APUNTS FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ.pdf

8/19/2019 APUNTS FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ.pdf

1/23

APUNTS FONAMENTS PSICOSOCIALSDEL COMPORTAMENT HUMÀBLOC I

La psicologia social és l'estudi científic de com les persones pensen sobre les

altres, com es relacionen i com s'influencien. - Myers

Durant tota la nostra vida aprenem moltes coses de diferents maneres. Segons Pierce aprenem segons el mètode de fixació de creences, segons el mètode d'autoritat. Hi hadiferents maneres d'aprendre segons el mètode de fixació de creences:

Autoritat: Ho creiem perquè ho afirma algú que sap del tema.

Tenacitat: La gent afirma una qüestió tenaçment i nega les contràries.

A priori: Fixem una creença perquè a priori ens sembla el més lògic.

Mètode científic: Les coses tenen causes que, si tenim les eines i coneixementssuficients, podem descobrir aquestes causes a través d'una observació controlada. Lasegona cosa que diu és que la ciència és autocorregible perquè és contínua. Es basa enlo empíric i comprovable. Hi ha dies maneres de fer investigació segons el mètodecientífic:

Correlacionals: Van bé per fer prediccions. Estableixen relacions entrevariables.

Experimentals: Estableixen criteris de causalitat. Defineixen les causesmanipulant-les.

Les variables que intervenen en el mètode científic són:

Variable Independent (VI): és la causa, allò que es manipula. Variable dependent (VD): és la mesura, l'efecte. Variable estranya (VE): són aquelles que poden afectar el resultat però no són

variables dependents. Es converteixen en Variables de Control (VC) quan lesmantenim constants.

Exemple:

Fixació de creences

AutoritatTenacitatA prioriMètode Científic


2/23

VI: tipus de lletra. VD: resultat d'aprenentatge. VE: visió, trastorns, context, motivació, edat... VC: es manté constant.

GRANS TEMES QUE TRACTA LA PSICOLOGIASOCIAL

Com influencien en l'individu les característiques o accions delsaltres

Les situacions, sent tu la mateixa persona, et porten a resoldre una situaciód'una manera o altra depenent del context i les característiques de les altres persones.Una persona es porta d'una manera o altra depenent de les característiques delsaltres, de qui l'envolta. La situació és, moltes vegades, més important que la disposició.

Com processos psicològics bàsics ens influencien en el nostrecomportament

El meu comportament està afectat per la memòria. Exemple: Algú sempre és

puntual. Quedeu i arriba mitja hora tard. Et preocupes.

Com les variables ecològiques ens influencien en el nostrecomportament

Per exemple, si fa molta calor no ens comportarem igual que si fa molt fred. Atemperatures altes, més possibilitats d'agressions interpersonals. Un altre factor: quanhi ha molta gent puja el nivell d'estrès . Soroll alt → Mala llet.

Com el context cultural ens influencia en el nostre comportamentSi vivim en una cultura determinada entenem els codis socials i personals d'una

manera determinada. No podem treballar com a psicòlegs si tenim codis personalsdiferents amb el pacient.

Exemple 1: Espai personal. 75cm aproximadament a la nostra cultura.

Exemple 2: Puntualitat. A les 5 és a les 5. A les 5 és a partir de les 5.


3/23

Factors biològicsLa tendència evolucionista dicta que el comportament social tendeix a

aconseguir la nostra supervivència. Exemple: les dones busquen dominància en elshomes. Els homes busquen la joventut i l'atractiu en les dones.

UNA MICA D'HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIASOCIAL

Antecedents de la psicologia socialEls antecedents més pròxims de la psicologia social són els següents.

Psicologia de la conducta col·lectiva: Va tenir molta empenta durant la segona meitatdel segle XIX. Esdeveniments a Europa: col·lonialisme (expansió per Europa) i efectes

combinats de la revolució francesa i la revolució industrial. Aquests esdeveniments vanprovocar que dues branques, la psicologia dels pobles i la psicologia de les masses,sorgissin.

Psicologia dels pobles: (tradició alemanya) Dos grans temes que estudia són:l'estudi dels mites i la cultura per una banda. Per l'altra, la psicologia diferencialentre diferents pobles i nacions. Més endavant això va donar peu a problemesper ser diferents i a l'exaltació d'unes races per damunt de les altres(supremacia).

Psicologia de les masses: La racionalitat es dilueix quan varies personess'ajunten i intenten coordinar les seves accions. Le Bon: La gent agafa un tipusde comportament, com si estigués hipnotitzada. Es comporta diferent dins quefora de la massa. Passa a estar suggestionada. Les masses paralitzen el seucomportament.

Es considera que el primer experiment de la psicologia social el va fer NormanTriplet (1897). L'experiment que va fer va consistir en veure si la gent treballa millor siestà sola o amb més gent. Va agafar una colla de nens i els va fer enrotllar un carret defil de pescar en dos situacions: quan estaven sols o quan els miraven. Volia estudiar elcomportament de la gent en situacions socials. Al 1897 va decidir que la gent feia

Psicologia de laConducta Col·lectiva

Psicologia dels Pobles:(Colonialisme) Herbert/Lazarus/Steinthal/Wundt

Psicologia de les Masses: (R. Francesa(1789)/R. Industrial) Comte/LeBon/Durkheiml/Tarde

Psicologia del llenguatge

Psicologia diferencial


4/23


5/23

en la conducta dels altres), respecten l'autoritat en un grau molt freqüent i són molt jeràrquics. Generalment aquestes persones són antidemocràtiques.

