Pg

. de

San

t Jo

an, 1

08

, Bar

celo

na

PROJECTE SELECCIONAT EN LA CONVOCATÒRIA DE PALAU MACAYA que té com a

f inal i tat donar suport a inic iat ives i projectes de ref lexió , debat , intercanvi i d i fus ió d ’ idees que

a judin a entendre mil lor e l s reptes que té p lante jats la nostra societat i que permetin identi f icar

noves tendències de progrés i t ransformació socia l .

P A L A U M A C A Y A , B A R C E L O N A , D E G E N E R A M A I G D E L 2 0 1 8

E ls Objectius de Desenvolupament Sostenible

(ODS) constitueixen un compromís dels països en

matèria de desenvolupament global, econòmic,

social i, a més, sostenible. Per a això, s’han plantejat

objectius amplis que promouen una interacció més

gran entre si. El gran desafiament és traslladar-ho en

estratègies pràctiques. L’ODS 3, “garantir una vida

sana i promoure el benestar de tothom a totes les

edats”, abasta un àmplia quantitat de problemàtiques

sanitàries globals i col·loca la salut com un mitjà (i no

tan sols una finalitat) per assolir els altres objectius.

En aquest cicle que duem a terme des d’ISGlobal,

format per tres sessions amb enfocaments específics,

hem analitzat la implementació de l’Agenda 2030 en

salut en el context espanyol. Per fer-ho, vam convocar

diversos actors socials (del sector públic, privat,

acadèmia i societat civil) amb els quals hem compartit

experiències i, plegats, hem reflexionat sobre els

possibles escenaris futurs.

6 ’ D E L E C T U R A

E S P A N Y A I E L S O D S E N S A L U T : I M P L I C A C I O N S P R À C T I Q U E S D ’ U N A A G E N D A D ’ E Q U I T A T I S O S T E N I B I L I T A T

P R O J E C T E S E L E C C I O N A T C O N V O C A T Ò R I A P A L A U M A C A Y A

1 R E P T E :

2

2

3

O B J E C T I U S D E L C I C L E :

L E S I D E E S C L A U :

L’objectiu d’aquest cicle va ser analitzar el progrés en la implementació de l’Agenda 2030 (ODS) en salut en el

context de les polítiques espanyoles i el paper que hi han de tenir els diferents actors socials (sector públic,

sector privat, societat civil i acadèmia).

El repte que ens vam plantejar va ser promoure un intercanvi d’idees i abordatges entre actors que treballen

per al desenvolupament des de diferents sectors i, junts, compartir una jornada de treball. El més satisfactori va

ser la resposta positiva i el compromís que vam rebre per part dels participants, com també les oportunitats que

s’han generat de continuar avançant junts per una mateixa finalitat.

O D S I S A L U T

En aquesta nova Agenda 2030, la salut, en lloc d’enfocar-se en qüestions específiques, constitueix un mitjà per

assolir altres objectius. L’ODS 3, “garantir una vida sana i promoure el benestar de tothom a totes les edats”,

abasta un ampli espectre de qüestions sanitàries globals que van des de les malalties cròniques no transmissi-

bles fins a la salut urbana, l’equitat i la cura del medi ambient, entre d’altres.

D’aquesta manera, ens cal dissenyar accions innovadores i intersectorials per aconseguir el benestar de la po-

blació, millorar els processos d’inclusió social i enfortir el desenvolupament econòmic a través de dinàmiques

sostenibles.

S A L U T U R B A N A

Les ciutats ocupen un lloc central en la implementació d’aquesta nova agenda. És en el context local on les mesu-

res que els governs adoptin repercutiran en benefici de millores directes sobre la qualitat de vida de la població.

La tendència de concentració de la població a les ciutats continua i, per a l’any 2050, s’estima que el 70 % de la

població global viurà en zones urbanes.

D’aquesta manera, la salut urbana du a terme un paper fonamental respecte de les amenaces que representen

l’exposició a alts nivells de contaminació, els problemes de sanejament i els modes de vida sedentaris, entre d’al-

tres. Una planificació adequada de les ciutats, juntament amb la promoció d’hàbits saludables, tenen un paper

fonamental per millorar la salut i la qualitat de vida de la població.

