gener del 2010 n. 99 Colla Jove Xiquets de Tarragona — www.collajove.com

2

ÍNDEX

Equip de redaccióAngel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Joan Gasol ”Bolo”, Anna Guasch, Eduard Vidal, Mar Vileu, Carme Badia

Col·laboradorsChantal Bertran i Miquel Seró

MaquetacióCinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona.C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 TarragonaTel. 977 235 134 - www.collajove.comL’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

Editorial 3

JOVE TARRAGONA

· El Repàs 4· 20 de setembre 6· I per Santa Tecla... també! 8· Naltrus la Jove 10· Les colònies de la canalla 2009 11· L’entrevista a... Òscar de los Rios 12 · Casteller de l’any 2009 14· Quadrant d’actuacions de la Colla Jove 17· Què hi dius 18· Les nostres fotos 20

MÓN CASTELLER

· Tarragona 1802 21

3

Com passa el temps! Trenta anys! Ja portem a les nos-tres esquenes trenta anys de Colla, trenta anys fent cas-tells i, com no podia ser d’altra manera, ja n’hem vist de tots colors. Hem sortit de baix de tot, del no res, i hem crescut, hem avançat, hem caigut del més amunt que podíem caure i, sobretot, ens hem tornat a aixecar per caure altra vegada i poder-nos tornar a aixecar de nou.

Ja ens queda molt lluny aquella colla adolescent, for-mada per gent adolescent d’un país també adolescent en què descobríem plegats tot un món que fins llavors ens havia estat amagat darrere d’una cortina. El vam descobrir i de seguida tots plegats vam veure les enor-mes oportunitats desconegudes que se’ns obrien davant dels nostres ulls. No tothom en va saber però nosal-tres sí i vam aprofitar l’oportunitat de forma descarada, amb insolència, com tocava en aquell moment. Ens vam equivocar en trenta mil coses, com calia, però ens va ajudar a crear durant trenta anys el que avui en dia tenim, enfadant-nos únicament quan tornàvem a enso-pegar allí on ja ho havíem fet abans.

El mèrit? De cada un dels milers de persones que d’una manera o d’una altra han passat per la història de la Colla i que tenen tot el dret del món a fer-se-la seva. Som el que tota aquesta gent ha volgut que siguem i serem el que cadascun de nosaltres ens farà ser.

Hem creat un gegant amb peus reforçats i una gran part de la seva grandesa està en haver estat capaços d’obrir les portes cap a fora i cap endins. Tenim una Colla transversal formada per gent de tota mena i de tots els àmbits, castellers tots ells que, des del moment en què hi entren a formar part, adquireixen uns drets però sobretot uns compromisos i molt possiblement els princi-pals siguin la perseverança i la implicació. Un casteller ha de ser tossut per naturalesa i per definició, i ser-ho comporta grans dosis de capacitat de treball, d’auto superació i de fortalesa mental.

Però el que realment necessita la Colla ara en aquests moments per seguir donant passes o salts endavant és encara més implicació. Si d’alguna cosa ens han de servir els trenta anys és per tenir clar el punt de parti-da i veure que aquest ha de ser el moment de fer-nos grans i, desenganyem-nos, per fer-ho cal molta gent compromesa. Hem de fer castells, grans castells, però hem de fer sobretot una Colla encara més gran en el sentit més ampli de la paraula i per aconseguir-ho ens cal que cadascú, guiat per les seves aficions, habilitats, característiques i disponibilitat, aporti una miqueta més d’implicació, un grau més de participació que vagi més enllà de l’assistència a assajos i sortides.

No podem desaprofitar l’oportunitat perquè aquest és el moment de donar un nou salt endavant. Ara tenim tot el que ens cal i qui no n’estigui convençut que comenci a passar llista i veurà que res ens falta que no puguem aconseguir. Aprofitem l’oportunitat i no fem que més endavant ens n’haguem de penedir.

4

castells de sis i de set vam fer el nostre paper i els neurocientí-fics van marxar contents.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2d6, 3d7, 4d6, 2P4

Alcanar, Festes Quinquennals, 11 d’octubre

No hi ha res com tenir influència per anar pels llocs. Tot i que no s’ha pogut confirmar, hi ha qui diu que vam anar a Alcanar perquè coneixíem a algú de per allí. Sigui com sigui vam anar a mostrar el nostre art per unes terres en les que no sovintegen els castells i crec que els vam deixar un bon record per a una bona temporada, perquè fins a sis castells els vam fer (pilars a banda). A destacar el segon tres de set amb l’agulla i un tres de vuit que feia Alcanar plaça de vuit però, per sobre de tot, la gran quantitat de castellers que es van estrenar pujant o en po-sicions diferents a les que ocupen habitualment. I si volem des-tacar encara més alguna cosa, un indígena a segon de pilar de quatre que va defensar el castell amb dignitat però al qui, sincerament, no se li veu massa futur com a casteller de tronc.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d7, 3d7, 2d7, 3d8, 5d7, 3d7a, P5, 3P4

El Vendrell, Fires de Santa Teresa, 18 d’octubre

Un altre dels èxits assolits per la Colla en els darrers anys és el d’haver-se sabut fer un lloc a la diada de Santa Teresa al Vendrell. Una d’aquelles diades amb prestigi i tradició en una plaça de gran renom. I per fer-nos un lloc hi hem anat sempre a donar-ho tot. Enguany no va ser diferent i ens hi vam presentar amb les nostres millors gales malgrat que les coses no ens van anar del tot de cara. El tres de nou va quedar simplement en carregat demostrant-nos que si bé el tenim, un cop ens allunyem de casa o no estem parlant de la nostra festa major, se’ns fa molt difícil descarregar-lo. Falta de gent? De confiança? Se’ns dubte una qüestió que caldrà treballar a fons per la propera temporada.

Però com que Santa Teresa és Santa Teresa, no vam abaixar el cap i després de descarregar un dos de vuit vam intentar el primer pilar de sis de l’any que va quedar també en carregat. Un altre punt a treballar perquè si volem ser una colla de les del davant de tot, ens cal, entre d’altres coses, un pilar amb garanties.

Guissona, Festa Major, 6 de setembre

Actuem amb els Margeners (és curiós la capacitat que té el món casteller per ensenyar-nos paraules noves) i coincidim també novament amb els nostres amics de Lleida. La nostra actuació plantejava dubtes per la gran quantitat de castellers habituals als troncs que no s’hi van poder desplaçar, però tot i així, aquest no va ser problema per poder descarregar un quatre de vuit que, malgrat els nombrosos canvis, va presentar molt bon aspecte. Potser més anecdòtic, però un pas amb vistes al futur, va representar la consecució del nostre primer tres de set amb l’agulla. Sense problemes.

Pel que fa a les altre colles cal destacar el primer set de set que ens van permetre contemplar els Margeners. La consecució per part dels Margeners del primer set de set i per altra banda, la mala sort dels de Lleida en els seus intents.

