Espai i temps per llegir

al centre (què, com i

quan)

Jordi Dolcet

El Pla de Lectura de Centre.

Seminari de coordinació de Caps d’estudi d’educació primària i coordinacions

pedagògiques de secundària.

Sant Vicenç dels Horts, 19 de novembre de 2014

C.S. Lewis

Edgar A. Poe

.

Sumari

A. Què diu la normativa?B. Gust per llegir.C. Espai i temps per llegir.

a) Activitats i diversitat de lectures.b) Exemples d’activitats.c) Propostes organitzatives.

QUÈ DIU LA NORMATIVA?

http://ves.cat/l-4H

© Q

ue

ntin

Bla

ke

1. SOBRE LA LECTURA AL CENTRE

La lectura (factor fonamental per al desenvolupament de les CB)

s’ha de treballar des de totes les àrees / matèries.

Decret 181/2008, segon cicle de l'educació infantil

(Objectiu de cicle número 9)

Decret 142/2007, educació primària (Art. 8)

Decret 143/2007, educació secundaria (Art. 7 i 8)

2. EL PLA DE LECTURA DE CENTRE

Saber llegir Llegir per aprendre

Gust per llegir

3. PERÒ... I QUÈ MÉS ENS DIU LA NORMATIVA?

Parla d’un temps diari per a fomentar l’hàbit lector (30’).

Decret 142/2007, educació primària (Art. 8)

Decret 143/2007, educació secundaria (Art. 7 )

4. I AIXÒ AL PLEC...

Saber llegir Llegir per aprendre

Gust per llegir

30’ 30’

GUST PER LLEGIR...o adquirim un hàbit lector?

http://ves.cat/l-4D

© S

ha

un

Ta

n

1. GUST PER LLEGIR

A. Adquisició d’un

HÀBIT basat en el gaudi.

B. Element clau per:a) Adquisició de

coneixement.b) Desenvolupament

personal al llarg de la vida.

http://ves.cat/bqKm

2. COM ES DESENVOLUPA L’HÀBIT LECTOR?

Segons Aidan Chambers els infants desenvolupen l’hàbit lector si amb la lectura poden:

1. DESCOBRIR2. GAUDIR3. COMPRENDRE

Perquè l’alumne vulgui llegir cal entrar en la lectura per la via emocional.

© M

ireia

Ma

nre

sa

3. CAL UN AMBIENT DE LECTURA AL CENTRE

SELECCIÓ

(Fons de llibres, disponibilitat, accessibilitat,

presentació)

“En vull gaudir una altra vegada.” Conversa formal i informal.

RESPOSTA

“LECTURA”

(Temps per a llegir. Escoltar lectures en veu alta. Lectura d’un mateix).

ADULT FACILITADOR

(MEDIADOR)

Àmbits a partir dels quan treballarem els hàbits lectors: 1. la lectura autònoma, 2. la lectura compartida, 3. la lectura al voltant de les àrees

curriculars, 4. la lectura guiada.

4. COM S’ACCEDEIX A LA LECTURA PER GAUDI DES DE L’ESCOLA?

A través d’activitats que poden classificar-se en contínues i ocasionals

5. QUIN ÉS EL PAPER DEL DOCENT?

1. Model de lectura 2. Mediador3. Moderador4. Acompanyant

TOTS els docents s’hi haurien d’implicar.

ESPAI I TEMPS PER LLEGIR...activitats i diversitat de lectures

http://ves.cat/l-4I

1. ÀMBITS IMPLICATS

1. la lectura autònoma 2. la lectura compartida 3. la lectura al voltant de les àrees curriculars

4. la lectura guiada

Quines Activitats?

Quin és el Paper del docent?

Quins llibres?

Com ho organitzem?

Quina és la millor estructura?

2. LECTURA AUTÒNOMA

Lectura silenciosaQuè és essencial?

Quins llibres?Teresa Colomer proposa uns criteris essencials a tenir en compte per definir un bon llibre infantil i juvenil.

1. La qualitat literària.2. Els valors i el substrat ideològic.3. Els llibres han d’agradar als

infants i joves.4. Llibres que contribueixen a

l’adquisició de la competència literària i artística dels infants i joves (itineraris d’aprenentatge).

