Llegir i pensar 06

28
Número 06 | abril 2014 Parlar i escoltar, un equilibri perfecte Llegir i Pensar Revista del Taller de Lectura del Casal de Gent Gran de Sant Andreu

description

Nosaltres tenim uns objectius més profunds, més nobles, que els de entretenir el personal només. Es tracta de recuperar les persones com a persones. Éssers amb capacitat per re-flexionar, contrastar, dialogar, fer crítica cons-tructiva, saber escoltar els altres sense distin-ció d’edat, creença, pensament, preparació i podríem dir que, fins i tot, de sentiment.

Transcript of Llegir i pensar 06

Page 1: Llegir i pensar 06

Número 06 | abril 2014

Parlar i escoltar, un equilibri perfecte“ ”

Llegiri Pensar

Mandala incluido en la obra MANDALAS: VENTANAS DEL ALMA de Varda Fiszbein, Ediciones Obelisco, Barcelona, 2004, y reproducido con autorización de Ediciones Obelisco.

Revista del Taller de Lectura del Casal de Gent Gran de Sant Andreu

Page 2: Llegir i pensar 06

CONTACTEUs podeu adreçar a nosaltres i fer-nos arribar els vostres

comentaris o escrits a: [email protected]

2 Sumari i Salutació3 Editorial4 El nostre prestatge5 L’autor6 Carta abierta 8 Reflexions 13 Un cuento de... 14 Encuentro con J. Pérez Andújar16 Compartim20 Visita a la biblioteca Can Fabra 21 Espai obert23 No ens aturem 25 Sopa de letras26 Col·laboradors27 Anuncis

Amigues i amics lectors:

Pensar i compartir allò que la lectura ens suggereix, aporta

i evoca, ens ajuda a mantenir, en gran mesura, el nostre propi equilibri, tan necessari en qualsevol etapa de la vida. Aquesta revista ens proporciona un espai on podem expressar les nostres reflexions, opinions i records: Participa-hi!

SumariDibuix de la coberta: Rosa Maria Teixidor

Page 3: Llegir i pensar 06

Amigues i amics,

a ha arribat el dia de posar negre sobre blanc per fer veure als nostres estimats lectors que, tant la nostra revista Llegir i Pensar com el taller de lectura, no són

simples activitats com les que es fan a algu-nes tertúlies. No és la lectura per la lectura, ni l’escriptura per l’escriptura, a fi que la nos-tra gent gran, entre la qual ens trobem, no s’avorreixi i es mantingui activa.Nosaltres tenim uns objectius més profunds, més nobles, que els de entretenir el personal només. Es tracta de recuperar les persones com a persones. Éssers amb capacitat per re-flexionar, contrastar, dialogar, fer crítica cons-tructiva, saber escoltar els altres sense distin-ció d’edat, creença, pensament, preparació i podríem dir que, fins i tot, de sentiment. I tot això ho reflectim en aquesta revista, un mitjà que, a partir de la lectura d’un llibre, ens permet aportar les nostres opinions, impres-sions i experiències a aquesta societat en què l’escala de valors sembla haver-se capgirat. I bé podríem dir que el valor principal del seu contingut és l’esforç que suposa per als mem-bres del nostre Taller de lectura poder plas-mar les seves reflexions i explicar les seves vivències a cadascun del articles que conté la nostra revista. Així doncs, aquest equip vol expressar en aquest espai la importància que per a tots re-presenta mantenir viva aquesta il·lusió, grà-cies a l’esforç comú que no deixa de ser una forma de créixer i d’assolir noves fites que, per senzilles que puguin semblar, són sempre importants.

Gràcies amigues i amics,L’EQUIP

J

Editorial

3

Page 4: Llegir i pensar 06

El nostre prestatge

4 - LLEGIR I PENSAR

Un equilibri perfecte

Un dels personatges diu que “la ciutat de Bombai és una fàbrica d’històries”. I, en efec-te, en aquesta novel·la podem trobar no una, sinó diverses històries que s’entrecreuen.Un equilibri perfecte és considerada la gran novel·la de Mistry, qui desborda imaginació i mostra una gran capacitat d’observació. La seva forma de narrar aconsegueix que el lector s’emo-cioni, se sorprengui i s’incomodi davant determi-nats passatges veritablemente dramàtics.Els seus personatges principals són: Dina, una costurera de quaranta anys, Ishvar i Om-prakash, dos sastres que han fugit del cruel enfrontament de castes, i Maneck, un jove estudiant que enyora el seu poble a les mun-tanyes. És l’any 1975, i els quatre es veuen obligats a compartir un petit habitatge, en uns moments en què el govern ha declarat l’estat d’emergència.

