segon estudi noms ho afirmaa la seva alimentaci a el 2010. El motiu principal, en 6 de un 17%. La situaci de precarietat cada 10 famlies, nera la prdua sostinguda en el temps provocatravs de les beques de de feina dun o ms membres de la tamb un exhauriment del suport demenjador escolar. unitat familiar. la xarxa familiar. Motius de lempitjorament de la situaci Usuaris dels programes de lluita contra la pobresa Grup de seguiment al novembre 2011 entre 2010 i 2011 (primer estudi, abril 2011) 15,2% 21,6% Prdua de feina Altres motius 35,2% 1,8% Altres motius Una feina pitjor 61,4% 12,4% Prdua de feina Prdua de prestaci 4,1% Una feina pitjor 47,9% Prdua de prestaci 16
  • 15. 4.2EVOLUCI DELCOLLECTIU EN ELSDARRERS 6 MESOS_______________4.2.1ACTIVITAT DELES PERSONESENTREVISTADESLa major part de les L Del total de les persones entrevistades, el 51% es trobapersones del Grup desocupada, un 16% est treballantSeguiment han vist (la meitat per hores o a tempsincrementada la seva parcial), i la resta es dedica a altres activitats (jubilades, tasques de lavulnerabilitat en els llar, estudiants...).darrers 6 mesos per laprdua de prestacions. L Les persones que sn a latur representen el 73,4 % del total de la poblaci activa. Daquestes, 6 de cada 10 no tenen o han exhaurit la prestaci datur. 17
  • 16. 4.3 Les persones aturades deSITUACI llarga durada representenLABORAL el 66% del total.________________ Es refora una de les4.3.1 conclusions del primerDADES DEL DARRER estudi: hi ha un grup deLLOC DE TREBALL persones nouvingudes a lexclusi social com a conseqncia de la seva sortida del mercat laboral.En aquest apartat, es presenten els L La meitat de les persones van L El tipus de contracte de la darreraresultats del qestionari referents a aconseguir aquesta feina a travs feina va ser, en un 54,6 % delsles dades del darrer lloc de treball. de contactes personals. casos, a temps complert i en unEls percentatges estan calculats 21,5% a temps parcial. Un 20,4%a partir de la poblaci activa que L En referncia a la funci de les persones va estar treballantest desocupada en el moment de desenvolupada, a partir de les sense relaci contractual.realitzar lentrevista. respostes a la pregunta oberta, sha creat el segent nvol de paraules (la L El perode mig treballat durant laL Pel que fa a la data del darrer lloc mida de les paraules s proporcional darrera contractaci va ser de msde treball, el grup que concentra a la seva freqncia daparici): de 6 mesos.ms persones del Grup Seguiment(33,9%) va perdre la seva feinadurant el 2011 i un 39,5%, entre elsanys 2008 i 2010. Resulta significatiuconstatar lalt percentatge depersones (17,7%) que no recordenlany de la seva darrera feina. Laturde llarga durada se situa al voltantdel 66%.L El 66,2% ha tingut la seva ltimaocupaci en una empresa i un30,4% ha treballat per a particulars. La majoria de persones Data final darrer lloc de treball que han perdut la seva feina tenien un treball 35 33,9% temporal, amb escassa qualificaci per a 30 jornada complerta. La 25 prdua daquest ingrs ha provocat la seva situaciPercentatge 20 17,7% 15,6% actual de vulnerabilitat. 15 13,0% 10,9% 10 5 2,6% 2,6% 1,0% 0,5% 1,0% 1,0% 0 Abans 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 NS/NC 1999 18
  • 17. 4.3SITUACILABORAL________________4.3.2OCUPACI EN ELSDARRERS SIS MESOSLalt percentatge de En aquest apartat sha demanat a L La mitjana dingressos mensuals les persones que formen part de la (nets) ha estat, en un 58,4% delsrelacions no contractuals poblaci activa del grup enquestat casos, inferior a 600. Un 30,6% tremet a leconomia si han tingut alguna ocupaci en ingressos situats entre 600 i 1000informal per tamb al els darrers sis mesos, obtenint els i un 10,2% estan per sobre dels segents resultats: 1.000.sector domstic. L Des del mes de maig de 2011, L Coincidint amb els mesos un 41,3% han tingut algun tipus destiu sobserva una certa millora docupaci (sinclouen aqu les si b temporal- en la situaci persones que ja treballaven laboral