Revista associada a laPremsa Forana de Mallorca

Any XXVII N°202 Març-Abril 1996

Espectacularfotografia feta aAriany de l'estel

Hyakutake

Es va morir l'ex- marquès d'Ariany

Reportage de quan els Marquesos varen venir a Ariany, era l'any 1967

El dia de les Illes Balears es va celebrar a Menorca

Els quintosd'enguanycontinuaren latradició de"cantar panades'el dia de Pasqua

Fotografia: Joan Ferrer

vriany

Telèfons d'interèsAjuntament 56 11 82Farmàcia 56 13 61Col·legi Públic 561320Parròquia d'Ariany 56 12 02Religioses franciscanes 56 12 13Urgències (Insalud) 061P.A.C. Vilafranca 56 05 50Ambulàncies 554075Ambulàncies 206565Urgències Son Dureta... 175000GuàrdiaCivil 062Bombers 085Funerària Sant Joan 52 60 53Telèfon de l'esperança.. 46 1 1 12

PluviometriaMarçDia 7." 1011 11" 13" 15" 16" 26" 30.

Total ..

. 131.

. .51.

.. 1 1.

..3 1.

..41.

..13 1.

.. 71.

.. 81.541.

AbrilDia 2." 17" 26" 27" 2811 29

Total ..

. 161.

.. 5 1.

.. 23 1.

.. 131.

.. 3 1.

.. 41.641.

Trobada derevistes de l'APFM

El passat 16 de març es va celebrar ala seu de la revista «Fent Carrerany» unatrobada de revistes de l'Associació de laPremsa Forana. La idea era intercanviarimpresions i maneres de fer feina. Lautilització dels diversos sistemes infor-màtics, així com la manera de confeccio-nar una revista varen ser els punts que estractaren, tot per tal de m i 1 lorar la qualitatde les diverses publicaions presents a latrobada.

A les I O del matí es trobaren a la Plaçades Pou de Maria, delegacions de lesrevistes: Ariany, Llum d'Oli (Porreres),Flor deCard (Sant Llorenç), Veu de Sóller,CalaMillor-7(Son Servera), Udol (Llubí),Santa Margal ida. Me l i Sucre (Sant Joan),Dies i Coses (Calonge), Bona Pau(Montuïri) i els de Fent Carrerany deMaria que actuaren d'amfitrions.

Quintos de 1949Els quintos del 49, com ja fan cada any, feren un dinar de companyerisme,

per començar pregaren pels 3 difunts amb una missa i ofrenes de productes delcamp.

Llavoncesanarenadinaraun hotel de Magalluf, i una excursió peres Portd'Andratx. A cada senyora se la va obsequiar amb un collar de perles.

Molts d'anys. Fotografia: Joan Ferrer.

ArianyRevista Local Independent

Plaça de sa Creu, 207529 Ariany

Telef. i fax: 56 12 87D.L.: PM 207-1971

EditaAssociació Cultural Ariany

Grup de RedaccióGabriel Frontera MestreJaume Taberner Ribot

Catalina Pont JUliàTomeu Bauçà Frontera

Margalida Taberner RibotDibuixos

Jaume Capó SansóImprimeix

Gràfiques SIBAEls articles, cartes i comunicats

publicats en aquetsa revista expressenúnicament l 'opinió dels seus autors

vríany

Celebració del Dia de les Illes BalearsIlla de de Menorca, dies 9 i 10 de març

Jaume Taberner i Magí Ferriol. Associació de Premsa Forana de Mallorca

Els passats dies 9 i l O de marçes va celebrar a l ' I l la de Menorca elsactes conmemoratius del dia de lesIlles Balears, aquests actes es varencompartir entre Maó i Ciutadella deMenorca, hi eren presents el Presi-dent de la Comunitat Autònoma deles Illes Balears, Cristòfol Soler, laPresidenta del Consell Insular deMallorca, el President del ConsellInsular de Menorca i el Vicepresidentdel Consell Insular d'Eivissa i For-mentera, juntament amb els compo-nents del Govern Balear, el dissabtedia 9 després de dinar el PresidentSoler va fer una roda de premsaconvocant als diferents mitjans decomunicacióque allà hi estàvem pre-sents, en aquesta roda de premsa estractaren diversos temes d'actuali-tat, així i tot el President Soler va dirque un dels objectius d'aquesta le-gislatura era la transferència de méscompetències del Govern Central al'Autonòmic i del Govern de les Illesals diferents Consells Insulars, enquanta l'aniversari de l'Estatutd'Au-tonomia va dir que s'havia d'aconse-guir una festa més popular i menysinstitucional, incrementant el senti-ment de poble a nivell social, civil icultural i cercar els punts en comú deles diferentes Illes que conformen laComunitat Autònoma.

El mateix dissabte hi va haverun concert a l'Església dels Socorsde Ciutadella, el concert l'oferirenl'Orquestra Simfònica de les IllesBalears «Ciutat de Palma» dirigidaper Philippe Bender, la capellaDadívica de Ciutadella dirigida perGabriel Barceló Martí, acompanyatsal piano per Kiev Portella, interpre-tant música de Beethoven, Tomás L.de Victoria i de Francis Poulenc, el

Taula presidencial de l'acte institucional

concert va ser excel·lent i va tenir unf ina l apoteòsic amb l'obra deBeethoven titulada "Fantasia per apiano, cor i orquestra".

El diumenge I O de març hi vahaver una missa solemne concelebra-da a l'església de Santa Maria de Maói presidida pel Bisbe de Menorca.

Al migdia es va celebrar F ActeInstitucional i lliurament de la Meda-lla d'Or de la Comunitat Autònomade les Illes Balears al Sr. Josep Mas-caró Pasarius, aquest acte es va cele-brar dins el marc del formidable SalóGòtic de l'Ajuntament de Ciutadellade Menorca. Hi intervingueren I ' l l . Im.Sr. Gabriel Allés Vázquez, Batle del 'Ajun tament de Ciu tade l la de

Menorca; l'Hble. Sr. Cristòfol TriayHumbert, President del Consell Insu-lar de Menorca, el Molt Hble. Sr. JoanHuguet Rotger, President del Parla-ment de les Illes Balears, el Sr. JosepMascaró Pasarius, i el Molt Hble. Sr.Cristòfol Soler i Cladera, Presidentde la Comunitat Autònoma de lesIlles Balears, del parlament del Presi-dent Soler cal remarcar les següentsparaules: «Pensam que és recomana-ble instituir, com ho hem fet fins ara,la festa de l'autonomia. No debadesés la fita més notable de la històriapolítica de les Balears des de molts desegles ençà.» Així mateix va remar-car el fet autonòmic i cercar els puntsd'unió entre les diferents Illes.*

Aririany

La Setmana Santa a ArianyBartomeu Mateu, Rector

La Setmana Santa és un camí, uncamí que feim seguint els dies culmi-nants de la vida de Jesús.

Ariany s'anava preparant ambunes conferències quaresmals que elsenyor rector mos donava cada di-vendres; amb gran assistència de fe-ligresos.

Aquesta Setmana Santa no solsserà un record del que aleshores vapassar, més bé és un seguiment deJesús. Tampoc és unir-nos cada u alssentiments de Jesús.

En les celebracions litúrgiquesd'aquests dies -sobretot a les cele-bracions de l'Eucaristia, deia Missa-es fa present i actual el nucli i la forçadel que aleshores va passar.

No només recordarem elsarianyers. Ho vivírem amb els jovesi nins, de manera especial el dia dePasqua de Ressurrecció.

Les etapes d'aquest camí foren:

DIUMENGE DE RAMSPot semblar estrany. Però comen-

çàrem un camí conmemorant la pas-sió i mort, amb cants de joia i acla-macions de victòria. Som inconsci-

ents? No.N oescamotejamavui-ho lle-gim en laPassió, coma gran lec-tura de laM i s s ad'avui- elssofrimentstràgics deJesús. Peròpodem can-

tar i aclamar perquè tenim una fe queva més enllà de la tragèdia de la creu.Avui ja sabem que el nostre germà iSenyor, ressucitarà. Per això cantam

i aclamam.

DIJOUS SANTJesús, la vigília de la seva mort,

«havent estimat els seus que eren almón els estimà fins a l'extrem» (ex-

p l i c al ' E v a n -gel i deJoan) ia q u e s tamor esconcretaamb dos« t e s t a -ments» .En dosm a n a -m e n t s :

són els que conmemorarem en laMissa solemne del capvespre.

Primer Manament: «Que vos es-timeu els uns als altres tal com jo voshe estimat, amb un Amor que estàteixit d'humilitat i servei (com vamostrar aquella nit rentant els peusals apòstols; també a Judes).

Segon Manament: Els donà el pacom el seu cos i el vi com la sevasang. I els manà: feis això que és elmeu memorial». Una realitat que espresencia realitat i comunió. Dosmanaments ín t imament ,indisolublement units.