El llibre que hem llegit durant aquest últim trimestre ha estat:

De vegades s’han d’aprofitar els propis fracassos com a graons per accedir a l’èxit. S’ha de man-tenir un equilibri precari entre esperança i desesperació.

(Un equilibri perfecte, pàg. 304)

“”

Page 5: Llegir i pensar 06

L’autor

LLEGIR I PENSAR - 5

scriptor indocanadenc nascut a Bombai, Índia, el 3 de juliol de 1952. L’any 1975 va emigrar al Canadà i va estudiar a la Universitat de Toronto.

Ha guanyat nombrosos premis literaris com el Primer Premi Hart House Literary Contest el 1983 i el 1984 pels seus contes “One Sun-day” i “Auspicios Occasion”. La seva primera novel·la “Un viaje muy largo” va obtenir diver-sos guardons. També la novel·la “Un equilibri perfecte” va rebre, entre altres, el Premi Gi-ller Prize el 1995. L’any 2012 li van concedir el Premi Internacional Neustadt de Literatura.

Mistry té sobrada capacitat per novel·lar i construir trames a partir de fets reals que han passat al seu país, l’Índia, amb abundant material sociològic d’arrels orientals: els seus personatges, plens d’humanitat, posen en evi-dència situacions marcades per les grans di-ferències, encara existents, a la societat índia.Mistry va ser detingut en alguns aeroports dels Estats Units a causa de la seva ètnia durant el tour promocional del llibre Afers de família (2002). Com a conseqüència del tracte rebut, va cancel·lar la presentació, per haver patit una “humiliació intolerable”, segons ha afirmat.

Rohinton Mistry

En el sentit més ampli, com el processa-ment de tot el que sentim o de tot del que som testimonis, tota ficció és autobiogrà-fica i es nodreix de la imaginació a través de la fàbrica de la memòria. És impossible separar aquests dos ingredients. R. M.

“”

E

Page 6: Llegir i pensar 06

Carta abierta

6 - LLEGIR I PENSAR

Carta abierta al ilustre escritor Rohinton Mistry

Señor,

Me llamo Pilar y formo parte del Taller de Lectura del Casal de Gent Gran, del barrio de Sant Andreu de Barcelona. En él leemos un libro que después comentamos o debatimos todos los componentes. El último ha sido Un equilibrio perfecto.

Para hablarnos de la realidad de la India en un determinado momento de su historia, recurre usted a personajes vivos y con alma, como Dina, mujer de casta parsi, cultura ancestral, estática, fanática y cuyo machismo no otorga los mismos dere-chos hombre-mujer. A la muerte de su padre, Dina no tendrá acceso a herencia ni estudios, quedando bajo la mal entendida tutela de su hermano. Será sometida a la pobreza al querer independizarse y a refugiarse una y otra vez en su casa, que ya no le pertenece, para suplir a la sirvienta de su hermano.

Los sastres Ishvar y Om, que trabajaron un tiempo con ella, siendo de casta intocable todavía lo tuvieron peor, ya que ence-rraron a toda su familia en su propia casa, a la que prendieron fuego después, pereciendo quemados vivos por orden expresa del cacique del pueblo, que tenía fama de “bueno y venerable”.

Ellos se libraron de la misma suerte, por hallarse tío y sobri-no fuera del pueblo. En su trayectoria conoceremos los des-carados abusos de las castas superiores, infringidos a los in-tocables o a los sencillamente pobres. También nos muestra la peligrosidad de la calle por la noche, cuando los mendigos tirados en cualquier parte intentan dormir y se ven atacados por locos o ladrones de miserias, de manera que hasta los indigentes necesitan un mafioso que les proteja, aunque ello conlleve su explotación.

Describe el barraquismo sorprendentemente terrible que se acentúa por la conducta de los vigilantes, que también son los caseros de las barracas y administran la ley con brutali-dad, creando conflictos verdaderamente espeluznantes en-tre gentes hambrientas y desesperadas.

Page 7: Llegir i pensar 06

LLEGIR I PENSAR - 7

También se nos muestran los campos de trabajos forzados, más tenebrosos todavía, donde la disciplina impuesta a los trabajadores no les deja levantar cabeza.

De estos ambientes se nutren las multitudes de los mítines políticos, obligados a asistir bajo amenaza para formar parte del escenario que luego presentarán las cámaras de televi-sión, con el guión correspondiente.

Maneck, uno de los cuatro personajes más relevantes de la narración, que vino a la ciudad desde un bonito pueblo de las montañas para realizar estudios superiores y alojado en casa de Dina, nos habla de la insalubridad reinante en la Univer-sidad, su increíble represión política, la crueldad inhumana de las novatadas, y la alimentación deficiente por culpa de la corrupción y avaricia de sus gestores.

