/BflT LLOREflÇ DE/ CAROR//RRABRIL DE 1991 * N0 171

En Joanet i es set missatges

"Això era un rei que només tenia una fia.Era molt desxondida;i quan va ser casadora,son pare va fer unes dictesque es joves que tenguessen ganes de casar-se amb ella, se presentassen,i es que ü guanyaria a dir una mentida grossa, aquell s'hi casaria;i tots es qui no li guanyassen,dos criats los acompanyarien amb una verga de bou llarga,i los pegarien fins que los arribasse n".

Vet-aquí els set missatges d'en Joanet.A nosaltres ens toca, una vegada més, si volem,decidir quin d'ells ha dit la mentida més grossa.

Editorial Flor de Card -2- (70)

Embelliment

Les obres d'embelliment de Cala Millor hancausat polèmica entre hotelers, comerciants i Ajun-tament i això és una bona notícia, ja que si haviende passar desapercebudes no valia la pena gastar-s'hi més de 500 milions de pessetes.

Segons el nostre veure, i sempre a l'espera del re-sultat final, la zona costanera de Cala Millor hihaurà guanyat molt, tant a nivell d'actualitzar lainfraestructura com de millorar la imatge per als vi-sitants. El carrer Colom, a dir ver, era un reclammés que discutible per a una persona amb una mí-nima sensibilitat estètica: entre una circulació exage-rada -autocars, cotxes, bicicletes, someres, tren...-,uns empedrats invadits per taules, souvenirs, màqui-nes de joc..., i uns "acabats"en alguns casos més quebaraters, la veritat és que convidaven poc a passe-jar-s'hi tranquil·lament.

I, paradoxalment, alguns dels qui més beneficiatsen sortiran són els qui més remuguen contra lesobres: que si no hi podran aparcar els cotxes, que sino els agraden les pèrgoles ni les escultures, que siels imposts són massa cars... Nosaltres pensam queno tenen raó. Si no hi ha cotxes la gent podrà pas-sejar a peu; si no els agradava es projecte ho haviend'haver dit quan estava exposat al públic, no ara,que ja s'ha fet la despesa; i si vivim a una societatde lliure mercat són els ciutadans els qui han decontribuir en la millora d'allò que els produirà be-nefìci. No es pot pretenir tenir-hi el guany i que si-gui únicament l'estat el que hi faci la inversió.

En el que sí hi estam d'acord és en que a horesd'ara les obres tocarien estar acabades. Si no hi ha-via temps per a reformar-ho tot enguany, que ha-guessin deixat una part per l'any que ve, però elsturistes no cerquen pols ni renou, i amb el retràsque han tengut ens exposàvem a que se n'anassin adescansar a un altre indret de l'illa.

Flor de Card

Bolletí d'informació general de Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Abril de 1991Número 171Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

Col·laboren

Josep Cortès

Aina SalasBartomeu PontMiquel VaquerJerònia MesquidaSol, i de dol

Andreu i ToniAntoni SansóPere J. SantandreuJ.GJ.Guillem Pont

Xesc UmbertRoig/SimonetRafel MelisGuillem QuinaAntònia GarciaMaria Galmés

TrencapinyonsCentre d'adultsBel Nicolau

Els set missatges PortadaLes llistesGloses electorals 15Espipellades 16Recull del Costumari 17Gabriel Celaya 21Tal dia com avui 31Ses eleccions 4Raons de pes 11UIM Sant Llorenç 12PSOE 13Esports 13Batec 22PSM 14Al poble de Sant Llorenç 15Crònica d'un homenatge 19Objecció 19Mn. Salvador Galmés 20Sant Llorenç, ahir 32El temps de març 25Amenaça de mort 26Banda de Música 271931, 14 d'abrilGastro..."mania" 29Si lleu... 30Demografia 30ComptabilitatDolor 31Escolaritat 31Distribució

Eleccions: les llistes Flor de Card-3- (71)

UIM PPUnió Independent de Mallorca Partit Popular

1.- Miquel Vaquer "Faterà"2.- Joan Santandreu "Paler"3.- Joan Coll "Ferrerico"4.- Joan Riera "Torrenova"5.- Tomàs Bauzà "Llavorim"6.- Antoni Roig "Roig"7.- Francesca Pomar "Melera"8.- Nofre Soler "Pelut"9.- Joan Fornés "Fomés"10.- Mateu Rigo "Rigo"11.- Jaume Salas "Sales"

12.- Llorenç Ramis "Ramis"13.- Miquel Soler "Pelut"14.- Tomeu Llinàs "Sevillano"

1.- Mateu Domenge "Gosa"2.- Guillem Llull "Corona"3.- Bàrbara Genovart "Brun"4.- Guillem Fullana "de Ca's Coix"5.- Llorenç Cabrer "Rafeló"6.- Guillem Nadal "Corrió"7.- Manuel Varón8.- Josep Adrover "Canonge"9.- Andreu Salas10.- Miquel Puigròs "Carmany"11,- Antonio Aguilar

12.- Joan Pascual13.- Bartomeu Riera "Baiò"14,- Miquel Adrover

Son GarrióGrup Independent

1.- Mateu Puigròs "de Sa Caseta"2.- Miquel Galmés "Pentinat"3.- Antoni Bassa "Murerò"4.- Mateu Santandreu "Sabater"5.- Margalida Segura6.- Maria José Torres7.- Jaume Jaume "Puça"8.- Sebastià Roig9.- Gabriel Sancho10.- Bàrbara Genovart "Torre"11.- Josep Sureda "de Son Neula"

12.- Ramon Artigues "Randa"13.- Filomena García14.- Francesc Fullana "Font"

CDSCentre Democràtic i Social

1.- Bartomeu Mestre "Bovet"2.- Pere Umbert "de Son Vives"3.- Pere Antoni Femenias "de Son Roca'^4.- Joan Sureda "Serverí"5.- Josep Jaume "de Son Berga"6.- Aina Maria Umbert7.- Gabriel Riera "d'Es Molí"8.- Bartomeu Soler "Corbeta"9.- Joana Pons "Cordera"10.- Sebastià Brunet "Cota"11.- Miquel Santandreu "Móra"

12.- Jaume Caldentey "Es Sastre"13.- Bartomeu Riera14.- Antònia Adrover "Cuca"

PSOEPartit Socialista Obrer Espanyol

1.- Jerònia Mesquida "d'es Pou Veu"2.- Maria Galmés "Pastera"3.- Joan Tous "de Son Soler"4.- Joan Caldentey "Saletés"5.- Maria Isabel Pont6.- Miquel Soler "de Son Pi"7.- Tomàs Arços8.- Martí Pascual "Mec"9.- Maria Meca "Esperança"10.- Gaspar Mesquida11.- Pedro González (Independent)

12.- Andreu Amer "Pipes"13.- Magdalena Roig14.- Joana Ma Caldentey "Parana"

CBConvergència Balear

1.- Bartomeu Pont "Carbó"2.- Ignasi Umbert3.- Guillem Soler4.- Francesca Galmés "d'Es Forn"5.- Miquel Serra "Matxet"6.- Francesca Sureda "Llagosta"1.- Bartomeu Domenge "Moro"8.- Xerafí Llull "de Sa Bagura"9.- Joan Roig "Margalida"10.- Apollònia Fullana "Párpala"11.- Bartomeu Pascual

12.- Antoni Amer "d'Es Forn"13.- Josep Bauzà "Blanc"14.- Llorenç Sansó "Morei"

PSMPartit Socialista de Mallorca

1.- Antoni Sansó "Cuc"2.- Joana Domenge "de Ca'n Blanc"3.- Jeroni Llodrà "Monito"4.- Antoni Llull5.- Gabriel Font "Tenre"6.- Caterina Mesquida "Llinassa"7.- Joan Josep Jofre8.- Sílvia Fornés9.- Francesca Galmés10.- Antònia Galmés "de Son Pereto"11.- Mateu Nicolau "Meo"

12.- Dolors Sánchez13.- Pere Servera "Pistola"14.- Isabel Pont "Llinassa"

UDÌUnió Democràtica Independent

1.- Ramon Pont "d'Es Forn"2.- Gabriel Veny "Pou"3.- Joan Servera "Tejero"4.- Jaume Mesquida5.- Jaume Riera6.- Jaume Mas7.- Josep Soler8.- Miquel Sancho9.- Maria Magdalena Pont "d'es Forn"10.- Miquel Gelabert -"Barraca"11.- Bernat Riera

12.- Jaume Riera13.- Guillem Adrover14.- Martí Esteva

Eleccions: tertúlies Flor de Card -4- (72)

Ses eleccions

Textes: Aína SalasFotos: Josep Cortès

Ineludiblement, en aquesta ocasió, satertúlia va d'eleccions. Sa proximitat d'a-quest 26 de maig fa que sa revista se'nfaci un ressò especial i que sa tertúlia hoconsiderí es tema de més actualitat. Perparlar d'eleccions, de política i de políticsningú més adient que es caps de llistaque se presenten, i per això els convidà-rem. Sincerament vos he de dir quejo es-tava com a assustada: una tertúlia ambset convidats, en Pep Mosca i jo -en total9 persones- només passava pena que esmagnetofón no agafàs tot lo que deien,de llarga que era sa taulada. Tanta sortque sa gravadora és de bona qualitat i totva anar una monada. Veureu, aiximateix,que sa tertúlia és bastant més llarguetaque lo habitual, però vaja, tants com sóni tenint en compte que després de seseleccions no solen dir gaire coses, no setractava de plànyer-los dues planes. Comsempre, agraïm sa col·laboració de tots,perquè sense es nostros convidats ses ter-túlies serien impossibles.

Es caps de llista -i, per tant, es conter-tulians- són els següents: Jerònia Mesqui-

A la fotografìa, d'esquena a dreta:Jerònia Mesqukia (PSOIÍ),Bartomeu Pont (CU),Mateu Domenge (PP),Mateu PuigfÒK (Son Garrió)i Miquel Vaquer (UIM).

da, PSOE; Mateu Domenge, PP; Barto-meu Mestre, CDS; Antoni Sansó, PSM;Mateu Puigròs, Grup Independent de SonCarríó; Miquel Vaquer, UIM; i BartomeuPont, CB.

Aína Salas.- Bé, com sempre i per co-mençar vos vull dir que aquesta tertúliaés totalment informal, que no seguiràcap ordre d'intervenció i, per tant, po-deu dir lo que volgueu i quan volgueu.

Miquel Vaquer.- Idò aprofitant que ésuna tertúlia voldria comentar s'entrevis-ta que en Mateu va tenir amb Flor deCard, i que diu lo següent: "Voldríemque quedas clar lo que ha passat dins esPP". Jo te diria, Mateu, amb tota sa bo-

na voluntat del món, que tenguessis encompte que per sebre lo que ha passatdins es PP s'ha d'haver estat dins espartit des d'es primer moment, condicióque tu no reuneixes. Es qui està ben en-terat, per sort o per desgràcia, és es quixerra. Per tant, tu, de primera mà nopots dir lo que ha passat dins es PP.També dius que degut a problemes in-íerns vàreu prendre unes determinacionsi m'ho comunicàreu. Això és mentida.També és greu quan dius: "Noltros nohem tret defora ningú ni s'ha volgut im-posar res". Jo, perquè quedi ben clar loque ha passat, vos mostr aquesta actaamb una llista feta i firmada per tots. Siaixò no és imposar que vengui el BonJesús i ho vegi! Vull dir que contra sateva persona no hi teñe res, només vol-dria fer una suggerència per part d'unpolític molt veterà a un aspirant a balle.

Mateu Domenge.- I què vols que tedigui, Miquel?

Miquel.- Lo que vulguis, Mateu.Mateu D.- Saps ben cert que dius co-

ses que no són ben exactes. Vengueresa cameva a donar-me una explicació i laferes així com volgueres, no te vaig fergens de contrari. Saps que en segonsquines coses discrepam i que no dius saveritat.

Miquel.- Però, i qui és que pot dir sieres tu o jo es qui deia sa veritat?

Mateu D.- Homo, tu deies que ets al-tres mentien i, per tant, tu no. I quanun diu sí i s'altre no, un ment.

Miquel.- Un moment, que hem dematisar ses coses. Fa dos mesos que tuhavies parlat amb en Tomàs i li haviesdit que es PP no funcionava...

Mateu D.- No és ver això!Miquel.- Bé, bé, d'acord. I que tu,

idò, en fi, que sí, que no... estaves inde-cís. Jo vaig venir a caleva, i no vull du-que m'humillàs, perquè jo no sent humi-liació davanl ningú ni vull que ningú s'hisenli davanl jo, però trobava que erauna atenció davanl una persona que vo-lia enlrar en política. Te vaig oferir loque lu saps i quedàrem que dins dos o1res dies en lornaríem parlar. Despréssa moguda forla va esclalar i aquí sí quehi era jo. I que mos imposaren coses hodemoslra s'acla d'imposició que jo ducaquí, firmada per lois els assislenls, queeren desset. Si això no és imposar..., enfi. A mi m'hagués agradai que haguessistengut sa corlesia de lornar-me sa visilaa canoslra...

Mateu D.- No havíem posai feixa peraixò...

Miquel.- Ni per jo anar a cateva tam-poc, que quedi clar. Lo que passa és

Eleccions: tertúlies Flor de Card-5- (73)

que sa meva delicadesa no ha estat sufi-cient perquè tu donassis cap passa, i jaestà.

Mateu D.- Jo ho vaig intentar, peròllavors vaig veure que no era es momentadequat i te vaig avisar. No diguis quejo no ho vaig fer, an això.

Miquel.- Me digueres que vendries unaltre dia. Avui, dia 9 d'abril, encara not'has dignat a venir a xerrar amb jo.

Mateu D.- Me pareix que no és moltnecessari, però en fi...

Miquel.- No, ses coses s'han de fer enes seu moment. He començat per aquí,per encetar sa tertúlia...

Josep Cortès.- Parlant d'un tema mésgeneral, fa una mesada a Sant Llorençhi havia tres de ses llistes que avui s'hanconvertit en sis. Què ha passat?

Antoni Sansó.- Lo que jo plantejariaaquí és a veure si surten set llistes per-què realment es poble té una necessitatpolítica o per personalismes. Per lo quehe vist aquí, hi ha dues llistes -PP iUIM- on possiblement amb una haguésbastat. Per un altre caire veig dos can-didats que surten d'es mateix partit -CDS-, i jo me torn demanar lo mateix:és per idees, personalismes, ideologies...o és perquè no s'entenen? I llavonses,per afegitó, en tenim un altre, el PSOE,que jo creia representat p'en Mateu Pui-gròs, i avui veig dues llistes. M'agradariaaclarir aquí si ets Independents de SonGarrió són realment Independents o són

del PSOE, a veure si és una estratègiapolítica del PSOE o si hi ha una llistad'Independents de Son Garrió amb unsplantejaments parescuts an es de sa pri-mera legislatura. I, a més, queda elPSM, que jo he de dir que està allà onha estat sempre i se presenta a aquesteseleccions amb un programa casi igualque es de sa legislatura passada i, en fi,hem de dir que som pràcticament samateixa gent, gent jove que anam a s'A-juntament per unes idees determinades.Lo que me deman, i crec que es pobletambé ho fa, és a veure què és aquestacomanderà rabiosa que té sa gent, quefa qualsevol cosa per anar davant. Hi halloc per haver-hi tants de partits? ¿Sónnecessàries tantes llistes? Voldria queen Tomeu mos explicas de què va Con-vergència Balear, i tampoc no sabemquè és aquest partit nou d'en Miquel...

Miquel.- A Lluc a peu!Antoni.- Sí, a Lluc a peu, és lo únic

que sabem, de moment. Jo lo que vol-dria és que aclaríssim un poc es concep-te polític an es poble, que crec que estàbastant desprestigiat. Noltros, com acandidats, hauríem de contribuir a acla-rir ses idees de sa gent per poder votaren consciència, perquè an es polítics,p'es carrer, mos posen com un pedaçbrut, i som noltros es qui hauríem decontribuir a fer sa política d'una altramanera.

Bartomeu Mestre.- Jo he de dir quees del CDS som es de sempre. Jo fa vuit

anys que hi pertany i sa base és sa ma-teixa. Sempre hi ha gent que se'n va, pe-rò bàsicament som es mateixos amb no-ves incorporacions. S'ha il·lusionat a-quests joves en so partit i jo crec que hiha possibilitats de que treguem es candi-dat més jove de ses llistes que se pre-senten.

Antoni.- Fa mal dir-ho, an això, senseconèixer es candidats de ses altres llis-tes que se presenten...

Bartomeu M.- Però ja sabem es dedavant i crec que el CDS té aquestapossibilitat. Tenim gent jove a llocsavançats de sa llista.