DIVENDRES SANTAquest és un dia de contempla-

ció, de contemplació admirada,conmoguda, orant, de la darrera eta-pa d'aquell profeta dels pobres, delssenzills -també dels pecadors- quedavant el qui autoritza la seva mort,el governador romà Pilât, té lapretendo d'afirmar: TENS RAÓ: JOSOM REI.

Es el nostre rei. Per aixòcontemplam la seva passió i mort no

•¿$ß»nV

com a espectadors -encara que si-guem espectadors conmoguts- sinócom a seguidors.

DISSABTE SANTSabem -creim- que la mort no és

el final. Estam en l'expectació -al'espera- de l'altre cara de la mone-da, la cara que és la gran resposta delPare. Per això en aquest dissabte desilenci, esperam aquesta resposta fi-nal de Déu Pare. Com la va esperar,aquell dissabte, Maria de Nazaret.

DISSABTE SANT: VETLLAPASQUAL, LA NIT LLUMINO-SA

Durante! temps quaresmal recor-dant els tres darrers diumenges, vamveure com Jesús s'autopresentavacom a:

1.- Llum que il · lumina el nostrecamí

2.- Aigua que fecunda el nostrecor, fins a ser font que hi brolla

3.- Vida, vida real, consistent,

A ri any

que venç la mort, que pot ser lanostra vida per sempre.

En la celebració d'aquesta nit -lacelebració cimal de l'any cristià per-què és la Pasqua, és a dir, el pas de lamort a Ia vida,- significam això: laLlum, el Ciri Pasqual: i l . luminant lanostra nit. L'aigua del baptisme, éspromesa de fecunditat (Déu no volque siguem terra aixorca): La granEucaristia pasqual -anunciada ambal.leluiasderessurreció-renovaiensatreu i ens empelta amb allò que mésque res va voler Jesús, comunicar-nos la Vida.

Casa Santa 1996.Fotografia: Bartomeu Mateu

MERLOT DE SANTACATARINA

El cep Merlot és la principal vari-etat utilitzada a St. Émilion (França),només amb aquesta petita informa-ció, no cal afegir gaire més coses peraveriguar que es tracta d'una varietatextraordinària, com també ho són elsvins que s'obtenen en aquesta zonabordelesa.

Fa uns deu anys, les bodegues deSanta Catarina plantaren aquestavarietat a Son Aloi, finca de la sevapropietat que es troba al terme deSencelles, obtenint-ne un bon resul-tat, com així ho demostra el seumonovarietal de Merlot. Tot i que elcep presenta dificultats de quallat,com també es demostrava en el seusistema originari, es pot dir que s'haadaptat bé a la nostra illa.

Lavinificaciódel Merlotenqües-tió s'ha realitzat al terme d'Andratx,on Santa Catarina té les instai.lacionsnecessàries per a l'elaboració delsseus vins, dirigides per Francesc Fi-

El plaer de beureFrancesc Grimait

bla (enòleg) i Josep Seguí (bode-guer). Aquest vi de Merlot ha estatdurant nou mesos en bóta de roureamericà i dos anys i mig en ampolla,té un color robí amb reflexos teula.En nas ens presenta un interessantventall d'aromes del quals destaca-rem els afruitats (groseiles, alber-coc), els tocs d'espícies (pebre verd

,-M ^:r^'J ^SANT^ATARINA

M E R L O T

VINO DE MBSA Mi BAI J£AKtóÍ2<;voi

i canyella) i els de tabac, vaini l la ifumats, que delaten la bona criança.En boca és fresc, amb un contingutde glicerina que li dóna sensacióavellutada i una càrrega de taninsequilibrada, que dóna un final enboca net i complex.

En definitiva, Santa Catarina hasabut aprofitar els bons resultats quedóna aquest cep, tàntal seu llocd'ori-gen com en els diferents llocs on haestat implantat.

Aquest vi recomanat per acom-panyar des d'uns caragols a un conillamb ceba, passant pels clàssics em-botits i formatges, i recordant que ésfantàstic amb una porcella rostida.

El preu del vi és d'unes 700 pes-setes.

L'adreça de les bodegues de San-ta Catarina és: Cra. Andratx-EsCapdellà, km 4, i si estau interessatsenvisitar-les,telefonaual 1054 13.•

No hi ha cap dubte, de que la notíciamés important en referència al nostrepoble d'aquests dos darrers mesos, hasigut la mort el passat 6 de Març a Madrid,del qui fou durant molts d'anys Marquèsd'Ariany, D. N icolau Cotoner, però aques-ta notícia és tractada amplament a unaaltra secció per lo que tan sols ho indicaréaquí de passada.

Pels qui passam els 30 anys, és un diaimborrable aquell l lunyà 19 de Novem-bre de 1967, que amb motiu del 250aniversari de la concessió del títol deMarquèsd' Ariany el sea avantpassat MarcAntoni Cotoner i la construció de la naucentral de l'església, D. Mateu Amorósva voler inmortalizar aquesta efemèridei va aixecar l'arc dels Marquesos d'Arianyque dóna entrada a la placeta de l'esglésiai que fou inaugurat pels mateixos mar-quesos així com també destaparen lesrajoles a on hi estava escrit el seu nomdonant-lo al carrer que el poble les hidedicava. Ha sigut l 'única vegada que hevist els marquesos i en aquell temps, nisabia de que anava la història, però usassegur que aquella imatge de la Marque-sa tallant la cinta de l'arc, m'ha quedatgravada a la memòria.

Crec que no hi hacaparianyerquenos'hagi sentit orgullós de la importànciaque hagi tengut el Marquès dins la vida del'actual Rei d'Espanya i encara que hagiestat en la distància, sempre hem estatmolt units i interessats per la seva trajec-tòria política i personal.

Des d'aquí vagi el nostre condol a totala seva família.

I ja passant a les notícies del nostrepoble, anem a una sèrie de fets que hanpassat al llarg d'aquests mesos, algunsdels quals, realment sorprenents.

TERRATRÈMOLSEntre el 2 i el 9 del passat més d'Abril,

al Pla de Mallorca es varen produir unasèrie de terratrèmols, més concretament3, amb uns epicentres situats a Vilafranca,Montuïri i Sencelles.

Per sort, tan sols va ésser un sustoperò que va tenir per espai d'uns diesrevolucionats als habitants dels pobles dela comarca, els diaris de Mallorca ques'en feien ressò de la notícia i feien histò-

/\riany

Un poc de totBiel Tovell

ria damunt els terratrèmols que s'hanproduït a l ' I l l a .

Segons experts, es tracta de movi-ments sense importància produïts perpetits moviments de les falles subterràni-es però no cal passar gens de pena ja queMallorca no és un indret propici peraquests efectes de la naturalesa.

Encara que molts no se n'adonaren iels diaris no ho publicaren, va haver-higent a Ariany que va notar el tremolardels vidres, en l'esglai corresponent però,gràcies a Déu, tot va quedar en això, unbon esglai i una anècdota més per contar.

INCENDI A UNA CASAARIANYERA

I ja que anam de transtorns, anem alque s'en dugueren el meu germà Miqueli na Bel la nit del 22 al 23 d'Abril, quandevers les dues de la nit se n'adonaren deque la casa dels seus veinats es cremava.

La casa en qüestió estava llogada auns alemanys i sense que fins ara essàpiga perquè, pegaren foc als llits i varendesparèixer.

Sort que no va haver-hi desgràciespersonals i que el foc es pogué controlarparò aquest fet duu a pensar que seriaimportat saber a qui es lloga o ven unacasa ja que gent d'aquesta casta pot durmales conseqüències pel nostre poble.

Esperem i desitgem que aquests sub-jectes siguin detinguts i se'ls apliqui lacorresponent justícia.

AGRESSIÓ A L'ÀRBITREMIQUEL RIBOT

Al diari de «Baleares», que per cert ides d'aquí aprofit per felicitar-lo per lanova etapa que comença a partir de 1' 1 deMaig, amb la publicació íntegre en lanostra llengua, aparegué la següent notí-cia:

«El colegiado de la tercera divisiónbalear Miguel Ribot Riera, que tuvo queser atendido el pasado domingo (23 deAbril), por los servicios médicos de laPoliclínica Miramar tras ser agredido alfinal del partido Santanyí - Constancia,no sufrió lesiones graves.

El propio Ribot Riera explicó a

«Baleares»: «recibí el impacto de unagarrafa de cinco litros llena de agua en laparte abdominal derecha cuando meretiraba a los vestuarios y tuve que pasarreconocimiento médico en la PoliclínicaMiramar».

El colegiado baleardijo sentirse tristepor los lamentables incidentes sucedidosel pasado domingo en el estadio delSantanyí y comentó que «me encuentroprácticamente recuperado aunque a pun-to estuve de ser alcanzado también poruna lata de refrescos».

Las protestas empezaron tras señalarRibot Riera un penalti a favor delConstancia a mediados de la segundamitad del encuentro. Laaficion local cargódesde entonces contra el árbitro y losnervios se crisparon hasta el momentolamentable de la agresión».

Jo no sé si ho va fer tan malament enMiquel però sí que és més agradableveure el seu nom publicat quan ha fet undels seus nombrosos bons arbitratges.