El leve espacio de tiempo en el que convivieron en casa de Dina estos cuatro personajes, podemos decir que fue lo me-jor que les pudo pasar en toda su vida. Un humilde plato de comida, proporcionado furtivamente por Dina, sería el teso-ro que alimentara, física y espiritualmente a los tres, ya que Maneck nunca tendría acceso a aquel sagrado ritual.

Después de ocho años en el Golfo, Maneck, volvió a casa a la muerte de su padre, encontrando solamente desolación y vacío. Visitó a Dina, o lo que quedaba de ella, y no pudo reco-nocerla. Por casualidad vio a Ishvar y a Om, pero no tuvo el valor de aproximarse a ellos.

Maneck quizá pensó que el mundo era un conjunto de vacíos que formando uno solo, lo engullía. Él solo había sido un hijo obediente, después un emigrante vulgar que perdió la noción del tiempo y ahora solo sería un hombre gris ¿Se lo planteó? ¿Lo podía evitar? … Pasaba un tren…

Señor Mistry, su novela me parece una obra maestra, tan gráfica y sin maquillaje, como realista y tierna, a la vez que amarga y tremendamente estremecedora.

¡Muchas felicidades por su gran talento!

Un saludo,Pilar Martin

Page 8: Llegir i pensar 06

8 - LLEGIR I PENSAR

Reflexions

Sobre el capítol VII: “La nació es comença a moure”.

M´he posat en el lloc de l´Ishvar i l´Om. En aquests moments tan dolorosos només es pot sentir ràbia, desesperació i impotència davant la violència acla-paradora de les lleis inhumanes d`uns governs sense escrúpols, que trepitgen sense cap remordiment als més desvalguts.Això passava a l’Índia l´ any 1975. Actualment està passant en el nostre país i som a l`any 2014

Mercè Ezquerra

Pienso que el libro que hemos leído es muy crudo, entre miseria y porquería, ha-bía momentos en que no podía seguir le-yendo y tenía que dejarlo, aunque también hay episodios bonitos, como el encuentro en el tren con el estudiante y el señor de los bolígrafos, a los que cuida como un tesoro. Este señor ha perdido la voz y la vista trabajando, yo creo que gracias a los bolígrafos siguió con coraje y equilibrio para continuar su camino y no desfallecer. También anima al estudiante para que lu-che por la vida.

Teresa Ballbé

Foto: Callejón en la ciudad de Varanasi, India.

Page 9: Llegir i pensar 06

LLEGIR I PENSAR - 9

Reflexions

La lectura de Un perfecto equilibrio pone de manifiesto cosas del ser huma-no que me desagradan e, incluso, asustan. Los poderosos y los “listos” de siempre que menosprecian a los más desfavorecidos que, tal vez, por debi-lidad o falta de recursos son utilizados para sus manejos. Llama la atención la no respuesta de estos seres que se acostumbran a convivir con el maltrato y las injusticias.Después de haber conocido una democracia basada en el respeto de los dere-chos humanos, en la igualdad entre mujeres y hombres, en la consideración de todo ser vivo, cuesta entender cómo se pueden soportar tantos daños y humillaciones provenientes de personas claramente desprovistas de cual-quier sentimiento humano.Aunque no entiendo ciertas actitudes, no dejo de admirar a los personajes de esta novela. Se necesita un espíritu fuerte para no pasar a la violencia o a la rebeldía.En los momentos que se viven actualmente en el mundo entero, pienso que las ventajas conseguidas con esfuerzo y, a veces, con dolor, las estamos per-diendo con demasiada rapidez. Son muchos los recortes y leyes que nos van privando de nuestra bonita libertad. Volvemos atrás en el tiempo y me hace pensar en algo que me estremece: a los cuatro años supe lo que era pasar hambre y miedo cuando me sacaban de la cama de madrugada para meter-nos en los refugios.No quiero. Me niego a revivir tan tristes momentos y pido a Dios que ponga su mano para que alguien se ocupe de los que deseamos PAZ.Quizás suene a tremendista, pero es que cada vez más nos sorprenden con noticias nada positivas.

Carmen Sánchez

Page 10: Llegir i pensar 06

10 - LLEGIR I PENSAR

Reflexions

Me ha llamado la atención una frase de Albert Einstein que cita el autor: “La vida es como una bici, debe avanzar para no perder el equilibrio”. Y también otra frase, esta vez de la Sra. Gupta, un personaje del libro, quien dice: “La disciplina es la madre del caos, mientras que los frutos de la disciplina son dulces.”