N O D E I X A R N I N G Ú E N R E R E

Tot i els esforços i les conquestes obtingudes en matèria de salut d’ençà de l’any 2000, com ara l’augment en

l’esperança de vida, la reducció de les taxes de mortalitat materna i infantil, entre d’altres, encara queda un

llarg camí per recórrer. Els resultats obtinguts pels països han estat diversos i les inequitats en salut encara

P R O J E C T E S E L E C C I O N A T C O N V O C A T Ò R I A P A L A U M A C A Y A 3

4 A C T I V I T A T S Q U E C O M P O N E N E L C I C L E :

S E S S I Ó 1 : L’A G E N D A 2 0 3 0 : E L PA P E R D E L A S A L U T E N E L D E S E N V O L U PA M E N T S O S T E N I B L EConferència i seminari

25 de generEn la primera trobada vam reflexionar sobre el paper de la salut en el desenvolupament sostenible i equitatiu de

manera àmplia i generalitzada.

L’èmfasi del seminari es va posar a discutir sobre l’estat actual de la salut global, els reptes principals als quals

ens enfrontem i la interdependència entre el sector de la salut amb els altres ODS.

Per fer-ho, es van convocar actors socials de diferents sectors que poguessin compartir perspectives i abordatges

de treball.

El taller fet a porta tancada es va complementar amb una magnífica conferència oberta al públic, duta a terme

per Teresa Ribera, anomenada “L’Agenda 2030: una identitat per a Europa?”.

Durant la conferència Teresa Ribera va fer una gran exposició sobre el recorregut que els països han fet des dels

ODM anteriors fins a l’Agenda 2030. Els objectius assolits, les metes pendents, les regions que més han avançat,

les que encara tenen molta feina per davant i els passos que cal seguir en matèria de desenvolupament global

inclusiu i sostenible, i, fonamentalment, la interdependència dels ODS entre si i amb la salut específicament.

Amb la participació de: Teresa Ribera, Gonzalo Fanjul, Leire Pajín, Evangelina Martich, representantes de la

Generalitat, representantes del Ayuntamiento de Barcelona, CIDOB, ”la Caixa”, UNICEF, UPM

persisteixen. Per això, és primordial, a més d’enfortir els èxits que s’han assolit, treballar sobre la desigualtat

dels resultats obtinguts pels països. Aquests objectius inconclusos i altres qüestions persistents i emergents

en matèria de salut global són presents a la nova agenda. Cal pensar en estratègies que ens permetin abordar

sobre l’agenda inacabada, i continuar aprofundint en el desenvolupament econòmic i social, inclusiu i sostenible

de la població global.

S E S S I Ó 2 : E L S R E P T E S D E L A S A L U T U R B A N A : I N T E R S E C T O R I A L I T A T I M I L L O R S P R À C T I Q U E SConferència i seminari

6 de marçEn la segona trobada del cicle, ens vam centrar a discutir els reptes de la salut urbana i, fonamentalment, la

interacció entre els ODS 3 i 11.

Per fer-ho vam comptar amb la participació de representants de diversos ajuntaments espanyols, com també

membres de l’acadèmia i d’altres organitzacions de la societat civil.

Vam debatre sobre els desafiaments als quals ens enfrontem en matèria de planificació urbana, salut i participació

ciutadana i la necessitat de disposar d’eines pràctiques i indicadors basats en l’evidència que contribueixin a la

presa de decisions. Després del taller, hi va haver una conferència oberta al públic: “#CiutatsQueVolem: com es

construeix una agenda local dels ODS per aconseguir urbs més sostenibles i saludables”.

Durant la conferència representants de diferents ciutats espanyoles van compartir experiències locals i plans

per a una planificació urbana més sostenible. Al llarg de la jornada es van debatre qüestions com ara la qualitat

de l’aire, la promoció de l’ús de les bicicletes, la millora del transport públic i els vehicles elèctrics. A més, es van

P R O J E C T E S E L E C C I O N A T C O N V O C A T Ò R I A P A L A U M A C A Y A 4

S E S S I Ó 3 : L E S M A L A LT I E S D E L A P O B R E S A E N E L M A R C D E L S O D S : E I N E S P E R ” N O D E I X A R N I N G Ú E N R E R E ”Conferència i seminari

8 de maigEn la tercera sessió d’aquest cicle, el treball es va centrar en el debat sobre les anomenades malalties de la

pobresa en el marc dels ODS, per mirar de rescatar l’agenda pendent dels ODM anteriors i visualitzar els

possibles escenaris per “no deixar ningú enrere”.

