Núm

. 305

- A

gost

201

0. 2

eur

os

www.calamillor7.com� Els serverins BLOC’N’BOMBO a París

� Entrevistam la regidora deCultura, Comunicació i Patrimoni,Marga Serrano (PSOE)

(SOBRES LES AVERIES del TDT) “estam pendents d’una operació per ajustar

el sincronisme amb d’altres repetidors;aquest és un problema generalitzat al resta

de l’illa i Menorca. Aquesta actuació ens permetrà rebre el

senyal molt millor i evitar interferències”

� Els Serverins Marc Buades i Daniel Vidal,a la “Resistencia Internacional de Jumilla”

� II part de la nostra guia de restaurants ambRest. Son Floriana, Rest. Can Jimmy, Rest. Binicanella

Entrevista a n’Aurelio Ucendo Grande, 24 anys a Pula

� El calamillorer David Gómezguanya

“Míster Illes Balears 2010”

foto: Mark Schlüter

Galeria Serverina

Maria Migliaccio entrevista a

Juan Fernández Hermida

� El calamillorer Jaume Miró, guanyadordel premi literari Pare Colom 2010 (teatre)

foto: Agustí Baró Bauló

Festes de Sant Llorenç 2010del 8 al 14 d´agost

Publicitat

2

3

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

■ Son Servera està que no aturaAquest núm. 305 del Cala Millor 7, la revista de tots vosaltres, ve farcida d’esdeveni-

ments, consecucions i èxits personals dels nostres veïnats, i fites històriques mai no pensa-des assolides durant el mes de juliol que acabam de deixar enrere.

I el que mai no hauríem pensat al nostre municipi és la ubicació d’una nova base d’extin-ció d’incendis forestals ja operativa, des de les acaballes de mes, a la finca de SesBarracasses. Això vol dir que Son Servera compta per primera vegada en la seva història ambun servei d’extinció d incendis forestals amb un helicòpter fix, unitats de vigilància mòbils, undipòsit de combustible de grans dimensions i una caseta per a ús dels agents de l'Ibanat quedóna cobertura a la nostra zona de Llevant, nord de Mallorca i Menorca. Un luxe social teninten compte que mai no s’havia aconseguit tant des del Govern i l Ibanat per protegir ja no solsles nostres zones forestals, sinó a la vegada la nostra riquesa natural, els pulmons dels nos-tres nuclis urbans i les postals més valuoses per tal de fer tornar boiets els nostres turistes,que avui per avui els hem de mester més que mai. Les polítiques proteccionistes,mediam-bientals, preventives i, sobretot, comptar amb una infraestructura digna de la riquesamediambiental i complexa de la distribució dels assentaments poblacionals del nostre muni-cipi ancorat entre muntanyes, pinars, finques i extensions d’arbres, eren més que necessà-ria. N’hi ha per estar d’enhorabona. A més, ja era hora que les polítiques acomplissin amb lamàxima que es fan per al benefici de la societat, i no hi ha res que ens beneficiï més a totsque la protecció dels nostres nuclis urbans i de la nostra riquesa natural.

Per altra banda, amb el mateix sentit que SON SERVERA ESTÀ QUE NO ATURA, hem dedestacar la labor de diferents serverins en diverses disciplines: musicals,literàries, esportives,socials, sense oblidar-nos del reconeixement a la nostra tennista NÚRIA LLAGOSTERA amb laDistinció d’Or de Sa Font. Tots prenen la mateixa empenta que pren el poble en qüestionstambé tan importants, i ara sí històriques, com la variant de Son Servera, que aquests dies jadu executades el 70 % de les seves obres i ja es diu en titulars de premsa i amb declaracionsdels nostre batle a CM7 que serà una realitat a principis del 2011. És a dir, si les previsionsno es torcen gaire, per a la propera temporada turística ja comptarem amb la variant que hade solucionar els problemes d’embussos i massificada circulació del poble i de Cala Millor. Iper celebrar que sempre fou la vida una mena de festa pendent de celebrar, tenim als nos-tres veïns llorencins de festa i, com tenen avesats als dels pobles del voltant, seran unes fes-tes d’allò més originals i concorregudes, ja que els llorencins sempre han estat famosos pelseu sentiment de poble a l’hora de tirar tots del carro, i això a les festes d’agost ho fan notar.

Finalment, aquesta revista continua amb l’exitosa (la veritat sigui dita) Guia deRestaurants. En aquest CM7 305 vos presentam els restaurants Son floriana, Binicanella i CanJimmy, un assortiment de diferents propostes gastronòmiques amb el denominador comú dela bona cura per la cuina mediterrània que tant s’ha perdut en aquests temps on el doblersdolços, la rapidesa i la falta de motivació per fer senzillament les coses bé ja s’ha perdut, jaque el fet d’individualitzar-nos com a societat ens ha fet perdre allò bo que teníem a les terresmediterrànies: el fet de sentir-nos com a família en el sentit més cultural, social i de comuni-tat, que va ésser una aclucada d’ulls perquè els turistes venguessin any rere any a passar elsestius a ca nostra, per acabar de convertir-nos en una destinació turística, en aquella illa dela calma amb què vàrem conquistar, amb aquella filosofia de vida, tantes persones i famíliesque elegiren aquesta illa com un lloc per somiar, prosperar i viure els millor anys de la vida,cercant l’encant del que sempre hem estat. I ara a passa de gall, que és com feim millor lescoses aquí, miram de recupera-la, tal vegada inconscientment, però sí socialment, com unaquimera estimada que hem d’aprendre no sols s somiar-la sinó també a caminar-la, pas ipas sempre un davant l’altre, per fer-la partir i així fer-la nostra.Bones acaballes d’estiu a totsi a totes.■

Manuel Ismael Serrano Serverarevista@calamillor7.com

A l’agost

“Aigua d’agost, safrà, mel i most.”“A l’agost, síndria o meló, bona menja són.”“El sol d’agost, fa bo, oli i most.”

“El que l’agost madura,setembre ho assegura.”Si a l’hora ho tenim sembrat,emperò, entre tants d’esburbatsque tenen paga segura,badoquen, critiquen... bramuleni la tasca que tenien, hores d’ara,encara no han començat.

“Plogui o no plogui, a l’agost,aigua al solc.”Però ells, com qui sent tronar,tenim el país al paire,d’això el poble està al corrent;qui explica a aquesta gentperquè ho pugin entendre?Que “Agost i setembre,no duren sempre.”

Sempre em deia sa padrina,que dins l’estiu xafogós,“La migdiada d’agostengata més que el most.”

Toni LópezAgost de 2010

4

Actualitat

El batle, Mateu Puigròs, juntamentamb els regidors de la corporaciólocal, concessionaris i representantsdel sector turístic del municipi, assisti-ren el passat dia 8 de juliol a l'acted'hissada de la bandera blava de lesplatges del municipi.

Seguidament, al saló d'actes del'hotel Cala Millor Park va tenir lloc lapresentació de la Guia per a la segu-retat a les aigües recreatives, deJaume Perelló. Els assistents pogue-ren gaudir d'un refresc al Café del Soli d'un concert d'havaneres a càrrecdels Harpellots Havaneres Band, a les21:00 al passeig Neptú de s'Illot Unany més, les platges del municipi deSant Llorenç des Cardassar han estatguardonades amb la bandera blava.

Les banderes blaves són promo-gudes internacionalment per laFundació per a l’Educació Ambiental i,des de l’Estat espanyol, per l’Associació d’Educació Ambiental i delConsumidor, amb el suport del Programa de Nacions Unides per alMedi Ambient i l’Organització Mundial del Turisme. Aquests guardonsreconeixen i estimulen l’esforç de les comunitats locals per tal que lesseves platges compleixin determinats criteris de legalitat, accessibili-

tat, sanitat, neteja, seguretat, informació i gestió mediambiental. Elspilars bàsics per aconseguir la bandera blava són la qualitat de lesaigües de bany, les tasques d'informació i educació ambiental, la ges-tió mediambiental i la seguretat i els serveis.■

■ Hissada de banderes blaves a les platges llorencinesde sa Coma i Cala Millor

Horario de verano de 8h. a 15h. y de 19h. a cierre.

Abierto de Martes a Domingo

GRILLES CALIU

Especialidad en carnes

y ASADOargentino.

MENÚ DIARIO

Visite nuestra magnífica

terraza

Actualitat

5

■ Banda de Música Local de Son Servera

■ L'Ajuntament Serverí va recollir 1.212 tones de residusdurant el 2009 mitjançant el servei de recollida selectivaporta a porta i contenidors

L'Ajuntament de Son Servera, mitjançant el servei de recollidaselectiva a domicili, va recollir prop de 1.212 tones de residus durantl'any 2009 al municipi. Aquest any s'amplia el sistema porta a portaals edificis plurifamiliars i s'incrementa les freqüències de recollida abars, restaurants i comerços.

Així, desglossant la xifra total, el 2009 es van recollir al municipide Son Servera 397.754 quilos de paper i cartró, 145.040 quilos d'en-vasos, 362.580 quilos de vidre i 305.740 quilos de matèria orgànica,a través del servei de recollida selectiva porta a porta.

Des de l'any 2004 el municipi de Son Servera disposa del serveide recollida selectiva de residus a domicili, i amb la finalitat de donarcontinuïtat i millorar aquest servei es va aprovar en un ple ordinari l'ad-judicació novament del contracte per a la gestió d'aquest servei derecollida.

Entre les novetats que introdueixen millores en el sistema, s'am-plia el servei als edificis plurifamiliars del nucli urbà de Son Servera,s'incrementen les freqüències de recollida als generadors singulars,bars, restaurants i comerços, que s'adhereixin a la recollida porta a

porta, s’ informatitza el servei i s'introdueix la recollida de bolquers adomicili per completar la recollida de residus. Amb aquest nou servei,que inclourà la realització de campanyes informatives als ciutadans, espreveu que s'incrementin notablement el nombre de tones de residusrecollits selectivament a domicili al 2010.

L'últim ple ordinari, va aprovar també l'expedient de contractació iplec de clàusules administratives de la gestió del servei municipal delcementiri i serveis funeraris del municipi de Son Servera, mitjançant lamodalitat de concessió administrativa per procediment obert i tramita-ció ordinària. Així mateix, la sessió ordinària va aprovar la modificacióde l'ordenança reguladora del mercat setmanal de Cala Millor.”■

Volem posar accent de professionalitat i donar l'enhorabo-na a la Banda de Música Local per haver contribuït al fet queles festes Patronals de Son Servera siguin millors de cada any,i dir-los que tots els seus concerts foren una mostra més queel treball i dedicació dels músics, així com la del seu director,han donat fruit i que els serverins hem pogut gaudir dels seuscercaviles i vetlades. Què seria d'un poble sense banda demúsica? Afortunadament, Son Servera en té una de lesmillors.■ redacció CM7

“El consistori amplia el sistema de recollida a domicili als edificis

plurifamiliars i incrementa les freqüències de recollida

a bars, restaurants i comerços”

JAUME ROBÍ

del 7 al 25 d´agostinaguració: dissabte

dia 7 d´agost a les 19:30h.

Obert de dilluns a diumenge de les19:30h. a 22:30h.

Passeig del Moll,2 · Tel. 971 56 78 47 ·971 58 52 80

JAUME ROBÍ

6

Festes de la Mare de Déu del Carme 2010

■ El Carme a Cala Bona

Les Festes de la Mare de Déu del Carme se celebraren del 15 al18 de juliol amb el caràcter típic mariner del nostre port de Cala Bona,amb la intenció d’honorar la patrona.

La programació de les festes vengué farcida d’activitats marine-res, a destacar com a novetat la regata de velers a la badia entre CalaBona i Cala Millor; també se celebraren la tradicional missa marinera,la processó marítima i el firó artesanal, que vestí els vespres del portamb paradetes de tèxtil, aliments, pintura, artesania brodats i les jafamosíssimes rosquilles extremenyes de na Maria Sierra.

L’animació de les vetlades fou a càrrec de l’Orquestra Aquarius,del clown serverí Sr. Carrot, dels Xeremiers des Puig de sa Font i del’Orquestra Gran Casino, que tancà la sardinada del dissabte 17 queels pescadors calaboners oferiren a tots els presents.

Les taules s’ompliren de comensals i les sardines ben torradetesforen boníssimes, acompanyades per un trempó exquisit fet per ungrup de tremponeres serverines que, com els nostres pescadors, maino fallen a l’hora d’aportar el petit granet d’arena perquè tots i totespuguem gaudir d’una festa que ens recorda que l’essència d’un pobleés conviure amb germanor i reunir-nos per gaudir de tot allò que ensdóna la vida, com pugui ésser en el nostre cas poder sopar del nostrepeix a la nostra vorera de la mar amb la complicitat i l’anonimat ambqui compartim taula.

No hi ha res més mediterrani que gaudir d’allò que tenim al nos-tre abast i que ens fa afortunats de viure en aquest racó del món.■redacció CM7

Festes de la Mare de Déu del Carme 2010

7

TOT GUSTHorari: 9’30 a 13’00h - 16’30 a 20’00 h

Plaça Sant Joan, 11 - Tel. 971 567 137

REBAJAS40%

Tot en pàdel

TOT PER HOME

TEL. 971 817 119 - AVDA. CONSTITUCIÓ, 28- SON SERVERA

REBAJAS30%

Venga a visitarnos

Es magatzen d’en MatgiAliments de la terra

C/Cos, 101 - Son Servera - Tel. 971 567 165

CANMARCFruites i verdures

C/ Pere Antoni Servera,4Son ServeraC/ SOL, 5 - Tel. 971 567 823

bodedur@gmail.com - SON SERVERA

Mantelerias - CortinasTelas mallorquinas

para vestir su hogarArreglos de ropa

Tintoreria y lavanderia

Plaça Sant JoanTel. 971 567 760

REBAIXES20%

Horari: 9:30h. a 13:00h.

15:30h. a 19:00h.

mes d’agost de 09:00h. a 14:00h.

i dissabte de 09:00h. a 13:00h.

8

DIETISTA: dietes personalitzades amb productes Soria Natural.

ACUPUNTURA: metge superior en medicina xinesa.

VIBROPOWER TRACTAMENT FACIAL 2B MICRODERMOABRASEN:

contra l’acne, cicatrius, taques..

Vos ofereix nous serveisen FOTODEPILACIÓ, sempre amb personal

especialitzat

C/ Na Penyal,24 Edif. Gala · Tel. 971 587143 · 07560 Cala Millor

Actualitat

■ La festa religiosa de Cala Bona i el pare TomeuUna setmana abans que s'iniciassin les festes de Cala Bona, el

pare Tomeu, rector de l'església de la Nostra Senyora dels Àngels deCala Millor, es va posar en contacte amb els calaboners per exposar-los que, si volien, diria missa cada dia a les vuit i mitja del vespre almoll de Cala Bona durant la setmana festiva, i que les finalitzaria el dia16 amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona deCala Bona, amb la missa solemne que s’hi realitza cada any, atès queells formaven part també de la parròquia. Així, aquest estiu els calabo-ners han comptat amb una missa durant aquests dies. La idea ha ten-gut molt bona resposta i finalment el dimecres es va exposar elSantíssim. Ens va cridar l'atenció el silenci i recolliment que hi va haverper part dels feligresos durant la cerimònia religiosa. Per part del pareTomeu era d'agrair la seva fe i testimoniatge religiós, perquè a pesardels renous externs de pertot arreu, fins i tot de la música externa, noes va immutar i va seguir dignament la missa. Una mica de nostàlgia,això sí, tengueren alguns calaboners de quan a Cala Bona hi haviamissa cada diumenge. Això forma part ja d'altre temps que no estariamalament recordar de nou. El pare Tomeu, també conegut com elPadrecito per part dels immigrants necessitats a qui tant ajuda, té laparròquia oberta per a tots. ■ CM7

¡Cuide su imagen!¡Su éxito depende de ello!

CONSULTE NUESTROSINMEJORABLES PRESUPUESTOS

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02

Fax: 971 56 22 03Móvil 609 60 78 19

limpiezasgil@hotmail.com

9

Actualitat

El Govern de les Illes Balears, per mitjà de la Conselleria del MediAmbient, en acord amb l'Ajuntament, ha decidit ubicar a Son Serverauna brigada especialitzada per a la defensa contra els incendis fores-tals. Per a aquest poble, que es troba enmig d'una pineda i de llocsrics en vegetació, és un gran avantatge comptar amb aquests controlsque possibiliten una intervenció immediata en cas d'incendis. La ubi-cació més adequada ha resultat ser la parcel·la 116 del polígon 2, onno es necessitaven noves infraestructures perquè els immòbilscorresponents i la plataforma annexa ja eren idonis per a les neces-sitats de l'estada, mobilització i transport d'aquesta unitat operativad'extinció. Tan sols ha estat necessari netejar la zona.

L'establiment d'una brigada contra els incendis forestals comptaamb el ple consens de l'activitat agrària i forestal i la seva missió prin-cipal és la defensa contra el foc a la comarca de Llevant de Mallorca.L’estudi del servei aeronàutic competent ha acreditat la plena viabilitatde les operacions d’aterrament i enlairament en la plataforma annexa.Provisionalment, mentre s’acondicia l’espai, s'instal·laran dues caser-nes temporals per acollir eventualment els components de la brigadaen els seus moments de descans o d’estudi.