Christiane

En esta importante obra y a través de las tremendas vivencias de cuatro en-trañables personajes, a quienes une un cierto destino, el autor nos presenta de forma magnífica una crónica estremecedora de la India de los 70, con algunas luces y muchas sombras, pero a pesar de que la narración tiene pasajes dra-máticos y duros en ella prevalecen los sentimientos de amistad, tolerancia y convivencia que mantienen la esperanza en medio de la injusticia, el dolor y la tragedia. Una historia apasionante y conmovedora, cuya lectura se devora sin respiro y en la que el autor nos conduce a un mundo cargado de emocio-nes, penas, pocas alegrías. Una obra maestra que deja huella. No apto para personas sensibles.

Amparo

Page 11: Llegir i pensar 06

LLEGIR I PENSAR - 11

Avui he pensat en l’equilibri… Si no existeix deuria existir. Com aconse-guir-lo? Potser pensant una mica podríem trobar una bona raó: Si parlo… vull que m’escoltin, quan estic trista necessito que m’animin i si estic sola busco companyia, tinc gana i menjo, etc. Rosa Mª Teixidor

El títol del capítol “Poca llei”, per associació d’idees i per totes les lleis que es fan i desfan, em fa pensar en la quantitat de lleis que regeixen les nostres vides.¿És bo sentir-se protegit per un munt de lleis que ens facin sentir segurs en-cara que al mateix temps ens facin sentir sota l’efecte d’una camisa de força?¿És millor gaudir d’un sentiment de més llibertat encara que això ens posi més en perill de ser víctimes dels predadors que ens envolten?

Reflexions

Page 12: Llegir i pensar 06

12 - LLEGIR I PENSAR

Reflexions

¿On és l’equilibri perfecte?¿No haurien totes les lleis de girar al voltant d’una sola: els respecte als drets del proïsme?I si és una cosa tan senzilla, ¿per què es fan tantes universitats on es dedica part de l’ensenyament a l’estudi de les lleis?¿Pot una llei estar per damunt dels drets dels homes?

Manuel Lombardero

He tenido un encuentro con un profesor de astrología, presentado por un amigo, que estaba preparando un libro sobre la influencia de Júpiter en los niños.Tengo una duda –me decía. ¿Está bien enseñarles “la mentira beneficiosa”? –refiriéndose a algo que no es cierto pero que, sin embargo, producía efectos positivos en los niños. Yo le contesté que las cosas no son sólo blancas o negras, que existe toda una gama de matices.Le expliqué que cuando me dedicaba a la enseñanza (estuve con niños de todas las edades, desde los cinco años hasta el bachillerato) también me plan-teaba algunas preguntas: ¿Debía enseñarles, a parte de las materias clásicas, buenos modales?, ¿educa-ción? Y pensé que no era suficiente, existía la obligación de prepararlos para la vida, a subsistir. Por lo tanto, tratar de encontrar un equilibrio entre lo que les proporciona-mos y lo que la vida les pide, es fundamental.

Justi

Page 13: Llegir i pensar 06

LLEGIR I PENSAR - 13

Un cuento de...

Amor de madresNo tengo idea de si la historia que me ha venido a la memoria la leí o me la contaron, pero es de hace mucho tiempo.No sé por qué ahora, al cabo de los años, mi cabeza se destapa con este ar-gumento, o quizá sí, ya que se acerca el día de la madre y puede que este amor que sentimos por ella y tanto enaltecemos tenga conexión con el si-guiente relato.Un matrimonio vivía en una casita en medio de un bosque. Tenían un bebé que la madre sacaba en su cunita al jardín cuando el tiempo lo permitía. El padre, agente forestal, recorría kilómetros de intrincados parajes, circunda-dos por altísimas montañas. Un día, mirando con los prismáticos vio en una de ellas un nido de águilas y dentro un aguilucho que no paraba de graznar. El agente miró en todas direcciones sin ver rastro de águila alguna, así que se preparó para una escalada de rescate y así salvar al aguilucho.Tras mucho esfuerzo consiguió alcanzar el nido y se hizo con la pequeña ave. La llevó a casa y la metió en una jaula que dejó junto a la cuna del bebé. El agente contó a su mujer la aventura y cuando se disponían a comer, oyeron llorar a la pequeña, salieron corriendo y vieron como la madre del polluelo tenía entre sus garras a la nenita.El águila sobrevolaba en círculos sobre la jaula, la mamá de la pequeña en

un impulso la abrió y tomó en sus manos al aguilucho ofreciéndoselo a su madre. Ambas se comprendieron. El águila, con sumo cuidado, dejó al bebé en su cuna, tomó a su polluelo y voló muy alto buscando su nido.¿Fantasía o realidad?... No lo sé, pero es bonito.