I per acabar: paella. Molt bona organització i qualitat cu-linària molt més que acceptable van acabar d’arrodonir un bon diumenge.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de7a, 4d8, 5d7, 2P5, 2P4Margeners de Guissona: 7d7, 3d7s, 5d7, P4Castellers de Lleida: 4d8(i), 2d7, 4d8, 5d7(id), 3d7, P6(i), P5, 2P4

Tarragona, Diada Nacional, 11 de setembre

Tornem a insistir en que la Rambla de Tarragona no és el millor lloc per a fer castells, però quan la patria ens ho demana no podem fallar i l’11 de setembre és l’11 de setembre. Així que com cada any ens presentem a plaça amb els dubtes de si as-segurar, arriscar, fer provatures o què carai hem de fer a deu dies de la Festa Major? La resposta va ser que si a tot. Quatre de vuit per veure si li agafàvem les mesures d’una vegada per totes, un cinc de vuit que era el que feia set i un tres de vuit perquè no sigui dit, tres pilars de cinc, bandereta i cap al local que s’ha d’assajar. I així ho vam fer assajant un folre del quatre que ara sí que semblava que ens volia donar una mica d’auto convicció.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 5d8, 3d8, 3P5Xiquets de Tarragona: 3d8, 4d8, 5d7, P5, 2P4Xiquets del Serrallo: 3d7, 4d7a., 5d6, P5, 4P4Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d6a, 4d6a, 5d6 (2id), 2P4

Tarragona, XIII Congrés de la Societat Espanyola de Neurociència, 17 de setembre

Una sortida d’aquelles que s’han de fer. I les coses, si s’han de fer, es fan. El Passeig Arqueològic és un espai amb racons bo-nics i agradables però potser en podrien haver buscat un lloc una mica més planer. No va ser una gran actuació, però amb

5

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d9(c), 2d8, P6(c)Colla Joves Xiquets de Valls: 5d8, 3d9(c), 2d8, P5Nens del Vendrell: 4d8 (i), 2d7, 5d7, 4d7a, 2P5

Tarragona, Diada de l’Esperidió, 24 d’octubre

Molts anys portem intentant donar-li forma a la diada de l’Esperidió i sembla que finalment es va consolidant el model de diada de tarda a la Plaça del Rei que ens serveix per tancar

l’any i presentar alguna construcció inèdita per a nosaltres. En-guany la construcció a estrenar era el tres de vuit amb l’agulla, castell que havíem estat treballant durant força temps i que al final va donar la raó als menys optimistes, i és que es tracta d’un castell amb una enorme complexitat tècnica i que exigeix tenir molt bon pilar i molta convicció per a poder-lo descarre-gar. No havien anat malament els assajos però a plaça vam veure que tampoc havien anat tan bé com ens semblava. Llàs-tima que ens vam endur la cinquena llenya de la temporada i el fet que d’aquestes cinc, tres haguessin estat en una setmana ens va deixar un cert mal gust de boca que de cap manera podia aigualir els èxits de la temporada.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d8a (i), 3d8, 9d7, 5P4Castellers de Barcelona: 2d7 (2id), 5d7, 4d7a, P5Xiquets de Reus: 5d7, 4d8 (id), 4d7a, 4d7, P5

La Canonja, Congrés EMT, 29 d’octubre

Doncs enguany no tenia que ser l’última la de l’Esperidió. En-guany encara en quedava una per acabar l’any, faltava la torna. Així que un dijous del mes d’octubre a la Boella hi havia un congrés dels autobusos i nosaltres cap allí. I com? eviden-tment en un autobús de la EMT convenientment decorat amb motius castellers.

Castells de sis nets tots contents i cap a casa, que ara si que ja es podia tirar la faixa a la rentadora. Cal tenir-la en condi-cions que al 2010 tindrà molta feina.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2d6, 3d6, 4d6, 3P4

6

20El dia 20 de setembre, per fi, arribava un dels dies més impor-tants de la temporada: la Diada de primer diumenge de festes, on comencen (castellerament parlant) les festes de Santa Tecla i on es veu a plaça la feina de tot l’any.

Des de bon inici de la temporada sabíem que el gran objectiu era la tripleta màgica, una actuació que no realitzàvem des de feia onze anys. Tot i que en algun moment poguessin aparèixer dubtes -sobretot pels quatres de vuit que portàvem fets-, aquell era El Dia.

Amb això, estic segur que el diumenge no vaig ser l’únic que estava llevat abans que sonés el despertador. El matí era as-solejat i al local s’anava reunint la gent a poc a poc, xerrant i pensant en allò que estàvem a punt de fer, esperant. El cap de colla, en el seu tradicional discurs, ens explica el què farem (o sigui que això va de veritat, que ja és l’hora). Sortim del local, les gralles endavant, després la canalla i finalment tota la Colla Jove surt cap a plaça, disposada a fer tremolar el misteri.

Obrim plaça i sortim de cinc de vuit. Em fico al meu lloc, els nervis s’esvaeixen tan bon punt es tanca la pinya, sonen gra-lles i abans d’adonar-nos–en el castell està descarregat. Quan penso en el que vam suar per fer el cinc de vuit l’any passat (i, per descomptat, els anteriors), em costa creure que aquest any en portem vuit, tots descarregats.

En segona ronda tirem el tres de nou, després de desmuntar un peu. Pujo darrere del Martí, em fico a lloc, col·loco els peus el millor que puc i comencen a sonar gralles. El castell puja molt bé, amb poc moviment i aviat els aplaudiments i les gralles em diuen que ja ha passat l’enxaneta. El defensem una mica a la baixada, sense la sensació que perillés en cap moment. Segon objectiu descarregat i, per primer cop des que estic a la colla, baixem del folre ràpid i sense massa celebracions. Estem con-tents, però encara hi ha feina per fer.

Ja a terra, la gent comenta com estava el castell, uns diuen que bé, altres que tremolava. Com que no tinc ni idea de castells i a més no l’he vist, no puc aportar gaire a la discussió. Jo l’únic castell que he fet al folre i no he hagut de treballar va ser l’intent de quatre de nou de l’any passat, per Sant Magí, i ja sabem com va acabar. Crec que el dia que descarreguem un tres de nou sense que el folre hagi treballat, ens haurem de plantejar fer el castell net.

En tercera ronda, per fi, arriba el gran objectiu del dia: el quatre de nou. Em va passar pel cap l’intent de l’any passat,

20de SETEMBRE

7

quan vaig descobrir com té l’esquena de dura el Paco Gil (per fer–se una idea http://es.wikipedia.org/wiki/Mo%C3%A1i) però aquest cop, per moltes raons, havia de ser diferent.

El castell puja al tercer peu i ben aviat es veu que aquest cop sí que haurem de treballar de valent. El Sergi de los Rios em demana pit, m’inclino cap al davant, sobre la seva esquena, apalanco bé els peus. No sé qui tinc a sota, però avui sembla que també li tocarà patir una estona. Després de l’aleta, tot es converteix en bogeria. Intentem mantenir els segons i terços a lloc, tot es belluga sense parar, ens anem desplaçant poc a poc fins que em sembla que estem més aviat darrere que a la dreta del nostre segon. La canalla ja està fora, baixen quints, aguantem una mica encara i, de sobte, tot cau i ens trobem estirats damunt la pinya. Crec que està descarregat, i les cares de la gent i els aplaudiments de la plaça ho confirmen.

Ara si, celebrem, cridem i riem damunt la pinya. Anem baixant al terra i allà tornem a celebrar amb Amparito inclòs. Gent corrent per tot arreu sense temps d’abraçar a tothom, altres llitats al terra sense alè per l’esforç. La família Masdeu repar-tint bofetades sense mirar a qui, l’Ataualpa saltant amb Lais cridant i Jove Jove Jove. Ho hem fet, hem tornat a descarregar la tripleta.

Després d’això, l’actuació es torna una mica avorrida per naltros. Esperem més d’una hora per fer els pilars de comiat, mentre les altres colles acaben les seves actuacions (sí, sí, es ru-moreja que hi havia més colles a plaça). Ens acomiadem amb dos pilars de cinc i ens n’anem al local de la mateixa manera que vàrem arribar: la canalla darrere les gralles i darrere la Colla Jove, ara sense nervis, satisfets i feliços.

En arribar, una sorpresa, la banda Suc1Pa, que ja se n’havia encarregat el dia abans d’amenitzar la paella, ens esperava per celebrar la tripleta com l’ocasió mereix. Però abans un altre discurs del cap de colla: “si algú no sap on està la Colla Jove, que miri el vídeo del quatre de nou. Perquè tota l’actuació

és brutal, però el quatre és convicció, és fe”. La propera vega-da que hàgim d’afrontar un repte, recordem–ho. Que un cop vam descarregar un quatre que a qualsevol altra colla li hauria caigut, i que el vam descarregar perquè entre tots el vam de-fensar. Per fe, per convicció i perquè tots el volíem fer.