El batle de Son Servera, Antoni Servera, ha declarat que “estic moltcontent amb aquesta instal·lació, perquè tenir-los a prop és un avan-tatge increïble sobretot per a un poble com el nostre, envoltat de tantavegetació, i estic molt agraït als propietaris de la finca perquè s'hanmostrat sempre molt disponibles i tolerants.”■ M. M.

■ Helicòpter antincendi a Son Servera

El regidor Javi Móra organitza i rellança de bell nou el mercatEnple centre de Cala Millor, el mercat torna a ser una realitat, cada dis-sabte a partir de les 17.00 h. Cala Millor se suma així als pobles quetenen mercat setmanal i, amb això, compta també amb un imantatractiu més per als residents i visitants. Al nou mercat es pot trobarfruita, roba interior i complements, bijuteria, dolços i objectes de tottipus. La nova ubicació és el carrer de Na Penyal, en el tram Acapulcofins a la plaça Mallorca. A partir del dissabte 31 de juliol, la nostra zonacostanera serà un poble més amb mercat setmanal, gràcies a la no-aprovació de la desestimació del mercat per part del Ple del’Ajuntament, de dia 20 de maig, amb 12 vots en contra (5 PSOE i 7PP) i 5 vots a favor (3 IxSMB, 1 d’UM i 1 EV-ER-AM).

A més, per tal de garantir una imatge funcional i ordenada delmercat, s’aprovà una ordenança municipal, que entrà en vigor amb lapublicació en el BOIB de 27 de maig de 2010. “El carrer no el podemestirar com un xiclet”, ens comenta el regidor davant les sol·licitudsrebudes. “El mercat consta de gairebé 71 places distribuïdes en sec-cions.” Al carrer de Na Penyal, els dissabtes no es podrà circular a par-tir de les 15.00 h fins les 22.00 h, aproximadament. Com a novetat, hihaurà multes i sancions a partir d’advertiments fins a 3.000 euros perals expositors que no acompleixin l’ordenança, com per exemplemanca de documentació o llicències fins a la manca de recollida defems una vegada acabat el mercat.■ Mark Schlüter

■ Sí, hi ha mercat a Cala Millor

Cami de Son Moro Vell, 2 local 5 07560 Cala Millor . Tel. 971 81 31 36

Veniu a visitar-nos UN NOU CONCEPTE DE PASTISSERIA I SALÓ DE TE

10

Festes Patronals de Cala MIllor 2010

La platja de sa Caleta de Cala Millor fou escenari d'un pro-grama del Consell de Mallorca i la colaboració del’Ajuntament de Son Servera durant un cap de setamanadel juliol perquè els nens aprenguin a reciclar materials i ferjoguines a mà o elements decoratius i d'ornamentació.Joguines de paper, de cartró, amb envasos o plàstics i pin-tats a mà han estat el resultat de les jornades matinals delsanomenats tallers verds. Aquets tallers verds es realitzen ales platges de diversos municipis de les Illes Balears. ■

■ Tallers verds a SaCaleta de Cala Millor

Uns 650 veïns van participar en el sopar a la fresca quees va celebrar al centre de Cala Millor, davant l'església,com un dels actes principals de les Festes de la Mare deDéu dels Àngels de Cala Millor. Els veïns torrar carn, llonga-nisses, i van menjar trempó. El sopar a la fresca d´aquestanys anar a benefici de l'Associació Espanyola contra elCàncer, AECC.. .■

■ Sopar a la fresca aCala Millor a beneficidel AECC

Els nens s'ho van passar d'allò més bé en les matalas-sos gegants, al pop, a la serp, i en els tobogans flotants quees van col.locar a la platja de Cala Millor a la zona de saCaleta. Diversos socorristes van estar pendents dels méspetits que van còrrer, van jugar i sobretot, es refrescar enels jocs flotants. El municipi de Son Servera és dels únicsde Mallorca que compta amb aquest tipus d'activitats per aldivertiment dels nens a la platja. .■

■ Activitats acuatiques

Els alumnes de l'IES Puig de sa Font i d'altres escoles de les illesvaren realitzar postals amb materials reciclats, totes segellades perCorreus, que s’exposaren al centre jove des del passat 18 de juny finsal 24. El resultat d'aquesta iniciativa ha estat molt positiu i interessant,i ha plasmat la imaginació dels joves i la seva consciència quant a reci-clatge. Professors de l'IES i la regidora d’Educació, Dori Moreno, visi-taren l'exposició durant les festes.■ redacció CM7

■ Exposició d'art postal alCentre d’Informació Jovede Son Servera

11

■ Salutació del regidor deFestes de Sant Llorenç

■ El Batle Llorenci Mateu Puigròs presentales Festes Patronals deSant Llorenç 2010 a CM7

“S’acaba es capvespre i es sol ja se pon, comença sa festa i ningúno té són...” Amb aquesta cançó començava en Tomeu Penya els seusconcerts a la dècada dels 90, quins temps! Idò sí, comença la festa,Ses Festes, amb majúscules, les darreres d’aquesta legislatura, i peraixò és moment de fer balanç d’aquests anys. És ver que, també con-dicionats per la situació econòmica, però també perquè hem cregutamb aquest projecte, hem anat abaixant el cost de les festes cada any,transformant-les en un seguit d’actes on és necessària la implicaciódel poble. Hem deixat de ser espectadors per ser part activa de labauxa, part necessària, sense la qual molts d’actes no tendrien sentit.

Vull dir-vos a tots que he estat molt content d’ajudar a organitzaraquests anys les festes. He procurat donar protagonisme a la gent deSant Llorenç, des del principi de festes amb el pregó, que cada anyl’ha anat fent una associació del poble, fins a la darrera activitat delprograma i voldria no haver ofès a ningú. També vull contar-vos que heintroduït novetats al programa, les quals crec que han agradat i que nohan costat un dineral, al contrari del que es pensa la gent, per exem-ple els helicòpters no costaven res, vaja res, un dinar als participants imolts de viatges a Ciutat a veure gent i demanar-los col·laboració. Percert, enguany no ha estat possible, però ho intentarem l’any que ve, siens hi voleu una altra vegada. El Cafè Concert, una activitat més rela-xada dins un caramull de dies més moguts. I no vull deixar de bandala Tractorrentada i les Olimpíades Rurals, coses que valen poc i entre-ten molt.

He d’agrair l’esforç i la implicació a totes aquelles associacions iamics que organitzen o han organitzat actes aquests anys, alguns delsquals que duen molt de temps de preparació: assajos, coordinacióamb diferents organismes, elaboració, muntatge de materials, etc.

Finalment vull agrair la participació a tots els qui heu assistit aaquests actes, que com deia al principi, no tendrien sentit sense lavostra presència. A tots ells, a tots voltros: moltes gràcies!■

Molts d’anys!Pep Gall Regidor de Festes

Com es presenten aquest any les festes patronals de SantLlorenç, pioneres a la comarca de llevant amb activitats com la firanocturna, la cursa popular, etc.? Quines novetats presentau aquestany?

Enguany amb més il·lusió que mai. Com deim a la salutació, hemde tenir en compte que les festes que celebram als diferents pobles nosón una cosa banal sinó l’expressió de la personalitat de cada poble.Fins i tot davant situacions adverses és necessari que la gent puguisortir al carrer i que al manco durant uns dies pugui relaxar-se de larutina diària. la Fira Nocturna és una d’aquestes expressions quecaracteritzen les festes del nostre municipi, ja que per qualque motiufou la de Sant Llorenç la primer fira nocturna de Mallorca. Aquest anyseguim amb el compromís amb la nostra terra, la dieta mediterràniasegueix essent el tema de la fira i aquest any el producte estrella seràla FLOR DE SAL, en les seves diferents manifestacions.

Per acabar, quina missatge donau per animar la gent de fora pobleperquè venguin a gaudir del municipi en els dies de festa?

Com cada any aprofit per convidar tots aquells que durant tantsd’anys també participen de les festes patronals de Sant Llorenç, ja quedes de l’organització és pretén donar sortida a les inquietuds de nonomés els que vivim al terme municipal, sinó també de tots aquellsque volen compartir la festa, l’esbarjo, la diversió....■ redacció CM7

Festes Patronals de Sant Llorenç d´es Cardessar

MUNDOKLON PCSistemes Informàtics

VENTA I REPARACIÓ ORDINADORS · MATERIAL D'OFICINA · TELEFONIA MÒVIL

C/ PERE ANTONI SERVERA, 8 SON SERVERA - TEL. 971 56 81 95 WWW.MUNDOKLONPC.COM

El passat 16 de juliol va tenir lloc a la galeria d'art Ses Fragates deCala Bona la inauguració de l'exposició del reconegut pintor ManuelCoronado, que té una llarga trajectòria de més de 40 anys exposantper tot el món. La seva pintura, transgressora i bella, trista i alegrealhora, única com els seus colors i commovedora com els seus retrats,fou una vegada més la protagonista que apagava totes les altres llumsde l'entorn i de la vida, per fer-se mirar i contemplar altiva, elegant illiure, com el seu autor. Maria Antònia Vives, filla del gran pintor serve-rí Miquel Vives, va exercir d'amfitriona i responsable de la galeria d'art,i en tot moment va atendre de manera exquisida el nombrós públiccongregat per veure l'exposició, que ha estat molt visitada i ha tingutuna positiva repercussió..■ redacció CM7

12

Art

■ Coronado exposà a Ses Fragates

L'exposició de Coronado a Ses Fragates va servir d’homenatge alserverí Miquel Nebot de Can Bueta. Amb motiu d’aquest acte es vaeditar un exquisit llibret de 36 pàgines amb interessants fotos deManuel Coronado, Miquel Nebot i amics, que es varen fer al llarg de30 anys, així com commovedors escrits de Manuel Macías i MariaLuisa San José, entre d’altres. Quant al que escriu Coronado en lapàgina 3, en una carta oberta a Miquel Nebot, cal recalcar el següent:

“Sé que vares sacrificar part de la teva vida per dedicar-te a ser el meuconseller, amic i mentor. Donares suport a la meva carrera, que era lameva vida.”

Amb aquestes paraules quedava gairebé tot dit. I Son Servera s'e-norgullia així del serverí Miquel Nebot de Can Bueta ,una persona d'ex-quisit tracte, guapíssim com els seus germans Tomeu i Serafí, i sobre-tot bona persona. .■ redacció CM7

Desde el pasado 5 de agosto, el pintor y arquitecto Werber Wöber,expone su obra en la Fundación Coll Bardolet de Valldemosa. Wöber,realizó una exposición en la Iglesia Nueva de Son Servera el pasado 27de marzo. Este alemán que ha llevado a cabo proyectos arquitectóni-cos durante 30 años en toda Europa, vive intensamente la pintura,amante del mediterráneo y de su luz y afirma con pasión, que su pin-tura es también arquitectura y su proyecto, al vivir muy integrado enSon Servera, es el de reflejar en sus lienzos, la arquitectura mallorqui-na..■ redacció CM7

■ Werber Wöberexpone en Valldemosa

En uno de los actos que organiza el Aeropuerto para celebrar su50º aniversario, la exposición de esculturas de Pedro Flores nuestroescultor serverí, llama la atención por su intensidad y arte; la temáticacasi monográfica de sus esculturas (bolsos, maletas…) es más queadecuada en el lugar del Aeropuerto, movimiento, viajes, turismo…donde cientos y cientos de miles de personas viajan cada año a todoslos lugares del mundo y desde todos los lugares del mundo llegan aMallorca

La escultura de esta foto. es la magnifica obra que Pedro Flores hadonado al Aeropuerto, y que será un punto de referencia para los visi-tantes.. .■ redacció CM7

■ Pedro Flores, expone en elAereopuerto de Son Sant Joan

■ Homenatge a en Miquel Nebot de Can Bueta

13

Publicitat

Entrevista

14

■ Entrevista a Marga Serrano, regidora de Cultura,Participació Ciutadana, Gent Gran i Comunicació.

A principis de juliol hi hagué una avaria al centre emissor de TDTde Son Corb. Ens podries explicar què va ocórrer exactament? Tambévolem informar-te de les queixes d’alguns ciutadans del nostre muni-cipi a l’hora de rebre el senyal de la TDT: canals que no es veuen, imat-ges que s’esvaeixen, i les primeres queixes de la nova instal·lació deSon Corb subvencionada pel Govern balear.

La construcció d’aquest nou centre emissor a Son Corb ha supo-sat poder garantir la cobertura a tot el terme municipal, després de l’a-pagada analògica. Sense aquesta iniciativa, gran part de Cala Millor ila totalitat de la Costa dels Pins no haguessin pogut veure la televisió.

Un informe avala i demostra prou bé que el punt estratègic i tèc-nic millor de tot el nostre municipi és Son Corb i, malgrat que es trac-ti d’un solar privat, es va lluitar per arribar a un acord amb el propie-tari i signar un conveni per l’ús del terreny i la construcció del centre.

Els inicis no han estat fàcils, s’han detectat diversos problemesque el Govern balear ha anat solucionant. En l’actualitat, estam pen-dents de rebre una operació per ajustar el sincronisme amb d’altresrepetidors; aquest és un problema generalitzat que afecta també laresta de l’illa i Menorca. Aquesta actuació ens permetrà rebre el sen-yal molt millor i evitar interferències. A part d’això, queda pendent perrealitzar les obres de l’escomesa elèctrica i la instal·lació de sistemesde supervisió remota, que ens permetrà detectar més ràpidament unaavaria perquè sigui comunicada de forma immediata als tècnics deMultimedia, que són els responsables del manteniment.

Entenc que els ciutadans han hagut d’adaptar-se ràpidament aaquest canvi, girant l’antena, comprant un receptor de TDT, però elsavantatges d’aquesta nova tecnologia digital ens obri un ventall denovetats, com ara que puguem gaudir de més de 20 canals gratuïts,de més qualitat d’imatge i so, etc.

Vull aprofitar l’avinentesa per agrair la paciència que han demos-trat la majoria de ciutadans pel que fa a l’adaptació d’aquest canvi, aixícom vull recordar que és imprescindible que es giri l’antena cap a SonCorb i que la rotació sigui en vertical.

Com són les relacions amb l’empresa encarregada del manteni-ment del centre emissor? És bona la feina que estan fent, o tal vega-da hi ha un problema de distància i comunicació a l’hora d’informar-los d’una avaria i de solucionar-la?En cap cas hi ha hagut problemes de comunicació amb Multimedia.La disponibilitat i atenció han estat immillorables. La comunicació éscontínua, gairebé diària i amb una disponibilitat total per ambduesparts. De totes maneres, l’actuació que he anomenat a l’anterior pre-gunta sobre la instal·lació de sistemes de supervisió remota milloraràel fet de detectar tot d’una les possibles avaries perquè siguin comu-nicades als tècnics de l’empresa.

Per què un nou centre emissor a Son Corb i no mantenir i millorarel repetidor del puig de sa Font? Quins dos punts estratègics ofereixenmés senyal al nostre municipi? És lícit fer-se aquesta pregunta entreels usuaris del municipi serverí?

És clar que sí!, la resposta és tan senzilla com dir que l’únic lloc delmunicipi que ens garantia la cobertura total del senyal de la TDT ésSon Corb. Son Servera té diversos nuclis poblacionals i el servei de latelevisió ha d’arribar a tots els nuclis. Gran part de Cala Millor i la Costadels Pins no haguessin vist mai la televisió des de l’apagada analògi-ca rebent el senyal des del puig de Sa Font. Aquest és motiu suficienti indiscutible per cercar un altre lloc on instal·lar un nou centre i així hovàrem fer. I si per això s’ha de negociar amb el propietari d’un solarprivat perquè el seu solar és el millor estratègicament, s’hi negocia finsa aconseguir-ho; i si això suposa haver de pagar un lloguer anual, laresponsabilitat política recau a poder-ho fer. La gestió, la bona gestió,era aconseguir el lloc que ens garantia que tot el municipi podria rebreel senyal, i així es va gestionar i aconseguir.

A finals de febrer, la regidora Conxi Penya, ara a l’oposició, vaabandonar el Pacte de Govern de Centreesquerra, i els diferentsdepartaments que eren de la seva competència es repartiren entre elstres socis de Govern: Antoni Servera (Independents), Dori Moreno(PSOE), Pep Mas (UM) i tu mateixa, que et comprometeres a dirigir l’à-rea de Gent Gran. Com et trobares aquesta àrea, quines mancances hihavia i quines millores s’han duit a terme des que dirigeixes l’àrea?Com són les relacions entre els tres presidents de les tres associacionsdel nostre municipi? Ens podries xerrar una mica de quines són lesdiferents realitats i situacions dels nostres padrins a Son Servera i CalaMillor?La principal mancança que em vaig trobar en aquesta àrea va ser unaimportant manca d’atenció cap als tres centres. Els representants decada associació demostraren, en la primera trobada que vaig teniramb ells, la necessitat de sentir-se escoltats, atesos, simplement. I ellsho transmetien en nom dels que representen, de les nombroses per-sones que hi ha rere la seva important tasca i que són un gran col.lec-tiu del nostre municipi que no es poden deixar de banda. Manca degestió, desinformació, incomunicació… Això és el que vaig trobar des-prés que l’anterior regidora tengués l’oportunitat de dedicar-hi unparell d’anys de feina. No entraré en detalls de les necessitats de cada centre, els quals tenenrealitats diferents. Aquestes s’aniran solucionant amb el temps isegons ho permeti la situació econòmica. El que més em preocupavaera la deixadesa per part de l’anterior responsable política, la mancade comunicació i d’atenció que tenien les tres associacions. I xerr ambpassat perquè la comunicació amb ells és ara fluida i s’han mantingut

“Manca de gestió, desinformació, incomunicació… Això és el que vaig trobar després que l’anterior regidora

tengués l’oportunitat de dedicar-hi un parell d’anys de feina.”

