L’erudit va exercir d’enllaç entrelageneració de Martí de Riquer … · 2015-03-31 ·...
32
38 LA VANGUARDIA CULTURA DIMARTS, 17 MARÇ 2015 Arquitecte Molas Per un país que va fonamentar bona part de la seva supervivèn- cia com a col∙lectiu en la conti- nuïtat d’una tradició literària de qualitat en llengua catalana, la figura de Joaquim Molas ha estat completament determi- nant. Desballestat després del 1939 l’entramat que possibilita- va un tractament acurat d’aque- lla tradició, el professor Molas va actuar com l’arquitecte més influent en el disseny d’un pla que pretenia restablir el conei- xement de la història de la lite- ratura catalana moderna sinto- nitzant-lo amb els corrents ideològics del seu temps. No ha estat una presència pública ni la seva influència ha estat publicada, ja que no és autor de cap assaig de referèn- cia, però la consolidació com a disciplina de la filologia catala- na no podria explicar-se, ni per bé ni per mal, sense tenir en compte la creació de la seva escola –els moletes– primer a l’Autònoma i després a la Uni- versitat de Barcelona. Membre del segon equip literari sorgit a la postguerra (aglutinat entorn de la voluntarista revista d’estu- diants 2, al costat d’Antoni Co- mas o Albert Manent), Molas ha desenvolupat en el camp de la filologia una trajectòria en part equivalent a la de Josep Fonta- na en el de la història: tots dos van ampliar la seva formació als clandestins Estudis Universita- ris Catalans, foren lectors a Liverpool, tingueren un peu al sector editorial i van compro- metre la seva primera maduresa acadèmica amb el catalanisme progressista que es va fer hege- mònic al llarg dels seixanta. Deixeble de Riquer i Rubió, espectador de primera fila del magnetisme de Carles Riba i Jaume Vicens, Molas, amb posat desmenjat i la seva eterna cigarreta als llavis, va abanderar una polèmica reinterpretació de la tradició agermanat amb el tovarix Josep Maria Castellet. Era el 1963. Tot i que avui el seu doctrinarisme grinyoli, l’antolo- gia Poesia catalana del segle XX fou un arma efectiva quan la cultura batallava contra la dicta- dura a la trinxera. Fora d’aquell context no s’entendria el blasme del simbolisme i els codis bur- gesos d’un cert noucentisme. És en aquella circumstància, alho- ra, que comença a adquirir gruix erudit l’estudi del modernisme i el tractament sistemàtic de les avantguardes. El seu afany erudit de rehabilitar una dimen- sió no culturalista del passat literari en clau nacional, para- digmàtic de la col∙lecció Antolo- gia Catalana que dirigia a Edici- ons 62, tindria un correlat en la seva aposta pels referents del pop local. El llançament d’es- criptors com Benet i Jornet, Montserrat Roig, Baltasar Por- cel, Pi de Cabanyes o Terenci Moix no s’explicaria sense el seu potent mandarinatge. ANÀLISI Jordi Amat L’erudit va exercir d’enllaç entre la generació de Martí de Riquer i la de Baltasar Porcel Les lletres catalanes perden la saviesa de Joaquim Molas El filòleg i mestre d’escriptors mor a Barcelona als 84 anys JOSEP PLAYÀ MASET Barcelona E ls seus deixebles, els anomenats moletes, els seus alumnes i els seus admiradors, que són legió, conserven la imatge del professor que porta- va sempre el cigar penjant del lla- vi. Cigars que ell mateix es lliga- va, que anaven convertint-se en cendra, mentre el seu verb fluïa ordenat i incansable. Portava uns paperets escrits amb lletra petita però no li feien falta. Les classes de Joaquim Molas, mort ahir a Barcelona als 84 anys, s’omplien sempre d’estudiants perquè era un d’aquests professors que dei- xen empremta, que encomanen el seu entusiasme per la matèria, perquè transmeten saber i conei- xement. Joaquim Molas iBatllori va es- tudiar filologia romànica a la Uni- versitat de Barcelona (UB) de la postguerra, on es va doctorar el 1958. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Liverpool i el 1969 va obtenir la càtedra de llengua i literatura ca- talana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va estar uns anys fins que va tornar a la UB, on es va jubilar el 2003. Encara que inicialment es va dedicar a l’estudi de la literatura medieval, influït entre altres per savis com Martí de Riquer, més tard es va inclinar per la literatura contemporània i el 1984 va obtenir el premi Crítica Serra d’Or per un dels seus llibres més coneguts, La literatura cata- lana d’avantguarda, 1916-1938. El 1999 se li va concedir el Premi d’Honor de les Lletres Ca- talanes, el 1999 la Creu de Sant Jordi i el 2003 la medalla L’estudiós i crític, durant una entrevista amb La Vanguardia en els anys noranta d’or de la Generalitat. quell dia va fer un repàs a la seva dedicació a un ofici que “és més un plaer que una condemna o una fatiga”, va dir, parafrasejant el seu mestre De Riquer. I amb la seva habitual modèstia va afirmar que distincions com aquella el feien pensar que “la feina realit- zada no ha estat del tot inútil”. El seu treball com a membre del consell de redacció de diver- ses revistes com Serra d’or, Re- cerques, Anuari Verdaguer i Els Marges; la seva participació en el volum Poesia catalana del segle XX, amb Josep Maria Castellet (1963), i la continuació de la tre- ball iniciada per Riquer i Comas en la Història de la literatura ca- talana el van convertir en un dels personatges més influents del món literari català. I també te- mut. En una ocasió ell mateix va dir irònicament: “També he tingut sort de tenir enemics ob- sessius que m’han fet molta pro- paganda”. Ha dirigit també entre altres El llegat, a Vilanova i la Geltrú ]El 1884 es va inaugurar a Vilanova i la Geltrú una bi- blioteca-museu concebuda per l’escriptor i polític de la Renaixença Víctor Balaguer, que va llegar no només les seves obres d’art, sinó la seva col∙lecció de 25.000 llibres. En la seva ment hi havia la idea d’una biblioteca-museu na- cional de Catalunya. Aquest projecte ha passat durant 130 anys per nombroses vicissi- tuds i ara li arriba un altre sotrac: la donació per part de Joaquim Molas de tota la seva biblioteca i arxiu personal, que inclou 22.000 volums, una hemeroteca de 190 títols diferents i manuscrits, cartes i diferents materials de tre- ball. La mateixa història de la biblioteca de Vilanova, la seva singularitat, la seva disponibi- litat d’espais, i altres factors accidentals com el fet que la seva directora, Montserrat Comas, fos alumna del mateix Molas a la Universitat Autò- noma de Barcelona, van fer possible l’inici d’unes conver- ses l’any 2009 que han culmi- nat tres anys després en la firma d’un conveni. El llegat de Joaquim Molas s’instal∙la- rà a la biblioteca Víctor Bala- guer. Encara que Molas di- gués: “La meva biblioteca no és de bibliòfil ni de col∙leccio- nista, sinó de treball”, el cert és que el seu llegat permetrà estudiar les avantguardes catalanes del segle XX amb material de primera mà. Po- dran consultar-se manuscrits de Mercè Rodoreda (inclòs l’original de Mirall trencat), Salvador Espriu, Llorenç Vilallonga, Baltasar Porcel, Joaquim Ruyra, Guillem Vila- dot, etcètera. I més interes- sant encara és la correspon- dència que va mantenir amb aquests autors i altres com Foix, Fuster, Carles Riba, Pere Quart. / J. Playà
Transcript of L’erudit va exercir d’enllaç entrelageneració de Martí de Riquer … · 2015-03-31 ·...
