ELS NOIS I NOIES TENEN LA PARAULA · 2011-04-01 · Ajuntament de Sabadell Els nois i noies tenen...

Ajuntament de Sabadell

Els nois i noies tenen la paraula - 1 -

ELS NOIS I NOIES TENEN LA

PARAULA

L’esport a Sabadell

Curs 2004-05


Els nois i noies tenen la paraula 2

ELS NOIS I NOIES TENEN LA PARAULA

1. PRESENTACIÓ

El 21 de desembre de 1990, l’Ajuntament de Sabadell va signar la

Carta de Ciutats Educadores i, des d’aleshores, és membre de

l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). Es

consolidava així un compromís amb la ciutat que s’ha materialitzat

amb el desenvolupament de polítiques i programes que van més enllà

de l’educació formal i que volen implicar tots els ciutadans i

ciutadanes.

La ciutat és un recurs formatiu de gran escala, tant per als joves en

edat escolar com per a tota la ciutadania. S’ha superat la idea que

l’educació es desenvolupa només a l’escola. Implica forçosament a tot

el col�lectiu, a tota la ciutat i aquesta, doncs, ha de respondre a

aquest requeriment. El mateix disseny de la ciutat, la seva posició

respecte a d’altres municipis propers, els reptes que es planteja, la

seva economia, les seves singularitats, la filosofia que impulsa les

seves accions, etcètera, posen les bases per a l’educació dels seus

habitants.

Una de les accions primordials que es duen a terme a Sabadell per tal

d’implicar a tot el col�lectiu en la tasca educadora és el programa

Ciutat i Escola. Amb més de vint anys d’història com a bagatge, el

programa conté un conjunt d’activitats, propostes i recursos que

tenen com a referent la ciutat, a més de recollir tots els serveis que

poden ser útils per a la tasca docent dels centres educatius.

Ciutat i Escola és una iniciativa fruit del treball coordinat de diferents

regidories de l’Ajuntament de Sabadell. Entitats, institucions,

empreses i col�lectius diversos de la ciutat també s’hi ha implicat.

L’objectiu és fer de Sabadell una ciutat educadora a través

d’iniciatives que afavoreixin el coneixement del patrimoni, creant



espais de diàleg, obrint la porta a la reflexió, l’intercanvi i la

col�laboració.

Ara bé, entre els objectius del programa Ciutat i Escola no només hi

ha el de posar tots els recursos a l’abast dels alumnes. Cal que també

creï espais per al diàleg i per conèixer les opinions que els més joves

tenen sobre la seva ciutat. Les ciutats democràtiques es construeixen

col�lectivament i la participació en la presa de decisions esdevé un

factor fonamental en la convivència i en el desenvolupament. És amb

aquesta filosofia d’oferir un espai per a l’anàlisi, la reflexió i les

propostes dels ciutadans i ciutadanes que es posa en marxa un nou

programa que hem titulat Els nois i noies tenen la paraula.

La filosofia que impregna aquest nou programa és posar de relleu la

importància de la participació com a eina essencial de relació amb els

nostres conciutadans i conciutadanes. Sovint, els més joves se senten

exclosos de la presa de decisions que els afecten a ells i a la seva

ciutat. És per això que se’ls ofereix la possibilitat d’opinar tant sobre

aspectes que els puguin afectar directament, com d’altres que no els

són tan propers, però sobre els quals poden tenir-hi alguna cosa a

dir.

Els nois i noies tenen la paraula es planteja com una acció d’anàlisi,

perquè per opinar primer cal fer-se una composició de lloc, conèixer i

observar. En una societat que té tendència a l’excés d’informació, és

important aprendre a seleccionar aquella que pot ser útil i trobar els

mecanismes per a contrastar-la, si volem oferir opinions ben

fonamentades.

Els nois i noies tenen la paraula també vol ser una acció de debat:

després de conèixer, cal posar en comú les observacions d’uns i

d’altres i arribar a un consens amb els companys i companyes sobre

quins aspectes es poden millorar. Percebre la dificultat del consens –

però també la seva riquesa- és fonamental per a la convivència,

alhora que dóna més transparència a les relacions humanes perquè

s’aprèn tant a cedir com a mantenir posicions, depenent de la



circumstància. Finalment, en aquesta activitat cal que els alumnes

exposin les seves conclusions i si bé, potser, no totes les seves

propostes podran tenir un reflex immediat en la realitat de la ciutat,

sí que cal remarcar que seran escoltats.

L’objectiu principal d’Els nois i noies tenen la paraula és

contribuir, de forma rigorosa i imaginativa, a eixamplar la

cultura democràtica dels ciutadans i ciutadanes més joves per

tal que sentin encara més seva la ciutat i puguin ser part

activa a l’hora de dissenyar i construir el seu futur.



2. CALENDARI DE TREBALL

1) JORNADA DE FORMACIÓ PER A DOCENTS

Presentació del projecte “Els nois i noies tenen la paraula” que, en

aquesta primera edició, proposa el tema “L’esport a la ciutat”.

Durant aquesta primera reunió es presentarà el dossier de treball i es

donaran els elements necessaris per poder iniciar el treball a l’aula, el

grup o a la tutoria.

Data: 11 de novembre de 2004 Horari: 17,30 h. Lloc: Casal Pere Quart 2) PRESENTACIÓ DEL TREBALL ALS ALUMNES Està previst presentar a l’aula el projecte amb l’objectiu que els

alumnes prenguin consciència de la importància del treball a realitzar

participant en una tasca col�lectiva.