15

Entrevista

diferents trobades per la meva part amb els tres presidents. Aquestaha estat la primera actuació que, tristament, ha resultat prioritària,passant per davant qualsevol altra necessitat material o de milloresd’equipament.Per altra banda, s’ha muntat un punt de lectura a cada local amb lli-bres de les biblioteques municipals, s’han atès petites necessitats delscentres i l’Ajuntament va col·laborar amb un emotiu homenatge alsserverins que havien complit els 90 anys, juntament amb la gent grande Son Servera.

Hi ha novetats quant a Patrimoni, és cert que s’ha tornat a obrir elservei de l’arxiu municipal?Així és, des del mes de juny s’ha restablert l’arxiu, ubicat a les EscolesVelles, amb l’ocupació de la plaça que es va crear. Hi ha molta feinaper fer, però esperam que es pugui obrir al public al més aviat possi-ble. La tasca més immediata és aconseguir posar al dia la nombrosadocumentació i dotar-lo del material necessari per dur-ho a terme. Eltemps i el resultat d’una bona feina ens descobrirà a tots els serverinsla important documentació històrica de què disposam, la qual s’ha dedonar a conèixer a tots els ciutadans.

-Com ha estat la darrera temporada del Cine La Unió, ens podries feruna mica de repas d´aquest any 2010, ja siguin actes culturals,socials, el SonServeraClown, etc… i, quin futur proxim l´hi espera aLa Unió, ens podríes avançar algun event per la pròxima temporada deLa Unió?El Festival “SonServeraClown” s’ha consolitat aquest any com a platfort indiscutible de la programació de La Unió. Enguany s’ha doblat elnombre d’assistents respecte a l’any passat. Malgrat la situació eco-nòmica i la reducció de pressupost en programació, la qualitat delsespectacles ha estat superior i el public ha respost positivament a l’o-ferta cultural del teatre. El Festival ha acollit més de 1000 espectadors.

El futur proper de qualsevol teatre pens que depèn del mateix públic;

anam oferint una mica tot allò que els espectadors més demanden, toti que depenem d’un pressupost que cada any es redueix tot i tenint encompte les importants mancances tècniques que encara patim. Però,al marge de la programació del Teatre, no podem deixar de banda elsnombrosos actes que sorgeixen de la dinamització cultural i que hanconvertit La Unió en el lloc de trobada de les manifestacions culturalslocals, i són elles les que ens fan créixer. Respecte a la programació d’aquest hivern, encara és prest per avan-çar res, haureu d’estar pendents d’allò que el Teatre prepara!-Com veus aquest final de legislatura i les darreres desfetes des del´abandó del pacte per part d´Esquerra?Hauria de ser un final de legislatura tranquil per a tots. El pacte haaconseguit molts de canvis bons per als ciutadans i ha gestionat pro-jectes importantíssims que contribuiran a millorar la qualitat de vidadels serverins. Això ens ha d’aportar la satisfacció de saber que s’hafet una bona feina. Respecte a l’abandonament del pacte per partd’Esquerra, poc a comentar, els fets moltes vegades diuen més de lespersones que les paraules, així com els silencis, les formes…-Et tornaràs a presentar per a les pròximes eleccions?

És massa prest per xerrar de les pròximes eleccions, amb l’agrupacióencara no hem tractat el tema. Actualment el meu principal objectiu éspoder acabar la majoria dels temes pendents en les diferents àreesabans que acabi la legislatura, tenc un compromís per acabar d’acom-plir i manca poc temps. Estic centrada en això i el futur pròxim ja elviurem. De totes maneres, la valoració que faig d’aquests tres anys ésmolt positiva. El PSIB-PSOE ha fet una bona feina de gestió per almunicipi i, personalment, el camí recorregut aquest temps ha estatintens i enriquidor.-Vols afegir res més?Sí, donar-vos les gràcies per aquest espai de trobada amb els ciuta-dans. ■ CM7

16

Es faristol - lectors@calamillor7.com

Els dies 2,3 i 4 de juliol, la batucada de Son Servera Bloc’n’Bombo participà en la seva primera trobada europea de maraca-tú a París. Cada dos anys es realitza aquesta trobada i la prope-ra edició serà a la ciutat de Colonya (Alemanya). Amb motiu d'a-questa, hi viatjàrem gran part dels components amb moltad’il·lusió i ganes d'aprendre, sabent que seria una experiènciainoblidable on donaríem sortida a les nostres inquietuds musi-cals. Allà ens trobàrem amb gran nombre de batucades de dife-rents països europeus, essent nosaltres els únics representantsd'Espanya, la qual cosa ens agraïren. Participàrem més de tres-centes persones en els assajos i la desfilada final pel centre deParís, tocant els ritmes apresos dels mestres Alfonso i Letho,venguts des de Brasil. També aprofitàrem aquesta sortida perveure els voltants d'una ciutat tan meravellosa com és París.

Volem donar les gràcies a totes aquelles persones que enshan ajudat a fer possible aquesta il·lusió i poder donar a conèi-xer el nom de Son Servera i Mallorca. Una menció especial per al'Institut Ramon Llull per concedir-nos una petita subvenció peral nostre projecte. Esforç, cansament, calor, ritme i alegria resu-meixen aquest viatge. .■

ES FARISTOLwww.calamillor7.com

entra, pitja a “lectors” i di la teva

■ De : lectors@calamillor7.com

per a: CM7

■ La batucada serverina BLOC’N’BOMBO a París

PROGRAMA DE ATENCIÓN DENTAL INFANTILY EDUCACIÓN PARA SALUD BUCODENTAL

LLAMA Y PREGUNTA

Cami de Son Moro Vell, 2 - local 7

Tel. 971 58 77 88 - Fax 971 58 75 05

www.denthos.com - zulema@denthos.com

SI TU HIJO/A TIENE ENTRE 6 y 11 AÑOS,

REVISION DENTAL GRATUITA SUBVENCIONADA

POR EL IB-SALUT A TRAVES DEL PROGRAMA PADI

LLAMANOS E INFORMATE!!!!!!!!!

17

Es faristol - lectors@calamillor7.com

La fila de arriba venció. Julio Lorenzo y Miquel Bua, que entre ambos suman 109 años de calidad futbolística, fueron dos desta-cados de un gran partido de futbito, que tuvo su colofón en la Marisquería de Son Servera, en la que degustaron una paella.

Hubo cánticos y gran compañerismo en el partido, con resultado final 4-3, en el que brillaron Juanito de S'Oratge, con tres goles,y el veterano Julio Lorenzo. Se trataba de un desafío jóvenes contra veteranos. El saber estar y la experiencia de estos últimos seimpuso a las ganas y a la explosividad de los jóvenes. Una gran mañana.■

El passat 10 de juliol se celebraren les 3 hores de resistènciade minimotard al circuit de Jumilla (Múrcia), on es disputaren lescategories “Master 35”, “Prototipos”, “Series 150cc i 140cc”,amb prop de 40 graus de temperatura. Hi varen participar elspilots serverins Marc Buades i Daniel Vidal, Vidalet, en la “Serie150cc”, amb una IMR Copa 150cc estrictament de sèrie. Desprésde sortir en la posició onzena, de gairebé 50 equips arribats detot Espanya, Vidalet va fer una bona sortida i va aconseguirsituar-se en la segona posició en la primera volta, però l'equip vatenir 3 caigudes a la primera hora de la carrera i volta darrerevolta varen anar remuntant posicions fins que es varen col·locaren la quinzena posició. Més tard la carrera va ser anul·lada perproblemes amb el cronometratge.

La competició es tornà a reiniciar sobre les 21.00 hores, idurà una hora de les 3 hores que es varen programar inicialment.Aquesta vegada va ser Marc Buades l’encarregat de fer la sorti-da i es va situar en la vuitena posició a la primera volta.

Quan varen transcórrer 30 minuts de l’inici era l'hora de ferel primer relleu i reposició de combustible: “Estàvem situats a lacinquena posició de la general, però es va produir un problema al'hora de fer la reposició que ens va fer perdre un temps valuós.”Vidalet va sortir del pit lane amb una posició perduda i va haverd’esforçar-se per recuperar-la, però quan ho va aconseguir unpilot doblat va caure, amb tanta mala sort que la moto va quedarenganxada a la del team serverí, i el pilot per sort no va caure iva poder acabar en la 7a posició de la general i en la 3a posicióde la seva categoria, la més nombrosa (“Series 150cc”). Hem detenir en compte que era la primera vegada que l’equip rodava enaquest circuit i per això encara te més mèrit el resultat obtingut.L’equip ha fet un esforç econòmic molt gran per poder assistir ala competició i sens dubte ha valgut la pena. Esperem queaquests dos joves del poble de Son Servera aconsegueixin l’aju-da necessària per al projecte de 2011 per seguir competint.■

ES FARISTOLwww.calamillor7.com

entra, pitja a “lectors” i di la teva

■ De : lectors@calamillor7.com

per a: CM7

■ Dos pilots serverins a la “Resistencia Internacional de Jumilla”

■ Un gran modo de forjar amistad

18

al tancament d´aquesta edició

■ Camp de treball a la zona costanera de Sant Llorenç

El passat diumenge dia 1d’agost va començar la novenaedició del camp de treball queorganitza l’Ajuntament de SantLlorenç conjuntament amb elCentre d’Estudis de l’Esplai i queestà subvencionat per laDirecció General de Joventut.

Aquest estiu el camp de tre-ball compta amb 16 participantsa més d’un equip de coordina-dor, monitor i cuinera.. Els jovestenen entre 20 i 30 anys i vénende diferents llocs d’Espanya.(Navarra, Madrid, Barcelona,Conca, La Rioja, Almeria,València, Gran Canària, etc.).

Enguany la seva feina esrealitzarà a la zona costanera delmunicipi de Sant Llorenç. En primer lloc realitzaran el manteniment deles passarel·les de l’itinerari del Poblat Talaiòtic de S’Illot, així com laneteja de la vegetació del mateix Talaiot. Després estaran uns dies asa Punta de n’Amer, realitzant la retirada de residus i neteja del siste-

ma dunar.. Per altra banda, també col·laboraran en diferents actes deles festes patronals de Sant Llorenç, com ara la ja coneguda CursaNocturna “Més sans que un gra d’all”. El grup s’allotja a lesinstal·lacions del Polisportiu Margalida Fullana, a Sant Llorenç.■

Els veinats del carrer Joana Roca, zona de Correus,varem quedar astorats quan elpassat dia 9 de juliol, els muni-cipals serverins varen distribuir per la nostra zona un bon gra-pat de discs de reserva d'aparcament,pel dissabte dia10/07/10, sense especificar amb quina finalitat.

Alguns veinats,sempre n'hi ha que ho saben tot, insinua-ven que era per reservar el tram de carrer des de Correus finsal cantó de ca madó Bet Tereta com a parking pels autobusosque havien de translladar uns 200 convidats al casament,degent no serverina, que havia de tenir lloc el dissabte horabai-xa a l'esglèsia Nova. Alguns pensàvem que ens prenien elpèl...Es devia tractar d'algun acte de bandes de música o cosasemblant, però unes noces???...

També deien que a més de l'espai reservat havien dema-nat a l'Ajuntament els serveis tot l'horabaixa de tres policiesmunicipals.I que per tots aquests serveis pagarien una bonaquantitat a l'Hisenda Serverina.

El dissabte sortirem de dubtes...Quan començaren a arri-bar els autobusos i davallà tota aquella generació de gentendiumenjada es va confirmar el manifestat el dia anterior.

I tres municipals dirigint el transit.Senyoretes amb vestitsespectaculars i fins i tot alguns homes amb smoking traves-sant els passos de vianants cap a la plaça de Sant Joan.Un especta-cle digne de veure.

Cap càrrec polític de l'Ajuntament va comparéixer pel carrer JoanaRoca per donar la cara davant els veinats.

El curiós és que la regidoria de Policia no es capaç d'acon-seguir que es retirin els cotxes per que passi la PROCESSÓ DEL COR-PUS però si ho és per reservar aparcament per gent que no és delpoble. Si el sopar de noces havia de tenir lloc a un restaurant deCanyamel, perquè no feren la funció religiosa a un altre indret???...

Aquest precedent promogut per l'ajuntament serverí pot tenirconsequències futures.

Qualsevol persona que ho demani amb antelació podrà gaudird'un parking pels convidats a les seves noces... No podrien haveraparcat al carrer d'es Cós,on hi havia molts de trams buits??? O elsautobusos haver descarregat als convidats i anat un parell d'hores al'aparcament del Müller o a un altre indret ???... Algú de l'Ajuntaments'atrevirà a donar explicacions sobre aquest fet???...■

� Casament amb dret a aparcament Sebastià Vives “Perleta”

Opinió

19

Publicitat

20

Xerrim-Xerram

� Xerrim Xerram Agost 2010

RONDA DE CIRCUMVAL·LACIÓ....TREN-TRAM...COMENTARIS INTERNET...ALTERNATIVA AL TREN.....9.000 COTXES DIARIS....MUNDIAL DE FUTBOL......PASTIS CAMPIONS....PERLETA 4.....BUS URBÀ: DÈFICIT O SUPERAVIT???... AIGÜES SON SARD......COMISSIÓ DE PETICIONS DEL PARLAMENT EUROPEU

Sebastià Vives “Perleta”

@@@@.-Continuen a molt bon ritme les obres de la Ronda deCircumval.lació.Fa uns dies sortia a un diari de Ciutat un petit repor-tatge sobre les obres.Es podia llegir que ja hi ha un 70% construit.Malgrat sigui molt difícil calcular els percentatges en aquestes realit-zacions, s'esperava que amb el temps que fa que començaren anirienun poc més endarrerides. Fa un poc més d'una setmana en una de lesmeves caminades vespertines pel camí de Na Monja,vaig arribar finsa dalt de tot i vaig quedar tan impressionat pel que vaig veure que hivaig voler fer un parell de fotografies. Per aquells indrets la carreterava atrinxerada,evitant tant l'impacte visual com el sonor.Impressionenles parets depedra que s'estan aixecant.

@@@.-A Internet he pogut llegir algun comentari negatiu sobreaquest reportatge. Un de signat per un tal “Pep” ( però escrit en cas-tellà) és el que ara podreu llegir. Segur que aquest Pep no viu ni alcarrer del Cós ni al de Joana Roca. Dubta de que faci 20 anys que ensprometeren la carretera.Que dubti el que vulgui. “ 20 años ?...No se locree nadie. Tampoco estoy de acuerdo con lo que va a desviar a másde 9000 coches, ya que no pasan 9000 coches al día ni de coña. Lodel impacto paisagístico lo dudo ya que por la carretera vieja que va alPort Vell han alzado unos muros bestiales, las explanadas que estánhaciendo son enormes.Yo más que un favor lo veo como un pelota-zo...Señor Serra no nos venda la moto.”.

@@@.-El cert es que al marge de les crítiques,que sempre n'hiha d'haver, les obres tenen menys impacte del que s'esperava. I sorthem tingut que les començassin abans de declarar-se la crisi econò-mica. Ara ja no començarien i acumulariem un parell d'anys més deretard.

@@@.-Referent al Tren-Tram també hi ha novetats.Per l'esta-ció serverina les obres van progressant. Han començat la rehabilitaciódels edificis, ja que suposam que es mantindran les estructures anti-gues. Els que no aturen són el grup anomenat “Alternativa al Tren”. Es

queixen de la destrucció, segons ells, de l'entorn rural del LlevantMallorquí, que diuen “va a todo tren”. Parlen d'infraestructura faraòni-ca...I és clar que s'han hagut d'arrabassar molts d'arbres i remouremolts de metres cúbics de terra...Després de més de 30 anys sensecircular el tren és lògic que la naturalesa en fes de les seves.Elspins,ullastres i altres espècies de creixement molt ràpid ho varen inva-dir tot.Molts d'aquests arbres han estat trasplantats a diferents indretsde la comarca. A Cala Millor se'n poder veure bastants a la zona deCa'n Simó i prop de l'hotel Millorsol .Alguns segur que ferraran.

On eren aquests de l'Alternativa al Tren durant aquests 30anys???...Ja que desitgen que hi facin VIES VERDES per anar a cami-nar, perquè no s'encarregaren ells de mantenir en bon estat tot elrecorregut???...Segur que si fos una obra promoguda pel PartitPopular sí hi estarien d'acord. La reobertura de la linia de tren Artà-Manacor està provocant molts de maldecaps a la gent que té finquesper on passava i passarà el tren. Molts s'apropiaren de terrenys queno eren de la seva propietat, fins i tot barraren el pas per les vies uti-litzant tanques metàl·liques,i ara hauran de suportar les petites moles-ties d'un servei en benefici de tota una comarca. Que s'aguantin...