38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMARTS, 17 MARÇ 2015
ArquitecteMolas
Perunpaís que va fonamentarbonapart de la seva supervivència comacol∙lectiu en la continuïtat d’una tradició literària dequalitat en llengua catalana, lafigurade JoaquimMolashaestat completament determinant.Desballestat després del1939 l’entramat quepossibilitavaun tractament acurat d’aquella tradició, el professorMolasva actuar com l’arquitectemés
influent en el dissenyd’unplaquepretenia restablir el coneixement de la història de la literatura catalanamoderna sintonitzantlo ambels correntsideològics del seu temps.Noha estat unapresència
pública ni la seva influència haestat publicada, ja queno ésautor de cap assaig de referència, però la consolidació comadisciplinade la filologia catalananopodria explicarse, ni perbéni permal, sense tenir encompte la creació de la sevaescola–elsmoletes–primer al’Autònoma i després a laUniversitat deBarcelona.Membre
del segonequip literari sorgit ala postguerra (aglutinat entornde la voluntarista revista d’estudiants 2, al costat d’AntoniComasoAlbertManent),Molas hadesenvolupat en el campde lafilologia una trajectòria enpartequivalent a la de JosepFontana en el de la història: tots dosvan ampliar la seva formació alsclandestinsEstudisUniversitarisCatalans, foren lectors aLiverpool, tinguerenunpeualsector editorial i van comprometre la sevaprimeramaduresaacadèmica ambel catalanismeprogressista que es va fer hegemònic al llarg dels seixanta.
Deixeble deRiquer iRubió,espectadordeprimera fila delmagnetismedeCarlesRiba iJaumeVicens,Molas, ambposat desmenjat i la seva eternacigarreta als llavis, va abanderarunapolèmica reinterpretació dela tradició agermanat ambeltovarixJosepMariaCastellet.Era el 1963.Tot i que avui el seudoctrinarismegrinyoli, l’antologiaPoesia catalanadel segleXXfouunarmaefectiva quan lacultura batallava contra la dictadura a la trinxera. Forad’aquellcontext no s’entendria el blasmedel simbolisme i els codis burgesos d’un cert noucentisme.És
en aquella circumstància, alhora, que comença a adquirir gruixerudit l’estudi delmodernisme iel tractament sistemàtic de lesavantguardes. El seu afanyerudit de rehabilitar unadimensió no culturalista del passatliterari en claunacional, paradigmàtic de la col∙leccióAntologiaCatalanaquedirigia aEdicions 62, tindria un correlat en laseva aposta pels referents delpop local. El llançament d’escriptors comBenet i Jornet,MontserratRoig, BaltasarPorcel, Pi deCabanyes oTerenciMoixno s’explicaria sense elseupotentmandarinatge.
ANÀL IS I
Jordi Amat
L’erudit va exercir d’enllaç entre la generació de Martí de Riquer i la de Baltasar Porcel
Les lletrescatalanesperdenla saviesadeJoaquimMolasEl filòleg i mestre d’escriptors mora Barcelona als 84 anys
JOSEP PLAYÀ MASETBarcelona
E ls seus deixebles, elsanomenats moletes,els seus alumnes i elsseus admiradors, quesón legió, conserven
la imatgedel professor queportava sempre el cigar penjant del llavi. Cigars que ell mateix es lligava, que anaven convertintse encendra, mentre el seu verb fluïaordenat i incansable. Portava unspaperets escrits amb lletra petitaperò no li feien falta. Les classesde Joaquim Molas, mort ahir aBarcelona als 84 anys, s’ompliensempre d’estudiants perquè eraun d’aquests professors que deixen empremta, que encomanenel seu entusiasme per la matèria,perquè transmeten saber i coneixement.Joaquim Molas iBatllori va es
tudiar filologia romànicaa laUniversitat de Barcelona (UB) de lapostguerra, on es va doctorar el1958. Posteriorment va ampliarels seus estudis a laUniversitat deLiverpool i el 1969 va obtenir lacàtedra de llengua i literatura catalana a la Universitat Autònomade Barcelona, on va estar unsanys fins que va tornar a laUB, ones va jubilar el 2003.Encara que inicialment es va
dedicar a l’estudi de la literaturamedieval, influït entre altres persavis com Martí de Riquer, méstard es va inclinar per laliteratura contemporània i el1984 va obtenir el premi CríticaSerra d’Or per un dels seus llibresmés coneguts, La literatura catalana d’avantguarda, 19161938. El1999 se li va concedir elPremi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1999 la Creu deSant Jordi i el 2003 la medalla
L’estudiós i crític, durant una entrevista amb La Vanguardia en els anys noranta
d’or de la Generalitat.quell dia va ferun repàs a la seva
dedicació a un ofici que “és mésunplaer queuna condemnaounafatiga”, va dir, parafrasejant elseu mestre De Riquer. I amb lasevahabitualmodèstia vaafirmarque distincions com aquella elfeien pensar que “la feina realitzada no ha estat del tot inútil”.El seu treball com a membre
del consell de redacció de diverses revistes com Serra d’or, Recerques, Anuari Verdaguer i ElsMarges; la seva participació en elvolum Poesia catalana del segleXX, amb Josep Maria Castellet(1963), i la continuació de la treball iniciada per Riquer i Comasen la Història de la literatura catalana el van convertir en un delspersonatges més influents delmón literari català. I també temut. En una ocasió ell mateix vadir irònicament: “També hetingut sort de tenir enemics obsessius que m’han fet molta propaganda”.Ha dirigit també entre altres
El llegat, a Vilanova i la Geltrú]El 1884 es va inaugurar aVilanova i la Geltrú una bibliotecamuseu concebudaper l’escriptor i polític de laRenaixença Víctor Balaguer,que va llegar no només lesseves obres d’art, sinó la sevacol∙lecció de 25.000 llibres. Enla sevament hi havia la idead’una bibliotecamuseu nacional de Catalunya. Aquestprojecte ha passat durant 130anys per nombroses vicissituds i ara li arriba un altre
sotrac: la donació per part deJoaquimMolas de tota la sevabiblioteca i arxiu personal,que inclou 22.000 volums,una hemeroteca de 190 títolsdiferents i manuscrits, cartesi diferents materials de treball. Lamateixa història de labiblioteca de Vilanova, la sevasingularitat, la seva disponibilitat d’espais, i altres factorsaccidentals com el fet que laseva directora,MontserratComas, fos alumna del mateix
Molas a la Universitat Autònoma de Barcelona, van ferpossible l’inici d’unes converses l’any 2009 que han culminat tres anys després en lafirma d’un conveni. El llegatde JoaquimMolas s’instal∙larà a la biblioteca Víctor Balaguer. Encara queMolas digués: “Lameva biblioteca noés de bibliòfil ni de col∙leccionista, sinó de treball”, el certés que el seu llegat permetràestudiar les avantguardes
catalanes del segle XX ambmaterial de primeramà. Podran consultarse manuscritsdeMercè Rodoreda (inclòsl’original deMirall trencat),Salvador Espriu, LlorençVilallonga, Baltasar Porcel,JoaquimRuyra, GuillemViladot, etcètera. I més interessant encara és la correspondència que vamantenir ambaquests autors i altres comFoix, Fuster, Carles Riba,Pere Quart. / J. Playà
