ENTRE XIMPANZÉSAnàlisi del comportament dels ximpanzés

del Zoo de Barcelona

Laia Bertran Ramos2n BAT. A

Matèria: Biologia

IES-SEP Comte de Rius

Tutora: Lourdes Tablado Almela

Per què els ximpanzés?

El meu somni és poder estudiar veterinària i treballar com a tal en el Zoo de Barcelona.Haver arribat a trobar el curs de l'estada al zoo m'ha motivat a fer aquest treball i conèixer un

tipus d'animal què mai pensaria que m'atrauria tant, els ximpanzés, molt semblants a nosaltres.

1) He volgut aprendre sobre els ximpanzés i sobre el seu comportament en llibertat.2) He estudiat i he gravat el seu comportament en un zoològic per realitzar un etograma.3) He definit una relació entre les conductes cercades en la documentació i les trobades a

través de la pràctica.

Aquesta recerca científica ha estat realitzada al Zoològic de Barcelona seguint els mètodes d'observació, registre i anàlisis de dades que he après en el curs de treballs de recerca que vaig realitzar entre els mesos de Juliol i Gener al zoo.

Pan troglodytes

Els ximpanzés (Pan troglodytes):

·Viuen a la selva de l'Àfrica equatorial.

·Comparteixen un 98'5% del seu ADN amb els humans.

·Hi ha hagut una reducció demogràfica en els últims 20-30 anys, actualment queden entre 172.700 i 299.700 individus.

·Es troben en perill d'extinció anunciat per la Red list de la IUCN el 2008.

Regne: Animal

Phylum: Vertebrats

Classe: Mamífers

Ordre: Primats

Subordre: Haplorrhini

Infraordre: Simiiformes

Superfamília: Hominoidea

Família: Homínids

Gènere: Pan

Espècie: Pan troglodytes

Les subespècies dels ximpanzés

Pan troglodytes ssp. Verus:Habiten les selves de l'Àfrica occidental, al nord del golf de Guinea (des de Senegal fins a Nigèria).

·Pan troglodytes ssp. Ellioti: Es reparteixen en zones de Nigèria i Camerun.

·Pan troglodytes ssp. Troglodytes:Resideixen a l'occident de l'Àfrica central.

·Pan troglodytes ssp. Schweinfurthii: Habiten l'Àfrica central.

Com són els ximpanzés?

·Trets anatòmics:·Gran velocitat i agilitat.·Braços forts.·Expressions facials similars a les dels humans.·Rostre i palmes de les mans i dels peus sense pèl.·Gran mandíbula amb moltes dents.·Nassos amples amb agut sentit de l'olfacte.·Gran visió que els permet veure igual de bé tant de

dia com de nit.

·Esperança de vida: 50 anys (en captivitat poden arribar als 60)

·Estatura: entre 1 i 1,7 m.

·Pes: entre 35 i 70 kg els mascles i entre 25 i 50 les femelles.

L'evolució dels ximpanzés·Els ximpanzés es van separar evolutivament dels

humans fa sis milions d'anys.

·Es van separar dels bonobos fa un milió d'anys per causa de les diferents característiques genètiques.

·Són part de la classificació del mono major, junt amb els goril·les i els orangutans.

·Han desenvolupat coneixements que els ha permès sobreviure durant milions d'anys a la selecció natural.

Com viuen els ximpanzés?·Els ximpanzés viuen en zones molt diverses: en boscos humits i espesos, o en

sabanes seques. ·Són omnívors i la seva dieta és molt variada segons l'època de l'any: fruita, escorça,

tiges, fulles, llavors, flors, insectes, petites cries d'antílop, petits ocells, sorra...

·Cap als 10 anys el grup de mascles s'enfronten entre ells per què hi hagi un de dominant.

·Les femelles tenen un cicle de zel d'uns 36 dies i l'embaràs dura entre 200 i 260 dies.·La mare s'ocupa exclusivament de la cria fins als 6 mesos i als tres anys són deslletats.·Les femelles tenen fills aproximadament cada 5 anys.

L'estructura social dels ximpanzés

Grooming: Acte de desparasitar altre individu seguint la jerarquia, reforça els vincles.

Els ximpanzés tenen la capacitat d'experimentar emocions similars a la dels humans.