Data: A concretar Horari: A concretar Lloc: A concretar 3) TROBADES INTERESCOLARS Els representants dels grups inscrits en el projecte participaran en

dues trobades al llarg del procés de debat, on aportaran les

conclusions del seu grup per a l’elaboració del manifest, juntament

amb els representants d’altres centres.

Data: Abril-maig 2004 Horari: A concretar Lloc: A concretar



3. METODOLOGIA

Els nois i noies tenen la paraula es planteja com un projecte que té

un tema central d’anàlisi i que es desenvolupa en diverses sessions.

El tema escollit per a aquesta primera edició és L’ESPORT A LA

CIUTAT DE SABADELL. La tradició sabadellenca en l’esport i la

popularitat de les activitats esportives entre els joves han estat

factors decisius a l’hora de triar un tema que pogués ser prou proper i

engrescador.

Les diverses sessions que es plantegen tenen com a objectiu que els

nois i noies puguin comptar amb elements bàsics de coneixement

sobre la situació de l’esport a la seva ciutat. Partint d’una idea

general de l’esport, aniran descobrint les diverses disciplines

esportives que es duen a terme a la ciutat, coneixeran alguna de les

entitats que hi treballen i obtindran una visió panoràmica sobre l’estat

de les diverses instal�lacions esportives del seu entorn més proper.

Un cop recollida la informació bàsica, es farà un tractament de la

mateixa per tal de tenir els elements necessaris per a la reflexió i

l’elaboració de conclusions.

Cal tenir en compte que l’objectiu final de les activitats és elaborar un

document de conclusions, que es posarà en comú amb els altres

centres que hi participen. Per tant, no és obligatori realitzar totes les

activitats excepte l’última.

És molt important que les diverses activitats que es plantegen a Els

nois i noies tenen la paraula arribin fins al seu capítol final: el

moment de la posada en comú de les idees per tal de redactar un

manifest i oferir les seves idees a la ciutadania. Els alumnes han de

saber defensar i justificar públicament totes aquelles propostes que

han sorgit de la seva anàlisi.



L’ESPORT A LA CIUTAT

Per tal que el Professor disposi d’informació bàsica sobre el tema que

es tracta en aquesta primera edició d’Els nois i noies tenen la paraula,

oferim algunes dades significatives:

� Segons l’estudi Hàbits culturals dels ciutadans de Sabadell i

coneixement de l’oferta cultural de la ciutat (que data de

1996), el 80,9% de la població enquestada afirma que té

alguna pràctica o afecció a la qual dedica part del seu temps

d’oci. L’esport és la principal pràctica, amb el 50%. Els nivells

arriben al 65% en el tram d’edat comprès entre 15 i 29 anys.

Les activitats gimnàstiques, les aquàtiques i el fet de caminar

com a exercici físic són, segons aquest estudi, les activitats que

més gent practica.

� L’enquesta El temps de lleure i l’esport (1998, Projecte

Laboratori de Valors) proporciona dades globals sobre els hàbits

de lleure dels joves de la ciutat. La pràctica esportiva (amb el

87,7%) ocupa el tercer lloc en el rànquing d’activitats dels

joves fora de casa, després de sortir amb amics (95,5%) i

passejar i anar a comprar (90,5%). Gairebé 9 de cada deu

joves d’entre 8 i 16 anys afirmen practicar algun tipus d’esport

de manera més o menys habitual i la majoria més d’una vegada

a la setmana.

� Segons l’enquesta El temps de lleure i l’esport (1998, Projecte

Laboratori de Valors), la pràctica esportiva és l’activitat

extraescolar més seguida (59%) pels nois i noies consultats,

molt per sobre d’altres com estudiar idiomes, informàtica o

música.



� L’associacionisme és una característica que defineix els

sabadellencs i sabadellenques. La ciutat té una gran quantitat

d’entitats amb una gran vitalitat. Segons l’estudi Hàbits

culturals dels ciutadans... (1996), un de cada dos ciutadans i

ciutadanes pertany a alguna classe d’associació. Les entitats

esportives i les associacions de veïns són les que apleguen a un

major nombre d’associats i associades.

� Pel que fa a les Instal�lacions Esportives Municipals (IEM), la

ciutat compta amb 254 espais esportius distribuïts en diversos

equipaments de titularitat pública. Actualment, l’oferta

municipal està formada per tres pavellons coberts; quatre

gimnasos i catorze sales-gimnàs de col�legis públics; sis

piscines a l’aire lliure; quinze camps i un estadi de futbol; nou

polisportius i vint-i-set pistes poliesportives de col�legis públics;

i un estadi i quatre anelles d’atletisme. Els usos (usuaris/hora)

setmanals aproximats d’aquestes IEM són uns 44.000. A més,

al voltant de 135 entitats o grups són usuaris d’aquestes

instal�lacions.

� La ciutat compta amb una oferta privada considerable. Formen

part d’aquest apartat els espais esportius de 17 escoles

privades i de 10 IES; 21 gimnasos; sis centres poliesportius i

cinc grans espais esportius que pertanyen al Club Natació

Sabadell, el Club de Tennis Sabadell, el Club de Tir i l’Aeroclub.

� El Departament d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell gestiona

l’ampli programa esportiu municipal. S’organitzen estades

poliesportives a l’estiu, activitats físiques per a adults i cursos

de gimnàstica per a la gent gran. Les Escoles Esportives posen

a l’abast dels ciutadans i ciutadanes els recursos per a la

pràctica de l’esport. Aquesta tasca es duu a terme en

col�laboració amb diferents entitats de la ciutat.