@@@.-A l'anterior Xerrim Xerram demanava que la SeleccióEspanyola de Futbol no guanyàs el Mundial. Com a pronosticador notenc gaire porvenir. Espanya va guanyar la final i l'euforia espanyolistaes va desbordar. Aquest espanyolisme tan exagerat és el que no podiasuportar. Quasi un mes després d'haver finalitzat el torneig encara hiha moltes banderes espanyoles penjades a les façanes.Més que unamanifestació de fervor futbolístic és una demostració de nacionalismeespanyolista. Malgrat pogués pareixer el contrari, em va alegrar eltriomf espanyol.I a ca nostra ja ho varen celebrar amb antelació.El diu-menge ,a mig dia, la meva dona va compareixer amb un pastís farcitamb la llegenda premonitòria “ESPANYA CAMPIONS !!!”, però això sí,escrita amb la nostra llengua. Malgrat els problemes que em causa ladiabetes no vaig deixar de menjar-ne. I en una altra de les fotografiespodeu veure una camiseta confeccionada per la meva filla, que he tret

de la seva pàgina de facebook.Com tambéhagués pogut davallar alguna de les fotosque ella va fer a Madrid de l'arribada dela selecció i de la festa posterior.

@@@.-Malgrat vos pugui semblaruna mica pesat segueixo demanant que elregidor de Policia faci públics els resultatseconòmics del primer any de funciona-ment del Bus Urbà.O hi ha superàvit o hiha dèficit. Hi hagui el que hi hagui, no hi haperquè estar empegueït.No ser si el regi-dor llegeix aquesta secció, però sí sé quela llegeix el batle. Si el regidor no es veuamb forces de presentar al poble el supe-ràvit tan escandalós que hi ha,que ho facipúblic el batle.O que em facin arribar l'in-forme i jo el proper mes de setembre, si nohi ha res de nou, ho publicaré.Que potserho han fet públic i jo no me n'he assaben-tat !!!...

@@@@.-Fa unes jornades l'oposició pepera de l'Ajuntament vaexpressar les seves queixes sobrel'incumpliment del contracte de lacompanyia d'Aigües de Son Sard.Deien que es varen comprometrea canviar 1000 metres de canona-des cada any i que encara no n'hacanviat ni un de metre.Acusaven albatle d'afavorir als seus amics.

En Toni Monjo no hauria depermetre que els peperos elpuguin agafar en temes d'aquesttipus.Ha d'exigir a tothom el que licorrespon fer, tant si es unaempresa com si es un altra,obli-dant-se de que fins fa poc ell eraun empleat més d'Aigües SonSard.

El que he pogut comprovares que les canonades de l'aiguapotable estan en molt mal estat.

Durant aquest passat mes de juliol hi ha hagut massa avaries, princi-palment als dos carrers més transitats del poble.I que moltes d'aques-tes rotures són per haver-hi pedres d'un tamany considerable sobreles canonades,i supos que amb la pressió del pes d'alguns camionsde gran tonatge l'avaria és molt fàcil que es produeixi.És clar que laresponsabilitat d'aquesta deficient xarxa d'aigues potable no és de laCompanyia d'aigües...

Dissabte 31.07-10...Quan estava a punt de finalitzar aquestes xerrameques llegeixo per

internet una notícia que em satisfà enormement. La Comissió dePeticions del Parlament Europeu va acceptar al 2009 una queixa del'Associació “Alternativa al Tren”. Ara, el Parlament els ha contestatdient que:

...El “no” al Tren Manacor-Artà respon a interessos particu-lars...Els únics que sembla que s'oposen al projecte són els propieta-ris afectats que formen Alternativa al Tren.

….Cometeren la imprudència d'ampliar les seves construccionsals voltants del corredor ferroviari que pertany al Govern Balear...

….El tren-tram Artà -Manacor és perfectament viable des delpunt de vista econòmic i que respecta les condicions requerides enmatèria de protecció del medi ambient. I s'ha acabat per avui....Fins elproper mes de Setembre si no hi ha res de nou...■

21

Xerrim-Xerram

22

Actualitat

■ XI Distinció d’Or de sa revista Sa Font a Núria Llagostera Vives

Per una vida dedicada a l'esport del tennis, Núria Llagostera Vivesva rebre la Distinció d'Or de Sa Font de mans de Pep Garcia, directorde la revista local, en un càlid acte que es va celebrar el passat 22 dejuliol a les 21.00 h en el meravellós escenari de l'església Nova de SonServera. Els parlaments foren a càrrec de Jimy Amengual, president dela Federació de Tennis Balear, que va veure néixer Núria Llagostera iva ser-ne el primer entrenador; i del regidor d'Esports de l’Ajuntamentserverí, Pep Mas, testimoni directe del desenvolupament esportiu de latennista calamillorera. Presentà l’acte Cati Blanquer. La família deNúria Llagostera hi fou present al complet, així com nombrosos amicsi assistents a l’acte. En finalitzar, Núria Llagostera va donar les gràciesa tots els presents amb emotives paraules. Enhorabona a tots.■redacció CM7

L’Ajuntament d’Inca va fer oficial el lliura-ment dels premis literaris Pare Colom en unavetllada celebrada per segon any consecutiual Claustre de Sant Domingo a les darreriesdel mes de juliol

Miquel Lopez Crespí va ser el guanyadoren la categoria de narrativa per la seva obra“Una Arcàdia Feliç” mentre que el premi depoesia, que es lliurava per segona vegada va

ser per a Maria Monserrat Butxaca per “Duesde Safrà”. La gran novetat d’enguany va serl’estrena de la categoria de teatre en la qualel calamillorer Jaume Miró per “Adults nor-mals” va ser el guanyador.

Cal destacar que els Premis Pare Colomd enguany han comptat amb la participaciómés important registrada fins al moment. Finsa 59 obres s’han presentat en les categories

de Teatre, Narrativa i de Poesia una vegadafinalitzat el període d’inscripció.El batle d IncaRafel Torres exposà que aquests guardonsajuden a donar suport a l’estimul creatiu delsnostres literats a la vegada que promocionamla nostra llengua des d’un exercici de norma-litat i mantenim viva la flama de la figura delPare Colom.■ Enhorabona Jaume dels teuscompanys del CM7

■ El calamillorer Jaume Miró guanyador del premi literariPare Colom 2010 en la categoria de teatre

fotos: Agustí Baró Bauló

23

Publicitat

24

C/ dels Camps, 1 - 2º izq. - SON SERVERA

Tels. 971 56 78 49 - 669 21 44 44

¡NO QUEMESTU SALUD!

DEJA DE FUMAREN UNA HORA

HORARIO:De lunes a viernesde 9:30 a 13:00 hs.de 16:30 a 19:00 hs.

www.toplaserinvestment.com

Nota d´empresa

■ Sa Peixateria,una bona oferta per a Son Servera

Na Maria Torres, esposa del jutge de Pau de Son Servera i de lamolt reconeguda Fusteria de Can Teret, així com bon pescador deCala Bona, ha optat per enriquir l'oferta complementària a Son Serveraobrint una peixateria al carrer de na Joana Roca núm. 55, molt beninstal·lada, per cert, amb l'objectiu que el poble tengui un millor serveiper a qui vulgui comprar peix fresc.

Tenen llagosta viva i el peix fresc procedeix del port de Cala Bonai de Cala Rajada, i també s'admeten encàrrecs per a ocasions espe-cials o per a qui en un dia determinat desitgi cuinar un bon peix al forno peixos a la planxa.

És bo per a Son Servera disposar de petits comerços especialit-zats, com ara una bona peixateria.. ■ CM7

Piso en venta en Cala Bona

(nuevo)

Información: Aurelio Ucendo

Tel. 629 605 938

SA PEIXATERIAC/ Joana Roca, 55 · Son Servera

Tel. 971 81 74 24Peix de Cala Bona i Cala Ratjada

Llagosta Viva

Horari: de dimart a divendres

de 09:00h. a 14:00h. de 17:00h. a 19:00h.Dissabtes de 09:00h. a 14:00h.

DIUMENGE I DILLUNS TANCAT

Sa nostra gent

25

Tel. 971 567 321971 567 053

C/ Joana Roca,12107550 Son Servera

30 ANYS EN EL MÓN DE LARESTAURACIÓ

■ En Joan Llull Monget i enToni Bosco… per molts d’anys!

En els capvespres d'estiu quan enganxen amb la nit, abelleix laxerrada, l’amistat... i així s’esdevingué en una celebració d'un 50è ani-versari al qual m’havien convidat. Hi vaig poder saludar una colla d'a-mics i amigues molt agradables, amb ganes de passar una bon esto-na i amb un humor sincer, sense etiquetes, sense compromisos isense protocol, on tots actuaven tal com són. Potser per això ens hiintegràrem amb tota naturalitat. En un dels moments, vaig poder pas-sar una estona amb en Joan Llull i en Toni Bosco. En Joan Llull noanava vestit de president d’Hipotels: camisa curta d'estiu, semblantmés que relaxat i content d'estar amb els seus amics de Son Servera,reflectint una brillantor sincera als ulls quan li vaig demanar pels seusdos néts, perquè se li nota que és un padrí feliç.

En Joan Monget i en Toni Bosco xerraven animadament i aprofi-tant l’avinentesa em va picar la curiositat per aquella alegria que enaquell moment demostraven, tot per saber-ne el motiu de les sevesrialles: “És que en Toni me diu que viurà cent anys i ben content queestic! -m'explicava en Joan Monget. -I tu què li has dit? “Idò lo mésjust, que ell viurà cent anys, però jo veuré com els viu!”

O sigui, que aquests dos amics, tenen afortunadament vida permolts d’anys!

D'altra banda, parlant una mica amb ells, vaig poder recordar iampliar la informació que el mag de les finances que és Joan Llull,quan no està amb els amics, treballa moltíssim i de valent. Va inaugu-rar l'Hotel Hipocampo l'any 1970 i en l'actualitat, l'any 2010, la cade-na hotelera Hipotels, que va crear i presideix, té 26 establiments hote-lers, que s'escriu de pressa, però que han passat 40 anys des queamb l'inici a l'Hotel Hipocampo (que ja tenia el logo del cavallet de marque actualment és el logo de la cadena) ha estat capaç de crear un

imperi hoteler, donant treball a centenars i centenars de persones, comper exemple al seu amic Toni Bosco, que ja s'ha jubilat i que hi va tre-ballar 22 anys menys tres dies. En Joan Llull em contava que “Hipotelssom una gran família, fins i tot són molts els treballadors que encaraestan amb noltros des de l'any 1970 i, per exemple, en JaumeFerranou, que treballa al bar de l'Hipocampo des de l'any de la sevainauguració, sempre ha volgut treballar-hi i me diu que ja se jubilaràen el mateix hotel que va veure inaugurar, i això me fa sentir bé, per-què estic content de l'equip humà que tenc.”

D'altra banda, en Joan Llull està construint actualment un nouhotel a Conil “HOTEL GRAN CONIL”, prop de Chiclana, amb unes pre-cioses vistes i amplíssima platja i excel·lent situació: “Estic content deconstruir aquest hotel, molts me diuen que no és el moment adequat,per això de la crisi, però va sortint bé de preu, perquè el material ésmés barat i hi ha uns avantatges que abans no hi havia.” Desitjam elmillor a aquests dos amics i que puguin viure molts anys com així hanprogramat!■ Bel Metge

26

■ La base del Llevant, Nord de Mallorca i Menorcaper extinció d'incendis instal.lada a Son Servera esta operativa desde el juliol

La nova base d'extinció d'incendis forestals del Llevant, Nordde Mallorca i Menorca, de l'Ibanat, ubicada a la finca sesBarracasses de Cala Bona, al terme municipal de Son Servera jaopera desde el 24 de juliol.

Des de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat s'ha habili-tat l'espai de 7.100 metres quadrats que ocupa la base,-que dona-rà servei a la comarca del Llevant, Nord i Menorca-amb una pista,un helicòpter fix, unitats de vigilància mòbils, un dipòsit de com-bustible de grans dimensions i una caseta per a ús dels agents del'Ibanat.

La Finca ses Barracasses, d'ús municipal, podrà ser utilitza-da per les diferents associacions i entitats del municipi de lamateixa manera que s’ha fet fins ara. El Batle de Son Servera,Antoni Servera, i el cap de Servei de Gestió Forestal, LuisBierbiela,volen deixar clar que la finca podrà combinar l'ús perpart de la població serverina i la base d'extinció d'incendis.

En aquest sentit, expliquen que "la base ocupa només unaquarterada, quan la finca té 17 quarterades. A més, tots elsequips i unitats que comprèn la base d'extinció d'incendis de SonServera són mòbils i es poden desplaçar completament en un dia".La base d'extinció d'incendis de Cala Bona, amb 10 tècnics iagents mediambientals, és eventual, es desinsta.la en 24 hores, ia més, és temporal, és a dir, serà operativa de l'1 de maig al 15d'octubre, i estarà en coordinació amb la base central de Palma.

La base d'extinció d'incendis de la zona estava ubicada fins faunes setmanes a una finca de Betlem del terme municipal d'Artà.Per diverses causes tècniques i de gestió, s'ha decidit traslladarla base a Son Servera

El Batle afirma que la presència de la base per a extinció d'in-cendis forestals del Nord de Mallorca, Llevant i Menorca, "seràbeneficiós per a la població serverina, quant a proximitat, imatgede la localitat i fins i tot per el espai ses Barracasses".■

Ajuntament de Son Servera

“La finca ses Barracasses acull unitats de vigilànciamòbils, un helicòpter fix i un gran dipòsit de combustibleper donar servei en un espai de 7.000 metres quadrats”

27

La màquina biotrituradora de restes de poda, adquirida perl'Ajuntament de Son Servera, ja esta en funcionament desdefinals de juliol, en un espai habilitat específicament per al procésde trituració d'aquest tipus de residus al Parc Verd de la localitat.

La biotrituradora, amb un cost de 23.000 euros, ha estatfinançada amb els fons estatals d'inversió local, Pla E, i té com aobjectiu reduir i reciclar les restes d'arbres, de plantes de jardí,arbusts, etc. La màquina és capaç de reduir de vuit contenidorsa tres, de manera que es destinen menys restes al seu incinera-ció, amb la conseqüent disminució de la despesa econòmic per al'Ajuntament de Son Servera. D'aquesta manera, la biotriturado-ra permetrà estalviar un total de 25.000 euros a l'any al'Ajuntament de Son Servera, amb la reducció de residus a cre-

mar i amb el reciclatge de les restes en forma de compostatge,encoixinament de jardins i plans o abonament.

El Batle de Son Servera, Antoni Servera, considera que estracta d '"una bona solució ecològica, ja que, una de les tasquesmés costoses és desfer-se dels residus que generen la poda de lesplantes. La biotrituradora és una eina molt útil que permet estal-viar temps i diners i gràcies a ella, es poden reutilitzar les deixa-lles ".

El municipi de Son Servera genera molta quantitat de restesde poda, d'arbustos, de jardí i d'arbres, en ser una zona de nom-brosa vegetació, en tots els seus nuclis, tant a Cala Millor, com enles Costa dels Pins o Cala Bona .".■

■ La biotrituradora de restes de poda adquirida per l'Ajuntament de Son Servera, dins el pla E, ja esta en funcionament al Parc Verd

■ L'Ajuntament de Son Servera posa en marxa lanova Delegació Municipal de Cala Millor

Ajuntament de Son Servera

La nova Delegació Municipal de Cala Millor ja esta funciona-ment, per mitjà d'una oficina d'atenció al client ubicada a l'entra-da de l'edifici de la Comissaria de Policia del nucli turístic. L'equipde govern recupera així un servei molt demandat pels veïnats.

La Delegació Municipal de Cala Millor serà atesa per una per-sona que estarà a disposició dels ciutadans de dilluns a divendresmés dos capvespres a la setmana. D'aquesta manera, els resi-dents de Cala Millor no hauran de desplaçar-se fins a l'edifici con-sistorial de Son Servera per realitzar gestions quotidianes com,entre d’altres, l'expedició de certificats d'empadronament, con-sultes, informació, registres, etc.

El delegat de Cala Millor, Josep Barrientos, hi serà present enun horari determinat per tal d’atendre i complementar l'atenciórequerida. D'aquesta manera, l'equip de govern recupera un ser-vei que ja va funcionar anteriorment però que va ser eliminat fauns anys. Així mateix, cal indicar que la nova oficina municipalsuposarà apropar els serveis municipals als veïnats dels nucliscostaners del municipi de Son Servera, per tal que puguin realit-zar amb més comoditat els tràmits pertinents, a més de la inten-ció de convertir-se en un servei actiu i dinàmic ■

“La màquina facilitarà el reciclatge de restes d'arbres i de jardí i permetrà l'estalvi de 25.000 euros anuals a la institució municipal. “

28

Opinió

PLATJA DE PALMA “VISTEME DESPACIOQUE TENGO PRISA”

La reforma anunciada para la Platja de Palma para el año 2020,un tema del cual dada su envergadura e innovador sistema Turísticoda mucho que meditar, crear tertulias en todos los sectores, analizaren lo posible detalladamente el resultado final y sospesar su evalua-ción final. El President Antic tiro del saco de los típicos refranes popu-lares al opinar sobre la expectante e innovadora nueva reforma de laPlaya de Palma “visteme despacio que tengo prisa” dando a entenderque quieren hacerlo lo mejor posible, no se quieren equivocar y con lasmáximas garantías de éxito tanto empresarial como de calidad de vidapara los residentes, aunque para muchos la memoria tiene muchoshuecos por cubrir.