Vam discutir sobre la necessitat de posar el focus en les desigualtats (econòmiques, socials, ambientals i

polítiques) que hi ha entre països però també a l’interior de cada país i des de la perspectiva dels diferents actors

que hi han participat (representants de governs regionals, acadèmia i societat civil).

Amb la participació de: Laurence Flevaud, Gonzalo Fanjul, Leire Pajín, Evangelina Martich, Denise Naniche, Ximena

Di Lollo, Javier Sancho, Ethel Sequeira, Luis Rajmil, Fernando Pascual y representantes del Gobierno de la Generalitat,

entre otros

abordar qüestions relacionades amb canvis de pautes que promoguin costums saludables en la població, com,

per exemple, el foment de l’activitat esportiva i l’ús d’espais públics per a aquest tipus d’activitats. També es va

destacar la importància dels processos participatius entre els governs locals i la població en afers relacionats

amb la planificació urbana.

Amb la participació de: Juan Espadas, Gonzalo Fanjul, Leire Pajín, Evangelina Martich, Paz Valiente, Alfonso Gil,

Lorenzo Delgado, José M.ª García, Carles Ruiz, Antoni Poveda, Mercedes Vidal, Adrià Gomila

P R O J E C T E S E L E C C I O N A T C O N V O C A T Ò R I A P A L A U M A C A Y A 5

5 C O N C L U S I O N S D E L C I C L E :

Al llarg d’aquest cicle hem debatut amb diversos actors socials sobre els ODS i la salut, fet que ens ha permès

comprendre la importància d’aquesta agenda per al desenvolupament global, sostenible i inclusiu.

Fonamentalment ens n’agradaria destacar les idees següents:

1. L’Agenda dels ODS va en paral·lel a l’agenda proposada pel Govern Central: la feina de cara al

desenvolupament econòmic i social amb estratègies inclusives que arribin a la major part de la població i que

resultin sostenibles per al medi en el qual habitem.

2. L’èxit dels ODS depèn d’actors no tradicionals i de coalicions improbables. Dos exemples en són el rol

fonamental que tenen les ciutats en la implementació dels ODS i la possibilitat que la població visualitzi en el

context on viu els canvis que repercuteixin en millores directes de la seva salut i benestar general. Un altre

exemple són les aliances publicoprivades, que representen una possibilitat de gran rellevància per fer front a les

denominades malalties oblidades. La població que les pateix moltes vegades no té accés als tractaments perquè

es troba en àrees geogràfiques menys desenvolupades o bé perquè aquests tractaments no existeixen. No

existeixen perquè no s’han desenvolupat pel fet que no representen un guany econòmic considerable. Avançar

en una redefinició d’estratègies que permeti acabar amb les metes pendents anteriors és crucial per avançar en

el desenvolupament inclusiu global.

3. Aquest debat no pot quedar cenyit als actors tradicionals. Vincular nous actors promourà el

desenvolupament d’estratègies innovadores a l’altura dels reptes del món actual que permeti transformar les

idees en solucions pràctiques.

4. Les ciutats, al centre de l’atenció: en l’Agenda 2030, sens dubte el context local hi és un gran protagonista.

Allà on transcorre el nostre dia a dia, les mesures que s’adoptin influiran directament en el nostre benestar,

qualitat de vida i salut.

P R O J E C T E S E L E C C I O N A T C O N V O C A T Ò R I A P A L A U M A C A Y A 6

6 P A R T I C I P A N T S :

T E R E S A R I B E R A

L A U R E N C E F L E V A U D

Ministra actual per a la Transició Ecològica del

Govern d’Espanya.

Anteriorment va ser directora de l’Institut

de Desenvolupament Sostenible i Relacions

Internacionals (IDDRI) de París. Presidenta

del Consell Assessor de la Xarxa Espanyola de

Desenvolupament Sostenible (REDS).

