4ªA

INDEX

INTRODUCCIÓ. LA PAU DEL PARIS:

-Condicions i conseqüencies.- Alemanya es sent humiliada.

LA COSOLIDACIÓ DE LA PAU:- Les democracies.- La societat de nacions.- Crisi notable.- Inestabilitat pilitica i social.- Tensions entre potencies.- -La recuperacio económica.

CRISI DE 1929:- Causes de la depressió- El crac de Wall Street- La gran depressió- La lluita contra la crísi: EEUU i Alemanya

L’ASCENS DELS TOTALITARISMES- Totalitarisme fixísta- El feixisme Italià- El totalitarisme nazi- Els jueus sota el nazisme

CONCLUSIONS.

Despres d’haver realitzat una breu investigacio sobre els estats totalitaris en la década de 1920, anem a parlar-vos dels fets ocorreguts a Europa , consequencies y causes dels diferents obstacles que van tindre que afrontar alguns paisos de l’Europa.

Després de la Primera guerra mundial

La conferencia de pau de Paris es va dur a terme el 18 de gener de 1919, aquesta va ser una reunio internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial amb la finalitat de negociar els tractats de pau entre els vençuts i els anomenats aliats, França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia. Aquesta conferencia va durar fins a l’agost de 1920, amb diferents problemas durant els seu transcurs. Aquesta provocà la desaparició de tres imperis; l’alemany, l’imperi austrohongarès i l’imperi otomà, a part de la creació de nous Estats a Europa amb el renaixement de la Polonia, i la creació Txecoslovàquia i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.

Per aquest motiu les colonies alemanyes es van dividir entre el Regne unit, França, Belgica, Sud-Africa, els Estats Units i el Japo ; al mateix temps l’Orient Mitja, anteriorment possesio otomana, es dividi entre els mandataris de la Lliga de nacions a França i Anglaterra. Tot açó va provocar que Alemanya es sentira humiliada.

Tots els paisos europeus van quedar endeutats, excepte Alemanya, que l’estat l’havia de pagaar reparacions de guerra per ser les potencies guanyadores. Per reduir els deutes els bancs centrals dels estats europeus van imprimir paper moneda, la qual cosa va comportar una terrible inflació.

A mes, els contrastos entre els diferents grups socials van augmentar formant governs d’esquerres a la majoria d’estats, però les diferencies socials , la crisi i la inestabilitat de les relacions internacionals van radicalitzar els moviments politics. Aixó va portar a constants alternances de govern, revolucions i cops d’estat, a consequencia d’aixó la población va perdre la confiança en la democracia.

Finalment, tots els paisos de vell continent es van imposar i els regims autoritaris que prometien restablir l’ordre i simpatitzaven amb els poders establerts.

A més de les constants alternances amb el govern, a Europa van ocórrer diverses tensions entre potències.

En 1922 França va ocupar la regió més industrialitzada d’Alemanya, a causa d’un incompliment d’un pagament alemany.

Aquest succés va fer que la crisi Alemanya agreujara, però en canvi, també va evidenciar que l’economia de les principals potencies depenia d’una millora de l’economia alemanya.

Per a que Alemanya no perguera mes regions industrialitzades , en 1924, Pla Dawes li concedia a Alemanya un calendari de pagaments flexible, per a establir els terminis, aquest tenia en compte l’economia alemanya i la quantitat a pagar.

En 1925 els dos països enfrontats van arribar a un acord.

Gràcies a l’estabilització de les relacions, Europa es va modernitzar, a més, l’industria elèctrica i automobilística oferien llocs de treball i millors condicions laborals.

Als Estats units la crisi no li va afectar tant com a Europa, aquest país va experimentar un gran creixement econòmic, convertint-se en el centre del capitalisme mundial.

Van sostenir una política internacional aïllacionista, ja que no estaven segurs de la situació internacional, a més, amb aquesta política van recuperar tot allò originalment americà.