Dorita

Page 14: Llegir i pensar 06

14 - LLEGIR I PENSAR

Visita

Una visita muy especial

Ya supuso, en su momento, motivo de gran satisfacción el poder contactar con autores de algunas de las novelas leídas en nuestro Taller de lectura, como ocurrió tras leer La lluvia amarilla, cuan-do el escritor Julio Llamazares tuvo a bien dirigirse a nosotros y en

su despedida nos decía aquello de que sigamos leyendo, que es vivir más. O cuando la joven escritora Najat El Hachmi tuvo la delicadeza de responder a nuestro correo, y nos expresó igualmente su deseo de que continuáramos encontrando las mejores lecturas.

Ahora, el autor de Paseos con mi madre –libro que leímos durante el pri-mer trimestre de este curso–, Javier Pérez Andújar, no sólo ha contestado a nuestro correo, sino que ha tenido la deferencia de aceptar nuestra invitación y venir a visitarnos.

Ha sido un agradable encuentro y una muy interesante experiencia para nosotros.

Además de responder a todas nuestras preguntas sobre su libro y hasta sobre él mismo, con una claridad y llaneza muy apropiada a la sencillez de nuestro grupo, se mostró complacido por lo adecuado del lugar, nuestra biblioteca.

Page 15: Llegir i pensar 06

LLEGIR I PENSAR - 15

Contestando a alguna de las preguntas, contó que desde muy pequeño en su casa le estimularon en el amor a la lectura y el co-nocimiento.

Los cuentos y tebeos fueron sus “inicios” resaltando, de manera muy especial, el libro que le regaló su madre, Platero y yo. En ese momento aprovechó para destacar lo im-portante que es para un niño que en su casa se le introduzca en el mundo de la lectura y el pensamiento.

Señor Javier Pérez Andújar, apreciamos su visita como un regalo, tan espléndido en tiempo como rico en materia. No solo nos ha hecho pasar unos gratos momentos, tam-bién ha logrado que más de uno de los allí presentes entendiéramos mejor su libro.

Esperamos poder seguir leyéndole por mucho tiempo.

Fotos: Algunos de los momentos del acto.

Page 16: Llegir i pensar 06

16 - LLEGIR I PENSAR

Compartim...

Pequeñeces

Soy pequeña piedrecillade caminos pedregososme pisan continuamentesin saber si sufro o gozo.Nací de una ventoleraque resopló un Dios furiosopero yo quedé temblandosin saber qué me esperaba,vino la lluviay pedí que me arrastrara.En sus cantarinas aguasentre aquel torbellino loco yo saltaba y saltabahasta quedar quietecitaal borde de una riberaque parecía esmaltada. Y no vi más,enseguida me dormíporque estaba tan cansada…Rendida estaba, mi Dios…despertaré con el albalos gallos con sus llamadasme traerán otra mañana.

Dorita

Éya mínam (Para que no lloren)

Ya escondió sus tentáculos la bestia,y cerró sus fauces. Ahora, mansa, lame con su larga lengua de espuma, los guijarros y las arenas de las playas.No es ahí donde quisieron llegar.No es esa la Tierra Prometida, el Edén deseado.Ahora en tu vientre profundo quedarán.Acógelos, Gran Madre Mar,Éya mínam… Para que no lloren.

C. Q. S.

...les nostres poesies

Page 17: Llegir i pensar 06

LLEGIR I PENSAR - 17

Buscando la vereda

Caminando voypor tierras de Castillaen las que me criéy que a veces desconozco.Cuando me paro a pensarlo veo todo distinto,los caminos son más grandesy las veredas…¿Dónde están?, pues no las veoY ¿cómo puedo cruzarhacia aquellas praderas?,donde charlábamosy nos contábamoshistorias bajo los álamos.Caminando voypor tierras de Castillabuscando las veredas

Perpetua

Voldria un equilibre perfecte

A la vida s`ha de tenirpaciència i molta bondatper poder sempre gaudird`equilibri i tranqui-litat.

Jo diria que aquest llibreen llegir-lo ens posa tristos,el que ara ens toca viureno sé pas com definir-ho.

Voldria un equilibri perfecteper a tota la gent del mónharmonia fos el viurei pau per a tothom.

Cèlia Martí

Foto

: a o

rilla

s del

río

Gan

ges a

su p

aso

por V

aran

asi (

Indi

a)

Page 18: Llegir i pensar 06

18 - LLEGIR I PENSAR

Compartim...

...les nostres poesies

Un hidalgo caballero

Érase un caballero altivoen su jumento montado.Érase junto a élun rechoncho servidorque seguía a su señorcon prudencia y buena fe.– ¿Ves aquel viejo molino?No es tal, que disfrazado espara poder atacara quien la justicia ha movidopara llevar dignidada los seres desvalidos.– Si decís que enemigos sonpor tal los tendré, señor.Lucharé junto a vosy también les venceré;que su apoyo y valentíamodelo para su vasallo es.Y al lento ritmo de sus monturasse perdieron en lontananza.El caballero con su lanzapodía ser Don Quijotey el compañero servidor,tal vez, Sancho Panza.Que así los llamóun tal Cervantesen su libro de aventurasconocido en todo el mundocomo Don Quijote de la Mancha.