Acabem amb un gran aplaudiment a la canalla, que s’ho me-reix tot, i a celebrar, a xalar, que dimecres tenim una altra cita amb Santa Tecla a la mateixa plaça.

Xacobe Couso

8

Feia tres dies que definitivament havíem tret la pols al llibre d’or de la colla i hi havíem escrit una altra pàgina, Santa Tecla era un bon dia per escriure’n una altra! Les previsions meteorològiques eren bones, cap temporal a la vista i una cosa molt important, mar plana. Com cada any em vaig llevar d’hora per no perdre’m res de la jornada. Cap al carrer, que hi falta gent! Però aquest any era diferent, en seria una mica més protagonista, ja era oficialment de la colla, tenia camisa!

A primera hora, anada a ofici i pilar corresponent. Després, de manera improvisada, em vaig afegir amb una amiga a l’esmorzar de la colla al carrer Merceria, un bon esmorzar i bona companyia carreguen piles! Després de veure Dames i Vells a la plaça del Fòrum vam anar al local, que ja s’estava omplint de gent eufòrica. Miro els fulls de ruta i hi veig quatre

I PER SANTA

... TAMBÉTECLA

objectius, no se sap mai d’on bufarà el vent i cal tenir un pla B. Em busco per si ha canviat alguna cosa des de diumenge i tot està igual, al 3d9 passo ronda, no hi sóc, així que el 3d9 és la meva hora del pati! Veig l’equip de pinyes preparant fulls de ruta amb objectius més curts que els programats inicialment i els dic que és un treball inútil, que no és necessari, però són ordres, diuen. Homes de poca fe!

Escoltem els consells reglamentaris i, com si les gralles fossin del flautista d’Hamelí, arrenquem cap a plaça darrere seu dis-posats a tornar a triomfar. Atraquem al lloc habitual i ens anem preparant mentre esperem el nostre torn, el tercer. A babord, la flota rival ens ensenya les dents disposada a presentar bata-lla amb el 3d9 ja a primera ronda, però el pal major trontolla i allò pot acabar com el rosari de l’aurora. Pleguen veles abans que faci aigües.

Arriba el nostre torn i tota la tripulació es col·loca al seu lloc, és l’hora d’afrontar el primer objectiu: la novena catedral d’aquest any. A la sala de màquines res no grinyola, al meu lloc la pressió és màxima, renoi, en dono fe! i les calderes tenen reserva per si cal donar-ne més. Tot és a punt. El capità agafa el timó i ordena pujar veles. En un tres i no res tiren amunt, mentre el radiotransmissor de la sala de màquines ens va informant de la seva posició fins a acotxador, immediata-ment refilen les gralles per anunciar l’arribada a bon port. La baixada es fa sense cap problema. Bufar i fer ampolles!

Seguint el full de ruta ens toca el 3d9 en segona ronda. Mentre la tripulació es va posant al seu lloc algú diu: merda, molta merda!, conscient que el paper que anem a representar és una gran conquesta per a nosaltres. Em busco un foradet i m’hi poso. Com sempre, a partir d’ara és com si fos cega, he de seguir les gralles i el radiotransmissor, en aquesta ocasió el de l’exterior, que dóna voltes i a vegades el perdo. Escolto les ordres de pujar veles i les gralles fins a refilar. A partir d’aquí vénen les interferències i sento, per una banda: suaaauuu, sua-aauuu…, per l’altra: avall, avall…, aguanta, aguanta…, crits, aplaudiments… Jo estic tranquil·la, perquè tenim unes veles a prova de temporal i la intuïció no em pot fallar ara. Noto moviment per damunt de la sala de màquines, però sento les gralles i això vol dir que tot va bé, ignoro les interferències i em concentro en les gralles fins que indiquen que totes les veles han baixat. Peix al cove! Alegria i celebració. És l’hora de la cervesa, em diuen, i l’accepto, perquè en aquells moments ja tenim el llorer de vencedors.

S’acosta la tercera batalla i no sabem quin serà l’objectiu esco-llit dels dos que queden al full de ruta. Tant se val l’escollit, tinc la seguretat que no ens portarà cap problema! Ho pregunto al capità i em diu que l’escollit és el 2d8.

Ja ens toca. La sala de màquines va engolint tripulants cap a dins. Tot és a punt i es van repetint, una rere l’altra, les ma-teixes sensacions, les mateixes emocions. Tot funciona a la per-fecció i una altra conquesta.

A la tanda de pilars, algú de la flota rival, que sempre està afamat, fa el seu ‘pica-pica’ particular i treu una botifarra, que acaba menjant-se ell i els seus companys. Fem els nostres pilars i abandonem el camp de batalla contents. Hem escrit una altra pàgina d’or al nostre llibre, calcada de la de Sant Magí!

Per molts anys, companys, el gegant s’ha despertat!

9

Parte de guerra: Espero que l’Ocaña no s’hagi equivocat perquè ara, sense el seu permís, vaig a fer un copi-pegui:Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d9, 2d8, 3pd5.Xiquets de Tarragona: 3d9c, 4d8, 2d7, pd6c, pd5.Xiquets del Serrallo: 4d7a, id5d7, 5d7c, 3d7, pd4.Castellers de Sant Pere i Sant Pau: id4d7a, 4d7a, id3d7a, 3d7a, id4d7, pd5

I arriba el dia de la Mercè i, com mana la tradició, toca fer els pilars caminant, una tradició molt arrelada i exclusivament nostra dins el món casteller. En principi, una jornada de tràmit perquè el més important són els pilars i és un dia laborable, per tant, baixes importants a plaça.

A les 12 vaig al local, l’equip de pinyes ja està ‘passant llista’ per tal de veure què podrem fer i Déu n’hi do la gent que hi va arribant! Són tres quarts d’una i arrenquem darrere les gralles. Arribem a plaça i, com sempre en aquesta diada, ens toca se-gons. El primer serà el 4d8, ens diuen. L’Eusebi canta la pinya, la quadrem bé i tiren amunt sense problemes. En segona ronda som suficients i plantem la catedral, la desena ja, amb la ma-teixa seguretat de sempre tot i haver fet canvis. Bona actuació!

És l’hora del pilar. Una prova molt dura i amb molt de desgast físic per a tots els qui hi participen. Fem el cordó a les escales, a baix munten pinya, sonen gralles, aleta i… és l’hora de llevar àncores. Puja i baixa una mica encongit però amb tre-ball se soluciona. Enfila carrer Major a bon ritme i una mica

escorat a l’esquerra, però això forma part del tarannà de la colla i no cal alarmar-se gaire. Una mica abans del carrer de la Nau, la nau s’atura per fer els primers canvis, uns moments de perill i tornem a fer camí baixant una mica el ritme. A la baixada de Misericòrdia ja es nota el desgast físic, però amb treball i concentració es tira endavant, la lluita continua. Prop del Cós del Bou parem una vegada més per tornar a fer canvis, la batalla és dura però ningú no es rendeix, l’objectiu és cada vegada més a prop i la il·lusió per arribar-hi es manté ferma.

Ara deixem el recorregut pels canals per entrar a mar obert, la plaça de la Font, i ja veiem el nord que perseguim: l’Ajuntament! Tornem a fer canvis i tornem a arrencar, però aquesta vegada tenim problemes per mantenir la línia de flo-tació; es lluita i, per un instant, s’aconsegueix la vertical, però el desgast és evident i l’espadat s’acaba enfonsant. Ja fora de combat, només ens queda fer costat als nàufrags perquè han lluitat fins al final, i el que és més important, el que de veritat compta, és el que cadascun d’ells ha aconseguit, en benefici de tot el col·lectiu, assaig rere assaig, plaça rere plaça, en els castells que han retornat la colla al lloc que mereix. En aquesta vida es pot tenir tot, però mai, mai, tot a la vegada, mai, mai tot alhora, i amb l’octubre encara per davant el que tenim ara ‘no es moco de pavo’.

Visca la Jove!