DIMARTS, 17 MARÇ 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 39
Josep MariaRuiz Simon
Políticas de lainterpretación
Desde los atentados de enero enParís, no ha dejado de hablarse, desde múltiples perspectivas y con intenciones diversas,
de los peligros que puede representar eldenominado islamismo radical para laconvivencia, la seguridad y las libertadesde las sociedades europeas. Nadie ignoraque los sentimientos religiosos son, comolos sentimientos nacionales, una materiatan inflamable como explosiva. Y la historia de Europa ofrece un rico muestrariodeacontecimientosque ilustran la capacidad de destrucción que pueden llegar atener las religiones. De hecho, el pensamiento político europeo ha sido inseparable, desde fines de la edad media, de lapreocupación por esta capacidad y de lareflexión sobre cómoreducirla o anularla.En el siglo XIV, Marsilio de Padua ya
partía, en elDefensor de la paz, de undiagnóstico muy claro de la causa de las discordias quehabían llevado a Italia a la ruina: la pretensión de los Papas de subordinar el poder civil al poder eclesiástico.Tres siglos después, Thomas Hobbes, enel Leviatán y en el contexto de una guerracivil inglesa que él también entendía como el resultado de la intromisión políticade los diversos poderes eclesiásticos, denominó “reinode las tinieblas” al dominiosobre las mentes que seguía surgiendo dela manipulación política, por parte de algún clero, de la credulidad de lamultitud.ElLeviatán (1651) deHobbes debemucho
alDefensor de la paz. Y el Tratado teológicopolítico (1670) de Spinoza, una obrapionera en la propuesta de la toleranciacomo remedio al fanatismo religioso,también debe de mucho al Leviatán. Laidea de tolerancia surgió como medicinaen una época en que el número inmensode muertos causados por las guerras dereligión, guerras civiles y escabechinasdiversas persuadió de su necesidad. Su consolidación como marco de convivencia yla privatización de las creencias religiosasque comportó no fue fácil porque la tendencia de las religiones hacia la toleranciano suele darse de manera espontánea.Conviene no olvidarlo cuando, en defensade la tesis del choque de civilizaciones, sehace circular el discurso sobre el carácterintrínsecamente intolerante de la religiónmusulmana. En el sigloXVII nadie, ni entre los católicos, habría puesto en entredicho que este carácter era el propio del catolicismo.AlgoqueSpinoza aprendiódeHobbes y
que Hobbes había aprendido de Marsiliofue precisamente que las religiones pueden evolucionar y que su posible evolución siempre va de lamano de la interpretación de los textos que tienen por sagrados. La hermenéutica es el campo debatalla donde se decide la orientación política de las religiones. Por esta razón,Hobbes y Spinoza se entregaron en el sigloXVII auna luchacuerpoacuerpocontra las interpretaciones que los administradores del “reino de las tinieblas” hacíande ciertos pasajes bíblicos. Y, por estemismo motivo, la interpretación del Corán seha convertido enunade las grandescuestiones políticas del siglo XXI.
La hermenéutica esel campo de batalla dondese decide la orientaciónpolítica de las religionescol∙leccionsLesmillors obres de la
literatura universal y Les millorsobres de la literatura catalana.Va conèixer escriptors i in
tel∙lectuals com Josep Puig i Cadafalch, Víctor Català, FerranSoldevila, Carles Riba –“em vaensenyar què era un text i a valorarlo”–, J. V. Foix, Pere Quart,Marià Manent, Salvador Espriu,Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Joan Brossa...“He tingut la sort de viure una
època molt dura però plena detransformacions”, solia dir. “Nohe buscatmai res i en canvi ho hetrobat tot”, era una altra de les seves frases.Després de la seva jubilació va
continuar treballant en diversosprojectes. El seu últim llibre haestat sobre el seu avi, un destacatdirigent cooperativista publicatfa poques setmanes. Fins i totaquests últims dies, quan ja el seucàncer de pulmó començava acastigar seriosament la seva salut,esbossava detalls concrets sobreel seu llegat i sobre el destí delsseus manuscrits. Una part els havia cedit ja, però es guardava elsllibres de feina perquè encara elsnecessitava. Serà enterrat demàdimecres a Barcelona.c
“Nohe buscatmaires i en canvi ho hetrobat tot” era unade les seves frasespreferides
PATRICIO SIMON / ARXIU
UndinaralBombay
Lamento haverme perdut elsmillors anys de Joaquim Molas, quan era catedràtic a laUniversitatAutònoma de Bar
celona, envoltat d’alumnes i deixeblesque l’admiraven; quan apadrinava elsjoves escriptors de la generació dels setanta –Baltasar Porcel, MontserratRoig, Terenci Moix, Josep M. Benet iJornet–, que eren els seus amics; i alhora, participava a la vida pública, amb articles sobre la cultura demasses i intervenia en el món de l’edició a travésd’Edicions 62, on publicava una col∙lecció de clàssics que encara avui es llegeixamb respecte: Antologia Catalana.Quan va morir Montserrat Roig va
evocar aquell moment, tot el que vanviure i van compartir, com es divertien(era l’època d’or del restaurant Estevet ide can Massana delcarrer d’en Camp) ifeia una mica de penaveure com va acabartot. Edicions 62 a la picota ja el 1969,Terenciescrivint en castellà,Porcel distanciat odistant de Molas (queva ser sempre un antipujolista declarat),Montserrat Roig prematurament desapareguda.Benet iMolascom a únics supervivents, dipositaris de lamemòria d’aquell moment excepcional, undels més prometedorsi creatius de la culturacatalana contemporània.Vaig veure per pri
mera vegada Molas elmeu primer any decarrera.Vavenir adictar una conferènciasobre Ausiàs Marc al’Escola Oficial d’Idiomes. Em va cridarl’atenció unamarrada,a propòsit d’un delspoemes, que li va portar a distingir entre les dones que són iles que no són per casarse. Ho va diramb el cigarret penjant del llavi (enaquella època es fumava a classe). Vaigpensar: quin personatge.L’any següent va ocupar el lloc d’An
toni Comas, que havia mort d’un infart,a la Universitat de Barcelona, i el vaigtenir un parell d’anys de professor. Erauna situació rara perquè Comas haviacreat al seu voltant un equip de professors que es distanciaven de la lecturahistoricosocial, filla del marxisme depostguerra, que tenia a Molas el seumaître à penser.Mort Comas el 1981, elsseus deixebles van quedar a l’expectativa. Molas feia la sensació de volerseblindar.Lameva promoció de filologia catala
na no va tenir ni pare ni mare. Les classes deMolas eren participatives, convidava a intervenir els alumnes o els interrogava. Ja no formàvem partd’aquelles generacions guerrilleres del’Autònoma –amb els poetes Vicenç Altaió, Lluís Urpinell, JaumeCreus o l’actriu Rosa Novell–, i els resultats erenmés aviat escassos. Quan parlava de larelació directa amb alguns dels autorsque estudiàvem, per exemple amb J.V.