Carmen Sánchez

Mira la luna,duerme en la hierba,anda por la arena,piensa en cosas bonitas.Ama,escucha,pasea,habla…Eso no cuesta nada

Amparo

Page 19: Llegir i pensar 06

LLEGIR I PENSAR - 19

Sequía

El sol en sus dominioses disco incandescenteque con peso de plomo extrema su rigor.Se ha secado la hierba,se ha secado la fuente,y afila sus espinasel cardo sin verdor.Solo en los hormiguerosla vida es florecientey parece quemadotodo su alrededor.El polvo del caminoen el rostro es hiriente,rutas de ayer amigasabrasadoras hoy.Bajo el sombrero brotael sudor de la frente,la saliva en la bocaparece de algodón.Canícula temidadel estío inclementese entrecierran los ojos

por el fuerte escozor.Y la sed apareceobstinada y potente,la garganta resecase niega a tener voz.El latido en las sieneses más fuerte y frecuente,las piernas vacilantesse arrastran sin vigor.Canto de la cigarramonótono y latentelas aves quedan mudasy muda quedo yo.

Pilar

Page 20: Llegir i pensar 06

20 - LLEGIR I PENSAR

Biblioteca

Nova visita a la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

El 27 de gener vam fer la nostra visita trimestral a la biblioteca Can Fabra.

Aquesta vegada l’Ester Corbera ens va explicar com està organitzat el depar-tament de revistes. També ens va mostrar les últimes novetats relatives a la novel·la, repartides en quatre apartats: novel·la històrica, novel·la romàntica, novel·la realista i novel·la negra, i ens va indicar on eren els llibres escrits amb lletra gran, -un aspecte important per a molts de nosaltres-.

L’Ester ens havia reservat un ordina-dor i ens va explicar la manera d’uti-litzar-lo per trobar els llibres i també per poder fer els nostres comentaris amb altres lectors.

Finalment vam anar a la sala que ens cedeix la biblioteca per seguir comen-tant el llibre que hem llegit aquest tri-mestre.

Foto: Sala on estan classificades totes les novel·les.

Page 21: Llegir i pensar 06

LLEGIR I PENSAR - 21

Converses amb el meu barber hindú

L’Omesh és un dels dos barbers que hi ha establerts a Aigüesblaves d’Amunt, poblet que visito tot sovint i que m’encanta pel seu entorn paisatgístic i... pel seu “il·lustrat” barber hindú amb qui, sempre que puc, mantinc sucoses con-verses.

Quan li pregunto què en recorda de la seva infantesa i joventut, em parla dels grans suburbis de la ciutat de Delhi, amb immensos barris de barraques on hi vivien, i en-cara hi viuen, els dalit o intocables. Aquesta gent, tot i que oficialment ja s’havia abo-lit el sistema de castes, eren pobres i miserables i, el que és més trist, ho acceptaven com a un fet natural dins la societat índia. Demanaven almoina i, si algú els donava algun tros de pa o alguna verdura, ho havien de deixar dins d’un cabasset sense te-nir-hi cap tipus de contacte físic. L’Omesh em diu que aquí, a Occident, coneixem molt Gandhi, artífex de la independència del seu país, però que hi ha un altre personatge, Ambhedkar, que va dedicar la seva vida a treballar per la dignificació i emancipació de les castes intocables. En el seu programa, Ambhedkar els recomanava abandonar les pràctiques hinduistes que, segons ell, els havien esclavitzat, i abraçar el budisme, molt més tolerant i igualitari.

Deixo que l’Omesh segueixi parlant... “Moltes coses que sé de l’Índia i de la meva infantesa me les havia explicat el meu pare abans que em separés de la família. La brutícia dels carrers del barri, plens de merda i orins amb les vaques brutes i plenes de mosques campant al seu aire; els grans blocs aixecats després d’enderrocar centenars de barraques i deixar moltíssima gent al carrer, cases fetes amb materials inadequats que al cap de poc temps es deteriorarien i esdevindrien inhabitables... El meu pare era “gairebé” un intocable de mentalitat religiosa i fatalista i per tant, la meva mare, els meus germans i jo estàvem envoltats de misèria i necessitats. De jovenet, per sortir d’aquell forat i guanyar diners vaig haver de treballar en feines poc honestes que no et vull dir... fins que vaig reunir els diners necessaris per fugir i deixar-ho tot. Vaig voltar molt fins arribar a Catalunya, d’on, de moment, no em penso moure”.

