ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill,...

32
1 ESPARREGUERA com vas? 1 LA REVISTA D’ESPARREGUERA NÚMERO 122 3 GENER-FEBRER 2012 1

Transcript of ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill,...

Page 1: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

1

ESPARREGUERA

com vas?

1

LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 122

AGOST-SETEMBRE 2011

3€

GENER-FEBRER 2012

1

Page 2: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset2

Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de

l’Escola d’Arts Plàstiques que ens fessin tires còmiques

sobre el Transport públic, aquest n’és el resultat. Val

molt la pena dedicar-hi uns minuts.

Page 3: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

3

SETSETSET.CAT

NÚMERO 122

gener-febrer 2012

600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset AC

Apartat 24

[email protected]

08292 Esparreguera.

93 777 84 21

Director: Joan Espinach

Consell de redacció: Miquel Altadill, Mi-

guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-

gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

Mas, Carme Paltor, Edmon Piqué, Toni

Puig, Ingrid Regalado, Carles Reynés.

Consell d’opinió: Josep Maria Brunet,

Enric Gili, Eloi Mestre, Ramon París, Jo-

sep Paulo, Josep Ràfols. Opinió: Anna

Valldeperas, Teresa Prats, Josep Paulo,

Paquita Vives, Eduard Rivas, Carles Rey-

nés, Edmon Piqué, Josep Ràfols, Ade Pa-

lomar i Gerard Bidegain. Col·laboració:

Equip La Sargantana - Collbató. Còmic:

Alumnes de Còmic Escola d’Arts Plàsti-

ques. Fotografi a: Alumnes de fotografi a

Escola d’Arts Plàstiques.

Correcció: Rita Maria Vila

Publicitat: 620 810 890

Disseny i distribució: TD’G

Impressió: Gilaver

La revista 777 Comunica és membre de

l’Associació Catalana de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa

necessàriament seves les opinions ni els

criteris exposats pels seus

col·laboradors.

La revista 777 Comunica no es fa

responsable de les opinions exposades

pels seus col·laboradors.

En el cas que el lector vulgui escriure

una carta o enviar alguna col·laboració

ho pot fer per c/e: [email protected]

o a l’apartat 24 de correus.

SUMARI

2 LA TIRA El Transport vist pels alumnes

de l’Escola d’Arts Plàstiques

5 EDITORIAL La redacció

6 APARTAT 24

7 EL TEMPS ENRIC GILI

8 ESPARREGUERA, COM VAS? Ingrid Regalado, Miguel Badajoz

i Edmon Piqué

14 RECULL DE PREMSA Oriol Esteve

16 ELS SETS DEL 777 Redacció

18 RACÓ D’HISTÒRIA Josep Ràfols

21 ÉS MOLT BELLA LA COMARCA… Equip La Sargantana

22 PARADA CULTURAL Gerard Bidegain

29 VERSIÓ 2011 Gerard bidegain

30 L’ENTREVISTA ELOI MESTRE

Carles Reynés

Page 4: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset4

Page 5: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

5

Comencem l’any amb noves retallades. Són notícia però ja no

ens sorprenen. Sembla que ens haguem de limitar a endevinar

a què haurem de renunciar aquesta vegada i a qui li tocarà el

rebre. Les retallades ens indignen i ens esgoten, ens esveren,

però també ens fan refl exionar, ens causen maldecaps però

també ens fan buscar solucions i alternatives, ens fan evi-

dents les desigualtats però també ens permeten cercar punts

de trobada i sobretot de partida.

Amb les retallades hem vist com entre tots hem estirat més el

braç que la màniga, i els polítics ens hi han empès deixant-

nos tirar de veta fi ns que ja no hem pogut lligar els gossos amb

llonganisses. El Fons Monetari Internacional ens diu que

aquest any 2012 ja no disposarem de prous llonganisses ni

per alimentar als gossos i que, potser –permetin-nos la llicèn-

cia– ens l’haurem de menjar, el gos.

La retallada del transport públic ens farà moure més que mai.

A Esparreguera haurem de prescindir del mar –no ens pas-

sem– i de l’aire –l’Aeri és tancat, però buscarem totes les so-

lucions possibles per seguir movent-nos per terra. En aquest

número del 777 mirarem d’aprofundir-hi i, entre tots, debatre-

ho. Per altra banda la retallada de l’educació ens empentarà a

aprendre més d’una lliçó i a buscar tres peus al gat per seguir

gaudint d’un ensenyament de qualitat. La retallada en sanitat

ens farà més forts perquè retornarem –d’alguna manera- als

orígens. La retallada de cultura ens incentivarà a crear-ne

més i a no donar-nos per vençuts: com més crisi més cultura.

Si ens retallen drets és perquè encara en tenim…. Oh i tant

que en tenim!

Tenim prous motius, il·lusió, capacitat, eines i enginy per ca-

nalitzar i tirar endavant projectes col·lectius, que mai ens

podran retallar: cultivar la nostra consciencia i l’esperit social.

És per aquesta raó que en una bona i llarga tarda de dissabte,

un grup de joves sobradament motivats decidíem que assu-

míem el que es considera un esport de risc en aquests temps:

un compromís. Agafar el relleu generacional d’aquesta revis-

ta. Perquè és temps d’inversions ara, d’un altre tipus d’inver-

sions, i sobretot de riure plegats, de riure molt. Ens acompa-

nyeu, oi? Ja ho sabeu, el 777 és casa vostra.

Page 6: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset6

APARTAT 24

Sí, això devien dir els fans de l’aeri el dia que va

quedar instal·lat. I això és el que diem els con-

traris a la seva instal·lació: aquí tenim una

andròmina que va costar més de 800 milions

de pessetes i ara resulta massa cara de man-

tenir. No dubto que a algú li pot haver anat bé,

ja sabem que tot s’aprofi ta en aquest món.

Però era sensat llençar tants milions per a un

transport d’ús minoritari? Què carat els van

explicar a la Unió Europea perquè els fessin

cas? És clar que així li va a la UE, deuen haver

gastat molts diners com ara els d’aquest cas!

Era un transport que es podia fer amb un mi-

crobús llançadora que hauria satisfet de llarg

les necessitats: i no em digueu que resulta

molt car; si més no, no necessitava instal-

lacions milionàries! I hauríem viatjat més ca-

lentons que no pas en aquella vagoneta gèlida.

I per a més INRI, s’ha de disposar d’un autocar

que faci el servei en cas de vent! Voleu res més

absurd? Ara sembla que se substitueix amb

més viatges del bus ordinari, tot i que m’han

dit que el nombre de viatges no és equivalent.

I també té una “gràcia “ el tal transport. No sé

si ja s’ha donat el cas. Però sabeu què repre-

senta quedar-se penjat allà dalt en cas d’ava-

ria? (i d’avaries se’n poden produir, ho sabem

prou bé els que esquiem). Doncs resulta d’allò

més “emocionant”, sobretot si un no té l’esperit

aventurer, cosa que mínimament tenen els

esquiadors. I si el contratemps passa a l’hi-

vern, ja no cal que us digui com és d’agradable

i de refrescant! I tot plegat, per un transport

altament defi citari; ja sabem que el transport

públic ho és, de defi citari, però pot ser-ho de

forma raonable i certament en aquest cas no

ho era. I pensar que algú qualifi cat per a opi-

nar ens va dir “si més no, serà pintoresc”! Ja ho

veieu, en pintoresquismes llencem els diners

de la Unió Europea (que al capdavall són ben

bé de tots) i, per al manteniment, els de la Ge-

neralitat, que encara són més nostres!

Aquí el tenim, doncs, esperant temps millors,

que no sembla que siguin gaire propers si tenim

en compte com està la situació econòmica!

JA EL TENIM AQUÍ, RITA MARIA VILA

CARTES AL DIRECTOR

amb el setsetset pel mónMiquel Altadill va

portar el 777 fi ns

a Jerusalem

aquest Nadal.

Page 7: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

7

El temps del mes de desembre a Esparreguera

Com ha dada especial a destacar ha estat l’absència

total de pluja situació que s’ha repetit durant set

mesos de desembre en els darrers 50 anys, el darrer

dels quals va ésser el desembre de 1999. Un altre fet

a subratllar ha esta l’absència de fred rigorós que ha

permès que la temperatura mitjana hagi estat de

9,1ºC superant amb 1,3ºC el valor habitual. El dia 14

amb vent de l’oest es va assolir la temperatura màxi-

ma del mes amb 18,5ºC. La mica de fred es va enre-

gistrar la darrera setmana del mes amb tres dies de

temperatures mínimes negatives sent la més baixa

de -2º el dia 28. El cop de vent més fort es va donar el

dia 30 amb 53,1 km/h de NW a les 15 hores. Del fi nal

de mes s’han de destacar les altes pressions que ar-

riben fi ns a 1034 hPa el dia Sant Esteve.

Dades a destacar del mes

Temperatura mitjana: 9,1ºC.

Mitjana de les màximes: 13,8ºC.

Mitjana de les mínimes: 4,4ºC.

Temperatura màxima: 18,5ºC el dia 14

Temperatura mínima: -2,0ºC el dia 28

Precipitació: inapreciable

Precipitació acumulada l’any 2011: 610,5 l/m2

El temps del mes de gener a Esparreguera.

Les característiques del gener de 2012 es poden re-

sumir dient poc fred i poca pluja. La temperatura

mitjana amb 8,3ºC així ho confi rma. La temperatura

màxima del mes es va enregistrar el dia 5, amb 16,5º

i la mínima el dia 14 amb 1ºC negatiu, únic dia amb

temperatures negatives de tot el mes. En general hem

tingut un temps molt estable i amb altes pressions

durant la major part del mes que ens ha donat matins

fresquets i tardes amb temperatures suaus, ja que

hem gaudit de 23 dies de sol. És a partir del dia 25 que

les temperatures mínimes sofreixen una davallada

que es manté fi ns a fi nals de mes. Amb relació a la

pluja aquest gener a seguit la tònica del darrer de-

sembre, s’han recollit 0,5 mm en tres vegades o sigui

pràcticament dos mesos seguits sense pluja.

Dades a destacar del mes:

Temperatura mitjana: 8,3ºC

Mitjana de les màximes: 13,0ºC

Mitjana de les mínimes: 3,5ºC

Màxima del mes: 16,5ºC el dia 5

Mínima del mes: -1,0ºC el dia14

Precipitació: 0,5 mm en 3 dies

Precipitació darrers 12 mesos: 583,3 mm

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

Resum de la meteorologia de l’any 2011 a Esparreguera

L’observació del quadre de dades mensuals ens permet afi rmar que hem gaudit d’un

clima relativament suau. Així la temperatura mitjana de tot l’any que ha estat de 17,17ºC

la més elevada del període 1980 a 2010, juntament amb les mitjanes de les màximes i

mínimes, ens demostren que hem tingut un hivern suau i un estiu poc calorós si excep-

tuem la darrera setmana d’agost. Referent al fred només hem sofert 9 dies de tempe-

ratures negatives centrades en els mesos de gener (6 dies) i desembre (3 dies) essent la

més baixa de -3,5ºC el 24 de gener. Respecte l’estiu els dies amb temperatures superi-

ors als 30ºC s’han enregistrat 11 dies el juliol i 23 a l’agost, sent la màxima assolida de

37ºC el dia 21 d’agost. La pluja recollida durant l’any natural ha estat de 610,5 litres/m2

caiguda en 67 dies i dos mesos sense pluja: l’agost i el desembre.

