ELS RÈGIMS TOTALITARIS A L’EUROPA D’ENTREGUERRES

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

INTRODUCCIÓ

• Acabada la Gran Guerra, les autocràcies van ser substituïdesper règims democràtics a gran part de l’Europa de l’Est i elsBalcans. Tot i això, les dificultats econòmiques de postguerra,les tensions socials, la pèrdua de confiança en els valorsliberaldemocràtics i les repercussions del crac del 29 vanafavorir l’auge d’ideologies totalitàries, com el feixisme italià iel nazisme alemany.

EL FEIXISME• L’historiador alemany Ernst Nolte defineix els feixismes com

aquells moviments d’ideologia ultranacionalista, antsocialista, ant liberal i antidemocràtica que van fundar o vanpretendre fundar règims totalitaris sota els principis decabdillatge i un exèrcit de partit al període d’entreguerres.

• L’economista britànic Harold Laski va definir el feixisme comel capitalisme que rebutja els seus orígens liberals peradaptar l’estructura social de producció a aquellescircumstàncies en què la idea liberal seria políticament,econòmicament i socialment fatal per a la idea capitalista-

a) Estat totalitari: rebuig al liberalisme democràtic i la separació depoders, intentant controlar totalment la vida pública i privada de

les persones.

Característiques del feixisme

“ A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjuntde les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des del punt devista de les seves premisses teòriques com de les seves aplicacionsi instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre,pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest nombrepugui governar mitjançant una consulta periòdica; afirma ladesigualtat irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes, que noes pot anivellar mitjançant un fet mecànic i extrínsec com és elsufragi universal. Es poden definir com a règims democràticsaquells en què, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de sersobirà, però la veritable i efectiva sobirania resideix en altresforces (...).”B. MUSSOLINI: La doctrina del feixisme , 1932.

“ El jove moviment nacionalsocialista és, enessència i organització, antiparlamentari, és adir, rebutja, tant en el principi com en lacomposició, qualsevol teoria basada en elsufragi de les majories (...). Una ideologia que,negligint el principi democràtic de la massa,aspira a consagrar aquest món a favor del’home superior està lògicament obligada areconèixer també el precepte aristocràtic de laselecció, de manera que garanteixi el govern ila màxima influència dels més capacitats”.

A. HITLER: Mein Kampf , 1924.

“ Som un partit antiparlamentari que rebutgem amb bonsfonaments la Constitució de Weimar i les institucions republicanesque va crear; som enemics d’una democràcia falsificada que inclouen la mateixa llista als intel·ligents i als ximples, als aplicats i alsmalfeiners; vegem en l’actual sistema de majoria de vots i enl’organitzada irresponsabilitat la causa principal de la nostracreixent ruïna. ¿Què anem a fer, per tant, en el Reichstag? Anem alReichstag per a procurar-nos armes en el mateix arsenal de lademocràcia. Ens fem diputats per a debilitar i eliminar les idees deWeimar amb el seu propi recolzament. Si la democràcia és tanestúpida que ens facilita dietes i passes de lliure circulació peraconseguir aquest objectiu és assumpte seu (...). També Mussoliniva anar al Parlament. I, malgrat això, no va tardar en marxar ambles seves Camises Negres sobre Roma.”J. GOEBBELS: article en Der Angriff , 30 d’abril del 1928.

b) Partit únic: Partit Nacional Feixista (PNF) a Itàlia i Partit NacionalSocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) a Alemanya.

c) Estat corporatiu: es prohibeixen les vagues i protestes obrers i elssindicats de classe, substituïts pel sindicat corporatiu feixista, queimposa els interessos de la burgesia.

“En les corporacions el sindicalisme feixista troba la seva meta. (...) Mentre el sindicalismesocialista, pel camí de la lluita de classes, desemboca en al política amb el seu programa desupressió de la propietat privada i de la iniciativa individual; el sindicalisme feixista, a travésde la col·laboració de les classes, desemboca en les corporacions, que donen a lacol·laboració harmonia i sistema, defensant la propietat, però elevant-la a funció social,respectant la iniciativa privada, però en l’àmbit de la vida i l’economia de la nació. Elsindicalisme no pot ser una finalitat en ell mateix: o es converteix en socialisme polític o encorporacions feixistes. Sols en les corporacions es realitza la unitat econòmica dels seusdiversos elements: capital, treball i tècnica.”