Antoni.- Sou gent jove, idò...Bartomeu M.- Som un partit d'una

base no vella, però que s'ha renovatamb gent jove. No mos poden dir queno hagem estat feiners, i en lo querespecta a sa meva persona crec que sepot demostrar molt bé. P'entura m'heequivocat, perquè es qui està enmig éses qui s'equivoca, però feina no se'mpodrà dir que no n'hagi feta, que no ha-gi tengut una il·lusió i interès per sescoses d'es poble. Ara hem reforçat espartit amb gent jove, amb il·lusió i, pertant, crec que mos presentara a aquesteseleccions amb una experiència i una il-lusió per fer feina per aquest poble.

Antoni.- Jo lo que no he acabat d'en-tendre és si afirmaves que tendríeu esmés jove, o si podria ser que el tengués-siu, perquè aquest tan jove deu anar detercer!

Bartomeu M.- Jo crec que podria ser

Eleccions: tertúlies Flor de Card -6- (74)

*que el treguéssim.Antoni.- El CDS aspira a treure tres

regidors, idò.Bartomeu M.- Ja ho vaig dir a sa re-

vista, crec que és possible.Antoni.- Amb set llistes que se pre-

senten i només n'han de sortir onze, elCDS creu que hi ha candidatures quepoden aspirar a tres regidors?

Bartomeu M.- Crec que el CDS potaspirar a això, i esper que serà sa llistamés votada.

Josep.- Si se compleixen tots es vos-tros desitjós, sa primera passa que hau-reu de donar serà ampliar la Sala!

Miquel.- Tanta sort que en Falera vadir que "es poble triarà lo que més liconvengui"\ No mos quedarà més remeique fer-lo un poc més ample perquènoltros, just que en treguem un ja no hicabrem, i jo me consider almanco tantcom ets altres. Si no he comptat mala-ment ja són denou! Això és increïble ipura demagògia. No sé si ho féreu apos-ta però no me'n deixàreu ni un, i a mim'agradaria estar a una cadira...

Antoni.- (Fent sa mitja) I és que po-sats a demanar...

Miquel.- Bé, però això és demagògia,i quant a comanderà, per sa meva partno existeix. Si estic dins sa política ésperquè m'agrada, i lo definitiu és quecrec que encara puc donar molt en be-nefici d'es poble. Això és sa meva il.lu-sió. He demostrat que faig feina tant auna part com a s'altra, que tene moltad'il.lusió i, en fi, que si mos toca estar as'oposició, idò paciència! No mos feimil·lusions, però si es poble mos tria crecque tenim un programa per lluitar enbenefici de tots es llorencins i per això

esper sa col·laboració de tots, tal i comjo l'he oferida, en benefici d'es poble.

Jerònia Mesquida.- Jo he de dir quem'ha sabut greu que sa tertúlia s'hagidirigit d'entrada a discutir lluites inter-nes i diferències personals, i que no hihagi una exposició il·lusionada, amb ga-nes de fer feina, de lo que venim a ferdins Sant Llorenç. Crec que estam per-dent es temps, que lo important és quesa gent sàpiga què és lo que noltros vo-lem, i per això m'ha sorprès que s'hagindedicat casi vint minuts a discutir histò-ries...

Miquel.- Jerònia, només una paraula.Jo lo únic que he fet ha estat encetar satertúlia.

Jerònia.- No m'estic referint a ningúen particular, sinó an es fet de que s'haduit sa tertúlia cap a aquesta part, i ami, sa veritat, lo que m'agradaria aquíés poder exposar un poc quina és sameva idea de feina. Crec que estam aun poble amb uns recursos molt impor-tants, tant humans com econòmics, i quede cada vegada més pareix que mosquedam en un poble de tercera. Això éslo que ha fet que jo me presentas coma candidata del PSOE. Pens que moshem de començam a moure, aprofitantlo que tenim, a fi de que aquest poblese modernitzi, que d'aquí a quatre anysestem orgullosos i poguem dir "Es quesom de Sant Llorenç!" i que ho diguemcontents i convençuts. Per això fa moltsde mesos que feim uns programes i unsplans de feina i mos hem preocupatmolt de tots es temes, com per exemple,es de sa sanitat, perquè en aquests qua-tre anys poguem donar una girada decap i volta, que tenguem un programade prevenció i que sa gent de Sant Llo-renç pugui dir que en es seu poble és

allà on estan més cuidats, hi hagi PACo no, però que tenguem uns serveis sa-nitaris bons perquè, a més, tenim bonsprofessionals. Fins ara no hi ha hagutcap manera de coordinar sa feina de sagent que hi ha aquí. No s'ha mirat peraconseguir que hi hagués un PAC dinsSant Llorenç perquè no se feren passesquan s'havien de fer. Per tant, i perevitar aquestes situacions, m'he presen-tada com a candidata del PSOE. Vullque sa gent de Sant Llorenç sàpiga loque passa, que pugui donar una mà ique senti que participa i col·labora enses coses d'es poble. Després tenim sesNormes Subsidiàries. En Toni ha ditque no modificarien es seu programa, iés clar, què poden modificar? En quatreanys, llevat d'es torrents només s'han fetcoses puntuals, però sense un programaglobal de feina. Clar que se presentenamb so mateix programa! Jo pens queaixò no és així, crec que hi ha d'haverun projecte molt més il.lusionador. Nohan de ser només cóseles concretes, no-més sa Casa de Cultura o un edifici quese vegui, que també el necessitam, peròhem de conseguir que sa gent s'iüusio-ni, que participi i que sigui conscient deque si no se mou no se fa un poble, queonze persones no el poden fer, i moltmanco si estan discutint i no se posend'acord. Hem d'anar tots a la una i for-mar un bon equip de feina, apart de quese pertanyi a un partit o s'altre. Ara, jotene ben clar que el PSOE és es quis'ha organitzat més bé per aconseguiraquest programa.

Miquel.- Jo crec, Jerònia, que tots esque estam aquí estam disposats a ferfeina p'es poble amb molta il·lusió, i peraixò no hi emporta pertànyer a cap par-tit d'àmbit nacional. Consider que qual-

Eleccions: tertúlies Flor de Card-7- (75)

sevol persona que estigui disposada afer feina amb grup se pot presentar aunes eleccions, i crec que pot conseguirlo mateix que ets altres. Jo he estat dinsun grup polític d'àmbit nacional i hemconseguii coses. No hem pogut tenir lod'es PAC i ha estat gràcies an el PSOE,perquè tenen es metges fermais.

Jerònia.- No, Miquel. Sa distribucióterritorial l'ha feta el PP, que és esConsell Insular es qui té ses competèn-cies territorials, i això ho saps tu, i ho séjo i ho sap tothom.

Miquel.- Es metges, qui els ha de po-sar? I es material sanitari?

Jerònia.- Un momentet. Es metgesvan allà on hi ha es centre, i ha estat esgovern del PP es qui ha dit que es cen-tre havia d'estar a Son Servera, i a aixòho sabem molt bé tu i jo. De totes ma-neres, Miquel, jo no estava atacant elPP ni a ningú en concret. Volia deixarclar que si hi hagués hagut una visió po-lítica conjunta dins Sant Llorenç -queno hi ha estada en cap moment i aquí seveu que no hi torna a ser- no hauríemarribat aquí on estam i no tendríem espoble com el tenim.

Miquel.- Lo que no és possible és po-sar un centre de salut dins cada poble,i dins una millora sempre n'hi ha unsque en surten més beneficiats que etsaltres. Se marquen unes directrius i sefa més o manco bé...

Jerònia.- Es tema d'es PAC jo el vaigviure fa uns anys i me sap greu allargar-lo molt perquè és un tema molt puntual.Va començar l'any 87...

Miquel.- Noltros ho sabem...Jerònia.- Va començar a Artà...Miquel.- I com ho varen aprofitar?

Perquè pot ser una jugada política. Vuitdies abans d'unes eleccions varen apro-var es PAC...

Jerònia.- Mira, a Artà no era segur

que hi hagués PAC, i fins uns mesos a-bans d'obrir-se, a Son Servera tampocno ho era. Ara en tenen un.

Miquel.- Encara te'n diré una altra.Fa 5 o 6 anys, després d'una multitudi-nària manifestació, el PSOE va prome-tre un hospital a Manacor, i diven queenguany encara no hi ha pressupost!

Jerònia.- Aposta mos mourem.Miquel.- I què més hem de fer? Sa

manifestació està retratada...Bartomeu M.- Interromprem, perquè

jo també vull dir qualque cosa. Jo nom'he aficat amb ningú, i lo que sí vulldeixar clar és que crec que es poble deSant Llorenç no és un poble mort, quecrec que se mou molt. Hi ha una bandade musica molt nombrosa, un grup deball, una escola d'educació d'adults, unclub de bicicletes, un de futbol... i crecque no pots venir, Jerònia, dient quevéns per animar es poble perquè estàmort. Crec que tots es llorencins estamcontents de ser de Sant Llorenç. A lomillor mos falta qualque cosa, però n'hiha d'altres que se van fent. En quatreanys no se fa tot.

Miquel.- Jo no me pos en contra dena Jerònia, lo que passa és que no crecque pugui venir ningú a dir-mos comfunciona s'Ajuntament o a ensenyar-mosres referent a lo que ha passat. Pots do-nar idees bones, però voldria que que-das clar que noltros podem col·laboraramb tot i pertot. I hem fet lo possibleper conseguir solars per fer una bonaplaça p'es poble, per conseguir s'hospitalde Manacor...

Mateu Puigròs.- No és just que setengui sa sensació de que no s'ha fetres. Crec que s'han fet coses importantsi n'hi ha d'altres que estan en marxa.P'entura se n'han fet tantes que ara s'A-juntament se troba que té un volum defeina més gran que es que pot absorbir.

No se tracta només de crear coses no-ves, sinó que aquestes han de funcionarbé. Això és una reflexió que s'ha de fers'Ajuntament nou. Per una altra partcrec que s'haurien de superar diferèn-cies i que hauria d'existir lo que políti-cament s'anomena Pacte Institucional,allà on lo primer és es poble i lo segones partit o s'assumpto personal. Jo dei-xaria lo negatiu p'es comentaris que sepuguin fer p'es carrer i aniria a lo posi-tiu. Contestant an en Toni, jo crec quees partit no ha de ser més importantque es poble. Noltros mos trobàremamb so cas concret de que aquí no hihavia agrupació ni infraestructura departit, com poguessin tenir el PP o elCDS, i optàrem per aquesta altra viaque consideràrem adequada. Possible-ment -o vaja, segur- amb so partit quetenguem més afinitat política sigui ambel PSOE, però es Grup Independent deSon Garrió torna sortir degut a sa con-juntura d'es moment. Si en lloc de pre-sentar-se set llistes se'n presentassintres, p'entura no hagués sortit. Vull dirque ara no sortim amb ses idees de saprimera legislatura, que eren exclussiva-ment de Son Garrió, sinó que sa nostraactuació serà global per a tots es nuclisde població que formen es municipi.

Bartomeu Pont.- Jo consider que hau-ríem de parlar de lo que farem a partird'ara, que crec que tots durem un pro-grama més o manco igual. Lo més efec-tiu seria que després de ses eleccions se

Eleccions: tertúlies Flor de Card -8- (76)

fes un programa dins s'Ajuntament ambtots es grups junts. Una previsió de co-ses a fer, però tots junts.

Miquel.- Á mi, Tomeu, lo que m'a-gradaria sebre és si podem comptaramb sa teva col·laboració, perquè hasdit que si no entrava n'Ignasi te retira-ries. L'has posat com un Superman!

Bartomeu P.- Tu, a sa teva llista, lifaràs tota sa propaganda que puguis.

Miquel.- Però jo no m'atreviria a dirmai, i ho consider una falta...

Bartomeu P.- Que jo dimitirà per ell?Miquel.- Exacte. Si tu dius que si no

surts batle dimitiràs, i en es mateixtemps ofereixes sa teva col·laboració entot...

Bartomeu P.- Jo he dit que si n'Ignasino surt elegit jo me podria sacrificarperquè ell fes feina, perquè sé que ésmolt feiner.

Antoni.- Pens que hem vengut a feruna tertúlia es set candidats, no perexplicar es programes, sinó perquèpossiblement siguem es qui entrem as'Ajuntament i, de qualque manera, moshaurem d'entendre. Lo que me demanés per què tantes llistes? Per què dosPSOE's, dos PP's...

Mateu D.- I on són es dos PP's?Antoni.- Jo entenc que en Miquel no

ha canviat d'idees i lo mateix passa amben Tomeu Carbó, que per a mi tambéhi ha dos CDS's. Per tant, lo que joplantejaria és a veure si aquestes candi-datures són set idees de poble o si són

molt parescudes. Perquè en Mateu Pui-gròs parla d'un Pacte Institucional, esbatle parla d'un enteniment, i tots, quemos hauríem d'entendre. Per favor, si-guem realistes, que ja hem passat unalegislatura amb aquestes condicions! Joveig que sa meva idea de poble no és saque tenia el CDS, i sempre hi ha dife-rències que dificulten s'enteniment.Quant a lo que deies, Jerònia, crec quehas pecat de desconeixement d'es poble.

Jerònia.- Ara no entenc lo què volsdir.

Antoni.- Has dit que érem un poblede tercera.

Jerònia.- He dit que tenim uns recur-sos humans i econòmics importants, ique es que vivim dins es poble tenims'impressió de que aquests recursos nose corresponen amb ses realitzacions.

Antoni.- Trobes raro que te demanies perquè s'ha duit tan malament es te-ma sanitari, si el PSOE hi tenia dos re-presentants? Que ha estat a nivell deSant Llorenç o a nivell d'estat? Alerta amesclar temes polítics perquè no te con-vé oblidar amb quin partit estàs i quinessigles duus darrera. Quant an en Mateu,amb això d'es Pacte Institucional...

Mateu P.- Jo me referia a que dins unpoble relativament petit lo més impor-tant és es poble, i que es fet d'estar as'oposició no ha de ser per obstruir esprograma d'ets altres, que, com bé hasdit, són molt parescuts.

Antoni.- T'equivoques. Es que totd'una oblidam ses coses.

Mateu P.- Precisament perquè no lesoblid, Toni, faig aquesta reflexió.

Antoni.- Perquè les oblides. Tu voliesentrar a lo de ses Normes Subsidiàries,i jo no les he retirades. Les va retirar esbatle que hi havia. En lo de fer una casacomú, que tu, Miquel, has dit, hi ha ma-les experiències.

Mateu P.- Has tret ses Normes Subsi-diàries i jo crec que aquí s'ha de parlarde temes més generals. Jo te dic que esteu model d'oposició no és es mateixque es nostro. En es fons de tot hem demirar a prop...

Antoni.- Però, i quin model d'oposiciótens tu?

Mateu P.- No ha de ser un obstacle.No ho dic per tu...

Antoni.- Es que jo entenc que un go-vern ha de governar, i una oposició hade fer oposició.

Jerònia.- Però constructiva. No setracta d'anar per interessos de partitpardamunt es poble.

Antoni.- Però de quins interessos departit parlau? Voltros representau par-

tits que han demostrat que tenen inte-ressos, per favor!

Jerònia.- Toni, me deixes entrar?Antoni.- Sí, però te tornes equivocar.

Planteges interessos de partit a un PSMque mai no ha presentat unes idees departit, sinó uns programes fet p'es d'a-quí. I tu ara me dius que pos es partitdavant!

Jerònia.- Jo deia que s'oposició ha deser constructiva. Mai ets interessos per-sonals o d'es partit han d'anar parda-munt es poble.

Antoni.- I ho deies per jo an això?Jerònia.- No. Jo només dic que ha de

ser constructiva i no he entrat en comha estat fins ara. També afirmes quedesconec es poble i m'has deixada admi-rada...

Antoni.- Desconeixes es poble.Jerònia.- O es poble només el conei-

xen es qui seuen a ses cadires de s'A-juntament? Te puc assegurar que coma professional i com a persona que visca Sant Llorenç conec molt bé es proble-mes humans i socials d'aquí. Voldriaque me diguessis en què te bases perdir-me això.

Miquel.- Noltros, Jerònia, també hemfet oposició constructiva. Aprovàrem espressupost, s'embelliment, es torrents...Això és lo que férem, tant si estàvem aun lloc com a s'altre.

Jerònia.- Idò això és oposició cons-tructiva!

Miquel.- Tots hem evolucionat, i crecque ses persones veteranes dins s'Ajun-tament veuen es sentir d'es poble, que

Eleccions: tertúlies Flor de Card -9- (77)

en definitiva és es que mos vota. Sa fei-na que poguem aportar és totalmentdesinteressada per conseguir lo millorper Sant Llorenç.

Mateu D.- Tots, d'una manera o des'altra, anam a defensar lo mateix.

Antoni.- I si tots anam a lo mateix,per què hi ha set partits?

Bartomeu P.- Hi ha partits que inten-ten fer llistes a tots es pobles i tu, percompromís o per lo que sigui, hi col·la-bores.

Antoni.- Jo crec que es poble de SantLlorenç no és tan polític com perquè hihagi set llistes.

Josep.- ¿Vos pareix que es fet de quehi hagi tres llistes que s'hagin xapat potdificultar sa formació d'un equip de go-vern?

