Flor de Card - Universitat de les Illes...

Flor de Card Editorial -2- (26)

Bolleti'-revista del Card, Centre Cultural deSant Llorenç des Cardassar, carrer de SantLlorenç, 36.Febrer de 1982.Número 67.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.

COL·LABORADORS

Ignasi HumbertAntoni SansóGuillem Pont

Gabriel JanerJoan Rosselló

Pere Josep Llull

Josep Cortès

Maria Galmés

Jaume SantandreuLlorenç GalmésAgustí DomengeXesc i Miquel de sesRamon RossellóBartomeu MatamalasObjectorsFrancesc ClapésMiquel SuredaGuillem QuinaElisabet NicolauGuillem NadalNOTA

Diez añosPerquè?

Els quatre clotetsEls primers deu anys

De l'amorEs racó de sa padrina

BatecCeràmicaBiblioteca

BatecEscola Card

BlavetEspipellades

Crònica informalBatec

Premsa ForanaSi lleu...

DesgràciesEl Ejército

A la C.O.E.Planes Pluges

La bandera, l'escut...La segona mort

Lluita no violentaJaume Clapés

EsportsTresoreria

DistribucióPortada

Els articles apareguts en aquesta revista ex-pressen únicament l'opinió dels seus propisautors.

Dipòsit legal: 765-73Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

No hi ha arcs de murta amb flors de pa-per de seda, als carrers; ni imposicions depatènes enflocades amb la bandera de l'es_tat; ni solemnes oficis previs al tradició^nal refresc a la Sala on la gent encorbatada xerra-de-no-res; ni una bunyolada ambball de pagès... però malgrat aquestes ab-sències Flor de Card fa 10 anys. Molts?Pocs?, depèn. Alguns, potser més empesospel desig que per visió de la realitat, li donaren un any de vida, i s'erraren deu vegades; d'altres, poc dolços de sal, li augura-ren el temps de la il·legalitat i també s'er_raren, com també -és d'esperar- que s'er-raran aquells qui deien que duraria deuanys, perquè avui per avui el desig, la in-tenció i la força és per continuar la cami-nada.

I és bor fer una aturadeta, enc que sols si_gui per passar el mocador pel front, percreuar uns breus i amigables mots mentrees desclovella una taronja, per mirar l'am-ple i frondós panorama que hi ha al da-vant i també per pegar una ullada, potsersatisfeta i vanidosa al carni', a vegades tor_tuós, que acabam de passar.

I és que aiximateix se n'acaramullen mol-tes de coses en deu anys! Coses escrites ales 2000 fulles, i sobretot coses que no sónni seran mai escrites perquè són -simple-ment- vivències i coneixaments personals.

Deu anys de feines amuntagades per unallarga llista de col·laboradors que han a-conseguit que "sa revista" sigui dins la vi-la una entitat amb caràcter propi, una ins_titució com ho és el Cardassar, sa Banda ,el Card en Festa... i totes les altres, ca-dascuna dins el seu camp d'acció.

Ara per ara una institució que, a dir ver ,ha caminat per paranys en certs aspectesprogressistes, de contra-corrent, éssent-neconseqüents tot un aplec d'intoleràncies ,d'adjectius fins i tot ignominiosos i d'in-comprensions personals fins arribar a in-tents gairebé desesperats de desprestigi imarginació... Però... com va dir aquell, "siels subscriptors i l'àmbit de lectura aug-menten per qualque cosa deu ser!".

Ah, això si'! Deu anys ver jos d'ajudes estatais, ver jos d'ajudes provincials, verjos d'a-judes locals, però rics en ajudes personalsd'hores de dedicació.

Lectors, amics, curiosos i cerca-raons-perdesprestigiar, tots som poble i el meu de-sig és que em pogueu seguir llegint moltsd'anys. Salut!

Col·laboradors FLOR DE CARD -3- (27)

Aquesta és la llista de les cent cinquanta persones que han fet possible que flor de Card sortismensualment al carrer al llarg de deu anys. Potser n'hi manqui qualcuna -és bo de fer botar-seun nom sense voler-, però, si fa no fa hi som tots. Si sou del parer que "Sa Revista", en abs-tracte, no existeix, aquests noms que teniu abaix són la vertadera FLOR DE CARD.

Pere AguileraElisabet AlemanyMargalida AlemanyPere AmatGabriel AmengualAndreu AmerAntoni ArtiguesAssociació de Pares

Gabriel BarcelóGabriel BassaJaume BallesterJoan BallesterMargalida BauçàTomàs BauçàXavier BornasFrancesca BoschMiquel BrunetVicenç Busquets

Antoni CaldenteyJoan Caldentey GalmésJoan Caldentey SolerMiquel CaldenteyLlorenç CapellàChristianFrancesc ClapésJosep Maria CorravesJosep Cortès

Bartomeu DomengeJordi DomengeJoan DomengeJoan Domenge RieraJoana DomengeRafel Duran

Bartomeu Estarelles

Aina FemeniasJaume FemeniasLlorenç FemeniasBàrbara FerrerJaume FerrerJoan FerrerFelip FortezaAntoni FontGabriel FronteraGaspar Fuster

Antoni GalmésAntoni Galmés RieraMaria GalmésMargalida GalmésMateu GalmésXisco GalmésAntoni Garau

Antònia GarciaAntoni GelabertAina GenovartAntoni GenovartJoan GenovartJoana GenovartJoan GiliLlorenç GinardAntònia GirartMateu Girart

Ignasi Humbert

Guillem JaumeMargalida Jaume

Ramon LladóJoan LladonetJaume LliterasAina Maria LlodràCaterina LlodràGuillem Llodrà

.Josep Maria LlompartAntoni LlullPere Josep LlullA. MayansAntoni MassanetBartomeu MassanetLlui's MassanetBartomeu MatamalasAntoni MelisAntònia MelisGaspar MelisRafel MelisCaterina MesquidaGuillem MesquidaJerònia MesquidaPere MesquidaMaria dels Àngels Montero

Guillem Nadal RieraGuillem Nadal SolerPere NadalElisabet NicolauJoan Nicolau

Grup d'ObjectorsPere OrpíFerrand de la Ossa

Bernat PareraMartí PascualSebastià PascualMarià PérezCliment PicornellSebastià PomarMaria Pons

Aina PontAntònia PontGuillem Pont BallesterGuillem Pont OrdinasRafel ProhensNorat PuertoMateu Puigròs

Guillem QuinaAntoni QuetglasCarme Quetglas

Antoni Ramis RebassaJoan Ramis GarciaJoan Riera BauçàAntoni Riera FullanaAntoni Riera MelisJosep RigoSebastià RigoAntoni RiutortCaterina RoigJoan RoigMagdalena RoigJoan RossellóMaria RossellóMartí RossellóMiquel RossellóRamon RossellóAntònia SalasJaume SalasMaria SalasAntoni SansóJaume SantandreuJoan SantandreuJoana SantandreuJosep Segura SaladoAntònia ServeraÀngela SolerBartomeu SolerGaspar SolerMargalida SolerCaterina SuredaMargalida SuredaMiquel Sureda

Antònia TousFrancesc Tous

Francesc Umbert

Pere VaquerJaume Vidal AlcoverCamarada Vladimir

Col·laboració FLOR DE CARD -4- (28)

LA IMPORTANCIA DE CUMPLIR

DIEZ AÑOSAún no hace muchos años que la alta sociedadtenia por costumbre vestir de largo a sus hi-jas, y en algunos casos también a sus hijos.Para ello se organizaba un baile expresamente ,ésto ocurría al cumplir la mayoría de edad.Hoy la costumbre ya ha entrado en decadén -cia, y estos bailes de sociedad ya casi han desaparecido.

También las publicaciones periódicas suelenfestejar sus aniversarios, y los celebran por-que hoy por hoy es una verdadera odisea mantener la publicación durante un año, ya queson muchas las que no pueden llegar a la me-dia docena de números, y eso siempre a un ni_vel de explotación comercial.

Por ello se debe considerar una verdadera ges_ta que una revista de carácter local y sin subvenciones del Estado, haya llegado a su déci-mo aniversario gozando de buena salud. Estoes lo que celebra FLOR DE CARD. Diez añosde estar al pie del cañón, tratando de hacerla historia de cada dia, diez años de ilusionesde sinsabores, de alegrias y desencantos, ver-tidos en esas, páginas de FLOR DE CARD, aveces polémica y otras insulsa, equivocada u-nas veces, acertada otras, pero siempre conel afán de servir a la comunidad, porque éstaera y es la misión que le designaron al nacer,hace diez años. Se habrán podido equivocarlas personas, pero no la revista. No nos gustará lo que escriben algunos colaboradores de larevista, pero ésto no puede descalificar a larevista, porque Flor de Card está muy por encima de los redactores, las personas pasan yla revista queda, por tanto aquellos que quie-ran utilizar la revista para sus fines persona-les, están utilizando un bien común, porqueFLOR DE CARD, al cumplir diez años, cum-ple su mayoría de edad y entra a formar par-te del bien común y tiene unas obligacionesque cumplir, y entre éstas está la de servir lomejor que sepa a la comunidad a que pertenece.

Flor de Card, por la importancia de la misiónque tiene que cumplir debe exigirse: honesti-dad, flexibilidad e imparcialidad, amén de unlenguage fácil que llegue a los lectores deuna manera .nítida y sin las formas abstractasque puedan inducir a confusión, porque el usodel abstraccismo sin mesura es una clara ma-nipulación de la historia, y el pueblo no quie-re que le manipulen, ni a él ni a su historia,

por cotidiana que sea, porque la historia essiempre la historia, tal como es, no tal comoquisiéramos que fuera.