RESUM DEL TEMPS 2011Enric Gili

Gener 8,2º 13,3º 3,2º 20,5º -3,5º 24,7 6

Febrer 10,2º 15,5º 4,7º 21,5º 0,5º 10,8 6

Març 12,1º 17,1º 7,1º 25,5º 1,5º 110,9 9

Abril 17,4º 23,5º 11,4º 32,0º 6,5º 32,8 9

Maig 20,5º 26,5º 14,5º 32,5º 11,0º 109,2 4

Juny 22,3º 27,7º 16,9º 33,5º 12,5º 97,9 6

Juliol 23,3º 29,6º 18,9º 33,5º 15,0º 31,0º 5

Agost 26,1º 32,2º 20,0º 37,0º 15,5º lp 1

Setembre 23,7º 29,6º 17,8º 33,0º 12,0º 18,6 3

Octubre 19,0º 24,8º 13,3º 33,0º 7,01º 57,1 5

Novembre 14,1º 17,9º 10,3º 23,5º 4,0º 117,5 12

Desembre 9,1º 13,8º 4,4º 18,5º -2,0º lp 1

17,17º 22,62º 11,87º 37,0º -3,5º 610,5 67

2010 15,42º 20,99º 11,02º 37,5º -3,0º 723,1 99

2011 Temp. Mitjana Mitjana Màxima Mínima Pluja Dies mitjana màximes mínimes mes mes L/m2 pluja

Page 8: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset8

Si entenem el transport públic com

una resposta a la demanda ciutadana

de mobilitat, accessible a tothom,

econòmicament assequible, que

suposi una alternativa real al transport

privat i que garanteixi una qualitat del

servei; podem observar que aquests

trets s’estan diluint. Actualment el

cost del servei augmenta notablement

malgrat que l’increment del preu no

es tradueix en cap millora. A més a

mes, la disminució de la freqüència de

pas i l’ajustament de trajectes, sovint

disminueix l’utilitat del servei i per

tant no dóna resposta a les necessitats

reals de la població. Esparreguera no

n’és una excepció i també n’està patint

les conseqüències. En els darrers

mesos la mobilitat a la nostra vila

s’ha vist afectada per les retallades

econòmiques que es duen a terme arreu

del país. Aquesta situació actual, no

només limita les opcions ja existents,

sinó que fa perillar el plantejament de

projectes futurs que puguin millorar la

connectivitat d’Esparreguera.

Esparreguera diga’ns què necessites i et direm què tensHistòricament, i a causa de la seva situació

geogràfi ca, Esparreguera ha quedat al marge

dels grans eixos ferroviaris dels que gaudeixen

poblacions veïnes. Per suplir aquesta man-

cança ha hagut de potenciar la comunicació

amb els municipis que disposen d’estacions

de tren, com és el cas de Martorell, Olesa de

Montserrat o Abrera, per accedir més fàcil-

ment als grans nuclis i a Barcelona.

Amb l’accés a poblacions que tenen connexió

directe amb grans ciutats, Esparreguera veu

solucionada de manera indirecta l’accés als

serveis més propis d’una gran ciutat, com pot

ser un gran hospital, una universitat o un cen-

tre de formació específi ca.

TRANSPORT PÚBLIC

Esparreguera, com vas?

Segons l’estudi de la mobilitat del municipi

d’Esparreguera (FormaPlan 2006), elaborat per

la Diputació de Barcelona, una part important

dels veïns d’Esparreguera que s’han de des-

plaçar fora del municipi es dirigeixen a Marto-

rell, Abrera i Barcelona, essent, en aquest or-

dre, els destins més habituals.

No obstant, donada la confi guració d’Esparre-

guera i l’existència de nuclis perifèrics allu-

nyats del centre del poble, existeix també una

necessitat interna de comunicació. El conjunt

de barris que van néixer com a urbanitzacions

suposaven ja al 2006 una mica més del 25%

de la població i per tant són un element impor-

tant quan a la mobilitat generada al municipi

(FormaPlan 2006). Això s’accentua si tenim en

compte que aquests barris no disposen dels

mateixos serveis i depenen exclusivament

dels que es troben al centre de la vila.

Així, aproximadament una tercera part de la

mobilitat obligatòria a Esparreguera es cor-

respon a desplaçaments interns (FormaPlan

2006).

En aquest període de profunds

canvis estructurals i conceptuals

en els serveis públics, elements

com el transport també s’estan

veient afectats. És possible que

el transport públic ja no sigui en

essència el que era.

SÍL

VIA

GO

NZ

ÁLE

Z

TEXT:

Edmon Piqué

Miguel Badajoz

Ingrid Regalado

FOTOS:

Alumnes del taller

de fotografi a de

l’Escola d’Arts

Plàstiques

Page 9: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

9

El bus urbà ha estat i és, ara per ara, l’únic

mitjà de transport públic que fa front a les

necessitats de mobilitat interna del municipi.

Tot i que malauradament zones com la Colònia

Sedó o Can Vinyals han quedat sempre exclo-

ses d’aquest servei, aquest és l’únic mitjà del

que disposen els barris més allunyats com

Can Rial i Mas d’en Gall, o també La Plana, per

connectar amb el centre de la vila.

Els usuaris més habituals del bus urbà són

gent gran i joves dels barris més allunyats

que no disposen de cotxe i que no tenen cap

altre opció de transport, però cal dir que mai

no ha arribat a ser una mesura dissuasiva

real del vehicle privat per a la resta de veïns;

malauradament les característiques del pro-

pi servei han fet d’aquest transport una alter-

nativa gens competitiva front el cotxe o fi ns i

tot la ruta a peu.

OPINIÓ

PER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

ME’N VAIG A PEUJa fa molt de temps, encara hi havia la idea

d’allò que s’anomenava l’interès col·lectiu, el

bé comú… o potser imagino que hi havia una

època així? És probable que no hagin desa-

paregut aquests conceptes, però estan tan

instaurades altres idees com la qualitat de

vida i l’estat del benestar, que sense adonar-

nos anem desertant del grup i ens repapem

en la sòrdida individualitat. Però alguns ja

comencen a adonar-se que això tant escam-

pat de la crisi, no signifi ca només una retalla-

da econòmica als sous i els serveis públics

dels ciutadans, sinó quelcom pitjor: deterio-

rar el teixit social i cultural amb la possibilitat

d’eliminar-lo. Quan una vegada i altra sentim

a dir per boca de gestors polítics i econòmics,

la paraula llibertat, mai sabem a quina lliber-

tat es refereixen o per a qui? Però ja hem

après que la llibertat sense límits dels uns,

és la submissió dels altres; per això calen

posicions noves, fortes i decidides que vegin

clar que en front d’una crisi global amb l’eti-

queta de “crisi econòmica”, ha de ser precisa-

ment la economia la que s’ha de subordinar

al benestar de tothom i no al revés . Fa apro-

ximadament 20 anys, just als inicis de la

revista 777, es projectava una Esparreguera

de grans dimensions, una Esparreguera que

passés dels cinc mil als vint mil habitants,

que passés de ser un poble per anar a peu, a

ser un poble per anar amb cotxe i adaptat al

cotxe. “És inevitable, el progrés no hi ha qui

el deturi”, deien. I com que prevalia la econo-

mia, per damunt del benestar de tothom,

des d’aleshores, el poble és ple de cotxes. I

el poble s’ha acostumat tant al cotxe que ja

no en pot prescindir. I amb el cotxe ens hem

acostumat a moltes altres coses de les

quals tampoc no en podem prescindir. I des

d’aleshores ja res ha esdevingut sostenible:

ni el cotxe, ni el barri, ni el poble, ni nosaltres

mateixos. Però sempre hi la possibilitat

d’esmentar la paraula crisi amb un somriu-

re a la boca. La revista 777 també està en

crisi, sempre ho ha estat, però aquesta ve-

gada té cares noves i el que és millor, idees

noves. Perquè estar en crisi vol dir tenir

l’afany de canviar i tenir la voluntat de fer-ho

millor que abans. Aquesta és l’aposta del

nou 777, en una època difícil, segur, però no

per això menys engrescadora que la de fa

aproximadament 20 anys. El repte és difícil i

calen moviments serens: “el camí fa pujada i

me’n vaig a peu”. (J.M. Serrat)

Aquest any aquest servei és objecte d’una

forta retallada; Es redueixen de 27 a 17 les

parades (una reducció del 37%), eliminant

aquelles més properes i interiors del nucli ur-

bà i deixant intactes les dels barris més peri-

fèrics. Es redueixen també els horaris, en un

27% els dies feiners i en un 44% els dissabtes

i festius, eliminant gairebé del tot el servei en

caps de setmana.

Totes aquestes reduccions, irònicament, ve-

nen acompanyades, en la majoria de casos,

d’un increment en el preu del tiquet, des d’un

12% d’una T-10 a un 40% d’un bitllet senzill. El

resultat és que el servei no només desenco-

ratja a possibles nous usuaris sinó que limita i

difi culta molt l’ús dels que en són totalment

dependents.

El Bus Urbà, connectant Esparreguera amb sí mateixa

IÑIG

O

el servei desencoratja a possibles nous usuaris i difi culta l’ús dels que en són totalment dependents

Page 10: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset10

ara va bé, ara no ve...

La Hispano Igualadina és, sens dubte, el mitjà

de transport públic més utilitzat per la majo-

ria d’esparreguerins i l’alternativa més seriosa

de transport públic per desplaçar-se, sobre-

tot, cap a Barcelona i Igualada els dies entre

setmana. Durant el dia hi ha gairebé 40 auto-

busos en direcció Barcelona i uns pocs més en

direcció Igualada. Aquesta quantitat d’auto-

busos es veu reduïda a més de la meitat du-

rant els dissabtes i prop d’un 75% els diumen-

ges i festius (de 38 a 9 autobusos).

Amb una freqüència de pas de dos viatges per

hora i fi ns a tres en les hores puntes del matí,

és el mitjà de transport més utilitzat per la

majoria de gent que es desplaça a Barcelona a

estudiar o treballar. El fet de que tingui una

freqüència de pas elevada i que et deixi al

centre de la ciutat de destí, fa que sigui una

opció molt a tenir en compte a l’hora de des-

plaçar-se fora d’Esparreguera. Majoritària-

ment els usuaris d’aquest transport són joves

estudiants que l’agafen periòdicament, ja que

d’aquesta manera utilitzen un títol de tarifa

reduïda que acaben amortitzant al cap d’uns

viatges. A més, d’aquesta manera s’estalvien

el desgast físic i psíquic que suposa anar a

una gran ciutat amb vehicle propi, a banda del

cost econòmic.

Tanmateix, l’elevat preu del bitllet senzill,

3,60€, comporta que tota aquella gent que es

desplaça a Barcelona i a Igualada, si no ho fa

amb una certa regularitat, opti per el trans-

port privat, ja que realment no és tanta la dife-

rència econòmica si no es compren bitllets de

molts viatges. A això cal afegir-hi els retards

que es donen sovint en aquest servei degut a

les típiques congestions de vehicles que hi ha

a les hores puntes del matí i a la tarda a les

carreteres.

Així doncs, malgrat els avantatges aparents

de la Hispano Igualadina, tampoc acaba de

convèncer als esparreguerins, que sovint, per

poc que puguin, prefereixen el transport privat

davant els dubtes que planteja la Igualadina.

La Hispano

RIC

K

TRANSPORT PÚBLIC

Esparreguera, com vas?

Page 11: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

11

L’Aeri, enlaireLa decisió de construir un aeri Esparreguera-

Olesa va ésser en el seu moment molt contro-

vertida, tant a Esparreguera com a la vila

d’Olesa. La planifi cació preveia un nombre

molt elevat d’usuaris, 250.000 viatgers anuals,

i tot i realitzar diversos canvis per ajustar-se,

paradoxalment, a la demanda dels usuaris,

després de quatre anys de funcionament la

demanda era encara menor de la meitat de la

esperada. Al 2010 l’estació d’Esparreguera

assolia només 42.529 passatgers. Tot apunta

a una mala planifi cació de la infraestructura,

que es tradueix en un cost fi nal d’uns

5.485.700,81 € malgastats, i que difícilment

s’amortitzaran mai.

L’inici del 2012 ve marcat pel que ens diuen

tancament provisional de l’aeri i la substitu-

ció del servei per un reforç de l’autobús ja

existent, que connecta Esparreguera amb

Olesa. En balanç però, la reducció horària

que pateixen els Esparreguerins i Olesans

des del gener per arribar al poble veí és del

20% per als dies feiners i del 80% per als

festius. Ara bé, l’afectació és molt major per

aquells usuaris que viatgen a Olesa exclusi-

vament per connectar amb els ferrocarrils,

ja que si s’analitza la quantitat de viatges

que des d’Esparreguera tenen parada a l’es-

tació d’Olesa, aleshores la reducció és del

OPINIÓ

Almenys tot el que ens està passant ens

servís d’escarment!!! Bé, ens servís, volia dir

els servís. Ja en comencem a estar tips de

sentir que hem estirat més el braç que la

màniga, que hem viscut per sobre les nos-

tres possibilitats i que tots som culpables

de la crisi i per tant hem d’aguantar estoica-

ment les retallades que en aquests mo-

ments ens cauen per totes bandes. No hi

estic pas d’acord, no dic a les retallades, que

la gent del meu braç hi té la mà trencada en

això de retallar, ho dic perquè allà on s’hau-

ria de retallar de debò, se’n guarden prou de

tocar res. Nosaltres no hem creat la crisi i

ens la fan pagar. Quan encara hi érem a

temps d’evitar alguna despesa inútil, prou

que ens vam fer sentir, però qui ens havia de

fer cas no ens van escoltar. La majoria de la

gent del nostre poble no veia gens clar la

conveniència de posar l’aeri aquí a Esparre-

guera, ens vam moure, vam fer manifest el

nostre desacord i res de res. La resposta

dels manaires de llavors era que aquests

diners ens els donaven només per a fer l’ae-

ri i que si no el feien, d’aquests quartos no

en veuríem ni cinc. Jo deia: Si no ens fa falta

no cal que el fem perquè sí, d’això a casa

meva se’n diu malgastar, i si al poble del

costat o en un altra poble tenen una neces-

sitat urgent, doncs que els diners aquests

serveixin per això, però no, no els podíem

pas deixar escapar, i ja tenim l’aeri. Tancat,

això és el que tenim, un aeri que no serveix

per a res, i que a més de no servir s’hi hauran

de gastar uns diners cada any per al seu

manteniment i queda per veure si d’aquí un

temps, tota la infraestructura no queda re-

duïda a ferralla. Aquesta és només una pe-

tita mostra de com s’han llençat els diners,

imagineu-vos a gran escala com ha anat la

cosa. He començat dient que tan de bo el

que està passant els servís d’escarment,

però malauradament, en els que ens ma-

nen no els està passant res, és a nosaltres a

qui ens ho fan passar i llavors difícilment

escarmentaran. Qui reparteix garrotades no

se’n sent pas del mal que infringeix i si qui

les rep les aguanta, doncs endavant les at-

xes, que no estamos tan mal.

