11

Desenvolupament de Desenvolupament de ll ’’esperit emprenedoresperit emprenedor

22

Per quPer qu èè estudieu?estudieu?

Ara poseu els fonaments del que Ara poseu els fonaments del que d'aqud'aqu íí a uns anys voldreu a uns anys voldreu serser

33

SituaciSituacióó actual a Espanyaactual a Espanya: crisi : crisi persistent. Tambpersistent. Tambéé a Europa Suda Europa Sud

Espanya: Espanya: 6 milions de persones en atur. (25,6 % 6 milions de persones en atur. (25,6 % poblacipoblacióó activa. A Catalunya el 22activa. A Catalunya el 22’’3 %)3 %)

52 % de joves 52 % de joves menors de 30 anys menors de 30 anys que no tenen feina.que no tenen feina.

FormaciFormacióó deficient des de primdeficient des de primàària. ria.

44

Un % discret d’aquest joves, és de noies i nois ben preparats .

Però ells tenen la opcióde poder cercar feina fora. ( títols, anglès)

El seu mercat és el món.

55

Causes de la crisi:Causes de la crisi:CorrupciCorrupcióó a nivell a nivell internacional.internacional.

Espanya: corrupciEspanya: corrupcióó i mala i mala gestigestióó dels recursos pdels recursos púúblics blics

66

La La ½½ de persones en atur no es de persones en atur no es podran reincorporar mai mpodran reincorporar mai méés s per carper carèència de la formacincia de la formacióónecessnecessàària.ria.

Molts aturats no aprofiten els cursos Molts aturats no aprofiten els cursos gratugratuïïts. ts. No sNo sóón conscients que n conscients que ss’’aboquen a un futur de misaboquen a un futur de misèèria.ria.

777

Nou futur, nou tipus de Nou futur, nou tipus de treball professional:treball professional:

�� Bill Gates, President de Microsoft:Bill Gates, President de Microsoft:

““En els propers 10 anys es produiran mEn els propers 10 anys es produiran méés s canvis que en els passats 50 anyscanvis que en els passats 50 anys””.. (prof. de (prof. de la intella intel��ligligèència, promotors internacionals)ncia, promotors internacionals)

Els experts en prediccions econòmiques:Els experts en prediccions econòmiques:““DD’’aquaquíí a 20 anys el 50 % de les a 20 anys el 50 % de les

empreses que hi haurempreses que hi hauràà, encara no , encara no existeixen i les altres seran diferents de existeixen i les altres seran diferents de com scom sóón aran ara””

SerSeràà el vostre mercat laboral.el vostre mercat laboral.

Això vol dir reordenar complementant la vostra capacitació professional constantment. Haureu de saber autoaprendre per mantenir-vos al dia i seguir sent competitius i no perdre la feina.

Això exigeix:- Que llegiu molt per enriquir el vostre llenguatge.- Que sigueu observadors i curiosos. - Que procureu aprendre experimentant, és a dir, saber com fer les coses i aprofundir més en el perquè som com som.

99

Hi haurHi haur àà un canvi radical en la manera de un canvi radical en la manera de treballar i en les exigtreballar i en les exig èències de ncies de

contractacicontractaci óó de treballadors en les de treballadors en les empreses del futurempreses del futur

�� FACTORS:FACTORS:�� Dinamisme econòmic, canvi permanent.Dinamisme econòmic, canvi permanent.

�� Això exigeix:Això exigeix:�� CreativitatCreativitat necessnecessàària per aportar idees.ria per aportar idees.�� ParticipaciParticipacióó dels treballadors en la renovacidels treballadors en la renovacióó

constant de lconstant de l’’empresa.empresa.

�� BBààsic: sic: informaciinformacióó i coneixementsi coneixements per a saber per a saber

com adaptarcom adaptar--se se ((autoaprendreautoaprendre))

�� GlobalitzaciGlobalitzacióó: : Domini dDomini d’’idiomesidiomes

1010

•L'anglès és un factor cada vegada més exigit en l'àmbit professional

Actualment en un de cada tres ofertes de feina bàsica es demana el domini de l'anglès.

En el 60 % d’ofertes de llocs de treball més qualificats s’exigeix dominar l'anglès...

En els propers anys aquesta percentatges s’incrementaran en tots els nivells.

1111

Qui tindrQui tindràà feina en aquest futur? feina en aquest futur?

-- Guanyaran els que estiguin mGuanyaran els que estiguin méés ben preparats s ben preparats globalment.globalment.

-- Avancem cap el creixement dels negocis Avancem cap el creixement dels negocis ““on.lineon.line””..

Seran competidors importants sobretot pel Seran competidors importants sobretot pel comercomerçç presencial: el negoci electrònic ha presencial: el negoci electrònic ha doblat el volum de vendes de 2009 a 2011.doblat el volum de vendes de 2009 a 2011.

-- Creix amb forCreix amb forçça, sota les necessitats de a, sota les necessitats de la crisi, una nova economia, lla crisi, una nova economia, l’’economia economia colcol··laborativa.laborativa.

1212

Però tingueu una cosa clara: ningú por predir com serà realment el futur perquè la recerca i la innovació no són evolutives, a vegades apareixen sorpresivament, promovent noves realitats, noves exigències i noves oportunitats.

Per això guanyaran força els creatius, “els fabricants d’idees”, és a dir, els emprenedors, aquells que han entrenat la seva capacitat d’identificar oportunitats noves que els permeti guanyar-se la vida de manera autònoma, sense dependre d’altres.

1313

Val a dir que les dones molt probablement guanyaran presencia en el món emprenedor perquè hi estan entrant amb força i triomfen.

Actualment, a Catalunya el 50 % d’emprenedors ja só ndel sexe femení. Fa pocs anys eren testimonials.

També seran molt reconeguts i ben cotitzats econòmicament els professionals que ajudin a que les empreses en las que treballen prosperin. Els lideratges individuals han entrat en decadència per la complexitat de la gestió empresarial.

1414

- Autònoms: Llauners, electricistes, venedors, professionals de diferents especialitats (metges, advocats, ingeniers, economistes que actuen com consultors, etc).

- Petits empresaris

Algunes d’aquestes opcions

1515

Que entenem per persona emprenedora?

Emprenedor és una persona que crea i pensa idees i que gaudeix posant-les en pràctica fins que alguna aportin resultats.Tenir la capacitat d’emprendre és un actiu mental, un intangible que pot portar treball i riquesa a una persona.

Diu Paul Garcia Milà, emprenedor de 24 anys que la mentalitat emprenedora que més endavant esmentarem, és essencialment una actitud mental i respon a una manera de ser educat.A Espanya, afegeix, som els eterns seguidors. Una iniciativa com el “Silicon Valley” dels EUA (bressol de noves empreses), no s’ha creat a Espanya, ni tan sols a Europa.

