Els comerciants i els magatzems de taronja - Carcaixent€¦ · Els primers comerciants de taronja...
1
Els primers comerciants de taronja foren mallorquins, de Sóller, que començaren exportant taronja de la seua població i després, des del port de Cullera, es dedicaren a exportar la taronja de la Ribera. L’exportació es feia en barques per la costa mediterrània fins al sud de França. En 1834, per exemple, el port de Sóller exportava 3.865 tones de taronges, mentre que tots els ports valencians només n’exportaven 945. Alguns d’ells s’establiren a Carcaixent, com Josep Català Broseta, que en 1848 va obrir el primer magatzem de taronges en l’antic quarter. Després arribaren els comerciants de la Plana, sobretot de Borriana. Allí, en les primeres dècades del segle xix, es plantaren tarongers en les terres d’horta en substitució del lli. En 1879, només n’hi havia 1.279 ha en la província de Castelló, enfront de les 3.400 ha de la província de València. Tot i això, els comerciants de la Plana foren molt emprenedors i venien a fer la primera temporada a la Ribera, on la taronja madurava abans i era de millor qualitat, i després se’n tornaven al seu poble, una vegada consolidat el prestigi de la marca, i exportaven la de la Plana. En tercer lloc hi havia els comerciants locals, que aprengueren l’ofici dels altres. Pel que fa als comerciants, les xifres són difícils de precisar. En 1867 hi ha notícies de 18 comerciants, entre els quals apareix Josep Ribera Piera. En 1911 en tenim notícia de 27, i en 1920 la documentació parla de 21 magatzems de taronja, mentre que el 1922 hi apareixen 64 comerciants. Els comerciants i els magatzems de taronja Magatzem de José Ribera Tarragó ABD Dones triant taronges ABD Anunci publicitari ABD Dones triant taronja ABD Etiqueta tarongera ABD L’ebenista i mestre d’obres José Ríos Chinesta ABD Panoràmica d’un magatzem ABD La majoria eren xicotets comerciants, i els magatzems eren poc més que cases particulars. Això explica la diferència de xifres que trobem. Però, la veritat és que en algun moment hi hagué a Carcaixent més de 100 comerciants de taronja. Cal destacar el magatzem de Ribera, considerat la seu dels magatzems de taronja, bastit per Josep Ríos Chinesta, fuster i mestre d’obres, i que fou inaugurat el 3 de desembre de 1903. Bastint el magatzem de Ribera AMC
Transcript of Els comerciants i els magatzems de taronja - Carcaixent€¦ · Els primers comerciants de taronja...
B
Els primers comerciants de taronja foren mallorquins, de Sóller, que començaren exportant taronja de la seua població i després, des del port de Cullera, es dedicaren a exportar la taronja de la Ribera. L’exportació es feia en barques per la costa mediterrània fins al sud de França. En 1834, per exemple, el port de Sóller exportava 3.865 tones de taronges, mentre que tots els ports valencians només n’exportaven 945. Alguns d’ells s’establiren a Carcaixent, com Josep Català Broseta, que en 1848 va obrir el primer magatzem de taronges en l’antic quarter.
Després arribaren els comerciants de la Plana, sobretot de Borriana. Allí, en les primeres dècades del segle xix, es plantaren tarongers en les terres d’horta en substitució del lli. En 1879, només n’hi havia 1.279 ha en la província de Castelló, enfront de les 3.400 ha de la província de València. Tot i això, els comerciants de la Plana foren molt emprenedors i venien a fer la primera temporada a la Ribera, on la taronja madurava abans i era de millor qualitat, i després se’n tornaven al seu poble, una vegada consolidat el prestigi de la marca, i exportaven la de la Plana.
En tercer lloc hi havia els comerciants locals, que aprengueren l’ofici dels altres. Pel que fa als comerciants, les xifres són difícils de precisar. En 1867 hi ha notícies de 18 comerciants, entre els quals apareix Josep Ribera Piera. En 1911 en tenim notícia de 27, i en 1920 la documentació parla de 21 magatzems de taronja, mentre que el 1922 hi apareixen 64 comerciants.
Els comerciants i els magatzems de taronja
Magatzem de José Ribera TarragóABD
Dones triant tarongesABD
Anunci publicitariABD
Dones triant taronjaABD
Etiqueta tarongeraABD
L’ebenista i mestre d’obres José Ríos ChinestaABD
Panoràmica d’un magatzemABD
La majoria eren xicotets comerciants, i els
magatzems eren poc més que cases particulars.
Això explica la diferència de xifres que trobem.
Però, la veritat és que en algun moment hi hagué a Carcaixent més de 100
comerciants de taronja. Cal destacar el magatzem de Ribera, considerat la seu
dels magatzems de taronja, bastit per Josep Ríos
Chinesta, fuster i mestre d’obres, i que fou inaugurat el 3 de desembre de 1903.
Bastint el magatzem de RiberaAMC