Això va comportat un rebuig dels immigrants, un retorn del puritalisme i un augment de les tensions racials.

Mes tard, el republicans es van mantenir al poder i varen donar un gran impuls a la industria estadounidesa amb les seues mesures proteccionistes, les concessions de credit als països europeus, encoratjant l'individualisme i la competencia dels ciutadans i donant llibertat per a l'especulació i l'establiment d'una nova mentalitat empresarial

Aquesta nova mentalitat, tenia com a objectiu aconseguir una matjor productivitat amb la intenció de reduir els costos i augmentar els beneficis mitjançant una ampliacio del mercat, aixo es va aconseguir graciesF. W. Taylor, que va crear una nova organitzacio de treball a les cadenes de muntatge que implicava una estandarditzacio del producte.

Més tard en el mon automobilistic, l'empresari Henry Ford, va donar suport a aquesta nova organització de treball i es va convertir en un dels pioners del nou sistema de treball.

Aquest sistema abaratia els costos fent possible una reduccio dels preus i de la jornada laboral i un increment dels salaris.

Tot aixó va potenciar el consum i va afavorir mes la producció en sèrie.

A més, va provocar un extraordinari creixement de la producció industrial nord-americana, que va fer posible una concentració d'empreses financieres i industrials i una especulació borsària desenfrenada.

El nou sistema de producció va ajudar a que apareixera la venda a terminis, la publicitat i els magatzems, també van apareixer els mitjans de comunicació, com la radio i el cinema, a més, les masses van començar a gaudir de temps lliure, molta gent pertanyent al sector terciari, gràcies al creixement extraordinari, van emmigrar del camp a la ciutat.

També el nou model de societat va agradar, les dones es van alliberar.

Pero com tot, aquesta societat també tenia problemes, certs grups van ser maarginats. Les classes benestants van tindre un fustració espiritual, i va augmentar el gangsterisme.

Per altra part, L’expansió que van viure Estats units durant aquesta década de 1920 va terminar amb el crac de la borsa de Nova York, concretament en 1929.

El creixement econòmic nord-americà va estar acompanyat de la crisi de sobreproducció agrària i de l’increment de l’atur i un augment moderat dels salaris,conseqüència del procés tecnològic i la racionalització del treball.

A partir de 1927, l’especulació borsària es va disparar sense tenir en compte la situació real de l’economia,i en 1929 diversos índex vas començar a indicar dificultats, va provocar un pànic borsari, moltíssim especuladors van vendre les seves accions i el preu general va a començar a baixar en picat.

Milers de nord-americans havien invertit en borsa i es varen arruïnar.

El consum va disminuir, el estocs van acumular i els preus van baixar.

Això va comportar una davallada de la producció industrial, un agreujament de la crisi agrària, un augment de l’atur ,els estats units van suspendre els crèdits a l’estranger,la crisi també es va estendre als dominis britànics i als països asiàtics,africans i llatinoamericans.

L’any 1932 Rooselvet va guanyar les eleccions gracies a la proposta del New Deal(l’estat es comprometia a donar suport a l’economia i lluitar contra l’atur).

Per a fer-ho possible varen establir algunes mesures, la distribució de subvencions i el control de la producció agrícola,l’establiment del preu mínims i d’un salari mínim, la implantació de treballs públics per absorbir l’atur.

A causa de una gran cisi els països es varen aplicar polítiques proteccionistes, això va fer una reducció extraordinària del comerç internacional, i , a la seua vegada augmenta les diferencies entre les diferents potencies politiques.

Els estats units, junt a Gran Bretanya i França disposaven de zones de influencia ales quals podien exportar la seua producció des d'on importaren matèries primes, mentre que alemanya, italià i japó no tenien zones de accés comercial ni a matèries primeres.

Tot açò va fer desembocar en noves politiques de realment i expansió territorial i

per una vegada mes va crear conflictes internacionals.