� El Cala Millor 7 participa a les jornades“Els estudis i la premsa local al segle XXI”organitzades per l´Institut d´Estudis Baleàrics

Núm

. 290

- 1

7 d’

octu

bre

2009

. 2 e

uros

.

� Entrevistama Conxi Penya“Crec que l'oposició del PP id’en Jaume Servera és unaoposició per a la galeria.”

Galeria Serverina 15

Maria Migliaccioentrevista

Eduard Servera

“Quan es vapresentar elpressupost2009 jo nopodia aprovaruna despesade 18 milionsd'euros, peròpel bé del Pactevaig demanarque es fessinuns pressupostsde 2010 quedisminuïssinaquesta despesa”

3

Al tancament d’aquesta edició s’ha duit a terme un darrer plenari, el del proppassatdia 15, on un dels punts del dia fou la proposta de prendre’n consideració la memòria pera la creació d’un ens mixt per a la gestió del turisme. En el pròxim CM7 núm. 291, quesortirà a primers de mes, informarem els nostres lectors de tot plegat.

Només podem dir que la idea d’un ens mixt format per les administracions de SantLlorenç i Son Servera per dur conjuntament la gestió del turisme és un projecte que jas’havia pensant en algunes altres legislatures, però que fins a dia d’avui no s’ha duit aterme. Tal vegada l’ambició d’aquest projecte resideix en l’enteniment, la bona voluntat ila feina per part de les dues regidories que comparteixen la zona turística de Cala Millor.L’altra cara de la moneda seran les despeses que puguin significar per a un ajuntamento l’altre, a més que avui per avui hi ha dos “Cala Millors”. I bé ho saben tots el veïnats icomerciants de Cala Millor: les diferències quant a neteja, manteniment de serveis, segu-retat ciutadana i la “política” de cada ajuntament amb la venda ambulant. Per no xerrarde les diferents normatives de cada municipi que hauran de convergir per cercar una una-nimitat de drets i deures arran de tot el territori turístic. Però bé, ens falta saber fil perranda la idea d’aquesta creació d’un ens mixt per a la gestió del turisme dels municipisde Sant Llorenç i Son Servera.

Tot s’ha de dir que les noves idees que impliquin gestió, feina, enteniment i unificacióde criteris entre diferents administracions no estan de demés en aquests temps de “malabarraca” econòmica.

Tal vegada la taula de salvació de la malmenada, corrupte i despolititzada política delsdarrers anys arreu de les nostres illes i a la resta de l’Estat espanyol siguin els governsmunicipals. Ja que políticament és més net i curt el camí de la política municipal a l’horade realitzar noves polítiques, més socials, més efectives, per exemple, en qüestió de terri-tori, competència i “duros”, són molt més bones de dur a termini. Fins i tot hi ha projec-tes vertaderament ambiciosos, en el sentit revolucionari de la paraula, d’emprar l’einademocràtica i legítima de poder dels governs municipals per dur a termini projectes enàmbit estatal, que ara per ara a les supraadministracions de Madrid i Ciutat són més quedifícils, impossibles d’ésser escoltades només per ésser estudiades, i és que el “corsé” dela política arreu de l’Estat espanyol i del nostre territori cap al Govern central encara estàmassa fermat i ben fermat. L’equiparació entre Balears i Canàries encara és una rondallai per molt que intercanviïn pins, pasquins, banderoles i carnet de partit…, aquí a Mallorcaencara som el tercer plat de tots aquells que per molt que prediquin bones intencionsencara pensen que la realitat i les necessitats de les illes són un plat fred a repartir entreBalears i Canàries; això sí, sempre que nosaltres diguem amén a la tallada que ens cai-gui del plat de les polítiques centralistes que beneficien les Canàries.

Tot arriba però també és vera que tot s’acaba. Però en política i amb la idiosincràsiamallorquina del nostre caràcter dòcil i del “tanmateix”, tot sempre pareix que roda “d’a-quella manera”, que parteix, però no sabrem fins on arribarà i com acabarà. Així doncs...com la vida mateixa.