Quieren invertir 3000 millones de euros, de estos el Estado poneel 40%, el ayuntamiento un 30% y el 30% restantes el sector privado,quieren eliminar el 50% de plazas hoteleras existentes actualmentetienen 43.000, quieren reconvertir los Hoteles de dos estrellas encuatro estrellas, quieren eliminar los busca-vidas que tienen actual-mente como son los Trileros, Vendedores ambulantes y las Prostitutasde las principales calles de Platja de Palma, hay que cambiar los sour-venirs por boutiques, en lugar de vender 15 artículos vender 1 peromas caro,¿existe este mercado de nivel económico alto? Para cubrir laPlatja de Palma, lo dicho antes da mucho para pensar…

En mi opinión: una parte puede ser este un mensaje directo de

guía a las demás zonas hoteleras dando a entender que dentro de 10años el Turismo de Masas con la clase media europea NO vendrán aBaleares porque puede resultar MUY CARO comparándolo con nues-tros competidores directos emergentes actuales como son los paísesdel Este, Turquía, Marruecos etc…que van a poder seguir dando elmismo precio actual teniendo aun margen de negocio.

Otra parte también puede opinar que hay que decir que cuandoun sitio funciona ¿Por qué cambiarlo? La Platja de Palma con elTurismo Alemán actualmente FUNCIONA. Tienen todos los ingredientesque quieren para divertirse, como son una excelente o decir la mejorplaya de Mallorca, buenos Beer Gardens, Discotecas, Pubs, buenoscomercios, restaurantes por decir en una palabra BUEN AMBIENTE quegusta y es lo que quiere de vacaciones.

Otra parte puede pensar que al llevarse a cabo también puede queeste mercado Alemán del Arenal actual se distribuya proporcionalmen-te por el resto de la isla donde sepan adaptarse a las demandas deestos.

A dia de hoy también hay que tener presente que del Govern sepuede esperar cualquier inversión aunque sea INVIABLE económica-mente, como ejemplo aquí tenemos el Trem-Tram , por ello los 1800millones de euros que tiene que aportar tanto el Ayuntamiento y laparte privada aun pareciendo una barbaridad descomunal hay un %de posibilidad de llevarse a cabo. Hay tema para rato.

CONTROLADORESParece que aun hay una esperanza de que se pueda desconvocar

la huelga para el tercer fin de semana de agosto. De no ser así estaclaro que los controladores al votar el 98% a favor de la huelga sonunos pre-potentes, insolidarios con un País en crisis, IRESPONSABLESes la mejor palabra que los define.

En el siglo que estamos el gobierno no puede permitir depender deque 3800 controladores puedan paralizar la economía de un Paismediante una huelga, con ello tiene la obligación de prepararse paraofrecer una solución estable al conflicto. Tienen que formar a muchosmas controladores, ofrecer el sueldo que realmente el gobierno creeoportuno, que puedan pagar y sean merecederos, de paso colocarsobre la mesa el ERE para aquel que no quiera adaptarse a los nue-vos convenios, hoy por ley una empresa con perdidas puede emplearel expediente de regulación de empleo y estamos el Estado, con ellotodos nosotros en números rojos y esto los controladores no lo entien-den o no lo quieren ver al ganar ellos mas de 5 millones de pesetas almes de media.. ■

■ Mix actualidad 4 de agosto de 2010 Juan Fuster

Restaurante

El CruceMenú diario caseoCocina mallorquina

Paella y cochinilos para llevar

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382

Bodas, bautizos y comidas de grupo

29

Opinió

Na Lluna, una cussa viciada, arribada juntament amb els seus sen-yors de la capital d’Espanya per passar unes vacances amb tota tran-quil·litat a un dels indrets més privilegiats de la nostra illa. Mai no haviaestat del seu domini allò de caçar per dins l’aigua. Aquell dia d’agost,encara tenia el ventre inflat de les sobres d’un gran sopar que haviaesdevingut el vespre anterior, el qual els seus senyors havien organit-zat per a totes les seves amistats, que no eren poques. Un gran bufet,que convidava a espipellar-ho tot i no acabar-se res. Unes cambreresben uniformades, tal com pertoca en un esdeveniment d’aquest tipus.No s’aturaven de reposar farcits i salses de tota la nacionalitat.

“¿Has probado esto? ¿Y este otro plato?” D’aquesta manera esprovava i es tudava. Ja de matinada, la gespa del jardí despertava unolor d’un salobre humit i, el singlotar de l’aigua de la mar xocant con-tra les roques era ofegat pel soroll d’aquella gernació descotxant detant en quant botelles de cava i vins seleccionats.

Na Lluna no s’aturava de fer uns llargs badalls que acabaven ambun grinyolar llastimós, quan de sobte sentí una veu enèrgica que deiaamb ràbia: “A por ellos Luna”, va estar uns moments indecisa, nosabia ben bé què fer. Pensà en aquella criada cubana que per menysla foteren al carrer i, no tingué més remei que tirar-se a la piscina.

- El agua y las rocas son mías.El mateix segurament digué Núñez de Balboa al descobrir el

Pacífic. Els vents en aquells temps bufaven a favor de Castella, peròaquell sol que mai no s’apagava, poc a poc es va anar eclipsant permoments. Aquell oceà, durant la segona Guerra Mundial, ja no fou tanpacífic. Els japonesos i els americans no s’aturaven de tirar-hi bombes.

Qui conquesta la mar i les roques de la nostra costa? A qui per-tanyen actualment aquells racons tan privilegiats? Aquella senyoraquan s’adona que uns bergantells li estan envaint la piscina agafà elmòbil i es posà a comunicar-se amb Madrid.

- Roberto, en estos momentos estoy muy enfadada, mandadme

urgentemente una bandera, no la de Perejil, la otra más grande que tutatarabuelo trajo de Cuba. Está en el despacho de arriba, dentro deaquel cofre antiguo. v

Tornem al conte, tornem a na Lluna, que en aquells moments teniaun idil·li sentimental amb un ca aperduat, que sabia tots els raconsd’aquell entorn. Un dia, la criada el trobà ben aferrussat, baix d’untamarell, amb la cussa. De tant de pegar-li per separar-los va rompreel mànec de la granera. Pot ser que per dins del seu cervell, en aquellsmoments eròtics, es despertassin unes passions, a més a més de lesde la cussa i el ca. Malgrat tot, els dos animalets continuaven en veu-re’s sovint, era una espècie de “La dama y el vagabundo”. Ella li parlàde l’esdeveniment de la piscina i ell, fent la mitja i remenant la coa, lianava dient que no era cap piscina sinó que s’anomenava el Cocó deles cigales. Si aquell dia els al·lots es capbussaven era en honor aelles, nedar com a cigales ja que avui en dia pel fet de veure-la cimen-tada ja no n’hi trobam cap.

- “El agua está sucia y se bañan los niños” li replicà na Lluna.- “Es que los niños hacen el pipí dentro” li contestà el seu enamo-

rat. Aquí na Lluna va estar un moment sense contestar però, al final,amb una veu enaltida i plena d’orgull li va fe saber qui era i, que en elxalet que estiuejaven hi havia 18 wàters, sense contar els dels serveique, encara que no estaven enrajolats amb les mateixes rajoles tambécontaven. Sentim molt de veritat si aquest conte imaginari coincideixamb fets reals que han esdevingut o pogut passar per les vores d’a-quest mar tant ple de colors i lluminós, el qual tan sols s’enfosqueixper dins unes ombres d’uns pins o tamarells.

Un mes com el passat on les banderes han estat les protagonis-tes, despertant passions, quan moltes d’elles ja romanien en l’oblit,ens han fet ressuscitar fets, molts d’ells reals i uns altres imaginaris, itambé recrear-nos en les banderes, arribant, per uns moments, a sem-blar veritat.■

■ Temps de BanderesPere Sart

Sa nostra gent■ 50 anys de na Maribel

Juliol és mes de festivitats, de sortir a sopar al corral amb elsamics... La nostra memòria com a poble ens permet recordar aque-lles vetlades de Santa Margalida, Sant Joan ,Sant Jaume, les trempo-nades, les taulades on es fa impossible veure les estovalles de tancarregades de greixoneres, coques, freixura, gelats i gató, i un llargetcètera de la nostra riquíssima i generosa cuina mallorquina.

El 14 de juliol na Maribel Servera va complir 50 anys, i pocs diesdesprés la seva família i amics (bons i avinguts) li preparàrem unafesta sorpresa per celebrar aquesta mitja vida. Bé, idò na Maria, quanva arribar de la platja, es va trobar els seus estimats amics i familiarsamagats rere les cadires per dir-li ben fort MOLTS D’ANYS!, i li cantà-rem moltes felicitats i "és una dona excel·lent" i més cançons que esmereixia aquesta bona serverina, bona amiga dels amics... I és queessent filla d’en Tomeu Fena i de na Bàrbara Cuinera es fa difícil nosortir amb la bonhomia que pertoca, amb l’única ambició en aquestavida d’estimar i cuidar la gent que estima i ésser feliç i fer feliços elsseus. Cal donar les gracies a na Bàrbara Cuinera, la seva fillaFrancisca, a na Joana i als amics de na Maria, perquè hi posaren feinai mentides piadoses perquè tot sortís com una festa d’aquells estiusinoblidables amb l’al·licient d’ésser una sorpresa que i tant que ho varesultar!

Molts d’anys Maria, de la teva família del carrer Nou, que ja ensom molts!.■ M. Murta

Tothom parla de crisi, pareix que no hi ha altra cosa per què dis-cutir. I pareix que, miraculosament, aquí, a les nostres illes al manco,som un país d’economistes. Tots sabem d’economia i, indiscutible-ment, molt més que qualsevol governant, de les illes o de la penínsu-la. Jo no afegiré cap comentari a la situació econòmica i manco capconsell o recepta definitiva. Tan sols parlaré de la forma en què, ambuna mica d’esforç per part dels membres de les famílies illenques,podem estalviar un munt de doblers i sobretot d’emprenyades i, pertant, tenir un estiu més saludable. És molt important no signar capcontracte per telèfon. Que si es pot fer? I és clar que sí! T’adverteixen

que, per a més seguretat la conversa “pot ser enregistrada” i, amb elteu consentiment, el que acordeu té validesa. Si t’agrada el que t’ofe-reixen, demana-ho per escrit, que tenen obligació de presentar-ho, iaixí podràs comprovar si el que t’han explicat coincideix plenamentamb el que tu has entès i que hi estàs d’acord. La lletra menuda delscontractes escrits de vegades costa d’entendre si l’han d’explicar tele-fònicament, tant que moltes voltes s’obliden de fer-ho.

És molt important que si tens contractat al teu mòbil la recepció demails (cosa avui dia molt normal) amb tarifa plana, aquesta no és vàli-da quan surts a l’estranger (Andorra és un país estranger també). Percert, saps què vol dir roaming? És una paraula que pareix que tothomté l’obligació de conèixer si empra un mòbil. Vol dir itinerància, trànsit,desplaçament. És a dir, que quan surts de territori nacional has depagar molt més. Però el roaming només fa referència a cridades tele-fòniques emeses i rebudes. Els mails tenen un altre tractament, moltmés car. No dic res si pots navegar. Tan sols diré que una setmana forad’Espanya, fent navegació diària d’una hora, pot sortir-te més car quetot el viatge, hotel, avió i menjars inclosos.

Els viatges contractats a través d’Internet poden parèixer molt méseconòmics que els adquirits de la forma tradicional. I pot ser veritat sitens MOLTA CURA. En primer lloc, no has de tenir pressa de fer la con-tractació. Has de poder llegir totes les clàusules, especialment les quefan referència als teus drets. I has de comprovar si en el preu estanincloses les maletes, si les pots facturar sense recàrrec, els horaris, el

descompte per resident si viatges a un aeroportespanyol, els recàrrecs de qualsevol tipus, etc.Has d’imprimir-ho tot plegat i ho has de dur alviatge. Has de treure fotocòpies dels DNI perpoder confirmar el teu dret al descompte per resi-dent, has de confirmar la sortida del vol un diaabans, etc. Fer-ho a través d’una agència de viat-ges pot ser una mica més car, però si no sapsmanejar bé l’ordinador, si no tens pràctica o unamic o parent que si en tengui i t’ho vulgui fer, talvolta val la pena pagar una mica més i no tenirtots aquests maldecaps. Contractar una assegu-rança per si has d’anular el vol? Has de saber quèinclou l’assegurança i quines cobertures té. Sivols anular el vol sense un motiu dels que aparei-xen a les garanties (que hauries d’haver llegitabans de contractar-les) ho perds tot, segons ells.Si és aquest el cas, vine a l’Associació LA DEFEN-SA o a qualsevol altra i t’ho arreglarem. No hoperdràs tot perquè la llei està molt clara en aquestsentit. El que passa és que tots els implicats(companyies d’aviació i agències) pareix que se’ndesentenen.

Les associacions de consumidors i usuarisestam no sols per ajudar a presentar les denún-cies, sinó que, de forma especial, estam perassessorar els consumidors abans que puguiocórrer el que avisam.■

Bernat Ferrer és tècnic en relacions públi-ques (Universitat de Barcelona), vicedegà derelacions publiques del Col·legi Oficial dePublicitaris i Relacions Públiques de les IllesBalears, president de l'Associació LA DEFENSAde Consumidors i Usuaris de les Illes Balears.

30

Opinió

■ Consells sobre consum a l'estiuBernat Ferrer

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

OFICINA: AVDA. DES BON TEMPS, n.8 - CALA MILLOR

1 Instalaciones eléctricas en general2 Pequeñas reparaciones3 Calefacción eléctrica de bajo consumo4 Reformas en general5 Mantenimiento de comunidades y locales6 Contadores definitivos y contadores de obra7 Venta de material eléctrico8 Presupuesto sin compromiso

Olivera, 15 - CALA MILLORTel./Fax: 971 58 59 78 - Urgencias: 629 67 65 85

Opinió

31

Nos cuentan que si queremos salir de la crisis económica en laque nos metieron los desafueros de los capitalistas es necesaria unareforma laboral que permita a los empresarios echar a la calle con masfacilidad a cambio de no se sabe que carajo de creación de puestosde trabajo, pero quedan en este pais ingenuos que se crean estasmentiras después de las sucesivas reformas laborales que no hanconseguido otra cosa que llevarnos a esta situación del veinte porciento de desempleo, y mientras tanto los empresarios cada reformacon mas derechos,

Se ha terminado el campeonato de Europa de atletismo, y de lasquince medallas de Goteborg, o las once de München hemos pasadoa las ocho de Barcelona, vamos en proporción inversa a la inversióndel plan de ayuda al deporte olímpico (ADO), y después de escuchar alos relevistas del cuatro por cien me pregunto: ¿A dónde ha ido a pararel dinero que se destinaba, en un principio al deporte?, se trata dedinero público que debería tener unos resultados mas favorables, claroque si las subvenciones se pierden por el camino…. Menos mal queel mundial de futbol se vino para casa y nos alegró un poco el ánimodeportivo.

A los políticos locales ya no les basta con no hacer nada por evi-tar la contaminación acústica sino que además nos meten una máqui-na a eso de la una o dos de la madrugada que hace un ruido de lo masdesagradable, claro que siempre, según ellos, tenemos la alternativade cerrar las ventanas, joder, con el calor que ha hecho no lo habría-mos aguantado, seguro que ellos tienen aire acondicionado y casasinsonorizadas. Bueno que sigáis disfrutando del verano y no seáis muymalos. Amén. ■

RojeriasRojo

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-

Tel. y Fax: 971 81 71 6507550 Son Servera - Móvil 646 207 298

email: electricaluengo@gmail.com

32

Opinió

■ Serpientes de verano Bel Servera

El mes de agosto es el mes por excelencia de las vacaciones, noasí sucede en la hosteleria, donde hoteleros negocios y toda la ofertacomplementaria trabajan todas las horas que haga falta para hacer su“propio agosto” es decir, “ hacer caja” a ver si con más esfuerzo, esteaño se puede salvar lo que siempre se ha dado por llamar ”la tempo-rada”, precisamente en este año ensombrecido por una crisis econó-mica global y local, si hay, tantas personas que trabajan en hosteleríaque sudan por el esfuerzo y el calor; hay otros, no tantos como losque tienen trabajo, que por primera vez, cosa insólita, están sin traba-jo y sudan de preocupación y angustia porque en plena temporada nolo encuentran. Algo está cambiando seriamente a nuestro alrededor ytodos esperan que las consecuencias de este cambio no sean limitesy no acaben en una catástrofe.