·La comunicació verbal comença a una edat molt primerenca.·La comunicació no verbal és una varietat d'expressions

facials molt significatives. Els ximpanzés tenen la sorprenent capacitat de riure's.

Els ximpanzés viuen en comunitats d'entre 15 i 150 individus, en una estructura patrifocal de fissió-fusió.

Els ximpanzés segueixen una jerarquia. Un grup de ximpanzés és constituït normalment per un mascle dominant, un parell de mascles joves i algunes femelles amb cries.

Les Amenaces pels ximpanzés

·Les amenaces internes:

·Els lleopards

·Les grans serps

·Altres simis

·El canibalisme ·Les amenaces externes:

·Destrucció de l'hàbitat

·Caça furtiva

·Malalties: com l'Ebola.

Què és un etograma?Un etograma és una eina de camp molt útil per analitzar i avaluar la conducta d'un o

més animals en què s'utilitzen mètodes d'observació, i en una plantilla s'anoten els diferents comportaments de l'animal.

·Tipus d'etograma:·Etograma qualitatiu·Etograma quantitatiu

·Tipus de mostreig:·Ad libitum ·Focal·Escaning ·Complet

·Tipus de pautes: ·Individuals·Socials·Joc·Conductes aberrants·Interacció ·Altres conductes

Els ximpanzés del Zoo de Barcelona

·Yogui:-Mascle dominant -Guinea (1991)-Poc sociable

·Obé:-Mascle-Zoo de Barcelona (1992)-Molt sociable

·Negrita:-Femella-Guinea (1992)-Mal caràcter

·Blanquita:-Femella-Guinea (1992)-Poc sociable

Els ximpanzés del Zoo de Barcelona

Kala:-Femella-Mare adoptiva de la Juma-Zoo de Barcelona (1993)-Molt activa

·Vieja:-Femella-Mare de Kala i mare adoptiva de Tibé-Guinea (1963)-Poc activa

·Tibé:-Femella-Mare de la difunta Macarena-Guinea (1998)-Molt sociable

·Juma:-Femella (cria)-Burgers Zoo d'Amhem (2010)-Molt sociable i activa

Les instal·lacions dels ximpanzés

ZONA 1

·Solejada la major part del dia·Zona més espaiosa·Vista desde 2 grans finestrals i un mirador

Les instal·lacions dels ximpanzés

ZONA 2

·Ombrejada la major part del dia·Vista desde un finestral i un mirador

Les instal·lacions dels ximpanzés

XARXES

·Zona de descans o d'oci·Espai més fosc i petit·Vista desde 2 finestrals

Efectes de la captivitat sobre la conducta i programa

d'enriquiments del Zoo Els efectes de la captivitat sobre la conducta són:

·L'estrès.·Les estereotípies.·L'avorriment.·La letargia.·L'autoestimulació sexual.·La coprofàgia.

Programa d'enriquiments del Zoo de Barcelona:

·Els dipòsits interiors dels termiters s'omplen amb melmelada als quals els ximpanzés poden accedir amb branquetes, és una conducta clàssica de l'espècie.·Es col·loquen pel recinte tubs de PVC que contenen fruita, fruits secs o flors per estimular la manipulació del ximpanzé.·Es produeixen canvis espontanis al recinte.

ESTADA AL ZOO

Condicions durant les observacions:

Mostreig ad libitum

Les conductes més freqüents

·Descansar: DI·Dormir: OI·Menjar:

MI·Beure aigua: BI·Caminar: CI·Córrer:

KI·Neteja personal: NI·Ensumar:

SI·Recol·lecta d'insectes: RI·Vigilància (pujar-se al tronc): VI·Conductes aberrants (coprofàgia): EI·Jugar:

JI/JS·Interacció amb el públic : PS·Interacció entre ells : XS·Grooming:

GS·Conductes agressives cap als altres o cap al públic: AS

MOSTREIG D'ESCANINGFreqüència relativa

Podem dir que respecte a la freqüència relativa global, les conductes més habituals són: caminar (30,71%) i descansar (23,59%), molt per sota d'aquestes diríem que el joc social (9,56%) i interactuar amb el públic (6,93%) són conductes també quotidianes.

MOSTREIG D'ESCANINGFreqüència temporal

Pel que fa a la freqüència temporal global, el descans segueix sent la conducta que més temps els requereix (40,06%) a diferència de la taula de freqüència, la recol·lecta d'insectes els manté molt entretinguts (9,27%). En aquesta taula podem deduir que gran part del seu temps l'ocupa la interacció amb el públic (7,14%) i al joc entre els individus del grup (6,08%).