Foix, les classes prenien un aire ben diferent.Més tardvamcoincidir enelmón lite
rari, vam ser jurats un munt d’anys delpremi Josep Pla. A casa de Joan Teixidor, en un ambient de tertúlia culta, Joaquim Molas era irònic, divertit, creavasituacions equívoques. La cosa va acabar malament per una edició del premia la qual, en contra de l’opinió de l’editor, vam pretendre deixar el premi desert. Es va armar un escàndol sensacional i finalment vam decidir abandonarel jurat.Ens vam citar per dinar en un restau
rant que es deia Bombay, al costat delMercat de la Llibertat.Molas estava encantat amb l’ambient popular, de barri.Havíemde redactar una carta de dimissió. Vam començar a donar voltes i mésvoltes, cap paraula no li semblava prouprecisa. Quan semblava que havíem
acabat, tornava a començar.Vaig entendre que Molas havia estat tan criticat(pels detractors del realisme històric,quemolt injustamentmainovancensurar en canvi JosepM.Castellet, ambquiva firmar la cèlebre antologia Poesia catalana del segle XX; i més tard per totsels contraris als seus mètodes crítics ials dels seus deixebles) que se sentia enfals. Tota la gràcia i la ironia que teniaen la distància curta de sobte s’esvaïa.Vaig pensar que difícilment arribaria aescriure el llibre que ens devia.Em vaig equivocar. Gràcies a la con
fiança i l’amistat, entre d’altres, deMarta Nadal, que el va animar molt, va publicar discretament uns textos autobiogràfics, que juntament amb els seusassajos sobre Verdaguer i les reflexionssobre cultura popular i cultura de masses, són el millor del seu llegat.c
Julià Guillamon
Haviaestat tancriticatquesesentiaenfals,vaigcreurequenoescriuriael llibrequeensdevia;emvaigequivocar
KIM MANRESA
JoaquimMolas fotografiat el 2011
18/03/15LA VANGUARDIA (ED. CATALA)BARCELONA
Prensa: DiariaTirada: 72.698 EjemplaresDifusión: 61.576 Ejemplares
Página: 21Sección: OPINIÓN Valor: 5.855,00 € Área (cm2): 207,4 Ocupación: 20,83 % Documento: 1/1 Autor: Pilar Rahola Núm. Lectores: 699000
Cód: 91201513
17/03/15EL PAIS (ED. CATALUÑA)BARCELONA
Prensa: DiariaTirada: 37.631 EjemplaresDifusión: 28.837 Ejemplares
Página: 5Sección: CATALUÑA Valor: 1.742,00 € Área (cm2): 169,5 Ocupación: 16,91 % Documento: 1/1 Autor: EL PAÍS, Barcelona Núm. Lectores: 115348
Cód: 91166012
18/03/15ABC (EDICION CATALUÑA)BARCELONA
Prensa: DiariaTirada: 8.325 EjemplaresDifusión: 3.967 Ejemplares
Página: 72Sección: OTROS Valor: 2.386,00 € Área (cm2): 405,8 Ocupación: 56,07 % Documento: 1/1 Autor: SERGI DORIA Núm. Lectores: 15868
Cód: 91200270
Afegeix Descarrega Comparteix
Secció/Subsecció:Territori:
Paraules clau:
ACN · ID 782569
Barcelona (ACN). L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha lamentat a través d'un comunicat lamort de l'historiador i crític literari Joaquim Molas, membre de la Secció HistòricoArqueològica de l'IEC des del 1978 i membre fundador de la Fundació Mercè Rodoreda del'Institut. Des de la institució s'ha qualificat el traspassat de "referent" en els estudis sobre lahistòria de la literatura contemporània i, de manera especial, en l'estudi de l'obra deVerdaguer i dels moviments d'avantguarda. La sala de vetlla s'obrirà aquest dimarts a unquart de set de la tarda al tanatori de Les Corts. La cerimònia de comiat tindrà lloc al mateixtanatori aquest dimecres a un quart de cinc de la tarda.
Manuel Jorba, membre de la Secció HistòricoArqueològica de l'IEC i alumne de Molas ha recordat aquest dimarts quel'"obsessió" de Molas era fer una història de la literatura i una crítica literària "des d'una impossible normalitat, sortirde posicions defensives i de resistència, i fer estudis aplicant paràmetres implantats en els estudis de la literaturaoccidental", una "obsessió" que, ha remarcat Jorba, tenia des que va tornar de la Universitat de Liverpool, als anysseixanta.
De la seva banda, Josep Massot, president de la secció i també alumne de Molas, ha destacat el "gran mestratge" queMolas va exercir en "tota una generació d'estudiosos" vinculats a la universitat i, sobretot, als Estudis UniversitarisCatalans.
Joaquim Molas va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona i literatura catalana als Estudis UniversitarisCatalans. Va ser professor de la Universitat de Barcelona (19551959), lector a la Universitat de Liverpool (19591961), professor als Estudis Universitaris Catalans (19611972), catedràtic numerari de literatura catalana a laUniversitat Autònoma de Barcelona (19711981) i, després, a la Universitat de Barcelona (19812000), que el vanomenar catedràtic emèrit el 2000. El 2006, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
Iniciat com a medievalista, es va dedicar a la construcció històrica de la literatura contemporània. Va dirigir la partcontemporània de la 'Història de la literatura catalana' i de diverses col·leccions antològiques ('Antologia catalana','Les millors obres de la literatura catalana'); va editar Milà i Fontanals i Joan SalvatPapasseit; va publicar antologies('Poesia catalana del segle xx', en col·laboració amb J. M. Castellet) i alguns llibres visuals ('Paisatges de Catalunya').
Va recopilar part dels seus estudis i assaigs dispersos en 'Obra crítica' (2 vol., 19951999), 'Sobre la construcció de laliteratura catalana i altres assaigs' (2010) i 'Aproximació a la literatura catalana del segle xx' (2010). Va fundar larevista 'Els Marges' i va formar part del consell de redacció de la revista 'Serra d'Or'.
Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, ha estat guardonat, entre d'altres, amb el Premi d'Honor de les LletresCatalanes (1998) i amb les medalles d'or de l'Ajuntament de Barcelona (2002) i de la Generalitat de Catalunya (2003).