dalgunes persones. Lalt anteriorment). percentatge de relacions no contractuals remet a leconomia L En el 33% dels casos, el perode informal per tamb al sector treballat ha estat inferior als 2 domstic. El desplegament de la mesos. nova regulaci daquest servei millorar sense dubte les condicions L Pel que fa a la relaci contractual, i els drets laborals del collectiu que la meitat de les persones que ha hi treballa. estat treballant en els darrers sis mesos continua fent-ho, ha tingut un contracte eventual, mentre que un 32,8% ha tingut alguna ocupaci sense relaci contractual. L En relaci a la jornada, 4 de cada 10 persones ha treballat per hores. L Ms del 60% han treballat en el sector serveis, representant el servei domstic un 22% del total. 19
  • 18. 4.3 SITUACI LABORAL ________________ 4.3.3 LES DIfICULTATS DACCS AL MERCAT DE TREBALL: PERCEPCIONS I ACTITUDS Cal incidir tamb en aspectes com la Les dificultats de A tots els participants tamb sels conciliaci familiar ha fet la pregunta segent: Qu lentorn i personals per creu que li aportaria ajuda per trobar o el trencament de accedir al mn laboral feina? Les respostes daquesta prejudicis vinculats afecten la salut de pregunta oberta shan dividit de la a caracterstiques manera segent: ms de la meitat de les personals per garantir la persones entrevistades. L 1 de cada 3 persones vinculen igualtat doportunitats en la millora de la seva ocupabilitat el mercat laboral. a una millor preparaci (formaci, experincia...). Cal recordar que, Respecte a la poblaci activa que es segons les dades del primer estudi, La formaci s crucial, trobava desocupada en el moment ms de la meitat de les persones de realitzar lenquesta, sha volgut del Grup Seguiment tenen un nivell igual que ladquisici copsar la seva opini sobre les destudis equivalent a EGB o inferior. dhabilitats que milloren dificultats daccs al mercat laboral, les condicions daccs a obtenint la segent informaci. L Tamb 1 de cada 3 persones diu estar condicionada per factors la feina. L En referncia a la principal personals (edat, salut, situaci dificultat per trobar feina, el 54,3% irregular, origen, crregues L La resta de respostes es afirma que s la manca doferta familiars...) que limiten o, fins i tot, reparteixen a parts iguals, entre els laboral. Aquesta resposta est molt impedeixen el seu accs al mercat blocs que fan referncia a la millora per sobre de la resta dopcions laboral. daspectes relacionals, tant amb possibles. les persones (contactes, xarxa...) com amb lentorn (coneixement de lidioma, mobilitat...), i a la Dificultats per trobar feina millora general del mercat de treball (manca doferta, crisi...). 60 L Un 52% de les persones 50 manifesta estar desmotivada o molt desmotivada per seguir buscant feina. 40Percentatge L Ms de la meitat no ha realitzat 30 cap entrevista/contacte per optar a un lloc de treball durant aquest 20 any 2011. Un 25% no ho ha fet des dabans del 2010. 10 L El 55% daquestes persones diu que sha vist afectat algun aspecte 0 de la seva salut pel fet de no tenir Manca Manca Molta Altres NS/NC doferta laboral preparaci competncia 22,1% 2,4% feina: un 62,3% pateix dansietat i el 54,3% 5,8% 15,4% 24% de depressi. El 13,7% t altres tipus de malaltia. 20
  • 19. 05...................................... ANLISI DELS PARTICIPANTS EN PROJECTES DOCUPACI (GRUP OCUPACI) 5.1 PROJECTES DOCUPACI qUE REALITzA LA CREU ROJA 5.2 COLLECTIUS PARTICIPANTS EN PROGRAMES DOCUPACI DE LA CREU ROJA 5.3 EVOLUCI DEL COLLECTIU EN ELS DARRERS 6 MESOS 5.4 SITUACI LABORAL 22