Ja ho diuen les dites d’aquest mes que ens toca: “A l’octubre, fuig de l’ombra i cercael sol”, i “Per sant Narcís, cada mosca en val sis”. �

Manuel Ismael Serrano Servera, director del CM7

revista@calamillor7.com

� Un altre hivern de comptar clovellesi guardar bessonsEls textos d’aquesta

revista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal: PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

CONSELL

No arraconeu desitjos: escampau-los, que tanmateix la mort també enterra davall dos pams de pena les virtuts.

Damià Pons i Pons poeta mallorquí (Campanet 1950)

Actualitat

� Aprovats el pressupostos municipals del 2009 amb elsvots a favor de tot l'equip de govern, (PSOE, Independents, EV i UM)

4

Cuina MediterraneaPeix Fresc

Sa nostra especialitat és el client

Tancam els dimarts

C/ Parres, 1 · Tel. 971 81 74 31 ·Son Servera

Restaurant

L'Ajuntament de Son Servera aprovar el propassat dia 6d´octubre en un ple extraordinari, els pressupostos municipalsde l'exercici 2009 per un import total de 18.697.475 euros, elque suposa un augment del 11% respecte al pressupost de l´anypassat.

Pep Alvarez, regidor de comptes, exposar de forma decidida ienergica la memòria del pressupost, segons paraules del regidordel Independents “"La conjuntura econòmica actual caracteritzada peruna crisi econòmica sense precedents en aquest segle, ni en bona partdel segle passat, ha derivat en un descens rellevant dels ingressos ala hisenda d'aquest ajuntament. Per aquest motiu, la voluntat políti-ca d'aquest equip de govern és l'estalvi, el manteniment de les inver-sions i la protecció social”.

Pel que fa a l'estalvi. Una de les mesures adoptades pel governde centre esquerra per aconseguir l´objectiu radica en la creació d'unaComissió, presidida per la Regidoria d'Hisenda, que autoritzarà les pro-postes de despesa superiors a 1.000 euros, establint així un punt decontrol previ a la fase d'autorització per a qualsevol dels programesassignats a les diferents regidories.

Pel que fa al manteniment, . L´objectiu pel govern de pacte ésmantenir i gestionar les inversions portades a terme. ( carril bici, lareforma de l'Avinguda de la Constitució, la plaça Mallorca, el bus urbà,la dotació de la Comissaria de Policia, les inversions informàtiques demodernització, o l'inici de les obres de la piscina coberta). Per a aixòl´ajuntament de Son Servera ha concertat un nou crèdit de 1.333.828

euros a pagar en 3 anys per pagar les despeses previstesPel que fa a Protecció Social, degut ala dràstica davallada que ha

sofert els importants sectors economics de la construcció i el turismeal nostre municipi en els darrer any i mig els serveis social de l ´ajun-tament serverí ha patit un enorme increment en les peticions d´ajuda,es tracta d´un important nombre d´individus i famílies en una autèncit-ca situació de deseperació economica donat aquesta realitat cal des-tacar dels pressupostos del 2009 l'increment d'un 800% de la parti-da de "Ajuts a famílies en situació d'urgència" respecte l'any passat,passant d'una dotació de 5.000 euros a una nova de 40.000 euros.

La partida destinada a Turisme, presentant un augment de321.695 euros, entre d´altres, per la dotació que s'ha fet del carril bicii causa de la constitució d'un ens públic-privat que regirà les gransdirectrius que afectaran el turisme de Son Servera, conformat perl'Associació Hotelera i els ajuntaments de Sant Llorenç i Son Servera.

"Aquesta és una fórmula totalment innovadora i pionera a l'Estatespanyol, i posa de manifest la gran envergadura que es dóna aaquest sector dins d'aquesta administració municipal. L'Ajuntament haimpulsat la inspecció cadastral i de taxes entre la Conselleriad'Economia i Hisenda i l'Ajuntament serveri, fent que el consistoricompti probablement, amb els padrons més depurats, més actualit-zats i més propers a la realitat que s'han tengut mai en aquesta admi-nistració. Ara es treballa amb una base de dades única, on es trobenvinculats tots els fets tributaris de l'individu mitjançant una única refe-rència . � Redacció CM7

Actualitat

5

� Declaracions delregidor de comptesPep Álvarez a CM7

� “Sous” vs. “Factures”

RESTAURANTE GRILL Dirección: Petra R. M.

BINICANELLAUn ambiente diferente! Pruebelo!