BYE, BYE AERI

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

45% en dies feiners i del 98% en dissabtes i

festius. Ben mirat deu ser que la necessitat

de fer que Esparreguera aprofiti l’estació

d’Olesa per arribar a Barcelona o al Bages, i

el projecte del metro del Baix Llobregat, ha

quedat en quasi res.

Curiosament, la connexió ferrocarrils d’Olesa-

Esparreguera durant els festius és desigual

segons quina és la població d’on parteix l’usu-

ari. Mentre que tots els autobusos que arriben

a Esparreguera han passat prèviament per

l’estació, de tots els que surten d’Esparregue-

ra només un- a les 22h- té parada a l’estació

d’Olesa. Això pot voler dir que, dissabtes i fes-

tius, via ferrocarrils, arriba més gent a Espar-

reguera de la que marxa o bé que s’obliga als

usuaris, que es dirigeixen a Olesa per agafar el

tren, a fer forçosament una passejada des de

la Plaça de l’Oli a l’estació.

Ben mirat, quasi som gairebé al mateix punt

de partida i no moure’ns de lloc ens ha sortit

molt car.

La planifi cació preveia 250.000 viatgers anuals

Al 2010 l’estació d’Esparreguera assolia només 42.529 passatgers

CA

RLO

S

Page 12: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset12

I a la nit, què?A partir del nou de Gener els horaris de la

Hispano Igualadina s’han vist reduïts i amb

ells el N51, bus nocturn que fa recorregut des

de la Plaça Universitat de la ciutat comtal,

fi ns a la nostra vila, tot parant a catorze para-

des, en un itinerari que passa per onze muni-

cipis diferents fi ns arribar a Esparreguera, i

que torna al punt de partida fent el mateix

camí a la inversa.

Aquesta línia de bus, una de tantes d’una em-

presa de dubtable efi ciència caracteritzada

per l’incompliment dels seus horaris, durant

aquest any 2012 farà, en una nit, la meitat de

recorregut als que ens tenien acostumats i

parant en deu parades més que al 2011.

El conegut com a Bus Nit, és un autobús que

quan et disposes a agafar-lo a Barcelona ja

saps que trigaràs hora i mitja en arribar a ca-

sa, amb el nou horari potser dues hores; que

farà parades per pobles que potser et costaria

situar en un mapa; saps a més, que és proba-

ble que el conductor decideixi no entrar a al-

guns dels municipis on potser hi ha un jove

usuari que il·lús es diu a si mateix “no torno a

agafar l’Igualadina!” Però, qui s’ha de queixar

si tots volem arribar, ni que siguin cinc minuts

abans a casa, encara que sigui a costa d’un

hipotètic desconegut?

Ara, a més, si perds el primer bus hauràs d’es-

perar aproximadament dues hores i mitja a

que arribi el segon i últim transport de la nit.

No obstant, el conductor estarà content amb

el seu sou a fi nal de mes, més del que milions

d’espanyols poden dir en aquests moments.

L’empresa estarà també contenta, per que els

joves, ara per ara, no tenen altre remei que

utilitzar els seus serveis. Els únics descon-

tents, com sempre, son els usuaris Esparre-

guerins, sense cap altre transport públic per

poder tornar de nit, mentre ells ni tan sols es

molesten a actualitzar els horaris a la seva

pròpia web.

SÍL

VIA

GO

NZ

ÁLE

Z

TRANSPORT PÚBLIC

Esparreguera, com vas?

Page 13: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

13

OPINIÓ

Em costa trobar paraules. Paraules que

aconsegueixin expressar amb exactitud el

desconcert que em produeix l’arribada del

mes de juliol. No em refereixo a la bogeria

atmosfèrica que estem experimentant a

mesura que passen els anys, que potser

agafem un refredat en ple agost com anem

en màniga curta a l’hivern, sinó a un mo-

ment encara més inquietant. Un mes en

què arribarà la cúspide de la carrera de

molts dels joves espanyols. A les universi-

tats espanyoles es llicencien, cada any, uns

tres mil periodistes, mentre que la taxa

d’atur periodístic, segons el ‘Informe Anual

de la Professión Periodística 2011’, arriba la

vertiginosa xifra dels 9.937 aturats a la

professió aquest any. Un 78% més que al

any 2010. Fa por pronunciar, ja no dic pen-

sar-ho. És, sens dubte, el pitjor any per al

Periodisme. Catalunya encapçala aquesta

llista negra de comunitats en les que roden

més caps en redaccions, emissores de rà-

dio i cadenes de televisió. Mentrestant, la

carn de periodista està molt més barata

cada any, i aquest ha de callar davant el

primer treballet que se li passa per davant,

perquè si ell no l’agafa, un altre ho farà. Els

mitjans s’aprofi ten d’aquesta set del jove

periodista ‘tot terreny’ que tot ho sap fer,

que tan familiaritzats van amb la web 2.0,

les xarxes socials com Twitter o Facebook, i

que tan bé li va una propina de tant en tant.

De què serveix fer tantes pràctiques durant

quatre anys de carrera, si quan l’abando-

nem ens passem amb un contracte de be-

cari o en pràctiques d’altres? I això, per als

que tenen sort de poder fer la seva signatu-

ra en un paper.

DES DE LLUNYAde Palomar

TEMPS PER A VALENTS

I en defi nitiva, l’’augment del cost del trans-

port públic i la pèrdua de qualitat del servei

limita la mobilitat del ciutadà i desencoratja

l’usuari a utilitzar-lo. Les conseqüències prin-

cipals són dues: d’una banda el transport pú-

blic és cada cop menys útil i menys utilitzat i

de l’ altra es potencia l’ús del vehicle privat.

De la pèrdua d’usuaris del transport públic

només se’n pot esperar que cada cop el servei

sigui més defi citari i per tant es corre el perill

de que acabi desapareixent ja que no té sentit

mantenir un servei molt costós si no respon a

les necessitats dels usuaris. Podríem dir ales-

hores que la pròpia gestió pública dilueix i

acaba per fer desaparèixer l’essència del

transport públic.

Com hem vist, un dels principals motius dels

esparreguerins per desplaçar-se és precisa-

ment obtenir una millor connectivitat; és a dir,

poques vegades el primer destí on ens des-

placem és on volem arribar, sinó que fem es-

cala. Això no sembla que hagi de canviar, si

més no, a curt i mig termini, ja que fi ns que

Esparreguera no disposi d’un mitjà de trans-

port públic que millori la connectivitat i que

respongui a les necessitats reals dels habi-

tants, se seguirà optant per prendre alternati-

ves al transport públic.

D’altra banda, potenciant el vehicle privat

renunciem a un model de mobilitat sosteni-

ble, no només lliure d’emissions sinó també

de congestions Més vehicles a Esparreguera

vol dir més trànsit, més dificultat per circu-

lar, més problemes per trobar aparcaments,

més zones limitades d’estacionaments, més

vehicles a l’illa de vianants! A no ser que...

tinguem una visió diferent del vehicle privat,

i busquem alternatives al cotxe. Val a dir

però, que una vegada més això quedaria en

mans dels vilatans, que amb enginy i creati-

vitat hauríen de fer front al repte. Cap dubte

de que en som capaços, en podríem dir au-

togestió, un concepte amb el que ens haurí-

em d’anar familiaritzant.

I mentrestant, anem anant...

SÍL

VIA

GO

NZ

ÁLE

Z

Page 14: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset14

RECULL DE PREMSAOriol Esteve

ESPARREGUERA PERD L'ESPAI NADÓ I EXTERNALITZARÀ LA RESIDÈNCIA DE CAN COMELLESPer tal de presentar els pressupostos del 2012, no

se n’ha aprovat cap des de 2008, l’Ajuntament hau-

rà de retallar fi ns a dos milions d’euros. Les vícti-

mes d’aquest ajustament són, entre d’altres, l’Es-

pai Nadó i la llar d’avis de Can Comelles, que prova-

blement serà gestionada des del món privat. Per

aquest mateix motiu, l’alcalde, Joan-Paül Udina,

no ha confi rmat si hi haurà acomiadaments en

d’altres equipaments municipals o fi ns i tot dins el

consistori.

L’ESPARREGUERA II NO ES RENDEIXEl nou centre educatiu Esparreguera II ha decidit

seguir endavant amb el seu projecte tot i sentir-se,

en algunes ocasions, ‘rebutjats’ com van manifes-

tar en el Fòrum 21 celebrat l’últim divendres de

gener. Aquell mateix dia, durant una reunió del

consell escolar municipal, el centre va proposar a

l’Ajuntament traslladar l’Esparreguera II a la pisci-

na municipal descoberta, ja que la llar d’infants

Cucuruga tornarà a les seves instal·lacions al car-

rer Ferran Puig. A més, el consell va decidir per

unanimitat exigir a la Generalitat de Catalunya que

mantingui oberta l’Esparreguera II.

GENT D’ESPARREGUERA S’ESBORRA DEL GOVERNEl regidors de Gent d’Esparreguera, Gustau Pérez i Xavi-er Galvís, han abandonat el govern municipal al·legant, entre d’altres coses, desavinences amb Convergència i Unió i particularment amb l’alcalde, Joan Paül Udina en moltes qüestions. Caldrà esperar uns quants dies més per veure si el govern de CiU, Acord Municipal i AIESPA es manté com a tripartit i decideix seguir governant en minoria o busca altres socis dins del ple. Per obtenir majoria absoluta necessitarien el suport de dos regi-dors més.

Page 15: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

15

MÉS DE 800 PERSONES HAN PARTICIPAT A LA MARXA DEL MONTSERRATÍLa cursa ha tornat a batre el seu rècord d’assistència en la seva

5a edició on hi han participat més de 800 persones inscrites i

moltes d’altres que han optat per fer-la sense dorsal. Enguany

el primer corredor en creuar la línia de meta en la categoria de

12 km ha estat XXXXXXXXXXXX amb un temps XXXXXXXXXXXX; i

en la categoria de 20 km XXXXXXXXXXXXXXXX amb un temps de

XXXXXXXXXXXXXXX. En acabar els participants han rebut dife-

rents obsequis i un entrepà de botifarra.

I ABANS DEL PROPER 777... (AGENDA)Rua de Carnaval: Dissabte 18 de febrer, a les 18.30h. Els partici-

pants del 3r Concurs de Comparses desfi laran pels carrers del

poble seguint el següent recorregut: plaça de la Sardana, Av.

Francesc Marimon, carrer de Sant Joan, carrer de Baix, plaça de

la Constitució, carrer dels Arbres, carrer Ferran Puig, carrer

d’Orenci Valls i carrer Montserrat, plaça de Santa Eulàlia, carrer

Gran, carrer dels Cavallers, passeig del Castell per acabar al

Pavelló Municipal.

Pedalada a Can Jorba: Diumenge 19 de febrer a les 9.00h del

matí. El club Zona Bici organitza una pujada a Can Jorba que

sortirà de la plaça del Centre. Un cop arribats al destí, es farà un

esmorzar amb tots els participants. La data límit d’inscripció és

el dijous 16 de febrer i el preu és de 3 euros.