1a. ACTIVITAT

SABIES QUE...



1ª Activitat:

SABIES QUE …

Presentació

Aquesta primera activitat té una finalitat introductòria a la resta

d'activitats. L'objectiu és interessar i motivar sobre el tema de

l'esport a Sabadell i reconèixer les limitacions dels propis

coneixements sobre el tema. El debat a l’aula farà aflorar aquells

aspectes més coneguts, però també tots aquells dels quals els

alumnes no en solen tenir tanta informació.

Les dades sobre l’esport relacionades amb la ciutat de Sabadell, que

hi ha a la part introductòria d’aquest dossier, poden servir al

Professor per anar introduint diferents aspectes: disciplines

esportives, història, instal�lacions, competicions, entitats, etcètera.

Per tal d’animar el debat, el Professor té l’opció de plantejar

preguntes. Per exemple: Quines instal�lacions esportives hi ha al

vostre barri? A quines entitats pertanyeu vosaltres o bé altres

membres de la família? Quines competicions esportives heu

presenciat darrerament a la ciutat? Quins esports practiqueu i on?

Activitats

- Aquest és un treball de “pluja d’idees” que es farà a l’aula. Es

tracta de que cada alumne aporti a la resta una informació sobre

l'esport a Sabadell.

- El professor anotarà a la pissarra el llistat d'informacions

aportades.

- Després de la posada en comú, el Professor farà una avaluació del

que s'ha recollit comentant les mancances més importants i les

limitacions de perspectiva per tal de motivar una recerca posterior

d'informació i un aprofundiment de reflexió. Destacarà les

mancances en relació a:



� tipus i modalitats d'esports

� aspectes de l'esport (espectacle i participació, afecció i

professionalització, etc.)

� instal�lacions esportives

� història

� etc.



2a. ACTIVITAT

RECOLLIDA D'INFORMACIÓ SOBRE

L'ESPORT A SABADELL



2ª Activitat:

RECOLLIDA D'INFORMACIÓ SOBRE L'ESPORT A SABADELL

Presentació

Segurament els alumnes tenen força informació sobre l'esport perquè

acostuma a ser una de les afeccions preferides; però seran

informacions limitades a l'àmbit i àrea que dels seus interessos i

experiències concretes. Aquesta activitat pretén que, a partir d'una

feina de recerca d'informació sobre l'esport a Sabadell, ampliïn els

coneixements i perspectives. Caldrà adaptar l'activitat a l'edat dels

alumnes. En tots els casos, però, caldrà incidir en una perspectiva

global de ciutat, en la varietat de l'esport i en una aproximació al

grau de pràctica esportiva real a Sabadell.

Activitats

- Aquest és un treball per al qual la classe es dividirà en cinc grups.

- El Professor repartirà una fitxa per a cada un dels cinc grups. Es

tracta d’omplir les fitxes de dades sobre els diferents esports.

- Caldrà tenir present que en relació al nombre de practicants sovint

caldrà fer estimacions aproximades i que segons el nivell dels

alumnes podran omplir o no tota la taula.

- A l'aula es farà el repartiment i recollida de la feina i la recerca en

el temps lliure i com a treball individual.

- Un cop feta la recollida de dades, caldrà analitzar-les. El professor

pot plantejar preguntes com ara:

� Quins esports són els més practicats a la ciutat?

� Quins esports us semblen més minoritaris?

� Creieu que hi ha prou instal�lacions per a la pràctica dels

esports minoritaris?

� Quina és l’entitat més antiga de totes les que s’han analitzat?



� Quins programes esportius ofereix l’Ajuntament per a la

pràctica d’alguns d’aquests esports?

� Creieu que hi ha prou oferta per a totes les edats?

� I moltes altres preguntes més que permetin que de les dades

recollides en surtin conclusions útils.

Recursos:

- Anuari Estadístic de Sabadell (Un exemplar és a tots els centres

educatius i també es pot consultar a:

www.sabadell.net/webs/webscat/anuari/anuari2003/general

- Web de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya:

www.ufec.org/default (És possible trobar dades de poblacions i

clubs concrets).

- Web municipal de l'esport:

www.sabadell.net/Cat/Esport/paginesCat/esport_cat

- Caldria promoure la consulta directa (personal, telèfon, correu

electrònic) a les entitats.

- Si el Professor ho creu convenient, es poden consultar les seccions

d'esports de diaris locals.



2ª Activitat:

RECOLLIDA D’INFORMACIÓ SOBRE

L’ESPORT A SABADELL

FITXES DE TREBALL



3a. ACTIVITAT

CONEIXEMENT DELS EQUIPAMENTS DEL DISTRICTE



3ª Activitat:


Presentació:

L’activitat té com a objectiu proporcionar als alumnes una

panoràmica sobre quins equipaments esportius hi ha al districte on

s’ubica el centre educatiu en el qual estan estudiant. Probablement,

alguns equipaments els seran familiars ja que potser hi desenvolupen

alguna activitat escolar o extraescolar. Però potser també n’hi ha

d’altres que desconeixen. De fet, la pràctica esportiva ocupa el tercer

lloc en el rànquing d’activitats dels joves fora de casa, després de

sortir amb amics i anar a comprar.

A partir del mapa del districte corresponent que se’ls

proporcionarà, els alumnes hauran de desenvolupar un treball sobre

els equipaments.