Miquel.- Això són accidents polítics.Jo ja he dit es meu cas. Me vaig sentirmolt dolorit i crec que encara puc ferfeina p'es poble. Crec que no té es per-què haver d'anar malament.

Antoni.- Vuit anys d'experiència, i hodic per tu, Jerònia, m'han donat a en-tendre que fent oposició constructiva nos'hagués salvat Sa Punta de n'Amer nicap reco de Mallorca.

Jerònia.- S'ha de fer allà on pots, ésclar.

Antoni.- Bé, ses propostes de s'oposi-ció, Jerònia, quan no són escoltades avegades s'han de dur a s'extrem.

Jerònia.- I s'han de recolzar ses quesón raonables.

Antoni.- Es s'han recolzat sempre.Jerònia.- Ojalá!Antoni.- Basta repassar ses actes.Jerònia.- Oposició constructiva no és

dir amén, amén.Bartomeu P.- Oposició constructiva és

fer propostes millors que ses que fa esgovern.

Antoni.- Però, i si no t'escolten? I sises propostes que presentes no les duenan es ple?

Jerònia.- I tot això han fet aquestsanys?

Antoni.- No, jo no ho dic.Mateu P.- Jo deixaria anar es tema de

s'oposició p'ets intel·lectuals...Antoni.- Tu l'has tret.Mateu P.- Bé. Jo ara plantejaria a

veure si a nivell de caps de llista hi haun interès excessiu per ser balle, i si ai-xò serà un perill per fer un equip seriósque pugui fer feina.

Antoni.- Jo crec que es que mos pre-sentam anam per sa batlia, perquè sinóhaguéssim pogut anar a una altra llista.

Mateu P.- Sí, sí, és clar, i jo també,però tampoc serà una cosa primordial.

Josep.- ¿Que vos pareix que serà mésferesta, sa campanya fins a ses elecci-ons o sa triada d'es balle?

Miquel.- Ja que anomenes sa campa-nya jo voldria proposar que s'adequàsun lloc, un gran taulell, on tots hi po-guéssim estar representats i que uns notapassin ets altres, a fi de no embrutares poble de papers. Tanmateix ja mosconeixen a tots...

Antoni.- D'acord.Miquel.- Quant a sa pregunta d'en

Pep crec que hi haurà molts de proble-mes a s'hora de fer es balle.

lament s'ha mogut i ha fet molta feinaper conseguir-ho. I lo de ses aigües estàen marxa.

Josep.- Està molt enrera i Cala Millormos ha tornai passar davant.

Bartomeu M.- Jo dic que està enmarxa i que en dos anys estarà acabai.

Josep.-1 ses Normes?Mateu D.- Jo, que no he promès res

mai, ara ho puc prometre.Antoni.- Crec que es poble comença

a ser madur i que pensarà es seu vot.Pens que està desil·lusionat per cosesque han passat a nivell local i estatal, i

Bartomeu M.- Pens com en Toni. Hihaurà moltes dificultats. Quant a lo quehas dit abans de que es CDS s'ha xapat,he de dir que això no és cert, i que esfet de que se n'hagin anat una o duespersones no vol dir res perquè sa baseés sa mateixa. En Tomeu és una perso-na d'en Mèlia i se n'ha anat amb ell anes partii que ha fet, però el CDS no s'haxapat.

Josep.- Bé, idò, de sa gent del CDShan sortit dues llistes.

Antoni.- (Rient) Podem dir que elCDS de Sant Llorenç és una escola deformació política...

Josep.-1 com ho fareu per convèncera sa geni de que sou es millors? Perquèfa dotze anys que se prometen ses ma-leixes coses: canalització de ses aigües,Normes Subsidiàries, lorrenls... Es lor-renls s'han arreglal perquè vàrem dur sasorl de que sa lorrenlada vengués unpoc abans de ses eleccions i ses inslilu-cions aulonòmiques han posai dobbers,que sinó...

Bartomeu M.- Això de que mos havengui de fora és sa teva opinió. Jo crecque s'ha fet perquè gent de dins s'Ajun-

que sa política eslà degradada fins a unpuní que jo no m'ho hagués pensai maifa vuil anys. Crec que sa política no ésbrûla, en loi cas són alguns polítics queintenten defensar es seus interessos enlloc des d'es poble. Però jo confiï en sopoble i que sabrà triar.

Mateu D.- Falta informació i comuni-cació, perquè lolhom diu que s'Ajunta-menl no ha fet res i qualque cosat deuhaver fel!

Miquel.- Sa gent participa poc i vapoc an es plens. Crec que és una res-ponsabilitat d'es polítics s'iLlusionar sagent perquè participi, que un polític nos'improvisa i noltros no durarem sem-pre.

Josep.-1 qui creis que lé sa culpa d'a-aquest desinterès?

Mateu D.- Sa gent necessita que lamoguin. Si no veu coses sa gent no semou.

Jerònia.- Necessita una informació ientendre-la. S'ha d'intenlar fer-se enten-dre perquè sa gent participi. Un pobleno se fa només amb sos polítics i es po-lítics han de conseguir motivar i inquie-lar sa gent perquè sentin seves ses coses

Eleccions: tertúlies Flor de Card -10- (78)

d'es poble.Miquel.- Es problema és que tothom

se preocupa només d'ell i sa gent s'hade preocupar per ses coses d'es poble.

Antoni.- Jo també voldria plantejarque crec que és hora de que sa políticase profesionalitzi un poc. Un pressupostde 1.000 milions no el poden gestionaruns polítics que van a s'Ajuntamentquan lleu. Es impossible controlar espersonal, ni es terme ni res. Mos fuig deses mans. Almanco s'equip de governhauria de tenir una dedicació exclussiva.Una empresa tan grossa ho necessita, isi es poble de Sant Llorenç no és proumadur per pagar uns polítics es fer ret-xes dins s'aigua.

Jerònia.- Dedicació exclussiva no éssinònim de bona gestió. Se poden cercarajudes de tècnics. Si planteges que si nohi ha dedicació exclussiva no se pot en-trar dins s'Ajuntament és molt discutible

Miquel.- Jerònia, es tècnics, política-ment, ajuden molt poc.

Jerònia.- Si els dirigeixes bé sí queajuden molt.

Miquel.- Però ets tu que els has dedirigir.

Jerònia.- Com a cap de llista pensdisposar d'es temps suficient per dedicara s'Ajuntament. Sinó no m'hauria pre-sentada.

Antoni.- Perdona que te contradigui,però això és desconèixer s'Ajuntament.S'experiència és qui te diu que un parelld'hores no basten per dur una àrea.

Jerònia.- Jo no estic contra sa dedica-ció exclussiva, però no ho consider unrequisit primordial.

Antoni.- Ja ho veuràs que ho serà. Sihem de gestionar no queda més remei

que tenir dedicació exclussiva.Josep.- Vos fa por s'abstenció?Miquel.- Jo crec que amb set llistes

tothom se preocuparà bé perquè es seusvotin.

Bartomeu M.- Essent diumenge i ambcomunions i bateigs sa gent estrà p'en-mig i crec que això ho pot facilitar.

Antoni.- Tots mos mourem perquè sagent vagi a votar.

Josep.- Sabent que hi ha hagut pro-blemes d'organització cultural i a s'esco-la a sa passada legislatura, teniu res pre-vist per solucionar-los?

Antoni.- Crec que es problemes hanvengut perquè sa cosa s'amplia massa ino la pots controlar. Ses coses culturals-sa música, es SMOE...- són de gran en-vergadura i es seu control duu moltissi-ma feina, i si es polític no té temps,maldament tengui sa més bona voluntatdel món, li fugen de ses mans. S'àrea deCultura, a un terme com es nostro, s'hadisparat i reconec que es control no hiés. A ses que funcionen es polític se li-mita a donar es vist i plau, no té tempsper dedicar a ses que no funcionen.

Bartomeu M.- A aquesta legislaturas'equip de govern ha quedat reduït i sesfeines s'han acumulat molt.

Josep.- Creus, idò, que dins s'àreacultural es polític ho ha de fer tot?

Antoni.- No, crec que ho ha de diri-gir, i quan es tècnic se desvia de s'idead'es polític li ha d'estar damunt i fer-locanviar. Es polític és es qui ha de passarcomptes amb so poble.

Miquel.- Crec que és molt difícil po-sar-los d'acord a tots. No dic impossible,però sí difícil.

Antoni.- Crec que sa funció d'es que

se posi davant serà coordinar unes per-sones. Això serà lo difícil.

Josep.- Bé, voleu dir res més?Miquel.- Jo demanaria an es poble

que anàs a votar.Antoni.- Seran unes eleccions difícils,

i es poble decidirà.Bartomeu M.- Jo vull du" que es del

CDS estam molt il·lusionats. Si podemtenir es batle mos agradaria, i sinócol·laborarem amb so que sigui, sempreque tengui una manera de fer semblant.

Mateu P.- Noltros també tenim moltail·lusió. Es nostro esforç serà per treu-re'n dos i crec que podem aportar cosesa s'Ajuntament.

Bartomeu P.- Crec que ganes de ferfeina en tenim tots.

Mateu D.- Noltros, si entram, mira-rem de defensar ets interessos d'es po-ble, maldament aquests veterans mosduguin ventatge en sebre ses coses. Nol-tros hi posarem tot s'interés que po-guem.

Jerònia.- Noltros pensam que aques-tes eleccions són molt importants perSant Llorenç, i que si sa gent és capaçde veure-ho i de recolzar ses candida-tures -i d'entrada, sa nostra- i que entrinunes persones capaces de governar i feruna feina conjunta, aquest poble potcanviar en quatre anys.

/ això fou sa tertúlia. Sort a tots i quesapiguem triar bé.

Nota

Quan organitzàrem la tertúlia no hihavia cap evidència que fes pensar queen Ramon Pont "d'es Forn" arribas apresentar una candidatura, per la qualcosa -i per res més- no fou convidat a laxerrada que hem reproduït en aquestespàgines.

El darrer dia que assenyalava la lleiaconseguí arreplegar les 50 signaturesimprescindibles per poder formar unallista, però ja no érem a temps per rec-tificar allò que estava enllestit.

Per això des d'aquí volem demanardisculpes, però són coses que moltesvegades no es poden evitar.

Eleccions: C.B. Flor de Card -11- (79)

Raons de pesDe jove, que és quan un llegeix a-

questes coses, vaig aprendre que Chur-chill deia que de vegades per ésser fidela les idees és necessari canviar de partit.

El meu primer carnet de militant vaésser del Partit Nacionalista de Mallor-ca. I sempre, allà on he estat, he defen-sat idees de moderació, de centrisme ide defensa profunda de les arrels delnostre país i de la possibilitat de donarsolucions concretes a les nostres necessi-tats i problemes.

En el CDS això era teòricament pos-sible perquè els fundadors del partit ha-vien dissenyat un programa i uns esta-tuts que així ho definien. El partit estavadescentralitzat, tenia autonomia federali respectava el nostre nacionalisme. Peròa l'hora de la veritat la llei no serví deres. S'introduí la docilitat respecte deMadrid. I la cosa pitjor era que Madridno tenia una brúixola clara. Tant els eradir blanc com negre. No hi havia mane-ra d'assimilar ni els seus canvis d'estra-tègia ni les contradiccions que ens feiencaure damunt els militants que les ha-vien de viure i explicar.

D'això en dóna idea que les personesque ocuparen la presidència de Mallor-ca, de Menorca i d'Eivissa, per no dirres de les que jo consider més valuosespolíticament, foren totes elles expulsadesdel partit. I aquells altres que érem a-mics seus, o estàvem en contra del copd'Estat permanent o de la promoció dela mediocritat fórem considerades im-mediatament sospitoses.

En el meu cas això es traduí en situa-cions difícils d'acceptar. Els dos mem-bres de la meva pròpia candidatura pre-sents a l'Ajuntament eren els que mésdonaven suport a una moció de censuraque finalment no gosaren emprendre.Em marginaren de votacions i de reu-nions internes fins al punt que em vaigcomençar a assabentar pel diari que elpartit pensava que les meves amistatseren perilloses. Això vol dir que quan jomés necessitava l'ajut tècnic del partit,que ajudassin a aconseguir de les insti-tucions aquelles coses que Sant Llorençnecessitava, i que no eren una flor quees posava el batle sinó una necessitatdel poble, optaren per fer-me el buit iabstenir-se de donar una mà, cosa quejo en el seu cas hauria fet inclus per aun partit oposat al meu, ja que pens que

els interessos del poble sempre han dequedar per damunt de tot.

Com és clar tot això són raons de pes.N'hi hauria hagut suficient amb el quehe dit per no voler-se asseure més ambgent que seguia aquest joc. Després hevist que no tenen fi. A Sant Llorenç, encontra dels estatuts del partit, votaren lacandidatura gent que ni havia estat afi-liada mai.

Afortunadament, això ja no m'afecta-va a mi. Feia temps, quan l'anunci de lafundació de Convergència Balear, quejoja havia entès que allò reproduïa elsvells afanys del Partit Nacionalista deMallorca. I que ara, una vegada que lasocietat és més madura políticament isap millor allò que li convé, el centrenacionalista faria la feina que quedapendent. Era una altra raó de pes.

Bartomeu Pont Estelrich

i*~iES PUIGrc.b.

C. I. F. E-07303704

Instai, lacions Sanitcar-ies

Carrer Nou, 37Telèfon 838299

07530 SANT LLORENÇ(Mallorca)

Eleccions: U.I.M. Flor de Card-12- (80)

amb això intentar aconseguir que elnom de Sant Llorenç estigui al cim mésalt, que per propis mèrits li correspon.

UIM Sant Llorenç Administració

En defensa del interessosdel municipi Hörend

Treball, dedicació i bona administra-ció són les eines que hem triat per co-mençar a fer feina pel bé del municipi apartir del vinent 27 de maig de 1991.

Treball

El treball és el gran cavall de batallaa la vida de qualsevol persona, per aixòentenem que totes les persones inclosesdins Unió d'Independents de Mallorca aSant Llorenç estam disposats a treballaral màxim per aconseguir lo millor per atots els qui pertanyem a aquest singularmunicipi que és Sant Llorenç des Car-dassar, ja que si el profit surt del treballnosaltres pensam treballar al màxim peracon-seguir que aquest profit, els benefi-ciaris reals, siguin els ciutadans de tot elnostre terme municipal, i els que, perqualsevol motiu, hi resideixin o s'hi tro-bin.

Dedicació

La dedicaciuó permanent a qualsevolfaceta de la vida de tota persona és moltimportant i necessària per assolir moltescoses, per això estam disposats, si el 26de maig sortim elegits, a dedicar-nos to-talment al servei del municipi llorencí, i

Entenem que aquesta paraula, afegidaal treball i a la dedicació, acaba de for-mar el trio d'assos complet per aconse-guir la cota més alta que pugui oferir elnostre grup a tots els veïnats, ja que totssabem que una bona administració és lagarantia del bon funcionament de qual-sevol família. Per això entenem que lagran família llorencina ha d'esser benadministrada en la seva totalitat, ja queels dobbers que recapta l'Ajuntamentsón de tots, per això volem remarcar a-questa paraula: bona administració detot i per a tots. Sols d'aquesta maneraaconseguirem arribar on ens proposemi que és, sens dubte, desitjar lo millorper a tot el terme municipal i per a totsels ciutadans que l'enriqueixen.

Resumint:Partint d'aquesta base que és

treball, dedicació i bona administració,afegint joventut unida a l'experiència ala llista que presentam per a les vinentseleccions municipals del 26 de maig.

Et demanam el teu recolza-ment i col·laboració per a dur a termetot lo necessari per un Sant Llorençmolt millor, que sens dubte s'ho me-reix.

Per U.I.M. Sant Llorençel cap de llistaMiquel Vaquer

La negra

En Jasan no era massa fi. De son pa-re, un ca de bou que hagueren de sacri-ficar per mor de la seva desmesuradaafició a estrènyer les barres pels senyalsdels braus fins a deixar-los gairebé ex-tenuats, havia heretat una ràbia tancadaque havia fet perdre el color a mésd'un; de sa mare, l'extraordinària cor-pulència i el color negríssim que carac-teritza la raça mallorquina per excel·lèn-cia, el ca de bestiar, a més d'una cegaobediència a tot el que li manas el seuamo, un geniüt jubilat que, havent fet elservici a al-A'yun, el batia amb el nomdel monarca alauí perquè va néixerquan els marroquís arruixaren els espan-yols del Sàhara amb la marxa verda.

Aquella nit l'amo en Joan va sortir decaseva sense fer fressa, va posar en Ja-san dins el quatrela, va travessar el po-ble procurant no passar per la plaça No-va, no fos cosa que els més vetladors deCa'n Corem el vessin, i es va dirigir capal seu hortet fermament decidit a acabard'una vegada amb aquell fill de puta queli saquejava la finqueta i li robava, undia sí i l'altre també, l'esforç de tota latemporada.