Enhorabuena a Flor de Card en éste su déci-mo aniversario, y que siga cumpliendo aniver-sarios siempre al servicio de la comunidad.Repito, enhorabuena, por muchos años y felicidades, Flor de Card.

Ignasi Humbert

ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPEJOS

Calle Mayor, 71Teléfono 56 92 11

Perquè el recaptador d'imposts d'ara ha dedemanar resguards dels anys passats?

Perquè no fan els regidors lo que diguerenque farien amb els seus sous?

Perquè n'hi ha que en lloc de donar la ca-ra prefereixen embrutar el poble de pam-flets?

Perquè l 'Ajuntament d'avui i els gover-nants s'assemblen a uns altres que teníem?

Perquè posen tantes traves a aquest punyetero pont que volen els carrioners?

Perquè el nostre batle és tant mal de tro-bar?

Perquè hi ha gent tant poc seriosa que en-fronta l'altra gent en qüestions de llengua,bandera, cultura,...?

Perquè després de tants de morts encarasegueixen trobant empreses que adulterenels seus productes?

Perquè hi ha tants de civils esperant judicimilitar, i nosaltres, els civils, no podem jut^jar els militars?

Antoni

Lis quatre clotets FLOR DE CARD -5- (29)

Mira quines casualitats! A vegades el capei, osi voleu, la magrana, enfila pensaments sensemanar-1'hi, com és ara aquest:

¿Com deu ésser que la gent, alguna gent, dela vila ha hagut de mester deu anys per can-viar sa opinió enfront de "la revista"?

Si. En conec més d 'un que fa deu anys deiaque era insuportable i no sé quantes cosesmés, i avui diven que té coses bones, peròque a vegades s'afica on no fa cap falta.

(I d'altres que deien que era extraordinària iavui diven just el contrari).

No puc acabar de sortir de l'admiració,al veure la profunda tasca realitzada per això queen diven "quaranta anys d'obscurantisme" enrelació a l'ús i drets de la nostra llengua.

Hi ha que veure la intolerància, els prejudi-cis i la inconsciència que regnen i dominenel pensar i fer de la gent normal, de poble ,com tu i com jo.I això malgrat els snobismes i les aportacionsde '"flor de card".

' BONA FEINA!]

L'altre dia vaig disfrutar com una vaca al bellmig d'un cap verd. Parlàvem de la revistaamb gent externa que també en fa, i no s'atu-raren de lloar "flor de card'* i la tasca realit-zada p'en Pep Mosca en aquest proppassatprimer exemplar amb tècnica offset.

I vaig disfrutar perquè vaig recordar la neces_sitat personal d'aquelles llargues nits de la pri_mera etapa, on algú m'animava a seguir la tas^ca; i perquè per un moment em vaig posardins la pell d'en Pep i...

i que ho és de bona, adesiara, una culleradade mel malgrat sigui -casualment com quasi 'sempre- de gent externa!

J\^MÉS CANVISl

"Jo, pas de Sant Llorenç".

Ahir era aquesta una frase que em feia pujaruna glopada de sang al cap i m'omplia d'indignació. ¿Com pot passar una persona, encarajove, del poble -gent- que l'ha vista néixer icréixer? ¿Com és possible que a una personano el captivi tot el que neix i creix en el seupoble?


Avui començ a entendre raons i a veure queno tot amor ha d'ésser concret i passional, ia creure que hi ha maneres i maneres d'esti-mar i/o no estimar un poble.


Potser demà, qui ho sap! em faré meva aqúes^ta frase.

Guillem Pont

Els primers deu anysPRIMERA EPOCA

FLOR DE CARD -6- (30)

En consemblança amb el humans, la paterni-tat d'una revista sempre pot ésser camp d'es-peculacions; qui hi va posar els espermatozous? Qui en va tenir la idea?... Per tant conve deixar una mica de banda aquests paranysllenegadissos. Com a cosa certa en diven queja era fetus quan a la segona festa de Nadalde l'any 71 s'inaugurà el Club Card, però... ladata encara més certa n'és el meu naixement:fou el febrer del 72, amb tendres i delicatsperfums de flor d'ametler.

A diferència d'altres publicacions ni tan solsem feren número de presentació, vaig sortirja amb el número u a l'esquena, i, de tantagent que m'aguantava, en aquelles saons, pa-reixia que no m'havien de deixar tocar maiamb els peus a terra (amb el temps, emperò,en vaig pegar de travalades!).

Qualsevol haguera dit que em volia menjar elmón i la bolla ("medio de expresión", "vehicu-lo de cultura y palestra literaria" i no se quantes paraules més), i ja en el primer balbuceig,en el primer número, vaig encetar un aspectedel meu ésser que a la llarga m'havia de por-tar gairebé tots els malsdecaps. Faig referèn-cia a l'aspecte de cri'tica concisa, primer mit^jançant allò que anomenàrem "punxades" i araamb les "espipellades".

Molta de gent, quan vaig néixer, va venir aveure'm i a donar l'enhorabona als meus pa-res, tal com pertoca; fins i tot alguns em do-naren ésser, com el recordat i enyorat Mos-sèn Guillem Pont Ordinas, sempre jove (per ai_xò signava els seus articles amb "Alevin") isempre disposat a recolzar idees alienes.

Just fullejant els primers mesos de vida, homse'n pot adonar de que el meu ésser no erares i ho era tot alhora, una mescladissa d'idees, d'objectius, de col·laboradors, de... on tot-hom s'hi sentia més o menys bé.

Però ben prest alguns se sentiren punxatsd'unno-res. Es poden imaginar, ara, enfadós percoses com: (?)

"Que arrabassaren ets arbres de saPlaceta tots ho sabem. Lo que en-cara no hem vist mai, és que n'hihagin tornat sembrar".

Això avui ens faria rialles, però llavors... lla-vors sa gent (poca) s'enfadava i xerrava, i de-ia -sense cap mena de fonament- que els quideien això e/en comunistes (i llavors els co-

munistes-banyeta-verda solien romandre dinsla presó). I les autoritats -enteses en sentitgeneral- (també es podria dir "gent bona", o

"gent amb algun tipus de poder", o ...) s'enfa-biolaven per no-res, per un arbre, per reivin-dicar el nom del poble, per dir que la cons-trucció del pont del torrent del Camp Rodós'allargava massa, per dir que era injust no tenir la gent assegurada,... i la gent s'enfada detal manera que, els enfadós, motivaren dues0 tres "juntes de coordinació". Què era això?Idò que es reunien dins el despatx del batleels col·laboradors "conflictius" de la revistaamb el batle, secretari i toooots els regidors-1 ja us podeu imaginar el què passava i de qui_na manera sortien els "col·laboradors" (Perso-nalment sols record el sarau que s'armà quanvaig intentar entrar un magnetofón a la pri-mera "junta" i la crònica -irònica i secreta-que de la segona en féu na Jerònia d'es PouVell).

Bé, la qüestió és que als catorze mesos de vi-da morien les "punxades" i neixia el "plomall"una secció de cosetes curtes i no critiques.

Paralel.lament neixien i morien seccions, en-cetaven i deixaven col·laboradors i rodadorsde la vella Rex-Rotari i m'anava perfeccio-nant tècnicament, fins arribar a cimes inusi-tades dins el marc d'aquest sistema d'impres-sió.

Faç

72.

FdC

73

FdC

JA

li FdC

K

FdC

T?

FdC

74

FdC

79

FdC

80

FdC

81

Més d'una vegada m'he demanat ¿perquè?s'enfadava la gent amb aquelles simples i ximplespunxades, i només hi trob una explicació lògi-ca: la gent s'enfadava no pròpiament pel quees deia (no eren més que pardalades), sinó per_que per primera vegada en la història de lavila n'hi havia que gosaven "dir públicament",és a dir, escriure sobre el que no els agradava.

I si abans l'objectiu de les ires foren les pun-


xades, a partir d'ara serien els articles, comés ara aquell "bufa que bufa" (abril, 73), quearmà tot un sarau d'acusacions i disculpes deno dir; o un "sin comentarios" (a dir ver moti_vat perquè no hi havia més paper) a un delsacords del Consistori que el secretari ens pas_sava per a la transcripció.

Tanmateix tot era per demés, qualsevol excu-sa era bona per moure sarau, perquè "sa revis_ta" ja tenia l'etiqueta penjada: "contestatària"(en el millor dels cassos).

D'altra banda, i en un altre ordre de coses, al'octubre del 73 i amb motiu d'aquella torrentada que féu beure a la força a un bon grapatde cases (Déu meu, que no torn!, que ara en-cara seria pitjor) comença una secció que po-driem anomenar "temes", on es tractava deparlar d'una cosa de la manera més ampla pos_sible, i sortiren: "Ses monges" (gener del 74) ,"El Castell de la Punta de n'Amer" (marçdel 74), "Els nostres balls" (març del 74), "SaBanda"..., i a l'abril del 74 aquell extraordinari en motiu de la Setmana Cultural en honora Mn. Calmés...

I un altre sarau -d'un no-res i que s'allargariafins al desembre- al maig del 74. Aquesta vegada amb l'Escola, degut al canvi de nom norealitzat i a la retolació just acabada de feri... un número que realment féu tremolar alsmeus col·laboradors fins al punt que les revis_tes no repartides foren amuntagades, ferma-des i amagades. El motiu? Gairebé sense ado-nar-nos havíem transcrit una entrevista alcantautor Raimon on entre d'altres coses par_lava de revolucions i altres herbes en uns moments de forta repressió (no feia molt, si novaig errat de comptes, que havia mort Carre-ró Blanco) i on, per manco, alguns periodistesromanien a la presó. Sortosament les autori-tats locals passaren d'aquestes coses, o no Ilegien la revista... perquè sinó Déu sap on se-riem ara!.