Activitats:

1) Assabentar-se de quins equipaments esportius hi ha al districte.

2) Localitzar els equipaments al mapa.

3) Analitzar les dades que ens dóna el mapa: Quins equipaments

hi ha?

4) Debatre a classe.

� Quines equipaments del seu districte coneixen?

� En quines condicions estan?

� Quines pràctiques no disposen d’instal�lació adequada?

� Qui és el propietari/gestor de l’entitat i quins són els

principals usuaris?

� Existeix la possibilitat que els nois/es puguin utilitzar tots

els equipaments del seu districte?

� Etcètera.

5) Els alumnes poden fer fotografies d’alguns equipaments per tal

de realitzar un mural que complementi el mapa del districte.



A l’aula es farà el repartiment i recollida de la feina i la recerca en el

temps lliure i com a treball individual.

Recursos:

- Mapa dels districtes.

- Als webs:

http://www.sabadell.net/Cat/entitats/paginesCat/home_entitat

s_cat.htm

http://www.sabadell.net/Cat/Districtes/paginesCat/pagina_prin

cipal_districtes_cat.htm



3 a. ACTIVITAT


Plànols de cada districte



4 a. ACTIVITAT

EXPLORANT ENTITATS ESPORTIVES DE LA CIUTAT



4ª Activitat:

EXPLORANT ENTITATS ESPORTIVES DE LA CIUTAT

Presentació:

A la ciutat hi ha una gran quantitat d’entitats associatives, entre les

quals cal destacar les que es dediquen a l’esport, que són majoria. El

professor pot fer notar aquesta gran activitat associativa que hi ha a

la ciutat (una de cada dues persones pertany a una entitat o

associació).

L’activitat proposa explorar dues entitats esportives de la ciutat,

començant pel Club Natació Sabadell (CNS) que és una de les més

antigues i la que té més quantitat de socis (35.093 socis, cens 2002).

Fundat el 1916, el CNS és la tercera entitat de Catalunya en nombre

de socis, després del Futbol Club Barcelona i del Reial Automòbil

Club.

Després, els alumnes n’hauran de triar una entitat menys

coneguda i explorar-la, fet que els permetrà diferenciar les entitats

amb una gran massa social d’altres que són més minoritàries. Tot

plegat, els servirà per adonar-se que ambdues menes d’entitats són

necessàries i complementàries.

A partir de la fotografia antiga que serveix per a presentar aquesta

activitat, se’ls pot introduir una mica en la història de l’entitat i fer

veure la importància que té el fet que vàries persones s’ajuntin per

tal de dur endavant un projecte. Començant amb una piscina que van

construir els mateixos socis amb pic i pala (com es veu a la

fotografia) s’ha arribat –anys després- a comptar amb una gran

entitat esportiva.

El fet de fer recerca sobre les entitats esportives més petites ofereix

als alumnes la possibilitat de conèixer l’ampli ventall d’associacions

d’aquest tipus que existeixen a la ciutat, algunes de les quals amb

molta història al darrere.



Activitats:

1) Omplir el qüestionari de preguntes sobre el Club Natació

Sabadell que s’adjunta.

2) Triar una altra entitat esportiva, buscar informació bàsica

sobre la mateixa i elaborar un resum. La informació bàsica que

cal recollir la pot fixar el Professor. Suggerim:

� data de fundació

� especialitat esportiva a la qual es dedica

� seccions (si en té)

� nombre de socis

� ubicació de la seva seu social

� una breu descripció del seu funcionament

3) Conclusions. Què ens aporta una entitat gran com el CNS? I

una amb menys massa social? Quines coses del funcionament

d’ambdues entitats trobes més destacables?

A l’aula es farà el repartiment i recollida de la feina i la recerca en el

temps lliure i com a treball individual.

Recursos:

- El web del CNS: www.nataciosabadell.com

- Anuari Estadístic de Sabadell (dades de nombre de socis).

També consultable al web:

www.sabadell.net/webs/webscat/anuari/anuari2003/general

- Llibre “Un mirall de l’esport sabadellenc. 50 edicions de la Festa

de l’Esport” (per ampliar informació sobre els olímpics del CNS).

Es facilitarà un llibre a cadascun dels centres que participen en

aquest programa.

- Promoure la consulta directa amb el responsable d’atendre els

mitjans de comunicació del CNS (tel. 93 748 44 00)



3ª Activitat:

EXPLORANT UNA ENTITAT ESPORTIVA DE LA CIUTAT

QÜESTIONARI

1) Quin any va ser fundat el Club Natació Sabadell (CNS)?

2) El CNS és el tercer club en nombre d’associats de Catalunya.

Quines són les dues entitats que té per davant?

3) El 1918, el CNS va construir la primera piscina d’aigua dolça de

l’Estat espanyol. Els socis, amb pic i pala, van ajudar a fer-la.

En quin carrer es trobava i quines mides feia?

4) El 1989, el CNS va ser la primera entitat privada que

organitzava una gran competició europea. Quina?

5) El 1962 el CNS va obrir una escola perquè els joves esportistes

poguessin compaginar els entrenaments amb els estudis. Com

es diu aquesta escola?

6) Quines seccions trobem dins del CNS?

7) A la secció Màsters Natació hi poden participar persones a partir

dels 25 anys. Per, fins a quina edat poden seguir formant part

d’aquesta secció?

8) La secció de waterpolo és un dels puntals del CNS. Als anys 20,

als jugadors se’ls coneixia com “els hongaresos del Vallès”.