Pot ser Catalunya és una excepció. Les pimes catalanes, són exemples de la capacitat emprenedora dels nostres avis activades pels seus fills. Hi ha hagut un temps d’estancament, però actualment recuperem aquell esperit emprenedor.

1.-Observant coses que es fan malament i intentant esbrinar com es poden millorar.

2.-Intentant cobrir una necessitat o un desig i pensant què es pots fer per satisfer-la.

3.-Activant la curiositat i observant coses.

A partir d’aquesta informació, activar la beta creativa i pensar una idea que pugui aportar innovació generadora d’algun benefici.

Com sorgeixen les idees?

4.-Ajuntant-se amb amics, fixar-se un objectiu per a resoldre un problema o per aportar alguna millora a un servei o a un objecte i utilitzar la tècnica del “Brainstorming” per a trobar solucions.

5.-Experimentar coses portant-hi alguna qualitat nova.

6.- Consultant a Internet o a altres mitjans experiències que funcionen be i buscar la possibilitar d’afegir-hi alguna qualitat nova 1818

1919

-

Es crear un grup de treball.

Un dels membres, actua com animador. Aquest ha d’escriure en un paper visible per tots, el problema que volen resoldre (Per exemple, pensa en l'exercici que acabem de proposar-vos)

BrainstomingBrainstoming (pluja d(pluja d ’’ idees):idees):Tècnica creativa de treball en grup

2020

- Cada membre del grup, sense penar, de espontània, diu coses que es podrien fer.

- Un altre ho anota en el full.

- Quan ja ningú aporta cap idea mes es llegeixen totes.

- Llavors, cada participant del grup els hi dona un valor: un 1 si sembla poc aplicable, un 2 si es podria admetre i un 3 si és molt bona i pot ajudar molt a millorar el rendiment.

- Finalment, s’ escullen les millors i es planifica com desenvolupar-les. Això permet veure quina es la mes eficaç i es aquesta la que s’aplica.

2121

Apreneu a crear una idea útil experimentant la tècnica anterior

Penseu maneres concretes per poder millorar el vostre rendiment escolar. També de millorar en alguna activitatesportiva o com divertir-vos millor.

Tu et sents un possible emprenedor?

Has fet alguna cosa original, t’has inventat algun joguet o joc o una millor manera de rendir més a classe?

2323

Un exemple dUn exemple d’’idea creativa: idea creativa: JoveJovedissenyadora xinesa que utilitza al seu dissenyadora xinesa que utilitza al seu avi avi de 72 de 72 anys com maniquanys com maniquíí per les seves per les seves

creacions de moda.creacions de moda.Ha Ha quadruplicatquadruplicat les vendes del seu petit les vendes del seu petit

negoci a Internet.negoci a Internet.

Defineix i escriu en un full de paper, quines qualitats i capacitats creus que et podran ajudar quan vagis a treballar

Ara presta atenció a les qualitats i capacitats que han posat de manifest la majoria d’emprenedors i que et anirem detallant properament.

Mira en quantes coincideixes i quines pots anar desenvolupant per que un dia, ser emprenedor et permeti guanyar-te la vida

2525

Idees en les que vosaltres podríeu experimentar el vostre potencial emprenedor:

---- Pot ser crear un joguet, un joc de taula, una competiciPot ser crear un joguet, un joc de taula, una competiciPot ser crear un joguet, un joc de taula, una competiciPot ser crear un joguet, un joc de taula, una competicióóóó....

---- Un servei cooperatiu econòmic per gent sense diners.Un servei cooperatiu econòmic per gent sense diners.Un servei cooperatiu econòmic per gent sense diners.Un servei cooperatiu econòmic per gent sense diners.

---- Un servei d'intercanvi de llibres i roba usada... Un servei d'intercanvi de llibres i roba usada... Un servei d'intercanvi de llibres i roba usada... Un servei d'intercanvi de llibres i roba usada...

---- Un banc de temps per ajudar, a companys amb Un banc de temps per ajudar, a companys amb Un banc de temps per ajudar, a companys amb Un banc de temps per ajudar, a companys amb dificultats escolars, a entendre algunes matdificultats escolars, a entendre algunes matdificultats escolars, a entendre algunes matdificultats escolars, a entendre algunes matèèèèries i a fer ries i a fer ries i a fer ries i a fer deures de temes que vosaltres domineu...deures de temes que vosaltres domineu...deures de temes que vosaltres domineu...deures de temes que vosaltres domineu...

Alguns exemples:Steve Jobs

Quan era adolescent com vosaltres va estudiar disseny gràfic i li va agradar.Quan va voler fundar l’empresa d’ordinadors portàtils (Apple), per a poder diferenciar-se d’IBMaixò li va servir per donar al seu sistema operatiu una atractivitat visual i manipulativa que el va por tar a poder competir amb el seu colossal competidor.

Es tracta de practicar maneres de com resoldre un problema, o d’introduir alguna originalitat atractiva que cridi l’atenció.A l’hora limitar al màxim els costos.

Al inici de la creació d’un negoci el recursos econòmics són escassos, i a més, hi ha un alt risc de fracàs per manca d’experiència.

Els emprenedors han de tenir molt clars aquests conceptes.

2828

Recordem que hi ha dos tipus d’emprenedors

Nivell 1- El que converteix una idea nova en un projecte que genera beneficis i en el que un pot guanyar-s’hi la vida (autònom o empresari).

Nivell 2- L’empleat que va millorant el seu nivell professional i el seu sou si és capaç de col·laborar amb les seves opinions i propostes, a que l’empresa en la que treballa guanyi força i estabilitat.

2929

Creix el nombre de persones que Creix el nombre de persones que volen ser emprenedorsvolen ser emprenedors

Any 2012 sAny 2012 s’’ha doblat el numero de joves ha doblat el numero de joves emprenedorsemprenedors respecte a 2o11.respecte a 2o11.

Les universitats i les organitzacions empresarials Les universitats i les organitzacions empresarials ss’’hi han implicat:hi han implicat:

--ESADEESADE i la majoria di la majoria d’’escoles empresarialescoles empresarial

-- Universitat de Lleida, la de GironaUniversitat de Lleida, la de Girona

-- La PIMEC La PIMEC (Petita i mitjana empresa)(Petita i mitjana empresa)

-- El Club ROTARY .El Club ROTARY .

3030

La UE, també impulsa la creació de d’emprenedors.

El Comissi de Producció industrial de la UE. Ha demanat als països que impulsin la creació de professionals autònomsperquè ells acostumen a crear llocs de treball convertint-se amb el temps en pimes.

A més, crear un projecte propi és més engrescador i es treballa més a gust.

Habitualment també es guanyen més diners .

Com es forma una mentalitat emprenedora del 1er. Nivell ?

1er.: 1er.: Sent observador i curiSent observador i curióós s analitzant necessitats no banalitzant necessitats no béécobertes. Tambcobertes. Tambéé petits negocis petits negocis que NO van bque NO van béé actualment . actualment . Esbrinar les causesEsbrinar les causes..