B. MUSSOLINI: Discurs en el Consell Nacional de les Corporacions , 22 d’abril del 1930.

d) Exaltació del líder, cap del partit únic, encarnació de la nació iexpressió de la voluntat de tots.

e) Nacionalisme exacerbat, agressiu i expansionista front al’internacionalisme (antimarxisme).

“ El Reich alemany, com a Estat, had’abastar a tots els alemanys i imposar-se la missió, no sols de cohesionar iconservar les reserves més preuadesdels elements racials originarisd’aquest poble, sinó també la deconduir-los, lenta i fermament, a unaposició predominant.”

A. HITLER: Mein Kampf , 1924.

f) Racisme i odi a l’estranger (xenofòbia).

“El Reich alemany, com a Estat, ha d’abastar atots els alemanys i imposar-se la missió, no solsde cohesionar i conservar les reserves méspreuades dels elements racials originarisd’aquest poble, sinó també la de conduir-los,lenta i fermament, a una posiciópredominant.”

A. HITLER: Mein Kampf, 1924.

“La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus elementsracials d’origen. Considera l’Estat sols com un mitjà per aconseguir laconservació racial de l’home. De cap manera creu, per tant, en la igualtat de lesraces, sinó que, pel contrari, en admetre la seua diversitat, reconeix també ladiferència qualitativa existent entre elles.Aquesta persuasió de la veritat li obliga a fomentar la preponderància del mésfort i a exigir la supeditació de l’inferior i del dèbil, d’acord amb la voluntatinexorable que domina l’univers.(...) L’Estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt central de lavida general; ha de vetllar per la conservació de la seva puresa i ha de consagraral nen com el bé més important del seu poble. Està obligat a cuidar de que solsels individus sans tinguin descendència.(...) Tots aquells que, en aquest món, no són de raça pura, no són més querebutjos.”

A. HITLER: Mein Kampf, 1924.

g) Militarisme imperialista: culte a la violència i la guerra i desigd’expandir-se.

“Italians! Escolteu la llei que posa punt i final aun període de la nostra història i n’obri un altreple d’immenses possibilitats de futur:1r. Els territoris pertanyents fins al present al’imperi d’Etiòpia passen a la sobiraniaabsoluta i indeclinable del regne d’Itàlia.2n. El rei d’Itàlia adopta per a ell i els seushereus el títol d’emperador d’Etiòpia.Oficials! Suboficials! Soldats de totes les forcesd’Àfrica i Itàlia! Camises Negres! Italians iitalianes! Alceu, legionaris, els vostres cors i lesvostres banderes amb convicció i saludeu comes mereix la reaparició de l’Imperi, després demil cinc-cents anys, sobre les colines de Roma!

Proclamació de l’Imperi (9 de maig del 1936).

“Exigim la unió de tots els alemanys per a construir unaGran Alemanya.Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentació delnostre poble i per a establir el nostre excés depoblació.”A.HITLER: Mein Kampf, 1924.

h) Jerarquització i domini de les elits sobre la resta (superiors-inferiors): homes sobre dones, militars sobre civils, la nació sobrela resta de nacions i el líder sobre tots.

h) Omnipresència en la vida de la gent: educació, partit i sindicatúnics, propaganda, mitjans de comunicació, associacions irepressió.

• Augment de l’ultranacionalisme pels tractats de pau de la PrimeraGuerra Mundial: A Itàlia no se li donen els territoris que se li havien promès → irredemptisme.

A Alemanya se li imposen condicions molt dures a Versalles → descontentgeneral.

• La crisi econòmica provocada per la fi de la Primera Guerra Mundials'exacerbà per la depressió dels anys ’30 i comportarà eldescontent de la població, la crítica a les democràcies i l’ascens delfeixisme.

• Desclassament dels combatents: els militars que tornen de laguerra no es reintegren en la societat en mig de la crisi i es refugienen l’uniforme i les organitzacions paramilitars feixistes.