Carme Bertàn

10

Dins dels actes de les Festes de Santa Tecla, el dia 19 de setem-bre van gaudir de la ja tradicional paella. Aquesta ja ha estat l’onzena. Poques coses es poden dir d’aquest popular acte que no s’hagin dit ja. És la millor manera de dinar al Cós del Bou, en el millor ambient i en la millor companyia. La música a l’hora del cafè la va posar aquest cop el grup SUK1pà.

Val a dir que, en aquestes dates (les de les festes de Santa Tecla), cada assaig que fèiem també va sortir al programa de festes com una acte festiu més.

El 7 de novembre, vam celebrar el tradicional sopar de la colla

a l’espai del palau firal i de congressos, com ja comença a ser habitual. Com sempre va haver-hi discursos, parlaments, pre-mis casteller/a de l’any i berbena posterior. Enguany l’obsequi de rigor va tractar-se d’un pen drive amb el logo de la colla, que conté arxius de fotos, vídeos i altra informació de la nostra memorable temporada.

El 21 de novembre, dissabte per la tarda, els de sempre es van aplegar al nostre local per al Bingo de cada any. I, en darrer lloc, vam tornar a celebrar l’arribada de l’any nou amb una berbena al nostre local social, com sempre amb preus popu-lars i el millor ambient.

GinKo BiloBa

11

Fogars de la Selva, Parc Natural del Montnegre i Corredor.

LES

6 de desembre. Ens aixequem, esmorzar, superexcur-sió preparada per l’Andreu (no ens vam perdre), mentres caminen joc de l’assassí, parada per descansar, recompte de morts, seguim caminant, joc de la cadena, recompte de morts, cada cop queda menys gent viva, caminem, arribem a la casa, tots morts menys dos, dinar, temps lliure, la canalla encara té ganes de jugar, alguns monitors també, partit de futbol, berenar, joc dels cercles, sopar, jocs variats: la mòmia, la moneda, parts d’un cavall, ensenyem a la canalla a lligar, festa, pica-pica, ball variat, dormir.

4 de desembre. Autobús, pel·li d’UP, arribem, motxilles a l’habitació, sopar, jocs variats, castell i dormir.

5 de desembre. Ens aixequem, esmorzar, gimcana, taller de fer pa, dinar, una mica de descans, partit de futbol (cana-lla contra monitors), berenar, taller de boletes de coco, temps lliure, sopar (ens mengem el pa i les boletes de coco).Joc de nit: Ambientat amb la pel·li d’UP.

Es separen en grups , fabriquen cases amb cartró i globus que no poden tocar el terra, ajuden al nen gordo (Gerard) a buscar el Tamarru (Andreu), tots dos disfressats evidentment, passen unes proves bastant complicades, el Tamarru es deixa veure, reparteix ous a la canalla que s’han d’enganxar a l’esquena, joc de petar ous, l’home dolent (Michael) rapta el Tamarru, guerra d’ous per capturar el Tamarru, el salven, porten el Tamarru a la casa i a dormir.

7 de desembre. Ens aixequem, esmorzar, recollim totes les coses, agafem el bus, anem al Port Vell de Barcelona, mirem una pel·li (Dinosaurius alive 3D) dinem entrepans, agafem el bus i arribada a Tarragona.

COLÒNIESCANALLA

DELA

12

La tradició dels castells és familiar?

Des de petit que el meu pare ens portava a veure castells. El dia de Santa Tecla anàvem a la peonada, ens canviàvem ràpid i anàvem a veure’ls. No ens havíem perdut cap concurs: arri-bàvem a les 9 i fins que s’acabava amb els pilars.

El meu germà, el Sergi, va entrar a la colla. I si ell ho feia, jo també! Vaig entrar a la colla després de l’actuació del Catllar de l’any 92. Al concurs d’aquell any hi vaig anar amb una samarreta de “casa meva”, perquè en aquells moments no et donaven res. Vaig iniciar l’any 93 anant als assajos, va arribar Sant Jordi, però la camisa no arribava! Anava darrera del Tomàs Sampietro i de no sé qui més perquè me la donessin i per fi per a l’actuació del Cós del Bou de l’any 93 vaig acon-seguir-la. Però “Déu ni do” el que em va costar!

Has col·laborat en alguna tasca dins la colla?

Vaig a assajar sempre que puc, que ja és molt! Bé, oficialment vaig ocupar els càrrecs de Relacions Externes i Internes, quan els Presidents eren el Jordi Maixé i el Pau Ricomà, respectiva-ment.

En una junta tu tens un càrrec amb nom i cognoms però en realitat acabes fent de tot: reparteixes Esperidions, organitzes festes, concerts, vens lo-teria, netejes el local, fas la festa de Cap d’any...

Els dos últims anys he estat organitzant el sopar de la colla de final de temporada. El primer any ens va costar molt, ja que el format que volíem havia de ser innovador. Tot va sorgir d’una idea de l’Albert Grau que em va passar un escrit de com ell creia que havia de ser i del paper vam passar als fets i es va anar adaptant a la nostra manera de ser. Vam canviar el lloc, ara es fa al Palau de Congressos; el menjar, que és amb càtering, el tema de les projeccions, convidats al sopar... Va costar força el primer any, però gràcies a molta gent que va estar al darrere ho vam poder tirar endavant. Aquest any ja ha estat més fàcil, només vam retocar coses que no ens havien agradat de l’any anterior i espero que aquest format duri un temps, tot i que es pot anar innovant. Crec que ara te-nim un sopar al nivell de la colla, és a dir, d’una de les colles importants del país.

L’ENTREVISTA A...òscar de los rios

Montse Blanch i Joan Gasol

13

Com veus el passat de la colla ?

Passat! passat de tots colors! des del 93... al principi tot era fantàstic, la famosa Santa Tecla suspesa per la pluja, naltros vam decidir actuar el diumenge següent i vam carregar el nos-tre primer castell de nou de la història, el 4 de 9, i descarregar el 5 de 8 (el primer que la colla intentava). Any 94 triomfant: a punt de guanyar el concurs, un any que tot va sortir rodó. El 95: bo també, a partir d’aquell any va vindre la baixada... Fins l’any 97 que vam recuperar el 4 de 9 i per primera vega-da vam fer el 4 de 8 amb l’agulla i el pilar de 7. I el 98 que vam fer el que és fins ara la millor actuació de la colla encara ara, a l’Arboç del Penedès que vam fer la Tripleta amb el pilar de 6. A partir d’aquí vam començar el descens anant avall, avall, avall... i si ha durat! Ha durat un massa anys! Què dir de l’època gloriosa de les triletes, no hi havia colla al món casteller que les fes millor que naltros, ni tantes ni tan bones. Asseguràvem un mínim!

I el present ?

Els dos últims anys, fantàstics. Hem recuperat totes aquelles vivències dels anys 93 i 94. La diferència de la tripleta d’aquest any amb la de l’any 98, és que la primera la vaig viure més eixelebradament. La d’aquest any, havent-les passat canutes uns anys, la celebres diferent però la gaudeixes molt més! La saborejes més, la celebres amb més tranquil·litat, malgrat que t’emociones, plores i t’abraces amb molta gent, també hi ha mirades de complicitat amb gent que portes molts anys al cos-tat i saps el que ha costat tornar a estar aquí.

I el futur ?

El futur, fantàstic. Cada any és com començar de zero però amb tot el bagatge de l’any anterior que t’ha de servir per fer la feina ben feta. No pot ser com ens va passar un any que ve-níem de fer 8 5 de 8 i el vam acabar perdent! No hem de tenir pressa però sí que hem d’aprofitar la feina feta i refrescar-la

un cop comencem aquest any. I si volem el proper pas, necessi-tem fer més feina, molta més feina, més gent i mentalitat... així de fàcil: feina, més gent, més mentalitat, triomf segur !

CONTRA GUSTOS NO HI HA RES ESCRIT...ELS PREFERITS DE L’ÒSCAR

Colla?La Jove

Castell?3 de 9

Cap de colla?De quasi tots els que he tingut hi ha alguna cosa bona.

