EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA Una mirada a ... I... · Austràlia . 504 La Rioja : 503...

Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL

FEBRER 2015

EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA Una mirada a partir de PISA 2012

Xavier Bonal (direcció) Alba Castejón, Adrián Zancajo, José Luis Castel

EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA. Una mirada a partir de PISA 2012

Presentació FJB

• Anàlisi de dades de PISA 2012 - Catalunya

• Focus en l’equitat i en principis de justícia distributiva

• Anàlisi amb especial referència a resultats en matemàtiques

• Possibilitat de comparar dades PISA 2003 i 2012

• Obrir la ‘caixa negra’ de les desigualtats educatives a Catalunya

Característiques de l’estudi


Presentació FJB

Catalunya no està tan malament en resultats ni tan bé en equitat.

A nivell internacional les millores en equitat milloren les oportunitats educatives i els resultats educatius.

Catalunya té un important marge de millora en equitat educativa.

Tres conclusions destacades


Presentació FJB

• Els resultats de matemàtiques a Catalunya entre 2003 i 2012 s’han mantingut estables i a l’entorn de la mitjana de l’OCDE.

• La majoria de països que han millorat la seva puntuació mitjana en matemàtiques entre 2003 i 2012 han reduït les desigualtats de rendiment segons nivell socioeconòmic.

• Les desigualtats educatives han empitjorat a Catalunya entre 2003 i 2012. L’estatus social i cultural de les famílies condiciona un 23% més els resultats l’any 2012 del que ho feia l’any 2003.

• Un 20% dels alumnes de 15 anys a Catalunya no assoleixen les competències mínimes en matemàtiques.

Resultats I


Presentació FJB

• El percentatge d’alumnes en risc de fracàs escolar és més de cinc vegades superior entre els alumnes de nivell socioeconòmic baix que entre els de nivell socioeconòmic alt.

• Catalunya, amb 22 punts, lidera la classificació de diferències de puntuació en matemàtiques entre nois i noies.

• A Catalunya, l’alumnat autòcton obté, de mitjana, uns 70 punts més que els seus companys d’origen immigrat.

• Les diferències de rendiment entre alumnat autòcton i immigrat es mantenen en 41 punts després de la detracció del nivell socioeconòmic de l’alumnat i del centre, i de la llengua parlada a casa

Resultats II


Presentació FJB

Puntuació mitjana en matemàtiques

Singapur 573 Astúries 500 Luxemburg 490

Hong-Kong 561 Rep. Txeca 499 Itàlia 485

Taipei 560 Aragó 496 Espanya 484

Corea 554 Mitjana UE15 496 Eslovàquia 482

Japó 536 França 495 Estats Units 481

Suïssa 531 Mitjana OCDE 494 Suècia 478

Països Baixos 523 Regne Unit 494 Hongria 477

Estònia 521 Catalunya 493 Illes Balears 475

Finlàndia 519 Cantàbria 491 Andalusia 472

Canadà 518 Galícia 489 Múrcia 462

Polònia 518 Noruega 489 Extremadura 461

Navarra 517 Portugal 487 Grècia 453

Bèlgica 515

Alemanya 514

Cast. i Lleó 509

Àustria 506

País Basc 505

Madrid 504

Austràlia 504

La Rioja 503

Irlanda 501

Eslovènia 501

Dinamarca 500


Presentació FJB

Evolució de les puntuacions mitjanes en matemàtiques 2003- 2012

420

440

460

480

500

520

540

560

2003 2012Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012


Presentació FJB

Puntuació en matemàtiques segons diferència de puntuació per nivell socioeconòmic

Austràlia Àustria

Bèlgica Canadà

Rep. Txeca Dinamarca

Estònia Finlàndia

França

Alemanya

Grècia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Japó

Corea

Luxemburg

Holanda

Noruega

Polònia

Portugal Eslovàquia

Eslovènia

Espanya Suècia

Suïssa

Regne Unit

Estats Units

Catalunya

450

460

470

480

490

500

510

520

530

540

550

560

60 70 80 90 100 110 120 130

Punt

uaci

ó en

mat

emàt

ique

s

Diferència de puntuació ESCS alt i baix Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

Alta puntuació Baixa diferència segons ESCS

Alta puntuació Alta diferència segons ESCS

Baixa puntuació Baixa diferència segons ESCS

Baixa puntuació Alta diferència segons ESCS


Presentació FJB

Relació entre l’evolució de les diferències de puntuació i de les diferències de puntuació segons l’ESCS.