Però tanmateix l'ambient era massan tens,gai_rebé irrespirable (les editorials potser il·lumi-nin aquesta apreciació) i una excusa qualsevol(una carta de la Directiva del Card a l'Ajun-tament mostrant sa disconformitat amb lesobres del Pou Vell) motivà l'expulsió del ClubCard del, fins llavors, local social.

Jo, encara que joveneta, era ben conscient dela meva responsabilitat en aquest fet que,juntamb altres causes, motivà un parèntesi bencuriós: no sortia al carrer, però adesiara espublicaven una vintena de números que es re-partien als col·laboradors més atracats al meuésser. Aquest parèntesi començà al juny del

75 -amb el número 7 legal, car abans, a més,érem "revista clandestina"-, i durà fins al ge-ner del 77.

Ja se sap, la pubertat, que coincideix, pocmés o manco, amb el neixement del pèl a lesaixelles i allà baix, és moment de forta crisiintima i emocional, però... tots l'arribam a superar.

Guillem Pont, en nom de "Flor de Card"

(Continuarà)

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

BANESTOLa mayor empresa bancària de España

a su servicio.

*Listas de boda*Lamparas*Electrodomésticos*Objetos de regalo

ORDLNAS FEBRER

Mayor, 22 - Tel. 5691OOSAN LORENZO


DE LAMOREN ELS CONTES DE FADESI EN EL CANÇONER

Indagar fins a quin punt la literatura popularha tipificat les relacions amoroses dels nos-tres pobles és un treball necessari que desco-briria les arrels més profundes d'una part bensubstancial de la nostra vida col·lectiva. Des-cobriria per una part la tradició que s'ocultarera les facècies amoroses que el poble ha explicat durant segles en forma de corrandes,deromanços i trobos o de rondalles i, per altrapart, destriaria les formulacions d'amor que,tot servint-se de la creació artistica, el pobleha proposat com a model.

És ben natural que rera l'obra d'art, sigui laque sigui, hi ha sempre un pensament -unaideologia-, que cerca transmetre's a travésdel canal escollit. Fins a quin punt el canalés capaç de modificar el contingut ideològicque transmet constitueix un problema que desborda els límits d'aquest treball; però que novoldria haver deixat d'apuntar, ni que siguitan sols com a testimoni de la preocupacióper una qüestió que ens afecta. La preguntavindria formulada amb aquestes paraules:¿L'obra d'art, a través del seu* missatge prò-piament artistic, modifica d'alguna manera elcontingut ideològic que canalitza? Particular-ment hauria de respondre d'una forma afirmativa, perquè no em sembla el mateix missat"ge aquell que m'arriba fredament sota la for-mulació d'un ordre o el que m'arriba pels ca-mins de l'enginy i de la creativitat. No vull,emperò, afirmar rotundament, ara, que el medi és es missatge; sí, que el medi modificad'alguna manera el missatge i el condiciona.Quan el poble ens ha explicat poèticamentuns determinats esdeveniments, una històriad'amor posem per cas, ho ha fet amb la intenciò de conduir-nos vers uns sentiments con~crets, cap a una visió particular del problema,en el millor dels cassos al servei de l'home,alservei de la dignitat humana.

Recentment l'escriptor sui's Denis de Rouge-mont ha explicat en un bell assaig sobre elmite de Tristan i Isolda (1) el concepte quel'occident d'Europa ha tengut de l'amor, totremuntant-se als seus origens religiosos, icom aquest concepte es va extendre arreu delmón occidental mitjançant l'heretgia dels cà-tars que escampaven -ben segur que involun-tàriament- els trobadors, pels camins de lapoesia cortesana. Un concepte d'amor lligat ala mort, de la felicitat, profundament unit ala dissort.

Un concepte d'amor que sorgeix llunyanament,que es perd dins el fum de la història, que esconstrueix per sedimentació amb els materi-als que aporta la roda dels temps i el desga-vell dels segles. Un concepte d'amor cons-trui't a partir de la més variada i diversa procedência dels elements que l'organitzen. Desde l'Orient a l'Occident, un seguici de poblesi cultures determinen la nostra vida, els usosi costums dels homes d'aquests pobles.

L'amor platònic, del que avui hom coneix elsseus precedents orientals, és precisament en-cara ara, un somni remot, un somni de l'Ori-ent sobre les nostres vides. Un somni ventu-rós i bell que ve a explicar-nos -tal com ha-via explicat el vell Empèaocles -que l'amorés sempre una força que uneix i armonitzaels elements que hi juguen, un principi -diriaPlató en el Fedo- d'unitat, una aspiració su-prema de bellesa i de perfecció. L'amor ésun deliri, una inspirada i profunda follia, elmillor i més important dels deliris: "Cantaval'ocell en lo verger de l'Amat. -Va escriureel gran enamorat, foll d'amor, el mestre Ra-mon Llull en el Llibre d'Amic i Arnat,- Vencl'amic, qui dix a l'ocell: -Si no ens entenemper lleguatge, entenam-nos per amor; car enlo teu cant se representa a mos ulls monamat". És un gran deliri l'amor platònico neoplatònic de Ramon Llull, capaç de sublimarles profundes exigències del seu foc, de la seva passió, del seu amor encès.

' Perquè encès és l'amor, com foc que crema.Diuen les cançons del poble:

Dins un foc abrasadorhi tene lo meu cor que em crema,i tu encara hi poses llenya,branca i qualque tió. (2)

O aquestes altres:

Dins un foc abrasadorestà es cosset d'en Guiem;si se crema que se crem,que se crema per amor.

Estava que m'abrasavade l'amor d'un jovenet;com més bevia més set;s'aigo no m'assaciava. (3)

L'amor és un foc encès. Un foc que crema.Un foc que es perllonga fins a les relacionssexuals. El cançoner eròtic n'és ple d'exem-ples:

L-hi tocava, l'hi tocavai ella que no deia res.Jo el tenia més encèsque un forn de calç que cremava.


¿Quina extranya força amorosa té la miradaque obligà al poeta anònim a escriure, tanpròxim a Gutierre de Cetina, aquesta estrofa?

Vós que amb so mirar matau,matau-me sols que em mireu,que m'estim més que em mateuque viure si no em mirau. (4)

Un tòpic, aquest de la mirada, que ve de llunyi que han recollit els poetes cultes. Una altracançó insisteix sobre aquest punt:

Dos que amb so mirar s'entenen,que se parlen d'amorós!Jo veig per mig d'aquests dos,ullades, que van i vénen. (5)

La mort d'enamorança, un tema tan bell i tanestimat pels poetes "romàntics també hi és enla poesia popular:

Si no t'alcanç, joveneta,pens que em moriré d'amor:me'n pren com lo ginebró,qui mor amb la fulla estreta. (6)

I aquesta altra:

Quan l'amor m'haurà menjatla carn i el moll dels ossos,encara en romandran trossosque vos tendrán voluntat. (7)

O aquesta, que recorda els afanys i l'enginyde la reina Penèlope per desfer-se de l'enamorat que no vol acceptar:

Una fadrina brodavaperò ho tornava desfer,per tenir feina que ferquan l'estimat hi anava. (8)

L'enginy de la jove és allò que ens explica lacançó. I, potser l'enginy és una de les propo-sicions més suggestives que ens plantegen elscontes de fades. Enginyosa fou n'Espardenye-

ta i se casà amb el rei. Enginyosa hagué d'es_ser Scheherazade, l'heroiha central de Les mili una nits , el fabulós tresor de la literaturaàrab.

Cada matinada en trencar l'alba, Scheheraza-de interrompia el seu relat en el moment mésapassionant de la història, amb la finalitat deque el rei, desitjós de conèixer tot el que se-guia, esperas amb impaciència la nit següent.El rei Schariar era un home profundament des_enganyat per les dones i nodria contra ellesun sentiment obscur de venjança, perquè la seva esposa preferida li havia estat infidel ambun esclau. Assegurava que mai més no s'ena-moraria de cap dona. Cada nit s'emportava alllit una jovençana i el dia següent la feia matar sense remei. Scheherazade era la filla delvisir d'aquell rei. Era llesta i decideix esta-blir un pla: guanyar temps amb la finalitatd'exercir la seva influència sobre el rei i sal-var la seva vida i la de les altres jovençanesque havien de seguir-la. El seu mètode: expli^car-li un conte cada nit, reservant-se la rela-ció del final per l'endemà.

Rera aquest pla, s'hi amaga, emperò, Tintimsecret de Shéhérazade: l'esperança que, ambla influència de la seva personalitat i la grà-cia de les històries que pensa explicar-li, fa-rà baratar l'opinió del rei sobre les dones i lifugirà la por d'ésser enganyat. Per no revelarel seu secret, Scheherazade prega al rei, a-bans de dormir-se, l'autorització perquè ven-gui la seva germana petita, perquè essent ladarrera nit de la seva vida, vol explicar-li unconte, com era el seu costum totes les nits.El rei li concedeix aquesta gràcia i, una horaabans de l'alba, Scheherazade comença a ex-plicar-li el seu primer conte, però l'interrompquan el sol s'aixeca. Tal com ell s'havia pro-posat, el rei estava tan apassionat per la his-tòria, que volgué conèixer l'acabatall. I vadir-se: "Esperarem a demà. Ja la faré matarquan m'hagi explicat el final de la història".Però aquesta mateixa escena va reproduir-sedurant altres mil nits. El rei i Scheherazadeja s'estimaven. I el rei havia abandonat aquellsentiment que tenia contra la vida.