I és que no hi havia dret, vetua-el-món! Malgrat l'esforç i els dobbers quehi dedicava encara no era estat capaç depoder tastar una lletuga, d'assaborir unplat d'albergínies o d'enfilar un paner detomàtigues! Semblava com si aquell ca-bró vetlàs la collita per poder-li guanyarper mà!

Es va amagar dins la caseta, en Jasanajagut als seus peus, i es disposà a espe-rar el lladre convençut que aquella nittambé hi compareixeria. Al punt de lamitjanit, quan ja començava a becar i aplegar com a fred, el renou d'unes pota-des el va desxondir. Per una retxillerade la porta va destriar una figura mig a-jupida que es movia per dins l'hort cer-cant els fruits que més li agradaven. L'a-mo en Joan no s'ho va pensar dues ve-gades: -Jasan, du'U-, ordenà, i l'animalsaltà com una fletxa cap a la gargamelladel desgraciat.

Dos dies després el cabo va fer unacrida per si algú sabia noves d'aquellhomo, que havia descomparegut del po-ble sense dir ase ni bèstia.

Flanagan

Eleccions: P.S.O.E. Flor de Card -13- (81)

Vull comunicar-vos que, per primeravegada, em present, tota il·lusionada, ales pròximes eleccions municipals com acandidata a la batlia de Sant llorenç, pelPartit Socialista, PSOE.

Us vull parlar del nostre projecte dereactivar Sant Llorenç, adaptant el nos-tre Ajuntament a la realitat actual. Con-seguint que miri d'una vegada cap al fu-tur, i que arribi a ocupar el lloc que tantper les seves persones com pels seus re-cursos li pertoca com a municipi.

Som un poble amb un gran potencial,tant pels nostres recursos humans, com

naturals -platges, ruralia...-, com econò-mics. Però malgrat això, seguim essentun dels pobles que presenta més man-cances bàsiques: no tenim Normes Sub-sidiàries que ens permetin protegir elnostre poble i el nostre entorn amb unaordenació urbanística i territorial, notenim el servei de canalització d'aigüesnetes i brutes -amb lo que això suposade perill per a la salut pública-, no te-nim una Casa de Cultura que faciliti elreunir-nos, ens falten places i jardins,un poliesportiu..., "No tenim, no te-nim...", tots vosaltres coneixeu els pro-blemes i tots coneixem les solucions, pe-rò també sabem que no s'han posat enpràctica. I la funció de l'Ajuntament iels qui el governen precisament és ferque es duguin a terme.

Per això, perquè creim fonamentalque l'Ajuntament assumeixi la seva fun-ció: Que es preocupi de fer una ordena-ció del territori afavorint l'interès de lacol·lectivitat per damunt de l'individual.Que contempli una Sanitat amb una vi-sió més ampla que la purament assisten-cial, creant Programes de Promoció dela Salut dirigits a tota la població. Per-què l'Ajuntament ha d'ésser el promotord'una infraestructura bàsica que permetiajudar i promocionar les activitats d'oci,culturals i esportives amb unes condi-cions dignes del poble que som. Perquèha de prendre part activa en la promo-ció d'un turisme de qualitat dins el nos-

tre terme. Perquè ha d'esser un elementdinamitzador de la vida cultural i labo-ral. Perquè ha d'ésser el representant detots i cada un dels tres nuclis que con-formen el poble: Sant Llorenç, Son Car-rió i Zona Costanera, vetlant perquè ca-da un tcngui els serveis bàsics que facili-ten la convivència. Perquè mai l'Ajunta-ment s'ha de moure empès per les pres-sions o interessos particulars, sinó ques'ha de tenir clar quins són els seus cri-teris d'actuació.. I, sobretot, perquè ésprioritari conseguir la transparència del'Administració i la informació del ciu-tadà.

Per tot això, perquè nosaltres accep-tam aquesta responsabilitat, ens presen-tam a aquestes eleccions.

I, igualment que com a metgesa i coma veïnada no he fet diferències entre capde les persones que han arribat a mi,vull que sapigueu des d'ara, que dinsl'Ajuntament tots i cadascun de vosal-tres sereu escoltats i atesos per jo en lesmateixes condicions. Per anar fent deSant Llorenç un lloc agradable, on totsens sentiguem orgullosos de viure-hi,necessitam del diàleg, de les vostres ide-es, de les vostres suggerències i de lesvostres queixes.

Entre tots ho aconseguirem.El poble s'ho mereix.

Jerònia Mesquida

Esports

El C.D. Cardassar ha tengut una malaratxa de joc i de sort aquests darrerspartits, perquè les moltes baixes per le-sió o per sanció tal vegada han condicio-nat els darrers resultats obtinguts. Peròun empat a Sant Llorenç contra el colis-ta, l'Hospitalet, va demostrar una mancade concentració i motivació en elgunsdels jugadors, la qual cosa va condicio-nar aquest mal partit tant pel joc compel resultat, i així ha estat renonegut perla majoria dels aficionats assistents al'encontre.

Però, malgrat aquests resultats, la se-va permanència a Tercera està quasi as-segurada, ja que actualment està el dot-zè i salvat del descens.

A les categories inferiors del Cardas-sar els juvenils estan fent una gran sego-

na volta, que els permet anar cinques amanca de tres jornades. D'altra bandaels cadets ja han acabat la lliga i aquestprimera any en el grup A ha estat moltpositiu, aconseguint un quart lloc. I peracabar amb el Cardassar, cal dir que lacuriositat del mes va ésser l'encontre in-ternacional juvenil que va tenir lloc aSant Llorenç i que es va saldar amb lavictòria llorencina.

L'equip de penyes va desaprofitar unamolt bona oportunitat per posar-se líderdel seu grup, quan va perdre davant elconjunt de Ca'n Simó, un dels seus mésdirectes rivals per al títol, però encaratenen moltes oportunitats per aconse-guir-lo.

L'equip de bàsquet de Son Garrió hacomençat la lligucta. però tal vegada la

nota no siguin els resultats, sinó els ru-mors que tenim de que possiblement latemporada que ve tendrem un equip debàsquet a Sant Llorenç. Una notícia queens alegra i que esperam que es dugui aterme.

I també ens volem fer notícia que jahan comenat les proves didàctiques del'esport escolar. Les quatre primeres esdisputaran a Manacor, i són perquè elsal.lots aprenguin com és la competició.Després vénen les finals comarcals iposteriorment les insulars. Des d'aquítambé convidam a tothom perquè ven-gui a animar els atletes llorencins que hiparticipen.

Sol, i de dol

Eleccions: P.S.M. Flor de Card-14-(82)

PSM: Els darrers quatre anys de feinaa l'Ajuntament de Sant Llorenç

A leis eleccions municipals de 1983 elPSM obtingué 308 vots i li va correspon-dre un regidor, que va estar a l'oposiciófins el 1987, any en què se celebrarennovament les eleccions.

El 1987 va obtenir 432 vots i, per tant,li correspongueren dos regidors. El PSMva esser la segona llista més votada: a-quells quatre anys significaren anys debona feina.

Trobam que és necessari no nomésoferir un programa per a les eleccionsque vénen. Hem de fer un repàs de totallò més destacable i que ens haguésagradat poder dur a terme en la sevatotalitat. Ens poden criticar, ben segur,que si hem fet o hem deixat de fer, peròuna feina, poca o molta, vos la presen-tam perquè hi és.

La tasca ha estat difícil, ens hem tro-bat amb obstruccions, però mostramque no hem estat paralitzats, que en totmoment hem vigilat l'actuació municipalper una millora del nostre poble.

Iniciatives municipalsdel grup PSM

El vinent mes de maig hi haurà nova-ment eleccions municipals. El PSM ja téels preparatius molt avançats per poderparticipar-hi. Però, prèviament a donara conèixer el nostre programa i els nos-tres candidats, hem cregut que era ne-cessari donar compte de la feina feta al'Ajuntament pel nostre grup municipal.No han estat quatre anys gens fàcils. Elgovern de l'Ajuntament ha estat enmans d'un grup poc preocupat pels pro-blemes dels llorencins i, encara que elPSM hi estàs representat, sempre jugavaen minoria. Gairebé sempre han des-confiat dels suggeriments que amb lamés bona intenció els hem fet. Se podianotar una manca d'autoritat dins l'Ajun-tament: no trobau que un pressupost demés de 1.000 milions de pessetes neces-sita una persona capacitada?

Ens hauria agradat poder estalviar-nos les crítiques, ja que el nostre desighauria estat poder establir un diàleg po-lític que fos positiu per a Sant Llorenç.Es va intentar poder arribar a un inter-canvi d'opinions, però en temes com eldel tractor no va ésser possible. Eltemps, però, ens ha donat la raó, ja que

el Consell Insular en aquests momentsestà oferint aquest servei als poblesveïns, i aquest fou un dels motius delcessament.

Davant aquesta situació, la políticadel PSM ha anat orientada a promoureiniciatives; a vegades ens hem trobatamb situacions que no afectaven els nos-tres regidors, però com que havien que-dat desateses, nosaltres tractàrem de re-soldre el problema de la millor manerapossible.

Oferirem propostes pròpies que si ha-guessin estat realitzades haurien reper-cutit positivament en la vida dels nostresciutadans i del poble.

Tot seguit us oferim una relació deles iniciatives impulsades pel grup muni-cipal del PSM al llarg dels darrers qua-tre anys. En totes hi trobareu la voluntatd'aconseguir un Ajuntament més demo-cràtic, obert als ciutadans, capaç d'oferirbons serveis públics i que actuï com adinamitzador de la vida social i culturaldel poble.

Us les presentam cronològicament:

* Comissió de govern 13.11.87: Pro-posta d'organitzar un curset d'idiomes ique es financiaria amb la matrícula delsinteressats, essent el possible dèficit acàrrec de l'Ajuntament.

* Ple del 8.11.88: El PSM proposasol·licitar al Govern i al Parlament deles Illes Balears qiue s'agilitzin elstràmits de reforma de l'Estatut d'Auto-nomia, tot i tenint present la necessitatd'assolir el nivell màxim de competèn-cies que la Constitució permet.

* Ple del 11.4.89: Per unanimitat s'a-corda donar suport a la campanya deCompetències d'Ejucació ja (propostapresentada pels regidors del PSM).

* Ple del 2.5.89: Moció d'urgència percondemnar l'atemptat al repetidor deTV3 (Proposta presentada pel PSM).

* Ple del 3.4.90: Moció sobre elcessament del Sr. Josep Mèlia com aassessor de l'Ajuntament. Moció perdebatre les declaracions fetes pel Sr.Moll (presentada pels partits PP, UM iPSM, que formen l'oposició).

* Sessió extraordinària i urgent, dia

* Comissió de govern 28.08.87: Facili-tar l'entrada a l'autosafari i posterior vi-sita dels nins del Polisario (gestions fe-tes pel grup PSM).

* Comissió de govern 16.10.87: Infor-mació de les activitats que es duran aterme a les escoles de Cala Millor. In-formació sobre la neteja a les escoles ia la delegació de Sa Coma. Posar es-ment a les obres que s'estan fent vorael talaiot de Sa Coma.

* Comissió de govern 30.10.87: Pro-posta de contractar un Assistent Social,per poder gestionar els problemes soci-als, tan comuns dins la societat d'avui.

25.5.90: Recurs d'alçada contra l'autorit-zació dels serveis temporals de la platjade Sa Coma a REDO SA (presentadapels regidors del PSM).

* Ple del 7.8.90: El PSM demana que,després de quatre mesos sense sessionsordinàries, l'equip de govern presentimés assumptes al ple. El PSM demanaal balle sobre els temes que li preocu-pen: Centres de Salut, torrent, NormesSubsidiàries, expedients de demolició, 2a

fase de la urbanització de Sa Coma i elrecurs de la concessió de la platja aREDO SA.

En aqueist mateix ple, el PSM pre-

Eleccions: P.S.M. Flor de Card -15- (83)

senta dues mocions: la primera sobre lautilització del paper reciclat a les insti-tucions i delegacions de govern; i la se-gona sobre l'ajuda al Tercer Món. S'a-corda destinar-hi 100.000 ptes. aquestany.

* Ple del 13.9.90: El PSM demanaque l'assistència sanitària sigui aquí, ique el Ple acordi que no s'anirà a SonServera. Després de les discussions per-tinents s'acordà sol·licitar la creaciód'una nova plaça de metge i una d'ATS,d'acord amb els criteris territorials i depoblació. I també s'acordà comunicar-ho a la conselleria de Sanitat i SeguretatSocial i a l'Institut Nacional de la Salut,als efectes que pertoqui.

* Ple del 2.10.90: El PSM demanauna votació per reprovar el balle, per-què temes tan importants com són sani-tat, cultura, educació i millora dels tor-rents han de menester que una personase'n cuidi personalment de cada un.

* Ple del 4.12.90: El PSM es queixa alballe perquè s'ha llevat de l'ordre deldia l'aprovament de les Normes Subsi-diàries. També demana: Per què s'obrenexpedients de disciplina urbanística sidesprés no s'acaben? Aiximateix afirmaque la normalització lingüística retroce-deix a marxes forçades: ha sortit un banen castellà i el Centre d'Adults fa elscartells en castellà; demana que s'apliquiel reglament de normalització també ala policia.

* Ple del 8.1.91: Els regidors del PSMpresenten dues mocions: Moció de re-provació del balle i moció sobre les de-claracions del conseller de Sanitat i Se-gurelal Social.

A més de deixar les gestions fetes pera conseguir un menjador per a la Terce-ra Edat, gestions que vo va dur enda-vant la comissió de govern, quan ja esta-va tol confirmat.

Hi ha que dir lambe que el PSMsempre presenlava pessela per pesselales despeses de les fesles, cosa moll a-graïda públicamenl per l'oposició, i quedesprés de nou mesos de les darreresfestes encara vui no se sap el què cosla-ren.

Això només pretén esser una petitamostra d'algunes de les intervencions fe-ies pel grup del PSM a l'Ajuntament.En toies hi hem posai l'inlerés i l'esforçper aconseguir el millor per als ciula-dans d'aquesl municipi.

Sani llorenç, 19 d'abril de 1991

Andreu i ToniRegidors del PSM

Al poble deSant Llorenç

Sempre he eslal del parer, perquè aixího crec, que lois hem de conlribuir enla mesura de les nostres possibililals amillorar el nostre poble.

Per això ja fa vuit anys que vaig en-capçalar un grup de joves que, amb il.lu-sió i ganes de fer feina, es presentarena les eleccions.

Avui crec sincerament que amb lameva Irajeclòria personal, junlamenlamb l'experiència i coneixements adqui-rits durant aquests anys de feina dinsPAjuntamenl -i més ara, en aquesltemps de rebaixes, de consensos, de des-il·lusions- puc aporlar encara moll a lageslió del pròxim Consistori.

Eslic convençut que les opinions i lafeina feia al llarg d'aqueslrs vuil anys noha eslat en va.

Es clar que la nostra representació noha estai lan ampla com jo hagués vol-guí, però lampoc no ha eslal lan magracom allres diuen i creuen.

Crec, n'eslic segur, que podem fer a-vançar el poble amb un programa defeina, amb dedicació i, sobretot, parda-munl la degradació que sofreix darrera-menl la polílica, amb honesledat.

Com a balle o com a regidor, amb lavoslra confiança i la voslra ajuda, m'a-gradaria canviar la imalge que lenim del'Ajuntament.

Vull defensar els inleressos de tols

amb una geslió eficaç i jusla que donisolució a tols els problemes que ens ani-rem Irobanl.

M'agradaria que Sani Llorenç fos unpoble viu, amb loles les seves necessilalscoberles. Per això i perquè crec que éspossible us vull Iransmelre un missalged'esperança: hem de recobrar la il·lusió,ens hem d'engrescar tols i especialmenlels joves, ja que d'ells és el fulur d'a-quesl poble.

M'agradaria també que em féssiu ar-ribar les voslres suggerències, que sensduble ens ajudaran a fer un poble mi-llor.

Per la meva pari miraré de fer-ho lanbé com pugui, sempre en benefici delpoble, que ben segur lois estimam.

Per això m'alrevesc a demanar-vos lavoslra confiança i el voslre suport perpoder fer un Sant Llorenç molt millordel que tenim.

Antoni Sansó Cuc"

Gloses

En parlar d'anar a votar,tol és farina i blat,i, llavò, quan han volaii volen manllevar blat,sols no els ho volen deixar.

Es lori Males se pensavaque el farien regidor,i el feren escuradorde secreles de la Sala.

Na Pasquala cerca volsamb sa Beala Melindra,na Llagosta i na Casinta:vaja quins qualre endiols!

Peixel de la Ierra, vos vui avisar:en 'ver de volar no doneu es vol,que es molí perillos: alguns pescadorsamb qualre gambeles vos cerquen gafar.

Regalisla, regalisla,regalisla, regalè'l.Ja fa estona que conecses mates que fan llentrisca.