Austràlia

Àustria

Bèlgica Canadà Rep. Txeca

Dinamarca

Finlàndia

França

Alemanya Grècia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Japó

Corea

Luxemburg

Holanda

Noruega

Polònia

Portugal

Eslovàquia

Espanya

Suècia

Suïssa

Estats Units Catalunya

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

-30 -20 -10 0 10 20Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

Les desigualtats segons nivell socioeconòmic s'han reduït

Les desigualtats segons nivell socioeconòmic han augmentat

La puntuació ha empitjorat

La puntuació ha millorat


Presentació FJB

Evolució de l’impacte de l’ESCS en els resultats de matemàtiques entre 2003 i 2012.

-20% -16%

-8% -7% -5% -4% -3% -3% -3% -2%

0% 2% 2% 4% 4% 5% 5% 6% 11% 12% 13%

20% 23% 24% 24%

34%

-30%

-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012

Nota: L’impacte de l’ESCS es calcula a partir de la regressió de la puntuació en matemàtiques (variable depenent) respecte a l’ESCS (variable independent). L’indicador s’interpreta com la variació de la puntuació per cada increment de cada unitat d’ESCS


Presentació FJB

Percentatge d’alumnat de baix rendiment en matemàtiques. Àmbit internacional i autonòmic.

9 11 11

12 12 14 14 15

17 17 18 19 19 20 20 20 21 22 22 22 23 24 24 25 25 26 27 27 28

36 0 5 10 15 20 25 30 35 40

CoreaEstònia

JapóFinlàndia

SuïssaCanadàPolònia

HolandaDinamarca

IrlandaAlemanya

ÀustriaBèlgica

AustràliaCatalunyaEslovènia

Rep. TxecaRegne Unit

NoruegaFrançaOCDE

EspanyaLuxemburg

ItàliaPortugal

EEUUSuècia

EslovàquiaHongriaGrècia

14

15

16

18

19

20

20

21

22

22

27

27

31

33

0 10 20 30 40

Navarra

Castella i Lleó

País Basc

Madrid

Astúries

La Rioja

Catalunya

Aragó

Galícia

Cantàbria

Illes Balears

Andalusia

Múrcia

Extremadura



Presentació FJB

Percentatge d’alumnat de baix rendiment en matemàtiques segons el seu nivell socioeconòmic a Catalunya.

6,6%

13,0%

26,7%

35,3%

20,2%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%

Alt

Mitjà-alt

Mitjà-baix

Baix

Niv

ell s

ocio

econ

òmic

Glo

bal



Presentació FJB

Diferències de puntuació en matemàtiques segons el sexe de l’alumnat. Àmbit internacional.

25 22 22

18 18

18 16

15 14 14 13 12 12 12 11 11

10 10 9 9 9 8

5 5 4 3

2 -3 -3

11 12

-10 0 10 20 30

LuxemburgÀustria

CatalunyaItàlia

CoreaJapó

EspanyaIrlanda

DinamarcaAlemanya

SuïssaRegne Unit

AustràliaRep. Txeca

PortugalBèlgica

HolandaCanadà

EslovàquiaHongriaFrançaGrècia

EstòniaEstats Units

PolòniaEslovèniaNoruega

SuèciaFinlàndia

Mitjana OCDEMitjana UE 15



Presentació FJB

Diferències de puntuació en matemàtiques entre alumnat autòcton i d’origen immigrat. Àmbit internacional.

85 75

70 67 66

63 59

58 57

54 52

51 51

48 46

44 40

34 30

26 13

9 2

2 -31

-26

400 420 440 460 480 500 520 540 560

Finlàndia (3,3)Bèlgica (15,1)

Catalunya (13,8)França (14,8)

Dinamarca (8,9)Suïssa (24,1)Àustria (16,4)Suècia (14,5)

Holanda (10,6)Alemanya (13,1)

Espanya (9,9)Eslovènia (8,6)

Grècia (10,5)Itàlia (7,5)

Noruega (9,4)Portugal (6,9)

Luxemburg (46,4)Mitjana OCDE (11,2)

Estònia (8,2)Rep. Txeca (3,2)

Estats Units (21,5)Regne Unit (12,7)

Canadà (29,5)Irlanda (10,1)Hongria (1,7)

Austràlia (22,7)

Diferència significativa Diferència no significativa

Notes. Entre parèntesi percentatge d'alumnat d'origen immigrat de cada país. Japó, Corea, Polònia i Eslovàquia no apareixen perquè l'alumnat d'origen immigrat no arriba a l'1%. Els valors negatius indiquen que la puntuació de l'alumnat autòcton és menor que la d'origen immigrat.