Aquesta conclusió del conte central de Lesmil i una nits és, segons Bettelheim (9) la prova millor del poder dels contes de fades. Unpoder capaç de transformar una actitud con-tra la vida en un amor a la vida, i ho f an pelscamins de la meravella, de l'encanteri i de lamàgia.

Gabriel Janer Manila

(Continua a la pàg. següent)


(Ve de la pàg. anterior)

NOTES

(1) ROUGEMONT, Denis deEl amor y occidenteKairos. Barcelona, 1978

(2) MOLL, F. de B.Cançons populars mallorquines"Les illes d'or" NO 4Mallorca, 1934 (pàg. 16)

(3) Ibidem (pàg. 18)

(4) Recollida pel P. Rafel Ginard alCançoner Popular de MallorcaTom I. Editorial MOLL (N2 763)Ciutat de Mallorca, 1966

(5) MOLL, F. de B.Op. cit. pàg. 18

(6) GINARD BAUÇA, R.Op. cit. cançó no 733

(7) MOLL, F. de B.Op. cit. pàg. 24

(8) L'he sentida cantar a Algaida, moltes vegades ala meva gent.

(9) BETTELHEIM, B.

Les mille et une nuitsIntroduction. Seghers.París, 1978

corpinterÍQ

HERMANOS FEBRER

Cra. Son Servera, 26Tno. 56 9O 74

SAN LORENZO

Es racóde sa padrina

Quan jo pens i torn pensar,de pensar casi torn loca;me vols dir quin dol me tocade sa sogra de s'al.lotaque festeja es meu germà?

A quinze anys ses bergantellesencara són ratolins,

i en conversar amb fadrinstornen rates tragineres.

Què he de fer de l'arbre veurei d'es fruit no en puc menjar;què he de fer de festejari sa sogra no em pot veure?

* Un homo no és més que un homo ene quedugui dos capells.

* Fa més renou un que crida que cent que calien.

* Val més fer rots que badais.

LLOM AMB COL.-

Vos oferim aqueixa recepta de cuina que hemtrobat a un almanac de l'any 1971. La copiamtal com està:"Hi ha una mala fi de receptes que duen a-quest nom, i segurament casi totes són bonessi se saben preparar amb gust. Sa que posamaquf permet obtenir bons resultats sense mas-sa feina.Feis taiades d'es llom i donau-los color. Bu-lliu sa col i en feis una espècies de pilotesde forma semblant a croquetes, enfarinolau-les i passau-les per sa pella. Després capolauceba forastera, grell, tomàtiga i herbes i do-nau color a tot això dins una greixonera.Quantrobareu que comença a estar bé hi compo-neu ses taiades de llom i quan hi faltarà pocper ésser cuit hi afegiu ses croquetes de col.Es llom, sa salsa i ses croquetes de col hande coure amb poc foc i amb sa greixonera tapada".(Almanac per a l'any 1971. Fundació C. Bau-çà. Felanitx).

Joan Rosselló

Varis FLOR DE CARD -11- (35)

CERAMICACom a noticia de darrera hora, es poden anunciar ja les dates del curset de ceràmica quêespiarà a la Biblioteca Municipal Salvador Galmés. Començarà el dia 27 de març. La sego"na sessió serà el dia 3 d'abril, la tercera el2k d'abril, i acabarà el dia 1 de maig. O sigui,les quatre sessions són en dissabte, i l 'horaride 10 a 1. En aquest curset es realitzaran lesplaques d'alguns carrers, els que han de can-viar de nom. Per això és gratui't i patrocinatper l 'Ajuntament . El dirigiran dues professo-res del taller de ceràmica "Sa Terra" i l'assistència és limitada a un màxim de trenta per~sones. Els que vulguin apuntar-se al curset hopoden fer a la Biblioteca.

P.3.L1.

1

B4~—

ARf

\~fl1-

*.EC

\ +

1

[HAB—

FERRER mECñnicCorrer Ferrocarril. I

/on CORRIÓ

CLÍNICA VETERINÀRIA

T. 554265

Hernán Cortés, 3MANACOR

HORARIOS M. M. J. V. 6 a 8 tardeCONSULTA S. 1V30a V30

Burgués, s/n.°(detrás parque municipal)

Tel. 58 16 79FELANITX

HORARIOS L. M. M. J. 6 a 8 tardeCONSULTA D. 11 a 1

1 II I I II I I I I

LA EQUITATIVA

fundación rosillo

Cardassar, 17

X' %¿f ^jfer^K pollos 'al ast 3

«I*W

/) W- £^ Calle Sureda, 1

*TQ tfr* 'T*-™*'

BLAVET

El Dijous Jarder, com cada any, els mes-tres i al·lots de l'Escola donaren punt perpoder tenir més temps d'anar afer el tradicional trull pels carrers.Però l 'Ajuntament, defensor de l'ordre ide la disciplina (recordau lo de n'Esteva?)i de la netedat (fixau-vos en els carrersde prop de l'Escola), va prohibir a les botigues que venguessin blavet.Això es diu conservar les tradicions i lesfestes populars!Males llengües diven que, com a bon so-cialista, ho va fer perquè no pot sofrir elcolor blau.Cap com aquesta!

Biblioteca FLOR DE CARD -12- (36)

El dia 1 d'abril la Biblioteca iniciarà el ser-vei de préstecs. Aquest és un dels serveis bàsics de qualsevol biblioteca: tothom qui vul-gui, després de complir amb uns requisits previs, podrà dur-se'n un llibre i tenir-lo durantun temps màxim de 15 dies, que podrà ésserampliat si és necessari. La col·laboració detots és necessària per al bon funcionamentd'aquest servei i de la Biblioteca en general;depèn del tracte que es doni als llibres, la seva conservació en. bon estat.Per a fer ús d'aquest servei de préstecs, cal-drà que cada u es faci el carnet de lector ,amb la presentació del D.N.I, i una fotogra -fia normal de carnet. En principi el servei depréstecs està destinat als majors de 14 anys.

**•*•

També està programat un curset de ceràmicasemblant a la sessió que es va fer el dia 14de novembre (organitzada per la Caixa de Pensions). Aquella sessió va ésser molt interes-sant per a la majoria dels assistents i per ai-xò ara s'organitza un curset de quatre ses-sions, atès que una única sessió de tres horeses va considerar insuficient.

***Volem presentar a continuació alguns llibres ,sols amb l'objecte de fer conèixer una micaallò de què disposa el lector a la Biblioteca.Tots els llibres que figuren a continuació sónde pedagogia i psicologia. Els quatre primerssón en català; els dos darrers en castellà. Unpoc de comentari suggereix el contingut delllibre, encara que de manera incompleta.

* EL VOSTRE FILL. Puericultura per als pa-res. Joan Ripoll, Joaquim Ramis, Ramon M.Callen. Barcelona. Ed. Laia, 1980.El llibre estudia la personalitat total del nini el seu medi ambient i planteja les seves ne-cessitats fi'siques i psíquiques: necessitat delcalor, d'alimentació, de moviment, de descans,d'higiene; necessitats socials, psíquiques, d'e-ducació, etc.

* EDUCACIÓ PSICOMOTRIU. JOCS AL PAR-VULARI. Pepa Odena. Barcelona: Rosa Sen-sat/Ed. 62, 1980.Presenta 62 fitxes d'educació psicomotriu pensades de cara als nins de 3 a 6 anys. Cada joctreballa unes determinades funcions, que sónmolt diverses: coordinació, dinàmica global,atenció, equilibri, ritme, memòria, etc.

* PSICOLOGIA DEL PRE-ADOLESCENT (2*etapa d'EGB). Luisa Fernández, Jaime Funes,Antoni Pellicer. Barcelona: Rosa Sensat/Ed.621980.

Aquest llibre estudia les característiques delnoi i de la noia de tretze, catorze i quinzeanys (darrers cursos d'EGB i primers de for-mació professional i BUP).Alguns punts del sumari: canvis anatomo-fisiològics (fatigabilitat i excés d'energia), desen-volupament intel·lectual, el "jo" del pre-ado-lescent (l'autoafirmació), l'adult i el pre-ado-lescent, emotivitat i sexualitat (educació se-xual...), el grup pre-adolescent, l'orientació •professional, la iniciació al consum de dro-gues, les dificultats escolars,...

* PROBLEMES NORMALS DE LA CONDUC -TA INFANTIL. Felipe Yaikim B. Barcelona.Rosa Sensat/Ed. 62, 1980. .Aquesta obra informa sobre una sèrie de pro-blemes de conducta molt freqüents en la vidafamiliar i escolar de l'infant: l'agressivitat ,la timidesa i l'aillament, l'adquisició d'hàbitsi els seus problemes (la son, foscor i temor ,l'alimentació, la higiene personal, el proble-ma del control d'esfínters), el desenvolupa-ment sexual, l'educació sexual, fantasia i imagúiació en el nin, la mentida infantil,...

* GUIA PRACTICA DE MI HIJO. De la con-cepción a la adolescència. Dr. R. Gilly. Bil-bao. Ed. Mensajero, 1973.Llibre molt ampli, de temàtica molt diversa:-L'espera (l'embaràs, el nin durant la vida fe-tal, l'herència, el naixement del nin).-Del naixement als dos anys (el nadó, desen-rrotllament físic, higiene, alimentació, desen-rrotllament psico-motor).-El nin de dos a sis anys (higiene, malalties,el desenrrotllament psicològic).-El nin de sis a dotze anys (problemes psico -lògics, conseqüències psicològiques de l'escolarització).-L'adolescència (la pubertat, maduració psíqui_ca).-Els problemes permanents (les dificultats fa-miliars i el nin, el sentit del perill, el nin es-


querrá, les vacunacions, l'oftalmologia, les actifitats físiques i l'esport, les atencions den-tals).