MOSTREIG FOCAL. Yogui

En Yogui destaca en les conductes de caminar (35,06%) i descansar (25,97%), com a bon mascle dominant, així que en ell se suprimeixen totalment les conductes de neteja personal, ensumar, vigilar i qualsevol aberració.

MOSTREIG FOCAL. Obé

L'Obé també destaca en caminar (23,85%) i descansar (20,18%), com la majoria dels ximpanzés adults del grup, però podem dir que és un individu que interacciona molt amb el públic (15,60%), és a dir, és molt sociable. En l'Obé podem descartar les conductes de dormir i aberracions.

MOSTREIG FOCAL. Juma

La Juma en ser una cria enèrgica i curiosa, la conducta que més efectua és la de caminar (21,49%) i també la del joc individual (19,01%). En la petita podem descartar les conductes de dormir, neteja personal, ensumar, vigilància i agressivitat.

MOSTREIG FOCAL. Kala

La Kala és una femella molt activa que es passa l'estona amunt i avall, per això la conducta que més efectua és la de caminar (44,73%) i també destaca la de descansar (18,42%). Descartem les conductes de córrer, neteja personal, ensumar, aberracions i agressivitat en la femella.

Més fonts d'informació

Entrevista a Mª Teresa Abelló, conservadora dels primats.

Article periodístic de l'International Zoo News: L'arribada de la Juma al Zoo de Barcelona. Mª Teresa Abelló.

Pel·lícula Chimanzee (2012)

Documentals de Jane Godall:

-The life and legend of Jane Godall.

National Geographic (1994)

-Jane Goodall's Wild Chimpanzees (2002)

Quines conclusions he trobat?1) La pauta més freqüent en nombre i també més duradora en temps, ha resultat ser la

del descans, la qual cosa, ha resultat dintre de l'esperat. Al seu hàbitat, aquests animals passen bona part del seu temps descansant; més encara, si es tracta d'animals en captivitat que no necessiten desplaçar-se molt per aconseguir el que volen.

2) També criden l'atenció que les pautes que impliquen una interacció amb els altres ximpanzés o amb el públic es troben prou representades en aquest etograma, la qual cosa es mostra amb el que es podia esperar d'uns éssers que es mostren molt socials en el seu estat natural.

3) Les relacions entre els components del grup mostra un lligam fort entre ells: un grup de femelles sociables, un mascle dominant apartat i poderós, un mascle no dominant molt sociable sobretot amb el públic, i una cria molt juganera i independent però propera a la vegada a tots els individus.

4) Podem dir que el comportament dels ximpanzés al Zoo de Barcelona no varia gaire del comportament que tindrien en hàbitat natural, segons la recerca d'informació que hem efectuat anteriorment, tot i que és obvi que les activitats de locomoció i recerca d'aliment són més limitades.

Quines conclusions he trobat?

5) En el grup, en general, hi ha un nombre més petit de conductes agressives de les que cal esperar en captivitat, la qual cosa és del tot lògica, ja que els animals tenen l'aliment a l'abast i no han de competir entre ells. Tampoc hi ha enfrontaments entre els mascles perquè les femelles estan implantades hormonalment.

6) Una renovació constant de l'espai i una proximitat a un hàbitat semblant al que tindrien en estat natural estimula la seva activitat i disminueix les estereotípies (sempre n'hi ha d'alguna, ja que després de tot estan “empresonats”) i les anomalies en el comportament són derivades d'aspectes del passat de cada ximpanzé.

7) Es podria dir que el Zoo de Barcelona és un zoo en bones condicions d'espai i de manteniment pels ximpanzés.

Com a petita valoració personal he de dir que aquesta recerca, la qual ha tingut una despesa de diners i sobretot de temps, ha valgut la pena per verificar de primera mà el bon treball del zoològic i per aprendre sobre els ximpanzés i el seu comportament en llibertat i sobretot en captivitat, utilitzant la metodologia científica dels etòlegs, així he après també a valorar el seu treball.

Espero que aquest primer contacte amb el món dels zoològics no sigui l'últim, perquè tinc moltes ganes de repetir l'experiència i aprendre moltes més coses.

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