5. Tenir en compte l’opinió de la crítica.

Paper del docent

Model de lectura MediadorModerador Acompanyant

Itineraris individuals

1. El docent com a mediador.2. Llibres propers al lector.

PROXIMITATCassany, Luna, Sanz

Els temes Els personatges

El llenguatge Els aspectes formals

3. LECTURA COMPARTIDA

Lectura en veu alta del docent,

lectura expressiva i dramatitzada de

l’alumnat,

parelles de lectura (padrins...).

Recomanacions de llibres,debats, clubs de lectura...

http://ves.cat/bqJu

http://ves.cat/iXeq

Compte llegir contes versus explicar-ne.

1. Llibres que ofereixin una determinada resistència al lector.

2. Llibres en els quals val la pena invertir l’escàs temps de lectura escolar.

3. Llibres adequats per a la lectura en veu alta (contes, àlbums, fragments...).

[Cànon literari LIJ]

Quins llibres?

Model de lectura MediadorModerador Acompanyant

Paper del docent

4. LECTURA GUIADA

La lectura guiada es fa dins de l’àrea de llengua perquè parteix d’una necessitat reconeguda i d’una programació.

Aquesta lectura és diferent segonsel nivell.

Converses sobre lectures

http://ves.cat/bqJu

http://ves.cat/iXeq

1. Queden molt clares al currículum de postobligatòria.

2. A primària i secundària obligatòria:a) També apareixen.b) No hi ha títols recomanats explícitament.c) Els centres les escolleixen segons el seu

projecte educatiu.3. Solen formar part d’una programació vertical

recollida al projecte educatiu o al pla lector del centre.

Quins llibres? (lectures prescriptives)

... que és essencial d’aquestes lectures?

a) Relacionades amb l’educació literària.b) Necessiten un espai i un temps dins de l’aula (llengua i

literatura).c) Pensar les lectures com un conjunt educatiu i programar-

ne els objectius de lectura.d) Analitzar-les i preparar les activitats en funció del que

s’espera d’elles. e) Selecció complexa (cal conèixer els diferents corpus:

clàssic, LIJ...).

1. Recorregut planificat,2. lectures contemplades al PL o PLEC,3. lectures prescriptives.

Però, quin corpus de lectures?

Autonomia en la selecció?

Flexibilitat?

Itineraris de centre

Model de lectura Mediador ModeradorAcompanyant

ESPAI I TEMPS PER LLEGIR... eines per actuar

http://ves.cat/l-4C

© R

ob

ert

o In

no

ce

nti

1. L’ESQUER

Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz parlen dels llibres “esquer”, com els llibres que serveixin per a “pescar” lectors, i que hom hi recorre per fer més accessible el text al lector i poder-lo iniciar en el gust per llegir.

CASSANY, Daniel; LUNA, Marta; SANZ, Glòria. Ensenyar llengua. Barcelona: Graó, 1993

Hem de pensar en llibres i en estratègies.

Extret de MANRESA, Mireia. L’univers lector dels infants i adolescents. Sant Vicenç dels Horts, 2014

Implicar el lector creant una necessitat

Ja sigui a través de...

1. Presentacions de llibres per part del docent:a. Novetats a l’aula.b. El conjunt d’una maleta.c. Novetats editorials.

2. L’alumnat com a promotor (recomanacions).

2. LA DISCUSSIÓ COMPARTIDA

La conversa segons Aidan Chambers

Per què?Què creus que significa

això?De què creus que tracta realment?

Tell me

Selecció de llibres

Coneixement de l’obra

Ambient de lectura

Relectura

Conversa informal

1. Les preguntes bàsiques.2. Les preguntes generals.3. Les preguntes especials.

Amb aquestes preguntes es pot:a) Compartir l’entusiasmeb) Compartir desconcertsc) Compartir connexions

Per arribar al coneixement i al sentit de l’obra, de mica en mica.

Les tertúlies literàries dialògiques

1. Activitat de lectura.2. Es comparteix la comprensió.3. Es construeix col·lectivament el

coneixement.