* QUE HACER CON VUESTROS HIJOS. Char_les i Laura Robinson. Bilbao. Ed. Mensajero ,1975.Heus aqui'alguns temes d'aquest llibre: l'edu-cació comença el mateix dia del naixement ,alerta als capritxos, que aprenguin a menjarde tot, quin ambient donau als vostres fills? ,autoritat i llibertat, l'art de castigar, l'art depremiar i d'animar, comprendre'ls, col.labo-rau amb el col·legi?, iniciació sexual, els sus-pensos, les notes, el vostre fill diu mentides ,el vostre fill ha robat, els padrins, que aprènguin l'ús del diner, orientació professional, eltemps lliure, la televisió, amistats, el cinema,vestits, excursions, esport,...

P.J.Lluil

BatecDia 4.- Comença es curset d'higiene i seguretat en el treball a sa Biblioteca amb una xer_rada sobre socorrisme i primers auxilis.

Dia 5.-Arribada dels Reis organitzada pers'Ajuntament. Han repartit ses juguetes da-munt es Lloc Sagrat.

Dia 11.- Segona xerrada sobre manutenció imaquinària.

Dia 16.- Després de sa missa hi ha hagut re-picada i encesa d'es foguero de sa Plaça No-va. Des cap d'un poc ha sortit Sant Antoniamb una comparsa de sonadors fent es primerball davant es foguero de sa plaça. Llavorshan visitat ets altres foguerons i han sonat icantat i ballat davant cada un. S'Ajuntamentfeia un present a cada foguero. Ha acabat lafeta amb un ball de bot a sa Plaça Nova.

Dia 17,- Festa de Sant Antoni. Beneïdes moltanimades. Hi ha hagut molta participació decarrosses i altra gent que anava a peu. SaBanda de música no ha sonat.

Dia 18.- Es tema de sa conferència d'aquestdia va ser electricitat i insecticides.

Dia 25.- Acaba es curset amb una xerrada sobre seguretat en es treball i un refresc per atots ets assistents, a sa mateixa BibliotecaMunicipal.

DENOUS

NaixementsMaria Dolores Vargas Vargas, dia primer.

r

Miguel Cánaves Veny, dia çjesset.Gabriel Roig Riera, dia vint-i-u.Maria del Carmen Gascó Jaume, dia 24.Mònica Mascaró Agudo, dia vint-i-sis.Anà Maria Llinàs Sureda, dia vínt-i-vuit.

DefuncionsMaria Rosa Galmés Calmés, el dia dotze.

NocesJosé Eugenio Nieto Díaz amb Maria Soler Ser_vera, el dia 16.

Maria GalmésPere Josep Llull

Joan Rosselló

DESGRACIESAquesten són algunes de les coses que per ami serien una desgràcia:

Tancar els ulls davant una misèria.Quedar-me tranquil davant una injusticia.Humiliar un pobre.Deixar de ser exigent amb el qui estim.Callar per por al ridícul.Vendre'm per doblers o influències.Canviar de camisa política.Deixar de viure amb els de baix.Enlluernar-me amb el poder.Arribar a ser bisbe.Aprendre a fer volteres per dir les veritats.Deixar de ser contradictori.Jutjar la vida dels altres.Escriure un llibre en castellà.Pensar que la parella és l'única manera d'es-

timar-se.Creure que Déu és com el pinten els cape-

llans.Perdre la fortor.No rebre crítiques de ningú.No poder sortir de viatge.Morir al llit.Ficar-me dins un confessionari.Tenir tota la raó.Desconfiar d'un amic.Creure que no es pot fer res amb el nostre

Poble.Tudar saliva amb els qui no volen dir catala-

na a la nostra llengua.Fiar-me de les promeses dels polítics.No veure que els tribunals de justícia són un

joc.Deixar de dormir per una beneitura.Robar-te el temps per llegir-me.

Jaume SantandreuCiutat, febrer de 198?

Espipellades FLOR DE CARD -14- (38)

Estant jo assegut a un balanci' de Sa Rectoria amb una revistaa sa ma, se va estrevenir que va entrar una velleta que cercavael senyor Rector. Quan vàrem haver intercanviat ses salutacionsde rigor, ella, que no acabava d'estar segura de qui era jo, m'enfloca aquesta:-"Vostè deu ésser es batle, no és ver?"Ràpidament vaig fer ús de tots es meus mals noms particulars ,tant de part de pare com de part de mare per mirar de desfers'equívoc.Que no trobau que vaig fer bé?

BDLLETÍ ÍNFOW1ATÍÜ

AJUNTAMENT

ÙE

SANT LLORENÇ:

Jfe

A sa darrera reunió de Premsa Forana, es representants de sa revis-ta "SANT JOAN" mos obsequiaren amb so segon bolleti' informatiude s'Ajuntament d'aquell poble.És un llibret molt ben editat on s'hi poden veure extractes d'ets a-cords presos durant s'any, un resum de ses coses més importants fe-tes i per a fer, diverses actes... i altres temes que poden ser d'inte-rés p'eç, santjoaners.Que no és això lo que deien que farien per aqui'? Idò ja ho veis, n'hiha que ho han fet tenir de ver!

No es ver que, d'ara endavant, es primer dijous de cada mes hagin de fer un bàndol que digui:"Se fa sebre an es públic que es qui vulgui menjar bunyols potanar a s'Ajuntament, que en haver acabat es Ple en donaran atots es assistents".Pensau que aixf p'entura sa gent hi aniria, i amb sos acords quepren sa nostra Corporació, no crec jo que en fessen cap de bona.

6VOL.EM NOMb

POPULARAI EN MALL.ORPOÍf\ PLACES

g, I CARRtRSj? „„„_ „ffl/#f////////////////////S/////////&{/

„ M'han contat que s'altre dia va venir a Sant Llorenç un representant quecercava una llibreria d'es Carrer de sa Sinia. Com que no hi havia ningúque li sabés donar indicis, ho va haver de preguntar a un zelador, qui,després de pensar-s'ho una estona, li va dir que aquest carrer no era deSant Llorenç. Sense donar-se per perdut, a força de demanar i demanar,va arribar a aclarir que era es que abans (?) s'anomenava "Victoria".Aiximateix és collonut que fins i tot an es llisti' de telèfons estiguin canviats es noms d'es carrers i s 'Ajuntament encara tengui ses plaques ve-lles! No i això que ja fa dos anys que acordaren canviar-les!

I ja que en parlam, no hi està de més fer notar ses singulars di-mensions de s'aparell reproductor d'es responsables linguistics desa Telefònica.Hi han fotut una mescladissa de noms antics i nous que no hi haqui s'aclaresqui. I a més, hi ha més faltes d'ortografia que a unpamflet d'es "Sentro Cultural Mallorquín".Fixau-vos, sinó, com posen "Virgen Trobade", en lloc de Verge Trobada, "Cardazar", "Cardessar" o "Cardesar", quan toca ser Cardas-sar, "Sini" per Sinia, "Sa Taulera" en lloc de Sa Teulera,...Es "gonellistes" poden estar alabats!

A s'Ajuntament segueixen amb sa legalissima pràctica de fer ferinstàncies an es que sol·licitin alguna informació especialment molesta per alguns membres d'es "clan".De cap manera penseu que ho facin per emprenyar! Estic comple-tament convençut que els guia una lloable intenció de fomentars'esperit literari d'es llorencins.A més, sabeu que hi queda de bé això de "IL·LUSTRÍSSIM"!

Josep Cortès


LOS ESCOLARESCONEL EJERCITOEl pasado 3. de febrero giraron los alumnos de52 nivel, acompañados de los de 42 y variosprofesores, una visita al Acuartelamiento In-fantería Palma n° 47.Quizá alguien se pregunte ¿el por qué? de laexcursión. Era para que el niño ya desde sutemprana edad empezara a aclimatarse conlas Fuerzas Armadas, conociera y entendieralo que es el espíritu militar. Santa Teresa de-cía que "para que exista amor es necesario elmutuo conocimiento". Es casi imposible entender lo que es una profesión si no se la conoce.El Ejército es empresa común de la Patria; enla que participa todo el pueblo, y es necesa-rio que todo español se sienta identificado conaquél, que lo ame, lo comprenda y vea en élel sostén y pilar de la Patria.El Ejército es pues preparación, instrucción yformación de hombres, que son los guardianeslos defensores de su Patria y ésta los necesi-ta, para que se conserve su vida, su indepen-dencia y su honor.Creo, como profesor, la necesidad de acercaral niño al Ejército, para que ellos tengan ocasión de conocer a este amigo suyo grande yfuerte, que se llama FAS.Si conseguimos este acercamiento del educando con su Ejército, entonces el muchacho- jo-ven se sentirá más familiarizado con éste ylos sacrificios que le reportará sus pasos en fi_las serán insignificantes. A cambio recibirá"como recompensa, a su paso por él un enriquecimiento personal en lo físico, en lo profesio-nal y especialmente en lo social y moral. Eljoven, al prestar su servicio militar, cumplecon la sociedad, su primer deber de adulto, sehabrá formado un hombre preparado para trabajar y servir a- España.Al Ejército lo necesitamos y por eso lo tene-mos. "No hay España sin libertad y no hay li-bertad sin Ejército" escribió un día Benito Perez Galdós en sus "Episodios Nacionales". Lafrase del autor sigue siendo tremendamentecierta. ¿—«.