Donació de sang: Diumenge 19 de febrer de 9.30 a 14.00h i di-

mecres 22 de febrer de 17 a 21h. Les donacions es podran fer en

el Centre d’Atenció Primària al carrer del Mil·lenari.

Inici de La Passió: 3 de març

Trobada a l’ermita del Puig: Dilluns 9 d’abril a partir de les 10:00

h. Com cada any el dilluns de Pasqua se celebrarà el tradicional

aplec a l’ermita del Puig. Hi haurà actuació castellera, ball de

bastons i de gegants, sardanes i paella per a tothom.

Page 16: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset16

Més de dues-centes persones es van reunir el dia 8 de

gener a l’antic Escorxador Municipal d’Esparreguera.

Què hi passava? Doncs un altre any tornaven a fer-s’hi

els Pastorets. Uns Pastorets singulars. De fet, una idea

que es va engendrar fa sis anys a la barra de l’Esparra-

cat, on ja s’hi van fer les primeres representacions.

L’Esparracat va tancar les seves portes l’agost de 2010,

però un grup de “fi dels”, van voler mantenir-ne part de

l’esperit. Així doncs, el gener de 2011, amb aquesta clara

intenció, una vintena de nostàlgics d’aquelles entusias-

tes, peculiars i úniques interpretacions dels Pastorets a

dins d’un bar, van creuar fronteres i van voler anar més

enllà: l’Escorxador seria l’alternativa perfecte per a la

realització d’aquest espectacle. Sense una trajectòria

artística, sense grans mitjans ni elements decoratius

imprescindibles per a la realització d’una obra, sense

altra aportació econòmica que la que van fer els propis

actors i col·laboradors... res feia pensar que un reduït

grup de joves acabaria engrescant a diferents membres

de la Federació d’Entitats de la Cultura Tradicional Ca-

talana d’Esparreguera –bastoners, geganters, diables i

castellers– i junts realitzarien una petita gran obra, que

va despertar molta expectació i curiositat. Perquè en

defi nitiva, què és el teatre popular? Hem acostumat els

nostres sentits a veure, escoltar i comprendre un format

d’espectacles d’un alt nivell professional, estretament

lligats al temps i als diners, dos elements que no eren

els més destacables en aquests Pastorets. Demanant

tan sols dos euros i que cada persona es portés la cadira

de casa, més de dos cents espectadors van poder gaudir

d’una representació de caràcter excepcional, que va

provocar més d’una hora de somriures i rialles. El teatre,

en aquest sentit, és viu a Esparreguera, i els Pastorets

en són una mostra més, a la vegada que diferent. Sense

complexes, amb un sentit crític però altament humorís-

tic, amb virtuts i defectes, amb decorats fets a mà uns

dies abans i amb un morro excessiu sobre l’escenari;

aquets són els Pastorets que un dia van començar a

dins de l’Esparracat i que no n’han perdut l’essència. Qui

hagués pogut imaginar que allà on cinquanta anys enre-

re s’hi esbudellaven porcs, el 2012 s’hi representarien

uns Pastorets amb gent de tot tipus; persones que mai

s’haurien imaginat fent teatre dalt d’un escenari que

grinyolava? Segurament ningú. Però aquesta, senyores i

senyors, és la màgia del teatre fet del no res: només amb

l’energia, les ganes i l’entusiasme d’uns quants. I en els

temps que corren, riure és important...!

els SETS del

Per la valentía

de ser crítics

amb ironia

Per recuperar la

idea de fer d’un

text tradicional

un argument

d’actualitat

Per divertir-nos

en temps de

crisi

faltaria un text com a introducció

segurament fent esment al fet que en aquest moment la

unió i l’esforç conjunt és el valor afegit que necessita el

poble per afrontar amb il·lusió el temps de crisi, que no

vol dir sinó la transformació d’alguna cosa

SET A L’ENTITAT: a Federació de Cultura Popular d’Esparreguera

SET A L’ACTIVITAT: Els Pastorets de l’Esparracat(l’Escorxador)

Page 17: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

17

En moments delicats com els actuals, en que rarament

es promouen activitats culturals des dels consistoris i

en que les entitats i associacions s’han vist afectades

per la situació econòmica, iniciatives com les de la Fe-

deració d’Entitats de Cultura Popular d’Esparreguera

són dignes d’admirar. Amb seu a l’Escorxador, la Federa-

ció d’Entitats de Cultura Popular d’Esparreguera té els

seus orígens en l’any 2007, quan Toni Bolaño, l’actual

president de la Colla de Diables, té la pensada de coor-

dinar les activitats de les diferents entitats del poble per

tal d’unir esforços i promoure la cultura tradicional ca-

talana, això com autogestionar-se l’espai del que dispo-

sen, en aquest cas, l’Escorxador. No obstant, no és fi ns

l’any 2010 en que s’ofi cialitza la federació de les entitats

amb el seu conseqüent registre a l’Ajuntament. Des

d’aleshores la Colla Bastonera del Montserratí, els Cas-

tellers, la Colla de Diables i la Colla de Geganters treba-

llen conjuntament per dinamitzar les activitats culturals

tradicionals a Esparreguera i fer front a les retallades

econòmiques que han patit les entitats en els darrers

anys. Malgrat ser una federació d’entitats recent, la seva

tasca a Esparreguera és prou signifi cativa, en la darrera

edició de la Festa Major d’Estiu el cercavila va ser orga-

nitzat per les entitats de cultura popular d’Esparreguera

així com l’intercanvi cultural amb les entitats de la loca-

litat d’Artea, País Basc. A més a més, també podem

veure tots els partits del Barça a l’Escorxador, el centre

d’operacions de les entitats. Tanmateix, la Federació

celebra també la seva pròpia diada a fi nals d’abril i que

és una trobada oberta a tothom per donar a conèixer a la

gent d’Esparreguera les seves activitats, aquest any es

celebrarà la segona edició. Tot i la gran feina ja feta per

promoure la cultura catalana al poble i malgrat les difi -

cultats econòmiques, la Federació d’Entitats de Cultura

Popular d’Esparreguera té nous projectes de cara al fu-

tur, sempre amb l’objectiu de promoure les activitats

culturals al municipi i d’aconseguir l’adhesió dels més

joves, aconseguint així una renovació generacional que

doni continuïtat al projecte.

Així doncs, donada la feina que fa per la cultura catala-na a Esparreguera la Federació d’Entitats de Cultura Popular i el que suposa això pel teixit associatiu del municipi, des del 777 volem reconèixer la seva tasca tot atorgant-li el Set a l’entitat.

Molts de nosaltres en algun moment ens hem sentit

enganyats, estafats o hem vist o sentit diferents injustí-

cies i hem volgut canviar-les però ens hem topat en les

mateixes barreres de poder de sempre i no hem pogut

fer res més que cridar al cel i compadir-nos sense cap

resposta. Aquest mateix sentiment d’unió i força és el

que va desembocar en el moviment dels indignats. Po-

den ser més o menys criticables les seves formes, po-

dem creure que és basa en una utopia, que no hi ha or-

ganització, però el rerefons social que implica és real-

ment impressionant. El moviment dels indignats és un

moviment ciutadà que sorgí el 15 de maig del 2011 quan

diversos moviments socials es varen protestar a Madrid

amb la intenció de demanar una veritable democràcia

participativa que s’allunyés dels poders econòmics es-

tablerts principalment per polítics, banquers i grans

corporacions. Encoratjats per les revoltes de Grècia, del

Caire (Egipte) i d’Islàndia junt amb la publicació del lli-

bre de Stéphane Hessel “Indigneu-vos”, decidiren que-

dar-se per difondre i exposar les seves idees a la pobla-

ció. Ben aviat s’hi afegiren les principals ciutats i pobles

d’arreu de Catalunya i Espanya i foren seguides atenta-

ment per milions de persones. D’aquestes acampades

n’ha sorgit una organització estructurada en forma d’as-

semblees populars amb nombrosos i diversos grups de

treball basats en una estructura horitzontal, no parti-

dista, pacífi ca i transparent que treballa de forma local

però mantenint el contacte amb la resta de ciutats i es-

tenent-se per molts estats. A Esparreguera, el moviment

dels indignats es manifestà en forma d’acampada a la

plaça de l’Ajuntament el mes de maig quan diversos jo-

ves del poble i rodalies s’uniren al moviment dels indig-

nats adherint-se a d’altres poblacions veïnes com Mar-

torell i Olesa de Montserrat. A l’acampada hi donaren

suport i hi mostraren interès moltes persones del poble

tal i com va quedar palès en la primera assemblea cele-

brada el diumenge 29 de maig del 2011. A dia d’avui

aquest ha perdut visibilitat però l’esperit social dels in-

dignats segueix endavant mostrant-se en forma de di-

versos col·lectius que ja no callen, que han despertat,

que volen avançar i participar de manera més activa en

la societat.

Per aquesta força d’unió social, per incentivar l’esperit crític, per intentar millorar la nostra societat, per pro-posar i debatre solucions a problemàtiques reals i in-justícies al marge de partidismes, el reconeixement del set al personatge de l’any es fa a la persona anònima de l’Indignat.

Per reunir

entitats de

cultura popular

d’Esparreguera

Per potenciar

la cultura

tradicional

catalana

Per donar sentit

a l’espai de

l’Escorxador

Per evidenciar

una crisi de

valors més

enllà de la crisi

económica

Per donar veu a

peu de carrer

Per despertar

consciències

i promoure

l’esperit critic

SET AL PERSONATGE: a la fi gura de l’Indignat

per coherència

s’hauria d’arre-

glar el fi nal

Page 18: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset18

De crisi, de temps dolents, n’hi ha hagut tants

com vulgueu, sovint afectaven a tot Catalunya,

a tot el regne de les Espanyes, o a tots els reg-

nes europeus, però de la que vull parlar va

afectar molt més a Esparreguera que a d’altres

pobles i viles de Catalunya. Efectivament, les

tres guerres carlines, la primera entre el 1833 i

el 1839, la segona de 1848 a 1852, i la tercera

de 1872 a 1876, condicionaran el creixement

d’Esparreguera provocant una important dis-

minució de la seva població a l’empobrir la seva

economia, la continuïtat del seu creixement

preindustrial que havia començat el segle XVII

fi ns al segle XVIII, la convertí en un lloc poc se-

gur i perillós pels negocis, la indústria i la gent.

El segle XIX va començar malament per a Cata-

lunya i Esparreguera, primer, el 1804 la Guerra

Gran contra els revolucionaris francesos, des-

prés la Guerra del Francès i a continuació, amb

intervals de deu o quinze anys, les guerres car-

lines. Guerres en les que es discutia no només

el recolzament a la dona de Ferran VII, i després

reina regent Maria Cristina, o pel contrari, al

seu germà en Carles de Borbó, sinó que es dis-

cutia una manera de governar, la lliberal que

representava un cert grau de democràcia inci-

pient, volguda per la burgesia, classe dominant

a les ciutats on hi havia més comerç, com Bar-

celona, Reus, etc. L’altre bàndol, el carlí, era

absolutista el qual sota el lema de “Déu, Pàtria,

Rei i Furs” estava recolzat fonamentalment per

la noblesa, l’església i la pagesia.

Esparreguera era molt a prop d’on campaven

les partides carlines, les quals tenien molts

partidaris a tota la conca del Llobregat i del

Cardener: des de Monistrol , Manresa, a més el

nord de Berga, ciutat que en va ser un temps la

seva capital, Solsona… Per aquest motiu els

Liberals o Isabelins o Cristins, tenien una

guarnició permanent a Esparreguera per de-

fensar la nostra vila i les viles veïnes, Olesa,

Martorell, Piera…

El primer problema era que havien de mantenir

aquesta guarnició “Siendo esta villa por su po-

sición topográfi ca un punto céntrico y de tránsi-

to para las tropas procedentes de los diferentes

puestos, se echa de ver la enorme carga de ba-

gajes y alojamientos… Los vecinos de la villa,

Exmo. Sr., a pesar de la gran indigencia en la que

la mayor parte se encuentran, no obstante pro-

curan por todos los medios posibles dar un có-

modo y proporcionado alojamiento según su

poder a la tropa que derrama su sangre en los

campos del honor en defensa de la legítima

causa de Isabel II”. Ho havien de fer entre totes

aquelles poblacions, però la part de les despe-

ses que compartien amb les altres viles sovint

no arribaven, no les pagaven, i els soldats i els

seus cavalls menjaven cada dia. Per aquest

motiu trobem cartes del batlle d’Esparreguera

el 1835 queixant-se a “los Bayles” d’Abrera,

Gelida, San Sadurní, Piera, Masquefa i Collba-

tó. “En vista de la muy poca observancia que

tienen todos en presentar con la puntualidad

debida los bagajes que se le detallan: o más bien

en no comparecer. Se invita a todos que si no

tratan de cumplir se verá esta corporación en la

dura precisión de elevarlo al superior conoci-

miento del Excelentísimo Señor Capitán Gene-

ral a fi n de que dicte una providencia.”