ESTUDI DELS MECANISMES PSICOLÒGICS DELA INFLUÈNCIA I PERSUASIÓ

Mouland va fer un experiment en referència a la credibilitat de la gent queintenta persuadir. Va agafar un escrit sobre l'arribada dels submarins nuclears. Va ferdues conferències i van repartir l'escrit. En un grup l'escrit estava signat per unenginyer i en el segon grup el mateix escrit estava signat per un diari sensacionalista. Elprimer grup creia el que deia l'escrit i el segon no.

PSICOLOGIA DELS GRUPSSheriff fa un experiment sobre com es creen prejudicis i com les activitats de

competició poden crear mals rotllos. L'experiment es diu La Cova Dels Lladres .

Agafa nois (de 12 anys, normals i ben adaptats) que feien colònies. En unprimer moment fa que el grup es cohesioni molt ràpid. Després els divideix entreÀguiles i Cascavells i comença a crear situacions de competició. Els guanyadors tindranprivilegis. Quan comencen es creen estereotips i prejudicis i es tenen moltes manies.

Després desfà els grups i volen que tots estiguin bé de nou, de bon rotllo. No espot tornar a la normalitat. L'única manera d'unir-los és marcar un objectiu comú i quenomés cooperant tots junts puguin arribar a l'objectiu.

Altres temes importants que es tracten a la psicologia social són: el ConformismeSocial (Asch) i la Obediència Descriptiva (Millgram).

TEORIES DE L'ATRIBUCIÓ CAUSAL

Consisteix a buscar atribucions, explicacions, a la conducta dels altres.

BLOC II

ACTITUDS

Una actitud és una reacció avaluadora positiva o negativa. Les actituds tenen

components cognitius (a veure amb marcs cognitius de pensament), afectius(càrregues emocionals) i connectius o de predisposició a l'acció (és el component que


6/23

ens donaria com a conseqüència una actitud que es desenvoluparà o no depenent delcontext). Com es formen les actituds?

Teories de l'aprenentatge socialAprenem les actituds per:

Condicionament clàssic: (Pavlov) Jo tinc un estímul incondicionat que provocauna resposta incondicionada.

L'estímul neutre (campana) s'associa a l'estímul incondicionat successivament(toca campana, dona menjar). Així l'estímul neutre es converteix en estímulcondicionat (campana) i provoca una mateixa resposta condicionada (saliva).

Generalització dels estímuls: al principi només eren ratolins , però després eratot el que era pelut.

Extinció de la resposta condicionada si es presenta l'estímul condicionat senseprovocar-nos la resposta condicionada.

Hi ha diferents autors que van treballar sobre el condicionament clàssicsubliminal. Kroswich i altres van fer un estudi sobre condicionament clàssic subliminal.Va fer una pel·lícula sobre un home que feia coses quotidianes. Va incrustar imatgesbones en una versió de la pel·lícula i imatges dolentes en una segona versió. Elsprimers espectadors desenvolupaven actituds positives; els segons no. Elcondicionament clàssic subliminal et pot portar a desenvolupar actituds positives onegatives. (taquitoscopi: serveix per posar imatges subliminals)

Condicionament operant o instrumental: Condicionament subjecte a adoptarles perspectives correctes en relació a una cosa. (Skinner) Vol dir: si estàs en unareunió familiar, tota la família és del Barça, li demanen al nen de quin equip és i diuque del Barça. Llavors tots aplaudeixen (reforç positiu ). Si diu que és del Madrid elcastiguen (reforç negatiu ).

Estímul incondicionat (EI) (menjar) Resposta incondicionada (RI) (saliva)

Estímul neutre (EN) (campana)

Estímul condicionat (EC) (campana)Resposta condicionada (CI) (saliva)

Estímul incondicionat (EI) (soroll fort) Resposta incondicionada (RI) (por)

Estímul neutre (EN) (peluix)

Estímul condicionat (EC) (peluix)Resposta condicionada (CI) (por)


7/23

Càstig: preu que es paga quan es dona una resposta incorrecta. No has fet el quehavies de fer, així que avui no surts.

Reforç negatiu: estímul aversiu que es manté fins que apareix la resposta correcta. Nohas netejat la habitació. No sortiràs fins que no la tinguis neta.

El càstig inhibeix la conducta, però no provoca canvi en aquesta conducta. Elcàstig serà més o menys afectiu depenent de la intensitat, la demora en l'aplicació, dela constància i de la vigilància.

Intensitat: han de ser proporcionals a la conducta a corregir. Demora en l'aplicació: ha d'haver acció-reacció. No pot ser "d'aquí a quatre dies

ja rebràs el càstig". Constància: si una vegada per una conducta dones un càstig i una altra, per la

mateixa conducta dones reforç positiu, no ens aclararem. Vigilància: quan requises alguna cosa has de vigilar que no la trobin. Posar uncàstig és un compromís.