ETIQUETES D'AQUESTA NOTÍCIA
Cultura/LletresCatalunya
Institut d'Estudis Catalans, IEC, Joaquim Molas, mort
2013 Intracatalònia, SA | Tots els drets reservats
17.03.2015 16.54 h
L'Institut d'Estudis Catalans lamenta la mort de Joaquim Molas,"referent en la construcció històrica de la literaturacontemporània"Molas era membre fundador de la Fundació Mercè Rodoreda de l'IEC
18/03/15DIARI DE GIRONAGIRONA
Prensa: DiariaTirada: 7.544 EjemplaresDifusión: 5.626 Ejemplares
Página: 38Sección: CULTURA Valor: 848,00 € Área (cm2): 244,7 Ocupación: 28,85 % Documento: 1/1 Autor: BARCELONA | EFE Núm. Lectores: 58000
Cód: 91202901
18/03/15DIARI DE TARRAGONATARRAGONA
Prensa: DiariaTirada: 11.246 EjemplaresDifusión: 9.583 Ejemplares
Página: 40Sección: CATALUÑA Valor: 1.531,00 € Área (cm2): 331,9 Ocupación: 35,6 % Documento: 1/1 Autor: El 1995 va publicar el volum 'Obra Críti Núm. Lectores: 72000
Cód: 91203012
18/03/15ARABARCELONA
Prensa: DiariaTirada: 25.680 EjemplaresDifusión: 13.936 Ejemplares
Página: 35Sección: CULTURA Valor: 2.137,00 € Área (cm2): 486,0 Ocupación: 48,03 % Documento: 1/1 Autor: ÀLEX BROCH Núm. Lectores: 114000
Cód: 91201436
18/03/15EL PAIS (ED. NACIONAL)MADRID
Prensa: DiariaTirada: 287.203 EjemplaresDifusión: 223.891 Ejemplares
Página: 52Sección: OTROS Valor: 12.884,00 € Área (cm2): 258,0 Ocupación: 27,3 % Documento: 1/1 Autor: EL PAÍS Núm. Lectores: 1854000
Cód: 91201604
18/03/15EL PERIODICO CAT(ED. CAT)BARCELONA
Prensa: DiariaTirada: 46.825 EjemplaresDifusión: 37.283 Ejemplares
Página: 63Sección: CULTURA Valor: 16.365,00 € Área (cm2): 781,1 Ocupación: 67,83 % Documento: 1/1 Autor: ORIOL Izquierdo Núm. Lectores: 524000
Cód: 91202092
18/03/15REGIO 7MANRESA
Prensa: DiariaTirada: 7.059 EjemplaresDifusión: 5.756 Ejemplares
Página: 34Sección: CULTURA Valor: 507,00 € Área (cm2): 208,5 Ocupación: 21,8 % Documento: 1/1 Autor: AGÈNCES | BARCELONA Núm. Lectores: 37000
Cód: 91215024
18/03/15SEGRELLEIDA
Prensa: DiariaTirada: 12.861 EjemplaresDifusión: 10.102 Ejemplares
Página: 40Sección: SOCIEDAD Valor: 1.046,00 € Área (cm2): 231,8 Ocupación: 26,15 % Documento: 1/1 Autor: AGÈNCIES Núm. Lectores: 113000
Cód: 91214912
Fallece a los 84 años el escritor ycrítico literario Joaquim Molas
Discípulo de Martí de Riquer, consiguió la primera cátedra de lengua yliteratura catalanas en la Universidad Autónoma de Barcelona.Es considerado uno de los pilares del estudio y la difusión de laliteratura catalana.También es un referente en el campo de la filología, colaboró en variasrevistas como Serra d'Or y fue un reconocido crítico literario."Todo es verdad, porque todo es mentira, y es que, también en lacrítica, no hay verdades absolutas", decía siempre a sus alumnos.
LIBROS
EFE. 17.03.2015 11:27h
El filólogo, escritor y crítico literario Joaquim Molas, uno de los grandes referentes enel ámbito de la filología y la literatura catalanas, falleció el lunes a los 84 años, hainformado este martes la Institució de les Lletres Catalanes.
Nacido en Barcelona en 1930, Molas era catedrático emérito de Literatura Catalanade la Universidad de Barcelona, doctor honoris causa por la Universitat de Lleida,miembro numerario del Institut d'Estudis Catalans y socio de honor de la Asociación deEscritores en Lengua Catalana.
Entre las muchas distinciones y galardones que recibió durante su vida se encuentranel Premio de Honor de las Letras Catalanas (1998), la Creu de Sant Jordi (1999), laMedalla del Mérito Cultural del Ayuntamiento de Barcelona (2002) y la Medalla de Orode la Generalitat de Cataluña (2003).
De la literatura medieval a la contemporánea
Joaquim Molas estudió filología románica en la Universidad de Barcelona y se doctoróen 1958. Tras ampliar estudios en la universidad británica de Liverpool, en 1969 sehizo con la primera cátedra de lengua y literatura catalanas en la UniversidadAutónoma de Barcelona, y en 1982 lo consiguió en la Universitat de Barcelona.
Discípulo de Martí de Riquer, Molas se dedicó en sus inicios al estudio de la literaturamedieval, pero en los años 60 del pasado siglo se decantó por la literaturacontemporánea e hizo diversos estudios históricos en el campo literario.
Molas es considerado uno de los pilares del estudio y la difusión de la literaturacatalana, y un referente en el campo de la filología, creando una escuela a cuyosseguidores se conoce como "moletes".
El filólogo, escritor y crítico literario Joaquim Molas. (UB)
PUBLICADA EN LA DIRECCIÓN URLhttp://www.20minutos.es/noticia/2407044/0/fallece/filologoescritorcritico/joaquimmolas/
ACCEDE A LA NOTICIA ONLINE CAPTURANDO ESTE CÓDIGO EN TU MÓVIL
Todo es verdad,porque todo esmentira, y es que,también en lacrítica, no hayverdadesabsolutas
Difusión de la literatura catalana
También tuvo una destacada influencia en la difusión popular de las letrascatalanas, y en este sentido destacan los proyectos editoriales de Las mejores obresde la literatura catalana o Las mejores obres de la literatura universal, unas coleccionesde gran éxito que introdujeron la literatura en las casas.
Además, como historiador de la literatura fue responsable del área de literatura de laGran Enciclopedia Catalana, dirigió el Diccionario de la literatura catalana y los cincoúltimos volúmenes de la Historia de la literatura catalana (1986), iniciada por Martí deRiquer y Antoni Comas.
Como crítico literario, fundó la revista Els Marges, una publicación de referencia, y fuemiembro del consejo de redacción de diversas revistas literarias, como Serra d'Or(19651977), Recerques (19701987) y el Anuari Verdaguer.
Numerosos premios
En 1984 le fue concedido el Premio Crítica Serra d'Or en historia literaria por suobra La literatura catalana de vanguardia, 19161938, y en 1997 recibió nuevamente elPremi Serra d'Or, en el ámbito de crítica literaria, por Obra Crítica I. Nuevamente, enel año 2000 consiguió el Premio Crítica Serra d'Or en estudio literario por Obra CríticaII.
Publicó además el libro de memorias Fragmentos de memoria(1997), que recibió el premio de la Institució de les LletresCatalanes de prosa de no ficción del año 1998.
Cuando en 1998 se le concedió el Premio de Honor de las LetrasCatalanas, Molas consideró que el galardón que se le dabapor su labor de docencia e investigación "se sitúa en lamisma estela de otros premiados, como el padre Batllori, JordiRubió, Joan Coromines, Francesc de Borja Moll o Josep Mariade Casacuberta".
Molas recordó entonces una vieja sentencia que año tras año repetía a susalumnos: "Todo es verdad, porque todo es mentira, y es que, también en la crítica, nohay verdades absolutas".
europa pressEditat per Dijous, 19 de Març 2015
LLETRES
Domini.CATRegistra el teu domini des de 8€! En català, puntcat. Identifica't-hi
L'IEC destaca la lluita per lallengua de Joaquim Molas desd'una "impossible normalitat"
Publicat 17/03/2015 13:36:17 CET
BARCELONA, 17 Mar. (EUROPA PRESS) -
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha lamentat aquest dimarts lamort de l'historiador i crític literari Joaquim Molas, de qui ha destacatque va fer una història de la literatura i una crítica literària des d'una"impossible normalitat", com ha assenyalat el membre de la SeccióHistòrica-Arqueològica de l'IEC i alumne de Molas, Manuel Jorba.
En un comunicat, ha evidenciat el seu treball per sortir de posicionsdefensives i de resistència i fer estudis aplicant paràmetresimplantats en els estudis de la literatura occidental, al seu retorn dela Universitat de Liverpool en els anys 60.
El president de la Secció Històric-Arqueològica de l'IEC i tambéalumne de Molas, Josep Massot, ha subratllat la mestria que va exercir "en tota unageneració d'estudis vinculats a la universitat i sobretot en els Estudis UniversitarisCatalans".