L. Calmes (Profesor)

A LA C.O.E. - 101

Regimiento Infanteria Palma - 47

C.O.E., soldados valientes,siempre van de las Ordenanzas pendientes,alegres y obedientes.

A campo libre, cumplen misiones,buscando provisiones,han de ir por la maleza,sin ninguna pereza.

Al rappel practican frecuentemente,,con una brillantez excelenteellos por ver a nuestra Patria temida,daría hasta su vida.

'C.O.E., "boinas verdes"sois valientes y excelentes.

Autor:Agustín Domenge Pont

Alumno 5° Nivel de E.G.B.

gruo/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

PLUGESEn tot l'any 1981 a Sant Llorenç hi varencaure 348 litres per cada metre quadrat, ipel gener de 1982 ja n'hi han caiguts 46.Esperem que enguany sia un poc més ba-nyat que el passat, que si no, no- ho se comanirem!

En Xesc i en Miquel de Ses Planes

Crònica Informal FLOR DE CARD -16- (40)

I què voleu que us digui? Jo em pensava queel nostre Ajuntament tenia una certa inclina-nació artística i que li agradaven les coseshermoses i ben fetes, però ara veig que ana-va ben errat. Mirau si és ver lo que dic, queal darrer ple hi vaig anar amb un jersei quem'ha fet la meva dona, la cosa més preciosaque hàgiu vist mai. Tant és així que pel car-rer totes les fadrinetes es giren per mirar-lo,i fins i tot n'hi ha que em siulen. Idò bé, nohi va haver cap regidor que fes el més petitcomentari damunt l'obra d'arti Us ne podeu avenir? Idò és ben ver! Déu meu, Déu meu, estan ben arreglats els artistes llorencins si hande menester ajuda oficial!Desil·lusionat i consirós, com sempre, em vaigresignar a aguantar les argumentacions delsnostres capdavanters.

Començaren dient i recordant que Sant Llo-renç contribueix amb un 39% a la construccióde la depuradora de Cala Millor, i com quequan l'havien de fer -i no la feren perquè nohi havia menuts- les coses no valien tant comara, resulta que hi haurem d'afegir devers onze milions de pessetes (11.000.000), i, en opi-nió d'alguns regidors, és més que probable queencara facem curt.La llei diu que els calamillorers sols en podenpagar la meitat, i que l'altra és assumpte nos_tre, per la qual cosa, vist que anam més pe-lats que un jonc, trobaren que lo seu era ferun préstec al Banc de Crèdit Balear.Per mirar de fer un poc de via, que amb aixòes veu que sí que frissen, digueren que dema-narien els onze milions, i que llavors ja cobrarien la part de Cala Millor amb contribucionsespecials (Supòs, deixondits lectors, que no hiemporta que us digui de quines butxaques sor_tiran aquests dobbers en cas de que les contri_bucions "especials" duguin el ritme de cobra-ment de les "normals"). Bé, la qüestió és quefaran un préstec d'onze milions, per un any ,renovable, al 20% d'interès. Si, no m'he equi-vocat, al 20% d'interès. Si el fessen al Bancde Crèdit Local els sortiria al 8%, però es tor_baria massa, i això ha de quedar enllestit avi-at, que sinó tot puja, digueren. Lo que no es-pecificaren, emperò, és com era que no s'hihavien posat un poc més prest si ho volien tenir acabat enguany. Per ventura no ho havíemde menester sebre..., qui sap? Lo que sí sa-bem, encara que no estiguem forts en núme-ros, és treure un petit compte:

Onze milions dividit per dos 5.500.000'-Onze milions al 20% d'interès 2.200.000'-Comissions al banc, despesesde constitució i quatre "menu-dències" que sempre hi ha,rodonejant 300.000'-

Total 8.000.000'-Que us ha agradat el bullit? Idò que us apro-fiti!

A l'altre punt hi va haver una breu discussióentre carrioners i llorencins sobre la necessi-tat de canviar el local de la delegació de l'Ajuntament a Son Garrió, perquè a l'actual re-sulta que no hi ha telèfon ni excusat. Comque el fet de veure un funcionari municipalfent les feines a un cap de cantó f aria un malefecte entre els contribuents, tots, amb moltbon criteri, vengueren a bé amb el canvi.

Un altre punt deia que el Govern Civil els havia enviat una carta demanant-los una relacióde les principals necessitats de la vila. Tambévolien sebre què costaria dur-les envanti comfeien comptes pagar-les. Quedaren que cadas-cú faria una llista i llavors ho discutirien a unple extraordinari.Serà interessant i revelador el sebre què és lomés important per als nostres regidors.

Quan hagueren dit que la Creu Roja està pràcticament acabada, i que farien gestions per ala compra d'una emisora, el batle, amb el po-sat seriós que el caracteritza, donà per acabada la sessió.

Josep Cortès

PUESTA A PUNTO

DIAGNOSIS - ELECTRICIDAD - AUTO - RADIO

La bandera. l'escut. FLOR DE CARD -17- (¿ti)

Es ben cert aquell adagi mallorquí que diu "cantenpapers i menten barbes", per això em fa il·lusiópreparar un treball de recol·lecció de documents cornpresos dins la dècada 1340-1350, per aportar a lanostra Història una mica més de llum. Mentrestantm'arriba la notícia que el meu bon amic Vicent Fe-•lip, nadiu de Nules, però resident a Barcelona, hatret molta documentació inèdita sobre la batalla deLlucmajor. Quan ho publiqui crec que n'hi haurà mésde dos que quedaran ben esglaiats

Com hem vist des del 1343 Mallorca fou unida a laConfederació catalano-aragonesa, i per altra banda,en canvi, els jurats de Ciutat anaren a la batalla(1349) amb la seva bandera pròpia (he trascrit el document més amunt on surt la compra de tela "blava",cosa ben normal perquè era la seva i no la del Reg-ne. Bandera que NO retirà el rei Pere sinó que elsjurats continuaren emprant-la sempre. Vull insistirsobre aquest punt, perquè l'experiència dels meusanys d'investigació als distints arxius, tant de Ma^Horca com de fora, em demostra que quan hi havia agun particular, confraria o qualsevol altra entitatque posseïa algun privilegi, franquesa o distinció,tenien prou cura i esment que fos re-confirmat pelsdistint reis així com anaven passant els segles. 5o_bre la bandera, en canvi no passa igual. Des de laconcessió del rei Sanxo (1312) fins als nostres di-es ningú no la reclamà. Hi ha un silenci total.L'ex^plicació és que ningú mai no va contradir els ju-rats de Ciutat el seu ús, com també a les viles sempré s'ha usat l'escut local propi sense cap contra-dicció. Si realment i de fet el rei Pere hagués privat als jurats de Ciutat la seva bandera (la quart£rada i ho la del "castellet", invent posterior) elsjurats successors, durant qualsevol segle posteriorhaurien aprofitat qualque canvi polític o qualsevolaltre motiu per reclamar-la, cosa que no feren per-què sempre l'han tenguda i mai perduda.

Si la normativa de la Constitució vigent actualmenta l'estat Espanyol preveu que dues regions distin-tes no poden tenir el mateix escut o bandera, jo se;re el primer en acceptar-ho. Ara bé, voler implan-tar la bandera del "castellet" com a representativade totes les Illes, i fins i tot solament de Mallor;ca, és, sezillament, un abús de poder de part delspolítics ciutadans. Al cap i a la fi els pagesos dela part forana ja estam avesats al centralisme i a-busos de Ciutat; aixecar-nos contra ells, l'any1451, (els pagesos portaven la bandera reial barra-da) ens ocasionà una multa del rei, de 150.000 lliures. Altre tant podríem dir de les Germanies del1521-23, relació d'abusos que podria continuar finsarribar als nostres dies.(Sanitat, carreteres, etc)

Si els polítics actuen de bona fe i honradesa a 1'hora de triar una bandera representativa per totes lesilles, i esquivant el castellet, símbol eminent-ment ciutadà, crec que la solució seria adoptar lesbarres amb una franja blava, com ja ha fet sàvia-

ment el Consell General Interinsular; escut que,peraltra banda, ja té certa tradició històrica perquèse'l veu representat a la cartografia del s. XVII iXVIII (Mapa del Cardenal Despuig) de periòdics i almanaes.

Finalment, per acabar, només em resta dir que segui_ré investigant i tot el material que trobi sobre a-quests punts, si val la pena, el donaré a la llum.Precisament tene la convicció (i ho he demostratamb tots els llibres que he publicat) que fins quea Mallorca els investigadors hàgim escorcollat béels arxius -sense amagar res, ni per vergonya ni permalícia-, publicant després la documentació, no po-drem escriure la vertadera i autèntica Història del'illa. I la de totes les Balears.

Ramon Rosselló

SOLER - PONT

C. Nou, 35 X 56 93 10 Sant Llorenç

escola CardL'Escola Card ha organitzat un curset de ball,que ha començat aquest mes de febrer i durarà fins al mes de juny, en què se celebrarà latrobada de grups de folklore a Muro. S'ense-nyaran jotes, mateixes i boleros, si bé es po-sarà un esment especial en ensenyar la mane-ra de ballar de la comarca del llevant, la qual,com és sabut, és diferent de la forma de ba-llar de la muntanya.

L'horari d'aquest curset és el següent: adults,els divendres de 9 a 10 del vespre; els dissabtes de les l la les 12, els que ja han realit-zat algun curset d'aquests anteriorment; i elsdissabtes de 5 a 6, els nins, i qualcú més queno pot anar amb els altres grups a causa del'horari.

Els que ensenyen els balls són els mateixos alumnes d'anys passats. També podem dir quehi ha devers seixanta apuntats i que noméssón admesos els nins a partir de 6 anys.A SonGarrió ha començat un curset semblant.