India

...en molts dels estats hindús conviuen pacíficament musulmans, cristians, jueus i hindús, i no passa res...“ ”

Page 22: Llegir i pensar 06

Li ensenyo al meu barber una informació apareguda fa pocs dies a l’ARA comentant el fet que centenars de nens i nenes, molts procedents de l’Índia, treballen actualment a les fàbriques de maons de Katmandú, al Nepal. Aquestes criatures solen viure amb la seva família en refugis molt precaris, treballen en condicions duríssimes i estan expo-sades als gasos tòxics de les plantes de fabricació. Llavors, la cara del meu barber s’en-cén. “Sí, vosaltres sou molt sensibles a les notícies aparegudes a la premsa occidental, però ningú no ha passat per l’experiència de viure envoltat de misèria en un habitacle de reduïdes dimensions, amb els pares i germans petits malalts i famolencs. I avui en dia, tot i que l’Índia, diuen, és un país emergent on s’està creant molta riquesa, encara hi ha molts nens desnodrits, amb malalties cròniques, sense escolaritzar i patint una pobresa extrema... Pensa que no fa pas massa anys que en moltes zones rurals de l’Índia es podia veure com els nens feien d’espantaocells humans, veritable treball d’esclaus, a canvi d’un plat d’arròs i un crostó de pa. El tema dels abusos als infants, nenes i nens, preocupa molt la gent culta del meu país, però la seva eradicació va per llarg. Cada dia es poden llegir a la premsa les tristes notícies d’abusos laborals i assetjament sexual que pateixen nois i noies davant la mirada indiferent d’una gran part de la ciutadania.”

En un moment donat, l’Omesh deixa les tisores sobre la tauleta i m’aboca tot un se-guit de pinzellades sobre Gandhi, la convivència, la pobresa i les peculiaritats d’aquest extens país. Gandhi va dir que la suma del millor de les religions és sempre més útil a la societat que allò que propugnen els més radicals. Per això en molts dels estats hindús conviuen pacíficament musulmans, cristians, jueus i hindús, i no passa res. Si parlem de malalties, fins no fa pas molts anys hi havia més de tres milions de leprosos i cente-nars de milers de persones amb greus problemes de salut, degut a la malnutrició, a la manca d’higiene i a la precarietat sanitària. No era estrany veure passar cotxes luxosos mentre als carrers i a les entrades dels temples dormien i morien milers d’indigents, esguerrats, cecs, i malalts de tota mena. Més de vuitanta milions de persones viuen situacions de pobresa màxima i són com els “intocables” d’abans... i d’ara.

Es fa tard, hi ha gent que s’espera -cosa que no incomoda l’Omesh- i la conversa es podria perllongar hores i hores. Ho deixarem, doncs, per a un altre dia. Abans, però, encara té temps per donar-me un bon consell, un antic proverbi que molts hindús procuren posar en pràctica i que, amb les degudes adaptacions, hauríem d’aplicar-nos tots plegats. Diu així:

JMB

Si tens dos pans, dóna un als pobres i ven l’altre; i amb els diners que obtinguis, compra flors i alimenta la teva ànima“ ”

22 - LLEGIR I PENSAR

Page 23: Llegir i pensar 06

Afortunadamente, en los tiempos que corren hay muchas actividades para personas que están en la edad de la sabiduría.

Un gran número de esas personas de la terce-ra edad disponen del tiempo necesario para abrir una posibilidad de encuentro consigo mismas y con los de su alrededor.

Si a ello sumamos que son personas que se sienten vitales y con la motivación necesaria para seguir aprendiendo, conectamos con la magia de seguir creciendo desde la concien-cia. El yoga, en concreto, ayuda a crecer per-sonalmente a diferentes niveles: espiritual, físico, emocional y cognitivo.

El acercamiento del yoga hacia la tercera edad se hace desde la ternura, la calma y la comprensión, para lograr que la vida sea más plena, satisfactoria y, en definitiva, más saludable.

Desde una aproximación lo más objetiva posible y reco-giendo los feedbacks de mis alumnas comparto los benefi-cios y virtudes de esta discipli-na que durante años he tenido la suerte de poder enseñar.

En primer lugar citaré algunos comentarios de mis alumnas:

–Me aporta la ilusión de levantarme por la mañana y pensar que tengo algo que hacer.

–Venir a yoga me alegra el día, tomar un café después, encontrarme con otras personas, escuchar esa música tan bonita, merece la pena venir. –Me siento más fresca cuando salgo de aquí. He aprendido a escucharme.

–Me ayuda a desbloquear mi cuerpo. Estoy aprendiendo a desconectar y a sentirme más relajada, físicamente tengo menos dolores, entro con dolor y me voy liberada…

Y algo que una vez me dijo una persona en concreto y que me hizo mucha gracia:”niño, no sé qué es eso que tú haces de la relaja-ción, pero a mí me va estupendo”.