Casteller/-a?Els de la Jove

Diada?Sant Magí.

Plaça?La de les Cols .

Castells, esport o acte cultural?Un 50 %.

Mocador i on?Sí i sempre al cap.

Pit o cuixa? Pit (però a mi m’agradava ensenyar el cul!).

Dalt o baix?Dalt.

Esquerra o dreta?Esquerra.

14

Continuant amb el caire que des de l’any passat se li va do-nar a la distinció de casteller de l’any, enguany tornen a ser tres els castellers a qui se’ls ha entregat aquest preuat reco-neixement.

2009 ens donava una oportunitat i la Colla Jove l’ha agafat i els èxits assolits enguany han estat realment impressionants. Però a l’hora de seleccionar quins haurien de ser els tres com-panys distingits, no s’ha volgut caure en el parany del mirat-ge que podrien representar els resultats assolits, si no que s’ha intentat mantenir la idea original de reconeixement a una trajectòria i sobretot, el reconeixement als valors aportats a l’engrandiment de la Colla en el seu sentit més ampli.

Passem doncs tot seguit a la presentació dels tres companys honorats enguany.

Del primer guardonat podem dir que ha format part pràcti-cament de totes les pinyes que hagi pogut muntar la Colla en els darrers trenta anys. Molt possiblement cap altra casteller de la Colla n’hagi estat en tantes; i tot i així, és una d’aquelles persones que pel seu tarannà difícilment captarà la nostra atenció per damunt de qualsevol altra.

És un d’aquells castellers que mai ha pujat a un castell ni mai ha fet de baix, no és un lateral, ni primeres o segones mans, no és agulla ni graller ni crossa, però el que no se li pot ne-gar és que és un d’aquells castellers amb majúscules que ha sabut llegir exactament quin hauria de ser el seu paper a la Colla i què és el que ell li pot aportar. Sap com ha de viure la Colla i en aquest sentit ha esdevingut un veritable exemple per a tots nosaltres del que hauria de representar formar part d’un col·lectiu com el nostre en el que detalls com l’edat de les persones no han d’esdevenir mai, cap mena d’impediment.

I no podem dir que la seva participació no sigui activa. A qui no li ha vingut pel costat i l’ha fet callar quan el que tocava era callar? A qui no li ha cridat l’atenció sense aixecar el to de veu per no apropar-se a una pinya quan el que tocava era apropar-s’hi? I sempre en el moment oportú, sempre quan calia i lamentablement per nosaltres, sempre tenint raó.

Hem de donar molt especialment les gràcies per servir-nos de model de conducta, de participació i de compromís, hem de donar molt especialment les gràcies per haver format part de tantes i tantes pinyes, i hem de pregar-li també que per molts anys ens segueixi demanat silenci i atenció a Joan Jo-sep Olivan Ramon, Casteller de l’Any.

CASTELLERDE L’ANY2009

15

Hi ha qui diu del segon guardonat que quan Nostre Senyor va enviar un arcàngel a anunciar la creació de la Colla Jove, ell ja hi era. De fet, si mirem les fotografies quasi de color sèpia dels primers anys de la Colla ell ja hi apareix en moltes i re-sulta fàcilment distingible per la seva camisa a quadres i per la seva barba.

Des d’aquell moment va esdevenir una figura clau amb les seves aportacions al dia a dia de la Colla. Recordem a tall d’exemple la confecció dels famosos penons de la Colla o l’organització de festes com la de Carnaval que van arribar a sacsejar en el seu dia la Festa a la ciutat.

I en quant a la seva aportació castellera, potser dient que quasi tota la gamma de castells de sis, set, vuit i nou han comptat amb la seva presència i que fins i tot va arribar a l’Ajuntament com a segon del pilar caminant durant dotze anys més un, com a ell li agrada dir, ens pot donar una petita impressió de la seva aportació als nostres castells.

Però si haguéssim de destacar alguna de les seves qualitats potser ens quedaríem en que, tant des de dalt el castell com des de baix, ha estat qui millor ha sabut transmetre tots els seus coneixements a la resta de companys.

Ja fa anys també que ha convertit l’Escola de Castells en un fenomen difícilment explicable que omple de gent tots els dijous el nostre local i que ha esdevingut la millor pedrera de caste-llers amb la que podria comptar la Colla. Es tracta, sens dubte, de qui més ha arribat a fer per que els grans castellers amb els que comptem avui en dia siguin el que són.

Pels castells assolits, pel seu peculiar sentit del humor, per la seva enorme humanitat, per les seves inestimables aportacions a la Colla, pel que ens ha arribat a ensenyar i sobretot per ajudar-nos a construir de forma tan decisiva el que avui en dia és la Colla Jove, es concedeix el casteller de l’any al mestre Joan Manel Burillo Gómez.

2009

16

I amb el tercer dels castellers de l’any 2009 canviem radical-ment de registre donat que són prop de setanta els anys que separen la seva data de naixement de la del primer dels guar-donats. Però tots sabem que a la nostra Colla, aquest és un detall sense gaire importància.

Algú potser podrà dir que cinc anys a la Colla no són gaires i que potser no són suficients per marcar una trajectòria, tot i que en aquest temps hagi aconseguit esdevenir l’enxaneta que més castells de 9 hagi mai realitzat a la Colla Jove.

Si a aquesta dada hi afegíssim la gran quantitat de castells de qualsevol gamma en els que ha fet l’aleta, els números que obtindríem podrien arribar a ser escandalosos, però sols amb números no n’hi ha prou.

El realment important és el què i el com. L’important és l’enorme maduresa mostrada malgrat la seva curta edat, fruit sens dubte d’un ambient familiar exemplar. L’important és que amb serio-sitat i discreció ha esdevingut un model i punt de referència

obligat per a tota la canalla de la Colla. L’important és que tant quan les coses han anat bé com quan no ha estat així, ella i la seva família no han afluixat gens de pit i han sabut mantenir intacte el seu compromís amb la Colla. L’important és que dia a dia ha aconseguit sense soroll però amb tossuda insistència despertar la nostra admiració i agraïment. L’important és que en ella, millor que en ningú es materialitza el treball dut a terme dia rera dia per tota la Colla en general i per la canalla en particular.

El veritablement important és que si algun dia és marquessin les 10 característiques que hagués de tenir l’enxaneta ideal de la Colla, ella en tindria com a mínim 9.

Pel que ha fet i pel que farà i per damunt de tots els seus èxits i de la seva imprescindible col·laboració en les darreres con-secucions de la Colla Jove, s’atorga la distinció de casteller de l’any per tot el que ha estat capaç de transmetre i d’ensenyar-nos a Laís Silva. Ac

tuac

ions

COLL

A JO

VE 2

009

DAT

AD

IAD

A4d

63d

62d

6Pd

54d

73d

73d

7a4d

7a5d

79d

72d

74d

8Pd

63d

82d

8f5d

83d

8a4d

9f3d

9f19

-abr

Dia

da d

e la

Inde

pend

ènci

a G

ràci

a (B

CN

)

11

1

1

23-a

brD

iada

de

San

t Jor

di (T

GN

)

1

11

1

26-a

brIn

augu

raci

ó fa

çana

Esg

lèsi

a de

Con

stan

tí

11

1

1

11-m

aiFe

sta

Maj

or d

e Ll

eida

1

1

1

1

17

-mai

Dia

da d

el C

aste

ll (E

l Cat

llar)

1

1

1

1

1

24

-mai

Dia

da d

el L

ocal

1

1

1

1

07

-juny

Ani

vers

ari N

ens

del V

endr

ell

2

11

1

13

-juny

Fest

a "E

l Fut

ur é

s Jo

ve"

11

11

14

-juny

Dia

da d

el P

ati (

Valls

)

1

1

1

1

20-ju

nyFe

sta

Maj

or d

e R

eus

2

1

1

1

24

-juny

Dia

da d

e S

ant J

oan

(TG

N)