Ante tal panorama, no queda más remedio que ver la botella mediollena que no medio vacía. Eso si, aquellos tiempos de la edad de orodel turismo en nuestra costa ya no volverán, seguirá habiendo ocupa-ción hotelera, pero ya no al cien por cien, habrá que confiar que sevaya arreglando y que las cabezas pensantes, encuentren formulaspara conseguir y que permanezca, un equilibrio económico socialdonde las clases trabajadoras de los mileuristas puedan mantener sutrabajo. Confiemos que si.

Por cierto, hace ya años, que algunos cerebros bien amuebladosdecían que en nuestra zona sobraban plazas hoteleras, pero se hicie-ron aun más. Se deberia de nuevo hacer esta pregunta?, ¿Sobran pla-zas hoteleras en nuestra zona ?. Y con las plazas hoteleras obsoletasque se debería hacer?.

Por otra parte hablar de los políticos, casi no procede, con esacalor, y medianamente parada la administración de los entes oficialesno dan lugar a muchas noticias, por ello los periodistas hablan de cualserá ya la nueva serpiente del verano informativa…temas, haberlos

haylos, ¿cuál de ellos será el que predominará ?. En Son Servera,desde que la regidora Conxi Peña dejó el pacto de gobierno y se pasóa la oposición, va denunciando temas que apuntan según dice, no sehicieron bien en los años que ella formaba parte del Gobierno…porque además de no denunciarlo en su momento, no lo demuestra conpruebas ? .Porque los Alcaldes de dicha legislatura Barrientos antes yAntonio Servera ahora no tomaron medidas, cuando sabían que ladedicación exclusiva de Conchi Peña, presuntamente, era exclusivamás para sus estudios y casos personales que para dedicarse exclu-sivamente a su tarea exclusiva que tenía en el Ayto.? era vox populique Conxi Peña, se iba más que iba al ayto. y le dieron cancha o hicie-ron oídos sordos y ahora como un bumerang que regresa, perjudicamás al ex alcalde y al alcalde actual que a Conxi. Hay que tomar medi-das en el momento oportuno, cuando se quieren tomar medidas contardanza, inexorablemente se convierte en un bumerang. Mientras, enla oposición los del PP y no es para menos, disfrutan de esta situaciónporque no les es adversa, más bien les favorece. En fin veremos quepasa y en agosto, la verdad, hablar de política aburre, hay que tomardistancia, a fin de curarse en salud y con la esperanza, por cierto:¿existe aun la esperanza? Es que los ciudadanos se siente como enga-ñados y decepcionados. A ver pues, si tomando esa necesario distan-cia, en septiembre los ciudadanos puedan comprobar que en políticase ha aplicado el sentido común para el bien de todos, porque la polí-tica es aplicar el sentido común, que no es demagogia decir que losciudadanos, serán los que decidirán con su voto en las ya próximaselecciones municipales.

Por cierto, mis informadores infiltrados me informan de buenamano, que al parecer Conxi Peña mantiene conversaciones conAntonio Oliver, el que fuera Alcalde por el PSM y con Antonio Canovasel que fuera “el gurú” del PSM en Son Servera, dichas conversaciones

convergen en presentarse juntos en las próximaselecciones municipales, si así fuera, seria la terceraintentona de Conxi Peña para presentarse por terce-ra vez como número uno a unas elecciones munici-pales. Cambiando de tercio, el mar mediterráneo denuestra costa y playa están de lo mejor y hay quezambullirse en el mar y sentir en el cuerpo esasaguas saladas cristalinas, porque hace que unocontemple y viva la vida desde otro prisma muchomás positivo y hasta alegre. En agosto se reencuen-tran amigos y organizan fiestas cerca de los pinosdel mar y en las terrazas de sus casas, hay concier-tos musicales interesantes y fiestas patronales,ahora toca ir a las de Sant Llorenç que son muybullangueras y atractivas.Y ya habrán pasado conalegría y participación las de Cala Bona , Sa Coma ylas de Cala Millor.

Cuando Santa Margarita encendió el fuego elpasado 20 de julio, la canícula bordeó las aceras de

todas las casas y llegaba también hasta los balcones y en las tierrasdel campo, que aun tenemos campo en la isla, ¡ menos mal! donde yaha explotado la cosecha del tomate, melones y sandias y que buenosestán! Y se sigue cuidando la tierra con el mimo de siempre, no seaque la cosa empeore…

Los jóvenes disfrutan en la disco y en las verbenas de rock, todosvivimos momentos en verano tan buenos e intensos que parece quenos durarán toda la vida, nacen amores , se celebran bodas y se vivenmomentos mágicos creyendo que son eternos. Es… la dolce vita.Además ganó la roja y somos campeones del mundo en futbol.

Pero como toda moneda, la vida tiene dos caras, y una de ellas,es, que aun salpican los coletazos, de la corrupción política que hasido y es vergonzante, los juzgados tienen más sobre ocupación deexpedientes, que superan la ocupación de los hoteles en cuantía supe-rior, hay un diputado (Vicens) en prisión, los casos de Matas y MariaAntonia Munar, huelen a podrido, pero han podido pagarse sus fianzasmillonarias, siguiendo en espera de juicio, mientras, que otros, pormuchísimo menos están consumiéndose en la cárcel. Me contaron poractiva y por pasiva, que cuando Jaume Matas y Maria Antonia Munar,cada uno por su partido, iban a los pueblos a hacer los mítines decampaña, les aburría un montón, eso si lo tenían claro, en los mítines,decían lo que la gente quería oír, alababan al nº 1 de turno, daban cua-tro palmaditas y regresaban a “Ciutat”, donde en sus respectivas cue-vas de Ali Babá, tenían sus propios planes ante un mapa de obras quese hacían, otras que se iban a hacer y las subvenciones millonariasque supuestamente iban a ser digitalizadas. Les voy a contar unaanécdota, sucedió en un Rte. de nuestro municipio; un joven y ague-rrido político, consiguió reunir a manteles a Pedro J. Ramírez Directordel MUNDO y a MªAntonia Munar, en aquel tiempo, la poderosísimaMaría Antonia Munar, también estaba Ágata Ruiz de la Prada y pocosmás; era sabido la rabia, por decir alguna palabra, que tenía Munar porlas crónicas que en el periódico el MUNDO se escribía sobre Munar ysu partido UM;(que por cierto han resultado ser ciertas) durante lacomida se intentaron limar asperezas, pero no había manera, Munardecía, (como lo hacen muchos políticos) que no leía el MUNDO y semantenía firme en ello, pero que le habían dicho lo que el MUNDOdecía sobre ella; parece ser que Pedro J. no estaba de convidado depiedra y también habló y en un momento dado, Munar, se como enfa-da y saca de su bolso de Loewe un dossier conteniendo todos losrecortes de el MUNDO donde se escribieron todo lo referente a ella(Maria Antonia Munar), entonces había leído si o si el MUNDO?, nopasa un minuto y Ágata Ruiz de la Prada, se levanta elegantemente yse va de la mesa rumbo a su casa, los comensales tan solo ven loscolores definidos de la moda de Ágata. Sigue la comida hasta el caféy se acaba mi anécdota, Munar, estaba convencida de que era intoca-ble, pero ha resultado que también lo es.

Lo que está sucediendo , lo que ha sucedido,…ver a Matas enlos juzgados y a Munar en los juzgados requeridos por los jueces…esalgo fuera de lo común y tiene mala espina, como se dice ahora, “nopinta bien”. Hay mucho “marrón”.Los entendidos dicen que estoscasos de presunta corrupción acaban de empezar, ello conduce a que

el ciudadano debe hacer meditación trascendental para que median-te su voto, pueda incidir en las cuentas de los resultados políticos.

Ya queda poca obra pública por hacer, se hizo tanta en la pasadalegislatura, que las canteras casi se han vaciado y la grava es un temaque pulula por los juzgados por no se que razón. ¿ es verdad eso quese rumorea de que se crea un partido político nuevo que pueda ofre-cer garantía de honradez y ética sin posibilidad de corrupción?

Por lo que se sabe, una importante empresa constructora de laisla, ya ha viajado a Brasil para comprobar in situ las posibilidades eneste país de poder realizar obras públicas. Y de otra empresa construc-tora también se sabe, de que en septiembre, despedirá casi doscien-tos trabajadores por no tener más trabajo por lo que dichos obreros sequedan sin colocación laboral. Parece ser que el actual equipo degobierno ha reducido considerablemente los gastos, llame por tel. alregidor, para que pudiera explicar el tema, pero no me ha devuelto lallamada y no quiero insistir. Ya me dirán cosas los informadores infil-trados. Y ya sabemos todos que “ en sestiu tothom viu”Y la vida, siponemos de nuestro parte es bella! Eso si, en tiempo de crisis, la belle-za de la vida se disipa un poco.■

33

Opinió

34

fotos d´estiuEn s’estiu tothom viu

foto: Agustí Baró Bauló

35

Actualitat

David Gómez Gonzalez (24) fue proclamadoMr. Illes Balears 2010 el pasado mes de julio enel Paseo Marítimo, EL Divino, reemplazando aFran Fiol. David lleva en Cala Millor desde sus 4años y estudia Administración y Dirección deEmpresas en la UIB, sus amigos le enseñaron elmundo de las agencias y una amiga de Felanitx leconvenció para participar en el certamen. SegúnDavid “mi triunfo es también el de todos”.

En diversas entrevistas puntualizó que es unorgullo representar al archipiélago como tambiéna Cala Millor, cabe destacar que David Gómez esel primer Míster Illes Balears que proviene de CalaMillor. Orgullo y emoción se le nota, estimula atodos los jóvenes que quieran pasarlo bien,encontrar nuevos amigos o amistades, además detener una experiencia inolvidable con participar enevento como estos. Gómez añade que los jóvenesde la part forana piensan que Palma es intocable,pero no es correcto como nos ha demostrado.

En el certamen participaron 16 jóvenes de lasislas. En el momento de la proclamación Gómezdijo: "Me siento en una nube, aún no lo he asimi-lado pero para mí es un orgullo representar alarchipiélago balear". Ahora puede obtar a Mr.España, Mr. Europa y Mr. Mundo.■

Enhorabuena y ánimo. · Mark Schlüter

■ Míster Illes Balears 2010 es David Gómez de Cala Millor

“Vine a pasarlo bien y al final gané” dice el “calamillorer” Mr. Illes Balears

36

■ Les corals Gent Gran Gabellina i Gent Gran Punta de n’Amer, en concert.

Amb motiu de les Festes de sa Coma, el passat 25 de juliol a l'esglésiade Santa Maria de sa Coma es va celebrar un concert amb l'actuació de lescorals Gent Gran Gabellina, de la qual és directora Elionor Gómez Quintero, iGent Gran Punta de n’Amer, de la qual és directora Margalida Barceló Bover.Cadascuna cantà sis peces musicals acompanyades per piano, guitarres iviolins. El nombrós públic assistent va gaudir d’ambdues interpretacions,amb peces com per exemple La barca abandonada o Mariner de terraendins.Després de l'actuació independent, les dues corals interpretaren con-juntament el Nabuco de Verdi i, tots en peu, l'himne de Mallorca, LaBalanguera de Vives. En finalitzar l'acte, el batle Mateu Puigròs va adreçarunes paraules a tots els assistents i va manifestar la seva satisfacció pelresultat del concert que posava un punt i final brillant a les festes de saComa, que aquest any s’avançaren en el calendari amb molt bon resultat, aixíque les dates es mantindran en endavant. Enhorabona a tots ■ CM7

Sant Llorenç

37

Publicitat

38

1. Què és una droga? Un poc d’història

Droga és qualsevol substància que introduïda al cos pot modificar-ne les funcions corporals, les sensacions, l’estat d’ànim o allò que per-cebem a través dels sentits. Però el que caracteritza una droga és laseva capacitat de generar dependència.

Existeixen moltes classes de drogues: unes de legals (alcohol,tabac, cafè, medicaments) i d’altres d’il·legals (cocaïna, heroïna, càn-nabis, opi, amfetamines). I també diferents formes de prendre-les:ingerides, fumades, esnifades, injectades o inhalades.

El consum de drogues no és cosa nova, sinó que existeix des defa molts anys. A les antigues cultures es feia un ús terapèutic/mèdic,ritual i social de les drogues. Es feien servir només en determinadessituacions i el seu ús era limitat i controlat.

A Egipte, per exemple, fabricaven una cervesa a base d’aigua, meli farina de civada amb la qual deslletaven els bebès. Els metges feienservir l’alcohol per tractar problemes intestinals, curar ferides i com aantídot de la picadura de l’escorpí. I als joves els regalaven una àmfo-ra de cervesa com a ritus d’iniciació.

A Grècia berenaven fruita amb cervesa i l’utilitzaven, juntamentamb el vi, a les festes. A Roma, existien els vinaris, venedors ambu-lants de vi, i a les cenaes (sopars) es consumia el vi de forma abun-dant. I al llarg de l’antiguitat s’han utilitzat les drogues per a moltsremeis mèdics: per al dolor (opi), per a la febre (cànem), per al cansa-ment i el mal d’alçada (coca)...

Actualment, les begudes alcohòliques no s’utilitzen com a remeimèdic, però sí que estan presents en les celebracions i festes.Tanmateix, apareixen d’altres problemes associats com és el botellotentre els joves. Avui dia, milers de joves passen el cap de setmana pre-nent alcohol en grans quantitats només per divertir-se.

2. Com s’arriba al consum

La gent, en especial els joves, consumeixen drogues per diversosmotius. Cada persona és diferent i consumeix també per diferentsmotius: uns, per experimentar coses noves, per pressions dels amics,per divertir-se; altres, per oblidar els problemes, evadir-se, no estartrists, relacionar-se millor amb els altres; altres ho fan com a desafia-ment a les normes i l’autoritat, per sentir-se majors, per rebel·lar-se,etc. Però un motiu molt freqüent és el consum per integrar-se en ungrup, per ésser com la resta.

En un primer moment, es pren una droga per experimentar, perprovar sensacions noves i saber què és i què se sent. Si a la personali agrada, el consum es farà més habitual. Finalment, la personanecessitarà cada vegada més quantitat per sentir el mateix (tolerància)i necessitarà prendre la droga per evitar els símptomes físics i psico-

lògics de la síndrome d’abstinència, arribant així a la dependència odrogodependència. Aquestes característiques, entre d’altres, fan del’adolescència una etapa vulnerable al consum de drogues.

4. Què poden fer els pares? La prevenció

Els pares poden fomentar en els seus fills un estil de vida saluda-ble des de petits, així els joves tendran major capacitat per resistir-seal consum i, si consumeixen, tendran més recursos per escapar de ladependència. És important:

-Escoltar els fills (les seves preocupacions, els seus problemes...).-Parlar de les drogues amb normalitat (oferint informació objecti-

va, real).-Tenir en compte el consum de drogues (legals i il·legals) que es

fa davant els fills.-Transmetre valors (cuidar la salut, esforç per aconseguir el que

volem, responsabilitat en allò que es fa, tolerància i respecte cap alsaltres, solidaritat...).

-Facilitar l’autonomia (que prenguin decisions i assumeixin res-ponsabilitats).

-Oferir normes i límits clars.-Compartir el temps lliure amb els fills.-Potenciar l’autoestima (ajudar-los a estimar-se, a respectar-se i a

acceptar-se a si mateixos).

5. Sabies que..

-Les drogues més consumides pels joves són l’alcohol i tabac,seguides pel cànnabis.

-L’edat mitjana en què s’inicia el consum és de 13 anys per altabac, 13,7 per a l’alcohol, 14,4 anys per a l’heroïna i 14,7 anys peral cànnabis (dades 2004).

-Les al·lotes fumen més que els al·lots, però ells ho fan abans deforma més intensa.

-En 10 anys s’ha duplicat el consum de cànnabis entre els jovesde 14-18 anys, i el de cocaïna s’ha multiplicat per quatre (dades2004).

6. Recursos--Telèfon d’informació sobre drogues (Fundación de Ayuda Contra la Drogadicción):900 16 15 15-www.fad.es-www.socidrogalcol.orges

� Joves i drogues Verónica Martínez,Psicologa

el racó de sa psicologia

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera

Tel. 971 56 70 08Fax 971 56 75 25

Móvil 629 74 59 53

Limpiauto Son Servera

TALLER DE REPARACIÓN

39

■ Sa vida és una estafa! ... i sa política tambéAntoni Planisi

al tancament d´aquesta edció

■ SADE Sugestiva. Intrépida. ParticularMaria Migliaccio

Una obra teatral, esta de Toni Palerm, estrenada en un bosque, denoche, con única luz la de las antorchas. Sujeto: el Marques Françoisde Sade, nacido en Paris en el 1740 y muerto en el manicomio deCharenton en el 1814.

Quien sabe porque el pecado considerado más grande despuésdel homicidio es el sexo y cuando se pronuncia el nombre del marquesde Sade todos se ponen sospechosos y desconfiados. En verdad elsexo representado de este filosofo y escritor es tan particular que lapalabra “sadismo” hace parte del leguaje común a representar elgusto de amor violento. Y a causa de sus novelas (la más famosa“Justine”), acusado de libertinaje, trascurrió 30 años de su vida ence-rrado en las peores prisiones hasta morir en el manicomio deCharenton.