  • 20. 5.1 La Creu Roja treballa per la desenvolupa un ampli nombre de millora de les condicions de vida programes i projectes encaminatsPROJECTES dels collectius socialment ms a promoure laccs al mercat deDOCUPACI vulnerables, una millora que no treball de les persones en situaci s possible sense laccs a una de dificultat social. La mitjanaqUE REALITzA ocupaci estable. Per aquest motiu, dinserci aconseguida en aquestsLA CREU ROJA la Creu Roja va endegar fa ja deu projectes durant el 2010 se situa en anys el seu Pla dOcupaci per a el 37% de les persones participants. collectius vulnerables. Aquest pla Programa SARA Projecte Activat Sense sostre Realitzaci de tallers de motiva- Programa dactivaci Facilita el procs de ci personal i per a locupaci i motivaci laboral adreat a reinserci o inserci adreat a dones immigrades molt dones molt allunyades sociolaboral a allunyades del mercat laboral. del mercat laboral. persones sense sostre. Xarxa Ariadna Xarxa [email protected] Programa adreat a persones Itineraris integrals dinserci sollicitants dasil, refugiats i amb adreats a persones immigrades daltres mesures de protecci en situaci de vulnerabilitat i altres internacional. collectius. Incorpora Projecte dintermediaci laboral de lObra Social la Caixa per a collectius vulnerables. La Creu Roja hi est adherida i, en el seu cas, est especialitzada en afavorir la incorporaci i la inserci laboral de dones amb especial dificultat, incidint en el teixit empresarial. Projecte Aprop [email protected] Manteniment, promoci i recerca Projectes dautoocupaci i laboral per a persones que estan microcrdits per a sota mesures penitenciries. poblaci en general amb esperit emprenedor. 23
  • 21. TesTimoni Eva Francisco 45 anyS, tcnIca docupacI de la creu roja Hi ha persones que, tot i no Davant de la reduda oferta la-veures afectades en primera boral, les empreses han endu-persona per la crisi que sacse- rit els processos de selecci,ja leconomia del pas, s que la com explica lEva: com queviuen molt de prop, en el seu ara es presenten moltes per- Les poques feinesdia a dia. LEva ns un cas. sones, posen ms requisits que hi ha disponiblesCom a tcnica docupaci de la per poder excloure el mxim tenen uns requisits iCreu Roja, sha denfrontar a les nombre de gent a partir del exigncies tan altsconseqncies que la situaci currculum sense arribar a len-deixa al seu pas i ha de donar trevista. LEva sap que, per que, en molts casos,suport a aquells que sadrecen a moltes persones, ella s la no podem presentara ella amb lesperana de trobar imatge de lesperana i que la les persones quefeina. A nivell psicolgic inten- seva tasca esdev un revulsiu recorren a nosaltres. to fer-los veure que no estan anmic i laboral davant la in-sols i que no sn els nics que certesa dun present i un futures troben en aquesta situaci - marcat amb la paraula crisi.explica lEva. 24
  • 22. 5.2COLLECTIUSPARTICIPANTSEN PROGRAMESDOCUPACI DE LACREU ROJACom ja sha explicat a lapartat de Collectius participants en programes docupaci de la Creu Rojametodologia, per a lestudi del GrupOcupaci, sha treballat tant amb Collectiu Freqncia(*) Percentatge __________________________________________________________________la base de dades (SIE) - que inclou Drogodependents /dades sobre el total de persones Ex-Drogodependents 14 0.9%participants en els projectes __________________________________________________________________docupaci - com amb els resultats Persones migrades 907 59.0%de lenquesta telefnica a les 302 __________________________________________________________________ Joves amb risc dexclusi 90 5.9%persones que conformen la mostra __________________________________________________________________estratificada per gnere i projecte. Majors de 45 anys 145 9.4% __________________________________________________________________Amb aquesta doble informaci, Menors no acompanyats 2 0.1%sobt el segent perfil: __________________________________________________________________ Minoria tnica 5 0.3% __________________________________________________________________L Un 73% de les persones Dones amb dificultats especials 588 38.3%participants, del total de les 1.537 __________________________________________________________________registrades al programa, shan Aturats de llarga durada 90 5.9%donat dalta als diferents projectes __________________________________________________________________ Persones recluses /ex-recluses 209 13.6%docupaci durant el 