Causes o circumstàncies en què es desenvolupa

• Crisi dels estats liberals: continus canvis de govern que no sóncapaços de solucionar els problemes econòmics i socials(inestabilitat política) front a un comunisme en ascens.

• Col·laboració de l’alta burgesia amb el feixisme i el nazisme perfrenar l’amenaça bolxevic, defendre els seus interessos i mantenirel sistema capitalista.

“L’economia té necessitat d’un desenvolupament sa i progressiu.

Els nombrosos partits lluitaven entre ells en el més complet

desordre (...).

Aquells que integrem l’empresa Krupp no som idealistes, sinó

realistes. Teníem la impressió de que Hitler ens oferiria la

possibilitat d’un desenvolupament autèntic, que, a més, ha dut a

terme. Al principi votarem pel partit populista, però els

conservadors no podien governar el país; eren molt dèbils. En

aquesta lluita implacable pel pa i el poder, teníem la necessitat

de ser guiats per una mà forta i dura: la de Hitler ho era.

Després dels anys transcorreguts baix el seu mandat ens sentim

satisfets. Desitjàvem un sistema eficient i que ens proporcionés

els mitjans per a treballar tranquil·lament.”

A. KRUPP: Declaracions en els processos de Nuremberg (1945).

LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-39)

• Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Econòmiques: destrucció, crisi greu i augment dels preus -> descontent.

Territorials: als tractats de pau no li donen a Itàlia els territoris promesos (Fiume,Ístria, Trentino,...) -> irredemptisme.

Socials: el descontent dels pobres provoca l’ascens del comunisme, amb vagues,protestes i ocupacions de terres pels camperols (1919-20).

Polítiques: el descontent genera crítiques i desconfiança cap a la inestabledemocràcia (monarquia parlamentària).

• Por de la burgesia davant l’ascens del comunisme, les vagues i lesocupacions de terres → El govern, dèbil, no pot fer res per frenar lesaccions dels obrers → Gran part de la burgesia recolza el feixisme .

• La inestabilitat política (5 governs en 3 anys), unida a la crisi econòmica i ala crisi social, porten a la descomposició de l’estat liberal i a l’ascens delcomunisme i el feixisme.

• Augment de l’ultranacionalisme revengista (irredemptisme) →expedicions d’ex-combatents descontents, dirigits per d’Annunzio, ocupenel Fiume, desobeint el govern.

Context en què es desenvolupa

Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i molt ràpidament la cosa

va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia arribat el moment d’apoderar-se

definitivament dels mitjans de producció. Es van preparar armant-se per a la defensa,

transformant moltes fàbriques en veritables fortaleses i començant a organitzar la producció pel

seu compte. Els patrons van ser apartats o declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet del

dret de propietat i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a oposar- se. El moviment

s’estenia i englobava a altres categories: per totes parts els camperols ocupaven la terra. Era la

revolució que començava i que es desenvolupava d’una manera, diria jo, quasi ideal.”

E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922.

• Mussolini funda els Fasci di Combattimento , barrejant populisme inacionalisme (1919) que en 1921 es transforma en el PartitNacional Feixista (PNF).

• El programa del PNF es centrava en crear un Estat fort, en defendrela propietat privada i en l’expansionisme. Rep diners de la burgesia,el suport de l’exèrcit i el recolzament social de burgesia i elsdescontents.

• Ataquen violentament a persones i institucions d’esquerres. Lapolicia no actua i els jutges es posen penes mínimes. Arribaran aboicotejar la vaga general (1922).

• Marxa sobre Roma (octubre 1922): Milers de feixistes arriben aRoma i ocupen els edificis públics. El rei i l’exèrcit es neguen aactuar contra els feixistes i el govern és obligat a dimitir i el rei liencarrega a Mussolini formar un nou govern.

La pujada al poder de Mussolini

“ Es parla molt de l’activitat

violenta dels feixistes. Ens

apropiem per a nosaltres sols el dret

de controlar-la i, si arriba el cas,

d’eliminar-la (...). Mentrestant, i

sempre que ho considerem

necessari, continuarem colpejant

amb major o menor intensitat els

cranis dels nostres enemics, és a dir,

fins que la veritat penetri en ells

(...). El programa de la política

exterior del feixisme comprèn una

sola paraula: expansionisme.”