Sembla que suportar la guarnició es feia fei-

xuc per les despeses que implicava i pel com-

portament dels soldats. Així ho manifesta

l’escrit que envia l’Ajuntament de l’època, el

juliol de 1837 a la Diputació Provincial de Bar-

celona “... prestándoles toda especie de auxi-

lios, y muchos hasta la misma ropa de sus

propias camas… No obstante estos sacrifi cios

de poco sirven pues las quejas de llanto, deses-

peración y abandono de casas, continuamente

llegan a esta autoridad municipal por parte de

los vecinos acerca del mal comportamiento de

muchos soldados, sin que se pueda poner coto

a tantos atropellamientos…”. Situacions, totes

elles, haver de suportar les despeses, els abu-

sos dels soldats, etc. que provocaven l’aban-

donament dels esparreguerins cap a viles més

allunyades del confl icte “Y no pudiendo ver

este ayuntamiento mirar con indiferencia, co-

mo representante del pueblo, semejante pro-

ceder y ver la multitud de gente que abandona

sus casas, en términos que dentro de pocos

días quedará esta villa faltada de la mayor

parte de los vecinos.”

Guerres Carlines

Temps de crisi

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols

Page 19: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

19

La por, la inseguretat, són constants en

aquest temps, molt a prop, a Monistrol, els

carlins fan de les seves “Los estragos y perjui-

cios causados por los rebeldes al pueblo de

Monistrol de Montserrat durante la actual lu-

cha son imparables, pues aquellos habitantes

por dos distintas veces han sido robados, in-

sultados y vejados en grande manera, y sufrido

todas las barbaridades que contar se pueden,

sin quedarles nada absolutamente de resul-

tas de haber invadido el enemigo dos veces. El

número de vecinos es tanto lo que ha dismi-

nuido con respecto el tiempo que reinaba la

paz, que pasa de las dos terceras partes, ha-

biendo quedado aquel pueblo sin comercio,

industria, y poca agricultura, y reducido a la

miseria. Siete son las casa que incendiaron los

facciosos y a mas todas la fabricas de Aguar-

diente, algodón, paños, que las principales

pasan de nueve; en las que consistía la rique-

za, comercio e industria de aquel pueblo”

A Esparreguera segresten a les persones. El

secretari de l’ajuntament explica en un escrit

de juliol del 1836 “Ayer, a cosa de las tres o

cuatro de la madrugada, y en las inmediacio-

nes de casa Mas Febre término de esta villa,

los facciosos cogieron a Mateo Rius vecino de

esta villa, hijo de Ángel Rius, colono de obra de

casa Mas Febre y se lo llevaron preso en direc-

ción a Monistrol de Montserrat. Y en las inme-

diaciones de la Casa Nueva llamada de las

Tres Rieras, término de esta villa, seis faccio-

sos salieron al encuentro de José Raventós

vecino y guardia nacional de esta villa, lo ata-

ron, y se lo llevaron preso riera abajo y según

noticias piden 50 onzas para rescate de Ra-

ventós y 25 por el expresado Rius.”

Pobresa, inseguretat, pors, malfi ances, tot el

que porta una guerra civil. Trobem un text de

1835 signat a Esparreguera el 6 de setembre

Deia Lluís Llach que el seu país era tan petit

que quan el sol se n’anava a dormir no esta-

va segur d’haver-lo vist…Els croats des de

dalt d’un campanar sempre poden veure el

campanar veí. Amb la independència ara fa

vint anys molts d’ells van veure complert el

seu somni de despertar-se en una nació

amb estat. Però amb la independència va

arribar una nova por; la de perdre la identi-

tat de país, tants anys lluitada. Els polítics

es van afanyar a crear una societat orgullo-

sa de pertànyer a una cultura, amb una

llengua, unes tradicions i una religió, la ca-

tòlica-cristiana, que encara s’ensenya a

gairebé totes les escoles del país que es

resisteixen a tenir l’ètica o l’educació per la

ciutadania com a alternativa real. La lluita

també ha estat que se’ls deixés de relacio-

nar amb els Balcans que sempre recorden a

la barbàrie de la guerra dels ’90. I ho han

aconseguit a mitges perquè ara són els

Balcans Occidentals. L’objectiu dels polítics

ens els darrers anys ha sigut convèncer a la

població que el millor pel país era entrar a la

Unió Europea. El passat 22 de gener els

croats van votar en referéndum si volien

entrar o no a la Unió Europea. El darrer pas,

amb l’aprovació dels tots els parlaments

estatals europeus, per arribar a ser el 28è

país membre de la UE. Va guanyar el sí però

sense el ple convenciment d’una població

que veu que aquesta Europa fa aigües i que

els capitans fa temps que han abandonat el

vaixell. Però el que més tirava enrere a la

gent al votar favorables al “sí”·era el poder

perdre la identitat com a país. Aquest tam-

bé va ser el discurs dels que estaven en

contra. Un discurs que no es basava en

l’experiència dels 27 països membres que

veuen que al Parlament Europeu hi ha fi ns a

23 llengües ofi cials.

LA IDENTITAT EUROPEA NO EXISTEIX

DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats

OPINIÓ

de 1835 en el qual es demana de vigilar a

Carlos Martí: “es un hombre malo y enemigo

declarado de Isabel II y de la libertad de razón”

I un altre, també de 1835 en el qual des de

l’alcaldia de Sabadell es demana a l’alcalde

d’Esparreguera que vigili: “a Francisca Mas-

defi ol vecina de su jurisdicción que tiene un

marido en la facción, lo que no es motivo bas-

tante para castigarla y conformándose con el

parecer del Señor Fiscal, se la remito a esa

para que pueda Vd. observar más de cerca la

conducta de ella.”

Com veieu la recopilació de documents feta

per l’Orenci Valls, que segons ell eren als ar-

xius municipals, ens explica el que representà,

només a Esparreguera, la primera guerra car-

lina. Problemàtica que patiren molts pobles

de Catalunya, sobretot els de la conca del

Llobregat i del Pirineu, també patiren força les

comarques de l’Ebre. Diria que no s’ha explicat

prou l’efecte de guerres en el retard econòmic

i polític de l’Espanya del segle XIX i principis

del XX, segurament perquè els carlins foren

molt importants en molts governs del fran-

quisme i que són encara un dels sostrats inte-

gristes de la dreta espanyola i catalana.

“…la multitud de gente que abandona sus casas, en términos que dentro de pocos días quedará esta villa faltada de la mayor parte de los vecinos”

Encenent una espelma al monestir de Trst a Rijeka

JAU

ME

MO

RA

GU

ES

Page 20: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset20

Des del segle XIV la nostra vila ha estat molt

vinculada al Monestir de Montserrat, perquè

el 1351 el Monestir comprà al senyor Ramon

de Tous els dos castells (el de les Espases i el

d’Esparreguera), la nostra vila i tot el seu ter-

me. Durant molts segles els esparreguerins fó-

rem vassalls de bisbes o priors de Montserrat.

Així mateix, diversos masos esparreguerins

foren adquirits pel monestir. És el cas del Mas

des Far, que el 2 de gener de l’any 1512 perta-

nyia a Pere Canter, qui el cedí al germà Gracià

de Montserrat. Uns anys després passà a

l’abat Pere de Burgos, raó per la qual fou ano-

menat des d’aleshores el Mas de Pi de Burgos.

Dit abat hi invertí 30.000 lliures en la plantació

de vinyes i hi féu molta estada, fi ns al punt que

s’hi traslladà i el 23 de gener de 1536 hi morí.

Més tard, dit monestir adquirí una altra vinya

al Bruc i des aleshores són anomenades la

Vinya Vella (d’Esparreguera) i la Vinya Nova

(del Bruc). En el cas de la Vinya Vella hem de dir

que la mantingueren fi ns el 1835, quan a cau-

sa de la desamortització passaren a ser de la

propietat del Comú de l’Estat. L’Estat en ven-

gué una meitat en subhasta pública a Pau

Terrada, fi ll de Vilafranca del Penedès, per

2.551.197 rals i un maravedí i l’altra meitat a

Josep de Martí i Estruc, ciutadà de Barcelona.

Els masos Rubió i Manader també els com-

praren per subhasta Pau Terrades i Antoni

Montfort l’any 1835.

Després, el Monestir també adquirí Can Cas-

tells del mas, com a residència de novicis i

granja agrícola, cultivant molt bé les vinyes de

les quals en fabricaren durant molts anys el

licor anomenat ”Aromes de Montserrat”, que

malauradament ja no es fabrica des fa uns

quants anys. Actualment el mas és propietat

de la Generalitat, qui l’empra com a residència

de toxicòmans. Montserrat també tingué en

propietat per uns anys Can Estruc Vell a prin-

cipis del segle passat.

MONTSERRAT IESPARREGUERA

FA TEMPSJosep Paulo i Sàbat

OPINIÓ

El desembre de 1592, any en que es va

consagrar la Basílica de Montserrat, a la

nostra vila es col·locava la primera pedra

del nostre gran temple: Santa Eulàlia

d’Esparreguera, que es consagrava el

maig del 1612. Per commemorar l’efemè-

ride el Col·lectiu Esparreguerí de Recer-

ques està preparant una exposició sobre

l’Església, que serà inaugurada per la Fes-

ta Major d’Estiu.

Page 21: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

21

Des de l’ermita de Santa Anna davallarem pel

camí que va cap a Sant Joan tot travessant el

torrent que també duu el nom de l’ermita on al

llarg de força estona anirem veient varies cons-

truccions de captació d’aigua. Un cop arribats a

l’estació superior del funicular agafarem el ca-

mí que ens porta a Sant Joan on podrem obser-

var que ens surt un caminet que ens puja a

l’ermita de Sant Jaume, situada al bell mig de

la Gorra Marinera. Veu a totes les altres ermites

excepte la de Sant Onofre, sent les campanes

del monestir i el cor cantant. Cal prendre aten-

ció que és una ermita situada al bell mig de la

paret, compte amb els desnivells.

Baixem pel mateix camí i ens acostem fi ns a

l’ermita de Sant Joan, que no va ser utilitzada

per ermitans ja que és de construcció posteri-

or però el que si podem veure clarament és

l’antic restaurant de Sant Joan situat a les

baumes superiors, que antigament va ser

Sant Onofre, els escrits de l’època ja parlen

que estava situada a 40 vares del terra. La

llegenda diu que va ser construïda per 300 o

400 esclaus i que van utilitzar una bastida on

encara s’hi poden veure els forats a la paret.

L’ermita de Sant Onofre no ocupava la totali-

tat de la bauma sinó que la compartia amb la

de Sant Joan Baptista, aprofi ta la mateixa cova

però més a migdia, estaven separades uns 30

metres i no estaven comunicades entre si, s’ha-

via de donar la volta per les escales (uns 30

minuts). Tenia dues cisternes i regates a la pa-

ret per a recollir l’aigua que encara es conser-

ven. Va ser destruïda posteriorment al 1812.

Per acabar el nostre recorregut recomanem

pujar a Santa Magdalena, aquesta ermita es

troba situada al bell mig dels Gorros i des d’on

podem tenir vistes dels Pirineus, el Cavall

Bernat i Sant Jeroni. Tenia dues cisternes per

a proveir d’aigua i hortet.

El retorn el podem fer baixant per les escales

de Jacob, que ens portaran al camí de l’estació

superior del funicular a Sant Jeroni o desfent

el camí passant un altre cop per la ermita de

Sant Onofre.

Temps: 5h 30’

Desnivell acumulat: 750 m.

Mapa Alpina Montserrat.

LES CINC ERMITES DE SANT JOAN

Les ermites van precedir al monestir, de fet ja

se’n coneixen notícies del segle X i el monestir

no fou fundat com a tal fi ns el següent segle.

Les ermites funcionaven de manera indepen-

dent i en certa manera eren com petits mo-

nestirs, normalment tenien cisternes per a

aigua, hort i capella (amb una campana, que

s’utilitzava de mitjà de comunicació). La pri-

mera notícia d’ermitans es remunta a Fra Garí

cap al 1057 a la zona de Sant Miquel (ermita

construïda sobre un temple pagà a Venus).