Reforç positiu: entre reforç i conducta ha d'haver connexió.

Quan es donen premis per conductes no apropiades que no volem, nofunciona. La motivació és imprescindible: si un ratolí ha de córrer per tribar formatge,però aquest ratolí esta tip de menjar formatge, no correrà. (Hi ha quadres de reforços).

Modelatge o aprenentatge per observació: Bandura. No només aprenem percondicionament clàssic o operant, sinó que també aprenem del que veiem. Bandura vafer un estudi sobre com es passava una pel·lícula a nens que jugaven amb un nino quees balancejava. Se'ls passava una pel·lícula en que una dona era agressiva amb aquestnino. Després aquests nens es comportaven agressivament amb el nino. Fins i totinventaven noves formes de comportar-se violentament.

Teoria de l'Aprenentatge Social

Condicionament Clàssic

Condicionament OperantModelatge (Bandura)

Comparació Social

Teoria delDesenvolupament Cognitiu

Teoria d'Autopercepcióde Bern

Teoria de la CoherènciaCognitiva

Teoria de l'equilibri deHeiber

Teoria de la DissonànciaCognitiva de Festinger


8/23

Comparació socialFormem actituds positives o negatives basant-nos en l'opinió o comentaris dels

altres.

Teoria del desenvolupament cognitiu

Teoria d'Autopercepció de BernS'adquireixen actituds observant el nostre comportament.

Teoria de la Coherència Cognitiva

Teoria de l'equilibri de HeiderPlanteja una triada:

1. El grau en què t'agrada algú.2. La teva actitud envers un objecte actitudinal.3. L'actitud que perceps de la persona que t'agrada cap al mateix objecte.

Si aquesta triada es descompensa es genera una tensió. Llavors es buscaràl'equilibri i s'ha de decidir què ens agrada més. L'equilibri fa que hi hagi un estatcognitiu positiu, sinó passa al revés (en desequilibri l'estat cognitiu és negatiu).

Teoria de la dissonància cognitiva de FestingerEs genera una dissonància quan un individu manté simultàniament dos

comportaments dissonants o dos cognicions diferents o una cognició i uncomportament.

Es genera un estat de tensió (més o menys alt depenent de la solució). Es potsolucionar canviant el comportament, canviant la cognició o trivialitzant (traientimportància). També es pot resoldre racionalitzant (dono una explicació lògica per asuportar la cognició, el pensament). Reduïm la dissonància triant la opció que ens ésmés fàcil.

Si tenim en compte que hi ha d'haver equilibri entre comportament i cognició,hi ha certes implicacions. Si canviem un comportament implica que, el més probable,és que canviï també la cognició.

Experiment d'en Zimbardo : Efecte Lucifer, presó de Standfor.

Si persuadeixes algú perquè tingui una nova cognició probablement canviarà elseu comportament.

"Menos es a más ". Quant menys et donen per fer una cosa amb la que no estàs

d'acord més t'autoconvenç de que la feina t'agrada més del que en realitat t'agrada.


9/23

Els que ho fan per un incentiu gran no cal que s'autoconvencin, perquè saben quenomés ho fan per l'incentiu.

Si fem sentir hipocresia als individus i els fem veure que no es comporten coms'han compromès públicament també s'indueix a un canvi de comportament. És unaaltra solució a la dissonància cognitiva.

BLOC III

LA PERSUASIÓ

Persuadir té a veure amb intentar canviar les nostres cognicions, que va lligatamb el canvi de comportament. Hi ha dues vies:

Via o ruta central: Donar argument sòlids sobre alguna cosa construïts a basede dades empíriques, observables, xifres, raó... que ens ajudi a pensar en allò per talde canviar la nostra actitud.

Via o ruta perifèrica: Donar peu a que s'accepti l'argument que es vol defensarsense utilitzar la raó, sense pensar. Exemple: Anunci Estrella Damm → Utilitza lesemocions. És ideal per adolescents i joves. S'ha de tenir en compte a qui va dirigit.

FontÉs qui dona el missatge. La primera cosa que fa que la font sigui persuasiva és la:

Credibilitat: té a veure amb que si és més creïble qui ho diu també serà més creïbleel missatge donat.

Competència: té estudis educatius, experiència... que fa que sàpiga de quèestà parlant. Exemple: exemple de les mares de diferents famosos dient quemengen Nocilla.

Si una persona parla amb fluïdesa és més competent. De tant en tant cita fonts que tenen més autoritat. S'ha de citar fonts en

el punt just (ni moltes ni poques). Et més creïble quan vas en contra de tu mateix en alguna cosa, quan es

violen les expectatives de qui està escoltant.

Sinceritat: És més sincera la font si no té afany de lucre. Si penses que volen que

gastis diners automàticament et defenses. Anar contra els teus interessos augmenta la sinceritat.


10/23

És molt més fàcil que et persuadeixi una font si no veus d'una hora llunyque et volen persuadir.

Atractiu: Et voldràs assemblar més a algú que sigui atractiu que no a algú que no hosigui. És bàsic en la fase d'acceptació d'un missatge. Si una frase és atractiva pujal'autoconcepte.