Benito Mussolini. Fragment d’un

discurs. 1921.

• El camí cap a la dictadura (1922-24): Mussolini forma un governde coalició, mantenint el Parlament, les llibertats i la democràciaformal, Però el 1923, Mussolini s’atorga plens poders i reforma lallei electoral per a preparar les eleccions del 1924.

• En 1924, Mussolini guanya unes eleccions manipulades(tupinada). El socialista Matteotti denuncia la corrupció i ésassassinat. Mussolini accepta tota la responsabilitat sobre elsucceit, l’esquerra abandona el Parlament i Mussolini es fa amb elpoder absolut.

• A partir de 1925, podem parlar d’un règim totalitari feixista: Mussolini té tot el poder, és cap de govern i governa per decret

El Parlament es queda sense poders i passa a dependre del Gran Consell Feixista,que triarà els seus membres

Es prohibeixen tots els partits, menys el partit feixista (PNF).

Es prohibeixen els sindicats de classe i les vagues: sindicat vertical i corporatiu únic(feixista), defensant la burgesia i controlant els obrers.

El govern nomena les autoritats provincials i municipals.

L’administració és depurada i la policia política persegueix l’oposició

S’enquadra a tots els grups socials en associacions feixistes: nens, dones,estudiants, treballadors, jubilats,...

Control ideològic de la societat: ensenyament, censura, mitjans,...

• Signa els Pactes del Laterà amb el papa Pius XI: l’estat italià finançal’església i l’església dóna suport al règim feixista

• Política exterior expansionista:• Campanya per recuperar Trieste i annexió definitiva del Fiume

• Expansionisme colonial: ocupació d’Etiòpia i proclamació de l’Imperi

• Ajuda militar a Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)

La dictadura feixista“ Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei,

davant el qual és responsable de l’orientació de la

política general del govern; és l’encarnació

suprema del poder executiu; tria els seus

ministres, que són responsables davant el rei, però

també davant d’ell; ell decideix el nombre de

ministeris i pot assumir personalment diverses

carteres ministerials; forma part del Consell de

tutela dels membres de la família reial; les

Cambres no poden abordar cap qüestió sense el

seu consentiment previ; transcorregut un termini

de tres mesos, té el dret de tornar a presentar un

projecte de llei prèviament rebutjat per una de les

dues Cambres; de la mateixa manera pot tramitar i

sotmetre a votació d’una de les dues Cambres una

proposició de llei rebutjada per l’altra Cambra

(...). Qualsevol que atempti contra la vida, la

integritat física o la llibertat del cap de govern

serà mereixedor d’una reclusió la durada de la

qual no serà inferior a quinze anys, i en cas d’un

atemptat fatal, se’l castigarà amb la pena de mort.

Qualsevol que ofengui amb actes o paraules al

cap de govern serà castigat amb una pena de

reclusió de sis a trenta mesos.”

Llei del 24 de desembre del 1925 .

“ És perfectament concebible que un Consell Nacional de les Corporacions substitueixi

en la seva totalitat a l’actual Cambra de Diputats, que mai va ser del meu gust. És

anacrònica fins en la seva denominació; però és una institució que ja existia quan

nosaltres entrarem, amb el seu caràcter aliè a la nostra mentalitat i a la nostra passió de

feixistes. Aquesta Cambra pressuposa un món que nosaltres hem demolit; pressuposa

l’existència de diferents partits polítics i, sovint, una injúria a l’esperit de treball. Des

del dia en què vam suprimir la pluralitat de partits, la Cambra de diputats ha perdut la

seva raó de ser.”

B. MUSSOLINI: Discurs del 14 de novembre del 1933.

Quin és el significat del nom duce ? Duce ve del llatí dux , que deriva de duco i significa “el que

condueix”.

Qui és el Duce ? El Duce és Benito Mussolini, el creador del feixisme, el renovador de la societat

civil, el cap del poble italià, el fundador de l’imperi.

Què vol el Duce per al poble italià? Vol millorar-lo moralment i materialment, garantint-li el

màxim de treball i benestar; i vol que, a través de l’educació i l’organització política, sindical,

esportiva i moral del feixisme, siguem sempre conscients de les seves finalitats i la seva missió al

món.