L’esplendor arriba al segel XV, es comptabilit-

zen 14 ermitans, posteriorment (al mateix se-

gle) es limita a 102 i es regulen 17 festes a l’any

en que han de baixar al Monestir i altres nor-

mes, com mantenir nets els camins a 400

passes de l’ermita, no deixar dormir-hi a nin-

gú, no fer cas del nens perduts per la munta-

nya… La majoria d’ermites es van construir

durant els segels XI-XIII, més tard cap al se-

gles XVI-XVIII s’amplien però és a partir de lla-

vors que entren en decadència i la majoria

queden en runes.

En el nostre itinerari visitarem les ermites de

Santa Anna, Sant Jaume, Sant Joan Baptista, Sant Onofre i Santa Magdalena. Comencem el

nostre itinerari al monestir, que inicialment

també fou una ermita, Santa Maria. Agafem les

escales que surten en direcció a Sant Benet i

ens arribem a l’ermita de Santa Anna, que es

troba al fi nal de les mateixes. Aquesta ermita

era la més gran i hi vivia el pare vicari, nomenat

per l’Abat del Monestir i que feia les funcions de

cap dels ermitans. Tots els altres ermitans ha-

vien de tocar la campana de la seva ermita un

cop al dia per a fer-li saber que es trobaven bé.

També els ermitans anaven els diumenges a

aquesta ermita a missa, confessar-se…

SANTA ANNA

MONESTIR

SANT JAUME

SANT JOAN

SANT ONOFRE

SANTA MAGDALENA

estació funicular

Comencem aquesta secció dedicada a les activitats a la muntanya amb un recorregut proper i molt adient per a fer-ho en família. La ruta transcorre entre les antigues ermites de Montserrat ubicades a la zona coneguda com Tebes o Sant Joan.

Equip La Sargantana - Collbató

És molt bella la comarca…

Page 22: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset22

TOT ASSAJANT LA PASSIÓ

PARADA CULTURAL

Page 23: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

23

PINOTXO, EL MUSICALAquesta festa major a la Sala Petita de La

Passió d’Esparreguera el nen de fusta que

volia ser un nen de veritat torna a l’actuali-

tat en forma de versió musical de la mà de

la companyia GitProduccions. Aquest clàs-

sic del segle XIX que ha acompanyat la in-

fància de milions de nens de tot el món es

puja una vegada més als escenaris per

delectar-nos amb aquesta màgia que tant

caracteritza a aquesta obra i recordar vells

moments que crèiem oblidats. Han passat

dos segles des que Carlo Collodi publiqués

per primera vegada a Itàlia ‘Les aventures

de Pinotxo’ i el ninot de fusta segueix bri-

llant amb la mateixa força. Aquest “Pinot-

xo” està ple de vida i diversió. Entre mentida

i mentida, a Pinotxo li va creixent el nas i

l’escenari s’omple de cançons, balls que

faran l’obra molt més entretinguda i màgi-

ca. Un espectacle amb la participació de

molts esparreguerins que, de segur ens

farà tornar a la infantesa i, qui sap, si ens

farà créixer el nas.

PARADA CULTURAL

ES CREA EL COL·LECTIU EL TORNDesprés d’uns mesos de refl exió –diuen els

organitzadors–, un grup de persones vin-

culades a la cultura popular i alternativa

han decidit iniciar una nova etapa en el

món associatiu de caràcter independentis-

ta a la vila d’Esparreguera: el Col·lectiu el

Torn. Prenen com a punt de referència an-

tics projectes del poble com l’Assemblea

de Joves Independentistes, el CEIM o les

sinergies creades a la Taverna l’Esparracat,

on es van generar molts projectes engres-

cadors que ara volen continuar. Se senten

hereus de més de deu anys de feina desin-

teressada i crítica per reivindicar i potenci-

ar la cultura, protegir el territori o fomentar

un oci alternatiu al nostre poble. Volen

aconseguir que el Torn es consolidi com

una associació plena de vida durant tot

l’any. Així doncs, es proposen la tasca de

sortir el carrer i fer participar de les activi-

tats i que la gent se les faci seves. El col-

lectiu ha de ser un espai on realitzar activi-

tats de diferents àmbits, des de xerrades,

concerts o dinars populars… creant un nou

espai per a la llibertat nacional, social i de

gènere on poder treballar plegats amb di-

ferents col·lectius d’Esparreguera. El Torn

comença a caminar, doncs, per projectar,

recuperar i contribuir a la consciència críti-

ca i la participació en la vida pública, orga-

nitzant ara, durant aquesta Festa Major

d’Hivern, una sèrie d’activitats entre les

quals faran públic el seu manifest.

OPINIÓ

Tenim Ajuntament? Salta a la vista que

aquell edifi ci d’horrorós disseny arquitectò-

nic de la plaça de la vila ho és un Ajunta-

ment –disculpin-me, l’arquitectura con-

temporània i jo no casem darrerament. El

cas és que abans les escales d’entrada pu-

javen i ara baixen: però encara no sabem

ben bé a on van a parar. Al consistori hi ha

representació de totes les llistes que es van

presentar a les passades eleccions munici-

pals, però cap d’elles té el poder necessari

per liderar amb èxit i energia un govern sò-

lid; probablement aquest sigui el consistori

més complicat de governar de la democrà-

cia. Un pacte a quatre bandes no ha aguan-

tat l’envestida de la primera meitat de legis-

latura i ha acabat amb la sortida d’un dels

partits de govern. Aquesta inestabilitat i el

poc ajut de la oposició inhabiliten la possi-

bilitat de dur a terme un programa de go-

vern en un context econòmic dramàtic. Això

pel ciutadà és horrorós –gairebé tant com

l’arquitectura de la casa de la vila– i ho és

més quan ensumes que el que talla el baca-

llà és, en el fons, l’interventor. Un càrrec no

electe que encarna la crisi i que (potser)

posa més pals a les rodes dels que ja hi

havia d’antuvi. Però sí que tenim poble. Te-

nim l’element social, gent que, sense l’Ajun-

tament, tira endavant moltes iniciatives: un

macroespectacle com és La Passió –ense-

nya d’Esparreguera–, un munt de compa-

nyies teatrals amateurs, grups musicals, de

fotografi a, de pintura, activitats esportives,

nous col·lectius culturals com El Torn, un

festival de teatre que és referència a Catalu-

nya –el LOLA–, una revista local amb vint-i-

dos anys de trajectòria –aquesta que llegiu–,

ara també una Federació de Cultura Popular

Catalana que agrupa diverses entitats del

poble, i moltíssimes d’altres. On vull anar a

parar? Potser la política nasqué per tirar

endavant a la societat, però ara per ara sem-

bla que aquest teixit social és el que haurà

d’ajudar a posar ordre al caos institucional. I

ho farem precisament no deixant de fer el

que fem, reinventant-nos. Hi som, la gent hi

som. Nosaltres sempre hi serem.

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain i Figuerola

N’HI HA PER TIRAR LA GORRAAL FOC

Page 24: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset24

CICLE DE CONFERÈNCIES INTERRELIGIOSESDurant el mes de febrer la Sala Petita de La

Passió d’Esparreguera ha estat l’escenari on

s’ha organitzat un cicle de quatre conferènci-

es gratuïtes sobre les grans religions. El tema

central de totes les conferències és el de Jesús

i el diàleg entre religions, tema que no podria

tenir un marc millor per desenvolupar-se que al

teatre on durant deu dies a l’any s’hi representa

la vida pública, passió, mort i resurrecció de

Jesucrist. Les conferències, però, focalitzen

l’interés en la visió actual de Jesús en les dife-

rents religions: Budisme, Judaisme, Islamisme

i, evidentment, el Cristianisme.

La coordinació del programa va a càrrec de

Joan Hernàndez Serret, professor de l’Institut

Superior de Ciències Religioses de Barcelona

(ISCREB) i director del GTER (Grup de Treball

Estable de Religions). En declaracions El Punt

Avui, Hernàndez, assegurà que “Jesús és enca-

ra un gran desconegut i cada cop ho és més”,

apuntant que tenir coneixements religiosos “és

imprescindible per entendre la nostra societat,

l’actualitat, la nostra cultura, l’art, la música,

la literatura... El fet religiós, més enllà de si ets

creient o no, és imprescindible.” El coordinador

assenyala també que els ponents són persones

que coneixen molt bé la seva religió, però tam-

bé el cristianisme per poder fer aquest paral-

lelisme. En acabar les ponències es fa un torn

obert de paraules on tothom pot mantenir un

diàleg amb el ponent i aclarir dubtes.

La primera de les conferències, el passat 15 de

gener, va tractar de la visió que es té de Jesús

des del budisme, i va anar a càrrec de la monja

budista i directora del institut Nagarjuna de

Barcelona Ani-la Marga Etxezarreta. El 29 de

gener fou Jorge Burdman, delegat de diàleg

interreligiós de la Comunitat Isrealita de Bar-

celona, qui introduí el Judaisme d’una manera

molt amena en una conferència magistral que

interessà molt a l’audiència. La propera de les

conferències, el dia de Santa Eulàlia a les sis

de la tarda anirà a càrrec de Taoufi k Cheddadi

El Harrak, sociòleg, islamòleg i diplomat en

Ciències Islàmiques i vicesecretari d’UCIDECAT

(Unitat de Comunitats Islàmiques de Catalu-

nya). La darrera de les conferències, el quatre

de març a les set de la tarda, el Cristianisme

(el ponent serà el bisbe de Sant Feliu, Agustí

Cortés, però és pendent de confi rmar) anirà

acompanyada d’una taula rodona amb tothom.

A més aquesta taula rodona es farà en acabar

la primera de les representacions de la tem-

porada 2012 de La Passió.

El president del Patronat de la Passió, Jaume

Cassi, valora molt positivament l’èxit de les

primeres conferències, i assegura que estan

molt contents per la resposta del públic (més

d’un centenar de persones cada dia) i per la

qualitat de les conferències. Essent enguany

el primer cop que la Passió organitza un cicle

d’aquestes característiques, Cassi apunta que

a banda de debatre la visió que tenen de Jesús

les diferents religions, un dels objectius del ci-

cle és que la gent parli de la Passió i que no se’n

recordin de l’espectacle només per Setmana

Santa. Les conferències són, doncs, una bona

manera de promocionar-lo.

PARADA CULTURAL

Page 25: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

25

SEGON CONCURS DE TEATRE AMATEUREl Patronat Parroquial d’Esparreguera organit-

za durant els mesos de gener i febrer la segona

edició del Concurs de Teatre Amateur. El Patronat

dedica el segon certamen a Eugeni Llopart Ros,

qui va dedicar tota la seva vida a ajudar a tirar

endavant totes les entitats que el sol·licitaven

portant-los desinteressadament la comptabilitat,

segons declara el president del Patronat Par-

roquial, Florenci Sariñena. Segons el president

“són aquestes col·laboracions les que moltes

vegades no s’expliquen, i fan que persones com

l’Eugeni passin desapercebudes per la resta de

convilatans d’Esparreguera.” Després de quatre

obres de teatre al llarg del mes de gener i ini-

cis de febrer, la programació continua el dia de

Santa Eulàlia amb l’obra “L’Auditori”, del grup La

K-Mama de Calafell. El diumenge següent serà

la companyia Punt i Seguit de Terrassa els qui

representaran la seva “Veus les línies?”. El cer-

tamen clourà els dies vint-i-cinc i vint-i-sis de

febrer amb l’obra “Ai, Pare, Perdoneu-me!” (fora

de concurs) de l’esparreguerina Maribel Masip,

representada per El Coverol d’Esparreguera, que

ja es va representar l’any passat al mateix teatre

del Patronat Parroquial.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

5 è 12 DE FEBRER DE 2012

Grup: LA K-MAMA (Calafell)Director: Josep MèlichObra: “L’Auditor” Autor: Josep MèlichTel. 629 74 19 33 E-Mail: [email protected]

6 è. 19 DE FEBRER DE 2012

Grup: PUNT I SEGUI (Terrassa)Director: Eloi FalgueraObra: ”Veus les línies?”Autor: Eloi FalgueraTel. 635 477 656 E-Mail: [email protected]

1r. 15 DE GENER DE 2012

Grup: KIUT TEATRE (Terrassa)Director: Oscar Garcia Obra: ”No et vesteixis per sopar”Autor: Marc CamolettiTel. 689 954 315 E-Mail: [email protected]

2 n. 22 DE GENER DE 2012

Grup: L’ULL DE BOU (Sant Esteve Sesrovires)Directora: Carme CortésObra: “L’Auca del senyor Esteve” Autor: Santiago RussinyolTel. 647 744 140 E-Mail: [email protected]

3 r. 29 DE GENER DE 2012

Grup: BELL LLOC (Sant Pere de Ribes)Director: Joan RosquellasObra: “Diner negre”Autor: Roy CooneyTel. 660 326 365 E-Mail: [email protected]

4 t. 5 DE FEBRER DE 2012

Grup: DRAMÀTICA CIRCUL CATÒLIC (Badalona)Director/a: jordi carreterObra: “Converses amb la mama” Autor/a: Tel. 639534804 E-Mail: [email protected]

PATRONATPARROQUIALESPARREGUERAA LES 18 HORES

Premi Eugeni Llopart Ros

25 i 26 de febrer de 2012 (Fora de concurs)

Cloenda a càrrec del grup de teatre “El Coverol”, dirigit per Maribel Masip i Mirabent, amb l’obra “AI PARE, PERDONEU-ME!”