P.J.L1.

FLOR DE CARD -IS- ^2)

• sn (


TA/ AQUESTA UOnA ES ÒELi MUUß£\PEfì D/A& L/í CU/MA ,PROBABLE/VEUT 'PREOCUftoDA PE/2 QUÈ. ME TÛ/2B

tXl A BRIBA fi.

J UÀ SE PftEPAfìEM PER D/$fWìAn.?.TOM, M/QUEL, JOAfJ. .. ¿>£U MEL>!

1 £US eufJEtXEM TOTS'.

^v^

V*

/!MAL6/2AJ TOT A/O £M MATAfìEU \ MP£/2ÛUÇ JpMÛ H/ CUNSEMT'ITÛTsl/itû £S£/A/A ESTUP/ÛA ttifoU.

'«TV

S

SB¿yí»i 4^fe^ ítn-::

.•^VZ"fe

¿ÉiW«íí^í^

*-r=—•• .,

^VÜ

\

Û

K.

.Vi

R ^Vi//^ 'Ux/

•• ^//w

V Ma A à %.

Premsa forana FLOR DE CARD -20- (W)

Guida aquesta pàgina: Maria Calmés

Volem aprofitar aquesta secció per donar la nostramés cordial enhorabona a la revista "BONA PAU", deMontulri, que aquests dies passats va complir el seu30 aniversari. Aconteixements com aquest donen co-ratge per seguir envant amb la nostra tasca.

(Editorial del setmanari "FELANITX")LA LLENGUA: UNA RESPONSABILITAT DE LA PREMSA.

Suposam que els nostres lectors deuen tenir notíciade la torrentada de cartes que la premsa diària deCiutat ve publicant entorn de la identitat de la nos_tra llengua.

El mal no és nou. Més aviat diríem que es tracta d'y_na malaltia ja crònica que es va començar a manifes-tar tot d'una que hi va haver una certa tolerànciaen l'ús de les llengües distintes del castellà. Peròde tant en tant la malaltia presenta uns períodes departicular virulència. Ara passam Justament per und'aquests períodes. ÉS allò que anomenam "una passa"

Les cartes, firmades amb noms i pseudònims diversos,que adesiara es repeteixen, i escrites la majoria encastellà (detall aquest ben eloqüent), han arribat aun grau d'exaltació i desmesura en el to que un ja noacaba d'entendre quina doctrina defensen. En canvi esva fent de cada dia més clar l'objectiu que es prop£sen: desorientar el públic lector respecte de la iderititat lingüística i cultural de Mallorca i les Illesgermanes i, de passada, anar fomentant l'odi enversCatalunya, país vinculat al nostre per la història,la tradició i la llengua.

Naturalment, no hi manquen les respostes o rèpliquesperò el resultat no és aquesta llum que hauria debrollar de la discussió, i és natural, tenint en comp_te que els promotors de la campanya no cerquen llumsinó confusió.

La Premsa Forana de Mallorca, des de la seva consti-tució, ha adoptat una actitud clara respecte de lallengua del país. Molts de periòdics que la integrenja venien fent-ne un cert ús (el que li permetienles circumstàncies). Després, a mesura que les lli-bertats polítiques s'han anat eixamplant, hi ha re-but un cultiu cada vegada més ample sense que el fethaja provocat cap tensió greu ni cap histerisme dig-ne de menció.

Sobre la identitat de la nostra llengua, les sevesfronteres, les afinitats i les diversitats entre elsdialectes que la componen, i el nom més adequat a totel conjunt i acceptat científicament arreu del món ,és a dir, el de llengua catalana, els especialistesen la matèria ja s'han pronunciat fa estona. Les ha jriem de considerar, doncs, qüestions resoltes i noveim cap motiu per haver-ne de negar cap sense argu-ments racionals.

Per altra part, creim que la premsa mallorquina tél'obligació de proporcionar als lectors una informa-ció objectiva i honrada dels fets, no solament peramor al país mateix, sinó per simple dignitat profe¿sional, i no veim gens clar que el lector corrent,donada la ignorància i els prejudicis régnants sobreel tema, fomentats durant el llarguíssim període dela dictadura, rebi les clarificacions necessàries,sinó tot el contrari.

Creim que tots els mallorquins capaços d'apreciarcerts valors estaran d'acord que la llengua és un bédel patrimoni cultural, no solament nostre sinó detot el conjunt de l'estat, i així ho proclama la Cons_titució. Per altra part, és un dret reconegut pelsalts organismes internacionals, el de conservar lapròpia llengua. Quan una llengua se perd, se'n res-sent tota la cultura universal, i quan un dret lin-güístic és atropellat, se'n ressent tota la Justícia

La premsa mallorquina té un paper en aquesta tascacomuna, i si per negligència, covardia o mala fe l'abandona, contraurà una greu responsabilitat davantel poble, que, si és cert que la veritat sempre su-ra, a la llarga, la hi haurà d'exigir.

HOMENATGEA darreries de gener, a Ciutat, es va retrepúblic i merescut homenatge a Don Francescde Borja Moll i Casesnoves. Es feren xerradessobre la seva persona com a filòleg, novel.lis_ta i editor i també una taula rodona amb per_sonalitats de les Illes i del Principat.Un grupet de membres de Flor de Card, coma bons mallorquins i agrai'ts deixebles, hi vaanar a fer caramull.

Col·laboració FLOR DE CARD -21- (45)

TÉCNICAS DE LUCHA NO VIOLENTAS

La no cooperación

La no violencia frente a las personas y la revela-ción a plena luz de las injusticias no son sinó dosaspectos de la lucha no violenta, que entraña méto-dos de presión y de compulsión mucho más activos.

El primero es la no cooperación. Un poder necesitala colaboración activa o pasiva de una amplia mino-ría por lo menos de la población. Necesita función^rios, contribuyentes, trabajadores, consumidores a£tivos, etc. En cuanto una categoría importante de lapoblación se niega a cooperar,, la situación del po-der se hace difícil, y si la negativa se generalizala situación se hace imposible.

La no cooperación corresponde a la participación delos ciudadanos en la vida de la sociedad: huelga entodas sus formas (parcial, general, rotatoria,huel-ga de celo) por parte de los trabajadores, boicotpor parte de los consumidores, negativa a pagar losimpuestos o redistribución de éstos por parte de loscontribuyentes, dimisión, devolución de títulos ocondecoraciones por parte de los "notables".

La no cooperación puede ser simbólica y minoritariaal principio de la lucha, para llamar la atenciónsobre un problema; apunta entonces esencialmente ala opinión pública, una vez informada ésta, la nocooperación puede llegar a ser masiva, y apuntar en_tonces directamente a debilitar el poder de los res_ponsables de la injusticia.

La desobediencia civil

La diferencia entre la no cooperación y la desobe-diencia civil es relativa: la huelga, cuando es le-gal, es simplemente no cooperación, pero si las le-yes la prohiben, adquiere categoría de desobedien-cia civil. En cierto sentido, ésta es una forma deno cooperación que atrae sobre sí la represión y laprovoca. Su uso correcto depende de la apreciaciónde las fuerzas en presencia. Sería absurdo en una lu_cha política, practicar esta desobediencia de talmanera que su represión no tenga eco alguno en laopinión pública y conduzca a la eliminación de losmilitantes más activos. Una campaña de desobedien -cia civil debería ir precedida siempre de una camp£ña de información orientada a la vez hacia las fuer_zas de represión.

Obligar al poder responsable de la injusticia a re-primir al mismo tiempo que se les impide hacerlo e-ficazmente gracias al mantenimiento de una vincula-ción con la mayoría silenciosa y con los agentesdel poder; proseguir la información, la no coopera-ción y la desobediencia civil hasta que ceda bajo lapresión de la opinión pública o de la fuerza no violenta; tal es, en el fondo, lo esencial de la estra_tegia no violenta.

La utilización de la desobediencia civil es uno delos puntos que excluyen la identificación entre ac-ción no violenta y acción política legal.

Grupo de Objetores de Conciencia

JAUME CLAPESMunpare estava porta per porta amb ca DonPedro Santandreu, es Sr. Teco, i sempre hi a-nava a fer-hi feines. Jo també me feia moltamb ell i cada diumenge anàvem a missa ple-gats, i quan sortíem me donava deu cèntims ies dia de Sant Llorenç un duro. Com que jo,des de nin ja deia que volia ser capellà, es senyor, com que no tenia fills i posseïa una for_tuna molt gran, me deia que me pagaria sacarrera.

L'any 35, quan se va morir es seu germà, essenyor va dir a munpare: "Jaume, te convéque t 'apuntis a sa Falange". "Si vostè ho tro-ba... Però jo no tene camia ni res de tot ai-xò". "Sa senyora la te farà". I es senyor el vaapuntar a sa Falange.

Se mou sa guerra i quan desembarcaren cridaren gent i hi feren anar tots aquests. Arriba-ren es dia 15 i l'endemà ja era mort. Noltrosja no el vérem pus, perquè aixi' com les mataven els enterraven o els cremaven, però hi vahaver testimonis que ho veren.

Es senyor, aiximateix, quan mumareta va quedar viuda, de tant en tant venia i: "Jas, Pau-la, aqui' hi ha un duro per anar a comprar pa".Però munpare se va morir a s'agost i es se-nyor dia 28 d'octubre i se va haver acabat sahistòria, perquè sa senyora ni un duro mai! Es_tava molt contenta de que vengués a veure-lao a fer-li companyia, però mai hi va haver niuna petita compensació. Ni quan se va morir,que va deixar sobres a moltes persones, ennoltros tampoc no hi va pensar. I això que sabia ben cert que sa mort de munpare era per_que es senyor tenia molta por, i com que munpare era un homo molt reforçat, anava a ca-seva a gordar.