Per què el Duce és el fundador de l’Imperi? Perquè condueix i guanya, contra una coalició de 52

estats, la guerra colonial més gran de la història, guerra per augmentar el prestigi, la grandesa i la

vida de la Pàtria feixista. A través d’aquesta guerra i la conquesta d’Etiòpia Itàlia ha tingut el seu

gran Imperi.

Il Primo Libro del Fascista , Roma, PNF, 1938. (Catecisme feixista).

El control de la premsa quotidiana i periòdica de tot tipus va ser efectiu en la segona meitat dels

anys ’ 30 (...). El ministeri de Cultura intervenia en tot, des de l’elecció dels directors i els

periodistes fins als temes i la manera de tractar-los, fins i tot en les regles tipogràfiques a

respectar. Mitjançant aquestes directrius tipogràfiques, és del Ministeri de Cultura d’on venia

l’ordre d’escriure sistemàticament Duce amb majúscules amb la finalitat de subratllar la

superioritat de Mussolini sobre tots, fins i tot sobre el rei. Si s’afegeix a açò el fet que el Ministeri

de Cultura tenia tots els poders en matèria de segrest i de suspensions, decidia l’oportunitat de

tota nova iniciativa periodística, controlava les subvencions i les concessions de carnets de

premsa (...). D’aquest poder se’n derivava una capacitat potencial de condicionar i manipular les

masses a través de la creació d’un univers cultural homogeni que impedia els discursos

dissidents.”

RENZO DE FELICE: El feixisme, un totalitarisme a la italiana? , 1988.

• L’economia feixista es fonamentà sobre tres pilars:A. Intervencionisme estatal

B. Protecció de la indústria nacional

C. Tendència a l’autarquia econòmica

• Hi podem distingir tres etapes:1. 1922-26: cert liberalisme, però controlant i reprimint el moviment obrer.

2. 1926-30: Intervencionisme estatal i protecció de la indústria nacional, imposant elsindicalisme vertical (Carta del Lavoro).

Un marcat dirigisme econòmic

Les grans batalles

Batalla de la lira

sobrevaloren la moneda per

prestigi

baixada de les exportacions

Batalla del blat

amb l’objectiu d’autoabastir-se

descens als cultius intensius

Batalla dels naixements

incentius a la natalitat

creixement demogràfic

Construcció de grans obres públiques

Propaganda i baixada de

l’atur

3. Des del 1930 Més autarquia i intervencionisme (crisi): l’Estat controlal’economia. Es crea l’IRI per comprar i ajudar a les empreses ambproblemes. S’impulsa la indústria armamentista.

• VALORACIÓ: Creix sobretot la indústria, que s’estanca durant lacrisi (1930-35) i sols es recupera a partir del 1936 amb la indústriad’armes. Es beneficia sobretot la gran burgesia, perquè baixen elssalaris reals i puja l’atur (de 80 mil en 1926 a un milió en 1934).

L’ALEMANYA NAZI (1933-39)

• Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Pèrdues territorials i econòmiques d’Alemanya (Versalles) → descontent.

Crisi econòmica de postguerra i pagaments de reparacions i deutes.

Descontent dels ex-combatents i de la població en general.

• Recolzament de part de l’exèrcit a Hitler → Putsch de la cerveseria(Munich, 1923): intent de colp d’estat de Hitler i els seus seguidors,recolzats pel general Ludendorff

• Greu impacte de la crisi dels anys ’30 a Alemanya (fort creixementde l’atur)

• Feblesa del sistema parlamentari alemany: 19 governs en 13 anys→ Ascens del comunisme → La burgesia recolza Hitler per frenar elcomunisme

Causes de l’ascens del nazisme

• El 1920, es fundà el Partit Nacional-Socialista dels TreballadorsAlemanys (NSDAP). Hitler va presidir el NSDAP des del 1921 iprendrà les següents mesures:

1. Abandona els aspectes socialistes del programa inicial del partit

2. Potencia la propaganda i el caràcter violent

3. Crea les Seccions d’Assalt (SA): grup paramilitar per atacar a gentd’esquerres (comunistes sobretot), jueus i eslaus

• Intent de colp d’estat a Munic (1923): Putsch de la cerveseriaFracassa i Hitler és detingut i condemnat a presó, on escriurà elMein Kampf (La Meva Lluita).