“AI PARE, PERDONEU-ME!”

2nCONCURS DE TEATRE 2012ESPARREGUERA

OPINIÓ

REPENSAR L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

És en moments adversos quan es posen de

manifest les mancances i els reptes encara

pendents. Això mateix és el que ens està

passat en l’actual context de crisi econòmi-

ca, fi nancera i social, que està modifi cant la

realitat que fi ns ara ens envoltava i està

confi gurant una nova societat amb nous

reptes i noves demandes.

Les difi cultats actuals han posat de mani-

fest les mancances de les administracions,

especialment en l’àmbit local. Després de

més de 30 anys d’ajuntaments democràtics,

els municipis encara no disposen d’un mo-

del de fi nançament local. Per contra, en

aquests mateixos anys, les corporacions

locals han anat augmentant els serveis que

ofereixen a la ciutadania per responsabilitat

i com a administració més propera, sense

tenir les competències atribuïdes legal-

ment. Tot plegat, ha resultat en un impor-

tant desajust en la tresoreria en molts

ajuntaments.

Ens trobem que davant la necessitat de més

serveis públics i socials per pal·liar els efec-

tes de la crisi, la realitat econòmica i fi nance-

ra de l’administració pública impossibilita

cap nova iniciativa. La ciutadania ens hem

adaptat a un context advers econòmic que es

tradueix en un degoteig diari de retallades en

serveis i prestacions. Se’ns diu que ens hem

d’esforçar més per rebre menys. Imperen les

polítiques d’austeritat per contenir la despe-

sa, però no s’estimula, en canvi, el creixement

econòmic.

És en aquest context d’incerteses quan,

més enllà de retallades i tancament de ser-

veis, hauríem de repensar cap a on volem

redirigir les administracions públiques i

treballar per aprovar un nou marc compe-

tencial que contempli també els recursos

necessaris. Ens cal més ‘política de sentit’ a

mig i llarg termini, i menys ‘política d’apara-

dor’ a curt termini que no contribueix a la

sortida de la crisi.

A PEU DE CARREREduard Rivas, politòleg

(www.noucicle.org/erivas)

PARADA CULTURAL

Page 26: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset26

CONTINUA EL CINEMA A LA PASSIÓEl proper diumenge dia dinou de febrer a les

sis de la tarda es projectarà a la Sala Gran

de La Passió la pel·lícula “Enredados”, de

Disney. El preu general de les entrades és

de sis euros, i de cinc pels col·laboradors de

l’entitat. El passat dia cinc de febrer l’entitat

va tornar a apostar pel cinema infantil amb

la projecció de l’aclamada pel·lícula “El Rey

León”, un èxit dels anys noranta de la mateixa

productora Disney.

NOU LLIBRE AMB SEGELL ESPARREGUERÍEl passat divendres 27 de gener a la Sala d’ac-

tes de la Torre de la Creu (Sant Joan Despí), es

va presentar el llibre “Coneix… Dialectologia

a través de la parla del Baix Llobregat”. A

l’acte hi intervingueren les autores del llibre,

Àngels Massip, professora de Lingüística

Catalana a la UB, que compta amb nom-

broses publicacions, i experta en variació

lingüística; i Joana Llordella, catedràtica

de l’INS El Cairat. També hi participà Ra-

mon Solsona, escriptor, periodista, i director

del programa de divulgació Perles cultivades

(Rac1). A Esparreguera la presentació es féu

abans, concretament el 12 de desembre de

2011 a Can Pasqual, en un acte en el que tam-

bé hi intervingueren les autores –amfi triones

esparreguerines– i Ivone Grinley, directora ge-

neral de Política Lingüística de la Generalitat

de Catalunya. L’objectiu principal del treball

és el d’acostar i interessar els estudiants

en l’estudi de la llengua, a partir d’acti-

vitats contextualitzades en el propi en-

torn i, per tant, a partir de la seva varietat

lingüística. Per a realitzar aquest darrer

llibre s’ha comptat amb la col·laboració

de nombroses persones, moltes d’elles

d’Esparreguera, s’han aprofi tat treballs de

l’alumnat d’ESO, de batxillerat i de la Uni-

versitat, però també s’ha rebut informació,

pel que fa referència a la parla de la co-

marca, a través de col·laboradors del Cen-

tre d’Estudis Comarcals, o informants. Un

llibre que té el seu pal de paller en el fet de

promoure la llengua catalana, tal com de-

clara una de les autores, Joana Llordella:

“No hi ha dia que no pensi i expressi al meu

alumnat el valor de la paraula, molt espe-

cialment el de la riquesa de la nostra parla

col·loquial, variació que, per altra banda,

penso que s’està empobrint cada dia més

com a conseqüència de la minorització que

pateix.” El llibre forma part de la col·lecció “Co-

neix el Baix Llobregat”, una iniciativa del Centre

d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que té

un precedent en el projecte Descobrim el Baix

Llobregat de l’any 1994. La col·lecció, dirigida

fi ns ara per la mateixa Joana Llordella, combi-

na la tasca de l’expert en un tema determinat

i el professor o professora, mestre o mestra

que és qui treballa dia a dia els temes que es

tracten amb l’alumnat. Al projecte, del qual fi ns

a l’actualitat se n’han publicat tres números, hi

tenen cabuda tots aquells temes relacionats

amb la comarca, amb l‘objectiu de facilitar un

material al professorat i a l’alumnat que els

ajudi a treballar el coneixement i la comprensió

de l’entorn més pròxim.

PARADA CULTURAL

Page 27: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

27

El proper dimecres dia 15 de febrer, a la sala

d’actes de Can Pasqual, a les 7 de la tarda

es farà l’acte de presentació de la novena

edició del Voluntariat per la llengua, orga-

nitzat pel Servei Local de Català d’Esparre-

guera i la Regidoria de Política Lingüística

de l’Ajuntament. La iniciativa té molt bona

acollida al nostre municipi i s’ha consolidat

amb èxit. Durant gairebé una dècada aquest

voluntariat a jugat un paper determinant en

la integració de moltes persones i en la cre-

ació d’una xarxa social molt important per a

la cohesió social. Els voluntaris per la llengua

varen rebre el Set al personatge col·lectiu de

l’any 2008 en els reconeixements anuals que

atorga aquesta revista.

NEIX VIDALOCAL.CATVidaLocal acaba de néixer com una xarxa que uneix comer-

ços i compradors en una plataforma única. L’objectiu és

oferir les millors promocions posant en contacte directe

els comerços locals amb els seus clients. A VidaLocal s’hi

pot trobar tota mena de productes i serveis locals: des de

restaurants fi ns a viatges, passant per productes de la

terra, moda o activitats d’oci. Ara mateix ja està activa la

web i hi podreu trobar diversitat d’ofertes. Des de tracta-

ments de bellesa, viatges a la neu, pacs teatre+sopar… El

seu funcionament és molt senzill i còmode: consulta les

ofertes i descomptes via web, escull allò què més t’agradi,

imprimeix el val i gaudeix de l’oferta. A més, si comparteixes

la teva experiència amb els teus amics gaudiràs de promo-

cions addicionals i participaràs en concursos. Per regis-

trar-se s’ha d’accedir al lloc web www.vidalocal.cat o se-

guir-los per mitjà de facebook (www.facebook.com/vidalo-

cal), des d’on l’usuari començarà a rebre ofertes. Si tens un

comerç t’interessarà oferir-hi els teus productes o serveis.

Per això només cal que et posis en contacte amb VidaLocal

([email protected].).

NOVENA EDICIÓ DEL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA

MEMÒRIASELECTIVA

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch

OPINIÓ

PARADA CULTURAL

Avui escriure sobre un tema una mica diferent.

Tot ve a causa d’un article d’en Quim Monzó

publicat a La Vanguardia sobre la popularitat

o reconeixement de molts escriptors, on es fa

palès que molts literats de gran qualitat són

quasi oblidats i d’altres, també reconeguts

com a grans escriptors, són més coneguts per

la seva vida quotidiana que no pas per les se-

ves obres. Això passa amb Federico Garcia

Lorca que se’l recorda més per la seva tràgica

mort i per la seva vida personal que per la seva

obra literària. Passa igual amb Camilo José

Cela, molt bon escriptor, però més recordat pel

seu caràcter malhumorat i groller. Però ja se

sap la memòria és selectiva. Al nostre poble

passa el mateix, o bastant semblant. Qui es

recorda de les persones que van lluitar a con-

tracorrent per poder gaudir d’un teatre propi

de La Passió? Algú recorda qui eren el senyor

Llobet, el Joan Estruch, el Ton Rovira, l’Armand

Matas i altres. En canvi i ha altres persones

recordades amb molta estima, perquè hi ha un

grupet que es preocupen de fer memòria

constantment. Com deia, la memòria és selec-

tiva. La vida és així.

foto: passionarium

Page 28: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset28

KOLTÉS TORNA AL TEATRETLa nit just abans dels boscos és un gran text

d’un dels autors que més petja ha deixat en la

dramatúrgia contemporània: Bernard-Marie

Koltès (1948-1989), autor francès amb una veu

personalíssima i una sensibilitat indiscutible

per parlar de les pors humanes. L’any 1976

escriu aquest monòleg d’una hora per un sol

actor, on el protagonista és un emigrant perdut

a una ciutat qualsevol; un estranger que sent

el desig extrem de parlar i de ser escoltat. Un

personatge que necessita tocar algú amb les

seves paraules, amb el seu crit. Joan Castells,

esparreguerí i director de teatre professional,

dirigeix aquest muntatge produït per Tramatea-

tre i protagonitzat per Isaac Serrano, actor local

conegut per ser un dels dos actors que encar-

na el Crist de l’actual espectacle de La Passió.

La nit just abans dels boscos es va estrenar a

la Sala Petita de La Passió la tardor passada

dins el programa del Festival LOLA, però es va

assajar i muntar al Teatret, que és on es repre-

sentarà els propers dies. Sens dubte una bona

manera de rescatar aquest espectacle i veure’l

en un espai diferent, que ens el farà veure tam-

bé d’una manera diferent. La intimitat que ens

ofereix el Teatret farà que aquest espectacle

sigui una nova experiència de la que en podem

extreure moltes idees. Les funcions seran els

propers dies 10, 11 i 12 de febrer.

PROPERAMENT…A principis de març la companyia Tramateatre

estrenarà també al Teatret l’obra Apocalipsi

life, de Raquel Tomàs. Aquest text, crítica del

món globalitzat actual, es va estrenar fa cinc

edicions al Festival LOLA i ara Carme Paltor en

dirigirà una nova posada en escena amb set jo-

ves actors locals entre deu i catorze anys: Berta

Osta, Laura Escudé, Laura Moya, Clàudia Rio,

Dani Montini, Gerard Sancho i Marc Casanovas

PARADA CULTURAL

LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS

ISAAC SERRANO

APOCALIPSI LIFE

OPINIÓ

La primera història ens explica com és el

món dels barruts, dels que actuen sense

cap tipus de moral, dels que els importen

poc les persones, dels que només els im-

porta el poder que dóna el diner. Els altres

no compten, i si són pobres encara comp-

ten menys. Quan ho vaig llegir em vaig in-

dignar molt. La Rosa Montero ho explicava

al diari El País, i amb molta gràcia. Un col-

laborador d’Urdangarin li pregunta a ell en

un correu si “¿una vez desahuciada la inqui-

lina le ponemos demanda para cobrar las

rentas que debe? Está localizada y se le

puede embargar el sueldo. Yo lo intentaría,

son 9.000€”. El duc, ens explica Montero, es

va limitar a contestar amb un “OK”. I es pre-

gunta la periodista: “¿Cómo tipos que su-

puestamente andan burlando millones, que

viven en una altiva vida rutilante son tan

miserables para embargar el sueldo a quien

acaban de echar a la calle?”. Continua dient,

i amb raó, que per Urdangarin 9.000€ seran

una petitesa, però pendre’ls-hi a aquella

dona serà com arrancar-li la pell a tires.