2011. __________________________________________________________________ Persones amb discapacitat 17 1.1%L Un 63,2 % sn dones i un 36,8% __________________________________________________________________homes, amb una mitjana dedat de Persones refugiades37 anys. o sollicitants dasil 62 4.0% __________________________________________________________________ Persones sense llar o en situaci de carrer 30 2.0%L Noms un 8% estava treballant en __________________________________________________________________el moment de la seva adscripci al Poblaci gitana 13 0.8%projecte. Es tracta de persones que __________________________________________________________________hi accedeixen per millorar les seves Vctimes de violncia de gnere 105 6.8% __________________________________________________________________condicions laborals. Altres collectius 241 15.7%L Pel que fa a les prestacions, (*) Freqncia: nombre de persones que pertanyen a cada collectiu. En aquest cas no s sumatori, ja que una mateixa persona pot reunir una o ms condicions.gaireb la meitat de les personesentrevistades en rep alguna, Nacionalitatsmajoritriament vinculada alocupaci (el subsidi datur, en el 3522% dels casos). 30 25 Percentatge 20 15 10 5 0 Algria 1,0% Argentina 0,7% Bolvia 4,0% Brasil 2,6% Colmbia 4,3% Cuba 0,3% Equador 5,3% Espanya 30,5% Ghana 1,3% Guinea Conakry 1,3% Gmbia 2,0% Hondures 4,0% Itlia 1,3% Marroc 20,9% Nigria 4,6% Pakistan 1,3% Per 2,0% Repblica Dominicana 1,7% Romania 2,6% Rssia 1,0% Senegal 2,0% Altres pasos 3,3% NS/NC 2,0% 25
  • 23. TesTimoni Maty thiaM 41 anyS, uSurIa del programa actIvat a laSSemblea comarcal del pla durgell La Maty Thiam va arribar a Ca- Malgrat tot, la Maty sha que-talunya el 2007 procedent del dat recentment sense feina.Senegal. Venia amb un con- Aquesta situaci em fa estartracte en origen per treballar tot el dia angoixada i, fins i tot,a Mollerussa en una empresa he hagut danar al metge per-del sector de la neteja. A part qu no puc dormir - explica. Magradaria anar a ladaquesta primera feina, ha Mant, per, la voluntat de tirar universitat o fer unatreballat tamb com a manipu- endavant, sempre amb lobjec- formaci professional.ladora daliments i com a cui- tiu daconseguir la reagrupaci Magradaria treballardadora de persones grans, des- familiar perqu els seus fills i elprs de fer un curs dauxiliar de seu marit puguin venir a viure dinfermera. geriatria. Durant aquest temps, amb ella. Magradaria anar ala Maty ha aprs tamb a parlar la universitat o fer una forma-catal, ha fet classes dinform- ci professional. Magradariatica, est estudiant per obtenir treballar dinfermera - diu lael graduat deducaci secun- Maty amb el convenciment idria i sha seguit esforant per lempenta de qui t la illusipoder guanyar un sou amb qu dun futur millor.mant els seus quatre fills i elseu marit, que viuen al Senegal. 26
  • 24. 5.3EVOLUCI DELCOL.LECTIU EN ELSDARRERS 6 MESOSMalgrat que les persones L El 44,7% de les persones Malgrat que lenquestaparticipants dels projectes enquestades valoren que la seva sha realitzat durantdocupaci no havien estat objecte situaci actual no ha canviat, unde cap enquesta anterior, sels ha 35,8% diuen que ha empitjorat, i un el mes doctubre, ipreguntat per la seva situaci actual 19,5% que ha millorat. no coincidint amb elen comparaci a la de fa sis mesos, tancament dels projectes,obtenint els segents resultats: L El motiu dempitjorament de la situaci ha estat la prdua del lloc de sobserva una millora treball de la persona entrevistada o substancial de lactivitat dalgun membre de la famlia (aquest de les persones del Grup s el cas del 37% de les persones que manifesten estar pitjor). Ocupaci, respecte a aquella que presentaven L Les persones que diuen haver en el moment de la millorat en els darrers sis mesos tamb vinculen aquesta millora a seva adscripci com laccs a un lloc de treball. a participants. El percentatge de persones assalariades passa del 8% al 25%. La majoria de les persones del Grup Ocupaci (44,7%) consideren que la seva situaci actual no presenta canvis respecte a la que vivien sis mesos enrere. El 35,8% diu que est en pitjors condicions, en molts casos per la prdua del lloc de treball. 27