Follow @AlDiaCat 1,328 followers
titulars Aldia
FORTIUM USA Mocasín DePiel Con Cor...
Comprar80 €
Excelsa Corta
Cápsulas Ca...
Comprar7 €
Naulover Vestido Liso
Blanco
Comprar290 €
0
0
?
0
0
CATALUNYA ESPANYA MÓN ARTS GENT ESPORTS AGRO VIU BARCELONA GROWTH
Uso de Cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación.Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede obtener más información, o bien conocer cómo cambiar la configuración, en nuestra Política de cookies
[http://cookies.unidadeditorial.es]
CULTURA
Fallece a los 84 años el filólogo, escritor y críticoliterario Joaquim Molas
El filólogo, escritor y crítico literario Joaquim Molas, uno de los grandes referentes en el ámbito de la filología y la literatura catalanas, fallecióayer a los 84 años, ha informado hoy la Institució de les Lletres Catalanes.
Nacido en Barcelona en 1930, Molas era catedrático emérito de Literatura Catalana de la Universidad de Barcelona, doctor honoris causa porla Universitat de Lleida, miembro numerario del Institut d'Estudis Catalans y socio de honor de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana.
Entre las muchas distinciones y galardones que recibió durante su vida se encuentran el Premio de Honor de las Letras Catalanas (1998), laCreu de Sant Jordi (1999), la Medalla del Mérito Cultural del Ayuntamiento de Barcelona (2002) y la Medalla de Oro de la Generalitat deCataluña (2003).
Joaquim Molas estudió filología románica en la Universidad de Barcelona y se doctoró en 1958. Tras ampliar estudios en la universidadbritánica de Liverpool, en 1969 se hizo con la primera cátedra de lengua y literatura catalanas en la Universidad Autónoma de Barcelona, y en1982 lo consiguió en la Universitat de Barcelona.
Publicidad
Discípulo de Martí de Riquer, Molas se dedicó en sus inicios al estudio de la literatura medieval, pero en los años 60 del pasado siglo sedecantó por la literatura contemporánea e hizo diversos estudios históricos en el campo literario.
Molas es considerado uno de los pilares del estudio y la difusión de la literatura catalana, y un referente en el campo de la filología, creandouna escuela a cuyos seguidores se conoce como "moletes".
También tuvo una destacada influencia en la difusión popular de las letras catalanas, y en este sentido destacan los proyectoseditoriales de "Las mejores obres de la literatura catalana" o "Las mejores obres de la literatura universal", unas colecciones de gran éxito queintrodujeron la literatura en las casas.
Además, como historiador de la literatura fue responsable del área de literatura de la Gran Enciclopedia Catalana, dirigió el "Diccionario dela literatura catalana" y los cinco últimos volúmenes de la "Historia de la literatura catalana" (1986), iniciada por Martí de Riquer y Antoni Comas.
Como crítico literario, fundó la revista Els Marges, una publicación de referencia, y fue miembro del consejo de redacción de diversas revistasliterarias, como Serra d'Or (19651977), Recerques (19701987) y el Anuari Verdaguer.
En 1984 le fue concedido el Premio Crítica Serra d'Or en historia literaria por su obra "La literatura catalana de vanguardia, 19161938", y en1997 recibió nuevamente el Premi Serra d'Or, en el ámbito de crítica literaria, por "Obra Crítica I".
Nuevamente, en el año 2000 consiguió el Premio Crítica Serra d'Or en estudio literario por "Obra Crítica II".
EFE Barcelona
Actualizado: 17/03/2015 12:16 horas
0 0
Nuevamente, en el año 2000 consiguió el Premio Crítica Serra d'Or en estudio literario por "Obra Crítica II".
Publico además el libro de memorias "Fragmentos de memoria" (1997), que recibió el premio de la Institució de les Lletres Catalanes de prosade no ficción del año 1998.
Cuando en 1998 se le concedió el Premio de Honor de las Letras Catalanas, Molas consideró que el galardón que se le daba por su labor dedocencia e investigación "se sitúa en la misma estela de otros premiados, como el padre Batllori, Jordi Rubió, Joan Coromines, Francesc deBorja Moll o Josep Maria de Casacuberta".
Molas recordó entonces una vieja sentencia que año tras año repetía a sus alumnos: "Todo es verdad, porque todo es mentira, y es que,también en la crítica, no hay verdades absolutas".
Joaquim Molas TONI ALBIR EFE
De tiendas [http://www.detiendasporelmundo.es/]
Sistema Reductor de Papada [http://www.detiendasporelmundo.es/productos/sistema-reductor-de-papada/p-11741/]
[http://www.detiendasporelmundo.es/productos/sistemareductordepapada/p11741/]
24.9€ 14.9€
Faja Reductora efecto Sauna [http://www.detiendasporelmundo.es/productos/faja-reductora-efecto-sauna/p-11753/#info]
[http://www.detiendasporelmundo.es/productos/fajareductoraefectosauna/p11753/#info]
29.9€ 12.9€
0 0
L'Institut d'Estudis Catalans lamenta lamort de Joaquim Molas, "referent en laconstrucció històrica de la literaturacontemporània"Barcelona (ACN).- L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) halamentat a través d'un comunicat la mort de l'historiador icrític literari Joaquim Molas, membre de la SeccióHistòrico-Arqueològica de l'IEC des del 1978 i membrefundador de la Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut. Desde la institució s'ha qualificat el traspassat de "referent" enels estudis sobre la història de la literatura contemporàniai, de manera especial, en l'estudi de l'obra de Verdaguer idels moviments d'avantguarda. La sala de vetlla s'obriràaquest dimarts a un quart de set de la tarda al tanatori deLes Corts. La cerimònia de comiat tindrà lloc al mateixtanatori aquest dimecres a un quart de cinc de la tarda.
17 març 2015
Una notícia de VilaWeb.comEdició GENERALhttp://www.vilaweb.cat/acnEnllaç permanent
23/03/15EL 9 NOU (OSONA I RIPOLLES)VIC
Prensa: DiariaTirada: 10.634 EjemplaresDifusión: 8.675 Ejemplares
Página: 13Sección: OPINIÓN Valor: 840,00 € Área (cm2): 380,5 Ocupación: 35,02 % Documento: 1/1 Autor: Ricard Torrents Núm. Lectores: 34700
Cód: 91375068
europa press
Barcelona Girona Lleida Tarragona Fira de Barcelona Canal Agro Barcelona Growth
Catalunya
LETRAS
Urgente Detenidas cuatro personas por su supuesta vinculación con elatentado de Túnez
El IEC destaca la lucha de Molas desde una"imposible normalidad"Directorio:
Publicado 17/03/2015 13:28:04 CET
BARCELONA, 17 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha lamentado este martes la muertedel historiador y crítico literario Joaquim Molas, del que ha destacado quehizo una historia de la literatura y una crítica literaria desde una"imposible normalidad", como ha señalado el miembro de la SecciónHistórica-Arqueológica del IEC y alumno de Molas, Manuel Jorba.
En un comunicado, ha evidenciado su trabajo para salir de posicionesdefensivas y de resistencia y hacer estudios aplicando parámetrosimplantados en los estudios de la literatura occidental, a su regreso de laUniversidad de Liverpool en los años 60.
El presidente de la Sección Histórico-Arqueológica del IEC y también alumno de Molas,Josep Massot, ha subrayado la maestría que ejerció "en toda una generación de estudiosvinculados a la universidad y sobre todo en los Estudios Universitarios Catalanes".