¿Pero hay solo esto en la opera de Sade?¿O es el medio para una de las más grandes rebeliones contra la

hipocresía de las reglas del vivir llamado “normal”? “Escandaloso”suelen repetir los “bienpensantes”…y se olvidan que a lado de suscasas, si no en sus casas mismas, se están perpetrando delitos pare-cidos o peores. Y nadie habla. Lo que Sade quiere afirmar es que elmal prevale sobra el bien.

Los buenos están destinados a subir la violencia de los malos queson más fuertes y más numerosos e intenta demostrar esta tesis des-cribiendo en su Justine y en otras novelas, escritos y piezas teatralescomo los que quieren vivir en el bien sean victimas predestinadas.

Pero también que los que declaran de perseguir y luchar contra losmalos adoptan la misma violencia. Y esta es la realidad de lo que pasaen el secreto y en la oscuridad de las alcobas., atrás de los confesio-

nales, en las prisiones. Para recrear estos ambientes Toni Palerm harepresentado su obra en un bosque, de noche, a la luz de las antor-chas.

Las escenas más ásperas en contraluz. Eternas victimas las muje-res. Mujeres que se venden por dinero y mujeres que intentan defen-derse que pero suben violencia de uno o de otro.

Tampoco la llegada de la Revolución Francés con su total cambiode costumbres y de valores llega a modificar la mísera situaciónhumana.

¿Cual podría ser el remedio a esta cruel situación del hombre?Disfrutar del placer como y cuando se puede, sin límites ni tabú.

Naturalmente no es un espectáculo para niños ni para personasque pueden escandalizarse porque hay escenas un poco fuertes tam-bién si en los film que vemos en cine o en televisión muchas veces haytanta violencia gratuita y tanta exposición de sexo que Sade en con-fronto pueda parecer un angelito.

Optima la interpretación de los actores de la compañía teatralSaMurga: Michele Allegretti, Carmen Cabezas, Carme Espases, NuriaMangas, el mismo Toni Palerm, Marina Quevedo, Jaume Rigo repre-sentan con veracidad el ambiente de los manicomios o los momentosdesilusionadores del después de la Revolución. Y a subrayar todos losavenimientos la risita nervosa, irreverente, escarnecedora y continuadel Marques de Sade interpretado por Alex Mena. Valiente Toni Palermque con esta pieza no tiene miedo de compartir las ideas deDostoyevsky, Apollinaire, Rimbaud, Bretón y los surrealistas y de hacerfrente a un sentido común que intenta esconder realidades que seriamejor rescatar con abiertas denuncias.■

sa tira comica

40

opinio

■ IncongruenciasJosé Luis del Reino

Desde que Zapatero nos gobierna, España se ha convertido en unpaís un tanto extraño. La Justicia funciona dependiendo de quiénesson los culpables y el partido al que pertenecen. Este sectario no res-peta los principios de la mayoría, que están siendo laminados por losdesignios políticos de minorías, que, en general, tan solo buscan logroseconómicos o la desmembración de España.

Así nos encontramos con situaciones tan extrañas como el hechomas reciente de la abolición de las corridas de toros. Cuatro antitauri-nos, probablemente de buena fé, pero con el ingrediente nacionalistaque todo lo contamina, consiguen que se anulen las corridas de torosen Cataluña, en una votación parlamentaria, con una diferencia de seisvotos. En esta votación no se pregunta nada acerca del maltrato ani-mal, ni de las repercusiones económicas del asunto. Mucho menos, dela posible anulación, al mismo tiempo, de la patochada de los torosensogados, que eso es una pura salvajada sin estilo ni clase. Los polí-ticos catalanes, en su mayoría han tenido en cuenta, de manera exclu-

siva, que se trataba de la“ la Fiesta Nacional” yellos, claro, no pertene-cen a España.

N a t u r a l m e n t eZapatero dice que hayque respetar la voluntadde los catalanes aunqueno corresponda al sentirdel resto de los españo-les. Al mismo tiempoenvía a Cataluña a su Vicepresidente “de cuota” para cambiar el sig-nificado de la decisión del Tribunal Constitucional. De acuerdo conMontilla” al que parece ser no le salvará el haberse arrastrado ante losnacionalistas, en las próximas elecciones. El Sr. Más se llena la bocaal decir que “ Cataluña no se siente bien en España” o que “ los cata-

lanes no son queridos por los Españoles” cuandola realidad es que, con toda probabilidad, quienesno se debieran sentir queridos son ellos, los quedesean, con el Carod y demás fauna, separarsede España. Ahora estamos inmersos en la versióncutre de “ Bienvenido Mr. Marshall”. Todo empe-zó con una guerra (Irak) en la que no moríanespañoles y de la que ZP retiró a los soldados,para meternos en otra guerra (Afganistán) en laque mueren españoles, pero que por designiosinexplicables, no es una guerra. Bueno, pues yatenemos a las TV s y diarios socialistas dando lavara o informando de los pasos ydesventuras dela primera dama americana en Marbella, lo cualque, a la inmensa mayoría, les trae al pairo. Comoigualmente, la mayoría de gente en el malditoparo no se cree esa bonanza que nos anuncian yque el Gobierno lleva a todos los rincones deEspaña a bombo y platillo, pues todos saben quesi el paro baja en un 20% en verano, cuando seacaba el turismo, subirá un 30%.

El capitulo de las huelgas tiene su gracia, osu desgracia. Los sindicatos afines a ZP y quecobran por ello, prepara una huelga para el futu-ro, pero los controladores aereos la van a haceren Agosto, que es cuando más fastidia. Y ZP enla inopia. Como es tan bueno, no quiere molestara los sindicatos afines, por tanto, en teoría, claro,no puede meter en vereda a los otros sindicatosporque se le vería el plumero, a pesar de queestos últimos, unos trileros del empleo que seaprovechan de su situación para ganar unas can-tidades exorbitantes que no tienen contrapresta-ción en el esfuerzo, sino en las horas extras quetienen que hacerlos pobres, cuando ellos mismosno quieren tener nuevos controladores que leseximirían de hacerlas.

Por todo esto, nos encontramos que Españase está convirtiendo en una controversia de malgusto. Y esta sinrazón durará el tiempo que duraZapatero.■

41

Cala Millor 7

Redacció i Publicitat660 99 15 28 · 609 48 65 09

www.calamillor7.com

Societat

■ Boda de na Maria CristinaNebot Pelegrin i en SergiCastelló.

foto: Angel fotograf

El passat 3 de juliol, a l'hora màgica del capvespre, varen contrau-re matrimoni na Maria Cristina Nebot Pelegrin i en Sergi Castellóenl’incomparable marc de l'església de Son Servera.

Na Maria Cristina, filla dels nostres col·laboradors i amics Miquel iColoma, va tenir un dia especialment feliç i inoblidable, ja que amb elseu espòs Sergi han iniciat una nova vida d'amor i projecte en comú.

Els familiars i convidats, al costat dels nuvis, es varen desplaçardesprés de la cerimònia religiosa a l'Hotel Hipocampo Palace, on vatenir lloc un esplèndid sopar amb ball final. Rebin els nuvis la nostramés sincera enhorabona.■ Foto: Àngel fotògraf

■ Hernan Cela Nebot

Nuestra amiga y colaboradora, Marga Nebot Aragón y se esposoFabián José Cela, han sido padres de un hermoso niño llamado Hernánque nació el pasado 30 de julio. Es un niño precioso al que le desea-mos que crezca con salud alegría y un estupendo entorno familiar quenos consta, lo tiene. Damos nuestra más sincera enhorabuena a suspadres y demás familiares y en especial, a la abuela materna Pili quees muy feliz con su primer nieto Hernán.■ Enhorabona! CM7

En les concorregudes i participatives festes patronals de Sa Coma,entre els seus nombrosos actes, hi figura la competició infantil de judoper a les edats d’entre 4 als 12 anys. Una vegada més vàrem podergaudir del millor judo dels petits sota l'organització del Renshinkan. Hiparticiparen uns 50 al·lots en un emplaçament nou que va resultar sermolt encertat, com és la plaça de l’avinguda de ses Palmeres, justenfront de la platja, i l'horari també no pogué ser més idoni per a l'es-tiu: el capvespre. L’acte es va iniciar amb la presentació dels partici-

pants i l'encarregat d'obrir-lo va ser el Sr. Mateu Frau, delegat del’Ajuntament de Sant Llorenç a sa Coma, que va donar les paraules debenvinguda i l'enhorabona a tots els participants. Finalitzat l'acte, esva fer el lliurament dels respectius premis: un trofeu i una camisetaentregats pels responsables de la delegació.

Els primers classificats varen ser els següents:ANTONI SUREDA,FRAN MARTÍNEZ, VICTOR M. TRIVIÑO, PEDRO

MASSANET, SERGIO RAMOS, MIQUEL TIENDA, XISCO GARCIA BRU-NET, ORIOL MARTÍNEZ, GIOVANNI, VANESA MIKHAILOVA, CRISTINACORDERO, AINOHA ALONSO, LUCIA MARTÍNEZ, MÓNICA GARCIA,IRENE MARTÍNEZ, JUAN DANIEL MIRÓ, JUAN TONI ARQUELLADA,MARIO ALEXANDRU LAZAR, JUAN TONI GARCIA,ADRIAN RUPÉREZ,

DANIEL JAMES GARCIA, RODRIGO MARTÍNEZ, AZAHARA HINCHADO,ALBA HERNÁNDEZ, MARGA MORENO,VICTOR M. MORALES, PEPMUÑOZ, ERIC VELIZ, ÁLEX MONTOSA, SERGIO GUERRERO, XINYUAN, YANNICK WILKEN, JERONI MESQUIDA, JAVIER SÁNCHEZ, LARASCHULTER, DIEGO VELASCO, JAUME NICOLAU, LLORENÇ NICOLAU,CATI MESQUIDA I JUAN MATEO MILIO.■

esports

■ Judo Renshinkan en el 4t Torneig festes de Sa Coma

Tiene que ser un virus. O una calamita. Porque no se podría enten-der como las personas que llegan a vivir aquí en Son Servera seancomo mínimo “particulares” para su súper-actividad.

Es lo que pasa conJJUAN FERNÁNDEZ HERMIDA

que, nacido en Galicia, vive y trabaja desde más de 22 años eneste pueblo. Juan ha tenido una infancia solitaria un poco para las cir-cunstancias de la vida un poco para su carácter.

Sus padres estaban lejos por trabajo y él ha crecido primero consu abuela después con una tía y al fin en un internado.

A partir de los 17 años empieza a vivir por su cuenta trabajandoen la hostelería. Al mismo tiempo estudia música (solfeo, canto coral,guitarra clásica, canto y composición) combinándolo además con sufaceta de cantautor.

Llegado a Mallorca ha encontrado trabajo en el Golf de SonServera del cual ahora es el Gerente. Casado, dos hijos, un nieto, alfin podría vivir tranquilo y aprovechar de una situación de bienestar.Pero la “calamita serverina” no habría funcionado si Juan fuese unapersona así, conformista.

Escribir es su otra gran pasión. Generalmente poesía. Ha editadoun libro con el titulo “Olas y más” mientras otro, “Razones para el des-orden” esta previsto que salga en otoño.

- La verdad es que he escrito mucho más – confiesa Juan – peroyo escribo sobra todo para mi y no me preocupa hacerlo público. Creoque escribir, para mi es como una terapia…

- ¿Cuales son tus temas preferidos? –- El argumento que más se repite es el de mi infancia.

Evidentemente hay algo no resuelto. Por ejemplo de pequeño me gus-taba irme solo (soy de carácter solitario) cerca de un arroyo. Allí, controzos de madera y la navaja que siempre llevaba conmigo fabricabaaspas que el agua movía. Para mi esto era un molino. Siempre vuel-ven en mis escritos el río y el molino como referencia a la infancia.

2- ¿Puedo leer alguna de tus poesías? –- Puedo sacarte algo desde el ordenador – y rápido se va al escritorio.- Te daré una en versos y otra en prosa –- ¿Una poesía en prosa? – - Si así, mira – dice mostrándome una cuartilla: “Deséame que

descienda la escalera. Ayúdame a recoger de las aceras visiones quehe tenido. Retenme en el regazo y no abandones….”

- Cuando escribo en verso – añade - no hago rimas…no me gus-tan. Me gusta el ritmo-

- ¿Y la prosa? Sé que has escrito un libro. –- Si pero tengo que revisarlo. Sobra todo necesito aclarar las situa-

ciones…Son historias enlazadas entre sí que tendré que clarificar unpoco para hacerlo inteligible.-

- Bien. Volvemos a la música. ¿Cual te gusta más? – - En general me gusta la música. Toda. En mi caso distinguiría

entre música para escuchar, música para tocar en solitario, músicapara hacer en grupo. Me gusta la música coral (Formo parte del corode Cámara Ars Antiqua de Manacor). Pero también el Jazz y los can-tautores.

- ¿Y como compositor? También has grabado un disco –- Si pero ha sido para una ocasión particular. Mi mujer cumplía

años y le he dedicado un disco con canciones compuestas veinte añosatrás- ¡Que romántico! No solo cuando escribe es un poeta…

- En ocasiones especiales, bodas, cumpleaños,… suelo escribir

algún texto…podría ser un buen mercado – añade riendo -. Pero notengo especial interés en publicar… En unos actos de reconocimien-to a visitantes asiduos de Cala Millor, me han querido pagar. Les dijeque si tenía que cobrar no hubiera ido.-

- ¿Por qué? –- Porque cuando se hacen cosas a nivel profesional, remuneradas,

tienes que pensar de complacer. Y yo quiero hacerlo libremente. –- ¿Entonces solo para los amigos?- Si y no. Hago publicaciones pero sin que me preocupen las ven-

tas. –- Y como se pueden encontrar tus composiciones, tus poesías,

escucharte cantar…Se tiene que pedir a quien…- - De vez en cuando, en familia y con amigos, organizamos

encuentros en los cuales hay que escribir sobre un tema o interpretar,recitar, etc. Musicalmente al cabo del año hago cuatro o cinco concier-tos de carácter “privado”, con grupos reducidos. En esa línea, el añopasado organizamos un encuentro con más de tres horas de concier-to, con colaboraciones de músicos de Madrid, Barcelona, Mallorca,Galicia…Al final lo celebramos frente a unas maravillosas raciones depulpo a la gallega que estuvo preparándose al mismo tiempo queactuábamos… -

3¡Al fin le he encontrado…! Siempre me preguntaba porque per-

sonas ricas de inteligencia, gusto por las artes y sensibilidad comoson estos personajes que he descubierto en este pueblo, no les ape-tece encontrarse y confrontarse… Una vez, en los tiempos más anti-guos, se llamaban “reuniones literarias”.

Que se llamen como se llamen, querida Son Servera, con estegallego has adquirido una considerable contribución a tu cultura.

Y ya hay dos hijos y un nieto serverinos…seguro que no va a ter-minar aquí.■

42

Entrevista

■Titol

■ Galería serverina Entrevista Juan Fernández Hermida

Maria Migliaccio

Sentim molt la improvisada defunció d’en MARTÍ TOUS, un jove de29 anys que treballava a l'Oficina de Turisme de Son Servera com abecari. En Martí només portava al nostre Ajuntament des del mes dejuliol, però ja el coneixíem tots com una persona disponible, amable,treballadora i simpàtica.

Amb tot el cor donam el nostre condol a la família i una abraçadamolt gran amb tot l'afecte possible a la inconsolable mare. Els teuscompanys de l'Oficina de Turisme i de l’Ajuntament de Son Servera.■

43

Obituari

Distinguida Sra.: me dirijo a Vd. para expresarle en mi nombre y enel nombre de mi esposo e hijos, nuestro más sincero sentimiento depesar, por la súbita muerte en Madrid, de su hijo Joaquín. Puedohacerme a la idea, del gran dolor que como madre, debe sentir ante laperdida de un hijo, pero tan solo Vd. tiene la verdadera dimensión ensu corazón. La familia Calvo Sotelo es muy apreciada en nuestro muni-cipio y han sido muchas, las personas anónimas que han rezado porsu hijo Joaquín y en especial para Vd. Doña Juliana, que es la matriar-ca y el pilar que da fuerza a su familia. Me permitirá, que le recuerdeuna preciosa tarde en el Eurotel Golf Punta Rotja,(el 28 de agosto1992) donde su esposo, el escritor y dramaturgo Don Joaquín CalvoSotelo, pronunció una conferencia cuyo titulo: “La decadencia de lacortesía”. Durante su intervención, supo llegar al público con su mane-

ra de hablar y de saber hacer llegar el mensaje intrínseco de laconferencia a todos: la cortesía no debe desaparecer. ElPresidente del Parlamento Balear Señor Cristòfol Soler, le hizo

entrega meritoria a Don Joaquín, de la medalla del Parlamento.Recuerdo que dicha conferencia, organizada por la revista CALAMILLOR 7, no hubiera sido posible sin la mediación de Doña Ana deSagrera Azpillaga, que me consta, es también buena amiga suya. Hanpasado los años, porque el tiempo es demasiado veloz y de la mismamanera que almaceno este acto de la conferencia en mi corazón, paraque me pueda dar calor en los momentos fríos que nos depara la vida;pienso que Vd., que ha vivido tantos acontecimientos felices y entra-ñables en su propia familia y de su hijo Joaquín, recordarlos, serácomo un bálsamo que cure las heridas del dolor, que a pesar de quenunca desaparecerán, si que las suavizarán, a través de su propiafuerza y el cariño de sus nietos.■ Isabel Servera.