Sabries dir el perquè d’aquest pseudònim?

9) Joan Serra i Llobet va ser el primer olímpic del CNS. En quins

Jocs Olímpics va participar?

10) Després d’en Joan Serra, el CNS ha tingut altres olímpics. Tria’n

un i explica a quins Jocs va participar, en quina especialitat i si

va aconseguir medalla o no.

11) Segons el cens de l’any 2002, amb quants socis compta el CNS?

12) El CNS ha anat ampliant les seves instal�lacions degut al gran

increment de socis i a la saturació que es vivia a les piscines del

carrer dels Montcada. El complex esportiu de Can Llong és una gran



aposta de futur del CNS. Podries descriure breument com són

aquestes instal�lacions i com es preveu que seran en el futur?

Respostes:

1) El 1916

2) Futbol Club Barcelona i Reial Automòbil Club de Catalunya

3) Carrer de Lacy / 25 x 12 metres

4) Copa d’Europa de Natació

5) Escola Santa Clara

6) Natació, Waterpolo, Bàsquet, Voleibol, Futbol sala, Esquaix,

Atletisme, Petanca, Frontó, Triatló, Màsters Natació i Tennis

7) No hi ha límit d’edat

8) El pseudònim era un honor perquè, en aquella època, la

selecció d’Hongria era la primera potència mundial en waterpolo

9) Londres (1948) i Hèlsinki (1952)

10) (Tant al web del CNS com al llibre “Un mirall de l’esport

sabadellenc” hi trobaran informació)

11) 35.093 socis segons el cens 2002

12) (Trobaran informació al web www.nataciosabadell.com)



5 a. ACTIVITAT

REFLEXIÓ SOBRE L’ESPORT



5ª Activitat:


Presentació:

Amb les quatre activitats anteriors que ja s’hauran desenvolupat, els

alumnes tindran una idea general sobre els esports que es poden

practicar a la ciutat, quines entitats esportives hi ha i quins són els

equipaments disponibles en el seu entorn més immediat.

Amb motiu de la celebració, el 2004, de l’Any Europeu de l’Educació

per mitjà de l’Esport, l’activitat proposa una reflexió genèrica a

l’entorn del món de l’esport, fent la lectura i comentari d’un dels

textos que publica el Departament de Cultura (que adjuntem). Els

textos triats no són específicament per a nens, però si el professor els

contextualitza i dirigeix el treball, poden ser molt vàlids. Tanmateix,

es deixa a criteri del professor, el treball d’un dels textos que

adjuntem o, si ho creu convenient, pot triar un altre text que tracti

algun d’aquests temes.

Activitats:

4) Lectura i comentari d’un text sobre l’esport.

5) Treball de petit grup: Cada grup classe triarà un text que

convidi a reflexionar sobre l’esport. Un cop llegit, el grup

omplirà la fitxa “Reflexió sobre l’esport”

6) Treball de grup: Recollida, selecció i organització de les

aportacions de petits grups.

Recursos:

Textos que s’adjunten



5ª Activitat:


TEXTOS ADJUNTS



ANY EUROPEU DE L’EDUCACIÓ PER MITJÀ DE L’ESPORT

Extret del web:

cultura.gencat.net/esport/anyeuropeu2004/mensuals

Adaptació de l’article del mes de gener: ESPORT I COMPETICIÓ

Més alt, més ràpid i més lluny no són els conceptes més

importants de l'esport. La competició justa, el joc net, són

també ingredients de gran valor en la barreja formada pel joc

d'equip i l'autorealització, i transmeten una sèrie de valors

bàsics de la nostra societat.

L'esport promou valors com el respecte, la tolerància, la justícia i

l'esperit d'equip. El compliment de regles, la demostració de

solidaritat amb d'altres membres de l'equip i la voluntat d'esforçar-se

no s'aprenen per obligació, sinó d'una manera emocional i fins i tot

"casual", tant a l'escola com en les activitats d'oci. L'esport permet

als individus aprendre més sobre els seus punts forts i dèbils, tant

físics com psicològics. De manera especial, els nens i els joves

aprenen a controlar-se i a veure el seu adversari com un company,

fins i tot en les situacions més crítiques.

Així doncs, l'esport esdevé un mitjà per transmetre aquests valors a

d'altres àrees de la vida i ajuda d'una banda, a eliminar prejudicis i a

integrar determinades minories en la societat i d'altra banda,

contribueix de manera important a lluitar contra la violència.

Els objectius de les escoles i d'altres institucions educatives haurien

d'incloure el foment d'una actitud global de justícia i de joc net. A

més de l'educació en les escoles, cal tenir en compte la influència

positiva que poden tenir els models dels diferents rols, com per

exemple personalitats de l'esport, entrenadors i familiars.

La Comissió Europea ha declarat el 2004 "Any Europeu de l'Educació

per Mitjà de l'Esport". Durant aquest any, donarà suport econòmic a



projectes d'institucions educatives o d'entitats esportives que

combinin l'esport i l'educació en els àmbits local, regional, nacional,

transnacional o comunitari.

El protagonisme dels esportistes

L'assistència de públic a molts clubs esportius, sobretot de futbol, i

les enormes quantitats que es paguen per les estrelles esportives i

per les transmissions són només alguns dels signes de l'increment de

la comercialització de l'esport que s'han fet visibles en aquests últims

anys.

La pressió creixent per estar entre els millors, no només a causa de

l'ambició inherent al sentit competitiu, sinó també la pressió resultant

dels contractes que cal complir, han portat a un increment

considerable, per exemple, en l'ús de substàncies estimulants i han

produït una sèrie d'escàndols al voltant del dopatge.