Llicenciada en Dret per la Universitat Complutense

de Madrid i diplomada en Dret Constitucional i

Ciències Polítiques.

Ha desenvolupat diversos càrrecs tècnics de

l’Administració Pública.

Referent de Diagnòstic de Metges Sense Fronteres (MSF). Va exercir com a responsable de laboratori i va

coordinar un estudi multicèntric per avaluar l’efectivitat de les proves ràpides de diagnòstic per a la malaltia

de Chagas, entre d’altres. També contribueix i col·labora en molts projectes d’investigació i desenvolupament

d’eines de diagnòstic més adaptades al context humanitari, com la prova de diagnòstic per a la malaltia de la son

o màquines de nova generació per al diagnòstic diferencial de febre.

J U A N E S P A D A S

Alcalde de Sevilla. Anteriorment va ser conseller

d’Habitatge i Ordenació del Territori de la Junta

d’Andalusia i senador.

És llicenciat en Dret per la Universitat de Sevilla i

es va especialitzar en política i gestió mediambiental

amb la realització del màster de la Universitat Carles

III.

A LT R E S P A R T I C I P A N T S :

• Gonzalo Fanjul, director d’Anàlisi de Polítiques a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

• Leire Pajín, directora de Desenvolupament Internacional a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

• Evangelina Martich, coordinadora de projecte a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

• Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a l’Institut de

Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

• Carolyne Dayer, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a l’Institut de

Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

• David Rojas, investigador postdoctoral a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

P R O J E C T E S E L E C C I O N A T C O N V O C A T Ò R I A P A L A U M A C A Y A 7

L’Institut de Salut Global de Barcelona – ISGlobal és un centre de referència en investigació i translació en

salut global que té com a objectiu principal treballar per l’equitat en salut.

L’any 2016 va completar la seva integració amb el Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL),

una institució amb deu anys de trajectòria en la promoció i el desenvolupament d’investigació epidemiològica

avançada sobre els factors mediambientals que afecten la salut humana. D’aquesta manera, ISGlobal va

consolidar i ampliar les seves línies de treball, i va incorporar l’abordatge dels determinants ambientals.

Les línies de treball d’ISGlobal, en l’actualitat, estan alineades amb els ODS, amb un interès especial de la nostra

institució per la posada en pràctica de l’Agenda 2030 per aconseguir resultats que promoguin el desenvolupament

econòmic i social global de manera inclusiva i sostenible.

Aquest cicle va representar per a nosaltres l’oportunitat de dialogar amb diferents actors que participen de

la posada en pràctica d’aquesta agenda global, intercanviar experiències i, junts, pensar en els passos que cal

seguir.

Coorganitzat amb: Inst i tut de Salut Global de Barce lona

• Sarah Davoren, global development coordinator and preaward manager a l’Institut de Salut Global de Barcelona

(ISGlobal)

• Paz Valiente, coordinadora general de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid

• Alfonso Gil, tinent d’alcalde i coordinador de Polítiques de Mobilitat, Habitatge i Desenvolupament Saludable

• Lorenzo Delgado, assessor a la tinença d’alcaldia de Bilbao

• José M.ª García, 2n tinent d’alcalde de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Civisme de l’Ajuntament de

l’Hospitalet, encarregat de les polítiques de mobilitat i de coordinar el pla de qualitat de l’aire

• Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, Xarxa de Ciutats pel Clima i Xarxa de Ciutats Innovadores

• Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí i president de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta

• Mercedes Vidal, regidor de Mobilitat

• Adrià Gomila, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona

• Denise Naniche, associate research professor a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

• Ximena Di Lollo, coordinadora de la Iniciativa de Chagas a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

• Javier Sancho, coordinador de la Coalició Global de la Malaltia de Chagas a l’Institut de Salut Global de

Barcelona (ISGlobal)

• Ethel Sequeira, metgessa de família

• Luis Rajmil, UNICEF

• Fernando Pascual, del Medicine Patent Pool

https://obrasociallacaixa.org/ca/web/guest/centros/palau-macaya/programacion/que-hacemos