Camps d'anCamps d'anààlisi:lisi:�� ProductesProductes�� Servei al clientServei al client�� Preus de vendaPreus de venda�� ComercialitzaciComercialitzacióó (com constatar i seduir al client).(com constatar i seduir al client).

31312na. Pensar quines millores caldria introduir.

Algunes experiAlgunes experièències recentsncies recents

�� Una noia de Matadepera, de 24 anys, va crear fa Una noia de Matadepera, de 24 anys, va crear fa un any una xarxa de vendes dun any una xarxa de vendes d’’un model especial un model especial de sabata, bde sabata, bààsicament per a gent jove.sicament per a gent jove.

�� TTéé una seu a la seva localitat i ara nuna seu a la seva localitat i ara n’’acaba acaba dd’’inaugurar una altra a Madrid.inaugurar una altra a Madrid.

�� La venda es fa essencialment per InternetLa venda es fa essencialment per Internet

�� Aquest projecte emprenedor ja esdevAquest projecte emprenedor ja esdevéé molt molt rentable econòmicament.rentable econòmicament.

3232

Lloguer de vehicles amb Lloguer de vehicles amb conductorconductor

�� Pol Pol IbertIbert, 25 anys, diu; , 25 anys, diu; ““ emprendre emprendre éés una manera de s una manera de trobar feina. La dtrobar feina. La d’’assalariat depassalariat depèèn de ln de l’’empresari que et empresari que et contracta i dels clients. Si lcontracta i dels clients. Si l’’empresa es gestiona malament i perd empresa es gestiona malament i perd clients pot enfonsarclients pot enfonsar--se sense que jo hi puguis fer res. No sse sense que jo hi puguis fer res. No sóóc c decisiu.decisiu.

Aquesta nomAquesta noméés deps depèèn de mi i dels clients. Aqun de mi i dels clients. Aquíí jo sjo sóóc decisiuc decisiu””..

Ha creat una empresa de lloguer de cotxes amb Ha creat una empresa de lloguer de cotxes amb conductor per fer visatges per tota Espanya i inclconductor per fer visatges per tota Espanya i incl úús a s a ll ’’estranger. estranger. Competeix amb preu. Un trasllat de Sabadell a Competeix amb preu. Un trasllat de Sabadell a ll ’’Aeroport pot costar 80 Aeroport pot costar 80 €€ i ell en cobra 50.i ell en cobra 50.

TambTamb éé amb clima de relaciamb clima de relaci óó amb el client.amb el client. 3333

3er.3er. Buscar informaciBuscar informaci óó a possibles a possibles compradors del producte compradors del producte que es vulguin que es vulguin desenvolupar. Que siguin clients de perfil desenvolupar. Que siguin clients de perfil molt molt divers .divers .Cal preguntarCal preguntar--los los ququ èè éés el que troben a faltars el que troben a faltaren la seva l'experien la seva l'experièència de compra dncia de compra d’’un producte un producte semblant i quines millores voldrien introduir.semblant i quines millores voldrien introduir.

4rt.:4rt.:A partir dA partir d’’aquesta informaciaquesta informacióó, ja , ja es pot crear el producte previst es pot crear el producte previst amb totes les millores suggerides amb totes les millores suggerides pels enquestatspels enquestats 3434

Un altre exemple: una microcerveseriaDos nois de Sabadell, de 23 i 25 anys varen observar que la joventut és consumidora de cervesa especialment en els dies de festa.

També és molt sol�licitada en restaurants i inclús en els àpats familiars substituint al vi.

Igualment constataren que agrada molt la novetat, provar sabors desconeguts.

Ells han desenvolupat un tipus de cervesa suau i amb sabors diversos.

Actualment comercialitzen set tipus de cervesa, a preus competitius perquè tenen despeses fixes molt ajustades.La demanda creix significativament, Venda tradicional i per Internet.

3636

Una opció d'èxit de La CECOT, la patronal del Vallès en tema d’emprenedoria:

Assessorar en la creació de nous projectes d’emprenedors joves.

Ajudar a REPENSAR negocis que van malament, reintentar-lo i reiniciar-lo novamentamb una nova visió, corregint defectes i enfocaments equivocats .Estan assessorat a 600 empreses.

Diversos Ajuntaments els han demanat que incorporin al tres pimes dels seus municipis en risc de tancar.

3737

SiliconSilicon ValleValle rep cada any un grup de rep cada any un grup de joves espanyols becats (joves espanyols becats (CaixaCaixa--bancbanc) ) per a que entrin en contacte amb per a que entrin en contacte amb

altres joves emprenedorsaltres joves emprenedors

3838

La Conselleria d'Ensenyament ja s’hi ha implicat, perquè creu que la mentalitat emprenedora cal començar a activar-la i entrenar-la ja en les etapes escolars com la vostra.

3939

Perfil d’aptituds emprenedores i alguns exercicis d’entrenament activadors

4040

Com desenvolupar la capacitat emprenedora. Com desenvolupar la capacitat emprenedora. 1010 factors:factors:

11-- Ser optimistaSer optimista:: creure que un pot fer coses creure que un pot fer coses ben fetes, que es capaben fetes, que es capaçç de trobar maneres diverses de de trobar maneres diverses de guanyarguanyar--se la vidase la vida. . Recordeu els exemples. Sempre hi Recordeu els exemples. Sempre hi ha el sentiment de risc que se supera pensant que val la ha el sentiment de risc que se supera pensant que val la pena provar...pena provar...

2.2.-- Ser creatiu,Ser creatiu, una mica somniador, saben una mica somniador, saben ser originals, saben crear coses noves de les que en ser originals, saben crear coses noves de les que en treuen partit. Els agrada entrenartreuen partit. Els agrada entrenar--se en buscar se en buscar solucions a problemes, en crear idees que els puguin solucions a problemes, en crear idees que els puguin ajudar, en moments de necessitat...ajudar, en moments de necessitat...

Un exemple d’optimisme i autoconfiança:Cristóbal Colon

Inicialment va emprendre diferents iniciatives amb la pretensió de fer possible un somni: convertir persones deficients en persones productives i que se sentissin contentes amb el treball que fessin.

Va fracassar inicialment en el primer projecte. Va tornar a fracassar en el següent... Però tenia una qualitat important: era optimista i creia en la seva idea. Per això no va deixar-se vèncer pel fracàs i anar provant per trobar la manera de fer possible el seu somni.

Finalment ho va aconseguir!!!

Actualment es considera una experiència de referència en el món de les persones disminuïdes. I és un èxit derivat de la persistència i de la recerca dels millors procediments per a compensar les deficiències dels socis que treballen en aquesta cooperativa.

La Fageda és una cooperativa catalana d'iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot el 1982. Té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intel�lectual o trastorns mentals severs. Treballem un total de 270 persones, incloses usuaris i professionals.