Eleccions: espipellades Flor de Card -16- (84)

Amb sa mai prou alabada col·laboració d'en Ramon d'es Forn hem aconseguit que SantLlorenç sigui un d'es pobles amb més llistes per càpita de tot s'estat espanyol, i tambépodem pressumir de ser un d'es que en tenen més per quilòmetre quadrat.Poden pegar es bots que vulguin es serverins. Potser que mos guanyin a tenir es metgesi ses escoles, però a llistes sempre els anam un parell de passes davant.I si hi ha tanta gent que vol fer feina p'es poble i tanmateix no poden entrar tots, ¿no tro-bau que els podríem donar una falç perhom i que se posassin a eixermar ses voreres d'escamins, que amb tant de fonoll i clivardes no hi qui hi vegui?I si s'estimen més una aixada per entrecavar es jardins tampoc no mos barallaríem...

Si sou tan triats que amb totes ses candidatures que se presenten a ses eleccions munici-pals encara no n'hi ha cap que vos acabi d'agradar, na Rita i jo estaríem disposats a sacri-ficar-mos p'es poble i miraríem si mos feien un raconet a ses urnes.Si entram vos prometem que no hi haurà pus gelades p'es maig, que en s'hivern plouràquan toca, però sense abusar, que ses conilles aniran de mascle, que ets empelts aferra-ran, que en s'estiu farà fresqueta... i tot lo que mos passi per s'escudeller, que ja se sapque a s'hora de prometre no hi emporta mirar gaire prim.Així que ja ho sabeu, si no vos fiau de lo que diguin aquests 112 llorencins que fan comp-tes arreglar es poble, VOTAU NA RITA! »fît

En Biel Figo va publicar que si no se presentava a ses eleccions era en bé d'es poble,perquè trobava que hi havia massa llistes i Sant Llorenç no s'ho mereixia.Sa veritat és que no crec que ningú li pugui fer plet, perquè és seus diran que sa raó livessa per damunt es cap de tanta que en té, que de vuit llistes en sobren sa meitat perun poblet com es nostro; i es contraris també hi toquen estar d'acord si ho enfoquen desd'es punt de vista que és un bé per Sant Llorenç que ell no entri a s'Ajuntament.¿Ho veis com si un homo sap xerrar pot tenir content tothom?

Jo, al·lots, què voleu que vos digui?, de cada vegada estic més embullat.Ara resulta que es qui formaven es nucli principal d'es PP s'han passat an es pelegrins-regionalistes de s'UIM; es regionalistes de s'UM han agafat es maneig d'es PP, amb sacol·laboració d'un del CDS; es capdavanters d'es PSOE se n'han anat, uns a sa comunitatde béns de CB -que també és encapçalada per s'ex diringent del CDS-, i ets altres a re-vifar es foc d'es nacionalisme carrioner.Si n'hi ha cap que em vengui dient que es seu partit és es millor i que representa unessigles serioses, l'enviaré a porgar fum, a filar estopa, a tallar vent o a prendre p'es sac.Que triï, ara que estam en temps d'eleccions!

En Miquel Falera, que ja se sap que és més puta que ses genetes -tot sia dit amb so mésbon sentit de sa paraula-, ja que ses altures autonòmiques li han girat s'esquena s'haaferrat a ses altures celestials, i, seguint ses passes d'es seu capdavanter Tolo Güell, haorganitzat un acte an es Santuari de Cura, mentres que sa seva dona ha partit escapadacap a Lourdes a cercar aigua beneïda.D'aquesta manera per ventura podrà arreplegar una mica de s'esperit de Ramon Llull,i sinó, sempre és a temps de demanar algun miraclet a la Mare de Déu.I es que per guanyar Sa Mare de Totes ses Eleccions no poden dormir a sa palla!

Si en aquests quatre anys que vénen no aproven ses Normes Subsidiàries, o no acabende canalizar ses aigües, o no fan una Casa de Cultura que funcioni així com es déus ma-nen, o no arreglen sa plaça d'es Pou Vell, o no lleven sa grua de Corea, o no fan un parcen es poble, que de més verdes n'han madurat, no els seré pus amic!

I, com sempre, alcem sa copa i brindem perquè en Tomeu Carbó pugui tornar ser esbatle; perquè en Mateu Gostí dugui es PP en es lloc que li pertoca, que no és altre quesa batlia de Sant Llorenç; perquè na Jerònia sigui sa primera bailesa de Sant Llorenç ipugui fer una bona feina; perquè n'Antoni Cuc mantengui es resultats de s'altra vegadai demostri que tampoc no ho ha fet tan malament; perquè en Tomeu Bovet aconsegueixies seu màxim objectiu: ésser es batle; perquè en Miquel Falera faci veure an en Candíasque es poble li fa costat i que s'han equivocat de dalt a baix; perquè en Mateu de SonGarrió pugui continuar posant es seu poble a nivell europeu; i, en fi, perquè en Ramond'es Forn aconsegueixi entrar.(Tatxau lo que no vos interessi).

Josep Cortès

Cultura popular Flor de Card-17- (85)

Abril

Dia 1: sant ValeriFou pastor des que tot just caminava,

i d'ací que els rabadans el venerassin itenguessin per patró. Com que no sabialletra, s'enginyà a apuntar-se coses queli convenia saber fent talls i osques ambel ganivet damunt el gaiato, i així va in-ventar com una mena d'alfabet de rat-lles i signes que ha perdurat fins ara en-tre pastors per apuntar-se damunt delbastó el nombre de caps de ramat, comtambé altres signes, sobretot de caràctercalendàrio.

Dia 2: santa María EgipciacaLes dones de vida lliure la tenien per

patrona, i també era venerada pels gita-nos, perquè, segons tradició, era d'a-questa raça. Els gitanos tenen igualmentper patró a sant Manuel, un sant que,segons diuen, era gitano i molt escalato pla del darrera, condició física que ca-racteritza els gitanos; d'ací que la majo-ria es diguin Manuel.

Dia 9: santa CasildaLa tradició diu que era filla d'un mag-

nat posseïdor d'un gran nombre d'es-claus, i, en descobrir-se que era cristianafou sotmesa a martiri. Amb un ferroroent li van cremar les parts, d'ací quesigui tenguda per advocada contra elsfluixos de sang, el mal de la matriu i lesdolences femenines en general.

Hom creu que el dia d'avui va ressus-citar Nostre Senyor i que els qui neixenen aquest dia tenen certa propensió aressuscitar.

Dia 12: sant JuliSegons conta la llegenda aquest sant

era fill de família noble i distingida i vi-via enmig d'un luxe i una opulència exa-geradíssims. Déu el volgué confondre ili féu obrir els ulls a la humilitat i a lamodèstia; avergonyit del que fins alesho-res havia fet, va voler rebaixar-se fins algrau màxim dins de la societat, i es de-dicà a treure la comuna de les cases, pa-gant-la molt bé perquè la gent no rebut-jàs donar-la-hi, i ell la regalava als pa-gesos per tal que amb ella poguessinaugmentar els fruits de la terra. Ell fouel qui va descobrir la utilització dels ex-crements per a adob de les terres i elqui va establir el negoci de guardaem-prius, i per això el tenen per patró lesgents d'aquest ofici.

Dia 13: sant Joan de VallclaraDe molt jovenet, un dia que una puça

el picava i mortificava amb molta insis-tència, la va matar, però de seguida vapenedir-se de la seva acció, tant per nohaver sabut suportar degudament laprova de paciència que el cel li enviava,com per haver destruït una obra del divíCreador. Per purgar aquell pecat, va im-posar-se estreta penitència de pa i aiguadurant set anys i es deixuplinava set ve-gades cada dia.

Dia 14: sant ElmSembla que no ha existit. Als països

mediterranis veneren sant Erasme, oErm, que per evolucions més religiosesque filològiques ha incorporat la "t" delsant i ha convertit la "r" en "1" fins aesdevenir Telm.

Sant Erasme, en certa ocasió que estrobava a l'Àsia, tenia necessitat d'anara Itàlia i, com que no disposava de capembarcació, hi va anar a peu, per da-munt de l'aigua. Aquest prodigi féu quela gent de mar Pescollissin per patró.

Dia 14: santa BiduïnaHavia estat tintorera. Per do diví su-

cava les robes que volia tenyir dins d'uncossi d'aigua clara i les treia del colorque li convenia. Amb una mateixa aiguatenyia d'una gran varietat de colors mi-lers de peces de roba. Els tintorers l'ha-vien venerada per patrona.

DialoLa pagesia de la terra plana des del

dia d'avui comença a fer la migdiada,puix que fins ara el dia encara era mas-sa curt i calia aprofitar les hores de cla-ror. Per tal de fer saber als pagesosl'hora de tornar a la tasca tocaven lacampana de la son, a una hora que variasegons els indrets i egons els mesos.

Dia 20: santa Mariana VilalbaHavia estat passamanera i cordonera.

Per efecte del seu do divinal feia cor-dons sense roda, ni fil ni cap altra einani material. Li bastava moure els ditsper produir tant de cordó com desitjava,del gruix, llargada i color que més liconvenien.

Dia 25: sant MarcEl gremi dels mestres sabaters, sota

l'advocació de sant Marc, és el més an-tic de casa nostra, i qui sap si d'arreu.Les seves primeres ordinacions daten del'any 1209, és a dir, d'uns quants anysabans que les del gremi de sabaters deParís, que passa per ésser el més anticde tot Europa.

A Mallorca s'assegura que si es men-gen caragols el dia de Sant Marc homrestarà protegit per tot l'any del dolor.

Dia 27: sant Toribi de MogravejoL'invoquen les parieres perquè els a-

judi a tenir una hora ben petita. Tambéel reclamen els cecs, els coixos, els man-xols i, en general, la gent tolida i esguer-rada.

Dia 28: sant VidalHom l'invoca contra la impotència i la

incapacitat sexual. També és advocat pera tot mal de contagi i per a les epidè-mies.

Dia 30Hom creu que el dia d'avui marca el

límit màxim que pot trigar a venir el cu-cut; que l'any que no se l'ha sentit can-tar la diada d'avui, ja no vendrà, i que laseva absència assenyala la fi del món;puix que, segons la llegenda, a aquestocell, en ésser creat, Déu li va donar elcant més bonic i més graciós de totesles aus, i en donar-lo per llest, Déu li vapreguntar si estava content del seu do.El cucut, en to burleta, li va respondre:cucuuuuut! Nostre Senyor va indignar-se del mal comportament de l'ocell i elva condemnar a no poder dir mai mésaltra cosa, i alhora, el va castigar adesaparèixer abans de l'acabament delmón, i per això un any abans es morirantots els de la seva espècie.

Dia 30: sant PelegríEs molt venerat arreu de casa nostra.

Hom l'invoca per al mal de cames, pera les nafres i per al dolor en general imolt especialment per a les nafres pro-duïdes en pobres malalts que han depassar molt de temps al llit.

Les dones que desitjaven dominar isuplantar el seu marit reclamaven l'ajutde sant Pelegrí perquè les ajudas a po-sar-se les calces, com vulgarment es diu.

Del Costumari Catalàde Joan Amades

Publicitat Flor de Card -18- (86)

Ala nostra com unitat el Go ver n

Balear ha obert un camí per estar

més a prop de tots. Hem aportat

solucions per a un millor servici

d'ajuda al ciutadà, que feci

costat a les víctimes i pugui

proveir d'informació tant als

joves com a qualsevol persona

que pugui necessitar-la.

El Govern Balear juga fort per

l'avanç tecnològic i l'aplica en la

creació de centres informàtics que

ajudin a agilitar els processos

administratius.

Contribuïm a conèixer millor la rea-

litat de les nostres Illes i enriquim les

fonts d'informació estadístiques.

;od B1

mo-> ,

GOVERN BALEARmmiï

Literatura Flor de Card -19- (87)

Crònicad'un homenatge

|PÌ|

Em passejava per la capital de la pro-víncia (terme molt ben usat en el nostrecas, dissortadament) un dimecres, decapvespre. Em vaig topar amb una al.lo-ta que coneixia de no sé quan. Parlà-rem, ens distraguérem, arribàrem a l'ho-rabaixa. Bé, adéu, me'n vaig. Te'n vas?Véns? On? A un homenatge. Sí!

Devers les vuit i mitja (encara feiaclaror perquè arriba l'estiu) travessàremsemàfors, passos de zebra, observàremtothom. I el renou de cotxes que frissa-ven (sempre frissen, els cotxes, la gentocupada: els negocis, els anuncis, elsdiaris. I la família, els fills -encara queni tan sols es comuniquin-) ens acompa-nyava. Com el vent.

Arribàrem al lloc de reunió. El puntmàgic de l'encontre. L'espai que enscontenia. I no em retregueu que la pa-raula precisa sigui "teatre". No ho és,tanmateix. L'actor s'enamora, i riu, iplora, i ens ho fa creure, i ho creim; is'acaba l'espectacle, i anam a dormir.Però aquella habitació ampla es conver-tia en carrer, en finestra, en autobús, encamí de muntanya, o en banc davall unarbre.

Aquell qui rebia l'honor era amb nos-altres, ens parlava:

"Mallorca és un País increïble, situat al'edat mitjana. Encara, tot allò que escreu que és pecat es fa d'amagat".

"S'hi lluita pel benestar, i, tanmateix,no és gens tranquil. Volen guanyar do-blers, imiten, presumeixen, s'instaura unnou classisme".

"Les jerarquies socials, les lletres decanvi, l'església, tot destruït".

Digué poc dels nostres Països, o béperquè tot ja estava prou clar, o bé per-què els assitents no sabien geografia.

No hi pogué haver col.loqui obert

amb ell, el poeta, perquè es va fondre.La seva veu quedà marcada a una cintade cassette dia tres de juliol de 1980.Ara, només feia mesos que era mort, i,per ventura, ja reposava o batallava en"el Cel dels Llibres" (com digué un altrepoeta). Però l'havíem sentit tan de prop,com si fos a l'altra sala.

Érem una trentena. Dues hores reu-nits, que parlàrem d'ell. L'erudit de latribuna va anunciar la continuació del'acte. Jaume Vidal Alcover, poeta.

I la veu del creador tornà a rajar, co-mençà de bell nou. La sentírem així, pu-nyent: escolta el dolor de cada dia, con-templa que al teu voltant la gent plora,canta, somriu o estima. "L'amor t'empar,l'amor t'aculli i que ell et doni la vida itant, que, quan la vida t'abandoni, encaraet resti, i per sempre més, l'amor!". NaNúria Candela ens va regalar la paraula,l'herència de l'home: la lletra escritaprengué cos i sortí per la seva boca.

Ens va arribar ben endins, com calia.Adéu, adéu, fins demà.

La premsa castellana de Palma no endigué res, de l'acte -aquest heretge!-. Sino sabeu qui és, si no l'havíeu sentitanomenar mai, preocupau-vos-ne, ara.Ara ja sereu culpables de no conèixer-lo, i perdonau-me.

Aquesta crònica és el resum persona-líssim del primer acte d'homenatge aJaume Vidal i Alcover, organitzat per laUniversitat de les Illes Balears, i ques'ha començat a celebrar avui mateix,dia vint-i-quatre d'abril de 1991, en laprimera part (primavera-91)

Pere J. Santandreu Brunet

ObjeccióLa prestació social substitutòria

Una vegada declarat objector, com ésnormal, quedaràs exempt del servei mili-tar, i et veuràs "obligat" a realitzar unaprestació social substitutòria, consistenten activitats 'utilitat pública que no re-quereixin la utilització d'armes, ni supo-sin dependència de cap institució militar.

Els sectors on es poden desenvoluparaquests serveis o activitats són:

-Protecció Civil.-Conservació del medi ambient i de la

natura, i millora del medi rural.-Serveis socials, en àmbits com pro-

tecció de menors, toxicomanies, minus-valies, tercera edat, infància, minoriesètniques...

-Serveis sanitaris.-Cooperació internacional.-Altres activitats, obres o serveis que

siguin d'interès general.La prestació social es realitzarà pre-

ferentment en entitats depenents del'Administració Pública, però també espodran realitzar en entitats no públiquesque reuneixin les següents condicions:

-Que no tenguin finalitats lucratives.-Que serveixin a l'interès general de

la societat, i en especial als sectors mésnecessitats.

-Que no afavoreixin cap opció ideolò-gica o religiosa concreta.

La duració del període d'activitat dela prestació social actualment està fixadaen 18 mesos, que és l'extrem mínim quepreveu la llei, almenys fins ara. Estàprevista la reducció de la durada pertots aquells objectors majors de 28 anys.

Els objectors, durant el període d'acti-vitat, realitzen tasques i funcions de talmanera que no incideixin negativamenten el mercat laboral; és a dir, cap objec-tor, en teoria, pot prendre el lloc de tre-ball a ningú.

També durant aquest temps els objec-tors gaudeixen dels mateixos "drets" quetenen els soldats que estan en files; re-muneració econòmica (mil i pico depessetes mensuals), alimentació, sanitat,seguretat social, i el dret de reserva dellloc de feina que havien ocupat abans dela seva incorporació al període d'activi-tat de la prestació social.