Així i tot, ja sabeu que en futbol tot és«según el cristal con que se mire», o sia,que ho deixarem així i que en tornar hihagi més sort. Ànim Miquel.

EL HYAKUTAKEAquest nom tan difícil de pronunciar

és el que identifica a un estel que es vadeixar veure pel cel de Mallorca del pas-sat 23 de Març fins a dia 3 d'Abril. De 7Km de diàmetre, va a una velocitat de 43km/sg. i ha estat a 15 milions de km de laterra.

Idò bé aquest estel, és el que podeuveure a la fotografia que reproduïm i queva ésser presa des d'Ariany per en JoséGalvache, per es qui no sapigueu qui ésell és el marit de na Paquita Mestre Mora-gues. Realment sorprenent i espectaculari ho és més encara si pensam que desde1522 no estava documentat que haguésestat vist pels astrònoms.

NOTICIES DE LA MANCO-MUNITAT D'ES PLA.

I passem ja a les notícies més impor-tants que aquests mesos ha generat laMancomunitat des Pla, que com sempre,

Ariany

són mereixedores de la nostra atenció.Començarem pel pla que s'ha posat

en marxa per a la restauració d'edificisdel patrimoni històric a cada poble. Aquestpla, està subvencionat pel CIM, que apor-tarà la mà d'obra i instruments a travésdel FODESMA i pels ajuntaments cor-responents que aportaran el material ne-cessari per poder dur a terme les obres.

A Ariany, els monuments a restaurarsón el «Pou Bo» que l'any passat el dei-xaren a mitges i el «Pou Jurà» que laveritat sia dita, ja necessita mà de mestredavant la degradació a la que ha arribat.

Pareix ésser que les obres estan a puntde començar o al manco això ho dóna aentendre el caramull de picadís que hi haal Pou Bo.

MÉS DAMUNT EL PLADEL PLA

Desde que es va començar a parlar delpla territorial del Pla, vàrem dir que hihauria més d'un estira i afluixa al respectei així és ja que les proposicions inicials nohan sigut acceptades, especialment pelque respecta als 50.000 metres per poderconstruir encara que sia una caseta.

La Mancomunitat, ha imposat al Go-vern, que no supengui cautelarment lesllicències, amb motiu de l'aprovació ini-cial del pla territorial, fins que els ajunta-ments afectats no donin el vist i plau alprojecte.

El Govern, té intenció d'aprovar elpla el proper més de Maig i suspendretotes les llicències d'obra per un terminimàxim d'un any.

De les darreres reunions entre elsbaties de la Mancomunitat i el Conseller

Fotografia del'estelHyakutake, fetaper en JoséGalvache, desd'Ariany.

d'Obres Públiques, Bartomeu Reus, s'haaconseguit que el pla no s'aprovi sense laseva conformitat.

A hores d'ara, les negociacions enca-ra no estan tancades però sembla ques'encaminen a que el punt confictiu,50.000 metres per construir una vivienda,es quedin reduïts a 15.000 que són els queactualment estan vigents a molts de po-bles.

Però de moment tot està molt enlairei segurament serà tema de molts de me-sos, lo que sí és cert i segur és que elsbaties estan l lui tant perquè no siguemexplotats des d'uns despatxos que moltesvegades estan molt allunyats de la realitati seguesc diguent allò de: Pla sí, però aqualsevol preu, no.

AJUDES DEMANADES ALA UNIÓ EUROPEA

La Mancomunitat ha sol.licitai a laUnió Europea a través del programa 5Bd'ajudes a la ruralia, projectes per unimport de 300 milions de pessetes quecomparats amb els 1.000 de l'any passat,suposen una disminució del 60%.

D'aquests 300 mil ions, s'esperarebrer-ne 60.

Segons Josep Ramon Sicre, gerent dela Mancoimmiat, els projectes presentatsenguan\ representen una disminució del40% respecte de l'any passat, degut a lespoques ajudes rebudes la passada tempo-rada, que tan sols es concediren entre un9 i un 20 % de les subvencions sol .1 ¡citadesquan s'esperava rebre al manco el 30%.

I quan veus això et tornes de cadavegada més recelós. Ja deia fa temps quetot és molt guapo damunt papers però a

l'hora de la veritat hi ha molta cosa que esperd per les bardisses.

I a rel d'això, podríem comentar unesmanifestacions fetes pel PSM al respectesenyalant poca transparència per part delGovern Balear a l'hora de repartir lesajudes.

Antoni Alorda, diputat del PSM, vadenunciar dies passats la poca claretat degestió del programa Foner I I (5 B) per partdel Govern Balear. Pel PSM, desde gener95 quan la Unió Europea va aprovar elprograma 5 B fins ara, la gestió no ha siguttransparent. Dels 6.000 milions del pro-grama Foner II per Balears que s'haviende dur a terme en l'espai de 2 anys, tansols s'han distribuii per convocatòria pú-blica 160.

El destí dels diners, segons el PSM,poden ésser partides que no tenen res aveure amb els projectes de desenvolupa-ment de la ruralia sinó que es podendestinar a campanyes contra incendis,promoció del comerç, etc, que de capmanera s'haurien de dur a terme mitjan-çant aquests diners, però d'aquesta ma-nera el Govern s'estalvia diners propis.

I és que tot està fet amb els peus. Compot haver-hi un comitè de seguiment deles ajudes sense representació dels ajun-taments interessats?

Però queda molt bé veure escrit que esdemanen i reben ajudes, quantitas milmilonaries que després dius, aon són? Elsqui encara no ho creuen, hauran de co-mençar a creure que les butxaques demolts de polítics són molt amples i notenen fons...

TROFEU PASQUAARIANY DE CICLISME

I no vull acabar sense donar l'enhora-bona per l'organització un any més del«Trofeu de Pasqua Ariany». La bonaorganització i el prestigi que ha consoli-dat aquesta carrera, fa que el dia de Pas-qua de cada any, Ariany sia cita obligadaper tots aquells que estimen aquest es-port.

Enhorabona, endavant, i que constique no és per fer «sa pilota»."

Aririany

Mort de l'ex-Marquès d'Ariany, don Nicolau Cotoner.

El passat 6 de març, morí a Madrid,l'Excm. Sr. Nicolás Cotoner Coto-ner, el que fou durant molts d'anysMarquès d'Ariany fins que va cedir eltítol al major dels seus fills IñigoCotoner Martos.

L'Ajuntament d'Ariany, va reac-cionar inmediatament i encarregà unacorona per enviar al domicil i delMarquès a Madrid al temps que envi-ava un telegrama de condol a la sevavidua i fills.

Així mateix, el 23 de Març es vafer dir una missa-funeral a la nostraParròquia a la qual, va assistir-hiNicolás Cotoner, un dels fills delMarquès que resideix a Mal lorca, aixícom altres familiars relacionats ambel Marquès.

D. Nicolás Cotoner i Cotoner,Marquès de Mondéjar, «Grande deEspaña», Cap de la casa de la sevaMajestat el Rei (a títol honorífic i ambcaràcter vitalici) i descendent delsgrans mestres de l'Ordre de Malta, vanéixer a Mallorca el 14 d'Agost de1905, essent els seus pares, D. JoséFernando Cotoner i Verí, Marquésd'Ariany i D3 Carmen Alvarez de lasAsturias Bohórquez, marquesa deMondéjar.

Durant la Guerra Civil espanyola,va lluitar com atinent de complementa Mallorca, Madrid, Aragó, iCatalunya, guanyant la medalla mili-tar individual i aconseguint un ascensper mèrits de guerra.

Una vegada acabada la guerra, vaestudiar a la acadèmia de Cavalleriade Valladolid a on va obtenir el núme-ro u de la seva promoció. Posterior-ment, fou professor a l'escola d'apli-cació i tir de l'arma de cavalleria.Actualment, era general de brigadahonorífic de cavalleria.

La seva relació amb el Rei, co-mençal'any 1955 quan D. Joan CarlesI, tenia 17 anys i era encara príncep.Aleshores, es feu càrrec de la seva

Biel Tovellpreparació per ingres-sar a l'acadèmia mili-tar de Saragossa.L'any 1969, fou no-menat «Cap de la casade S.A.R. el Príncepd'espanya», i el 2 deDesembre de 1975 seli va renovar e I càrreccom a «Jefe de la Casade su Majestad el ReiD. Juan Carlos I », càr-rec que va tenir fins al'any 1990 en que fousubstituït per SabinoFernández Cam pò perlògics motius d'edatperò que conservà atítol honorífic fins aldia de la seva mort,essent definit per D.Joan Carles com a «padre adoptivo yfiel consejero».

Entre les moltes condecoracionsque tenia, cal destacar el collar de «LaOrden del Toisón de Oro», «La GranCruz de San Hermenegildo», «GranCruz del Orden al Mérito Naval»,«Conde de la Romera», «Gran Cruzde la Orden del Mérito Aeronáutico»,«Medallad'Or de la Comunitat Autò-noma de les LB.», «Medalla d'Or dela CAEB», «Creu de Sant Jordi de laGeneralitat» i finalment el 5 de Fe-brer de 1990, els reis d'Espanya l 'hiimposaren la «Gran Cruz de CarlosIII».