A l’altra història els protagonistes són gent

de la nostra vila, que treballen (si tenen la

sort de poder treballar), que tenen senti-

ments i que també donen sorpreses. Uns

dies abans de Nadal una senyora parla

amb la responsable de Càritas i li diu que

vol portar uns pollastres perquè les famíli-

es necessitades puguin menjar-ne. Se li

contesta que millor que ens oferís un tipus

d’aliment més repartidor. Ella insisteix:

doncs que porti pollastres. Perquè ens situ-

em he d’explicar que el magatzem de Càri-

tas estava ple a vessar d’aliments, l’endemà

vindrien seixanta famílies a cercar-ne. Allí

la nostra protagonista es presentà acom-

panyada de dos fi lls seus i deu pollastres.

Com es lògic li vam agrair el gest. Ens digué

que ella l’any passat havia de venir a cercar

aliments però, ara que el seu marit havia

trobat feina, volia que per les festes tothom

pogués menjar pollastre. Quina diferència

oi? La prepotència, la insolidaritat més

manifesta, el despreci a l’altre, manifestat

en l’escrit de Montero i la senzillesa, grati-

tud i autèntica solidaritat d’aquesta veïna

d’Esparreguera... Quina lliçó, oi?

¡¡¡¡¡¡Josep Ràfols

DUES HISTÒRIES,DOS MÓNS

Page 29: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

29

Coses que es deien…Editorial número 45: Fem-nos sentir

Per Consell de Redacció

“La proximitat de les eleccions locals prepara

l’aparició de vells fantasmes de cada campa-

nya i enceta projectes, esbossos i, sovint, elu-

cubracions sobre els espais públics i la seva

utilitat, real o potencial. (...) Llocs emblemàtics,

alguns patrimoni llegat per la nostra història,

resultat de l’esforç de vilatans com nosaltres

que avui ens amoïnem pel mateix: els llocs que

ens són comuns i dels quals, siguin quines si-

guin les circumstàncies, les nostres instituci-

ons –per tant nosaltres mateixos– són titulars.”

De Barcelona estant... L’hora del compromís

Per Xavier Sitjà

“He pres una decisió molt seriosa: dedicar-me

a la política. (...) Estimats lectors, només em

queda agrair-vos la vostra fi delitat al 777 i a

tots els qui hi escrivim. Per a mi ha estat un

goig i també un privilegi, perquè és en aquesta

revista on he escrit amb més llibertat durant

tota la meva carrera periodística.”

Després de... maltractar el vianant

Per Carles Reynés

“Ja n’hi ha prou de maltractar el vianant. Ja n’hi

ha prou de violar sistemàticament el seu redu-

ït i malmès territori; com a les pel·lícules del

Far West, sembla que els “indius” no hi tenen

res a fer. Un conductor pot ser tan miserable

que quan no troba aparcament deixi el vehicle

allà on li sembla sense voler saber el mal que

està provocant?”

La mosca al Nas: L’Efecte 2000

Per Quim Paulo“(...) I, a la nostra vila, com l’afectarà l’anome-

nat Efecte 2000? Seguirà col·lapsant-se l’am-

bulatori? (...) Haurem d’anar al metge pagant,

vista l’atenció rebuda? Tindrem un nou CAP, el

segle vinent? Tot plegat és una incògnita. Inci-

dirà l’Efecte 2000 en els nostres manaires per

sensibilitzar-los que construeixin, d’una pu-

nyetera vegada, una biblioteca adequada a les

necessitats del poble?(...)”

VERSIÓ 2012 NÚMEROS 45 i 46 (març-juny 1999) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN

A més també explicàvem…CAVA. El Patronat Parroquial recull 4000 am-

polles de cava durant les festes de Nadal. Els

benefi cis del seu reciclatge ajuden a fer front

als deutes del Patronat per la construcció del

nou edifi ci.

DONA. L’Associació de la Dona d’Esparreguera

estrena nou local al carrer Hospital 39.

ESPARREGUERÍ. El tuba local David Parras

participa a l’obra “Mesura per mesura”, de

Shakespeare, al TNC.

INAUGURACIÓ. El Conseller d’Obres Públi-

ques i Política Territorial, Pere Macias (CiU),

inaugura la remodelació de la carretera B-231,

que uneix Esparreguera amb els Hostalets de

Pierola, davant la presència de 80 manifes-

tants que reivindicaven el tancament de l’Abo-

cador de Can Mata.

NÍNXOLS. Inicien les obres d’una nova agrupa-

ció de nínxols. Segons manifesta el regidor

Àngel Pérez-Muelas, entre el 18-12-1993 i el

18-1-1994 només hi va haver 9 defuncions,

mentre que en el mateix interval de temps,

entre el 1998 i el 1999, n’hi ha hagut 24.

PAGAR. El Tribunal Superior de Justícia de

Catalunya determina que els veïns de l’Illa de

Vianants hauran de pagar un preu inferior per

les obres que l’Ajuntament volia fer-hi.

PARC. S’inicien les obres del nou Parc Urbà del

Castell, amb un pressupost de 20 milions de

pessetes en la primera fase dels treballs.

PLAÇA. Neix la Plaça del Pi al Barri Font, a la

cruïlla entre el carrer Dr. Fleming i el Camí Ral.

TEATRE. S’estrena “Històries d’una perruque-

ria” al Patronat, dirigida per Maribel Masip i

Mercè Vallverdú.

TECNOLOGIA. La Passió comença a vendre les

entrades de la temporada 1999 pel Servicaixa

de La Caixa.

Coses que passaven…Reportatge: Desaprofi tats...

Per Mònica Ribas

ENYORAT ATENEU...: (...) La idea que ha pres

més força és convertir-lo en un local d’activi-

tats socials i, alhora, habilitar-hi una sala de

ball. Joan Serra, però, ha declarat en diverses

ocasions que (...) abans de fer-hi res s’ha d’es-

tudiar acuradament el local, atès que es troba

en molt mal estat de conservació i que per re-

habilitar-lo cal gastar-hi molts diners. / L’ES-

CORXADOR MUNICIPAL: (...) L’alcalde (Serra)

ha manifestat que s’havien plantejat traslla-

dar la brigada municipal a una nau d’algun

polígon de la vila per tal de poder reaprofi tar

l’espai. A hores d’ara, però, no hi ha res concre-

tat, ni tan sols l’esforç d’un projecte. / LA BIBLI-

OTECA POPULAR: (...) Evidentment que la bibli-

oteca necessita aquesta nova ubicació, però

l’edifi ci on avui està establerta no té desperdi-

ci, aquest seria un bon lloc per convertir-lo en

un hotel d’entitats. (...) Que el pas del temps no

el malmeti i que no sigui per manca d’actuaci-

ons. / CAL TREMPAT: (...) Des de fa uns anys,

components de diversos grups de rock del

nostre poble utilitzen els baixos de la masia –

tot i que està en pèssimes condicions- com a

sala d’assajos; i Tramateatre i Bohèmia fan

servir alguns espais (...) com a magatzem. (...)

els dies passen i Cal Trempat continua essent

un magatzem. / CAN ROCA: (...) a fi nals de 1998

es va inaugurar un centre per a malalts men-

tals creat per l’Associació de Familiars de

Malalts Mentals del Baix Llobregat amb la col-

laboració del consistori. A hores d’ara ja s’hi

duen a terme alguns tallers.

Pàgina 25 número 46

La Passió d’Esparreguera

presenta la seva temporada

a Girona, en un dels actes

hi acudí el poeta Miquel

Martí i Pol, que acabava de

complir 70 anys.

Portada número 45

Page 30: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset30

Però l’admiració pels grans actors afi cionats

que l’Eloi Mestre veia dalt dels escenari men-

tre sortia a la Passió, no van marcar decisiva-

ment la seva vida però sí que va descobrir en el

món teatral del poble, un patrimoni a preser-

var tant històric com humà d’una gran solide-

sa. “Als vint anys, al tornar de la mili, la junta de

la Passió, aleshores amb seu a l’antic Ateneu,

em va nomenar vicesecretari de l’entitat i vice-

president, ja al teatre nou. De l’any 1976 al 198.

vaig ser el primer president de la Passió elegit

democràticament”. I podeu creure que d’allò

que n’està més orgullós del seu pas per la

presidència és haver pogut fer la transició

d’una entitat presidencialista a una de més

moderna, més d’acord amb els temps que

s’apropaven, molt semblant a l’actual.

Però vet aquí que de l’any 1972 al 1979, just

abans de les primeres eleccions municipals

democràtiques, l’Eloi va ser elegit regidor de

l’ajuntament d’Esparreguera. “Volia, si voleu de

manera innocent, procurar ser el catalitzador

de dues parts en discòrdia; per una banda

l’ajuntament amb Educación y Descanso i per

l’altre la Passió i les persones que amb un in-

gent esforç van alçar el nou teatre. Els primers

recelaven de la nova Passió i els segons temien

que l’ajuntament els volgués prendre allò que

era seu”. Pel què comenta l’Eloi van ser uns

anys convulsos a un ajuntament on encara

prevalien les més decadents formes dictatori-

als. “Sort que molta gent, sensibilitzada per les

tasques socials i que posteriorment han liderat

obres voluntàries de gran entitat, em va ajudar

a tirar endavant una regidoria d’abast humà on

hi havia molta feina per fer i cap tipus de sub-

venció: l’antiga residència de gent gran, on ara

hi ha ràdio Esparreguera”

L’Eloi, amb el seu afany d’aportar vida a la

cultura del poble, l’any 1973 , així que va tancar

l’empresa familiar, i tot i reconèixer que és un

mal lector, va muntar una llibreria al carrer

dels Arbres, “Va ser la primera llibreria a Es-

parreguera on es venien únicament llibres que

juntament amb la llibreria Paulo també vam

ser els pioners en vendre llibres per l’escoles,

una pràctica tan habitual als nostres dies”.

També durant aquests anys va ser pare fun-

dador de l’Escola Cooperativa El Puig, pionera

en noves pedagogies i amb un esperit inequí-

vocament català.

Però dins el seguit d’activitats professionals

bàsicament administratives i alguna de peda-

gògica que es veia abocat, “... al fi nal vaig trobar

la feina per la qual servia: comercial: és la feina

que m’agrada, m’era igual vendre cursos de

marqueting o vendre cotxes, però sobretot el

què compte és el tracte amb les persones i en

aquest terreny sempre m’hi he trobat molt cò-

mode”. Tan a l’ajuntament com a la Passió, a la

llibreria, a l’escola i tan altres llocs, l’Eloi, ara ja

es pot dir, hi va anar a fer de comercial.

I potser al fi nal descobrirem que l’Eloi, en el

fons, és una persona pragmàtica amb un toc

de romanticisme, perquè per una banda sem-

pre ha estat decidit i conseqüent i per l’altra un

apassionat de la seva gent del seu poble i so-

bretot de la Passió. “Amb 70 anys de Passió,

encara sento molt endins l’orgull d’haver pogut

participar en la construcció del nou Teatre i ser

apassionat d’un espectacle forjat per grans

actors i actrius que van ser els meus mestres i

dels quals només puc dir que arribat a ser un

simple imitador”.

Afi cionat a la conversa, dinàmic polemista i

amb un fi sentit de l’humor, l’Eloi Mestre, tot i

estar jubilat, col·labora amb el voluntariat per

la llengua, participa en dues noves produccions

teatrals, de tan en tant pren un tallat i segur

que ja pensa en els Pastorets de l’any que ve.

Ara en diríem un activista

social o un activista cultural,

però se’ns fa estrany

parlar en aquests termes

d’una persona que mai,

a l’hora de fer les coses,

s’ha caracteritzat per

voler aparentar sinó tot

al contrari, cosa no gens

freqüent ni fàcil en un poble

on tothom que es belluga

dins d’aquets àmbits més o

menys es coneix.A ca l’Aloi

hi feien gasoses i l’Eloi n’era

el repartidor juntament

amb el seu germà. Tot

feia pensar que l’empresa

familiar havia de ser la seva

empresa, les Escoles Pies i

els estudis mercantils així

ho semblaven dibuixar, però

“si vols que sigui sincer jo

de tota la vida he volgut ser

mestre: mestre, Mestre”.

L’ENTREVISTA

Carles Reynés

Page 31: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

31

Page 32: ESPARREGUERA com vas? · Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de ... Miquel Altadill, Mi-guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura

setsetset32