ESPECIALIZADOS EN ARROCES • CARNES AL GRILL

HORARIO:De 1200 a 1500

De 1800 a 2300

MARTES CERRADO

Tel. RESERVES 971 567 270Ctra. Son Servera - Capdepera

Dirección: Petra R.M.

El plenari per els pressupostos del 2009 fou un mirall per compro-bar l ´estat actual de les nostres forces politiques, finalment na Conxivotar a favor. I el pacte exerci com a tal i no hi hague sorpreses. El regi-dor de comptes exposar la memoria per els pressuposts amb unaintenció didàctica de les fites del govern per fer front a les dificil situa-ció economica. Les intervencions per part de l´oposició foren expres-sades pel regidor Jaume Servera que critica el pressuposts, referint-se a la gestió del 2008 com a “molt alegre, excesivament optimista”segons el regidor popular la gestió del 2008 fou “caotica” i recordar alacutal regidor de comptes que hi ha factures impagades de fa mesd´un any i que quan el PP governava deixar l´ajuntament en superavit“amb els numeros que presentau avui ni en 10 anys arreglareu s´eco-nomia de s´ajuntament”.

Pero el punt feble del “atac” del PP al pressupostos fou esmentarla pujada dels gastos de personal per aquest 2009 que fou quan PepAlvarez li recorda que quan ells governaven hi havia treballadors de l´ajuntament que cobraven 700 euros mensuals. L´equiparació desous duita a terme per el pacte a principis de legislatura fou defensa-da energicament per en Pep Alvarez i molt inteligentment per na Conxique sense pels en la llengua, recriminar a Servera que no equiparerenel sous dels treballadors pero si que feren “ajudes socials” ja que quanentra a l´ajuntament, la regidora d´esquerra es troba com l ´ajuntament,durant el govern popular, havia pagat factures d´un servei d’spa i uncurs de patró de barca a alguns treballadors de l´ajuntament. JaumeServera no respondre l´acusació de la regidora de personal i ben estarsocial, pero si deixa damunt la taula que en tractar-se d´un govern depacte “hi ha cuotes a pagar” i per aixó na Conxi votar que si a unspressupost que a la comissió informativa no es mostrar d´acord.Finalment n´Álvarez defensa els seu pressuposts ja no amb els “nume-ros” sino polticament quan recriminar a Servera que si tant be feien elnumeros perque ells (el PP) no estan governant actualment l´ajunta-ment de Son Servera. � CM7

Despres del plenari la redacció d´aquesta revista es possar ambcontacte amb en Damià Ripoll i en Pep Álvarez per demanar-lis decla-racions, el regidor d´Independents si respongue al nostre missatgetelefonic i ens donar algunes declaracions sobre el plenari i els pres-supostos per el 2009. També caldría fer recordar als nostre lectors quedurant aquets dies de plenaris, pressupostos pel 2009 i a l´hora quedemanerem declracions a n´en Pep, ell es trobava de vacances, cosaque sempre es d´agraïr com a premsa i com a ciutadans que un poli-tic inclus en vacances estigui disponible per la seva funció i per aten-dre als mitjans.

Segons el regidor de comptes en declaracions a CM7 despres del´apobació dels pressuposst ens xerrar de la “patata calenta” de lagestió de l´anterior govern, li demanarem per l´insistencia del PP ambel tema de les dedicacions excluives, del que destacam les següentsdeclaracions“no entenc perque a sa legislatura passada en una epocade bonança economica varen adquiri un deute de 2 milions d´euros, jaque aquest credit que no caldria haver-ho fet perque les contes esta-ven totalment sanetjades i ara l´hem de pagar, i si no fos aixi nohaguesim tengunt que haver duit endavant el credit de refinençamentde 5 milions d´euros, del que hem de pagar 470.000 euros a l´any.Aixó per a nosaltres es una gran carrega.

“ A l´hora de fer un pressupost es salaris es veuen com un costpero aquest poble ha tingut que pagar un cost molt mes elevat arrande les poltiques duites a terme per el passat govern com es el cas deles infraccions al Port Verd, de fer un teatre i un centre jove desprovistde lo mes basic per poder dur a terme les activitats previstes peraquets llocs, i pagar integrament amb el doblers municipals un campde futbol”.