Testimoni d'aquest desenvolupament negatiu de l'esport, el Comitè

Internacional per al Joc Net té la intenció de recuperar el joc net i el

respecte en les competicions i en el tractament dels adversaris com

aspectes bàsics de l'esport.




Extret del web:


Adaptació de l’article del mes de febrer: ESPORT I ESCOLA

L'esport juga un paper important en el desenvolupament dels

infants i adolescents a les escoles de primària i de secundària

de la Unió Europea.

“Un dels nostres principals objectius és introduir la gent jove en el

món de l'esport. Cal tenir en compte que a la infància i adolescència

s'estableixen determinades preferències per a activitats esportives

d'oci que poden perdurar fins a la vellesa. A més, l'esport comporta

que les persones siguin responsables de les seves accions, modula el

seu caràcter, els ajuda a establir la seva identitat i reforça el seu

sentiment de benestar general”, diu la Comissària de la Unió Europea

per a l'Educació i l'Esport, Viviane Reding.

Científics d'una gran varietat de disciplines estan d'acord en què la

pràctica regular d'activitat física és molt important no només en el

desenvolupament físic, sinó també en el desenvolupament psicològic

dels infants i adolescents. Ara bé, també és un fet indiscutible que els

i les joves d'avui dia fan cada vegada menys exercici físic.

L'educació física a l'escola és sovint l'única oportunitat que tenen els

infants i joves per fer exercici físic. Per aquest motiu, el professorat

d'educació física ha de procurar que els i les escolars en gaudeixin i

han d'oferir-los la oportunitat de participar en tants esports diferents

com sigui possible. A més dels esports més clàssics, com l'atletisme,

la gimnàstica i el futbol, caldria incloure en el currículum, en la

mesura que fos possible, nous "esports de moda". És també molt

important que les classes tinguin en compte les necessitats i

preferències de l'alumnat.



L'esport aporta importants beneficis a la vida escolar diària, ja que

òbviament, facilita el desenvolupament de les habilitats i capacitats

físiques dels infants i joves, però a més, d'acord amb uns estudis

recents, l'educació física ajuda a "reduir les interrupcions" en les

altres classes. S'ha demostrat que disminueix l'agressivitat i que

millora les capacitats coordinatives dels nens i nenes, i que aquests

poden seguir les classes posteriors amb més facilitat ja que

s'incrementa el seu nivell de concentració.

L'esport escolar és un mitjà ideal per transmetre valors

A la societat moderna actual, i entre el jovent en particular, s'observa

una creixent manca de valors, com la tolerància, l'esperit d'equip i

l'acceptació de regles i normes. També en aquest camp, l'esport

escolar ofereix una oportunitat ideal per contrarestar aquesta

tendència, ja que els esports d'equip tradicionals comporten una

intensa interacció i ensenyen als escolars la importància de l'esperit

d'equip i de la consideració envers els altres per tal d'obtenir un èxit

col�lectiu.

Com que l'esport escolar no posa els nens i nenes davant la mateixa

pressió del rendiment que l'esport als clubs o l'esport professional, no

hi ha cap risc que en quedin excloses les persones més dèbils. En

conclusió, podem afirmar que les classes d'educació física

constitueixen la base per establir habilitats duradores i que

possibiliten al jovent una vida saludable i autònoma, ja que

experimenten en primera persona la relació directa que hi ha entre el

coneixement i la pràctica física. Aquest és el paper clau de l'esport a

les escoles.




Extret del web:


Adaptació de l’article del mes de març: ESPORT I GÈNERE

No gaires anys enllà, l'esport era un tema masculí, des dels

temps de l'antiga Grècia en què els Jocs Olímpics estaven

reservats als homes fins al naixement de l'Olimpisme modern

que va establir una participació internacional, però sense

estendre-la al gènere.

Les Olimpíades de les dones van ser una idea de la extraordinària

francesa Alice Milliat. Traductora de professió, practicant de l’esport

del rem i gestora de l'esport per vocació, va ser la fundadora i

presidenta de La Fédération Sportive Féminine Internationale (FSFI).

Va iniciar els Jocs de les dones com resposta directa a les reiterades

negatives del Comitè Olímpic Internacional (COI) i de la Federació

Internacional d'Atletisme Amateur (IAAF) d'incorporar l'atletisme

femení al programa dels Jocs Olímpics. Milliat va decidir que si no

podien entrar als Jocs de Coubertin, aleshores tindrien unes

Olimpíades pròpies. Avui dia les coses han millorat, tot i que les

dones encara estan menys representades tant en nombre com en

gratificació econòmica i en cobertura mediàtica. Afortunadament, les

dones ja no es limiten a fer d'espectadores, sinó que, al contrari, les

seves competicions atrauen un gran nombre d'espectadors, tant

homes com dones.

Diferències fisiològiques

De moment, les dones encara no competeixen al mateix nivell que els

homes en molts esports, però per motius més de rendiment que no

pas d'oportunitat. Aquesta realitat es pot atribuir no pas a una manca



d'aplicació o incompetència, sinó a l'existència de diferències

fisiològiques. Tot i que aquestes diferències s'han reduït

considerablement en els últims trenta anys, encara són prou grans

per a quasi totes les modalitats esportives com per pensar a unificar

la participació en un sol gènere.