Font: Base de dades OCDE-PISA 2012.


Presentació FJB

Diferències de puntuació en matemàtiques entre alumnat autòcton i d’origen immigrat. Àmbit autonòmic.

86

85

83

75

73

70

68

60

60

59

52

49

43

40

400 420 440 460 480 500 520 540

País Basc (8,7)

La Rioja (18,0)

Aragó (13.2)

Astúries (6,3)

Navarra (15,4)

Catalunya (13,8)

Castella i Lleó (6,9)

Illes Balears (19,0)

Madrid (16,1)

Múrcia (15,4)

Galícia (5,5)

Cantàbria (9,3)

Extremadura (3,4)

Andalusia (3,4)

Diferència significativa

Notes. Entre parèntesi percentatge d'alumnat d'origen immigrat de cada país. En totes les comunitats autònomes la puntuació de l'alumnat autòcton és major que la d'origen immigrat.



Presentació FJB

Diferència de puntuació en matemàtiques entre l’alumnat nadiu i l’alumnat d’origen immigrat amb detracció de l’ESCS i

la llengua parlada a casa.

70

65

49

41

10

20

30

40

50

60

70

80

Sense detracció Amb detracció de lallengua parlada a casa

Amb detracció de l'ESCSde l'alumne

Amb detracció de l'ESCSdel centre



Presentació FJB

El percentatge d’alumnat d’origen immigrat no explica els resultats en matemàtiques.

Les diferències de rendiment en matemàtiques de l’alumnat que estudia en centres públics i privats són inexistents si es té en compte l’origen social dels estudiants.

Assistir a un centre amb elevada concentració d’alumnat desafavorit penalitza amb una davallada de més de 30 punts a la prova de matemàtiques (equivalent a mig any d’escolaritat).

La despesa per alumne no té relació amb els resultats educatius, però sí amb el nivell de desigualtats.

QUÈ EXPLICA I QUÈ NO EXPLICA LES DIFERÈNCIES SOCIALS EN ELS RESULTATS?


Presentació FJB

Relació entre la puntuació en matemàtiques i el percentatge d’alumnat d’origen immigrat en un territori. Àmbit internacional.

Austràlia Àustria

Bèlgica Canadà


Estònia Finlàndia

França

Alemanya

Grècia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Holanda

Noruega Portugal

Eslovènia

Espanya Suècia

Suïssa

Regne Unit

Estats Units Catalunya

R² = 0,0783 440

450

460

470

480

490

500

510

520

530

540

0 5 10 15 20 25 30% d'alumnat d'origen immigrat

Pun

tuac

ió e

n m

atem

àtiq

ues



Presentació FJB

Relació entre la puntuació en matemàtiques i el percentatge d’alumnat d’origen immigrat en un territori. Àmbit autonòmic.

Andalusia

Aragó Astúries

Illes Balears

País Basc

Cantàbria

Castella i Lleó

Catalunya

Extremadura

Galícia

La Rioja

Madrid

Múrcia

Navarra

R² = 0,0482

440

450

460

470

480

490

500

510

520

530

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0

Pun

tuac

ió e

n m

atem

àtiq

ues

% d'alumnat immigrat a PISA Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012


Presentació FJB

Diferència de puntuació entre l’alumnat que estudia en centres públics i privats abans i després de tenir en compte l’efecte del

nivell socioeconòmic.

Diferència

públic/concertat i privat

Diferència amb detracció de l'ESCS de l'alumne i del centre

Andalusia - 28 -8

Aragó - 30 8

Astúries - 32 7

Cantàbria -8 17

Castella i Lleó -12 14

Catalunya - 42 -16

Extremadura - 44 -8

Galícia - 27 -4

Illes Balears - 38 -13

La Rioja - 25 12

Madrid - 46 - 19

Múrcia - 38 -18

Navarra - 26 2

País Basc - 31 -9

Espanya - 39 - 10

Font: Base de dades OCDE-PISA 2012 Nota: En negreta les diferències estadísticament significatives. Els valors negatius indiquen puntuació favorable als centres privats.


Presentació FJB

Puntuació en matemàtiques de l’alumnat no desafavorit i desafavorit per presència d’alumnat desafavorit al centre.