La Fageda es va crear com a cooperativa de treball, on tots els que treballem, tinguem o no certificat de discapacitat, som socis i, per tant, propietaris. Amb els anys, la mesura que el projecte s'ha anat desenvolupant i prenent complexitat, s'han creat dues fundacions per separar les activitats assistencials i millorar la gestió del conjunt.

4444

Experimenta el teu potencial creatiu:Complementa aquestes formes gràfiques i converteix-les en objectes concrets:

4545

Una opció possible:

4646

Torna a provar com ets de creatiu?Complementa aquestes formes i elements gràfics en objectes concrets:

4747

Opció possible:

4848

3.3.-- Ser experimentador:Ser experimentador: Tenir Tenir curiositat, ser observador, veure com curiositat, ser observador, veure com ho fan els que en saben mho fan els que en saben méés.s. Provar, Provar, provar i provar.provar i provar.

Agafa un full de paper, fixa’t en un company/a que tregui bones notes o que sigui més divertit que tu o que sàpiga ser un esportista més hàbil.

Observa’l, intenta experimentar que podriescopiar coses que ell sap fer millor. No defalleixis si et costa, ves observant millor i anant intentat copiar alguna cosabona.

Un altre experimentació: Construeix la figura que veus. Sota hi ha el planel l

Un exemple: cuineres a domiciliDos amigues, viatjant van observar que hi havia famílies que per motius de treball o per compromisos d’àpats especials en dies festius, en aniversaris i en dies especials, es llogaven especialistes que compraven els ingredients en els llocs de menys cost i que elles feien de cuineres especialitzades preparant els ingredients i cuinant-los. Passat un temps que no tenien feina van decidir muntar aquest servei creant una web i anunciant-ho.Ara si guanyen la vida.

Altres qualitats dels emprenedors4.4.-- Ser atrevit, tenir empenta. Ser atrevit, tenir empenta. Experimentat!, intenta constatar fins a Experimentat!, intenta constatar fins a on ets capaon ets capaçç......

Tots els exemples que hem descrit breument, posen de Tots els exemples que hem descrit breument, posen de manifest aquesta qualitat.manifest aquesta qualitat.

Prova tu, buscant com superar algun repte, intenta Prova tu, buscant com superar algun repte, intenta arribar al larribar al líímit mmit méés alt de la teva capacitat s alt de la teva capacitat dd’’aconseguir resultats exigintaconseguir resultats exigint--te el mte el mààxim. Busca xim. Busca coses que tcoses que t’’agradin com per exemple, en lagradin com per exemple, en l’à’àmbit mbit esportiu. Mira de ser el millor jugador que siguis esportiu. Mira de ser el millor jugador que siguis capacapaçç. Pensa en alguna assignatura que t. Pensa en alguna assignatura que t’’agradi i agradi i intenta arribar a la nota mintenta arribar a la nota mààxima. Posaxima. Posa’’t algun objectiu t algun objectiu per superar una cosa que et resulti difper superar una cosa que et resulti difíícil...cil...

Un exemple d’observació i atreviment

Una noia treballadora d’una botiga de disseny d’interiors, es va adonar que perdien clients per preus excessivament cars.

Ella va decidir convertir-se en assessora i aprovisionadora de mobles i objectes de decoració domèstics, buscant preus del nivell d’IKEA (comerç del moble barat), i decorant i ambientant la llar, d’acord amb l’estil dels seus habitants, buscant el màxim efecte al mínim cost.

El seu mercat és Catalunya.

Els seus honoraris d’experta i d'instal�ladora té un cost promig de 1000€ per client.

Tenint en compte que ajusta molt els preus amb les compres, sense comissió, els seus serveis esdevenen competitius.

5353

5. 5. Tenir tenacitatTenir tenacitat , , creure en tu!. creure en tu!. Es fonamental insistir, no aturarEs fonamental insistir, no aturar--se encara que se encara que una cosa costi, recorda una cosa costi, recorda èèxits que has aconseguit i xits que has aconseguit i analitza amb quines capacitats ho has fet analitza amb quines capacitats ho has fet possible. Ves observant les teves qualitats i mira possible. Ves observant les teves qualitats i mira com et poden ser cada vegada mcom et poden ser cada vegada méés s úútils de cara a tils de cara a generar idees interessants. generar idees interessants. Observa tambObserva tambéé quines qualitats et reconeixen els quines qualitats et reconeixen els altres. Aquestes altres. Aquestes intensifintensifíícalscals. . Pot ser una bona idea, compartir lPot ser una bona idea, compartir l’’iniciativa i el iniciativa i el risc amb un altre persona. Això facilita risc amb un altre persona. Això facilita ll’’atreviment atreviment Dos pensen millor que un i poden sumar recursos Dos pensen millor que un i poden sumar recursos econòmics.econòmics.

Exemple de autoconfiança i de saber validar la seva idea amb opinions de potencials clients

Joan Costa, professor universitari en comunicaciócorporativa, va rebre una oferta de Repsol per la creació de la seva imatge corporativa.No ho havia fet mai, però va pensar que si aquesta firma confiava en ell, no tenia sentit que ell no es donés confiança a si mateix. Va fer deu dissenys i va consultar a 200 persones del carrer, quin era el que més relacionaven amb petroli. El més valorat, amb alguns retocs tècnics de disseny el va proposar a la Firma que el va acceptar. Com a conseqüència va crear una assessoria d’imatge corporativa i si guanya la vida.

6. Ser organitzat i a l6. Ser organitzat i a l’’hora hora flexible.flexible.Un factor dUn factor d’è’èxit, a lxit, a l’’hora hora de crear un projecte de crear un projecte amb el que ens amb el que ens pretenem guanyar la pretenem guanyar la vida, vida, éés limitar al ms limitar al mààxim xim els costos. Per això cal els costos. Per això cal tenir una bona tenir una bona organitzaciorganitzacióó productiva productiva però sense que ens però sense que ens aporti rigidesa. aporti rigidesa. Qualsevol iniciativa Qualsevol iniciativa dd’è’èxit en el mxit en el móón actual n actual exigeix adaptabilitat a exigeix adaptabilitat a cada situacicada situacióó, a cada , a cada client, a cada client, a cada circumstancia. circumstancia.

8.8.-- Entrena la teva capacitat de Entrena la teva capacitat de comunicacicomunicacióó, apr, aprèèn a com ser n a com ser persuasiu.persuasiu.

Ves provant, com a prVes provant, com a prààctica, de convctica, de convèèncer als ncer als teus amics i companys, i als teus pares, de fer teus amics i companys, i als teus pares, de fer coses que tu voldries compartir amb ells. coses que tu voldries compartir amb ells. Intenta trobar alguns atractius que ells es Intenta trobar alguns atractius que ells es puguin beneficiar.puguin beneficiar.

PresentaPresenta--ho amb el convenciment de que ho amb el convenciment de que éés bo s bo per a tots. Aquesta actitud es transmet en la per a tots. Aquesta actitud es transmet en la forma de comunicarforma de comunicar--se.se.