Estava casat amb D3 Maria de laTrinidad Martos Zabálburu itengueren 5 fills, Marta, Iñigo, JoséLuis, Nicolás i Maria de la Trinidad.El major dels infants varons és i os-tenta actualment el títol de Marquèsd'Ariany.

La relació amb el nostre poblepodem dir que fou més testimonialque real ja que va venir poques vega-des a Ariany però cal recordar el tele-grama de felicitació que se li envià el

El Marquès i la seva esposa dinsl'església d'Ariany, era l'any 1967

2 d'agost de 1969 amb motiu delnomenament de «Jefe de la Casa deS.A.R: el Príncep» i que deia de lasegüent manera:

«Ariany, 2 de Agosto de 1969Excmo. Sr. D. Nicolás Cotoner,

Marqués de Mondéjar y de ArianyMuy recordado y estimado Sr.

Marqués:En nombre de esta localidad y de

la parroquia, le expresamos afectuosafelicitación y adhesión por su eficaz yadmirada colaboración que haprestado a la Patria por medio de suAlteza Real el Príncipe D. Juan Carlosde Borbón.

Suplicamos a V.E. exprese a suAlteza Real nuestra efusivafe licitación con motivode la confianzaque España ha puesto en él alnombrarle Príncipe de España yhaberle designado sucesor a título deRey en laJefaturadel Estado al mismotiempo que le comunicamos nuestromás cordial afecto y adhesión.

Ariany

Muy atentamente les saludamos ya la vez le reiteramos nuestro mássincero afecto.

Sus afmos. s.S.Melchor JuliaAlcalde de ArianyMateo AmorósPárroco»Aquest telegrama, va tenir contes-

tació de la següent manera:«Muy agradecido cordial

felicitación, Salúdale atentamenteJuan Carlos»

De la mateixa manera, al procla-mar-se Rei quan morí Franco, hi haconstància d'una felicitació que se lienvià per part de la Parròquia de lasegüent manera:

«Excmo. Sr. Nicolás Cotoner,Marqués de Mondéjar y de Ariany.

Muy recordado y estimado señorMarqués:

Es un honor poderle man ifestar ennombre de la Parroquiay mió, sinceray efusiva felicitación por su magnífi-ca ayuda al Príncipe de España.

Gracias a las reconocidas virtudesde su Majestad y al competentemagisterio de sus maestros, hoy todosnos gloriamos de tenerle como Rey,con el cual nos solidarizamos y noscomprometemos a secundar sus no-bles afanes. Suplico a V.E. transmitanuestro cariño y enhorabuena aS.S.M.M. por su proclamación comoRey de España.

El próximo domingo en todas lasm isas cantaremos una sal ve a la V irgenbajo la advocación de Atocha paraque interceda para el feliz desarrollode su reinado.

Reciba junto con su distinguidaesposa nuestro afecto y nuestra since-ra adhesión.

Mateo Amorós, Pbro.»No està documentat si aquesta fe-

licitació va tenir contestació.Un altre testimoni de contacte amb

el nostre poble, fou lavingudaa Arianyel 19 de Novembre de 1967, perconmemorar el 250 aniversari de la

Placa del carrer dels Marquesos d'Ariany, aquesta placa fouinaugurada per els Marquesos l'any 1967.

concessió del títol, recordem que foul'any 1717 i de la construcció de lanau central de l'església. Aquest dia,fou festa majoral poble, i cal recordarque després de missa concelebrada,es va inaugurar «s'arc dels Marque-sos d'Ariany», tot enmig de banda demúsica i posterior dinar a Ca sesMonges, amb un convidat per famíliaarianyera, tot promogut per aquellesperit inquiet i que tant estimà elnostre poble D. Mateu Amorós.

Posteriorment, també s'han tengutaltres contactes a nivell institucionalcom fou la tramitació d'una audièn-cia reial al Palau de Marivent l'any1983, un any després d'haver aconse-guit Ariany la Independènciade Petra.

I encara que la història del mar-quesat és prou coneguda pelsarianyers, gràcies sobretot als ser-mons que cada any per la festa ensrecorden els predicadors, no està demés fer una mica de recordança.

La història del marquesatd'Ariany, comença un 3 d'Agost del'any 1717 al Palau del Pardo deMadrid, quan el Rei Felip V segonsDecret Reial va concedir el Títol deMarquès d 'Ariany a D. MarcosAntonio Cotoner i «a sus herederos ysucesores».

El marquès va fer construir, l'any1737, una església damunt l'Oratoriprimitiu que hi havia i que per cert,segons documentació es va esbucar40 anys més tard per manca de fona-ments.

Una data significativa, també vaessere! 18 de Maig de 1744 que arribàa Ariany la primera imatge de NostraSenyora d'Atocha, rèplica de laMadrid, encarregada pel Marquès icom a conseqüència de la seva devo-ció cap a aquesta imatge de la Mare deDéu. Aquesta imatge va substituir lade la Mare de Déu de les Neus, finsaleshores patrona d'Ariany.

I així poc a poc, arribam fins avui.Els marquesos únicament conservenel títol ja que a Ariany no tenen cappertanença però sí que ens queda eltestimoni d'un passat amb les casesde s'Auberg, antigues cavalleries delmarquesat i es camí de Sa Marquesaque unia les cases d'Ariany amb lesde Son Sureda de Manacor, així comla imatge sempre present de NostraSenyora d'Atocha que enlairada alfrontal de la nostra església ens guar-da, i és venerada pertots els arianyers.

Descansi en pau l 'Excm. Sr.Nicolau Cotoner i Cotoner i que Déuel tengui en la seva Glòria.*

10 A riany

Visita dels Marquesos, era l'any 1967

A n'aquesta fotografia podemveure una perspectiva de l'arc delsMarquesos que dóna entrada a laPlaceta de l'església, aquest arc auna part té una imatge de la Marede Déu d'Atocha i a s'altre té elcotoner, símbol dels Marquesosd'Ariany, el cotoner també estàpresent a l'escut del nostre poble,fent referència al Marquesatd'Ariany.

Moment en que laMarquesa talla la

cinta perinaugurar l'Arc,

s'hi pot veureperfectament el

seu marit donNicolau Cotoner

Cotoner, Marquèsd'Ariany i don

Mateu Amorós.

Els Marquesos parlant amb don Mateu Amorós a laPlaceta de l'església, com es pot veure a n'aquestafotografia hi ha els pins, estampa que avui ja nopodem contemplar.

Els Marquesos contemplen l'Arc que duuel seu nom.

Ariany 11

Visita dels Marquesos, era l'any 1967Tota la comitiva, encapçaladaper es Marquesos, en Meision,que aleshores era el batle i donMateu, es dirigeixen cap a laPlaça de sa Creu per descobrirla placa del carrer delsMarquesos d'Ariany.

A n'aquesta fotografia podemveure el moment en que el

Marquès descobreix la placadel carrer dedicat a ells.

Aquí podem veure com un jove llegeix un discurs alsMarquesos, lo curiós del cas és que aquest jove és l'actualbatle d'Ariany, en Toni Pascual.

12 Aririany

Crèdit Ob&ít

La Hipoteca ambsolucions de futur

Societat- Dia 30 de març ens va deixar l'amo en Joan Julià Pascual

(de Son Ribotet), era fadrí i tenia 67 anys.

-Dia 1 de d'abril ens va deixar l'amo en Mateu Ribot Darder(Monjo), rea fadrí i tenia 81 anys.

Descansin en pau.

Nota: les persones interessades en que es publiquialguna fotografia l'han de fer arribar a la redaccióde la revista, nosaltres no ens feim responsablesdels possibles descuits o omisions.

Ariany temps enrera

D'esquerra a dreta són:1.- Blai Ribot (Massanet)2.- Sebastià Rubí (Rubí)3.- Guillem Frontera (de sa Figuereta)4.- Tomeu Rigo (d'es Molí)

GESTORIA CANEYES BUFICarrer Un ió, 12Telèf.: 56 13 7307529 Ariany

Plaça Constitució, 12Telèf. i Fax: 84 50 0807500 Manacor

Assessoria fiscal - comptableAssessoria laboralAssegurances en general

VOS ANUNCIAM QUE ESTEIM A LA VOSTRADISPOSICIÓ PER REALITZAR LES DECLARACIONS

DE LA RENDA

^.rïany 13

Vida de Sant Gaietà, segon patró d'ArianyMiquel Mestre Rosselló

PART PRIMERADes del naixement de Sant Gaietà

fínsa la fundacióde l'Ordre del Clèricsregulars.

CAPÍTOL INaixement de Sant Gaietà. La

seva Caritat envers dels pobres. Elseu zel per la defensa de la religió.Reb l'Esperit Sant. El seu amor alsmalalts. Els seus estudis.