Alumnatdesafavorit

Alumnat nodesafavorit

250

300

350

400

450

500

550

Centre <25% alumnatdesafavorit

Centre >25% alumnatdesafavorit

471

441

522

475

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de Dades OCDE PISA 2012

Pun

tuac

ió e

n m

atem

àtiq

ues


Presentació FJB

Distribució d’alumnes segons ESCS (exclosos els d’ESCS baix) que assisteixen a centres amb alta o baixa concentració d’alumnat

desafavorit.

47%

23%

34%

33%

19%

44%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Cen

tres

amb

alta

pre

sènc

iad'

alum

nat d

esaf

avor

it

Cen

tres

amb

baix

apr

esèn

cia

d'al

umna

tde

safa

vorit

ESCS mitjà-baix ESCS mitjà-alt ESCS alt



Presentació FJB

Puntuació en matemàtiques segons Índex d’Inclusió Social. Internacional

Austràlia Àustria

Bèlgica Canadà


Estònia

Finlàndia

Alemanya

Grècia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Japó

Corea

Luxemburg

Països Baixos

Noruega

Polònia


Eslovènia

Espanya Suècia

Suïssa

Regne Unit

Estats Units

Catalunya

R² = 0,1159

440

450

460

470

480

490

500

510

520

530

540

550

560

60 65 70 75 80 85 90 95

Punt

uaci

ó en

mat

emàt

ique

s

Índex d'inclusió social

Font: Base de dades OCDE-PISA 2012


Presentació FJB

Puntuació en matemàtiques segons despesa acumulada per estudiant. Primària i secundària.

Austràlia Àustria

Bèlgica Canadà


Estònia Finlàndia

França

Alemanya

Noruega

Hongria

Irlanda

Itàlia

Catalunya

Estats Units

Regne Unit

Holanda

Polònia


Eslovènia

Espanya

Suïssa

Suècia R² = 0,0218

460

470

480

490

500

510

520

530

540

550

40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000

Punt

uaci

ó en

mat

emàt

ique

s

Despesa acumulada en $

Nota. Dades no disponibles de Grècia. Luxembourg ha estat exclós perquè les seves dades distorsionen el conjunt de resultats. Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012


Presentació FJB

Puntuació en matemàtiques entre ESCS alt i baix segons despesa acumulada per estudiant. Primària i secundària.

Austràlia

Àustria Bèlgica

Canadà

Rep. Txeca

Dinamarca

Estònia Finlàndia

França

Alemanya

Noruega

Hongria

Irlanda Itàlia

Japó

Corea Holanda

Polònia

Portugal

Eslovàquia

Eslovènia Espanya

Suïssa

Suècia

Regne Unit Estats Units

Catalunya

R² = 0,1954 50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000

Dife

rènc

ia d

e pu

ntua

ció

en m

atem

àtiq

ues

entr

e ES

CS

baix

i al

t

Despesa acumulada

Nota. Dades no disponibles de Grècia Font: Bases de dades OCDE-PISA 2012


Presentació FJB

En síntesi 1. L’equitat és la millor política: els països que més han millorat a PISA ho

han fet gràcies a reduir les desigualtats de resultats segons l’ESCS.

2. Catalunya té un significatiu marge de millora en aquest terreny. Les desigualtats de resultats segons l’ESCS han empitjorat entre 2003 i 2012.

3. A Catalunya les diferències entre alumnat autòcton i immigrant són elevades. Hi ha un ‘efecte net’ derivat de la condició d’immigrant.

4. La segregació escolar segueix essent una barrera molt significativa per a la millorar de l’equitat i dels resultats educatius.

5. Les diferències de gènere són especialment acusades en matemàtiques.

6. La despesa educativa té relació amb la desigualtat de rendiment.


Presentació FJB

1. Elaborar un pla per a l’equitat educativa, amb accions específiques per a millorar l’escolarització de l’alumnat més desafavorit.

2. Implementar polítiques de finançament dels centres educatius que tinguin en compte la població escolar que atenen.

3. Adreçar els fenòmens de desigualtat estructural com la segregació escolar.

4. Potenciar la coeducació en els centres de secundària i reforçar els àmbits científics en les noies.

5. Mantenir i millorar els plans específics de suport a l’alumnat d’origen immigrant.

6. Fomentar la recol·lecció de dades sobre desigualtats educatives, així com la recerca i l’avaluació.

PROPOSTES


Presentació FJB

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA Una mirada a ... I... · Austràlia . 504 La Rioja : 503...

Documents

Transcript of EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA Una mirada a ... I... · Austràlia . 504 La Rioja : 503...