Però si no tPerò si no téé's possible 's possible no et desanimis!no et desanimis!, , segueix practicant la teva capacitat de relacisegueix practicant la teva capacitat de relacióó. .

Poc a poc guanyarPoc a poc guanyarààs fors forçça.a.

9.9.-- Inverteix ara en el teu futur, formantInverteix ara en el teu futur, formant--te bte béé. .

Les bones idees neixen del que hem aprLes bones idees neixen del que hem aprèès, del s, del que hem observat, de les experique hem observat, de les experièències que hem ncies que hem viscut i dels suggeriments que ens fan persones viscut i dels suggeriments que ens fan persones mméés experimentades i capacitades que s experimentades i capacitades que nosaltres.nosaltres.

No oblidar No oblidar l'idiomal'idioma anglanglèès i coneixements s i coneixements amplis damplis d’’informinformààtica aplicada. tica aplicada.

10.10.-- Es fonamental comprometreEs fonamental comprometre’’s amb valors:s amb valors:responsabilitat, responsabilitat, èètica, joc net. tica, joc net. Això genera Això genera credibilitat i confiancredibilitat i confiançça.a.

Ja nJa n’’hi ha prou de corrupcihi ha prou de corrupcióó i i dd’’especulaciespeculacióó!!!!

Alguns altres exemples

d’emprenedors d’èxit

Observa com ho estan fent i descobreix les principals habilitats i capacitats que posen o han posat de

manifest.

5959

Pau Garcia Pau Garcia MilaMila , 24 anys, creador del joc , 24 anys, creador del joc ““ eyeeye--OsOs, 25 mill. de seguidors. Cost inicial: , 25 mill. de seguidors. Cost inicial:

22--2,5 mil 2,5 mil €€

Amb 8 anys ja va comenAmb 8 anys ja va començçar a inventar una ar a inventar una empresa: un museu egipci...empresa: un museu egipci...

Diu que Diu que ““tot esttot estàà per ferper fer”” o millor dit, o millor dit, ““encara es encara es pot fer moltpot fer molt”” i a preus assequibles. i a preus assequibles. Hi ha moltes idees possibles que costen pocs diners.

Era atrevit, va perdre la por a equivocarEra atrevit, va perdre la por a equivocar--se. Tenia un se. Tenia un entorn propici.entorn propici.

6060

� Aconsella que quan estiguis desanimat, et prenguis les““mongetes mmongetes mààgiquesgiques””,, (te la pot donar (te la pot donar

un professor, un amic o els teus pares que et un professor, un amic o els teus pares que et diguin, no passa res, tornadiguin, no passa res, torna--ho a intentar, prova ho a intentar, prova una altra cosa, ets capauna altra cosa, ets capaçç......

�� Pots ser tu mateix que et diguis, Pots ser tu mateix que et diguis, ““no em no em rendeixorendeixo””, trobar, trobaréé alguna idea que funcioni.. I alguna idea que funcioni.. I pensar, observar i buscar noves maneres).pensar, observar i buscar noves maneres).

�� Puc fracassar en 5 idees però si segueixo Puc fracassar en 5 idees però si segueixo intentantintentant--ho puc trobar la del ho puc trobar la del èèxit !!xit !!

�� No posarNo posar--se data per triomfarse data per triomfar

6161

IngvarIngvar KampradKamprad, , Fundador De IKEAFundador De IKEAProvProvéé de famde famíília humillia humil

7 anys: ven llumins, llavors i postals als veïns.

Uns anys més tard, sent adolescent, amb els diners que li va donar el seu pare per bones notes.

Fa venda a domicili, amb bicicleta, d’adorns de Nadal, plomes, bolígrafs i mitges de “naylon”. Comprava a l’engròs i ho venia barat.

6262

SS’’especialitza en disseny de especialitza en disseny de mobles i mobles i autoauto--montatgemontatge..

Crea la primera botiga pensada Crea la primera botiga pensada per famper famíílies amb fills i pocs lies amb fills i pocs recursos.recursos.

Actualment Actualment éés la cadena de s la cadena de botigues de mobles mbotigues de mobles méés gran del s gran del mmóón.n.

6363

Xavi MontagutIniciatives:Iniciatives:�� CompraCompra--vendavenda dd’’habitatgeshabitatges�� ConstrucciConstruccióó...Arru...Arruïïnat.nat.�� Reinicia amb dos negocis: Reinicia amb dos negocis:

administraciadministracióó de finques + venda de cursos de finques + venda de cursos gratis de gratis de ll’’INEMINEM a tot Catalunya. Canvi de a tot Catalunya. Canvi de cursos per assegurances.cursos per assegurances.

�� Es Es reinventareinventa de nou: creacide nou: creacióó dd’’una una oficina a Barcelona per venda oficina a Barcelona per venda internacional a russos, japonesos internacional a russos, japonesos i americans. Grans operacions.i americans. Grans operacions.

Entrenaments

6565

Exercici 1.ExperiExercici 1.Experièència cooperativa: ncia cooperativa: �� Introduir als alumnes en les experiIntroduir als alumnes en les experièències ncies

cooperatives com un recurs de bona cooperatives com un recurs de bona competitivitat (abarateix costos) i dcompetitivitat (abarateix costos) i d’’alta alta creativitat.creativitat.

�� Entrar en Internet i buscar iniciatives d'Entrar en Internet i buscar iniciatives d'èèxit. xit. Estudiar com ho han aconseguit..(Una Estudiar com ho han aconseguit..(Una dd’’elles a lelles a l’’Espluga Calba: Espluga Calba: ““JhonJhon FilsFils”” de de carcarààcter tcter tèèxtil, engegada fa 40 anys pel xtil, engegada fa 40 anys pel Capella del poble. En plena zona rural, i Capella del poble. En plena zona rural, i sense experisense experièència industrial, Mossncia industrial, Mossèèn Joan n Joan Llord, capellLlord, capellàà emprenedor, ha salvat emprenedor, ha salvat ll’’economia local).economia local).

Iniciatives d’economia cooperativaLa crisi ha propiciat el naixement d’iniciatives que afavoreixen l’estalvi de costos en activitats que determinades persones necessiten fer.Per exemple, hi ha una iniciativa, promocionada per una web, que coordina l'utilització de vehicles per a desplaçaments, especialment els de llarg recorregut.

Una altra que redueix despeses de transport de camions que fan rutes internacionals, facilitant-los-hi empreses del país de destí que també han de transportar càrrega cap el país d’origen.

6767

Treballs en grup:

EntreneuEntreneu--vos ara en dissenyar com vos ara en dissenyar com resoldre alguns problemes i com resoldre alguns problemes i com millorar coses donantmillorar coses donant--lesles--hi mhi méés s valor.valor.

6868

Exercici 1: Emprenedoria socialExercici 1: Emprenedoria socialImagina’t que venen uns nens saharahuisa passar un fi de setmana amb nens i noies d’aquí.

