Epidemiologia de la

cisticercosi bovina

Minerva Laranjo González

IRTA-CReSA

20 Maig 2016

Subprograma d’epidemiologia veterinària i anàlisi del risc

Continguts

- Introducció

- COST ACTION TD1302: Xarxa Europea sobre

Teniasis/cisticercosis, CYSTINET

- Epidemiologia, impacte i control de la cisticercosi

bovina a Europa: una revisió sistemàtica.

- Estudi detallat a Catalunya.

Introducció

Cisticercosi bovina:

infecció paristària del

boví causada per la

fase larvària (cisticerc)

del cestode T.saginata.

Adaptat a partir de: https://www.flickr.com/photos/gtzecosan/15647440929/in/album-

72157648845463939/

SESC

(http://www.cresa.cat/blogs/sesc)

CDC

• Asimptomàtica.

• Pèrdues econòmiques: decomís, congelació i pèrdua de valor de les canals.

Cisticercosibovina (boví)

• Normalment asimptomàtica.

• Pot provocar estrès psicològic.

Teniasi(persones)

Situació a Catalunya de

la cisticercosi bovina

Al març del 2005 es van detectar els primers casos a Catalunya

i des de llavors cada any se'n detecten.

La prevalença varia entre 0,004% i 0,025%.

El nombre d’escorxadors afectats varia entre 4 i 11 per any.

Distribució temporal

Nombre d’animals positius per lot

En la majoria dels lots afectats només s’ha detectat un animal

positiu.

(Dades corresponents a març 2005 – juliol 2014)

La major part de les granges afectades s’han detectat com a

positives només un cop.

(Dades corresponents a març 2005 – juliol 2014)

Granges positives

134 granges catalanes afectades

(març 2005 – juliol 2014)

Les granges positives es distribueixen per tot el territori

Distribució espacial

COST ACTION TD1302:

Xarxa Europea sobre

Teniasis/cisticercosis,

CYSTINET

Objectius

• Establir una xarxa científica multidisciplinària per

propiciar col·laboracions.

Avançar en el coneixement dels complexos zoonòtics

teniasis/cisticercosis (T.solium i T.saginata).

• Participem al:

Grup de treball 1 - Epidemiologia.

http://www.cystinet.org/

25/05/2016

Group de Treball 1 - Epidemiologia

Objectiu Activitat

Actualitzar el coneixement actual sobre

la cisticercosi bovina a Europa.

1. Revisió sistemàtica sobre

l’epidemiologia de la cisticercosi

bovina a Europa.

Sintetizar el coneixement a nivell local

de l’epidemiologia de les teniosis /

cisticercosis (Taenia spp.)

2. Estudi detallat a Catalunya

- Casos en persones.

- Casos en bovins.

- Estudi de l’impacte econòmic

de Taenia saginata a Catalunya.

Estudi de impacte sobre la salut pública

i econòmic de Taenia saginata.

Epidemiologia, impacte i

control de la cisticercosi

bovina a Europa: una revisió

sistemàtica

• La cisticercosi bovina té una distribució mundial i

ha estat present a Europa durant segles.

• Les dades sobre la seva incidència a Europa són

escasses, fragmentades i inexactes.

Objectiu: Revisar i presentar el coneixement

existent en l’actualitat sobre l’epidemiologia de la

cisticercosi bovina a Europa.

thecommapressblog.wordpress.com

• Articles publicats entre 1990 i el novembre de 2014.

• Cerca en PubMed, WoS, Scopus.

• Cerca estandarditzada, criteris predefinits:

o Identificació del màxim nombre d’estudis possible.

Metodologia: Revisió Sistemàtica

• Estratègia de cerca:

((cattle OR bovine OR beef) AND (cysticerc* OR taeni*

OR tapeworm OR tapeworms)) OR "saginata”

Resultats

1. Prevalença

2. Factors de risc

3. Impacte

4. Mesures de control

Dades de prevalença de 23 països.

• Nord i centre d’Europa.

• Pocs països: només dades

d’abans de 1990.

1. Prevalença

• Outliers (no representats en el gràfic): valors> 5%.

• Fins a 6.8% (Alemanya de l’Est), fins a 30% (Turquia).

BE BG CH CZ DE DK EE EL ES FR HR HU IT LU NL PL PT RS SE SI SK TR UK

01

23

45

Country

Pre

va

len

ce

(%

)

Prevalença basa en inspecció de canals

• En general, baixa: P <1%.

• Gran variabilitat entre països i dins d’un mateix país.

• Dades recollides a diferents nivells: nacional, regional, escorxador.

BE BG CH CZ DE DK EE EL ES FR HR HU IT LU NL PL PT RS SE SI SK TR UK

01

23

45

Country

Pre

va

len

ce

(%

)

Prevalença basa en inspecció de canals

Serologia:

• ELISA-Ag (Bèlgica i Catalunya) P 12-55 cops> Inspecció carn rutinària.