El poder: Pot fer que sigui més persuasiva la font o no.

La font és més poderosa si pot atorgar càstigs o recompenses. És més poderosa si sabem que ho farà (atorgar càstigs o recompenses). És més poderosa si sabem que s'assabentarà si ens hem aplegat o no al

missatge.

Semblança de la font amb el receptor: La semblança produeix major atracció ala font. és molt important a l'hora de persuadir. A major semblança, major persuasió.

Missatge

Racionals o emocionalsEls racionals s'assemblen a la ruta central (donar dades). L'emocional té a veure

amb que et mostra les conseqüències que tindràs si no t'aplegues al missatge.Exemple: Racionals → dades sobre els refugiats. Emocionals → el nen ofegat a laplatja.

Depenent del públic al que va dirigit i l'actitud que vols modificar, serà méseficaç un o altre. Si l'actitud és emocional, millor missatge emocional. Hi ha missatgesemocionals especials, que són els que es basen en la por. Acceptes el missatges si etdona la solució per deixar de tenir por.

Arguments i contrargumentsLa majoria de les vegades té més pes una experiència viscuda per algú proper

que l'abundància de dades. S'han de dir els pros i els contres o no? Depèn del públic alqual em dirigeixi. Argumenta i contrargumentar crea angoixa.

1. Efecte de la primacia. Si entre una informació i l'altra hi ha poc temps i ladecisió ha de ser immediata, és millor començar per allò que nosaltres volem.

Font

Credibilitat

Atractiu

Poder

Semblança de la font amb el receptor

Competència

Sinceritat


11/23

2. Efecte de lo recent. Si entre una informació i l'altra hi ha més temps i la decisióha de ser immediata és millor acabar amb el que nosaltres volem.

EmissorUna persona amb autoestima baixa és més persuasible. No s'agraden a ells

mateixos, volen millorar i es deixen persuadir. L'estat general també afecta. És méspersuasible algú que té un bon estat general. Una persona que té gana, son, fred... ésmenys persuasible.

Tècniques de persuasió

Tècnica "Causa bona impressió": Es basa en l'adulació (alabar d'alguna maneraa l'altre), en millorar l'aparença física, en emetre moltes claus verbals positives, itambé en fer petits favors.

Tècnica del "Peu a la porta": Fer peticions graduals fins arribar on es vol.

Tècnica del "Low ball" (pilota baixa): Primer es busca el si, i llavors es diu queno s'ha pogut, i s'acaba donant o oferint el que ja es volia des del principi.

Tècnica de "Posar-ho difícil d'aconseguir": Et presenten quelcom com unaocasió única de difícil accés.

Tècnica de "La data límit": Alguna cosa finalitzarà en una data determinada, i sino et decideixes abans ho perdràs.

Tècnica de "La porta a la cara": Consisteix en fer una petició molt gran i llavorsua de més petita que s'acosta més al que realment vols.

Tècnica "d'Això no és tot": La petició inicial és seguida, abans de rebre resposta,d'algun incentiu que crea l¡efecte de "ganga".

Tècnica de "Picar la curiositat": Es tracta de fer alguna petició que desperti lacuriositat en l'altre i que faci que li prestem atenció.

Tècnica de "Posar als altres de bon humor abans de fer una petició"

Tècniques de condescendència

Una forma d'influència social és la condescendència, que implica sol·licituddirectes d'una persona a una altra. Les tècniques de condescendència es troben

entremig de les tècniques de persuasió i les tècniques d'obediència social. Són aquellestècniques emprades per a que l'altre et digui que sí. Cialdiani va estudiar als


12/23

professionals de convèncer a la gent i les tècniques que utilitzaven per fer-ho. Va aïllarsis principis en els que hi intervenen.

Amistat - Simpatia: "Causar bona impressió". Vol caure bé o despertar bon rotllo.

Compromís - Consistència: Un com m'he compromès a una postura esticdisposada a dir que sí a peticions posteriors. "Peu a la porta" i "Low ball (pilota baixa)".

Escassetat: Intentem assegurar oportunitats escasses o que pot reduir lespossibilitats de les mateixes (aconseguir coses escasses o que s'acaben aviat). "Datalímit" i "Posar-ho difícil d'aconseguir".

Reciprocitat: Condescendim més davant algú que prèviament ens ha fet unaconcessió o un favor. "La porta a la cara" i "Això no és tot".

Validació social: Quan diuen que la gent com tu ha d'actuar de diferent manera. Sivoleu pertànyer a determinat col·lectiu heu de tindre determinada conducta.

Principi d'autoritat: Dius que sí si la persona que tens davant té autoritat legítimao sembla que la té.

Altres tècniques: "Picar la curiositat" i "Posar als altres de bon humor abans de feruna petició".

TEORIES D'ATRIBUCIÓ CAUSAL Diu que nosaltres volem entendre la nostra conducta i la dels altres. Per

entendre-ho intentem descobrir les causes que ens porten a determinatcomportament: les teories de l'atribució causal.