Vosaltres us presenteu voluntaris per que passin el millor fi de setmana de la seva vida.Penseu coses a fer.

6969

Heu de pensar 5 activitats molt diferents per que s’ho passin molt bé, que no ho oblidin mai.

- Exercici de comunicaciócreativa:Fes un cartell publicitari per a la gent del barri per a que tots coneguin el que voleu fer i us acompanyin.

Seguiu entrenant la creació de idees productives generadores de valor.

Penseu, en grup, alguna manera de reduir la despesa familiar, el del dia a dia i les despeses mensuals o anuals (roba, assegurances, regals a familiars i amics, llibres, vacances ---)

Simulació d’una fira d’objectes de regal

Cada alumne dissenya i construeix un objecte per un mercat o fira d’un barri durant la setmana de la Festa Majors.

Creació de joguets de paper, de cartró, d’alumini,de llautó, de materials dúctils, de roba, de cordills i fils...(bassalets, collarets, nines de drap, avions de cartró o de paper, cavalles de paper “quadros” per penjar a una paret(dibuixos de colors), etc

7272

Una altra opció:Vosaltres voleu crear una petita empresa que s’ocupi d’organitzar i assessorar actes de caràcter social, cultural i esportiu.

Ara l’Ajuntament de la teva ciutat, us demana que li organitzeu un trobada molt diversa i impactant, entre nens saharauis i altres nens del teu barri per que guardin un gran record d’aquesta trobada.

Taller de treballs amb paper (precisiómanipulativa i llenguatge creatiu).Construeix els objectes amb rapidesa y precisiói inventat un argument

�� Desenvolupar entre els alumnes Desenvolupar entre els alumnes escenes de venda de joguetsescenes de venda de joguets(argumentari). (argumentari).

�� Que interactuQue interactuïïn entre ells: n entre ells: ddibuixar ibuixar joguines joguines i objectes de regals per nens i objectes de regals per nens i donari donar--hi un preu) hi un preu)

�� Experimentar entre ells com es fan Experimentar entre ells com es fan agafar ganes de compraragafar ganes de comprar--loslos

7575

Tema a debatre en grups:Tema a debatre en grups:

Imagineu-vos que vens una nina “Monster High” a una nena. Es una joguina “estrella”, molt de moda.Quin argument li donaríeu perquètingues ganes de comprar el joguet?

Com vendre prenent com exemple la Com vendre prenent com exemple la promocipromoci óó de les de les ““ MonsterMonster HighHigh ””

�� Les persones compren coses que els Les persones compren coses que els aporta aporta beneficis beneficis que son:que son:

�� -- NecessitatsNecessitats

�� -- Coses que ens diverteixin Coses que ens diverteixin (satisfaccions)(satisfaccions)

�� -- Confort, viure be, evitar malalties.Confort, viure be, evitar malalties.�� -- Ajudar a altres com Ajudar a altres com valor moralvalor moral..�� Hem de centrar la relaciHem de centrar la relacióó amb el client amb amb el client amb

aquesta factorsaquesta factors

7777

-- CaptaciCaptacióó de clients en la venda de les de clients en la venda de les ““MonsterMonster”” ::

-- Deixareu que toqui les ninesDeixareu que toqui les nines..

-- Li direu que sLi direu que sóón les nines de moda, i que les n les nines de moda, i que les seves amigues els agradarseves amigues els agradaràà poder jugar amb ella poder jugar amb ella amb les nines..amb les nines..

-- Li direu que es podrLi direu que es podràà inventar jocs per compartir, inventar jocs per compartir, prenen les prenen les ““monstermonster”” com si parlessin amb com si parlessin amb ella, com si fossin amigues reals amb ganes de ella, com si fossin amigues reals amb ganes de passarpassar--ho be divertintho be divertint--se juntes.se juntes.

Exercici creatiu- Presentar 3 joguets reals seleccionats d’Internet.

Preguntar a cada company quin li agradaria més per quedar-se ell, i per què. (amb això crearàs un petit argumentari de vendes si es recullen totes els motius de la mateixa selecció de joguet).

- Treball de grup: El que ha estat menys valorat analitzeu el perquè. Analitzeu quins elements si podien afegir per a que tingués més acceptació.Finalment intenteu trobar els aspectes més atractius que ara té i intenteu crear també el seu argumentari de vendes.

Exercici de creativitat per a Exercici de creativitat per a promocionar les promocionar les ““ MonsterMonster HighHigh ””

�� Inventat una Inventat una bossa de mbossa de mààoriginal i un collaret original i un collaret com com uns dels accessoris duns dels accessoris d’’una una dd’’aquestes nines, a fi de aquestes nines, a fi de poderpoder--les vendre a la teva les vendre a la teva tendatenda

7979

-- HHi podeu afegit coses per a crear i podeu afegit coses per a crear situacions de jocs : uns bossa de msituacions de jocs : uns bossa de màà, , un collaret, llit, cadires, una taula...un collaret, llit, cadires, una taula...

-- PodrPodrííeu incleu inclúús dir als pares que fins i s dir als pares que fins i tot ells podran coltot ells podran col��laborar creant un laborar creant un espai de joc comespai de joc comúú, ajudant a inventar , ajudant a inventar historietes per les historietes per les ““MonsterMonster””que que afavoreixin la imaginaciafavoreixin la imaginacióó i el i el llenguatge de la seva filla.llenguatge de la seva filla.

-- TambTambéé us podeu inventar un us podeu inventar un petit conte sense acabarpetit conte sense acabar--lo lo perquperquèè el nen el vulgui el nen el vulgui concloure. Aixconcloure. Aixíí ss’’hi implica.hi implica.

Per exemple:Per exemple:

8181

8282

Argumentari de vendesArgumentari de vendes

-- ImagineuImagineu--vos que veneu un vos que veneu un ““TrivialTrivial”” a un a un nen que ve acompanyat del seu pare: nen que ve acompanyat del seu pare: Quin argument li donaries perquQuin argument li donaries perquèè tingues tingues ganes de comprar el joguet?ganes de comprar el joguet?

-Escriviu una frase sobre com intentaríeu vendre el joc al nen i al seu pare:

8383

-- Exemple:Exemple:-- Direu al nen que amb aquest joc aprendrDireu al nen que amb aquest joc aprendràà moltes moltes

coses de manera divertida (això ho dircoses de manera divertida (això ho dirààs mirant s mirant tambtambéé al pare perqual pare perquèè hi tingui interhi tingui interèès).s).

-- ÉÉs un joc que el podrs un joc que el podrààs compartir amb amics i de pas s compartir amb amics i de pas plegats ho passareu molt bplegats ho passareu molt béé..

-- TambTambéé podrpodrààs jugar amb els teus pares.s jugar amb els teus pares.