Només sobre l’àlbum il·lustrat

Àmbits per a la redacció de les preguntes:a) Àlbum com a formatb) Referent popularc) Gènered) Personatgese) Format + Imatge

Proposta del grup GRETEL (UAB)

3. ELS AGRUPAMENTShttp://ves.cat/l-5c

1. Lectura personal, extensiva, silenciosa...

Individual

2. Construeix la seva imatge lectora i la capacitat de llegir autònomament.

3. Permet practicar conductes habituals (seleccionar, rellegir, fullejar, abandonar...)

4. És un desafiament pel lector per a resoldre dificultats(sol o acompanyat).

Activitats de foment de la lectura (BE) i pràctiques socials.

Les parelles de lectura

http://ves.cat/l-5a

L’apadrinament lector

1. Benefici per al fillol, perquè llegeix i se sent acompanyat

2. Benefici per al padrí, perquè assenta records i incrementa la seva capacitat de valoració.

http://ves.cat/l-4_

Els clubs de lectura

A l’escola i a l’institutsegurament haurem de preveure un temps més prolongat per a les sessions del club de lectura

• Usuaris,• tipus de lectura,• llengua,• sessions (estructura, durada),• terminis de lectura,• la conversa, • espai (presencial, virtual).

4. ELS MEDIADORS EXTERNS DE LECTURA

ESPAI I TEMPS PER LLEGIR... propostes organitzatives

http://ves.cat/bqJO

© R

alp

h S

tea

dm

an

1. ESPAIS I MOMENTS

Cal identificar un espai

Uniformei

Coherent

30

’

30

’

2. UN MODEL PER ALS 30’

... exemples de distribució del temps

http://ves.cat/l_b9

http://ves.cat/l_b9

http://ves.cat/l_b9

3. LES XARXES DE SUPORT

A. Internes: biblioteca de centre i biblioteques d’aula.

B. Externes: els serveis educatius (CRP –ELIC) i la biblioteca pública

4. ACCIONS DE SUPORT DE LES XARXES INTERNES

A. Biblioteca de centre:• Propostes d’adquisició,• informació sobre novetats,• fomentar que el professorat parli de llibres,• maletes viatgeres,• provisió de fons a les biblioteques d’aula.

B. Biblioteca d’aula:• Fons actualitzables i compartits,• diversitat de recursos adaptats a les accions que

es duen a terme a l’aula,• accessibilitat,• coordinació amb la biblioteca central,• col·laboració amb les famílies.

5. ACCIONS DE SUPORT DE LES XARXES EXTERNES

A. Serveis educatius:• Maletes i fons de lectura,• informació de novetats LIJ,• formació i assessorament,• seleccions bàsiques de recursos relacionats amb

la lectura adreçats al professorat.

B. Biblioteca pública:• Maletes i fons de lectura,• activitats de dinamització,• mediació (professorat i alumnat).

6. EL SEGUIMENT

1. El portafolis i jo2. Llegeixo en veu alta3. Què se fer amb la lectura

4. Els llibres i jo5. Els altres, la lectura i jo6. Què sé fer amb la informació7. Jo i el portafolis

El portafolis de lectura

1. Diaris de lectura –secundària- (història lectora).2. Rúbriques (lectura expressiva, argumentació...).3. Referents d’aula.4. Qüestionaris d’observació:

• De la participació en debats i converses (coneixement del tema, capacitat d’escoltar, intervencions correctes, ús del llenguatge, component discursiu...).

5. Entrevistes.

.

7. IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

1. Maletes viatgeres,2. llibre belluguet,3. llegir i explicar contes,4. visites a les biblioteques,5. interès pel que llegeixen,6. evitar judicis sobre la dualitat

lectura / deures,7. model familiar de lectura.

http://ves.cat/l-4T

http://ves.cat/l-4O

© M

att

Gro

en

ing

Hem definit un espai i un temps per llegir? Com podem saber els hàbits lectors de

l’alumnat? Com seleccionem les lectures? Com orientem l’alumnat en la selecció de

lectures? Com treballem la conversa? Quines activitats s’adeqüen més a la

dinàmica del nostre centre? Quin paper juga o ha de jugar la biblioteca

del centre? Com fem el seguiment? Ens ho podem fer sols o precisem de suport

extern?

Gràcies per la vostra

atenció

www.reporteducacio.cat

biblioreport1.blogspot.com