Francesc Clapés

Si lleu. FLOR DE CARD -22- (46)

910HORITZONTALS.- 1.- Nom de lletra. 2.- Poble de l'illa de Ma-llorca. 3.- Sense brillantor. Símbol del sodi. ¿f.- Que mana, autoritari. 5.- El qui usa la fona com a arma. Pronom. Si'mbol del sofre. 6.- Varietat de ferro que conté un tant per cent de carbonicombinat, capaç d'adquirir pel temps una gran duresa i elastici-tat. Que no va depressa. 7.- Natural d'Aragó. 8.- Assaonar carnamb sal, vinagre i altres ingredients per a llur conservació. 9.-Tenir amor a una persona o cosa. 10.- Al revés, Déu egipci.

VERTICALS.- 1.- Nota musical. 2.- Varietat de cafè. 3.- Formaparticular de fer alguna cosa. 4.- Allò que cap en un paner o panera. 5.- Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora a un llocdeterminat. Substància que serveix per aferrar coses. 6.- Prepo-sició. Consonant. Relatiu o pertanyent als lòbuls. 7.- Donar nom

a algú o alguna cosa. 8.- Serrerà. 9.- Vocal. Consonants. 10.- És el f emeni'de l'adjectiu posses-

Veiam si dins aquest bullithi trobau els noms de deumami'fers!

ENDEVINALLA

B N MC B AE A FR R CV A OT SA OK GR CL E

T RL EA RA VR TN IR NO AU NO P

S P ON A RI GA LA L

SL

I Hi QR RA T

P D UIPL

X E J R NA R D D Y

I O O EG P R MC M C O

M O D L S T L B T R

Enmig de la mar esticen sa serena i es dia,i a casa d'es meu senyorno es dina que jo no hi siga.

Si componeu les lle-tres d'aquest quadratvos sortiran els nomsde tres pobles de MaHorca.

PROBLEMA

A LD

J*0"CT*

Ml VtNE

I V * A

Per quins números s'ha de multipli-car aquesta quantitat: 12345679,perquè es producte sia un númerocompost de xifres totes iguals?

FUGA DE VOCALS

D_N_NT GR_C_S P_R _GR_V_S,

N G C N T S H M S S V S .

SOLUCIONS

'6 ap

•ÇT3Q 'BIAJB3 'lJiniUOW

S319Od 3Q SWON

•STACS S3UUOU, SJ3 U3IDoSaU

'stACjSe jad sapeja JUBUOQ

sivDOA 3d VDfij

•JBS HT

VnVNIA3QN3

sajdujnuj sjap fOA3sp=nb jad

y vH V W V

H V 9 O Q VS 3 N O D V H V

V 1 N 3 1 t f 3 3 VS 3 W Ü 3 N O J

V H O Q V N V V MV N 1 V Vi

V N I d3 3

o 6 jad jçDiiduynuï ap çq.ç

VW31SOtfd

a a t f V d O 3 1 1y D lO D O D 3W H d N O V Í3 a o i s i va d i V AV 1 1 V A V D H Hy D I H V d V 3I V N 3 1 V 9 .D

Maria Galmes

Esports FLOR DE CARD -23- (47)

C. D. CARDASSAR

Dia 31 de enero. OLlMPIC-CARDASSARPara narrar los partidos jugados por el Cardassar enlos meses de enero y febrero me falta fuerza de pli¿ma para describirlos tal cual son y se merecen losjugadores.Este dia asistimos a un partido de rivalidad contrael "gafe" Olímpic de Manacor, que hizo honor a la fa_ma que viene ostentando cuando juega contra el Car-dassar, tanto en su terreno como en el adverso.Resultado: 0-0. Si no se movió el marcador no fuepor falta de empeño de la delantera, que derrochó ejntusiasmo durante todo el encuentro. La diosa Fortu-na y el portero, en espléndidas intervenciones, salvarón al Olímpic de una fuerte derrota .ante su pú-blico, o mejor dicho, en su campo, ya que muchos a-ficionados del Cardassar se trasladaron para presenciar este encuentro, doblando a los asistentes lo-cales.A los cinco minutos de juego se habían desperdicia- 'do tres claras ocasiones de gol. El público asiste^te pronosticaba un claro tanteo visitante, pero nofue así por las causas arriba mencionadas, y a med_^da que transcurría el partido se nivelaron las fuer_zas. Aunque si hubo un señor dentro del campo, des-contando al arbitro, fue el Cardassar.

Día 7 de febrero. CARDASSAR-INDEPENDIENTEAquí se tuvo el segundo tropezón de la temporada.ElCardassar, con sus hombres bien marcados, no encon-tró el camino del gol durante la primera mitad delpartido, que fue bastante insulsa. Sí lo hicieronlos visitantes, colgando un balón con el que nadapudo hacer el portero Calderón.para detenerlo.En la segunda parte reaccionó el Cardassar poniendoen serios apuros a la portería contraria, y frutode ello fueron los goles que vinieron.Pero a D. Juan Novio, para demostrar su antipatíapueblerina y al Cardassar en concreto, no le bastócon haberle sancionado fuertemente a dos jugadoresel año pasado, sino que en el presente también dejósu enfervorizado recuerdo. Anuló el mejor gol queNadal marcara en la temporada y se ensañó con fal-tas absurdas una y otra vez. Resultado: 2-2 y gra-cias. El árbitro y el Club Independiente, contentosy los pobres del Cardassar afónicos y decepcionados.

Día 14 de febrero. CARDASSAR-E5PORLA5El partido cumbre de la temporada, porque muy difi-cilmente se conjugan tanto la perfección, la emo-ción, el buen futbol y el resultado durante un en-cuentro.

El Esporlas, líder absoluto de«la presente competi-ción, se presentaba en San Lorenzo imprimiendo_cie£to respeto, y como tal se le trató. Resultado: 4-2.Por el Cardassar marcó los tantos Bayo, con el dor-sal número 9.La primera parte fue muy competida, marchándose eldescanso con un gol a cero a favor del equipo local.La segunda parte fue la de mejor fortuna que nos haofrecido el equipo, y de las peores que pitaría elseñor Enrique Navarro. Nada más empezar castiga alCardassar con un discutido penalty que transformaSampol, estableciendo el empate a uno. Casi seguidoy en una "meléé" dentro del área, Bayo bate a Tous.De un fuerte disparo casi del medio del campo, Sam-pol bate al debutante Alvaro, que se coló como unaexhalación, y en donde nada pudo hacer el portero ,siendo lo mejoi^que salió, de las botas de los espolerines. A partir de aquí ni las injusticias del ájr_bitro pudieron frenar a un Cardassar, que con unasupertarde y su delantero centro ponía en jaque ala defensa contraria. El tercero vino de técnica ypicardía, cabeceando un balón con la coronilla,y enel cuarto, que cerraría la cuenta, se pegó al balóndesde la mitad del campo, dribló a tres defensas yal portero y lo metió cómodamente en la portería.Va^lía la pena llevar sombrero para tirarlo al ruedo .ET"publico de ambos bandos ovacionó fuertemente.Al Esporlas no se le recordará por su juego (esperban más de él), pero sí por su corrección, tamto enjugadores como en seguidores. El Sir. Enrique Nava-rro demostró su identificación durante el partido ,y su incapacidad que quedó plasmada incluso en elacta: confundió San Lorenzo con Palma.Para finalizar expondremos la opinión de dos afici£nados :Andrés MellsCómo viste el partido?-Una segunda parte fenomenal, un delantero centroinspiradísimo y un portero muy nervioso.Los cambios posicionales de jugadores en el campo ,muy comentables, ya que Riera hubiera podido entrarmuy bien por el ala en vez de retrasar un centrocanípista.No comprendo que por alto nos arrebaten los balones.Y el penalty?-Un tanto subjetivo, puesto que en la posición enque se encontraba el arbitro no vio la falta ante-rior.El arbitro?'-Un protagonista del encuentro.José RigoQue tal te pareció el penalty con que se sancionóal Cardassar?-Creo que estaba en mala situación para verlo y malapoyado por el linier.Como juzgarías al arbitro en estos dos últimos par-tidos?

(Continua en la página siguiente)


(Viene de la página anterior)

-Su actuación fue nefasta en el partido contra elIndependiente. En el segundo quería resaltar másque su uniforme.Que te pareció el partido?-Fabuloso, buenos mareajes y mejores delanteros.Des^tacados: todos. El Esporlas tuvo poca ambición.

Im

\

wmü ILL

Después del partido contra el Esporlas, la clasificación del Torneo a la Re-gularidad, patrocinado por LA EQUITATIVA y HERMANOS FEBRER, queda de la si -guiente manera:

Gabriel AbrahamMateo GirartJuan Riera M.Juan NadalBartolomé BarcelóMateo MayolBartolomé MoreyJorge SolerJuan Riera P.Miguel CalmesAntonio RoigAngel CalderónJuan Nicolau •Sebastián MiquelJuan AlvaroFrancisco Tous

24-1

22221121-122---

—

31-1

2332232-3233---2

7-2

3 '333332-2232--11

14-2

33332333233---2

—

ANTERIOR

201918181812141612959105-

—

TOTAL

30302928262223201917161610533

r* \R&

//:

M. Sureda

í#ft!£Í«ftSA GRUTA

BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra Porto Cristo - Cala Millor T 570193 _ presupuestos sin com promise

Flor de Card - Universitat de les Illes...

Documents

Transcript of Flor de Card - Universitat de les Illes...