3

11

1

27

-juny

Dia

da d

e S

ant P

ere

(SP

SP

)

1

1

1

1

16-ju

lFe

sta

Maj

or d

e To

rred

emba

rra

2

1

1

1

25

-jul

Fest

a M

ajor

Vila

llong

a de

l Cam

p

2

1

11

26-ju

lFe

sta

de le

s S

ante

s (M

atar

ó)

2

1

1

1c

1/2-

ago

Apl

ec In

tern

acio

nal a

Lux

embu

rg

1

12

2

11

1

09-a

goFe

sta

Maj

or L

lore

nç d

el P

ened

ès

1

1

1

1

15-a

goFe

stes

de

San

t Roc

3

1

11

16

-ago

Fest

a M

ajor

de

La C

anon

ja

2

1

1

1

19-a

goS

ant M

agí

3

11

122

-ago

Fest

a M

ajor

del

Cat

llar

1

1

1

1c06

-set

Fest

a M

ajor

de

Gui

sson

a

2

1

1

1

11-s

etD

iada

Nac

iona

l (TG

N)

3

1

1

1

17

-set

Con

grès

de

Neu

roci

ènci

a1

1

1

20-s

etD

iada

de

Fest

a M

ajor

2

1

1

123

-set

Dia

da d

e S

anta

Tec

la

3

1

1

1

24-s

etD

iada

de

la M

ercè

1

1

11

-oct

Fest

es Q

uinq

uena

ls a

Alc

anar

1

11

1

1

1

1

18

-oct

Fire

s de

San

ta T

eres

a (E

l Ven

drel

l)

1c

1

1

1c

24-o

ctD

iada

de

L'E

sper

idió

1

1

1

1i

29

-oct

Con

grès

EM

T1

11

T

O T

A L

32

444

67

25

122

514

1c15

512

1i1

3 +

3c

17

Actuac

ions

COLL

A JO

VE 2

009

DAT

AD

IAD

A4d

63d

62d

6Pd

54d

73d

73d

7a4d

7a5d

79d

72d

74d

8Pd

63d

82d

8f5d

83d

8a4d

9f3d

9f19

-abr

Dia

da d

e la

Inde

pend

ènci

a G

ràci

a (B

CN

)

11

1

1

23-a

brD

iada

de

San

t Jor

di (T

GN

)

1

11

1

26-a

brIn

augu

raci

ó fa

çana

Esg

lèsi

a de

Con

stan

tí

11

1

1

11-m

aiFe

sta

Maj

or d

e Ll

eida

1

1

1

1

17

-mai

Dia

da d

el C

aste

ll (E

l Cat

llar)

1

1

1

1

1

24

-mai

Dia

da d

el L

ocal

1

1

1

1

07

-juny

Ani

vers

ari N

ens

del V

endr

ell

2

11

1

13

-juny

Fest

a "E

l Fut

ur é

s Jo

ve"

11

11

14

-juny

Dia

da d

el P

ati (

Valls

)

1

1

1

1

20-ju

nyFe

sta

Maj

or d

e R

eus

2

1

1

1

24

-juny

Dia

da d

e S

ant J

oan

(TG

N)

3

11

1

27

-juny

Dia

da d

e S

ant P

ere

(SP

SP

)

1

1

1

1

16-ju

lFe

sta

Maj

or d

e To

rred

emba

rra

2

1

1

1

25

-jul

Fest

a M

ajor

Vila

llong

a de

l Cam

p

2

1

11

26-ju

lFe

sta

de le

s S

ante

s (M

atar

ó)

2

1

1

1c

1/2-

ago

Apl

ec In

tern

acio

nal a

Lux

embu

rg

1

12

2

11

1

09-a

goFe

sta

Maj

or L

lore

nç d

el P

ened

ès

1

1

1

1

15-a

goFe

stes

de

San

t Roc

3

1

11

16

-ago

Fest

a M

ajor

de

La C

anon

ja

2

1

1

1

19-a

goS

ant M

agí

3

11

122

-ago

Fest

a M

ajor

del

Cat

llar

1

1

1

1c06

-set

Fest

a M

ajor

de

Gui

sson

a

2

1

1

1

11-s

etD

iada

Nac

iona

l (TG

N)

3

1

1

1

17

-set

Con

grès

de

Neu

roci

ènci

a1

1

1

20-s

etD

iada

de

Fest

a M

ajor

2

1

1

123

-set

Dia

da d

e S

anta

Tec

la

3

1

1

1

24-s

etD

iada

de

la M

ercè

1

1

11

-oct

Fest

es Q

uinq

uena

ls a

Alc

anar

1

11

1

1

1

1

18

-oct

Fire

s de

San

ta T

eres

a (E

l Ven

drel

l)

1c

1

1

1c

24-o

ctD

iada

de

L'E

sper

idió

1

1

1

1i

29

-oct

Con

grès

EM

T1

11

T

O T

A L

32

444

67

25

122

514

1c15

512

1i1

3 +

3c

18

Montse Prats

Quan s’acaba la temporada es necessita desconnectar una mica, però un pic fas el sopar i l’esquiada ja te’n tornen a venir ganes. Al gener la gent està histèrica per començar! Tot i que tothom fa altres co-ses. Jo faig futbol, i justament començo quan s’acaben els castells. Avui han coincidit el primer partit de lliga i la diada de l’Esperidió.

Laxman Seró

Em quedo a casa, jugo… Però trobo a faltar els castells. Per mi hi podrien haver assajos tot l’any!

Eusebi Campdepadrós

Els primers divendres és es-trany, perquè tens tant l’hàbit fet d’anar cap al local, que ho trobes a faltar. Però vaja, se supleix perfectament. Com ho supleixo? Dedicant més temps a la família, a llegir i a sortir a la muntanya. És un període que ve bé per recarregar pi-les. No és pas que se’m faci un buit, i menys després de les dues temporades intenses que porto. De fet agraeixes des-cansar per tornar amb ganes l’any següent.

Manel Callao

A mi a l’hivern ja em va bé que hi hagi un descans per-què et quedes a casa i fas ac-tivitats que a l’estiu no fas tant perquè surts més al carrer. A mi m’agrada endreçar-me les coses de les aficions que tinc. Aprofito per ordenar els gojos, les postals… i així vaig passant l’hivern fins que arriba la pri-mavera i la cosa revifa.

Andreu Piñol

Per desgràcia visc amb el Mi-chael (riu) i ens passem tot el dia parlant de castells, de què s’ha de fer l’any següent. Som uns malalts! Jo, quan no hi ha castells, parlo de castells. Al novembre encara hi ha la ca-nalla, les colònies, després els Reis… Sempre hi ha castells, i si no, pensar què s’ha de fer l’any que ve!

Carles Rodríguez

No sé pas què faré per suplir-ho! Entre assaig dimarts i di-vendres, escola dijous i les sor-tides hi dedico bastantes hores. Amb uns companys volem llo-gar una pista de vòlei per fer una mica d’esport, però seran un parell d’horetes… Em falta, em falta! Serà com quan Johan Cruyff va deixar de fumar, que tenia els xupa-xups. Jo tam-bé m’hauré de buscar un vici substitutiu!

Carme Badia

Com omples el buit de no fer castellls a l’hivern?

19

Rosalia Piñol

Trobo a faltar els castells, però com que també faig bàsquet, a l’hivern em concentro més en el bàsquet. Trobo a faltar els castells en si, perquè m’agrada pujar i el que se sent dalt d’un castell, però també per les amistats que hi trobes. El Kub-ala, sobretot…(Passa el Kubala, Joan Carles Sánchez, i aprofita per dir-hi la seva.)Jo crec que si això ho pregun-tes a final de temporada la gent ja no té més ganes de cas-tells i diu “que comencin com

més tard millor”. Però si ho preguntes passat gener la gent et dirà “que comencin ja!”