A Vicensa, antiga ciutat del Mortd'Itàlia, va néixer el gloriós SantGaietà, primer Sant d'aquest nom,devers l'any 1480. Foren els seuspares el comte Gaspar de Tiene i lacomtesa Maria Porto, il·lustres totsdos per la noblesa dels seus llinatgesi més encara per l'esplendor de lesseves virtuts cristianes. Un prodigiprou singularprevenguéel naixementdel Sant. La comtesa Porto, presa delsdolors del part, no pogué donar-lo allum fins que abandonat la seva ricacambra se n'anà a un dels llocs mésdespreciables de casa seva que se-gons alguns autors era el mateix esta-ble. Va néixer Sant Gaietà a un llochumil, com el Bon Jesús. La sevamare, molt devota de la SantíssimaVerge, basta i prou en dugué el seunom, li va oferir aquell infantò, iMaria l'adoptà per fill, i li alcança deDéu, que endemés de l'àngel de laguarda senyalat per la Providència, hihagués un xerafí per tenir conte espe-cial d'ell. Maria Porto no s'en consi-derava mare d'aquell ninet i com si nofos més que una encarregada de criar-lo, el sol ia anomenar Gaietà de MariaSantíssima.

No es pot dir lo bé que s'encuidàaquella mare de despertar dins el corde Sant Gaietà els sentiments de lapietat cristiana i molt prest se verenels resultats dels seus treballs amoro-sos. Les primeres paraules que pro-

nunciaci Sant foren els noms de Jesúsi de Maria, noms santíssims que repe-tia sovint després en els seus sermonsi escrivia a les seves cartes. Dòcil imanso sobre tota ponderació, sem-blava un angelet en carn humana.Desde la seva infantesa se mostràsempre tot inflamat de l'amor de Déui de la caritat en vers del pobres.Només tenia tres anys i a dins unacambra de casa seva ja hi va compon-dre una capelleta. Allà hi tenia unaitarci ple de flors i de llums i davantles imatges d'aquells Sants el seu corhi vessava fervoroses pregàries. Detant en tant, convidava tots el de lacasa a fer-hi oració i tenien grancomplacencia de veure com aquellninet tan petit els estimulava a tos a lapietat. Era cosa molt conmovedora,veure aquell infantò que sortia a laporta del seu oratori per demanarllimosna, que ell mateix depositavadesprés dins la ma dels pobrets. Nocontent amb això demanava qualquecoseta també als seus criats i als defora casa i sols per socórrer-los s'aflui-xava moltes vegades del berenar queli donava la seva mare. Nostre Senyoragraía aquella caritat i per estalviar-li les dolces renyades de qui el voliamés moderat en la seva mortificació,canviava prodigiosament amb florstot lo que tenia guardat dins una ciste-lla per els pobres de Jesucrist.

Estantja ben ensenyat desde petiteen les veritats de la nostra santa Fe,passava gust d'exercitar-se en senzi-lles controvèrsies i defensava ambardor Ien ensenyances catòliques. Déunostre Senyor, desde la seva infància,el preparava pels combats contraPheregia luterana. La seva mare, queper aquell temps havia perdut ja el seuespòs, vegent-lo tant despert, es cuidàde posar-lo a les escoles quan encarano tenia més de cinc anys. Correspon-gué tan bé a la sol·licitud maternal

que aviat fou l'admiració dels seusmestres i condeixebles. Les ocupaci-ons de l'escola no el distreguerengens de la pietat. El temps que lisobrava de l'estudi, Pempleavaenoircada dia la santa Missa, en cantar lesdivines alabances i a resar el Rosari ala Verge Santíssima. Sa confessavasovint i frissava de que arribas el diade poder fer la primera comunió peralimentar-se del pa dels àngels.

Encara nin, volgué el Senyor con-firmar-lo en la virtud i donar-li forçaper vèncer les seves passions. L'Es-perit Sant li va aparèixer en forma deblanca colometa, un dia que estavadins el jardí. Donà tres voltes damuntel seu cap i li digué: La pau sia en tuper sempre, o Gaietà! Ves alerta a noperder-la. I ja mai la va perdre.

Com va haver acabats els estudisde literatura d'on en sortí ben aprofi-tat, es va api ¡cara la fi losofia. Aquestsestudis en lloc d'allunyar-lo de lapietat, com succeeix molt sovint enels caps lleugers o als qui beuen laciència a fonts impures, serviren perconfirmar-lo més i més en la virtut.Visitava els malalts de l'Hospital ifeia molta de llimosna a n'els pobres,a qui hauria repartit tota la seva herèn-cia, si se l'hi haguessin comportat.Aquesta virtut a una edat tan tendre,va fer admirar tota la ciutat i així quel'anomenaven Sant.

A Pàdua, endemés de l'estudi deldret civil i eclesiàstic, va emprendrela teologia que li ajudà molt a donar-se de més bon cor a la virtut. La veritatteològica era pel seu esperit alimentde vida eterna i el mostrava per com-batre les batalles del Senyor. Dia 17de juliol de 1504, li donaren a Pàduala borla de doctor i a Vicensa l'adme-teren tot d'una al Col.legi d'advocats,qui l'elegiren pel seu Patró tan prontecom Clement X l'hagué inscrit a n'elcatàleg dels Sants.

14 vriany

CAPITOL IISant Gaietà se retira del món.

S'en va a Roma. Prelat Pontifici.S'ordena de sacerdot. Funda i re-forma els Oratoris.

Fastidiai Sant gaietà de les honresque el món l'afalagava, se resol adeixar-lo per a sempre mudant fins itot de vestuari. Pren la sotana clericali se retira a Rampazzo, petit llogaretde la seva família. Allà lluny de lespompes i vanitats del món, gosavatranquilament de les delícies de lavidacomtemplativa i al mateix tempspredicava a la gent d'aquell llogaretqui, per estar molt allunyada de laseva Parròquia, sentia molta faltad'instrucció religiosa. Desitjant queaquells cors senzills s'acostassin es-pesses vegades a rebre a Jesús Sagra-mentat, i hi feu aixecar a costes idespeses seves, una esglesieta dedi-cada a Santa Maria Magdalena i lisenyalà també rendes suficients per-què no hi faltas el culte.

Ja hi estava satisfet quan recolliaels fruits abundosos dels seus treballssaludables! Se creu que aquella sole-dat de Rampazzo formà el projecte derenovar dins l'Església de Jesucrist ladolça unió de la vida activa amb lacontemplativa, restaurant la manerade viure dels Apòstols. Però DéuNostre Senyor qui guiava tots els seuspassos, li feu abandonar aquell estageque li era tan deliciós i l'encaminà capa Roma amb gran sorpresa i descon-sol d'aquella pobre gent qui perdiaamb això el seu pare i el seu benefac-tor.

A n'aquella Ciutat Santa, no vaperdre un punt de les seves pràctiquesdevotes, al contrari, hi trobà ocasióper augmentaries i per fer-ne altres denoves. Sense que l'entretenguessinles belleses artístiques de la CiutatEterna, se dedicava amb tot i per tot asocórrer els pobres, especialment ver-gonyants,aservirels malalts de l'hos-pital i a visitar els monuments de la

pietat cristiana. Passava nits senceresdinslescatacumbesdelsmàrtirs, fent-se màrtir de caritat i tractava amb lespersones més distingides per la sevapietat i ciència, a fi de conèixer icopiar les seves virtuts. Ben aviats'escampà per dins Roma la bona olorde la santedat de Sant Gaietà i se donàa conèixer el seu gran sebre.

Així que arribà la fama de la sevabondat a n'el Papa Ju l i II, el feu prelatdomèstic per tenir-lo a n'el seu costat,i després Pronotari Apostòlic, digni-tat que obria el camí per arribar aCardenal. Va haver de consentir elSant en acceptar aquesta honra per nodisgustar el Papa que feia tant de casd'ell. La grandesa i esplendor de laCort Pontifícia no el distregueren gensni mica de la pietat. Era, com abans,humil i afable, i estava entregat del tota n'el servici del Papa i de l'Església.Va sebre interven ir tan acertadament,en temps de la famosa l l iga deCambray, entre Jul i II i els Senyors dela Repúbl ¡ca de Venècia que feu clou-re la pau entre les dues potestats,encara que la seva humildat li fesveure que se devia a altres el bonresultatd'aquelles negociacions. Ambmotiu de la mort de Jul i II tenguéocasió de renunciar la prelatura queretenia per pura atenció. Va sebrepresentar tan bé la seva causa a n'elsuccessor Lleó X, que li fou accepta-da la renúncia.

A l'edat de trenta anys va determi-nar de fer-se sacerdot després de tresanys de lluita entre la seva humildat ila seva caritat. Se preparà en tresmesos de recolliment i set dies dedijuni rigurós per la seva Missa nova,que celebrà el dia de Nadal a la Basí-lica de Santa Maria la Major, i a l'altara on es venera la menjadora delMinyonet Jesús.

No és cosa fàcil d'explicar les llà-grimes que tregueren els seus ulls enaquella ocasió i els suspirs amorososque s'escapaven cap a Déu del seu cor

tot inflamat. A n'aquell mateix altar itambé la nit santa de Nadal de l'any1517 havia merescut rebre de mansde Maria Santíssima el MinyonetJesús. Sant Josep i Sant Jeroni, qui hité allà les seves rellíquies, l'animavena prendre aquell tresor preciosíssim.