Els nivells de participació en l'esport femení són ara més alts que

mai, en especial en els esports en què el principal objectiu és l'estat

de forma o la condició física. Tot i que els nivells de participació en

alguns àmbits tradicionalment masculins continuen baixos, el nombre

de dones que veuen la televisió i que fan apostes esportives s'ha

incrementat molt i, fins i tot, les dones aposten sobre resultats de

futbol en nombre similar als homes. A més, l'assistència de dones als

partits de futbol és actualment la més elevada que s'hagi registrat

mai. D'altra banda, en alguns esports es fa difícil continuar assignant

una tendència de gènere: el futbol femení està cada vegada més

reconegut, tant a Nord-Amèrica com a Europa, i d'altres esports com

el tennis, voleibol, esquí, patinatge i automobilisme no tenen cap

assignació de gènere. Malgrat això, les dones joves encara tenen una

aproximació diferent a l'esport, preferentment cap a l'esport

organitzat, a les escoles o clubs, i la taxa d'abandonament de les

noies que fan esport és bastant superior a la dels nois. El professorat

d'educació física té en compte aquestes dades i, a banda d'eliminar

les etiquetes als esports, ofereix activitats que interessen a les joves

d'avui dia. Podem veure com les noies estan fugint dels esports

tradicionals i trien activitats esportives alternatives i modernes, com

per exemple el kick-boxing, el surf i el skate-board.




Extret del web:


Adaptació de l’article del mes d’abril: LA SALUT

La salut és un estat de total benestar físic, mental i social, i no

només l'absència de malalties o de debilitats. [Definició de

l'Organització Mundial de la Salut, 1946.]

És un fet indiscutible que l'esport té efectes beneficiosos per a la salut

i per a l'estat de forma: la pràctica esportiva regular ajuda en la

prevenció de malalties causades per la manca d'exercici, estimula el

sistema immunològic i, per tant, redueix la susceptibilitat a les

malalties, de manera que millora de forma considerable la qualitat de

vida. A més, l'esport és un antídot eficaç per a l'estrès físic i social de

la vida quotidiana i de l'entorn laboral.

La progressiva orientació tecnològica del món actual comporta que

els nostres cossos estiguin exposats a un nivell molt baix d'esforç

físic. Aquest efecte s'intensifica, especialment en infants i

adolescents, perquè la disponibilitat d'oci o entreteniment electrònic

és cada vegada més ample. Els escolars d'avui dia estan al voltant de

nou hores diàries estirats, unes altres nou hores asseguts i cinc hores

drets o dempeus, la qual cosa deixa només una hora per fer exercici,

incloent-hi les activitats motores diàries (com anar a la nevera).

El 80% dels joves d'entre 8 i 18 anys pateixen problemes causats per

postures incorrectes, el 20% tenen problemes cardiovasculars i un de

cada quatre té sobreprès. S'estima que al voltant d'un 85% dels

infants amb sobreprès seguiran tenint-lo quan siguin adults. Experts

en investigacions sobre accidents han posat de manifest que la

manca d'exercici en infants els fa més propensos als accidents.

D'altres possibles conseqüències d'un exercici físic inadequat són els



problemes psicomotors, la hiperactivitat, els problemes digestius i

l'insomni.

El bon estat de forma física millora després de no gaires sessions

d'entrenament -sigui l'esport que sigui-. Els esports de resistència,

com la carrera continuada (jogging) o l'esquí de fons són

especialment eficaços perquè impliquen la utilització d'una gran

quantitat de músculs i ajuden a prevenir malalties cardiopulmonars.

Els esports de força desenvolupen els músculs i estabilitzen la

columna.

Els esports que es centren en el moviment i en la velocitat redueixen

el risc de lesions musculars, tendinoses i lligamentoses. També

constitueixen una bona manera de promoure el dinamisme físic,

perquè els seus complexos i variats mètodes d'entrenament activen

tots els sentits.

L'esport no només millora la salut física, sinó que també incrementa

les capacitats d'aprenentatge i de memòria. L'exercici estimula

l'aportació de sang al cervell fins a un 25% i a més, té un efecte

estimulant directe en la neurogènesi, que incrementa els processos

d'aprenentatge i les capacitats d'adaptació del cervell. L'activitat

física aporta benestar, seguretat en un mateix i una actitud positiva

envers la vida.




Extret del web:


Adaptació de l’article del mes de setembre: ESPORT I

DISCAPACITAT

L'esport ofereix a les persones amb discapacitat l'oportunitat

ideal per desenvolupar el seu talent personal i per conèixer les

seves pròpies habilitats. L'esport és sovint una manera

excel�lent de promoure una millor participació de les persones

amb discapacitat al corrent principal de la societat i de

prendre consciència de la necessitat de centrar-se en les

habilitats de les persones.

Les persones amb discapacitat han estat practicant esport des de fa

temps. Va ser a principis del segle XIX quan professionals de la

medicina van descobrir la important contribució que podien tenir les

activitats esportives en la promoció de la integració de les persones

amb discapacitat a la societat i en les possibilitats de rehabilitació.

Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual el nombre de baixes

militars i civils va ser molt elevat, l'esport va arribar a jugar un paper

cada vegada més important per a les persones amb discapacitat

física.

A l'actualitat hi ha dos grans esdeveniments esportius per a

esportistes amb discapacitat. El primer són els Paralímpics, que es

celebren després dels Jocs Olímpics i estan oberts a tots els

discapacitats físics, i el segon són els Special Olympics World Games.