L'organisme encarregat d'adscriureels objectors a una entitat concreta ésl'Oficina per a la Prestació Social delsO. de C., i té en compte els interessos icapacitats dels objectors.

J.GJ.

Gent de la nostra gent Flor de Card -20- (88)

Mn. Salvador Galmés

D'entrada vaig sentir un cert agraï-ment íntim envers en Josep, sempre a-tent i suggèrent per tal de poder treuremensualment aquesta revista, per haver-me recordat que aquest mes, dia 25, escomplia el quaranta aniversari de lamort de Mn. Salvador Galmés, i que eraimmillorable ocasió per treure'l a Gentde la nostra gent.

Però resultà com una caponada degall. Just haver penjat el telèfon em vaigplantejar: Bé, i ara què? Què en puc dirde Mn. Galmés?

Parlar de la seva vertent intellectualresultaria atrevit i pedant. Mai no m'a-treviria a completar el que els seus con-temporanis o Josep Maria Llompart oGabriel Janer Manila han publicat d'ell.I encara manco a les publicacions deri-vades de la tesi doctoral de Pere Rosse-lló Bover o a les dels lul.listes.

Tampoc no puc recórrer al fàcil camíde la recordança o de les petjades infan-tils, car quan ell va morir jo solamenttenia dos anys.

I la seva vertent personal?, el seu con-tacte amb la vila?...

Les opinions ens semblen una nebulo-sa mediatitzada per la seva fortor de ca-ràcter, pel fet d'ésser Es capellà Capino.

Amb tot això pens en la significançade les anècdotes que conta la gent. Unareferida a la llengua. Ell sortia de missa,i just davant Sa Rectoria es topà ambunes al·lotes que portaven un ram deroses a l'església. Bon dia tenga, donSalvador, què li pareix aquest ram de ca-pullos? Que no troba que són guapos?digué la més oberta; i ell respongué: Síque ho són hermoses, però encara ho se-rien més si les diguésseu poncellesl

I una altra referida a la seva laborio-sitat. Es capellà Capirró, saps què feia?Quan era vellet tenia una espècie de ma-laltia que feia que els muscles de les par-pelles no tensassin la pell i així els ullss'aclucaven sense voler. Per poder llegir oper dir missa s'aferrava, amb una tiretad'esparadrap, la parpella a la cella i aixípodia treballar.

Laboriositat i amor potser són els dosparàmetres que marquen la seva exis-tència. Laboriositat per estudiar i trcba-lar Amor a la terra, a la gent, a la llen-ua i a la personalitat de Ramon Llull ila seva significança.

* - • *»v -*- -JL

gB•- ·*w* +.'-... J. l

•ï •• *_, '^v»..

I també pens en la vergonya que re-presenta el fet que no m'adonés de laseva existència fins que vaig ésser mes-tre i feia escola a un pöblet de migjorn,on una colla de capellans em possibilita-ren el coneixement de la nostra llenguai cultura.

La sang em puja als polsos. I la indig-nació, no exempta de mala bava, vessaenvers els meus mestres i professorsque, absorts en temes importants perme-tessin que passas tôt l'ensenyament pri-mari, i el batxillerat elemental, i el su-perior, i els estudis a l'escola Normalsense tenir notícies de l'existència de

l'il.lustre llorencí.Certament, i es miri com es miri, re-

sulta una majúscula vergonya.

Després vendria el Club Card i la se-va potenciació: el pòster psicodèlic enblanc i negre realitzat per en Josep a laparet del local social; la compra i relec-tura de les seves obres, el nom a la re-vista local, la dramatització amb terese-tes de la Flor de corritxola a la plaça, il'homenatge de l'any 74, que possibilitàun redescobriment de la seva figura anivell de tota l'illa.

L'altre dia, encara no fa gaire, ens ço-

Poesia Flor de Card -21- (89)

mentava el Dr. Gabriel Janer l'empentaque representà aquella Setmana Cultu-ral de cara al redescobriment de Mn.Galmés. I aba també ho reconeix PereRosselló a L'obra de Salvador Galmés iSanxo. De llavors ençà s'han reeditat lesseves obres, en Pere Rosselló ha enlles-tit una tesi doctoral... gairebé sols faltaaquell monument a la carretera que ensrecomanà Mn. Baltasar Coll i la restau-ració encara possible del Pou Vell.

Però, sens dubte, el millor homenatgepersonal que hom pot realitzar a nivellparticular, és la lectura o relectura deles seves obres. Deleitar-se amb el seullenguatge, plàstic, acurat i alhora as-sequible. Analitzar la vida rural que des-criu i que reflexa l'existència, els rites iels costums de tots els llorencins que te-nen més de cinquanta anys.

Guillem Pont

Gabriel Celaya

Gabriel Celaya, pseudònim de RafaelGabriel Mugica Celaya va néixer a Her-nani (Guipúscoa) l'any 1911. Cursà elbatxillerat a Sant Sebastià i la carrerad'enginyer industrial a Madrid. La sevaestada a la Residència d'Estudiants foudecissiva per a la seva formació. L'any1935 publicà el seu primer llibre i pocdesprés obtingué el Premi del CentenariBecquer. El 1946 coneix Amparo Gas-tón, la que seria la seva dona, i amb ellafunda l'editorial de Poesia Nord, a laqual apareixen els seus primers llibres iles traduccions de Rimbaud, Rilke, Elu-ard i Blake. El 1956 es trasllada a Ma-drid per dedicar-se Íntegrament a la lite-ratura. La seva extensa bibliografia com-prèn més de 85 llibres de poesia, narra-tiva, assaig i teatre. Ha obtingut, entred'altres premis, el de la Crítica (1956),l'internacional Libera Stampa, a Lugano,Su'issa i el també internacional Etna-Ta-ormina (1968), a Italia.

El mes passat morí, i Flor de Cardvol aprofitar l'avinentesa per recordar-lo publicant un dels seus poemes mésconeguts: La poesía es un arma cargadade futuro.

LA POESIA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO

Cuando ya nada se espera personalmente exaltante,mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,fieramente existiendo, ciegamente afirmando,como un pulso que golpea las tinieblas,

cuando se miran de frentelos vertiginosos ojos claros de la muerte,se dicen las verdades:la bárbaras, terribles, amorosas crueldades:

se dicen los poemasque ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,piden ser, piden ritmo,piden ley para aquello que sienten excesivo.

Con la velocidad del instinto,con el rayo del prodigio,como mágica evidencia, lo real se nos convierteen lo idéntico a sí mismo.

Poesía para el pobre, poesía necesariacomo el pan de cada día,como el aire que exigimos trece veces por minuto,para ser, y en tanto somos, dar un sí que glorifica.

Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejandecir que somos quien somos,nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.Estamos tocando el fondo.

Maldigo la poesía concebida como un lujocultural por los neutralesque, lavándose las manos, se desentienden y evaden.Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.

Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufreny canto respirando.Canto y canto, y cantando más allá de mis penaspersonales, me ensancho.

Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,y calculo por eso con técnica que puedo.Me siento un ingeniero del verso y un obreroque trabaja con otros a España en sus aceros.

Tal es mi poesía: Poesía-herramientaa la vez que latido de lo unánime y ciego.Tal es, arma cargada de futuro expansivo,con que te apunto al pecho.

No es una poesía gota a gota pensada.No es un bello producto. No es un fruto perfecto.Es algo como el aire que todos respiramosy es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.

Son palabras que todos repetimos sintiendocomo nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.Son lo más necesario: lo que tiene nombre.Son gritos en el cielo y, en la tierra, son actos.

Batec Flor de Card-22- (90)

Art

Joan Ramis

A altres números d'aquesta mateixarevista ja hem tengut l'oportunitat deparlar de Joan Ramis, que darreramentviu als Estats Units per millorar la sevaformació artística, i també exposar la se-va obra.

Dia 3 d'abril el diari Ultima Hora, ala secció d'art, va fer un escrit referenta l'obra de Joan Ramis, però des d'aquívoldríem corregir un error, sobretot pelque fa referència al "jove pintor mallor-quí -de Manacor-" en lloc de dir de SantLlorenç. Es veu que aquest corresponsalno ho sabia prou bé.

Cal destacar la participació de l'obrade Joan Ramis al The San FranciscoMuseum, que a més a més ha estat sel-leccionada per a la propera fira inter-nacional d'art de Chicago.

També volem destacar que ha estatentrevistat per la ràdio més importantde parla hispana de Califòrnia i pel ca-nai 44 de TV de Sani Francisco. Degutal seu gran èxit de participació a l'ex-posició, aquesta s'ha hagut de prolongar.

En aquests moments en Joan Ramisés un dels joves valors de més impactedins la nova generació que presenta l'artcontemporani.

Pepe Dagnino

En pogut saber que en Pepe ja tébastant enllestides ses escultures pelpasseig Colom de Cala Millor, provad'això és que l'altre dia ja va éssercol·locada la primera davant l'hotel San-ta Maria. Es la primera escultura en totel terme municipal de Sant Llorenç. Es-perem que l'Ajuntament doni suport aaquestes obres d'art i que qualque diatambé poguem gaudir de tenir-ne unadins el nucli urbà.

Tomeu Caldentey "Pinxo"

Un dels esdeveniments d'aquest mesha estat que en Tomeu Pinxo ha partici-pat en el Concours Nationaux et Interna-tionaux de Gastronomie Française.

Acompanyat del Sr. Toni Pinya i delSr. Joan Miquel Marroig, professors del'escola; d'un professional del món gas-tronòmic, en Joan Romero, del restau-rant Xoriguer; i d'un company seu queconcursaria com a barman, partí cap a

'maM

França el dia 10 d'abril, dimecres.Dijous s'ambientaren, es relaxaren i

es concentraren dins la vila del nord deFranca de Le Tonquet, situada a tres-cents quilòmetres de París. Divendres, ales 7.30 del matí, començà el concurs.Tothom havia de presentar un plat quetengués per base piteres de pollastre.

En Tomeu presentà: Rodets de piterade pollastre, farcits amb discusso, ambuna salsa d'ametles. Degué ésser mel.

El concurs durà quatre hores i tots elsparticipants demostraren que posseïenun gran nivell.

Dissabte es va fer la Gala des ToquesBlanches, on es donaren els premis i sesaberen els guanyadors. Els tres primersllocs foren per a dos francesos i un ita-lià. Els altres concursants reberen untrofeu i un diploma. El barman de l'ins-titut d'en Tomeu, el Juniper Serra, que-dà en tercer lloc.

Apart de les activitats gastronòmiquesferen un parell d'excursions, es passeja-ren i fins i tot anaren a fer voltes en unaavioneta.

Malgrat això ens diu en Tomeu queno ens hem d'enganar, que la cuinafrancesa no és tant com ens la pinten.Hauríem d'aprendre a respectar moltmés la nostra cuina, a apreciar-la i aconsiderar molt més la nostra culturadel que ho feim.

Guillem Nadal

Aquesta vegada és notícia, no per unaexposició, sinó perquè a començamentsdel mes d'abril va partir cap a Berlin onhi residirà durant tres mesos. El seu

4É

marxant ha volgut que fessin un inter-canvi amb un altre pintor i s'han deixatels tallers. Aquest senyor, que viu al seutaller de Son Servera, tendra l'oportuni-tat d'observar els diferents colors que lipot proporcionar la terra mallorquina, ien Guillem tendra l'ocasió de viure itreballar dins un Berlin, tan posat a larealitat mallorquina.

Aprontam aquestes retxes per desitjarel millor a aquests dos pintors i que l'es-tada els sigui profitosa. Sort!

Llibre

Dia 19 d'abril, dins el marc incompa-rable del castell/hotel dels Hams dePortocristo, es féu la presentació deltercer llibre Així és Manacor, editat peldepartament de Política Lingüística del'Ajuntament de Manacor. Aquest tercerllibre duu per títol El col.legf municipalRamon Hull i l'ensenyament mitjà. Hempogut saber que dins els més de trentacol·laboradors que han fet possible queaquest llibre es publicas hi ha dos llo-rencins que hi han fet feina. Són en Jo-sep Cortès i en Guillem Pont.

Encara que només hagin estat dos elsqui han col·laborat en l'edició d'aquestllibre, sabem que hi ha hagut molts dellorencins que han passat per aquestcentre escolar: quasi tota la gent que vacursar el batxillerat els anys seixanta hoféu en aquest centre.

Enhorabona i per molts d'anys als quihi han col·laborat i a tots els alumnesque passaren pel Ramon Llull.

Batec Flor de Card -23- (91)

Música

El dia de Pàsqua la nostra banda demùsica ens va oferir un concert en el ci-ne Rigai. Era la primera vegada que s'hifeia i tothom va quedar satisfet de la bo-na acústica que hi ha en el local.

El concert començà amb un pasdoble,Agárrate saxo, molt alegre i que va agra-dar molt. Després, l'obertura d'una obrade Wagner, Thannhauser, idealment ex-pressiva. L'obra tan coneguda La leyen-da del beso fou molt aplaudida. Dins lasegona part, la simfonia Rojales va ésserl'obra on es va veure el canvi que ha fetla banda en poc temps, ja que l'havientocada el primer any que hi havia el noudirector, Francesc Sapiña.

músics llorencins es varen desplaçar aterres valencianes a començaments delmes d'abril.

La majoria partiren dimecres, encaraque per motius laborals n'hi va haverque s'hi desplaçaren dijous i divendres,i tornaren el diumenge. Els més petitsde la banda s'allotjaren a les cases par-ticulars dels músics valencians, i els mésgrans anaren a un hotel del centre de lacapital. Aquest intercanvi seguirà la pri-mera setmana d'agost amb la visita delsmúsics valencians a Sant Llorenç.

Volem destacar d'aquesta estada aterres veïnes l'amabilitat dels seus ha-bitants, i també el recorregut que ensvaren preparar per conèixer aquellesterres. Visitàrem el Parc de Gullivert,el Palau de la Música i la ciutat nataldel director de la nostra banda, Cullera.

Després interpretaren una suite, acua-relas campesinas, i tot d'una després l'o-bertura Man of many parts, una obra a-mericana que sempre et sorprèn per lafalta d'una melodia tan pronunciadacom la de les obres anteriors, i amb unagran sonoritat. I per acabar l'himne aSant Llorenç, que poc a poc serà aprèspels llorencins.

Un concert molt treballat per partdels músics i, el més agradable i impor-tant, que hagi estat del gust dels oients.La banda de música va quedar molt sa-tisfeta pel nombrós públic que hi va as-sistir i espera que de cada dia agradimés la seva música.

Amb motiu d'un intercanvi musicalamb la banda de música de Paiporta, els

Les dues bandes donaren un concertconjunt a Paiporta, precedit d'un passa-carrers amb l'acompanyament de la Rei-na de la banda i les seves Musses.

En definitiva, tots contents i amb ga-nes de tornar-hi.

Setmana Santa

La manifestació més important d'a-quest mes de març en l'àmbit religiós icultural fou la commemoració de la Set-mana Santa, que es concretitzà en laprocessó de l'encontre el dia de Pàsquade Ressurrecció.

Els actes foren els de costum: oficisolemne amb lavatori dels peus als a-

pòstols i el vespre processó pels carrersde costum, amb la participació de lestres confraries amb els seus correspo-nents passos. El divendres es féu el da-vallament a l'església, i després la pro-cessó per uns carrers no acostumats.

El dissabte es va celebrar la vigíliaPasqual, on es beneïren les aigües bap-tismais, i la setmana culminà amb la pe-tita processó de l'encontre davant ca'nRamir per llavors seguir fins a l'església,on va tenir lloc l'ofici solemne del diade Pàsqua. Després la majoria de lagent berenaren de freixura, plat típicd'aquestes festes.

Telèfons

Ajuntament 56 90 03569200

Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97PA.C. Son Servera 56 71 68Ambulatori de Manacor 55 42 02Son Dureta 28 91 00Escola 56 94 83Bombers 55 00 80Creu Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46Funerària 52 60 53GESA 55 41 11Grua 55 03 44

Femeniasllistes de noces

objectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Publicitat Flor de Card -24- (92)

ííAWííííííííí;

llill*:i;i:Consum/r millor

<^

GOVERN BALEAR

Conselleria de Sanitati Seguretat Social

El millor que et podemdonar són aquests consells

M CONSELLS PER CONSUMIR MILLOR.

•Coneix els teus drets, així podràs elegir la qualitat que

mereixes en els productes i servicis.

•Defensar-te tu totsol és més difícil. Acudeix a les

associacions de consumidors. En el teu propi interès.

• No dubtis a reclamar si creus que el producte que has

comprat no compleix amb les condicions necessàries.

•Informa't bé en comprar, comprova els preus i estudia

prèviament diverses alternatives a l'hora de decidir-te

per una.

•Llegeix els contractes i negocia les condicions quan

firmis una compra important.

•No compris productes que no estiguin degudament

etiquetats.

•Acudeix a Direcció General de Consum, Oficines

Municipals d'Informació al Consumidor i Associacions

de Consum de les Illes Balears.