-- Et sentirEt sentirààs molt felis molt feliçç i molt important quan guanyis i molt important quan guanyis perquperquèè posarposarààs de manifest que saps moltes coses i s de manifest que saps moltes coses i saps competir jugant. saps competir jugant.

-- PodrPodràà competir a ser un dels nens que sap mes competir a ser un dels nens que sap mes coses. Jugantcoses. Jugant--hi moltes vegades aprendrhi moltes vegades aprendràà molt i cada molt i cada vegada estarvegada estaràà en millors condicions de ser el en millors condicions de ser el guanyadorsguanyadors. Els seus amics l. Els seus amics l’’admiraran.admiraran.

8484

Una altre pràctica:

Imagina’t que un company teu vol fer un regal a una molt bona amiga seva el dia del seu aniversari. Té diners guardats i vol quedar bé.

Sap que tu et dediques a dissenyar i muntar objectes de bijuteria per vendre-les noies: bassalets,penjolls, arracades....

Que hauria de saber de l’amiga per encertar?Quin tipus de regal original podria agradar-l’hi?

Fes el dibuix de l’adorno que es pugui posar l’amiga al coll, o al braç o sobre el vestit quan vulgui anar mudada.

8585

Prova si series un bon creatiu de jocs i contes per a nens...Inventa’t l’argument bàsic d’un joc que tinguin aquests personatges o objectes com a protagonistes.

8686

Exercici creatiu en grup

- La botiga de joguets us contracta per a dissenyar els continguts d’espots publicitaris per Internet sobre la botiga i la promoció d’algun joguet nou (penseu-ne un).

- Intenteu trobar maneres de fer-ho impactant i original.

Feu en grup l’argumentari de venda de cada un d’aquests joguets

(Penseu en els atractius que tindrien per a vosaltres)

8888

Ara entrena la capacitat emprenedora de ser creatiu.

Et serà útil pels dos tipus d’emprenedors.

- Exercici: Mireu de crear un joc o un joguet que pugui agradar a nois i noies com tu (crear l’objecte buscant que pugui satisfer algun desig o necessitat.)

8989

Aprofundim més: comença a REINVENTAR una

petita empresa comercial Imagina’t que treballes com a becari en una botiga de joguets en la que també hi treballa la teva mare.

El propietari de la botiga és una persona clàssica que fa anys que no la renova ni tampoc la manera de vendre. Ell i les dependentes es limiten a explicar els joguets que els nens els hi demanen.

Tampoc està massa al dia dels joguets nous de moda a no ser que el representant de les marques que té li esmentin.

9090

Et demana que pensis maneres de renovar i reorientar la botiga. Ell sap que tu estàs estudiant a”l’Insti” i que els professors us han parlat del tema de l’emprenedoria i de com crear idees noves que permetin “reorientar”un negoci que no acaba de funcionar i fer-lo mes rentable.

Et diu que les vendes van caient, que ja sap que hi ha crisi però també sap que altres botiguers de joguets venen mes que ell.

9191

-- ProcProcéés ds d’’ananààlisi: lisi: �� Es tracta de Es tracta de reinventarreinventar un negoci quan tun negoci quan téé el risc el risc

de no ser viable per mal enfocament. Cal de no ser viable per mal enfocament. Cal analitzaranalitzar--ho i actuar sobre els problemes que el ho i actuar sobre els problemes que el situen en risc.situen en risc.

�� Pensa en comPensa en com reiniciar reiniciar una botiga de joguets a una botiga de joguets a punt de no ser viable econòmicament punt de no ser viable econòmicament ..

�� Imaginem que hi ha aquests problemes: Imaginem que hi ha aquests problemes: •• Poca actualitzaciPoca actualitzacióó dels joguets mdels joguets méés valorats pels s valorats pels

nens.nens.

•• OrientaciOrientacióó clclààssica, joguets amuntegats als ssica, joguets amuntegats als prestatges.prestatges.

•• Aparador sense estAparador sense estíímuls que captin muls que captin ll’’interinterèèss..

•• Venda passiva.Venda passiva.

9292

CapacitaciCapacitaci óó teòrica prteòrica pr èèvia al treball: via al treball: explicar quins factors caldria analitzar explicar quins factors caldria analitzar

per una bona reorientaciper una bona reorientacióó de la botiga.de la botiga.

1.1. Analitzar lAnalitzar l’’emplaemplaççament comercial de la botiga ament comercial de la botiga respecte dels competidors mrespecte dels competidors méés pròxims...s pròxims...

2.2. Visitar a 2 competidors i constatar: estructura Visitar a 2 competidors i constatar: estructura de la botiga, tipus de joguets, classificacide la botiga, tipus de joguets, classificacióó, , lluminositat, espais... ubicacilluminositat, espais... ubicacióó (bon o mal (bon o mal posicionament en relaciposicionament en relacióó a comunicacions i a comunicacions i transit),transit), com venen com venen (actituds, argumentaris(actituds, argumentaris)),,imatge fimatge fíísica de la tenda, publicitatsica de la tenda, publicitat,(tipus ,(tipus

dd’’impacte)impacte) campanyes promocionals...campanyes promocionals...

9393

-- Exercici prExercici prààctic ilctic il··lustratiu: creacilustratiu: creacióódd’’una botiga de joguets.una botiga de joguets.

-- Factors bFactors bààsics per a crear el nou sics per a crear el nou projecte:projecte:

-- DefinirDefinir--lo incorporant els factors lo incorporant els factors bbààsics de creacisics de creacióó de projectes:de projectes:

-- ObjectiuObjectiu-- DefiniciDefinicióó del projecte, i fixacidel projecte, i fixacióó dd’’objectiusobjectius-- Equip humEquip humàà-- Costos i mitjans de finanCostos i mitjans de finanççamentament

-- Com presentarCom presentar--lo a inversors?lo a inversors?-- Com promocionarCom promocionar--lo comercialment?lo comercialment?

9494

Maneres de fer comercialment atractiva la Maneres de fer comercialment atractiva la botigabotiga

-- Treball dTreball d’’equip:equip:

Crear dos grups dCrear dos grups d’’alumnes. alumnes.

Competir entre ells buscant la millor manera de fer la Competir entre ells buscant la millor manera de fer la botiga atractiva pels nens i pares.botiga atractiva pels nens i pares.

Seleccioneu un joguet per a nens de 4/5 anys, un altre Seleccioneu un joguet per a nens de 4/5 anys, un altre per 8/10 anys i un altre per 12/14 anys. Que siguin per 8/10 anys i un altre per 12/14 anys. Que siguin joguets de moda, penseu com vendrejoguets de moda, penseu com vendre’’ls.ls.ImagineuImagineu--vos que heu de vendre 100 de cada tipus per a vos que heu de vendre 100 de cada tipus per a fer la botiga rentable.fer la botiga rentable.Busqueu la manera de fer promociBusqueu la manera de fer promocióó al barri, a lal barri, a l’’aparador. aparador. ImagineuImagineu--vos que podeu fer promocivos que podeu fer promocióó a la l’’escola. Com la escola. Com la farfarííeu?eu?