El gran ministeri de l'Encarnacióva ésser sempre la delícia del seu cor.Cada any componia a casa seva unBetlem i s'omplia de goig quan sentiales tocades dels fabiolets. Moltes fa-mílies cristianes, seguint l'exemplede San Gaietà, prengueren aquellasanta costum.

Mentres el Papa Lleó X convidavaels Prínceps cristians, per aixecar unaSanta Creuada contra els turcs quitractaven de fer-se seves les provínci-es catòliques, sant Gaietà, qui vetlavatambé per la defensa de la santa feamenaçada per la heregia luterana,reunia a l'Església de Sant Silvestre iSanta Dorotea els personatges mésdistingits pel seu sebre i per la sevapietat, els quals amb funcions religi-oses, conferències i altres pràctiquesde virtut cristiana feien la guerra al'error i combatien les batalles delSenyor. Així començà a Roma elcèlebre Oratori de la divina Amor,

vrjany 15

anomenat «antídoto de la heregía lu-terana». S'hi inscrigueren tot d'unamés de cinquanta confrares. Dins poctemps se va estendre aquest Oratori,gràcies a n'els treballs del Sant, permoltes ciutats d'Itàlia, i d'ell en sor-tiren per honra de l'església insignesPrelats i Cardenals i fins i tot un Papa(Paulo IV) i també els primers paresqui començaren la Congregació delsClerics Regulars.

La greu malaltia de sa mare obligàa sant Gaietà a visitar la seva pàtria.Quan passà per Loreto, celebrà missaa la santa Casa. A Vicensa volguéposar a l'hospital entre els pobresmalalts. Va servir a sa mare amb unesment de lo més afectuós, fins quemorí en els seus braços. Se va sebreper revelació que les seves pregàrieshavien alcaçat que Maria Santíssima,Sant Miquel i Santa Mònica s'enpujassen aquella ànima a n'el Cel.Allà mateix, ajudàa la venerable MareLaura Tiene a introduir a n'el seuconvent la regla extreta del seu Fun-dador.

Demanà també per ser admès al'Oratori de Sant Jeroni amb edifica-ció general de tothom, ja que la majorpart dels confrares eren pobres me-nestrals. Amb el seu zel i més encaraamb els eu exemple, animà als con-gregants a que practicassin més obresde pietat i freqüentassin més els santsSagraments, cosa molt descuidada enaquell temps. Posà a aquell Oratori deSant Jeroni el nom d'Oratori de ladivina Amor i afilià el de Roma. Aju-dat per els confrares i contribuint-hiell més que cap altre, aixecàa Vicensaun hospital més gran i els Vicenstinsseguint l'exemple del Sant visitaven iservien els pobres malalts que ell tantestimava.

El bon aroma que espargia per totarreu aquest nou Oratori de la divinaAmor, va moure els germans de SantSiró de Verona a afiliar-se a n'els deVicensa. SantGaietà va partirtotd'una

cap a Verona i al là, amb dos confraresdels més antics, va arreglar 1 ' incorpo-ració es feu dia 10 de jul iol de 1519.Ell les va compondre les regles, igràcies a les seves platiques i a n'elsseus bons consells, aquella reuniódonà en breu temps fruits abundososde pietat cristiana.

Cinc mesos hi va estar encara aVerona. Durant aquest temps preparàels Veronesos per les envestides del'heregia luterana i treballà en la re-forma de les seves costums bastantdecaigudes a causa de la llargaausencia del seu Pastor. Hi fundà tam-bé un hospital pels seus benvolgutsmalalts i els Veronesos seguint el seuexemple prest es distingiren per lesseves obres de misericòrdia. Mentrestant, quan ell més gosava de veure quea l'Oratori de Sant Siró i per tota laciutat de Verona creixia vigorosa laflamarada de caritat que hi havia en-cesa, Déu Nostre Senyor el cridà aVenècia per escampar-hi també elsprodigis del zel apostòloic.

La seva presència augmentà moltla bona fama queja tenien d'ell. Totd'una que arribà, es posà a fer obresde caritat. Distribuía llimosnes, visi-tava els presos, amb els seus doblerscomprava la llibertat dels qui estaventancats per deutes, rescatava qualqueesclau i anava a les galeres per predi-car a n'aquells desgraciats remadors.També als pobres malalts que eren ladelícia especial del seu cor, participa-ren de les obres benèfiques de la sevacaritat. A despeses seves va engrandirl'hospital de Venècia, li donà un noureglamet i procurà la seva execució.Va fundà també l'Església d'aquellmateix hospital l'Oratori de la divinaAmor, animant els confrares a servira n'els malalts. Sense pendre gens dedescans va moure la guerra a l'heregialuterana, fent veure a tothom els seusenganys i recomenant a n'els Veneci-ans la subjecció a n'el Papa tan atacatper l'Heresiarca Luterò.

CAPITOL IIISant Gaietà en temps de la pesta

de Roma. Forma el projecte de fun-dar una nova Ordre religiosa.

Obedient Sant Gaietà a la veu delseu Director, abandonà la ciutat deVenècia i prengué altre volta el camíde Roma. Allà hi trobà tot d'una laseva caritat un camp ben ample persacrificar-se en bé dels seus germans.La pesta s'havia estesa aleshores perla Ciutat Santa. Compatint-se el Santdels pobres empestats, amb un amorque no tenia por a la mateixa mortvolgué viure entre ells per socórrermil lor les seves necessitats. Anavamolt sovint als hospitals, visitava lescases dels ferits d'aquella epidèmia, iservint-los a tots amb gran humildai,els confortava i ajudava a morir bésense mai desmerèixer.

Els Romans estaven admirats deveure com un home tot sol podiaatendre a tantes coses. A n'aquellaocasió li feien molta pena les gransnecessitats del poble i més encara lapoca voluntat del Clero, i sempre es-tava pregant a Déu Nostre Senyor quel'inspiras de quins medis s'havia devaler per començar la desitjada refor-ma dels Ministres de l'Església deJesucrist.

Va escoltar el Senyor les sevespregàries. Guiat per la mà de Déu,comunicà els seus projectes al seuamicD. Bonifaci de Cola, confrare del'Oratori de ladiv ina Amorqui s'ofe-rí tot d 'una per company seu. DesprésMonsenyor Pere Juan Carafa, Bisbede Teati i confrare també de la divinaAmor, demanà a Sant Gaietà i obtenípoder per pendre part a una obra queell mateix ideava. S'hi va afegir unaltre confrare del mateix Oratori, D.Pau Consilieri. Aquests insignes per-sonatges inflamais del mateix esperitde Sant Gaietà foren els qui posaren laprimera pedra del Ordre Clèricsregulars.*

16 k.riany

EsportsTomeu Bauçà Frontera

Bon dia amics com anam, ja hempassat dos mesos que s'activitat es-portiva no ha estat de lo més mogudasi bé ha contat amb un acte moltpuntual com es tradicional TROFEUPASCUA ARIANY que com cadaany per a Pasqua torna a fer-moscompanyia quasi bé tot es dia, ja queencara que sa carrera només sia du-rant s'horabaixa tot lo dia se pot sentires truiet que duu una carrerad'aquestes característiques, hem decomençar dient que el Trofeu va ésserorganitzat brillantment un altre anyper el CC Ariany i patrocinat per elCIM endemés de ses col·laboracionsparticulars. El primer sector de lacarrera dels sub 23 i dels élits va obrires programa, el 92 participants havi-en de recórrer 101 kilometres, desta-cant sa pujada d'Orient. En es cap dedalt passava es primer en Tolo Macias(B. Ca'n Nadal) seguit per en Merca-dal i en Clamor que desgraciadamentva caure a sa darrera curva.

Sa carrera es va decidir en el pla,on es grup capdavanter se va anaresfondrant, a sa linea de meta la vanafrontar en solitari tres corredors :elrus Kodanipork, Dols i Tulkki aca-bant per aquest ordre sa carrera.

En es segon sector que eren 25voltes al circuit urbà (i vaja quin cir-cuit perquè si no ho heu provat mai seval la pena només per sebre lo quepateixen aquests corredors) va comp-tar amb 37 participants (els millorsclassificats del primer sector).

Toni Pujol i Toni Bon varen ésserels dos ciclistes més actius, a ells se'lsvaren ajuntar n'Alzamora i enKopanipork del mateix equip i quedefensaven causes comuns .

Però al final va ésser n'Alzamoraque en Dues darreres voltes portento-ses, no va tenir cap dificultat per im-posar-se en es segon sector, quedantsa clacificació general de sa carrera

de sa següent manera: Kopanipork,Jaume Dols i Jani Tulkki va ésser estercer.

Es temps que se disputava es pri-mer sector es varen disputar ses per-tinents carreres dels més joves co-mençant per els alevins que varentenir com a guanyador en BartomeuCardell, després se varen disputar sescarreres de infantils i cadets essent elsrespectius guanyadors en MiquelCaldentey i en Miquel Rubert, ja peracabar se va disputar una emocionantcarrera de Juvenils que va tenir unclar dominador demostrant que l'anyque ve pot donar un gran bot als d'élitaquest va ésser en Toni Colom.