>.-,3,a

«£

*DIRECCIÓ GEHL DE COD5IIIII

El temps de març Flor de Card -25- (93)

r^Pressió

DireccióVelocitatmàxima enkm/h

% d'humitata les 13 h.

Temperaturamàxima

mínimaPluja l/m2

1035103010251020101510101005

tf807060

.50.403020109080706050403020403530252015105^»Ä—

-5fi'3

01 02 03

z^vr<¡v* -V—_

¿-f

—

f__

i-_

~

MMM

^

/

/

—j

=

•?••••H

fe

//

t

T"-

j

Si•UHI

ipi

(U 05

-«<-•*

60 07 (W 09 K) 11 12 n l - t

<^^/V-^^52N'̂ Í^JÓC_<« ^iH(imi/t »i1, / , ( í i

-

\

/

I1

p

— -

[il

\i

/*

«

\v

-

/"•_«•

O'J

PfflD'<«

r—

\V

/•

I

— *

=

!í=""•

•MH

Sruí.

Xi

- -;

•—"«MM

y-

M

xxü>

A

•̂<&.

•—«IBB

^/

yx^

—

it

•••M

MM

:

V&r.

}

/

r**i

—^

— —

^N

/

J

x

^'

••II»

r"—l

-- =

\\

\

I

/

-

^

-

./<~

|/^

-

m~*

¿r-

——^

^

15 16 17

ávxàv-s

/

?

J

~X

«~r

—•«o™

"X

1

Í_v/

•**

**s— — ̂

s.

i'\

-

---

í

X

/

i

t

*•-

t

18 1 < > 20 21

' » "* ' ^

/

-^»

1

75

e-

— >

|

—

^-~~

j|

—

~x

-*

1

—

-

-

*~"

•XU.

\

/>

ï-̂ *

=;—

Hk^

—

22. 23 24 25 26 27 28 29 30 31

ç/™^^**^^-^ -¿:£¿¿^

'.¿'S.',','. -.•':',•': '!':',':- "'

PotD'/

^\

2

|-

//

::=:

§£

0'5

^F R I

\

/'

l

/t

bk,

S^

2

a

tf

f

**.->•-

^'4

'̂

^

1

—

-

—

--

— i>>zñ

6

-

^— >

-

—

^•^_

----—

f=

-f

^-

1

-

j

s

__

-¿VMK

4' í

—

\

\vi—»»

U 1 !!!•

-—

?

—

,-.

—¿

•̂ ••i

MH

^.

S

x^

— _

±=25

——

«^H-

/

_

>•• •

•!=

K

K

•̂ ^

RESUM COMPARATIU

P£u/aTempeAöt^tuAa mãx-cmaTempeAö^tuAa minimaTzmpesiatuA.a m¿íjaTe.mp&iatuA.cL màx-twia m¿tjaTe.mpeAcutu.fia. minima m¿t/aTempe4^e^>G/ian'úGelaci ¿4Po ¿ó d'Acca.80-¿í.£4(/&£. max. c/e£ vznt

7990

53'624' 5

27 2 ' «--J2-1-

56

J99Í

Ì7'323' 5

37 37 7 ' 6t'41--/7

63

fx¿¿4 cíe ce£ ¿e/ièPxleó cíe ce£ nauo^a^:Viu de. c.e.1 cobert

101?

h

Estació de. Ca'n Xe¿c

6f 57 0

Amenaça de mort Flor de Card -26- (94)

Jaume Santandreu Ordinas, de mal-nom Jaume Cuixa, va néixer a Sant Llo-renç ara fa 58 anys. De jove va estudiaren es seminari de Requena, a València,i an es 24 anys va fer vots per entrarcom a frare liée a s'ordre d'es dominics.Després d'estar un temps per Barcelonava venir a viure a Manacor durant dotzeanys com a frare.

Però ses seves inquietuds no li perme-tien quedar més temps a un lloc on savida era massa fàcil i senzilla, se sentiamassa senyor, per lo que va demanar as'orde religiós per anar a Guatemala-selva. An es 35 anys partia cap allà i,juntament amb un altre dominic, s'ins-tal·laren en es poblat de Fray Bartoloméde ¡as Casas, situat en plena selva, on enJaume se movia dins tots ets àmbits.

Per ses bones relacions amb so gene-ral Lucas, que va ser president de Gua-temala fins l'any 82 -quan li pegaren uncop d'estat-, va aconseguir dur monitorsa través de sa cooperativa Indecap pers'ensenyament d'oficis an ets indígenes.Entre aquests monitors i tota sa pobla-ció construïren una església i posaren enmarxa sa construcció d'es poblat.

Per una altra banda aquesta coopera-tiva de l'església va muntar un dispen-sari i un forn, i es guany que tenien eldestinaven a cobrir ses necessitats de sapoblació.

Quan en Jaume venia a Mallorca, unavegada a s"any, passava per molts de po-bles i recollia aliments, medicaments,dobbers... per aquesta gent. Sa seva fa-mília mos comenta que quasi no podienxerrar amb ell de sa feinada que feiaquan era per aquí. Prova d'això és quearribava a s'aeroport de buit i se'ntornava ben carregat.

Una vegada integrat dins aquesta po-blació va rebre s'ordre de que es domi-nics havien de canviar de zona, ja que esconvent havia de ser ocupat p'es del Sa-grat Cor. El hermano Bartolomé, com lidiuen per allà, se trobà davant una si-tuació ben difícil: s'havia de decidir en-tre quedar a Fray Bartolomé de las Ca-sas i sortir de frare o continuar dins

s'orde. Se veu que pesaren més essentiments de tot lo que l'enrevoltava iva optar per abandonar ets hàbits.

Durant s'any que esperava sa dispensadel Papa va comprar un solar davantl'església per muntar un forn i un dis-pensari, amitges amb dos indígenes quehavia recollit de nins petits. Ara fa tresanys que va conseguir sa dispensa i seva casar amb na Chila Albino, de 27anys, i ja tenen dos fills i n'esperen unaltre.

Na Chila ha estat sa primera dona desa població que se va casar amb vestitblanc de núvia. Es una al·lota senzillaque no havia sortit mai d'es poblat, i vaanar per primera vegada a sa capitaldesprés de casada.

Sa família d'en Jaume mos contà loemocionants que varen ésser ses noces,i va demostrar que en Jaume és unapersona molt apreciada per tothom. A-quell dia p'es carrers només se sentia:"Hermano Pedro se casa!", "Hermano Pe-dro se casa!". Hi varen comparèixer unmilenar de persones per veure casars'hermano Pedro.

Fray Bartolomé de las Casas es un po-blet de 2000 habitants on sa vida ésmolt dura i ses comunicacions amb sospobles d'es voltants molt deficients. Co-ses que per noltros s'han convertit ennecessitats, per sa gent d'aquell poblesón uns luxes que només disposa unaminoria. En tot es poble només hi ha untelèfon i vuit televisors.

En Jaume és un d'es que pertanyen aaquesta minoria, ja que disposa d'unacasa construïda de pedres i bloqueis finsa sa meitat -la resta és de fusta-, un te-

levisor, un negoci propi de forner, uncamió i una farmàcia.

Es per totes aquestes coses que enJaume està considerat per sa gent d'allàcom una de ses persones més impor-tants i riques d'es poblat. Seguramentfou degut a aquestes circumstàncies queva ser amenaçat de mort. Es fets succeï-ren de sa següent manera:

Diumenge, dia 7 d'abril, de matí, enJaume i sa seva dona trobaren un escrit

L'anada a València Flor de Card -27- (95)

davall sa porta on li comunicaven que lidonaven 24 hores per dipositar 60.000quetzals (unes 900.000 ptes. aproximada-ment) damunt sa tomba d'un generalque havien mort en un atemptat. Si noho feien anirien matant es membres desa seva família d'un en un.

Lo primer que va fer va ser demanarconsell a un amic capellà, i després pre-sentar sa carta a un militar, ja que esque patrullen per dins es poble no sónpolicies, sinó militars, denunciant es fet.Ells dos li aconsellaren que fugis cap aCoban mentres se'n cuidarien d'avriguares cas. Segurament aquesta amenaça eraper motius econòmics, no polítics.

Es mateix diumenge vespre va telefo-nar, molt nerviós, an es seu germà An-dreu, que viu a Son Garrió, per contar-li es fets, i tot va quedar pendent d'unapròxima cridada. Sa situació, durant a-quest temps, va ser molt tensa per sa fa-mília i tots estaven pendents d'es telè-fon. Sa d'aquí va donar totes ses passespertinents per ajudar-li a sortir d'aques-ta situació, tant econòmicament com anivell de contactes amb sos organismescompetents: policia judicial, Ministerid'Afers Exteriors...

Dimarts, dia 9 d'abril, va cridar perinformar an es familiars sobre sa sevadecisió de tornar an es seu poble. Esseu cunyat, en Bernat Busco, li va oferirun pis, feina i ajuda per si volia venir aestar aquí, però ha pesat més s'encantd'aquest petit poblet situat dins sa selvade Guatemala i es fet de poder seguiramb so seu propi negoci.

Caterina Roig i Aina Simonet

Intercanvi debandes de música

La idea surt a rel de l'anada del nos-tre director a València després de fergestions amb la directiva d'aquella ban-da i consultar amb el seu director, amicsi nascuts en el mateix poble. Ens exposàla seva idea, que no era altra que anara fer un concert i un passacarrers con-juntament amb la seva banda, essentconscient de que el nivell de les bandesde la nostra illa és molt inferior al deles de València. Així, d'aquesta manera,no es notaria tant la diferència.

Però l'objectiu principal d'aquest in-tercanvi no era el concert, sinó la convi-vència dels jovenets de la nostra bandaamb els de Paiporta per viure durantuns dies l'ambient musical d'allà i conèi-xer València i els seus voltants.

La sortida dels jovenets seria dime-cres, dia 3 d'abril, amb el vaixell, i laresta sortiria amb l'avió el divendres dematí. El total del grup seria de 75 per-sones, ja que el nostre balle i la sevadona també en formarien part. La tor-nada, el diumenge vespre, en vaixell, perarribar a Sant Llorenç el dilluns a les 3del capvespre.

El viatge dels nins va ser prou agrada-ble, i l'acollida per part de la gent dePaiporta que els estava esperant, foumés grossa del que ens esperàvem.

Els nins s'allotjaren a cases de fami-liars dels músics i tot d'una s'integrarendins l'ambient d'aquell poble, llevat d'al-gun problema a l'hora d'hospedar-se

que quedà resolt en poc temps. La restade l'expedició s'hostatjà a un hotel deValència.

Els dies estaven programats. El dijousels joves visitaren les murades de Sa-gunt; el divendres, ja tots junts, anàremal parc infantil; el capvespre, a les 6, te-níem una recepció a l'Ajuntament peròa darrera hora es va suspendre; a les10.30 del vespre férem un assaig totsplegats que durà fins a les 2.30 de lamatinada; el dissabte sortirem a les 10en direcció a Cullera, on visitàrem l'er-mita, per després baixar al poble i veuredesfilar les dues bandes juvenils i el lo-cal on assaja la banda. El dinar fou a unrestaurant de Cullera, juntament ambles bandes i els familiars dels músics. Ales 7 del capvespre hi hagué una con-centració al local social de la banda peranar desfilant tots plegats fins a la plaçaMajor, on donàrem el concert.

La primera part del concert la dirigíen Francesc Sapiña i la segona el seudirector. En el descans hi hagué un in-tercanvi de plaques per part dels respec-tius presidents. Una vegada acabat ensdesplaçàrem fins a l'escola, on sopàremtots plegats.

El diumenge els grans agafaren dialliure i els nins, el capvespre, tenguerenuna festa de comiat, durant la qual ten-gueren ocasió de provar els bunyols va-lencians i una bona xocolata.

A les 9 del vespre els grans ens des-plaçàrem fins al moll i al poc temps ar-ribaria la resta del grup, acompanyatspels familiars i els músics de Paiporta.Al final hi hagué besades per a tothomi llàgrimes d'emoció ben a voler.

Ha estat una experiència molt agrada-ble i positiva, que esperam repetir enaltres ocasions.

Només ens queda donar les gràcies ala directiva, familiars i a tot el poble dePaiporta en general, pel seu comporta-ment durant l'estada de tots nosaltres alseu municipi.

La segona part d'aquest intercanvi laveurem realitzada amb la visita que ensfaran a Sant Llorenç probablement en elmes d'agost.

Rafel MelisPresident

Monarquia/República Flor de Card -28- (96)

1931, 14 d'abrilCom que dia 14 d'abril va fer 60 anys

que va entrar la República, hem cregutque era una data prou oportuna com perfer una xerradeta amb l'amo en Nofre Sò-cies, a fi de que ens explicas com va viureSant Llorenç aquell canvi tan significatiu.L'amo en Nofre va ésser el baile del po-ble durant quatre anys i mig -del novem-bre de 1931 fins al març de 1936- i, comsempre, ens va atendre de molt bon gust.

Com recordat! aquells dies?Dia 12 d'abril, dos dies abans d'es

canvi, havíem tengut eleccions munici-pals arreu de tot s'Estat. En aquelltemps es Consistori llorencí també teniaonze regidors, com ara, però amb sa di-ferència de que n'hi havia set per SantLlorenç i quatre per Son Carrió. Cadapoble triava es seus i després, entre tots,feien es batle.

Abans de ses eleccions, com era s'am-bient d'es poble?

No gaire bo. Es lliberals tenien sapart grossa durant sa dictadura d'en Pri-mo de Rivera i es batle era en Joan deSes Planes. Per fer-se propaganda vacondonar es consum -que era s'impostmés gros que se pagava- per tot un anyi el va regalar an es poble.

N'Aznar, es darrer president monàr-quic, va convocar eleccions municipals inoltros mos presentàrem com a lliberalsi ets altres com a conservadors. Noltrostreguérem sis regidors a Sant Llorenç iun a Son Carrió, mentres que es conser-vadors en tregueren un aquí i tres a SonCarrió. En total es lliberals tenguéremmajoria per set a quatre.

Vos presentàreu com a republicans?No. Llavonses no existien a Sant Llo-

renç. Va ser després de ses eleccionsque mos tornàrem presentar com a re-publicans de centre.

0 hi va tornar haver eleccions?Sí. Digueren que no havien estat així

com toca, les anul·laren i les tornarenconvocar. Mos tornàrem presentar esmateixos,! treguérem es mateixos resul-tats. S'única diferència és que mos ha-víem canviat es nom: es conservadors sedigueren Societat Republicana i es llibe-rals Republicans de Centre.

1 dins sa vostra llista hi havia mo-nàrquics?

Sí. Tots ho érem.I llavonses vos féreu republicans?Sí.Hi havia gens d'ambient anti-monàr-

quic p'es poble?

Hi havia un grupet, però era tan petitque sols no ho paga parlar-ne.

I no se va presentar aquest grupet?Alguns s'anearen a sa llista d'es con-

servadors. Sa lluita era entre es lliberalsi es conservadors.

Es canvi de sa monarquia a sa repú-blica va ser pacífic?

Sí, aquí no hi va haver gens de trull.Noltros treguérem majoria i pactàremque en Joan de Ses Planes seria es bat-le, que ja ho era en temps de sa dicta-dura, però ell tenia un contracte ambs'Ajuntament per donar s'enllumenat anes poble i això era incompatible amb uncàrrec públic. Se va estimar més quedar-se amb s'electricitat i va renunciar a sabatlia, de manera que el va succeir l'a-mo en Tomeu Capirró, fins que va teniruna mica de soscaire i també va renun-ciar. Tornàrem fer votacions i en BernatCarbó, que era d'es conservadors, estavatan segur que sortiria elegit que quanllegia ses paperetes sempre deia es seunom, maldament no hi estàs apuntat.Quan les revisàrem vàrem veure que ha-via dit mentides i que era jo es qui haviatengut més vots, i vaig sortir elegit.

Quin temps fóreu batle?D'es novembre del 31 fins an es març

del 36, que me deslluïren.I l'Església, com va veure es canvi de

sa monarquia a sa república?No gaire bé. Es Consistori, com a ins-

titució, va deixar d'assislir an ets actesreligiosos.

L'amo en Nofre Sòcies,batle de Sant Llorençdurant gairebé totel temps que laRepública vaestar en pau.

I es jutjat?Es jutjat va anar bé, perquè per pri-

mera vegada vàrem fer unes votacionsper elegir es qui havia de fer de jutge.

I ses escoles, quin canvi feren?No en feren massa perquè en aquell

temps estaven molt enterra, però com-pràrem es solar per fer-hi una escola,que és es mateix allà on estan ara. Unany destinàrem 4.000 ptes. a comprarmaterial i mobiliari nou, i això que s'A-juntament només tenia un pressupost de40.000 pts. En es carrer Major, veïnatd'es cine Rigai, muntàrem una bibliote-ca per ses nines, que, per cert, es tempsd'es moviment desaparegueren tots esllibres.

Quants d'empleats tenia s'Ajunta-ment en aquell temps?

Es secretari, un saig i quatre zela-dors, dos a Sant Llorenç i dos a SonCarrió.