Una altra possibilitat Una altra possibilitat éés especialitzars especialitzar--se en se en joguets per edats diferents.joguets per edats diferents.

Observar que fan les botigues del barri i les Observar que fan les botigues del barri i les que tenen fama de vendre molt.que tenen fama de vendre molt.Analitzar amb quins arguments intenten Analitzar amb quins arguments intenten vendre.vendre.Analitzar si la botiga estAnalitzar si la botiga estàà organitzada de organitzada de manera que destaqui els millors joguets.manera que destaqui els millors joguets.Comparar preus.Comparar preus.Aplicar el que heu aprAplicar el que heu aprèès a la vostra botiga. s a la vostra botiga. InventarInventar--vos maneres de vendre igual o vos maneres de vendre igual o millor que els competidors mmillor que els competidors méés bons que heu s bons que heu visitat. visitat. DeixarDeixar--vos assessorar per pares,amics i si vos assessorar per pares,amics i si podeu especialistes de la venda.podeu especialistes de la venda.

9696

Algunes opcions dAlgunes opcions d ’’estimulaciestimulaci óócomercial:comercial:

-- Crear un espai dins de la botiga amb una taula i varies Crear un espai dins de la botiga amb una taula i varies cadires per a que nens poguessin passar per exemple, cadires per a que nens poguessin passar per exemple, 10 minuts amb alguns joguets de moda10 minuts amb alguns joguets de moda

-- Informar als pares de joguets que desenvolupen Informar als pares de joguets que desenvolupen habilitats del nenhabilitats del nen

-- Fer preus especials als pares que compren per segon cop Fer preus especials als pares que compren per segon cop (fidelitzaci(fidelitzacióó))

-- Regalar un bitllet simulat de 10 euros a qui faci Regalar un bitllet simulat de 10 euros a qui faci compres de mcompres de méés de 100 euross de 100 euros

9797

AnAn ààlisi de lisi de sostenibilitatsostenibilitat econòmica econòmica dd’’una botiga:una botiga:

-- ImagineuImagineu--vos que veneu divos que veneu diààriament joguets per valor riament joguets per valor promig de 400 euros.promig de 400 euros.

-- Teniu un empleat que us costa 1.300 euros al mes tot Teniu un empleat que us costa 1.300 euros al mes tot inclòs.inclòs.

-- Vosaltres necessiteu guanyar en concepte de sou: 2.000 Vosaltres necessiteu guanyar en concepte de sou: 2.000 €€-- El lloguer val 1.800 euros mensuals.El lloguer val 1.800 euros mensuals.-- Despeses fixes (aigua, llum, calefacciDespeses fixes (aigua, llum, calefaccióó, Internet, , Internet,

assegurances...) 1100 euros mensuals.assegurances...) 1100 euros mensuals.-- Heu dHeu d’’amortitzar un cramortitzar un crèèdit de compra de joguets amb dit de compra de joguets amb

quotes mensuals de 300 euros.quotes mensuals de 300 euros.-- Impostos anuals tots conceptes. 2.000 Impostos anuals tots conceptes. 2.000 €€..

Quin Quin éés el benefici que us queda?s el benefici que us queda?-- Podeu sobreviure amb aquests beneficis?Podeu sobreviure amb aquests beneficis?-- Podeu fer publicitat?Podeu fer publicitat?-- Podeu estalviar una quantitat de diners per una campanya Podeu estalviar una quantitat de diners per una campanya

especial de promociespecial de promocióó per a Nadal (cost mper a Nadal (cost míínim 800 euros).nim 800 euros).

9898

Segueix pensant maneres de fer Segueix pensant maneres de fer rendible rendible ““ la tevala teva ”” botiga de joguetsbotiga de joguets

-- MMéés idees per a que la botiga sigui s idees per a que la botiga sigui sostenible:sostenible:-- Canvi de proveCanvi de proveïïdors amb millors preus?.dors amb millors preus?.

-- Comprar conjuntament amb altres tenders per a Comprar conjuntament amb altres tenders per a abaratir els preus de compra?.abaratir els preus de compra?.

-- Tenir un Tenir un stockstock de joguets mde joguets míínim per limitar el capital nim per limitar el capital immobilitzat que suposa els joguets que guardes a la immobilitzat que suposa els joguets que guardes a la botiga i comprar mitjanbotiga i comprar mitjanççant Internet?.ant Internet?.

-- Tenir una web amb els correus electrònics dels pares Tenir una web amb els correus electrònics dels pares dd’’alumnes que han comprat i informaralumnes que han comprat i informar--los los periòdicament dels nous joguets que mperiòdicament dels nous joguets que méés es venen?s es venen?

9999

Procés sobre com fer-ho

1- Veure quines despeses podrien ser objecte de retall: (consum d’aigua, telèfon, gasolina, roba, lleure, etc.)2- Pensa en aquelles despeses que tu pots reduir.3- Seleccionar aquella despesa que més es podrien limitar sense gaires sacrificis.4- Pensar fins a on podríem disminuir l'ús o la quantitat d’ús. 5- Veure per on comencem a fer l’estalvi i quines mesures hem de prendre per a aconseguir-ho.

100100

Un altre exemple:- La teva mare s’ha quedat sense feina.

És una bona rebostera, fa galetes i pastissos molt bons.

Tu l’animes a vendre-ho als supermercats i restaurants.

Tens un amic que la seva mare té un petit supermercat. Intentes convenç-se'l per a que la seva mare compri galetes a la teva.

També tens un altre amic que el seu oncle té un restaurant. Procura fer-li veure que seria molt interessant per al seu oncle comprar pastissos a la teva mare. Serien originals, de molta qualitat i barats.

Les galetes de la sra.MariaUna experiència d’empresa familiar.

Ara escriu l’esborrany dels arguments que faries servir per a convèncer als teus amics i al seu oncle de que en siguin clients.

Dissenya un opuscle de promoció dels producte de rebosteria de la teva mare.

Escriu com ho vendries als comerços del teu barri i de la teva ciutat.

103103

Estructura bàsica d’un projecte real de petites iniciatives d’economia emprenedora

1er.:Definir una idea que tingui futur.2º: Desenvolupar la idea:

Característiques del client potencial.Competidors.Pla de negociPressupost i recursos financers peldesenvolupament.Pla de marketing i vendesTecnologia necessària Equip humà: Perfils de coneixements i actitudsMotivar-los i saber-los implicar en la idea de nego ci perquè aportin la seva experiència, la seva creativitat i els seus coneixements.

104104

- Capacitat organitzativa per optimitzar els recursos - Limitar tot el possible la despesa de personal y de procediments burocràtics que no aporten valor.

3er: Posar-la en pràctica.

4rt. Ajustaments i adaptació a les oportunitats del mercat.

5è: Consolidació i creixement.