Reciba un sincero abrazo así como mi total respeto y afecto,

■ Carta abierta a D. Giuliana,vda. de D. Joaquín Calvo Sotelo

■ Marti Tous

44

� De cómo Aurelio Ucendo Grande, se inicia enS´era de Pula en el año 1976 y permanece 24 años.

Aurelio Ucendo Grande (Alcazar de San Juan Ciudad Real1948) llegó a Mallorca para ser concretos, en Cala Millor en elaño 1968 debido a que un amigo suyo de Baños de Campos lehabló bien de la isla, así fue como Aurelio llegó a Cala Millor ytrabajó en el Hotel Said los años 69/70, donde ejercía deDirector, Guillermo Vives. A Aurelio le gustaba Mallorca, perosu ilusión era pasar unos años en Inglaterra para aprender inglésa la vez que trabajar en un Rte. y le pidió al Sr. Vives si podíaayudarle, cosa que hizo y fue asi que Aurelio permaneció cuatroaños en Inglaterra donde aprendió inglés, trabajó en un Rte. yconoció a la que sería su esposa Stella.

A Aurelio le gustaba Inglaterra, pero tenia muchas ganas deregresar a Mallorca había trabajado duro y tenia sus propiasideas de cómo montar su negocio. Al seguir manteniendo con­tacto directo con el Sr. Vives este le informó de un local en lacarretera de Son Servera a Capdepera pudiera ser de interés parael. De esta manera , Aurelio regresó a Son Servera con su espo­sa Stella ( tuvieron dos hijos Sara Y Eduardo), el primer contac­to al llegar a S´era de Pula (llamada así por estar situado el localen la antigua era de la finca de Pula) fue con Andreva la cuida­dora y persona de confianza de la finca de Pula. Se trataba de unbar merendero que funcionaba desde 4 años y cada año lo diri­gía una persona distinta, a la vez, Andreva vendía allí los higos,tomates y cosas de la finca, era muy rustico y le gustó a Aurelio; la carretera pasaba entre la finca y el merendero y así fue

durante muchos años, Andreva le dijo a Aurelio y a Stella: “ lomalo que tiene este lugar, es que está lejos del mar” a lo queAurelio contestó: “pues por esto precisamente me gusta porquees distinto a los demás “ , Aurelio habló luego con el dueño dela finca y le alquiló el local el primer año (1976) por 150.000pesetas y al año siguiente ya creó una sociedad con el dueño depalabra, que se materializó por escrito a los diez años . Aureliopermaneció en Pula desde el año 1976 hasta el año 2002 , esdecir, 24 años.

En los inicios en S´era de Pula, Aurelio y Stella contaron conel cocinero ( socio) José Maria Damiani y así comenzó la histo­ria de cómo un bar merendero se convertiría a lo largo de losaños, en el centro de referencia gastronómica de la comarca deLlevant. El inicio, según me cuenta Aurelio y ya en el primeraño, Aurelio y Stella tenían las ideas claras de lo que quieran, seenfocó el Rte. a la gente residente con una carta de cocina medi­terránea y Aurelio Ucendo se adelantó en el tiempo, ofreciendoen su establecimiento dos día por semana “ un buffet”, serviciotodavía inedito por aquel tiempo, donde ofrecían carnes pesca­dos y marisco a precios individuales, según el género que sepedía y un precio global para las ensaladas y platos fríos, la ideapreferente era conseguir un buen precio equilibrando la calidad.Fue importante también tener música en vivo que amenizabalas noches, ¿ quien no se acuerda del músico Ramis de PortoCristo al piano o del duo paraguayo, con Tucho el papi?.

Coneixer es nostres RestaurantsGuia de Restaurants

45

Coneixer es nostres RestaurantsGuia de Restaurants

El Rte. contaba con 30 plazas en el interior y 40 en la terra­za, lo rustico le daba una tendencia hasta poética y la buenacomida era siempre su mejor referencia referencia. Aurelioqueda siempre agradecido con Guillermo Vives y me dice: “Tuveuna suerte, con la amistad con Guillermo Vives, que nos cono­cía tal como éramos y nos dio a conocer a muchas personas;una de las primeras personas que vino a nuestro Rte. fue elDoctor Rafael Servera y le gustó. Fue el “boca a boca” que fun­cionó, de esta manera el Rte. pasó a ser reconocido y comenza­mos a rodar muy bien, nuestra calidad precio funcionaba y losclientes se iban muy contentos.” Aurelio y Stella formaban untandem perfecto.

Aurelio Ucendo comenzó a introducir el genero de mariscoy pescado fresco lo que por ello tenía a veces que desplazarse aPalma para comprar cigalas, ostras y otros derivados, dos díaspor semana, cuando debía atender un pedido urgente paraclientes, su amigo del Rete. Rififi de Palma le ayudaba cediéndo­le el género necesario, por lo que siempre le queda agradecido.

La demanda en el Rte. hizo que Aurelio iniciara un serviciodiario de traer el marisco desde Galicia comprándolo a los hnos.Daporta y Casa Botas de la Lonja de Vigo, esta nueva faceta faci­litó una mejor atención al cliente, de ahí nació el famoso aperi­tivo de Aurelio un poco al estilo francés servido en bandejas,que constaba de buey de mar, centollo, pies de cabrito, navajas,nécoras, almejas etc.., la calidad precio permanecían en todas

las propuestas gastronómicas, veníanclientes de todas partes de la isla acomer.

Los cocineros que a lo largo deestos 24 años han trabajado en S´era dePula con Aurelio además del que fue elprimero ya mencionado José MariaDamián han sido: Alberto PeñaValverde, Pepe “pechos”, Paco Gil, ToniNavarro y los Hnos Martín. De todosellos, Aurelio guarda un buen recuer­do.

Las reformas que se hicieron en elRte. fueron: una pequeña reforma enlos años 79/80, una gran reforma enaño 1986, donde entre terrazas e inte­rior el Rte. tuvo una capacidad de 220

plazas, que casi diariamente eran ocupadas porlos clientes, unos clientes, que en su mayoría eranmallorquines, de Costa de los Pinos, residentes yextrajeros, y que según Aurelio: “Conseguimosuna armonía de clientes que siendo unos de unaparte y otros de otra, todos se sentían como en sucasa.” Ya en el año 1998 se llevo a cabo una unaultima reforma de estilo minimalista. Aureliorecuerda a Andreva de Pula, que durante años lestraía género fresco de su huerta para el Rte. y “lasespecialidades mallorquinas por encargo, saliansiempre de la cocina de Andreva que era unabuena relaciones públicas, buena colaboradora, serelacionaba con los clientes…de hecho, cuandomuchas personas de la Costa de los Pinos quevenían a pasar el verano, antes de llegar al Rte.iban a visitarla a las casas de Pula.Cada año,Andreva hacia unas matanzas para poder regalarsobrasada a sus amigos y clientes, hasta regalóuna sobrasada al que fuera Presidente del

Gobierno español, Don Leopoldo Calvo Sotelo.” Cuando estuvode cocinero Antonio Navarro en Pula, se hizo repostería propiay se presentó al campeonato de España de cocineros organiza­do por la Chaîne des Rotisseurs que se celebró en el HotelMediterráneo donde le proclamaron campeón y Aurelio y él fue­ron a la final del campeonato internacional de cocineros quetuvo lugar en Alemania (Frankfurt) en el Hotel Kempinsky que­dando Antonio Navarro en el cuarto lugar de los doce países quese presentaron. Los cocineros Hnos. Martín combinaron la cartahabitual con propuestas gastronómicas y un toque de autor eintrodujeron en Pula, con el total apoyo de Aurelio, las cenasmaridaje de jornadas gastronómicas.

Después de 24 años Aurelio deja Pula y así dice porqué lodejó: “El socio dueño del Rte., decide cambiar el estilo del Rte. yal no estar dentro de mi línea, decido apartarme del camino.”.

Y como la vida, que es más larga que ancha, Aurelio UcendoGrande actualmente trabaja y dirige junto a los cocineros Hnos.Martín con calidad de vida, éxito y profesionalidad elRestaurante Sa Punta, rodeado de sus amigos y clientes, junto asu segunda esposa, Nikol Maresova, amable y simpática, total­mente integrada en Mallorca, cuyo hijo Aurelio junior es la vivaestampa de su padre hasta en la manera de andar. Aurelio desdeque falleció su primera esposa Stella, cuida como el mejor padre,de sus hijos Sara y Eduardo que hablan un perfecto inglés y tra­bajan en turismo.� Isabel Servera

46

Coneixer es nostres RestaurantsGuia de Restaurants

Potenciamos la cultura del vinoDistribuimos una amplia de gama de vinos a todos

los restuarentes de la Comarca Estamos presentes en todas la catas y relevantes maridajes

Mercavinos al servicio de la restauración

ALMACEN DE VINOS, CAVAS Y LICORES · Avda. Bon Temps nº 29 –Cala Millor · (frente a Hipercentro)Tel y Fax: 971 587 289 – 619 278 577

Distribuidor Oficial Bodegas El Coto de Rioja – Bodegas Protos – Pago de los Capellanes – Martin Codax –Adegas Valdamor –

Mar de Frades – Venta El Quijote V.Q. – Yllera – Ses Nines – ETC

C/ Na Llambies,29 · Cala Millor · Tel. 971 91 34 82 · Fax 971 56 21 42

Todo lo que necesita para su restaurante lo encontrará en Adrover y Joyma

Profesionalidad y buen servicio

47

Coneixer es nostres RestaurantsRest. Binicanella

� Un clásico de la cocina mallorquina

La ubicación del RteBinicanella es paradisiaca,se situa a la izquierda de lacarretera de Son Serveradirección Capdepera, pocoantes de llegar al Hotel PulaSuites. El Rte. Binicanella,propiedad de la familaCastelar, estuvo alquiladodurante 20 años, hasta queel año 2009, la emprende­dora Petra Riera hija de,Sebastian Castelar (Rte,Bonanza). Decide seguir lospasos de su padre y pone denuevo en marcha dicho Rte. dándole un aire renovado limpio ybien organizado, cuidando lo máximo todos los detalles.

Con anterioridad, en la historia, Binicanella fue unMonasterio de monjes Benedictinos donde la oración y el estu­dio era su vocación y que también, tenían un huerto de produc­tos mallorquines , que aun se conserva, porque Petra y su her­mano Guillem que ayuda en la cocina, lo han revalorizado en laactualidad y lo cuidan con mucho mimo. A la vez, quedan ves­tigios en el mismo Rte., de lo que fue el Monasterio.

La entrada al Rte. cruza un jardín con árboles y ya en elinterior, después del coqueto bar, se entra en el comedor conterraza y un horno de lecha ,donde asan lechonas, paletillas decordero y un grill para las carnes que son la especialidad de la

casa. El cocinero PacoGonzález es bueno en losasados y ha confeccionadouna carta conjuntamentecon Petra, atractiva para elcomensal. Llama la aten­ción la bonita y ampliaterraza de verano que esteaño han inaugurado enplena naturaleza, con vistasal mar y a las pequeñasmontañas, que forman elfantástico entorno del Rte.Binicanella. Para nuestraguía de Rtes., nos reco­

miendan el siguiente menú: Carpaccio de ternera con una copade Cava, gallo al horno con verduras acompañado por un vinoblanco Torres, “La Moreira”, seguidamente, chuletón de Avila ala brasa con un vino tinto “Ses Niñes” crianza de Binisalem ypara postre, Binicanella con almendra caramelizada y una copade oporto. El precio calidad están bien compaginados y son ase­quibles. En el servicio del mediodía, la especialidad de la casason los arroces, en paella, caldosos,de pescado o de carne queestán riquísimos. Por las noches, carnes a la brasa y otras espe­cialidades clásicas mallorquinas. Los fines de semana disponende pescado fresco. El Rte. Binicanella es en definitiva un Rtebucólico por su ubicación y entorno, así como por su buen ser­vicio y amabilidad.vCierra los martes.� CM7

Bracet de me i Porcella al forn de llenya

Tel.: 971 56 72 70

48

Coneixer es nostres RestaurantsRest. Can Jimmy

� Cocina mallorquina tradicional

Eugenio López conocidoserverí, en el año 1974 inau­guró su Restaurante : CanJimmy en la calle NaLlambies 23, donde ofrecíaespecialidades mallorquinasy carnes al grill. Este Rte.tuvo mucha aceptaciónentre los extranjeros quepasaban mucho por allí ytambién entre los españolespuesto que estaba en plenofuncionamiento la discotecaGigoló muy cerca de su Rte.

Al llevarse a cabo enCala Millor, la reforma del Plan de Embellecimiento y hacerse laprimera línea peatonal, la tercera línea donde se ubica CanJimmy, quedó relegada y dejaron de pasar los turistas. Por otraparte, la discoteca Gigoló desapareció, pasaron los años y así lascosas, En el tíempo, concretamente en el año 2000, Eugenioenfoca el Rte. a los mallorquines y pasa la dirección a su hijoSerafín, un dinámico joven que desde los 16 años trabaja en hos­telería y ahora se encarga junto a su esposa Ángela y su madreAntonia Artigues (que trabajan en la cocina y elaboran las espe­cialidades mallorquinas con mucho primor) de regentar elRestaurante.

Serafín da un menú al mediodía, conoce las preferencias desus clientes que en su mayoría ,sean de menú o a la carta, son

repetitivos así como tam­bién recomendados.

El local es amplio y estádecorado en un estilo rus­tico, alrededor, dispone deuna buena terraza. El servi­cio es bueno y el preciocalidad más que razonable.

El ambiente familiar ycómodo hace que los clien­tes se sientan como encasa. También dispone elRte. de una sala de juegosinfantiles para que losniños puedan jugar,a fin de

que los padres puedan comer tranquilamente.Para nuestra guía de Restaurantes recomiendan el siguiente

menú: entrante ó picada, caracoles, con un aperitivo de palomallorquín con sifón, a continuación calamares rellenos convino blanco Fray German Rueda, verdejo de Valladolid; chule­tón de buey, regado del tinto Cincel de Rioja y de postre,Creppes de manzana ó gató con helado y una copa de moscatel.

Por otra parte, Can Jimmy , trabaja bastante por encargo,sean paellas y cochinillo o bien especialidades mallorquinas algusto del consumidor, para comidas especiales, banquetes úotros acontecimientos sociales.

Cierra todos los martes y está abierto todo el año menos elmes de febrero que permanece cerrado.� CM7

Tel.: 971 58 52 75

49

Coneixer es nostres RestaurantsRest. Son Floriana

� Cocina Mediterránea Creativa

En la espaciosa y bellaurbanización de SonFloriana, se encuentracomo símbolo de lo que fueen su historia, las casas dela finca de Son Floriana,convertidas actualmente enun agroturismo con sietehabitaciones decoradas almás puro estilo mallorquiny con todas las comodida­des y un Rte. que con elnombre de Son Floriana dacabida a una importanteoferta complementaria yque funciona notablementebien desde el año 1985.

El Rte. dispone de dos amplios comedores interiores separa­dos, uno para fumadores y el otro no, de atmósfera relajante ycosmopolita, conservando las mismas paredes de la antigua edi­ficación donde cuelgan lienzos de reconocidos pintores.También tiene comedor privado y una importante bodega.

Lo que llama la atención, es la amplia terraza, que es enverano, la estancia más importante y de características especia­les, rodeada de una esplendida vegetación autóctona, deambiente acogedor, con las mesas perfectamente vestidas, cui­dando al máximo los pequeños detalles y hace que las nochesse transformen, en algo mágico.

Atiende el comedordesde hace 15 años, con laexperiencia que le caracte­riza, Pep Lizancos y en lacocina el reconocido chefTomeu Bauza, ambos hanencontrado la formula paraconservar en la carta delRte. los platos clásicos connuevas ideas e ingredientesque se pueden fusionar yadaptar a la cocina tradi­cional, es, pues la cocinamediterránea creativa quemarca su linea gastronomi­ca.

Para nuestra guía deRestaurantes nos recomiendan como entrante, pasta salteadacon ajillo y su tinta acompañado por el vino Butibalusi blanc2008, seguido de bacalao con trampó y gambas con sobrasadaacompañado de un blanc Armero i Adrover 2008, luego, solomi­llo de cordero con salsa de romero regado por el tinto ButxetCabernet 2006 y de postre, cilindro de pistacho con Mouse decítricos con una copa de Blanc de Blancs dolç 2008.

Al mediodía ofrecen un menú por 18 euros, ampliándolo porlas noches con un precio de 30 euros, todos los domingos y porlas noches de agosto hay música en vivo. Cierran los martes.�

CM7

Tel.: 971 81 35 46

50

PublicitatConeixer es nostres Restaurants

51