Seguir +10m Seguir a @epcatalunya 8,851 seguidores
ERC se declara preparada para dirigir la Consellería de Interior (Europa Press - Cataluña)Las 20 Actrices Judías Más Sexis (PressroomVIP)Gomà: "La campaña de accesibilidad es pedagógica pese a las multas a los comercios" (Europa Press - Cataluña)La Federación Catalana de Fútbol decreta tres días de luto (Europa Press - Cataluña)
recomendado por
Cataluña ofrecido por
DESCONECTA
5 alimentos que no comerías sisupieras cómo se hacen
Joaquim Molas Liverpool
Imprimir Facebook Correo Twitter Más...
VISTO EN CHANCE
Kendall Jenner niega haber habladodel cambio de sexo de su padre
0
0
?
0
0
Temes Serveis Generalitat Catalunya Seu electrònica Web accessible
Sala de premsa
Enllaçar | Enviar | Imprimir
17032015 10.24
El conseller de Cultura recorda Joaquim Molas com "una persona llegida, sàvia imolt generosa"El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha expressat el seu condol per la pèrdua del catedràtic en Llengua i LiteraturaCatalana, historiador i crític literari Joaquim Molas, a qui ha recordat com “una persona llegida, sàvia i molt generosaamb les generacions més joves que li demanaven consell”. “Tot el meu reconeixement i estima vers aquesta figura cabdal per a la nostra cultura. Ens va ajudar a saber què caliallegir i a enllaçar amb les generacions anteriors i la millor literatura d’arreu. Molas ha estat un dels pilars de l'estudi i ladifusió de la literatura catalana i, indubtablement, més enllà de l'escola que va crear, ha estat un referent per a moltesgeneracions de filòlegs”, ha afirmat Mascarell. El conseller de Cultura ha recordat Molas com un “investigador incansable i rigorós” i ha destacat el seu paper com “undels grans defensors de la llengua catalana com a crític, assagista i promotor de col·leccions de llibres que hanesdevingut referents inqüestionables en la recuperació del llegat literari català”. “L'abast de les seves investigacions haestat decisiu per a la recuperació del nostre patrimoni literari; el podem considerar un dels arquitectes de les lletrescatalanes per la seva gran tasca des de la universitat i desenvolupant una notable labor editorial i periodística enrevistes especialitzades”. Joaquim Molas es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Va exercir com a lector de castellà icatalà a la Universitat de Liverpool i va ser professor dels estudis universitaris catalans. Catedràtic de Llengua iLiteratura Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona, va investigar la literaturamedieval i l’anàlisi estilística de textos. Va dirigir diverses col·leccions que són referents en la recuperació del llegatliterari català. Va liderar alguns dels projectes editorials més ambiciosos des d'un punt de vista de la normalitat literàriacom ara "Les millors obres de la literatura catalana" o "Les millors obres de la literatura universal". També va liderar dosprojectes d'una extraordinària magnitud: Diccionari de la literatura catalana (1965) i els cinc darrers volums dela Història de la literatura catalana (1986), encetada per Martí de Riquer i Antoni Comas. Com a crític literari, a més defundar la revista de referència Els Marges, va deixar un llegat importantíssim, recollit a Obra crítica I (1995) i a Obracrítica II (1999). Era membre de l’Institut d'Estudis Catalans i soci de honor de la Associació d’Escriptors en LlenguaCatalana. Molas va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1998); la Medalla d’Or de la Generalitat (2003);la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1999), i la Medalla del Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2002).
Departament/s Cultura Comunicació del Govern
26/03/15EL PAIS (ED. CATALUÑA) QUADERNBARCELONA
Prensa: Semanal (Jueves)Tirada: 37.631 EjemplaresDifusión: 28.837 Ejemplares
Página: 1Sección: CULTURA Valor: 9.299,00 € Área (cm2): 837,4 Ocupación: 90,28 % Documento: 1/4 Autor: Jordi Gràcia Núm. Lectores: 115348
Cód: 91457169
26/03/15EL PAIS (ED. CATALUÑA) QUADERNBARCELONA
Prensa: Semanal (Jueves)Tirada: 37.631 EjemplaresDifusión: 28.837 Ejemplares
Página: 2Sección: CULTURA Valor: 10.300,00 € Área (cm2): 930,6 Ocupación: 100 % Documento: 2/4 Autor: Jordi Gràcia Núm. Lectores: 115348
Cód: 91457169
26/03/15EL PAIS (ED. CATALUÑA) QUADERNBARCELONA
Prensa: Semanal (Jueves)Tirada: 37.631 EjemplaresDifusión: 28.837 Ejemplares
Página: 3Sección: CULTURA Valor: 10.202,00 € Área (cm2): 918,7 Ocupación: 99,05 % Documento: 3/4 Autor: Jordi Gràcia Núm. Lectores: 115348
Cód: 91457169
26/03/15EL PAIS (ED. CATALUÑA) QUADERNBARCELONA
Prensa: Semanal (Jueves)Tirada: 37.631 EjemplaresDifusión: 28.837 Ejemplares
Página: 4Sección: CULTURA Valor: 9.759,00 € Área (cm2): 878,8 Ocupación: 94,75 % Documento: 4/4 Autor: Jordi Gràcia Núm. Lectores: 115348
Cód: 91457169
LUNES, 23MARZO 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 35
Londres, el rey de España la cedeaWellington, “por. no privarle deuna posesión tan honorablemente adquirida”.Colgado en laGalería Waterloo, de Apsley House,en Piccadilly, el cuadro simbolizael principio del fin de la supremacía francesa.Ycomoel 18de junioserá el bicentenario deWaterloo,Apsley House negó el préstamo:“Nadapuedemoverse este año”.c
BERTRAND GUAY / AFP
#tuitsdecultura@marta_rojalsMarta Rojals Escritora
A veure quina pel∙li llogo pel futbol
@macastagnetoMariano Castagneto Escritor
“Algunos están dispuestos a cualquier cosa, menos a vivir aquí yahora” John Lennon
@CarbonellsgPablo Carbonell Cantante
Anudó los jirones de su traje denovia y escapó por el tragaluz.#microcuento
@Sebastia_JovaniSebastià Jovani escritor
En todo ocaso etílico hay una formade conocimiento holístico.