Carme Pujol

Fent tot el que durant la tem-porada els castells no m’han deixat fer. Tinc canalla, i vinc a tots els assajos de canalla i de grans: tres dies a la setma-na! Això vol dir que deixo de fer moltes altres coses que haig de fer o que m’agrada fer, com caminar per la platja.

Gabriel Molina

Començant al desembre pre-parant els assajos del pas de Setmana Santa; portem la So-letat. I com que també sóc se-cretari del Centre Aragonès, ho aprofito per fer les meves tasques allà baix. O sigui que omplo bastant el buit!

Núria Sirera

Tenint més temps a casa, més temps per a mi… Però igual-ment quedo amb la gent, per-què els meus amics són aquí dintre. Jo no desconnecto gai-re! I a més tots els assajos de gralles continuen. Molts anys han continuat tot l’any. I pels llavis ja va bé, perquè és una gimnàstica, i si la deixes gai-re a principi de temporada no dures tant com a final de tem-porada.

Josep Maria Altés

Descansant! Els divendres miro la pel·lícula i sopo amb la família tranquil·lament. Els castells els trobo a faltar una mica, és clar, però també s’ha de descansar una temporada per després tornar a venir amb ganes.

20

Lesnostresfotos

21

dica, a les seves pàgines es transcriuen i analitzen diferents dades referents a la construcció del port de Tarragona. A la pàgina 25 i següents es copia el document “perdut”, en el qual s’explica, amb tot luxe de detalls, les festes que la ciutat va or-ganitzar del 11 al 15 de novembre del 1802 amb motiu de la visita dels llavors reis d’Espanya Carles IV i la seva esposa Mª Lluïsa amb els seus fills i altres familiars. Els monarques venien de Barcelona on havien assistit al casament del seu fill Ferran (el futur rei Ferran VII) el mes d’octubre.

La transcripció de Sánchez Real és fidel al document origi-nal, signat pel tarragoní Pau Domingo Arnau. D’ell sabem que va néixer el 1778, fou batxiller i llicenciat en Dret; el 1799 l’Arquebisbe l’anomena advocat fiscal Metropolità i defensor del vincle; el 1806 fou nomenat Canonge. Va morir molt jove –als 31 anys- el 14 de maig del 1809. Domingo tenia, doncs, 24 anys quan va redactar el document.

Tan extensa és la crònica que, fins i tot, el prevere hi dedica un apartat dedicat exclusivament a las “Danzas populares”. En ell hi trobem una magnífica exposició d’allò que avui en diríem “cultura popular”. A més de citar, per ordre d’actuació, els diferents balls, en fa una descripció i una mica d’història de cadascun. Son aquests:

El Gremi de Pescadors amb la “danza de los Titantes”El Gremi dels Forners amb la “danza de Damas y Caballeros”El Gremi dels Teixidors amb la “danza de San Miguel” El Gremi dels Pagesos amb la “danza llamada de los Cava-llets”El Gremi dels Paletes amb “la festiva danza de las Gitanas”El Gremi dels Sabaters amb la “danza llamada de Cercolets”El Gremi dels Sastres amb la “danza de los Reyes ó de las doze tribus de Israel.”El Gremi dels Hortolans amb “un jardin ambulante”El Gremi dels Soguers o Corders amb “su danza llamada los Prims”.

Hem volgut relacionar totes les danses participants bàsicament per tres motius: en primer lloc per divulgar la noticia a tots els interessats en l’estudi de qualsevol dels elements festius que hi apareixen; en segon lloc per comprovar que ni el gremi dels Pagesos ni el de Pescadors encara no hi tenien res a veure amb els castells el 1802 (el primer cop on apareixen vinculats aquests gremis tarragonins amb els castells es el 1827); i, en tercer lloc, per comprovar que el Ball de Valencians no se’n feia càrrec cap gremi tarragoní.

Després d’enumerar els balls, acte seguit apareix el paràgraf que ens interessa. El copiem íntegre i seguit. En acabar, el co-mentarem.

Ja avisàvem en un article que vam publicar al setmanari pene-desenc “El 3 de Vuit” del 28 d’agost del 2009 que l’aparició de noticies inèdites a l’època dels inicis dels castells no estava tancada. Ho vam demostrar publicant dues informacions data-des el 1807 i 1811. Tot i el seu caire anecdòtic vam destacar la importància de trobar dades situades en aquests anys per que, a banda que n’hi ha molt poques, es tracta d’un període clau de la historia castellera: és el moment en que es produeix el salt del Ball de Valencians als inicis de les colles castelleres vallenques.

Doncs bé, avui podem oferir al món casteller una nova notícia situada als inicis del segle XIX, concretament al 1802. Està situada a la ciutat de Tarragona i, aquest cop, pensem que la seva importància és majúscula per la quantitat i rellevància de les dades que s’exposen.

Curiosament la informació no l’he trobada enmig de cap pila de papers empolsinats, ni llibres d’època oblidats. La notícia va aparèixer publicada fa tan sols 14 anys en el llibre titulat “Puerto de Tarragona. Acontecimientos notables en su construc-ción (1802-1829)” escrit per José Sánchez Real, malagueny nascut el 1918 i mort l’abril del 2008, a València. Sánchez Real va venir a viure a Tarragona als anys 40 com a catedràtic del IES Martí Franquès i a on va quedar seduït pel patrimoni històric de la ciutat, que va convertir en una de les seves grans passions. La ciutat de Tarragona el va anomenar fill adoptiu per la seva implicació en la vida cultural de la ciutat.

El llibre en qüestió fou editat, com hem dit, el 1995 per l’Autoritat Portuària de Tarragona. Segurament que la divulga-ció en un llibre que res te a veure amb els castells ha motivat el desconeixement dins el nostre àmbit. Però també ha estat im-portant saber les vicissituds del document principal de l’època fins que Sanchez Real el va transcriure al llibre esmentat.

El mateix autor, a la introducció, explica com el maig del 1962 el tarragoní Salvador Vilaseca Anguera el va ensenyar en una reunió de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV per tal de editar-lo. Se’l va tornar a endur per mecanografiar-lo fins que, passats els anys, i davant la realitat que no es pu-blicaria, el va cedir a Sánchez Real a finals del 1974. Aquest el va tenir totalment oblidat a les seves prestatgeries fins que l’Autoritat Portuària li va oferir la oportunitat de publicar un lli-bre sobre el port de Tarragona. Fou llavors quan el va retrobar i el va transcriure al seu llibre. Sánchez Real acaba l’explicació afirmant que, un cop editat, el document original el va entregar a l’esmentat Institut d’Estudis. Veient aquest periple és fàcil en-tendre per que ens ha estat desconegut fins ara. Pel que fa al llibre de Sánchez Real, tal i com el seu títol in-

TARRAGONA: 1802UNA NOTÍCIA TRASCENDENTAL PER CONÈIXER

ELS BALLS DE VALENCIANS

22

“Amás de todas estas quadrillas, se veían otras muchas de las que llaman danzas de Valencianos, que valieron brincando motu propio, et de plenitudine bonae voluntatis, como por via de superogación, y para sainete de las fiestas; ocupándose principalmente en la plaza de San Antonio en la dificil ma-niobra de las torres, que forman subiendo, y manteniéndose en pie con el mayor equilibrio unos hombres sobre otros hasta el número de siete, y a veces de más; representando la pre-tendida estatura gigantesca de los titanes, ó aquella hazaña portentosa de haber colocado un monte sobre otro, como otras tantas gradas para escalar el Cielo;

(...) y aunque la empresa es algo temeraria, y parece más a propósito para estrellarse contra el suelo; sin embargo, la ro-bustez y fortaleza de los que se ocupan, qual otros Nembrods, en la fábrica de estas torres de Babél, su habilidad y destre-za, y sobretodo el estar acostumbrados á mirarlo, hace que se considere como remotísimo el peligro; y si por desgracia sucede venirse á tierra este edificio de carne humana, lo más que se experimenta, y esto rara vez, es romperse alguno las piernas, brazos, ó muslos, que son los gages del oficio.”