  • 25. TesTimoni cristina Morilla 27 anyS, partIcIpant del programa actIvat a laSSemblea de matar Quan les condicions del mercat Des de fa un any, participa alde treball sn adverses, diver- programa docupaci Activat ases persones reorienten la seva lassemblea de Matar, on tam-vida laboral i algunes delles, b rep ajut alimentari. A lestiu,com la Cristina Morilla, desco- ja va cobrir una substituci del Jo sempre hebreixen una vocaci. Dels 17 servei de transport adaptat a la estat treballant deals 25 anys, la Cristina sempre Creu Roja, per veu difcil trobarhavia treballat de carnissera, una feina estable i ser mare no carnissera, fins quefins que es va quedar a latur el li posa les coses fcils. La Cris- vaig estar en atur, i ara2009. En canvi, ara vol dedicar- tina estava embarassada, quan mestic formant perse a latenci a les persones i, la carnisseria no li va renovar treballar en sanitat oper aix, sest formant com a un contracte temporal per fer-lacuidadora de gent gran i en as- indefinida i, des de llavors, rep com a cuidadora desistncia sanitria a la Creu Roja 400 euros de subsidi datur i viu gent gran. i estudia per al graduat dESO. a casa dels pares. En aquesta situaci, seria fcil deixar-se ar- rossegar pel desnim, per la Cristina assegura: sha de tirar endavant, costi el que costi. 28
  • 26. 5.4SITUACILABORAL________________5.4.1ACTIVITAT DELES PERSONESENTREVISTADESLa condici daturat/ada s L En el moment de la sevalhabitual en les persones que adscripci, als projectes docupaci,sn participants en els projectes un 77,7% de les persones estandocupaci de la Creu Roja. Per desocupades i un 8,1% treballava.aix, les dades que cal compararen aquest apartat sn les que L Durant el mes doctubre - quanmostren levoluci de la situaci es realitza lenquesta telefnica deldel Grup Ocupaci respecte a la segon estudi - un 65,5% est a laturque presentaven en el moment de i un 24,9% treballant en el mercatla seva adscripci a un projecte regular.docupaci de lentitat. Situaci dels participants del Grup Ocupaci En el moment de la seva adscripci En lactualitat al projecte. 8,1% Ocupat/ada 24,9% Ocupat/ada14,2%Altres 77,7% Desempleat/ada 65,6% Desempleat/ada 9,5% Altres Font: aplicaci SIE Font: Segon estudi de lObservatori de Vulnerabilitat 29
  • 27. 5.4SITUACILABORAL________________5.4.2DADES DEL DARRERLLOC DE TREBALLEn aquest apartat, es presenten els L Un 42% van accedir a aquesta L El tipus de contracte del darrerresultats del qestionari referents feina a travs de contactes lloc de treball va ser majoritriamenta les dades del darrer lloc de personals i un 17%, per a temps complert (55,6 %), en untreball de les persones del Grup intermediaci de la Creu Roja. 22% dels casos a temps parcial i enOcupaci que actualment es troben un 17,5% es tractava dun treballdesocupades. L Pel que fa a la funci sense relaci contractual. desenvolupada, a partir de lesL La meitat de les persones respostes a la pregunta oberta, L El perode mig treballat durantactualment desocupades del Grup sha creat el segent nvol de la darrera contractaci va ser de 4Ocupaci han perdut la seva feina paraules (la mida de les paraules s mesos.durant lany 2011, mentre que, en el proporcional a la seva freqncia36,7% dels casos , la van perdre en daparici):el perode 2008-2010.L El 72,2% va tenir la seva darreraocupaci en una empresa, mentreque un 24,5% va treballar per aparticulars. Data final del darrer lloc de treball Durant lany 2011, 60 prcticament es multiplica per 5 el percentatge de 50 desocupaci respecte als anys anteriors. 40 Percentatge 30 20 10 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 NS/NC 30