“Responguet una mica al desacord del PP amb els sous de lesnostres dedicacions exclusives vull remarcar que una bona gestió quees el cas de la nostra feina pot fer estalviar doblers, puc dir que lameva gestió fa estalviar doblers al nostre ajuntament. Vaig dur a termeuna negociació amb telefonica per abaratar els costs que significavaper aquest ajuntament la factura de telefons movil. Finalment despresde les negociacións aconseguirem abaratar un 50% el cost del tele-fons movils. Si abans pagaven 5.000 euros de telefon al mes, ara hempassat a pagar una factura de 2.500 euros mensulas. Nomes amb elque s´estelvia de telefon despres de la meva negociació amb Movistarja s´em paga el meu sou de la dedicació exclusiva”. �

Redacció CM7

Actualitat

� Es crearà una Comissió de Seguiment d'execució de lesobres del carril bici de l'avinguda Joan Servera Camps

6

Un ple extraordinari rebutja una mociódel PP en què es demana la supressiód'un tram de carril bici des del carrerAmetler fins a la plaça Eureka.

El proppassat dia 9 d’octubre se celebrara l’Ajuntament serverí un ple extraordinari apetició del Partit Popular. La moció presenta-da per l'oposició demanava la suspensió tem-poral de l'execució del carril bici de l'avingu-da Joan Servera Camps, en concret del tramdes del carrer Ametler fins a la plaça Eurekade Cala Millor. Dita moció no ha prosperat,amb el rebuig dels regidors (PSOE,Independents, EV i UM) de l'Equip de Govern.

Segons la moció del PP, "entre els comer-ciants s'ha creat un debat sobre les possiblesmolèsties que s'han pogut ocasionar entreaquest col·lectiu i els veïnats per l'eliminaciód'aparcaments i per la davallada de treball enels negocis de la zona, cosa que afecta nega-tivament el mercat laboral".

Arran d’aquesta preocupació dels popu-lars, en diferents intervencions del regidor deMobilitat, Javi Móra, i del batle, AntoniServera, informaren que l'Ajuntament, enprevisió del començament de les obres delcarril bici a l’avinguda Joan Servera Camps,va ubicar un aparcament dotat amb 150 pla-ces a la zona de Davant s'Hort per solucionarla problemàtica d'aparcament.

Per altra banda, Jaume Servera proposàque fins a l’avinguda Joan Servera Camps jaera suficient el carril bici i es mostrà en des-acord amb el fet que les obres comencin dia19 d’octubre, tot tenint en compte que estracta d’un carrer turístic.

Barrientos, que demanà la paraula, res-pongué així a Servera: “En 30 anys no s’hainvertit ni una pesseta en aquesta vinguda tanturística que és l’entrada de Cala Millor, iconec molts de veïnats i comerciants queestan contents amb la reforma.”

L’edil del Partit Popular, Jaume Servera,

recriminà el regidor de Mobilitat per no tenir“un estudi seriós i amb criteris tècnics sobreaquest projecte”. Móra li respongué que jacompta amb un estudi realitzat per ell mateixi pel cap de la Policia Local de Cala Millor.

El batle, Antoni Servera, demanà “con-fiança” als afectats per poder “arribar a veureel projecte finalitzat”, i volgué deixar clara la“bona voluntat” de l’Equip de Govern amb l’ú-nica intenció de millorar “una zona molt des-millorada”.

El batle també explicà la reunió duita aterme amb els comerciants implicats, repre-sentants del PP. I començà la seva interven-ció dient que “el grans canvis sempre impli-quen molèsties”, recordant anteriors casoscom el carrer Binicanella on al principi hihagué discrepàncies i a dia d’avui aquellsmateixos comerciants que s’hi oposaven aran’estan satisfets. I que arran d’aquestes

queixes d’alguns veïnats, exposades pel gruppopular i escoltades a la reunió ja esmentada,l’Equip de Govern ha proposat la creaciód'una Comissió de Seguiment d'execució deles obres, que com recordaren estan integra-des en el Plan E, i també anunciaren que esreiniciaran el proper 19 d'octubre.

La Comissió es reunirà una vegada persetmana i suposarà una continuació de lesreunions ja mantingudes entre el batle i elsveïnats i comerciants de la zona. SegonsServera, “Aquesta Comissió farà que lesobres s'executin de la millor manera possiblei per afectar el menys possible els comer-ciants i veïnats de la zona.”