• ELISA-Ac (Alemanya) P detectada del 8.83% (1.61%-33.30%).

• IFA (Turquia) P detectada fins al 14%.

Inspecció de carn detallada:

• Inspecció de carn detallada: (Espanya i Bèlgica) prevalença detectada del

0.54% (0.41%-0.75%) i 9.50%, respectivament.

• Talls addicionals al cor (Suïssa): P 2.5 cops> Inspecció carn rutinària.

• Cor tallat en porcions de 2-3 mm de gruix (França): P 9 cops> Inspecció carn.

Modelització:

• Suïssa (“latent class analysis”): 16.5% (12.50%–21.20%).

• Bèlgica: 38.4%

Prevalença (P) basada en mètodes més

sensibles que la inspecció de carn rutinària

• Activitats públiques a granja que atrauen visitants.

12 estudis analitzant factors de risc 7 països (Europa Occidental).

2. Factors de risc

• Accéss a pastures.

• Accés a aigües de risc.

• Accés a aliment potencialment contaminat.

• Boví de llet.

• Defecació incontrolada en la proximitat a zones de pastura.

• Ser femella.

• Producció orgànica.

• Compartir maquinària o contractar treballadors.

• Edat: animals majors.

• “Clusters”

(FR, ES i IT)

http://ideasdemanu

alidades.com/

www.foodsafetynews.com

http://www.kimballstock.com/

www.lgseeds.es

girlguiders.suddenlaunch3.com

http://weknowyourdreamz.com

cbdevolve.com.au

Pèrdues econòmiques en el sector càrnic:

• Decomís.

• Maneig de les canals afectades. www.themint.org

• Tractament de congelació.

Una estimació per a Anglaterra: £100 per canal, o £4.0

milions per any (Gracey et al., 1999).

3. Impacte

Millorar la sensibilitat?

• Serologia: limitacions, comercialització? útil per fer “screening”

•ELISA-Ac (infeccions passades, reaccions creuades, etc.).

•ELISA-Ag (detecta quists vius però S baixa en infeccions lleus).

• Inspecció de la carn detallada.

• Vigilància basada en risc (inspecció de carn basada en risc)?

Recomanacions

• Millora de la sensibilitat de detecció.

• Millora de la recopilació de dades.

• Integració de responsabilitats de veterinària &

salut pública.

• Investigar la font d’infecció a granja.

• Educació.

• Monitorització de teniasis a persones.

assaybiotechnology.com

missinglink.ucsf.edu

Mesures potencials

• Tractament farmacològic

dels bovins.

• Vacunació.

4. Control

Estudi detallat a Catalunya

1. Infecció en animals

2. Infecció en persones

3. Impacte econòmic

1. Infecció en animals

• Estudi detallat d’animals positius a cisticercosi

bovina a Catalunya.

• Revisió dels casos positius en els últims anys i anàlisi

dels moviments per valorar si s’ha pogut infectar a

Catalunya o fora.

25/05/2016

SESC

2. Infecció en persones

25/05/2016

• Recopilar i descriure les dades existents sobre casos de:

1. Teniasi humana (per T. saginata i T.solium).

2. Cisticercosi humana (per T.solium).

A partir de:

El CMBD és un registre poblacional que recull informació sobre la

patologia atesa als centres sanitaris de Catalunya.

CDC

CMBDCMBD-HA

CMBD-AP

Alta Hospitalària

Atenció Primària

Nombre

casos

Nombre

visites

Taenia solium 3 6

Taenia saginata 3 11

Teniasi

inespecífica 177

310

Total teniasis 183 327

Teniasi humana (T.solium i T.saginata)

25/05/2016

Atenció Primària CMBD AP 2013-2015

Font: Registre del CMBD HA

Altes hospitalàries CMBD HA 2007-2015

Només 17 altes hospitalàries per teniasis.

Font: CDC

Font: Registre del CMBD AP

Cisticercosi humana (fase larvària T.solium)

25/05/2016

Nombre casos 64

Nombre visites 166

http://www.who.int/

Nombre altes hospitalàries 165

Nombre pacients 136

Atenció Primària CMBD AP 2013-2015

Altes hospitalàries CMBD HA 2007-2015

Font: Registre del CMBD HA

Font: Registre del CMBD AP

25/05/2016

Evolució d’Altes Hospitalàries 2007 – 2015

(CMBD HA)

Font: Registre del conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d'aguts (CMBDHA)

3. Impacte econòmic

25/05/2016

• Estimar el possible impacte econòmic de la cisticercosi bovina

a Catalunya. A partir de:

1. Costos per retenció de la canal.

2. Costos de congelació.

3. Costos de transport de la canal positiva.

4. Disminució del valor comercial de canal.

5. Pèrdues per decomisos de canal i/o vísceres.

6. Costos per retirada de subproductes en cas de decomís.

Gràcies!