L'última edició d'aquests jocs es va celebrar a Dublín (Irlanda),

durant l'Any Europeu de les Persones amb Discapacitat. 7.000

esportistes van participar als Special Olympics i va ser l'esdeveniment

esportiu més rellevant del 2003. Els Special Olympics es celebren

sempre l'any abans dels Jocs Olímpics i són l'únic gran esdeveniment



esportiu internacional en què poden competir persones amb

discapacitat intel�lectual.

La llista de disciplines esportives és igual de llarga que la llista de

disciplines dels Paralímpics. Inclou petanca, ciclisme, golf, gimnàstica,

atletisme i diversos esports aquàtics. El centre d'atenció dels Special

Olympics es troba principalment en el fet de participar en els jocs i

d'autoritzar les persones a posar-se en forma, i a ser membres

productius i respectats de la societat mitjançant l'entrenament i la

competició esportiva.

Els esports capdavanters no són els únics esports importants

Els esports locals i regionals són molt importants, per dues raons. La

primera, per les pròpies persones amb discapacitat, perquè

demostren les seves habilitats i mostren que poden aconseguir

resultats esportius rellevants, de manera que contribueix a millorar la

seva autoafirmació i realització personal. Els esportistes tenen la

possibilitat de descobrir els seus dons i l'esport els pot ajudar a

promoure la seva independència. La segona raó és que els esports

populars són un mitjà eficaç per generar coneixement dels esports

capdavanters. I aquest coneixement ofereix a les persones amb

dicapacitat l'oportunitat d'establir relacions amb persones sense

discapacitat, basades en el respecte, la tolerància i l'acceptació, i

d'integrar-se a la societat de manera més efectiva.



5ª Activitat:

REFLEXIÓ SOBRE L’ESPORT. FITXA

Text triat:

Idea/idees principals del text:

Què us suggereix el tema?

Quins comentaris podríem fer sobre aquest text en relació a

Sabadell?



6a. ACTIVITAT

CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE L’ESPORT A SABADELL COM A

CONTRIBUCIÓ AL MANIFEST GENERAL DE L’ACTIVITAT



6ª Activitat:

CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE L’ESPORT A SABADELL

COM A CONTRIBUCIÓ AL MANIFEST GENERAL DE L’ACTIVITAT

Presentació:

En aquesta darrera part, el professor ha de prendre la iniciativa per

tal que el document reculli el més fidelment possible les aportacions

dels alumnes i alhora dignifiqui la feina feta i satisfaci els alumnes.

Caldrà triar, en acabar, un representant (o representants) del grup

per participar en la coordinació posterior per confegir el manifest

general.

Activitats:

1) Els alumnes han d’aportar les seves conclusions.

2) El professor anotarà a la pissarra els suggeriments aportats.

3) Elaboració de conclusions.

4) Tria d’un representant.

Recursos:

- Relació de preguntes que poden servir de guia a l’hora d’extreure

conclusions.

- Fitxa de conclusions per al manifest



6ª Activitat:


COM A CONTRIBUCIÓ AL MANIFEST GENERAL DE L’ACTIVITAT

RELACIÓ DE PREGUNTES-GUIA PER A LES CONCLUSIONS

A totes les preguntes cal aportar la reflexió següent:

QUÈ EN PENSEM?

QUÈ VOLEM?

• Consideres que l’esport forma part de l’educació general de la

persona?

• Fer esport comporta tenir una vida saludable?

• Creus que qualsevol persona que ho desitgi pot fer esport?

• Què creus que hauria de ser més important en l’esport: un bon

ambient de companyonia, la competitivitat, l’espectacle...?

• Creus que es fan amics fent esport?

• Penses que la finalitat de l’esport és ésser el millor?

• Quins esports puc fer? Són els que vull fer?

• Es pot practicar esport al carrer? Ho fas? Quins practiques?

• On vas a fer esport?

• Fas esport tu sol? Amb la família?

• Què milloraries en el teu entorn més immediat per tal que la

pràctica de l’esport et fos més assequible?



6ª Activitat:


COM A CONTRIBUCIÓ AL MANIFEST GENERAL DE L’ACTIVITAT.

FITXA DE CONCLUSIONS PER AL MANIFEST

Conclusions dels subgrups de treball

Punts forts Punts febles

Grup 1

Grup 2

Grup 3

Grup 4

Grup 5



CONCLUSIONS GENERALS DEL GRUP-CLASSE



10. BIBLIOGRAFIA

El Llibre Blanc de l’Esport Sabadellenc. Consell Municipal de

l’Esport de Sabadell i Ajuntament de Sabadell (Departament

d’Esports). Any 2003.

Un mirall de l’esport sabadellenc. 50 edicions de la Festa de

l’Esport. Ajuntament de Sabadell. Any 2004

Dossier de la III Audiència Pública als Nois i Noies de

Barcelona. Curs 1997-98. Institut Municipal d’Educació de

Barcelona.

Anuari Estadístic de Sabadell 2003. Observatori de l’Economia

Local. Desenvolupament Local - Ajuntament de Sabadell.

WEBS CONSULTADES

� www.sabadell.net

� www.nataciosabadell.com

� cultura.gencat.net/esport/anyeuropeu2004/mensuals

� www.ufec.org

ELS NOIS I NOIES TENEN LA PARAULA · 2011-04-01 · Ajuntament de Sabadell Els nois i noies tenen...

Documents

Transcript of ELS NOIS I NOIES TENEN LA PARAULA · 2011-04-01 · Ajuntament de Sabadell Els nois i noies tenen...