Per aparcar ja ses bicicletes i talvegada lo únic trist que te aquestadiada de Pascua es no haver pogutaplaudir a cap dels nostres encara quejo esper en properes proves poderdisfrutar vegent correr ciclistesd'Ariany, abans d'acabar només feli-citar un cop més a s'Organització iesperar que l'any que ve vagi al man-co ¡gual de bé que aquest any.

Ja canviant d'esport passarem aparlar de Futbol ja que com tots elsque seguiu més a l'Ariany vos heupogut donar conte que esteim fent talvegada una de ses segones voltes mésinteressants de tota s'historia del nos-tre club, recordem que en aquestasegona temporada a segona regionalhan estat molts els entrebancs quehem tengut ja que ha estat una tempo-rada bastant negre en es capítol delesions i que endemés han vengut enmoments molt puntuals, però que grà-

cies en l'encert dels fitxatges de dar-rera hora i que estan donant un resul-tats més que positius, recordem que asa primera volta se varen aconsseguirdisset punts, els mateixos que en samitât de sa segona volta, només s'hanperdut 4 partits se n 'han empatats dosi se n'han guanyat cinc més i a equipscom el Mariense (que sempre te dónauna satisfacció especial i a més de samanera que com se va fer, ja que vaésser un dels derbis més intensos delsdarrers anys, ja que va tenir de totespulsions, gols, un penali en el dar-rer minut del partit i que va aturar elporter de l'Ariany i també altres co-ses...), al Valldemossa també dins caseva i sobretot el partit contra elLlucmajor (que com tots sabeu es unequip emblemàtic, ja que és un equipque té categories superiors i sempresolen ésser equips molt perillosos)que va ésser una bojeria total ja que seva guanyar per sis gols a dos ¡jugantun futbol de categoria superior, (llàs-tima que jo no ho vaig poder veure perforces majors).

També hem de significar quel 'equip de Penyes ha començat sasegona volta encara que no es ben bésa segona volta ja que es pot dir quehan començat una altre vegada de bellnou.

Bé i com queja he parlat massa peravui, deixarem coses per es mes queve, supós que m'he deixat moltes decoses però no vos preocupeu que totsortirà."

Fdog.:]oariFena:.

vriany 17

El Teatre Principal, activitats i programa

•i

X Temporadad'òpera

La flauta màgica"

«La flauta màgica» és una de lestres operes que es representaren en elteatre Principal de Palma, dins la Xtémpora d'òpera, la direcció escènicava córrer a càrrec de Stefano Poda, ladirecció musical era de FriederichHaider, i estava interpretada per JosepBros, Richard Bernstein, Scott Wilde,Teresa Verdera, Milagros Amador,juntament amb el cor del Teatre Prin-cipal i l'Orquestra Simfònica de Ba-lears.

La interpretació va ser excepcio-nal, tant el que fa referència al cantcom a la escenografia, en el paper deTamino hi havia Josep Bros, aPapageno l ' interpretava RichardBerstein, Teresa Verdera interpreta-va a Pamina, Milagros Poblador in-terpretava a la reina de la nit, ScottWilde interpretava a Sarastro.*

TEATRE PRINCIPAL

Xï i V.i'OKMM tt'OI'fcíMiMI'ORADA Df fifí íOS>Í:K.A SI Así ¡N AÍSA5ON D:')!>f.KA<>!>! :K^SA!Sí>N |.

H yConsell Insular de Malíotca

Objectius i programació 1996-1997

TEATRE PRINCIPALPALMA DE MALLORCA

Les línies d'actuació del TeatrePrincipal es poden resumir en trespunts:

- Primar la qualitat amb especta-cles de reconegut prestigi.

- Prioritzar el teatre en català.- Potenciar les produccions pròpi-

es intentant donar-lis un màxim dequalitat.

Un dels objectius principals ésapropar el Teatre Principal als ma-llorquins, que sigui un referent cultu-ral de primer ordre, ha d'esser unaeina d'importància cabdal en la recu-peració i normalització de la nostrallengua. Aquest apropament a la soci-etat passa necessàriament per obrirles portes del Teatre a les companyiesde Mallorca, afavorint la seva inclu-sió en la programació del Teatre.

PROGRAMACIÓ 1996Del 15 de març al 12 de maig: X

Tempora d'òperaDel 16 al 26 de maig: «El Llibre de

les Bèsties» de Ramón Llul l a càrrecde Els Comediants.

Del 28 de maig al 9 de juny: «ElCadàver» de Miquel López Crespí acàrrec del grup Taula Rodona.

Dia 1 de juny: «Raimon en con-cert» acompanyat de 4 músics.

Del 10 al 16 de juny: teatre deBunyola; muntage i esqueixos de di-versos autors.

TEMPORADA 96/97Un conjunt de raons tècniques han

fet que la propera temporada d'òperaes faci al llarg dels mesos de Novem-bre 96, març 97, i maig 97. Els motiusd'aquest canvi en la programació dela temporada operística han estat: lafacilitat per a l'orquestra, facilitats

v*v

Consell Insularde Mallorca

per als Cors i sobre tot per a poderdiversificar l'oferta de teatre en altresàmbits com el teatre, la dansa, i altresmanifestacions artístiques i culturals.

PROJECTES EN PREPARA-CIÓ

«Don Pasquale» de Donizatti (con-tractació a Cordova)

«Don carlo» de Verdi (producciópròpia)

«Un Ballo in Maschera» (co-pro-ducció)

Òpera per a estudiants (a determi-nar)

Concert (a determinar)Produccions pròpies«La Dida» de Llorenç Galmés«Faust» de Llorenç Villalonga«Un regne enmig del mar» de

Guillem d'EfakCONTRACTACIONSEstam en contacte amb diverses

companyies:- Compañía Nacional de Teatro

Clásico- Teatre Lliure- Producció Centre Dramàtic de

Catalunya «Sweeney Todd», ambConstantino Romero. Direcció escè-nica de Mario Gas.

Contractació Xesc FortezaCONCERTS I ALTRES ACTI-

VITATS A DETERMINAR.Actes culturals diversos- Encontre de compositors- Congrés In ternacional de

Rondaística.B

IX

TEST CULTURALCom supòs ja sabeu, enguany es

conmemora que fa 100 anys es publi-caren les «Róndales Mallorquines».Per conmemorar tal aconte¡xement,es duran a terme al llarg de tot l'anyuna sèrie de manifestacions culturalsaixí com publicacions de la vida iobra de l'autor de les mateixes.

I nosaltres, ja començarem ambaquest test per veure com anam deconeixements damunt aquesta obracapdal de la literatura mallorquina.

1.- Les «Rondaies Mallorquines»,foren publicades per en «Jordi d'esRacó». Sabries dir a quin autor perta-nyia aquest pseudònim?

- Mossèn Antoni Ma Alcover- Joan Alcover- Salvador Galmés- Miquel Costa i Llobera2.- Sabries dir de quants volums

està formada la colecció completa deles rondaies?

-35-12-24-503.- Els 24 volums, recolleixen una

quantitat determinada de rondaies,sabries dir quantes?

-450-325-270- 1254.- A quin poble va néixer Mossèn

Antoni Ma Alcover?- Santanyí-Artà- Manacor- Andratx5.- Mossèn Alcover, va venir en

diverses ocasions al nostre poble iaixí queda reflexat als arxius parro-quials. Per tal motiu, D. Mateu Amo-rós, un enamorat de la seva obra va ferinstal·lar una placa conmemorativa ala façana de l'església d'Ariany. Sa-bries dir a quin any es va col·locar?

- 1969

/\riany

PassatempsBiel Tovell

- 1982- 1965- 1974LLETRES CREUADESHoritzontals:A) Símbol químic del

sofre. B) Massa d'aigua salada quecobreix una gran part de la superfíciede la terra. C) Està un au damunt elsous per donarlos calor necessària peral desenvolupament de l'embrió i perla naixença dels pollets. D) Instru-ment que consisteix en una fulla llar-güera, generalment d'acer amb unavora afilada, proveitd'un mànec i queserveix pertallar. E)Què fa el nombrede sis. Nom d'un arbre oriental delqual procedeix la fusta dita banús. F)Substància resinosa aromàtica queflueix de certs arbusts dels gènerecistus. G) Tercera persona singularpresent indicatiu del verb remetre. H)Expulsió sobtada i generalment sono-ra, de gassos de l'estómac per la boca.I) Consonant.

Verticals: 1 ) La mateixa que A. 2)President d'un equip de futbol de laprimera divisió espanyola que no escaracteritza presisament pels seusbons modals. 3) Unir en matrimoni.4) Bossa on es porta les monedes. 5)Que posseeix la ciència; que té conei-xements molt vastos. Inclinació de lavoluntat qualcú o a qualca cosa. 6)Rave petit. 7) Escrit signat en que esdeclara haver rebut d'algú alguna cosa.8) Present indicatiu del verb témer. 9)Consonant.