LLEGIR I PENSAR - 23

No ens aturem... siguem actius!

El yoga en la tercera edad

Page 24: Llegir i pensar 06

Desde mi punto de vista observo que la práctica del yoga incrementa la flexibili-dad y la concentración, aumenta la cal-ma mental, aporta más relajación física y combate las emociones tóxicas. Y, como se trabaja para equilibrar la estructura corporal, también alivia satisfactoria-mente algunos achaques de la edad.

Damos importancia a la alimentación y a través de posturas, pranayama (respiracio-nes), meditación y relajación se consigue un mayor equilibrio cuerpo mente.

A nivel más espiritual, a aquellas perso-nas con más inquietudes también les ofre-ce una mayor conexión con los dictados de su alma, abre a la intuición ese espacio de vacío fértil donde todo se da con amor, con compasión, sin juicio, con dulzura.

Hemos de aprender a observar todos los procesos del ser humano (sensitivo, au-ditivo, olfativo, táctil, visual, mental y emocional) desde la distancia, sin ape-go a nada, ya que nada es nuestro, saber que todo es transitorio y aplicar la ley de la impermanencia en la que nos damos cuenta de que todo cambia y cambia.

Así que la vida se convierte en un continuo cambio desde el que aprendemos a acompañarnos y a acompañar a través de la sereni-dad y la voluntad de ayudarnos.

En definitiva, que aunque todos sufri-mos, hemos de comprender que no somos tan diferentes.

Y con la intención de promover los be-neficios del yoga, me permito acabar con estas palabras:

Gracias a todas mis alumnas por ense-ñarme cada día un poquito más sobre mí y sobre la vida.

Eternamente agradecido…

Fotos: Taller de Yoga.Casal Gent Gran S. Andreu

24 - LLEGIR I PENSAR

Estate presente, porque ahí está la vida y valórala; el encuentro contigo mismo es el encuentro con la vida misma“ ”

David MartínProfesor de yoga y terapeuta Gestalt

Page 25: Llegir i pensar 06

LLEGIR I PENSAR - 25

Pasatiempos

Sopa de letras de J. B.

¿Eres capaz de localizar 13 monumentos de Barcelona? ¡ÁNIMO!

Dedicar unos momentos a hacer esta sopa de letras no es un simple pasa-tiempo es, además, una estupenda gimnasia mental muy recomendable: ¡No pases esta hoja sin haberla hecho!

También es interesante, ameno y supone un gran ejercicio de atención y concentración el colorear “mandalas”, como el de la contraportada, ya que sus virtudes terapéuticas permiten recobrar el equilibrio, el conocimiento de uno mismo, el sosiego y la calma interna, además de ayudar a descubrir la propia creatividad. Desarrolla los sentidos y la capacidad de percepción, fo-menta la iniciativa y estimula la imaginación, favoreciendo la libre expresión.

El Mandala de la contraportada ha sido coloreado por nuestra compañera Mercè Martinez.

Page 26: Llegir i pensar 06

AMB LA COL·LABORACIó DE:

Dori Castellanos y Peter BurfeidFamilia Castellanos-CalvoRoser Barbens Canela i Joaquín Maiques SanchísAsunción San Martín i Marc Barbens San MartínMª Ángeles SanzJesús Luis Mortal, María Mateos e Iker MortalM. del Pilar del Valle GuiomarTony Hernández y Mari Cruz LecumberriCristina Cristóbal

MANdAlA

¿Qué es un mandala? El mandala, palabra sánscrita cuyo significado literal es círculo, está constituido por un conjunto de figuras y formas geométricas y es una representación simbólica del Universo, según la antigua cosmología budista. Se utiliza desde tiempos muy remotos y su origen está en la India. Se suele dibujar o colorear.

MONASTERIO PEDRALBESARCO DEL TRIUNFOPARQUE GÜELLCATEDRALTEATRO DEL LICEOCASA DE LES PUNXESHOSPITAL DE SANT PAUMONTJUÏCCASA BATLLÓSAGRADA FAMILIACOLÓNTIBIDABOLA PEDRERA

SOLUCIóN A LA SOPA DE LETRAS DE LA PÁGINA ANTERIOR:

Page 27: Llegir i pensar 06

Amb la col·laboració de:

Page 28: Llegir i pensar 06

Número 06 | abril 2014

Parlar i escoltar, un equilibri perfecte“ ”

Llegiri Pensar

Mandala incluido en la obra MANDALAS: VENTANAS DEL ALMA de Varda Fiszbein, Ediciones Obelisco, Barcelona, 2004, y reproducido con autorización de Ediciones Obelisco.

Revista del Taller de Lectura del Casal de Gent Gran de Sant Andreu