Teoria de la psicologia ingènua de HeiderHeider diu que totes les persones funcionem com psicòlegs intuïtius que

intentem construir teories de psicologia causal basant-nos en tres principis:1. Com sentim que la nostra conducta és més motivada que no pas aleatòria,

tendim a investigar les causes i les raons que els porten a fer determinades conductes.2. A l'hora de fer aquestes teories causals que ens han de servir per fer

prediccions, intentem buscar més característiques estables o duradores.3. Al atribuir causalitat distingim entre factors més personals o d'actituds

(disposicionals) i factors ambientals (situacionals ).

Quan fem una atribució disposicional estem fent una atribució interna. Quan

fem una atribució situacional estem fent una atribució externa (característiques de


13/23

context o situació). Només podem fer atribucions disposicionals si no hi ha res en lasituació que ens porti a pensar que ha estat la situació.

Teoria de la interferència de correspondència de John i DavisParla de què a les persones els agrada fer interferències de que determinada

conducta es correspon amb determinat tret de personalitat o disposició. si hi ha unadisposició és més predictiu. Per fer això John i Davis diuen:

1. Que la conducta sigui triada lliurement, sense cap manament o ordre.2. Entre dues conductes que es puguin escollir han d'haver pocs efectes no

comuns. És a dir, que aquests efectes no comuns serien els causats per un factorespecífic i no per un altre.

3. La conducta socialment indesitjable ens porta molta més informació que no pas

si tens una conducta desitjable.

Teoria de covariació de KellyDiu que les persones intentem identificar els factors que covarien amb la

conducta. Hi ha tres tipus de informació:

1. Relacionada amb consistència/coherènciaEn quina mesura passa sempre el mateix davant el mateix estímul. Sempre hi

ha d'haver una coexistència o consistència alta, sinó no es pot continuar l'arbre deKelly

2. Distintivitat

3. ConsensA partir de la conducta realitzada podem trobar les causes: disposicionals

(ocultes) o situacionals L'Anna sempre plora amb Titanic(coherència alta)

Gairebé només plora amb aquesta pelidistintivitat alta

Gairebé sempre plora amb les pelis(coherència baixa)

Gairebé tothom plora amb aquesta peliconsens alt

Gairebé ningú plora amb aquesta peliconsens baix

La peli fa plorar (Atribució situacional oexterna

L'Anna és una ploramiques (Atribuciódis osicional o interna


14/23

ERRORS QUAN FEM ATRIBUCIONS CAUSALS

Error fonamental de l'atribució causal o biaix de correspondència

Jones i Davis diuen que la conducta ha de ser escollida lliurement. Fematribucions disposicionals tot i saber que ha estat la situació la que ha portat laconducta. un exemple: hi ha gent a qui li van demanar que escrivissin a favor o encontra de la política de Fidel Castro. Van donar els escrits a alumnes perquè ho llegissini diguessin perquè ho havien escrit els autors. Van fer atribucions disposicionals tot isaber que els havien manat escriure-ho.

Fem més atribucions disposicionals perquè són estables. Etiquetem. D'aquestamanera podem fer prediccions. No ens haurem d'esforçar per entendre la conducta

dels altres. La situació és moltes vegades igual o més important que la disposició.Encara així es continua tenint més en compte la disposició que la situació.

Diferències entre l'actor i l'observadorTendim a, nosaltres mateixos, explicar les nostres conductes a través

d'atribucions situacionals i la dels altres a través d'atribucions disposicionals. Atribuïmde manera errònia els accidents de trànsit (atribuïm la culpa als conductors encomptes de a la carretera).

La infrautilització a l'efecte del fals consensConsens alt: la majoria de la gent fa allò. La majoria de la gent interpreta la seva

conducta com la típica. Llavors pensa que la resta de gent faria el mateix en la mateixasituació. Per explicar la teva conducta utilitzes el fals consens.

Vam demanar a alumnes si portarien un cartell d'un restaurant pel campus. Elsque van dir que si se'ls va demanar si creien que els seus companys ho farien també. El70% deien que sí. Els que van dir que no ho farien se'ls va fer la mateixa pregunta i un

70% van dir que els altres, els seus companys, no ho farien.

Els biaixos favorables al jo o d'autoserveiQuan tinc un èxit ho atribueixo a característiques disposicionals i quan em surt

una cosa malament a característiques situacionals.

Els biaixos favorables al grupEndogrup: sóc dona/blanca

Exagrup: Els altres són homes/negres


15/23

Quan el meu endogrup fa una cosa que li surt bé és que som millors. Quanl'exogrup fa una cosa malament és perquè són pitjors.

Creença del món just: si faig el que toca no em passarà res (el món es just). Als altres,si els hi passa alguna cosa, és perquè s'ho han buscat.

MILLGRAM - EL JUEGO DE LA MUERTEFins a on pot arribar el poder de la televisió? L'experiment de Millgram. El

poder de l'autoritat en el convidat.

Hi ha dos subjectes o individus. Un respon preguntes. Cada error era castigatamb una descàrrega elèctrica. L'altre era el que llegia les preguntes i infringia lesdescàrregues. El 62% dels individus (els que donen les descàrregues) arriben fins alfinal.