I fins aquí el preuat text. És, sens cap dubte, un dels relats més complerts –i, per tant, més importants- en la descripció del Ball de Valencians; i amb una antigor que atorga a convertir-se en un dels documents de referència en l’estudi d’aquest ball i, per tant, en l’estudi dels mateixos castells.

Anem ara, doncs, a analitzar alguns dels aspectes més des-tacats. LLIBERTAT D’ACTUACIÓ.- En primer lloc, ja ho hem dit, el fet que cap Ball de Valencians no estava sota l’advocació de cap gremi tarragoní. Segons els cronista actuaven lliurement –de motu propio- i per pròpia voluntat. Els anomena després de tots els altres balls, per tant, la seva participació no es deuria centrar exclusivament en uns actes protocol·laris si no que, a més, tenien llibertat per continuar actuant fora d’aquests actes. La supererogació citada es, segons el diccionari, qualsevol ac-ció executada a més dels termes de la obligació; és a dir, que hi hauria un permís i la corresponent obligatorietat d’actuar en certs moments i llocs establerts en els actes oficials, però també la llibertat de continuar la seva activitat fora d’ells. Això ens recorda el costum d’alçar castells davant de cases de fa-mílies benestants, davant de l’establiments públics com ara les tavernes, o davant d’una entitat, tot plegat per aconseguir uns diners extres a aquelles migrades economies. Pensem que 32 anys abans, el 1770, els quatre Balls de Valencians que van actuar a l’Arboç ja es van valdre del llevat de taula i l’actuació per les cases per obtenir ingressos extres. El sistema, doncs, continuava.

LLOC D’ACTUACIÓ.- El primer aspecte que cal destacar en aquest punt és que la ciutat Tarragona fou el punt de trobada de les colles. La ciutat te l’honor de documentar la primera noticia d’un Ball de Valencians el 1687. A partir d’aquí, les noticies d’aquest ball actuant a la Imperial Tarraco sovintegen i continuen mes enllà d’aquest 1802 fins els nostres dies. I

es que, ja ho hem dit en altres ocasions, el seu caràcter de capital de la demarcació amb bones comunicacions, propicia una major activitat a tots els nivells. Al text, Domingo situa la plaça de Sant Antoni com un dels llocs de major activitat du-rant aquests dies, potser per que es tracta d’una de les entra-des al casc antic de major afluència de públic i, per tant, més susceptible de recaptar diners.

BALLAVEN I FEIEN CASTELLS? .- Els Balls de Valencians com-paginaven danses i castells. Les teories formulades a l’entorn de l’evolució dels castells diuen que els vallencs es van distingir i van crear “marca pròpia” per que van abandonar la pràctica de les danses i es van centrat exclusivament en les construc-cions castelleres. En aquesta crònica del 1802 es parla que els seus components “brincaban”. Però ho fa d’una manera tan ambigua que no es pot discernir si l’autor es refereix als saltirons propis dels balls o als salts que es fan mentre es munta i es desmunta algun castell.

23

CASTELLS DE SET I DE VUIT.- Aquesta, potser, és l’afirmació més sorprenent del text. La tècnica que empraven els Balls de Valencians per fer les seves construccions ha estat sempre un misteri. A excepció del pilar, que tots sabem com es fa, la “to-rre” que tenien dins el seu repertori continuem sense treure’n l’entrellat. Recentment dos autors han publicat llurs estudis i

proposat hipòtesis a l’entorn de la vessant tècnica del Ball de Valencians: per una part el reusenc Joan Bofarull al seu llibre “L’origen dels castells. Anàlisi tècnica i històrica” (Cossetania: 2007) i, per al-tre el vallenc Joan Climent en una sèrie d’articles publicats a “El Pati” de Valls els mesos de març i abril del 2008. Bà-sicament, tots dos arriben a la conclusió que la “torre” dels Valencians era feta amb “sos-tres de gent”, és a dir que la construcció adquireix una for-ma piramidal, ja que cada pis superior te menys components que l’anterior fins arribar a un de sol. Amb aquest sistema Climent assegura –i raó no li falta- que no es poden fer cas-tells gaire elevats per la gran quantitat de gent necessària. La revolució tècnica dels va-llencs vindria donat en el mo-ment en que es canvia aquesta

concepció per la de la formació de pisos d’homes amb el ma-teix número de components per pis. Aquesta teoria quedaria avalada per les dades que ens han arribat fins avui: El millor Ball de Valencians dels quatre presents a l’Arboç el 1770 es va distingir per que va fer un castell de sis pisos. També a Llei-da, al pas de la mateixa comitiva per la capital del Segrià el setembre del 1802, unes danses formades per 30 components van fer un altre castell de sis pisos. En canvi els vallencs sembla esser que ja el 1814, durant la visita del rei Ferran VII, van alçar un castell de set pisos, i el 1819 les dues colles –Pagesos i Menestrals- ja els feien de vuit pisos. La frontera entre els sis i els set pisos la marcava l’al·ludit canvi en la tècnica. Sem-blava, doncs, que les dades jugaven a favor d’aquesta teoria. Però ara, amb aquesta troballa, la hipòtesis trontolla: Domingo parla clarament de construccions de “hasta el número de siete” i, fins i tot, puntualment, “de más”. Sempre ens quedarà el dubte de si l’autor del text va saber comptar correctament els

pisos. La meva experiència em diu que quan un cronista no hi entén ni un borrall de castells, la majoria de cops acostuma a deixar-se pisos per comptar –la pinya, l’aixecador, etc.-, però poques vegades n’hi afegeix –tot i que també n’hi ha- . Per tant, aquesta és una dada per la reflexió i una peça mes en el difícil trencaclosques dels inicis dels castells.

MOLTS BALLS DE VALENCIANS.- Un altre informació que pot sorprendre és la menció a la gran quantitat de colles de Valen-cians reunits aquells dies de novembre del 1802 a Tarragona. Hem donat una ullada als nostres apunts a la recerca de Balls de Valencians en aquella època i hem trobat un bon nombre de noticies que parlen d’aquests grups. Però el mes important és que hi ha unes quantes informacions que ens parlen de trobades de diversos grups en un mateix lloc, seguint l’exemple de Tarragona. Vegem-les:

El 1733 a Reus actuen tres Balls de Valencians locals –petits, mitjans i grans-, un de la Secuita i un de Tarragona. Total cinc.El 1770 a l’Arboç es van trobar el del Catllar, el de la Riera, el del Vendrell i el dels Monjos. Total quatre.El 1775 a Reus actuen quatre Balls de Valencians sense saber-ne la seva procedència.El 1788 a Alcover actua un Ball de Valencians propi, un del Milà, un de la Masó i un del Raurell. Total quatre. El 1792 a Reus actua un Ball de Valencians del gremi de page-sos i tres mes del gremi dels paletes. Total quatre.

Per tant, la congregació de diversos Balls en un lloc determinat i de diferent procedència era un fet habitual, entre altres coses, per que d’aquets Balls n’hi havia en molts llocs. Ja hem dit com a Lleida la comitiva fou rebuda també amb construccions hu-manes. Doncs bé, a Vilafranca del Penedès el dia abans, 10 de novembre, la mateixa comitiva real fou rebuda per un altre Ball de Valencians, pensem que propi. Potser algun d’aquests va anar a fer cap a Tarragona conscients que allí els monarques s’hi estarien uns quants dies i que, per tant, hi hauria festes i possibilitats de guanyar-se alguns diners...

Acabem. La notícia que hem donat avui reafirma –si es que encara era necessari- la idea que, abans que els vallencs en-tressin en escena per la porta gran de la castellística, existia tot un entramat de Balls de Valencians on l’activitat de fer cons-truccions humanes formava part de la seva raó d’esser. Va ser la base on els vallencs van construir una nova realitat castelle-ra, molt mes semblant i propera a com la coneixem avui dia.

Pere Ferrando Romeu

24