/ aquí acabàrem sa xerrada. Moltesgràcies i fins a una altra.

Guillem Quina

Gastro..."mania" Flor de Card -29- (97)

Després de la primavera i de podercontemplar tots els arbres fruiters ambflors, paisatge agradable pel seu aroma,color i bellesa, aquests arbres es prepa-ren per rebre el fruit. Moltes famíliesd'aquest poble, dins el seu corral o altrast de prop de caseva, hi tenim qual-que arbre que ens dóna fruit. Volem de-dicar aquest mes a parlar de les fruites:com i quan s'han de menjar, com cui-nar-les, com aprofitar el seu suc, etc.

DefinicióDietètica: Propi de la dieta. Aplicació

de la higiene a la prevenció de les ma-lalties, principalment en el que es refe-reix a alimentació.

Consells sobrela fruita

* Menjar la fruita tota sola, és a dir,que no es mengi com a postres, perquèté un procés digestiu més curt que elsaliments cuits i, a més, abans de digerir-se fermenten.

* Consumir les fruites dins la sevatemporada, perquè és quan tenen elpunt de maduració millor i per tant con-tenen totes les seves propietats, a mésde ser més barates.

* Consumir productes de la pròpiaregió on viu cadascú, perquè sempreexisteix una relació directa entre allòque la terra produeix i els seus habi-

tants.* Per altra banda, els mercats ens o-

fereixen tota una sèrie de fruites tropi-cals i exòtiques, ja pel seu color, la sevaforma, el seu sabor... que ens impacteni fan que la nostra curiositat ens porti alseu consum. Però pensem que pel fetd'esser de fora no són millors que mol-tes de les nostres fruites. Caldria assa-borir-les dins el seu marc geogràfic perveure en l'estat en què nosaltres les re-bem.

* Aquí teniu una relació de les fruites,clasificades segons el seu grau d'acidesa:

Fruites semi-àcides: albercoc, cirera,figa, melicotó dolç, pera, poma dolça(golden), pruna dolça, fraules, "frambue-sas".

Fruites àcides: pinya, llimona, taronja,melicotó àcid, poma àcida, pruna àcida,raïm àcid.

Fruites dolces: plàtan, dàtil, figues se-ques, panses, raïm moscatell i albercocsi melicotons secs.

El meló no entra en cap d'aquestescategories, no combina amb cap ali-ment. S'ha de menjar totsol, sinó és in-digest.

Es poden mesclar les fruites àcides isemi-àcides, però és millor menjar lesque pertanyen a una mateixa categoria.

ReceptaAquí us presentam la recepta d'una

beguda que ens pot servir molt bé al'hora de preparar un buffet. Es una so-lució per no haver de tenir tanta varietatde begudes.

Kaipirinya

Ingredients:

* Una botella de rom blanc(per exemple, Bacardí)

* El suc de 2 kg de llimones* 2 kg de llimones* 1 kg de sucre*Gel

Prepararem aquesta beguda unes qua-tre hores abans de servir-la. Mesclaremlo primer de tot el sucre amb els 2 kgde llimones tallades a trossets; desprésd'una hora hi afegirem el rom i el sucde les llimones, i en darrer lloc, unes 2hores abans de servir-lo, hi posarem u;1

paquet de glaçons (si volem rebaixarmés el seu contingut d'alcohol tambén'hi podem posar un altre).

SuggerimentsVet-aquí tres suggeriments per fer les

ensalades de fruites fresques:a) Rom negrita i unes gotes de mar-

rasquino.b) Conyac, kirch i grossella.c) Apricot brandy i unes gotes de gi-

nebra.Combinació per al meló:a) Wodka i Royal Kitb) Ginebra i marrasquinoc) Kirch i Apricot brandy.

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Si lleu.. Flor de Card -30- (98)

MOTS CREUATS

I 2 9 IO II 12

Horitzontals: 1.- Depressió en el fonsdel mar. Antiga forma de poesia religio-sa lirica o dialogada. 2.- Petit instrumentde vent de terra cuita, de forma ovoide,amb vuit forats que es tapen amb elsdits. Juntar. 3.- Mamífers rosegadors.Gos. Símbol del tàntal. 4.- Al revés, ésla mateixa definició del número tres, ensingular. Xerrar. 5.- Digne d'ésser dela-tat. Terminació verbal. 6.- Individu per-tanyent a la raça que parlava la llenguade què són prolongaments les llengüesanomenades indoeuropees. Article inde-finit. Aliment. 7.- Cinc-cents. Semblant.Donar. Nom de lletra grega. 8.- Supe-rior d'un monestir. Dit del que poda. 9.-En els quatre buits següents, vocals iconsonants, però cap d'igual. Déu egip-ci. Violenta irritació contra algú. 10.-Terminació verbal. El començamentd'una riada. Mossegada. Consonent. 11.-Acció de riure. Dues-centes. Vocal. 12.-La part del membre inferior que va desdel genoll al peu. Símbol del sofre. Nomde lletra. Cinquanta.

Verticals: 1.- Túnel. Símbol del iode.Consonant. 2.- El qui guarda les oques.Pelussa que cobreix els botons de certsvegetals, serrell que tenen alguns arbrescom l'alzina o el castanyer. 3.- Nombrede naixements en una població i en untemps determinat. Terminació verbal. 4.-Garbell d'espart o jonc que serveix pera porgar el gra a l'era. Aturar un movi-ment. 5.- Rínxol. Teixit de seda o cotó,de malla reixada, fet amb tres sèries defils que fan successivament, un, d'ordit idos de trama. Color morat clar. 6.- Alrevés, pronom. Ben aprop l'un de l'altre.Símbol del fòsfor. Article. 7.- El qui dó-na l'úlrima mà a una cosa. Campió. 8.-Cinquanta. Condiment. El primer home.9.- Ocell. Malaltia crònica. Joc que es

juga amb daus i un cartó on hi ha dibui-xades formant una espiral seixanta-trescases numerades. 10.- Corromp o subor-na algú amb diners o presents. La pri-mera làmina circular de matèria plàsticaper a l'enregistrament i la reproducciófonogràfics. 11.- Cada dia. Aprensió quehom té que li esdevengui algun mal.Consonant. 12.- Terminació verbal. Con-sonant. Encès d'ira.

SolucionsHoritzontals: 1.- Fonerà. Lauda. 2.- O-

carina. Unir. 3.- Rates. Ca. Ta. 4.- Atar.Rallar. 5.- Delatable. Ir. 6.- Ari. Una.Pa. 7.- D. Tal. Dar. Pi. 8.- Abat. Poda-dor. 9.- Otul. Ra. Ira. 10.- Ir. Ria. Mos.D. 11.- Rialla. CC. A.-12.- Garra. S. A.L.

Verticals: 1.- Foradada. I. G. 2.- Oca-ter. Borra. 3.- Natalitat. Ir. 4.- Brera. A-turar. 5.- Ris. Tul Lila. 6.- An. Ran. P.Al. 7.- Acabador. As. 8.- L. All. Adam.9.- Au. Lepra. Oca. 10.- Unta. A. Disc.11.- Diari. Por. L. 12.- Ar. R. Irada.

BROU DE LLETRES

Veiam si no sereu capaços de trobares noms d'es candidats a bâtie a seseleccions municipals.

Demografia

NOCES

Jesús Ma Rupérez Polo i Maria IsabelDuran Sureda feren l'esclafit dia 6 aSant llorenç.

En Jaume Adrover Garnies i na Cata-Una Soler Caldentey es casaren dia 21a Sant Llorenç.

Que tot els sigui enhorabona!

NAIXEMENTS

En Pablo Manuel Braun Wagner neixa Son Carrió dia 25 de març. Es fill d'enHeinrich i na Marion. Salut!

A B C L J S O B E P P BM I Q U E L V A Q U E RA D E O R X T R S R B AT H F S O I Z T A N A IE G G P N H D O I A R LU I K I I N D M D E T SD J O J A O S E T S O OO L S K M R T U O L M RM M N A E Q X M E T E GE N A O S P R E S I U IN A S T Q B E S A N P UG I I E U E C T F G O PE U N N I T A R I H N UO N O B D O E E J K T EU M T R A M O N P O N TR A N N N N A C O L M AE T A R D I B D P Q N M

DEFUNCIONS

En Jaume Estelrich Sansó morí aSant Llorenç el dia 7. Tenia 86 anys.Que el vegem en el Cel.

N'Antònia Mesquida Suarez, viuda,morí a Sant Llorenç dia 12 a l'edat de91 anys. Al Cel sia.

N'Aina Fullana Jaume, viuda, morí aSant Llorenç el dia 13 del mes passat.Tenia 79 anys. Descansi en pau.

N'Antoni Galmés Servera, viudo, morídia 17 a Son Carrió. Tenia 74 anys. Queel vegem en el Cel.

Maria Galmés

r "véu 46b£60R eoe s¡ APLEC/\í?U(=bT Otie NO ¿ftP R££>0i£>fl£i>A Pi./\f*\...

La guerra del Golf Flor de Cani-31-(99)

Dolor

El pes de cent mil morts ens ofega elcor i ens indignem, ens angoixem, cri-dem, protestem, jutgem. Després aquestmoment passa i la vida diària ens arros-sega a la seva petitesa. Hem vist esceneshorroroses, hem vist escenes asèptiquesd'atacs de precisió. On comença l'hor-ror? No comença un dia determinat, enun lloc determinat. Està en el pensa-ment no matisat per l'amor. Està en elsentiment no matisat pel pensament. Laguerra no acaba un dia determinat. Hiha mils d'homes als quals s'ha fomentatl'agressivitat i el menyspreu vers altreséssers humans. Es fomenta l'odi entreraces, entre pobles. A casa, entre coi-xins, sentim menyspreu per tal o qual idesitgem que rebi una lliçó. Hi ha mi-lers de tècnics, de científics, de psicòlegsque treballen directament per a la in-dústria de la mort, i el treball de moltesaltres persones també l'aprofiten. Noens justifiquem amb arguments de psi-còlegs, d'assessors d'imatge al servei dedubtosos senyors. La guerra la fem totsen un món injust, en el qual el nostremàxim motor és arribar a ser qualcú,encara que per aconseguir-ho haguemde tancar els ulls, encara que haguemde tancar una part de nosaltres matei-xos. També nosaltres intentem aconse-guir la nostra seguretat entrant a serviren la cort d'un gran senyor, esperantmés o menys inconscientment que si escarreguen a qualcú no serà a nosaltres,que ja haurem aconseguit sortir del cer-cle fatal de víctimes.

Cent mil morts.Reaccionem. Es el moment de fer

qualque cosa, de no permetre que lanostra lluita diària acalli el dolor tràgicdels altres. Què podem fer? En primerlloc, pensar. Hem vist, literalment, unaguerra. N'estem realment informats? Lapropaganda i les consignes han substituïten gran part la informació; la grandilo-qüència ha substituït el raonament. Sa-bem que empreses de tal o qual paíshan fornit armes però, tenen realmentnacionalitat les grans empreses, amb ca-pitals mòbils inter-empreses i inter-na-cions? Hem presenciat realment unalluita entre nacions? Una lluita entre elbé i el mal? Els dos bàndols així ho hanpresentat, els dos bàndols han volgutposar Déu, que és amor, del seu costat.Cent mil morts i la terra ferida. Hemvist una lluita per l'hegemonia mundial,

inclus espacial -un estat ha augmentaten el pressupost nacional les partidesdestinades a la guerra de les galàxies- aqualsevol preu, per part d'uns poderososi obscurs interessos. Quantitats ingentsde diners de tot el món, de totes lespersones del món, han servit per engrei-xar la maquinària de la mort, alhora queen feien més depenents les pròpies eco-nomies; quantitats ingents de dinerss'han concentrat en un nombre reduïtde mans, d'urpes que, amb l'ajut detants de científics, enginyers, psicòlegs,mitjans de comunicació al seu servei,ens marquen la vida diària. Per aixecarla borsa han caigut milers de bombes,per recuperar l'economia s'han destruïtdos països, que s'han convertit a la forçaen un mercat on invertir. Destrucció-construcció, contaminació-descontamina-ció, malalts-ajuts humanitaris. Assegutstranquil·lament entre coixins sentim sa-tisfacció de que els nostres estalvis noperillin. Què queden d'enfora els100.000 morts!

Pensem. No deixem que el nostre cer-vell estigui constantment ocupat per ide-es i renous externs. No ofeguem els critsdel nostre cor. No justifiquem a nivellcol·lectiu una immoralitat que a nivellindividual no admetríem mai. Comen-cem a canviar la nostra vida quotidianaen tot el que significa massa dependèn-cia. Afavorim la producció i el consumlocal. No ens irritem per un no-res. Nomalgastem la nostra indignació en peti-teses. Sobre el nostre cor i ha massamorts.

Trencapinyons

Centre d'adults

Convocatòries extraordinàries per al'obtenció del títol de certificat d'es-colaritat.

El Director Provincial del MEC, donAndreu Crespí, ha iniciat una campanyaadreçada a la població de les Illes Ba-lears perquè es pugui preparar per tenirles titulacions necessàries en vistes al'entrada en vigor de la llei de la Comu-nitat Europea sobre la lliure circulacióde treballadors dins els països integratsen ella.

A tal efecte durant aquest trimestrees convoquen a Sant Llorenç dues con-vocatòries extraordinàries per obtenir elcertificat d'escolaritat. El calendari és elsegüent:

Is Convocatòria. Matrícula del 4 al 19d'abril, amb l'examen el dia 26 a les 18.

2a Convocatòria. Matrícula del 20 d'a-bril al 17 de maig. L'examen serà el 24de maig a les 18 hores.

Els exercicis dels exàmens seran alCentre d'Adults de Sant Llorenç. Perrebre més informació podeu passar pelCentre o per l'Ajuntament.

Tal dia com avui

ARA FA 40 ANYS

* Que Salvador Galmés, després d'unallarga agonia i de restar gairebé cec,morí a la seva casa de Sant Llorenç. Erael dia 25 d'abril de 1951.

ARA FA 15 ANYS

* Que es va registrar a la vila el primernom en català: Mercè Pujol.

ARA FA 10 ANYS

* Que en Ramon Lladó fo • ..i\!en;it dia-ca a Lluc.* Que es va fundar l'Associació de Pa-res d'Alumnes del col·legi Guillem (ial-més. En Tomàs Bauza en fou el primerpresident.

Sant Llorenç, ahir Flor de Card -32- (100)

El trenNo record la data, però el descarrila-

ment fou notícia local ben sonada, moltsvam ésser els llorcncins que pujàremfins a S'Estació per veure la destrossa.

Era en la segona etapa del tren, la deles grosses locomotores de gasoil, i ambla qual em sent més lligat.

Temps enrera quedava l'aventura dela construcció de les vies, amb els jor-nals a duro pels jornalers llorencins quevivien una època de porsperitat.

I També el gloriós vint-i-un de junyde l'any vint-i-u, quan, per primera ve-gada, el xiulet alegrà l'aire de la vila. Unxiulet que, provinent d'una màquinagrossa, negra, quasi infernal, alimentadaamb carbó i aigua, arrossegava un enfi-lall de vagons amb bancs de llistons defusta per als passatgers i uns altres amble vores baixes per a les mercancies; xiu-let que acompanyava i orientava elscamperols que treballaven la terra.

I també, encara havia d'arribar l'èpo-ca del tren que portava la màquina in-corporada al vagó dels passatgers.

El tren representà una revolució en elSant Llorenç d'ahir. La primera possibi-litat de desplaçar-se "còmodament" i un

transport de mercancies relativamentràpid i barat.

I també la possibilitat d'un nou espai:un indret per esperar i xerrar. Unes edi-ficacions singulars, caracerístiques i quedissortadament avui es troben en situa-ció desastrosa.

Don Joan Noguera -amb els seus co-neixements i aficions, es quefe; en Politi després en Nofre Busco que, amb li-túrgia, tocaven la campaneta, giraven lesagulles, feien senyes amb la banderavermella o el llum o escometien la gent.

Però per a mi, el tren és, fonamental-

ment enyorança. El cor estret. Un senti-ment de buidor i desesperança quan ho-rabaixenc, et trobaves amb altres estudi-ants, uns quants soldats, i parties debellnou per començar una setmana aCiutat.

Invariablement, quan la màquina ac-celerava i començava el xup-a-xup, elsulls trists es dirigien envers l'ocre de lescases i en el pensament apareixien imat-ges de la família, a l'orella encara res-sonaven les paraules dels darrers con-sells i la sang empenyia amb força lesparets dels capilars, tot recordant l'enca-lentida del sexe en aquella "reunió" que,amb cançons d'Adamo, havíem iniciatjust després d'haver dinat per aprofitarel temps.

Al llarg del camí -Ciutat no arribavamai- vendrien els acudits, les confidèn-cies, les bromes, les cançons... però ade-siara l'ocre de les cases reapareixia mis-teriosament.

Aguantaríem una altra setmana llunyd'aquesta terra i gent que estimam?

Guillem Pont