  • 28. 5.4SITUACILABORAL________________5.4.3OCUPACIEN ELS DARRERSSIS MESOSEn aquest apartat, sha demanat a mesos o continuen fent-ho, han Coincidint amb elsles persones del Grup Ocupaci si tingut un contracte eventual, mentrehan tingut alguna feina en els darrers que un 23,7% ha tingut alguna mesos destiu sobservasis mesos, obtenint els segents ocupaci sense relaci contractual. una certa millora -si bresultats: temporal- en la situaci L En relaci a la jornada, 5 de cadaL Des del mes de maig de 2011, 10 persones ha treballat a jornada laboral dalgunesun 58,6% han tingut algun tipus complerta i 2 de cada 10, per hores. persones. La majoriadocupaci (sinclouen aqu les han treballat a jornadapersones que ja treballaven L El 62,8% han treballat en elanteriorment). sector serveis, representant el servei complerta i en el sector domstic un 22,6 % del total. serveis.L En el 33, 3% dels casos, elperode treballat ha estat inferior als L La mitjana dingressos mensuals2 mesos. (nets) ha estat, en un 46,3% dels casos, inferior a 600, un 39% haL Pel que fa a la relaci contractual, obtingut uns ingressos situats entreel 63,3% de les persones que han 600 i 1.000 i un 14,7% est perestat treballant en els darrers sis sobre dels 1.000. 31
  • 29. TesTimoni Francisca Mara rEyEs 40 anyS, uSurIa del programa dInSercI laboral per a perceptorS de la rmI de laSSemblea de Sant felIu de guxolS - vall daro La Francisca sempre ha cregut via agafat lajuda familiar, i tincque la formaci s important 40 anys. La Francisca buscaper trobar feina. Per aix, al llarg feina en tots els mbits en qude la seva vida, ha fet cursos pot treballar, per es troba bar-dauxiliar clnica i puericultora, reres de formaci: A lhora de Mai a la vida no hedintroducci a la discapacitat fer la feina, sempre em dema-fsica i psquica, de comer, de nen un nivell ms alt de conei- demanat res.primers auxilis, de secretariat i xement del que tinc. s la primera vegadadirecci i de transport pblic. des que estic a latur. Com a dificultat afegida, s Aix li ha perms treballar du- mare monoparental i li costarant molts anys en tot tipus de molt conciliar la vida laboralfeines i, fins ara, sempre ha- amb la familiar. Per aix, as-via pogut mantenir-se, a ella segura: o et demanen mol-i als seus dos fills. Ara, per, tes hores sabent que no potsfa dos anys que es va quedar complir els requisits que texi-sense feina desprs que no geixen, o ja no et diuen res, no-li renovessin el contracte per ms pel fet de tenir fills a casa.fer-la indefinida. La Francisca ha de mantenir la seva famlia amb els 650E ques la primera vegada que porto rep entre lajuda familiar i latan de temps a latur. Mai no ha- RMI. 32
  • 30. 5.4SITUACILABORAL________________5.4.4 L El 22,2% pensen que millorar Les persones del Grup la seva situaci laboral si esLES DIfICULTATS produeixen canvis en el context Ocupaci presentenDACCS AL MERCAT econmic actual (la fi de la crisi, la una alta motivaciDE TREBALL: millora de loferta laboral...). i implicaci en la recerca de feina.PERCEPCIONS I L Un 20,8% relaciona la millora Malgrat aquesta de locupabilitat i daspectesACTITUDS relacionals, tant amb les persones actitud positiva, 4 de (contactes, xarxa...) com amb lentorn (coneixement de didioma, cada 10 afirmen patir mobilitat...) trastorns emocionals aSeguint amb el mateix grup (poblaci causa de la precarietatactiva que es troba desocupada en L El 17% restant diu estarel moment de realitzar lenquesta), condicionat per factors personals de la seva situaci.sha volgut copsar lopini de les (edat, salut, origen, crreguespersones enquestades sobre les familiars...), que limiten o, fins i tot, El 62,8% de les personesdificultats daccs al mercat laboral, impedeixen el seu accs al mercat.obtenint la segent informaci: participants en els L 7 de cada 10 persones diuen estar projectes docupaciL En referncia a la principal motivades o molt motivades per de la Creu Roja pensendificultat per trobar feina, el 60,4% seguir buscant feina.afirma que s la manca doferta que poden millorar lalaboral. Aquesta resposta est molt L Tamb 7 de cada 10 persones han seva ocupabilitat ambper sobre de la resta dopcions realitzat alguna entrevista/contacte accions