S'obeeix si l'autoritat (es creu) és legítima. En la reproducció actual es fa en unconcurs de televisió. no hi ha diners pel mig. Són escollits 80 candidats. Elsespectadors, el públic, no saben que és un truc i l'examinador (la persona que fa lespreguntes) tampoc. La persona que rep les descàrregues és un actor i, en realitat,fingeix. No hi ha descàrregues. El voltatge màxim és de 460 volts. Hi ha 27 preguntes.Cada error es castiga amb un voltatge més alt. El 81% dels examinadors arriba fins alfinal.

Estat agèntic: una persona capaç de portar una vida independent, en trobar-se en unasituació en que una altra persona té més autoritat, es comporta com un agentexecutor. Es comporten com el superior espera que es comporti. Fer alguna cosa encontra dels teus valors.

80 volts. El riure ajuda a alleujar tensions. Empenta als examinadors al'obediència. Ajuda a que la situació es torni suportable.

A partir de 180 volts. Els examinadors eviten les regles. Pujaven el to de veu enpronunciar la resposta correcta per a que l'encertés el jugador. Els ajudava a alleujar la

culpa. No poden dir que no es creien que li estiguessin fent mal perquè si no s'hocreguessin no haurien fet trampes.

Zimbardo

Atribucions Situacionals

Atribucions Causals

Atribucions Estructurals oSistèmiques


16/23

300-320 volts. Neguen a la víctima. Parlen amb els crits de Jean Paul de fons. Ésun exemple clar de l'estat agentic. Fan com si no el sentissin. És una manera d'ignorar-lo. Volen acabar el més aviat possible Sotmeten la seva autoritat a la de la televisió. El15% van afirmar que no s'havien cregut la situació, però alguns havien fet trampa i

altres havien mostrat símptomes de tensió i estrès. La negació de l'evidència éssímptoma d'obediència. Tots es van sotmetre a l'engany. Ningú no va dir res ni es vainterposar.

Però arriba el moment en què és inevitable plantar-se a l'autoritat. La autoritatutilitza la exhortació per a exercir la seva autoritat. És una pressió sota l'aparençad'una informació. L'anticipació d'una conseqüència favorable: nosaltres assumim lesconseqüències i a tu t'ho agrairan. L'examinar és desobedient quan s'arriba a lacinquena exhortació. Aquí pot desobeir o seguir obeint. El joc es torna una lluita.

Alguns es van plantar. Porten fins al final el desafiament a l'autoritat. "Noquiero" (No vull); aquesta és l'afirmació que ens porta a la desobediència. Aquestadesobediència es coneix com a una infracció voluntària.

A la zona extrema s'esperava una desobediència massiva. Dir que "no", laresistència, s'aprèn per context. No totes les persones han tingut aquesta oportunitatd'aprendre-ho, per tant no tots es rebel·len. No saben com fer-ho. Es senten dividitsentre el que són i el que es veuen obligats a fer. Tenen una lluita interior. En total vanhaver 16 desobedients. En certes ocasions intenten convèncer a l'autoritat per a que

pari el joc.

Es posen en una situació de submissió perquè consideren que tu ets laresponsable. Tota la gent mirant exerceix una gran pressió. La consciència els deia queno anessin massa lluny, però no sabien on estava el límit. No són sàdics, dolents oamorals.

Sense les ordres de l'autoritat el 75% de la gent es planta. El què explica el graude submissió és l'autoritat. Sense aquesta pocs es sotmeten. Pateixen l'influx d'unsistema que els abruma.

El 30% dels obedients no es van rebel·lar cap vegada en tot el programa. Teniengent normal i en una situació normal d'un concurs es van comportar com atorturadors. Aquest fet deixa veure el poder que té la televisió.

Totalitarisme: forma d'abús de l'autoritat.

Obediència destructiva: forma d'abús de l'autoritat.


17/23

ResumObediència destructiva: forma d'influència social en què una persona, fent abús delseu poder, demana a algú altre que faci alguna cosa perjudicial pels altres.

Fases de l'experiment1a Fase: va fins als 180 volts

2a Fase: va de 180 volts a 320. Crida per sortir.

3a Fase: a partir dels 320 es nega a contestar però crida. Finalment ja no se sent res.

Disminució de dissonància cognitivaEntren en un procés de dissonància cognitiva, perquè tenen valors contraris.

Per alleujar-ho i disminuir la dissonància fan el següent.

1. Riure, suors, tremolors... (respostes no voluntàries)2. Fer trampes (redueixen la culpa)3. Parlar per sobre dels crits (negar la víctima) Entren en estat agentic (70%). Els

porta a la obediència i a una conducta de fugida. Es distancien de la situació ivolen anar ràpid per acabar.

4. Intenten negociar5. Diuen que no s'ho creien (efecte de retrovisió). "Jo ja ho sabia des del primer

moment". El 15% diuen que no s'ho creien.

Les exhortacionsLes exhortacions que fa servir l'autoritat per a que l'examinador continuï són les

següents.

1. És el teu torn, continua.2. Que no t'impressioni, continua.3. El joc exigeix que continuïs.4. És la lògica del joc.5. A veure què diu el públic.

6. Nosaltres assumim les conseqüències.

Factors d'obediència destructivaEls factors que influencien a l'hora de tenir una actitud d'obediència destructiva

són els següents:

La pressió d'una autoritat que abusa del seu poder. El compromís. S'utilitza la tècnica de persuasió del "Peu a la Porta". Van pujant el nivell de

compromís. Utilitzes estratègies per reduir les dissonàncies.