5 6 7 8 9

PENSAMENTS- La mesura de l'amor, és estimar

sense mesura. (Sant Agustí)- Qui té motiu per viure, és capaç

de soportar com fer-ho. (Frankl)- Cada nou amic que guanyam en

la carrera de la vida, ens perfeccionai enriqueix. (Unamuno)

- Les solucions, no depenen delspunts de vista, sino de la naturalesadels problemes. (Antonio Verdú)

REFRANYER POPULAR- Març ventós,Abril plujós,i Maig humit,fan el pagès ric.- El Març té trenta-un dies i tres

centes fasomies.- A bon pagès per Sant Jordi, ja sap

lo que farà s'ordi.- No diguis hivern passat, que Sant

Jordi no hagui estat.•

Solucions als passatemps

Test cultural1.- Mossèn Antoni Ma

Alcover.2.-243.-2704.- Manacor5.- 1982Lletres creuadesHoritzontals: A) S. B)

Mar. C) Covar. D) Ganivet. E)Sisè. Eben. F) Làdanum. G)Remet. H) Rot. I) R.

Verticals: 1)8.2) Gil. 3)Casar. 4) Moneder. 5)Savi.Amor. 6) Ravenet. 7)Rebut. 8) Tem. 9) N

^iMany 19

Josep Mascaró Pasarius, Medalla d'Or de la CAIB 1996Associació de Premsa Forana de Mallorca

A proposta del president del Go-vern Balear, l'executiu aprovà dia 15 defebrer passat la concessió de la Medallad'Or de laComunitatAutònomaa JosepMascaró Pasarius pels seus mereixe-ments intel·lectuals, d'investigació i sal-vaguarda de la toponímia de les IllesBalears, i per la contribució dels seustreballs a la defensa, catagolació i con-creció del llegat arqueològic de les nos-tres Illes.

Josep Mascaró Pasarius, nat aAlaior (Menorca) l'any 1923, està con-siderat com una de les principals autori-tats en el camp de l'investigació arque-ològica i toponímica de les illes Balears.

De formació autodidacta, Mas-caró Pasarius ha duit a terme una impor-tant labor investigadora tant a Mallorcacom a Menorca. La seva incansablerecerca li ha permès descobrir gravatsrupestres, dòlmens, pujols fortificais ireductes preh¡stories costaners, així com

restes de noves taules.La seva obra intel·lectual ha apor-

tat a la cul tura de les nostres illesimportantíssims repertoris complets, in-ventaris, catàlegs i sistematitzacions ta-xonòmiques d'un valor cultural incalcu-lable. De la seva obra ingent, MascaróPasarius destaca el Corpus de toponímiade Mallorca i el Mapa General deMallorca, obres a les quals va dedicar deuanys de la seva vida. El professor LluísPerico! s'ha referit a l'investigador me-norquí amb les paraules següents: «Lesseves ambicioses empreses ens espantenpel treball monumental que suposen».PereFullana, directorexecutiudelaGranEnciclopèdia de Mallorca ha dit sobreMascaró Pasarius que «el seu gran mèritha estat la tenacitat i la capacitat de l lui taen una època difícil per a la nostra cultu-ra». Francesc de Borja Moll, un altremenorquí il·lustre i polifacètic, va afir-mar que «el Corpus de toponímia, com

abans el Mapa General de Mallorca, hanascut sota els millors auspicis, ja que hatengut la gràcia d'interessar tota classe depersones».

Són nombrosos els premis queMascaró Pasarius ha guanyat al llarg de laseva vida. En destacam el Jaume I d'in-vestigació de l ' Insti tut d'Estudis Cata-lans, aconseguit en dues ocasions en 1957i 1983; el Ciutat de Palma (1962); elJosep Puig i Cadafalch d'Arqueologia(1964); el Joan Ramis i Ramis de l'Ate-rreu de Maó (1968); el d'ArqueologiaBalear Luis R. Amorós ( 1972) i el SanchisGuarner(l989).

Mascaró Pasarius és actualmentmembre de la Real Acadèmia de la Histo-ria y de las Bellas Artes de San Fernandoamb seu a Madrid, de la Reial Acadèmiade Belles Arts de Sant Sebastià de Palmai també de l ' Ins t i tu t Menorquí d'Estudis.

Josep Mascaró Pasarius, Medalla d'Orde la Comunitat Autònoma de les Il lesBalears 1996."

Visita dels Marquesos a Ariany, era l'any 1967

^•tijattajjgmgejji• ,-• -

Vista de la Plaça de sa Creu el dia que els Marquesos varen venir com podeu veure ha canviat un poc, es poden veureles cases de s'Auberg al fons, antigues cases del Marquesat, com també es poden veure un poc els majestuosos pins dela Plaça de l'església. Devora la Creu es pot veure com la banda de música intepretava una peça.

20 vriany

- A on vas tan empimpollada?- Ido mira, volia anar a fira a

Sineu.- Jo fa molt de temps que no hi

vaig, ja he perdut s'humor, menosmal que s'homo hi va i me duu unsiurell.

- I què has de fotre un siurell,encara fos una greixonera!

- Punyetes, per decorar, això éssa tradició, que no has sentit contarmai que un temps quan hi anavensempre venien per lo menos ambun siurell, i quan eren per deversSon Ponset, tots es posaven a siu-lar perquè sabessin que venien defira.

- Lo quejo no sé és com tots espobles tenen fira i noltros mos hemde conformar amb so mercat desdijous.

-1 gràcies, perquè un temps niaixò teníem, endemés de què volsque la facin, o qui l'ha de moure?

- Fotre, s'Ajuntament! ü i quil'ha de fer?, no són es qui tenen esduros, idò què paguin!

- Ja hi som!, te torbaves a par-lar-ne.

- Idò ja me diràs! què hem de sernoltros que mos hem de posar al«frente»?

- Jo no ho sé, però trob que jafan moltes coses

-Qui?- Es de s'Ajuntament- Digués què fan?- Anaren a n'es funeral d'es

Marquès, es divendres Sant du-gueren es ciri a sa «porfessor» i esdia de Pasco varen anar a«s'Encuentro», què trobes quejano n'hi ha abastament?

- Requaranta Bet putes! quinafeina, per això serveix qualsevol!

Sa farola- Idò què vols més?- Obres, vull jo, obres! ! ! Fa 3 ò

4 anys que tenen es Local i estàigual, sentim parlar de sa plaça des'Auberg i encara no hi ha ni esfonaments, sa meitat de plaquesd'es carrers estan per enterra, sesrajoles de sa Plaça han baldufat, esPou Bo no sé quants d'anys fa queestà començat, es cementeri estàsense acabar, no hi ha senyals detràfic per cap cantó, tots es poblestenen es punt verd menos noltros,ses moreres sense bancs per seure,i jo que vols que et digui, no sé comestàs tan embambada amb aquestajuntament.

- Deus haver quedat ben a ple,has fet tremolar més sa terra ambaquesta l le tania que es«terremòtol» de s'altre dia.

- I ara què pûtes dius de«terremòtols»?

- O no t'en temeres?- No, i quan va ser?No sé quin dia era, però era a

trenc d'auba i vaig sentir com unaremor fonda...

- De pardala, devia ser un petd'es teu homo!

- No fotre, es vidres i tot tremo-laren, i un bon susto que m'en vaigdur. Els diaris i tot en parlaren.

- No les pots escoltar, per ven-dre són capaços d'inventar-se sesnotícies.

- Bé i què hem d'anar a discutir,si ho vols creure ho creus i si no,no.

- De lo que me vaig témer vaésser d'es foc que hi va haver an'es carrer Esperança, me vaig ai-xecar a fer un rói i vaig sentir moltde renou de cotxes i per avall s'hadit a veure trui.

- T'assegur que va ser una bonafeta.

- Però, i què va passar?- És un misteri, res xum xum.-Sí, parla d'altres coses, perquè

això ni mos ve ni mos va.-1 ara que me ve a sa memòria,

no et vaig veure a n'es funeral desMarquès.

- No, idò hi vaig anar, perquèencara que no el conegués, el teniacom si fos de sa família, no sortiainformació seva que no la llegís,endemés quan deia que era esMarquès d'Ariany me sentia moltidentificada, amb una paraula, meva saber molt de greu.

- Ja t'ha tornat sortir sa venanoble, a jo me va saber més greuquan sa va morir n'Encarna,almanco m'entretenia tot s'hora-baixa.

- Valdria més t'entretenguessisamb altres coses.

- I què vols que faci a sa mevaedat?

- Anar a cercar esparces, cara-gols o a caminar, que no fa mal aningú i a sa nostra edat ja va bé.

- Sí, es metge m'ho harecomenat per es reuma.

- Ara que es dia s'allarga hipodem començar a anar

- Sí, perqué ajo tota sola no mefa gaire gràcia.

- Idò podem començar en voler,bé m'en vaig perquè sinó arribaréa Sineu a misses dites.

- Bé, jame duras un siurell,jasvint duros!

- Serà magre!!!"