adreadespossibles. per optar a un lloc de treball durant aquest any 2011. a adquirir una majorEn resposta a la pregunta Qu capacitaci i habilitatscreu que li aportaria ajuda per L El 40% daquestes persones diutrobar feina?, les persones que sha vist afectada per algunaturades del Grup Ocupaci han aspecte de la seva salut pel fet de norespost el segent: tenir feinaL Un 42% de les persones vinculenla millora de la seva ocupabilitata una millor preparaci (formaci, Factors que dificulten trobar feinaexperincia...) Segons les dadesobtingudes de laplicaci SIE, la 80meitat de les persones del gruptenen un nivell destudis equivalent 70a EGB o inferior en el moment de la 60seva adscripci al projecte. 50 Percentatge 40 30 20 10 0 Manca doferta Manca preparaci Molta Altres NS/NC 60,4% 6,5% competncia 19,8% 0,5% 12,9% 33
  • 31. 06...................................... COMPARACI DE LA SITUACI DEL GRUP OCUPACII DEL GRUP SEGUIMENT 6.1 INTRODUCCI 6.2 ELS PERfILS 6.3 EVOLUCI DE LA SITUACI EN ELS DARRERS SIS MESOS 6.4ENqUESTA DOCUPACI 34
  • 32. 6.1INTRODUCCICom ja sha dit en la introducci extremadament baixes, gent quedel present estudi, per tal de es troba en situaci dincapacitattenir uns indicadors comuns que o invalidesa a causa de la sevaposteriorment ens permetin fer una salut.... En resum, es tracta deanlisi comparativa, sha realitzat persones i famlies que necessitenel mateix qestionari a tots dos dun suport extern per cobrir lesgrups: el Grup Seguiment i el Grup seves necessitats bsiques. TenintOcupaci. Abans de veuren els en compte la diversitat daquestresultats, cal tenir presents algunes grup, el qestionari docupaci shaconsideracions prvies per fer una realitzat nicament a les personesinterpretaci correcta de les dades. que en constitueixen la poblaci potencialment activa (70% del total).En primer lloc, al Grup Seguimenthi pertanyen persones que tenen El Grup Ocupaci abasta tamb unen com una situaci objectiva de seguit de collectius diferents, ambprecarietat o pobresa, diagnosticada un perfil general de dificultat daccspels serveis socials, que en fan al mercat laboral i un despecfic,la derivaci, o pels professionals que ve determinat, en gran mesura,de la Creu Roja, quan es tracta pels requisits daccs de cadade persones usuries de la prpia projecte. Aix no obstant, totes lesentitat. Aquest s precisament persones enquestades del Gruplnic requisit daccs al projecte. Ocupaci tenen en com les duesAix, la mostra compta amb una caracterstiques segents: es tractarepresentaci dels collectius que de poblaci activa o potencialmentpateixen una gran vulnerabilitat: activa i que reuneix -o est enpersones i famlies amb alta procs de fer-ho- els requisits legalsprecarietat en el treball, fora per accedir al mercat laboral regular.del mercat laboral, receptores idependents de prestacions, en Fetes aquestes consideracions, essituaci irregular, persones grans procedeix a lanlisi comparativasense jubilaci o amb pensions entre ambds grups. 35
  • 33. 6.2ELS PERfILSEls resultats de lenquesta no L La mitjana dedat s molt similar,revelen grans diferncies en els entre els 37 i 38 anys a tots dosperfils personals: grups, i, pel que fa a lestat civil, predominen les persones casadesL A tots dos grups, predominen les (entorn al 50%) , tot i que hi ha undones en proporcions similars (60% major percentatge de solteres aldel primer grup i 63% del segon). Grup Ocupaci.L Es mantenen les nacionalitats L Pel que fa a les prestacions,majoritries, malgrat que en mentre que al Grup Seguiment (enproporcions diferents. Aquestes qu el 56% dels enquestats tenendiferncies poden explicar-se per prestaci) s majoritria la RMI (unfactors idiomtics, culturals i legals 16,6%), al Grup Ocupaci (48%que condicionen laccs al mercat amb prestaci), la ms rebuda slaboral. la vinculada a locupaci (subsidi datur, en el 22% dels casos)...........................................................................................................................................................