18/23

Por a les conseqüències. Una font és poderosa quan pot exercir un càstig, sapsque ho farà i saps que s'assabentarà.

El desplaçament de la responsabilitat(la televisió es feia càrrec de totes lesconseqüències). Aquest desplaçament té a veure amb que l'autoritat és

legítima o perquè tens por. No hi ha contacte visual. Hi ha distància física i emocional amb la víctima. Les coses passen ràpides, és una situació desconeguda i estàs sol. Passes a un

estat agentic.

Reduir l'obediència destructivaAlgunes estratègies a seguir per a reduir la obediència destructiva són les

següents:

1. Conèixer el resultat dels experiments.2. Aprendre a qüestionar els motius de la figura d'autoritat per demanar-te fer

segons quines coses.3. Recordar als individus que comparteixes la responsabilitat

CONFORMISME SOCIAL

És un tipus d'influència social en el qual l'individu canvia les seves actituds ocomportaments per adherir-se a la majoria.

Hi ha situacions a la vida en què notes que desentones.. Adaptes la tevamanera de comportar-te a la de la majoria. Aquest és un acte de conformitat social.L'autor que ho va estudiar va ser Asch. Va fer tres fases a la seva investigació.

1. Resoldre problemes perceptius molt simplesHi havia 12 proves crítiques de les 18 que es passaven (aquestes es deien

malament expressament). El 76% de les persones van dir la resposta errònia en algunaocasió. En el grup control només va ser el 5%. El 24% mai va dir la resposta errònia.

2. Estudia els efectes de destruir la unanimitat de tres maneresdiferents

1. Un dels còmplices deia la resposta correcta en comptes de la incorrecta (comfeien els altres).

2. Un dels còmplices deia una resposta entre la correcta i la que donava el grup.3. El còmplice deia una resposta encara més incorrecta que la que donava el grup.

En els casos en què es destruïa la unanimitat hi havia menys conformitat. Lamanera de reduir la conformitat és trencar la unanimitat. Quan algú és pitjor que tu, etveus més capaç d'intervenir.


19/23

3. Prova escritaEl subjecta entra i contesta les preguntes per escrit. Els altres ho feien oralment

Tipus de conformitatVa descobrir que hi havia dos tipus de conformitat.

Conformitat pública: fer o dir el que fan els altres encara que tu no ho pensesrealment.

Conformitat privada: t'arribes a creure el que fas o dius només perquè ho fan odiuen els altres.

Causes de la conformitat

Per pressió grupal1. PRESSIÓNORMATIVA: tu acceptes i et conformes perquè tens por al rebuig. Es basa enla por a no ser acceptat pels altres. Tens ganes d'agradar. la tàctica que més funcionaés assemblar-te als altres al màxim possible. Vols encaixar en el grup. Una de lesmaneres que fa que et conformis més ràpid és la por al ridícul. Olson va parlar de la"Jeer Pressure". És la pressió a través de la burla. Gent que ha estat víctima de la burlai ha estat acceptat després al grup, s'uneix i comença a burlar-se dels altres.

2. PRESSIÓINFORMATIVA: es basa en la informació. Has de fer el que fan els altres.Busques informació en els altres per saber si ja actues bé o has de canviar. Busquesinformació en els altres per saber què has de fer. Mesures el teu comportament pelcomportament dels altres.

Acceptació de la rutina diàriaSi vas fent sempre una cosa acabes fent sempre la mateixa cosa perquè

acceptes la rutina diària. Et conformes amb la rutina que has establert.

Causes de la conformitat

Per pressió grupal

Acceptació de la rutina diària

Assumpció d'un rol social

Pressió Normativa

Pressió Informativa


20/23

Assumpció d'un rolGeneralment determinats grups socials tenen a veure amb determinats

estereotips. Si t'identifiques en un grup social et conformes amb l'estereotip. Et marcael comportament.

Factors que afecten a la conformitatUnanimitat: el que redueix o augmenta la unanimitat, fa que hi hagi més conformitat.

La mida del grup (tamany): més gran, més conformitat.

L'estatus del grup: estatus alt, més impacte que estatus baix. Per tant, mésconformitat.

Cohesió: grau d'atracció que senten els individus cap a un grup social.

Dificultat i ambigüitat: si una tasca és difícil i ambigua és més fàcil que et conformis.

Temor i ansietat: a més por i ansietat, més conformitat.

Personalitat de l'individu: els trets disposicionals tenen a veure. Hi ha gent que téla característica disposicional de no conformar-se o sí.

Publicitat i vigilància: com més pública i vigilada és una determinada conducta, mésconformitat es genera.

Diferències entre conformitat i obediènciaEn la conformitat la pressió és exercida pels iguals. Qui intenta que tu et

conformis és com tu. En la obediència hi ha una relació jeràrquica. Els individus que esconformen tenen un comportament molt similar a la font d'influència, mentre que lespersones que obeeixen no es comporten igual que l'autoritat. L'obediència suposa queuna autoritat desitja exercir influència sobre alguns individus, mentre que en laconformitat és l'individu el que vol ser acceptat. No hi ha necessàriament una intenció

de que es produeixi aquesta conformitat.