L’arribada al poder del nazisme

• Mein Kampf :

– Menyspreu per la democràcia: líder únic i fort (führer).

– Odi al comunisme.

– Superioritat de la raça ària: racisme (antisemitisme sobretot) ixenofòbia.

– Necessitat de crear un Gran Reich, recuperant tots els territoris deparla germànica (espai vital o anschluss ).

• Creació de les SS (Grup de Protecció) com a milícia o exèrcit delpartit.

• Crisi econòmica dels anys ’30 (atur) → Descontent amb els partitstradicionals → Bons resultats nazis en 1932 → Hitler és nomenatcanceller (1933) en un govern de coalició.

• Raons de l’èxit nazi Suport econòmic i social de l’alta burgesiaSuport social de burgesia, classes mitjanes, aturats i camperolsarruïnats.

• El 1933, Hitler dissol el Parlament i convoca eleccions.

• Prepara les eleccions per aconseguir majoria absoluta: Persegueix l’oposició, especialment als comunistes (assassinats).

Els nazis incendien el Reichstag per a culpar, perseguir i prohibir els comunistes-> primer camp de concentració (Duchau)

Suspèn les llibertats i restableix la pena de mort

• Els nazis guanyen les eleccions, però sense majoria absoluta Hitler,amb l’ajuda del Zentrum catòlic, aconsegueix plens poders delParlament per a quatre anys. A la mort de Hindenburg (1934), Hitlerés nomenat president, a més de canceller, i es proclama führer.

• Acaba amb l’oposició interna (“Nit dels ganivets llargs”, 1934):assassinats de Röhm i més de tres-cents membres de les SA quecriticaven Hitler.

• Prohibeix tots els partits (menys el NSDAP) i sindicats (menys elsindicat vertical nazi). Es crea la GESTAPO: policia política per acontrolar i eliminar l’oposició.

La construcció d’una dictadura nazi

• Sotmet els jutges, depurant a tots aquells que s’oposen al seupoder.

• Suprimeix els poders locals i regionals dels landers (federacions) ->tot el poder per Hitler

• Es limiten tots els drets i llibertats, s’instaura la censura, esprohibeixen i cremen llibres,...

• Principals líders nazis: Goering (economia), Goebbels (propaganda)i Himler (repressió política i terror: SS i Gestapo).

“En relació a l’article 48, paràgraf segon de la

Constitució del Reich, i amb l’objectiu

d’impedir els actes de violència comunistes

que posen en perill l’existència de l’Estat, es

decreta amb caràcter de llei el següent:

Queden derogats fins a nova ordre els articles

114, 115, 117, 118, 123, 124 i 153 de la

Constitució alemanya. Per consegüent, es pot

coartar la llibertat personal, el dret de lliure

expressió del pensament, inclosa la llibertat de

premsa, de reunió i associació: intervenir les

comunicacions postals, telegràfiques i

telefòniques, disposar registres domiciliaris i

confiscacions, així com limitacions de la

propietat, també més enllà dels límits fixats en

aquests articles. (...)”

• Intervencionisme econòmic: l’Estat dirigeix l’economia, ambl’autarquia com a objectiu.

• Fortes inversions públiques de l’Estat per fer disminuir l’atur isuperar la crisi.

• Ajudes a les empreses amb problemes.

• Es dóna prioritat a la indústria pesant, en especial a la indústriaarmamentista.

• Objectius del pla quadriennal del 1936:1. Aconseguir l’autarquia econòmica.

2. Preparar-se per a la guerra amb inversions en obres públiques i armament.

3. Controlar intensament els preus i salaris per evitar que pugen.

Autarquia econòmica i rearmament

• VALORACIÓ

• Econòmica:a) Creix la indústria (sobretot la pesada), els preus es controlen i quasi

desapareix l’atur.

b) Baixen els salaris reals, es treballen més hores, es suprimeixen els dretssindicals i es manté el dèficit.

• Social:a) S’enriqueix molt l’alta burgesia i milloren lleugerament les classes mitjanes.

b) Empitjoren les condicions de vida dels obrers i les dones són obligades atornar a l’àmbit domèstic.