LEA NOTICIAS SOBRE LAS ÚLTIMASATRIBUCIONES A VELÁZQUEZ ENwww.lavanguardia.com/hemeroteca
Oriol Pi deCabanyes
El doctorMolas
Fundamental normativizador de lahistoria de la literatura catalana,JoaquimMolas ha sido tan determinante para la sostenibilidad cultural
de este país como lo fue Fabra para la lengua.Enocasiones pudoparecer totalitario, pero loque quiso es ser un gran totalizador, aspirando como Llull a dar con un sistema universalque diera una explicación satisfactoria de todo. En su caso, a todo el corpus literario catalán. Al que dibujó un esqueleto, unas jerarquías, una periodización.Menos perdurable que su plantilla para un
canon, o que su influencia como planificadory asesor de ediciones y programas docentes,fue su tarea como críticomilitante. El problema de las teorías es que a veces no concuerdan con los hechos. El problema del realismohistórico fue precisamente este: que no diocon obras suficientemente consistentes parasostenerse en pie más allá de su inmediatainstrumentalización.Menos dotado para la diplomacia o la polí
tica, pero más consistente que el astuto Castellet, Molas daba a la literatura categoría deplataforma de poder. La concebía como “lucha de grupos” o de estéticas en litigio. Todoeran clanes, plataformas de influencia, hegemonías en juego. Y no era nada fácil hacerlebajar del burro. Su primera palabra siempretenía que ser la última. Riquer, por el contrario, no: cambió de opinión sin problemascuantas veces lo aconsejaron los progresos dela investigación. Como ocurrió en el caso dela autoría del Tirant lo Blanch.Pero la facetamásdestacable deMolas es la
de maestro. Aprendió, enseñó y evolucionóen grupo. Y creó una cierta escuela. Decía
Marañón (en su ensayo sobre Amiel): “Haymuchos hombres que hacen durante toda lavida la misma cosa. Pero ninguna actividadsistematizada y repetida influye en la psicología y luego en la vida entera tan hondamentecomo la rutina de enseñar. Ni la vida delmilitar ni la del cura son en este sentido comparables a la del catedrático. Enseñar oficialmente tan a lo largo, es poner cada año en contacto con una generación nueva, abundante ydistraída lomás recogidodenuestra personalidad inmutable y dejar resignadamente quese lo lleven a pedazos. Dar lo mejor nuestroen beneficio de este monstruo anónimo e inevitablemente ingrato que se llama una promoción. Sentirse envejecer ante un espejoque es cada año más joven y multiplica poreso, a cada nuevo curso, nuestra decadencia.”Fuimos afortunados quienes lo tuvimos de
maestro, yo en la primera promoción de laAutònoma. Daba unas clases fulgurantes, leíay hacía leer. Albert Manent, que tanto le admiraba, dijo de Molas que quiso dominar laLiteratura del mismo modo que Guerau deLiost (según decía Carner) quería dominar laNaturaleza. Pero en eso fracasó y fue la literatura la que acabó devorándole a él, que le dedicó toda su vida de buscador de la verdad,esa verdad última de la mejor literatura queahora ya se le habrá, finalmente, revelado.
LafacetamásdestacabledeMolases lademaestro;aprendió,enseñóyevolucionóengrupo,ycreóunaciertaescuela
Entre santos. Unamujer ante los óleos querepresentan a san Pabloy santo Tomás
Lapintura españolatomacincograndesmuseos alemanesLos centros programanmuestras deMiró,Picasso, Sorolla, Zurbarán y el siglo de oro
MARÍAPAZ LÓPEZBerlín. Corresponsal
Sin coordinación previa, lo cual puede interpretarse comounarrebatodeinterés por el arte español, cincograndes museos alemanes dedicaránexposiciones a artistas españolesdesde este año hasta 2017, “un auténtico castillode fuegos artificiales”, dijo entusiasmado el presidente de laFundación del Patrimonio ArtísticoPrusiano, Hermann Parzinger, en lapresentación celebrada recientemente en la embajada de España enBerlín. Si bien dosde las muestras tienen como protagonistas a dos autores(Miró y Picasso)muy conocidos enAlemania, los nombres y las obras deotros dos (ZurbaránySorolla) sonmenospopulares entre elpúblico germano. Yestá también prevista una muestra sobre pintura y escultura del siglo de oro.En los cinco casos,las obras procedenen su mayoría de pinacotecas españolas, pero también decolecciones de otrospaíses.Una de estas
muestras, la dedicada a Joan Miró, yapuede visitarse: Miró. La pintura comopoesía, que se exhibehasta el 25 de mayoenelBuceriusKunstForum (BKF) deHamburgo. De ahí irá a la Kunstsammlung NordrheinWestfalen deDüsseldorf, de junio a septiembre.Después, el BKF programará de febrero amayodel 2016Picasso.Ventanaalmundo, centradaen lasventanasque pueblan sus obras. Según OrtrudWestheider, directora del museohamburgués, “la ventana representóen Picassomás que unamera apertura al exterior; fue un elemento que leacompañó en todas sus fases”.También en Düsseldorf, pero en el
Museum Kunstpalast, se desplegarádel próximooctubre a enero del 2016la primera retrospectiva que se dedica en Alemania a Francisco de Zurbarán (15981664), “prácticamenteun desconocido en este país”, aclaróel director del museo, Beat Wismer.Uno de los cuadros expuestos, reciénrestaurado, es un San Francisco deAsís de gran valor para Alemania, alser una de las cinco únicas pinturas
de Zurbarán de sus colecciones públicas. También se exhibirán obrasdel hijo, Juan de Zurbarán.Otro artista poco conocido aquí
que tendrá exposición es Sorolla.Joaquín Sorolla. Maestro español dela luz se titula lamuestra que le dedicará la Kunsthalle de Munich demarzo a julio del 2016. “Los españoles tienen el privilegio de conocer sufascinante obra, también muy celebrada en París o en Estados Unidos,en particular en la Hispanic SocietydeNuevaYork; ahoranos llegael turno a nosotros”, bromeóRogerDiede
ren, director del museo muniqués.También en el 2016, la Gemäldega
leriedeBerlín albergaráde julio anoviembre la exposición El siglo de oro.Pintura y escultura españolas del sigloXVII, que irá luego a laKunsthalle deMunich, donde se verá hasta marzodel 2017. “El Siglo de Oro del arte español será nuestro punto álgido esatemporada”, proclamó Michael Eissenhauer, director general de losMuseos Estatales de Berlín. Entre laspiezas figuran pasos de Semana Santa de Valladolid.c
STIFTUNG MUSEUM KUNSTPALAST
El San Francisco de Zurbarán que irá a Düsseldorf
“Esunauténticocastillodefuegosartificiales”,diceelpresidentedelaFundacióndelPatrimonioArtísticoPrusiano
MARÍA LUISA GASPAR / EFE
22/03/15EL PUNT AVUI (PRESENCIA)BARCELONA
Prensa: Semanal (Domingo)Tirada: 57.861 EjemplaresDifusión: 39.006 Ejemplares
Página: 24Sección: OPINIÓN Valor: 1.617,00 € Área (cm2): 282,3 Ocupación: 40,42 % Documento: 1/1 Autor: Xevi Planas / [email protected] Núm. Lectores: 67000
Cód: 91336512
24/03/15EL TEMPSVALENCIA
Prensa: Semanal (Martes)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD
Página: 60Sección: CULTURA Valor: 1.730,00 € Área (cm2): 547,4 Ocupación: 100 % Documento: 1/4 Autor: Xavier Aliaga Núm. Lectores: 35000
Cód: 91378285
24/03/15EL TEMPSVALENCIA
Prensa: Semanal (Martes)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD
Página: 61Sección: CULTURA Valor: 1.730,00 € Área (cm2): 510,7 Ocupación: 100 % Documento: 2/4 Autor: Xavier Aliaga Núm. Lectores: 35000
Cód: 91378285
24/03/15EL TEMPSVALENCIA
Prensa: Semanal (Martes)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD
Página: 62Sección: CULTURA Valor: 1.730,00 € Área (cm2): 466,0 Ocupación: 100 % Documento: 3/4 Autor: Xavier Aliaga Núm. Lectores: 35000
Cód: 91378285
24/03/15EL TEMPSVALENCIA
Prensa: Semanal (Martes)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD
Página: 63Sección: CULTURA Valor: 1.730,00 € Área (cm2): 462,7 Ocupación: 100 % Documento: 4/4 Autor: Xavier Aliaga Núm. Lectores: 35000
Cód: 91378285