BLOC IV

ESTEREOTIP

Un estereotip és un marc cognitiu de referència compost per elements

cognitius de pensament. Estan compartits per una mateixa cultura.


21/23

Segons el model tridimensional de les actituds aquestes estan formades pertres components o conceptes.

Component cognitiu: Anem categoritzant des de que naixem a mesura que ensdesenvolupem.

Component d'afecte: No hi ha càrrega afectiva, nomé estereotipem. El que té lacàrrega afectiva és el prejudici.

Component conatiu o predisposició a l'acció: Sortirà o no depenent delcontext i de l'acció que suposi. Si la càrrega es positiva hi haurà discriminació positiva(donar preferències, ajudar...). Si la càrrega és negativa es discriminarà negativament(arraconar). Les accions positives van a afavorir col·lectius que ja venen determinatsper directrius més polítiques i més culturals.

Estereotip no és el mateix que prejudici. Acció no és el mateix que ladiscriminació.

Estereotip: Composat per elements/components cognitius de pensament.

Prejudici: Quan no has vis res semblant abans, et formes una idea.

Una primera impressió,una cognició, és molt fàcil de crear-la, però molt difícilde canviar-la. La predisposició a l'acció ens la marca l'estereotip i el prejudici. Quanl'estereotip es converteix en l'etiqueta amb la que tu anomenes a l'altre, això esconverteix en un estigma social.

Parlant d'insults - En un noi el més important és l'estatus social. En la noiael més important és la conducta sexual (puta/zorra/guarra) i la imatge corporal.

L'ordre simbòlic dominant és el patriarcat. Imposa els estereotips. Com han deser els dos sexes i les característiques socials de cadascú; això és el gènere. Quan etdesvies del model establert t'insulten. Els d'un mateix grup que es veuen insultats (perexemple, les persones d'ulls blaus) no defensen a la persona insultada, ja que pensen

que mentre insulten al company no seran ells els atacats. Acostuma a haver una figurad'autoritat, però també pot ser un tema de conformisme social.

CONDUCTA AGRESSIVA Es parla de conducta agressiva i s'equipara l'agressivitat amb la violència, però

etimològicament és diferent. La violència és un comportament après que té una

connotació de fer mal a l'altre. L'agressivitat, etimològicament, és més innata. No tétant la intenció de fer mal a l'altre, sinó que té més a veure amb la conservació de


22/23

l'espècie i es veu des d'un punt de vista més instintiu. (A partir d'ara només parlaremde conducta agressiva, sense fer distincions entre aquesta i la violència).

La majoria d'autors que parlen de conducta agressiva en els llibres de conductaagressiva es posen d'acord en que tenen dues caracteristiques. La primera es que hi hala intenció de fer mal i la segona és que hi ha la intenció de provocar dolor.

Pel que fa a les diferents teories:

Teories innatistes o instintives: hi ha dos grans models.

Enfocament Psicodinàmic: parteix de teories psicoanalítiques. Explica l'agressiócom a servidora del principi de plaer, i la considera com una reacció a la frustració quees genera quan no pots aconseguir allò que vols. El principi de plaer està destinat aaconseguir el que ens ve de gust, i quan s'ha de frenar es genera una frustració quegenera conductes agressives. Més endavant Freud parla de l'Eros (instint de vida) i elThanatos (instint de mort); l'agressivitat és una manera de desviar l'atenció per nocaure en l'autodestrucció. Si no tens una conducta agressiva cap a algú altre, cap afora, entres en una conducta autodestructiva.

Etologia (estudi de la conducta animal): Un etòleg molt famós (Lorenz) era coetanid'en Darwin. Expliquen l'agressivitat com a instintiva. L'expliquen en funció de lasupervivència de l'individu. Treus l'agressivitat per sobreviure. és una manera eficaç depreservar l'espècie.

Aquests models hidràulics de l'agressivitat recomanaven (i encara recomanen)que el millor per no fer conductes agressives molt grans era treure l'agressivitat d'unamanera sana. Per exemple, les manifestacions són catàrtiques. Estan per apaivagar elsambients que no pas per reivindicar. Una altra manera és practicant algun esport.

Entre instintives i les apreses: Hi ha un entremig entre les dues teoriesexplicades que són les teories de la frustració-agressió.

Model de Yale o model de frustració-agressió: Una persona actuaagressivament per un impuls induït per la frustració, i no pas per un impuls innat. Lapersona es frustra i això és el que genera agressivitat. Un cop produïda l'agressió latensió desapareix. No sempre l'agressió es dirigeix cap a la causa de la frustració (és undesplaçament). Però l'origen de la frustració continua sent una frustració.

Teories de conducta apresa: Van relacionades amb les teories del'aprenentatge social.

Condicionament clàssic: té a veure amb l'estímul incondicionat que provoca una

resposta incondicionada, que seria agressiva. Després associes un estímul neutre ambaquesta resposta incondicionada agressiva.


23/23

APUNTS FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ.pdf

Documents

Transcript of APUNTS FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ.pdf