• Es persegueix la unitat ideològica de tots sota el nazisme:

a) Propaganda: cartells, art, cinema, postals, segells,...

b) Control dels mitjans de comunicació i censura.

c) Control de l’educació, depurant els mestres que s’oposen.

d) Associacions de tot tipus per enquadrar la societat, sobretot joves.

e) Repressió de tota oposició: socialistes i comunistes sobretot.

• S’imposa una societat masclista on la dona es veu relegada a lestres K: kinder (casa), kirche (església) i kücke (cuina).

La cohesió social i ideològica

“ La culminació de la tasca d’educació de l’estat racista consistirà en infiltrar instintivament i

racionalment en els cors i cervells de la joventut que li ha estat confiada la noció i el sentiment de

raça. Cap adolescent, sigui home o dona, ha de deixar l’escola abans d’estar plenament convençut

del que significa la puresa de la sang i la seua necessitat. A més, aquesta situació, des del punt de

vista racial, ha d’assolir la seua perfecció en el servei militar, és a dir, que el temps que duri aquest

servei s’ha de considerar com l’etapa final del procés normal de l’educació de l’alemany en

general.”

A. HITLER: Mein Kampf (1924).

• Es crea un model físic i ideològic de raça ària i es persegueix aqualsevol que se’n desvia d’aquest model: minusvàlids, comunistes,homosexuals, gitanos, eslaus i jueus.

• Persecució als jueus:

• Extensió de l’antisemitisme a l’educació i boicot als seus negocis(1933).

• Lleis de Nuremberg (1935): se’ls nega la ciutadania alemanya i esprohibeixen els matrimonis mixtos.

• Se’ls obliga a dur un distintiu identificatiu (1938).

• Persecucions i matances: Nit dels Vidres Trencats (1938)

• Reclusió en ghettos on se’ls aïlla i se’ls priva d’allò més bàsic (1940).

• La “solució final”: se’ls integra en camps de treball i extermini(holocaust).

La puresa racial“ Queden prohibits els matrimonis entre jueus i

súbdits de sang alemanya o assimilades. (...) Queden

igualment prohibides les relacions extra conjugals

entre jueus i súbdits de sang alemanya o

assimilades.”

“ Les execucions en massa per gas començaren a l’estiu del 1941 i es

perllongaren fins la tardor del 1944. Jo controlava personalment les

execucions en Auschwitz (...). Per “solució final” s’entenia l’extermini

de tots els jueus d’Europa. Tenia ordre de deixar en disposició de

funcionar els procediments d’extermini en Auschwitz el mes de juny del

1941. Havia visitat Treblinka amb l’objectiu de veure com duien a terme

allò l’extermini (...). El comandant del camp em va dir que havia

utilitzat gas monòxid i, en la seua opinió, els seus mètodes eren molt

eficaços. Així doncs, una vegada manats construir els edificis

d’extermini, vaig decidir emprar el Cicló B , àcid prúsic cristal·litzat que

ficàvem en la cambra de gas per una xicoteta escletxa. Per a matar a les

persones que hi havia dins de la cambra de gas feien falta de tres a

quinze minuts, segons les condicions climatològiques (...).

Ordinàriament esperàvem mitja hora per obrir les portes i traure els

cadàvers. Una vegada fora, la nostra patrulla especial s’apoderava dels

anells i les dentadures d’or dels cadàvers (...). També, de vegades, es

realitzaven experiments amb els presoners; entre ells, l’esterilització i

experiències relatives al càncer. La majoria de persones que morien a

conseqüència d’aquests experiments havien estat condemnades a mort

prèviament per la Gestapo (...)”

Declaracions de Rudolph F. Hoss, comandant del camp d’Auschwitz,

davant el Tribunal de Nuremberg (1945).

• Denuncien el tractat de Versalles i planifiquen la construcció d’unGran Reich.

• OBJECTIUS:a) Unió de tots els territoris de parla alemanya (anschluss)

b) Ocupació dels països eslaus, com Polònia Ocupació i desaparició de l’URSS

c) Domini d’Europa i el món

L’expansió territorial