Aquesta Comissió estarà formada pelsgrups polítics, veïnats, comerciants, tècnics il'empresa d'execució, amb la qual es consen-suaran l'execució dels treballs. �

Redacció CM7

Actualitat

7

� Capdavallada

Tal vegada el més significatiu d’aquest ple extraordinari a peticiódel Partit Popular fou l’absència dels veïnats i comerciants de l’avin-guda Joan Servera Camps a la sala. Una de les interpretacions d’a-questa absència podria ser que la reunió que mantingueren amb elbatle Servera fou satisfactòria per als assistents, o bé que no és tantl’aldarull aixecat per a la gran majoria dels afectats.

L’edil del PP, Jaume Servera, no desaprofita el plens i de les sevesintervencions es desprèn un interès per al manco voler fer oposicióamb l’ús de la paraula i l’intercanvi d’idees, sempre tenint en compteel seu estil de posar en dubte totes les actuacions i intervencions delpolítics del pacte, que al cap i la fi és la feina d’una oposició que pareixcomençar a moure abelles; això sí, tímidament i sense trobar la feridaper gratar dels seus adversaris polítics. D’aquest tema (carril bici)

millor, de moment, no esmentar ningú que no siguin els polítics impli-cats, no sigui cosa que amb la confusió creada per algú o alguns surtiel tir per la culata i en lloc de xerrar de política i projectes toquem his-tòries polítiques de dins els partits i no de dins els governs.

Tan sols ens queda dir des d’aquesta redacció que bé ens val mésa nosaltres (la ciutadania) saber cuidar d’allò que és nostre que nonomés queixar-nos i donar culpes externes, i amb aquestes fotosvolem fer palès el trist i mal ús que fan alguns vianants del carril bici.Una altra cosa seria assenyalar els responsables de la neteja, peròsiguem francs i facem autocrítica de la nostra falta de civisme, perquètractant-se d’un lloc on cada 5 o 10 minuts hi passen vianants bod’entendre és que gran culpa és de la falta d’educació ambiental i cívi-ca d’alguns usuaris. � CM7

Conozca las nuevas instalaciones del Hotel Mariant Parkcon la mejor relación precio-calidad. Les ofrecemos las mejorescondiciones y servicio para que pueda celebrar la Comunión desus hijos, su Boda, Comidas de empresa, reuniones familiares,

comidas fin de temporada o cualquier otro acontecimiento

EN TIEMPOS DE CRISIS, IMAGINACIÓN. HOTEL MARIANT PARK. LA MEJOR RELACIÓN PRECIO-CALIDAD !!

Avda. Ses Savines, s/n - S’ILLOT / SA COMA • Tel. 971 81 09 20

Actualitat

Carta al director

8

El dia 08/08/09 es va cele-brar la primera edició del’“Electronic Festival 09 CalaBona Open-air”. L’Ajuntamentde Son Servera en fou totalcoordinador i organitzador, ambla col·laboració de dos grupscol·lectius de la zona. Al capda-vant, “Llevantbeatcol·lectiu”, ungrup compost per gent total-ment vinculada al coneixementde l’avantguarda electrònicamusical i que ens hem presen-tat enguany, amb un èxit rotunda les Festes de Sant Joan 09amb la 1a Mostra de Música iCultura Electrònica, un cicle queva durar 3 dies amb la interacti-vitat total del públic; el quart diaes va celebrar una festa declausura en commemoració a la

música i a tot el que per anosaltres representa.

Dit això, el festival es desenvo-lupà amb normalitat, tal com esta-va previst. L’horari d’obertura vacomençar a les 13.30 h aproxima-dament, amb música d’ambient, ies varen tancar les portes pocabans de les 06.00 h del diumen-ge.

Es va celebrar a la finca muni-cipal de Ses Barracasses, que estroba al nucli urbà de Cala Bona,allunyat dels nuclis turístics. Però,de fet, molts clients d’hotels de lazona ens demanaren informaciódels artistes, horaris i sobretot ensinformaren que estaven encantatsamb un concert d’aquestes carac-terístiques.

És molt fàcil entendre-ho, tot

si un vol. El dia 25 es va celebrar ala platja el concert de grups derock, i no hi va haver cap queixa niningú s’hi va ficar. “Què passa, l’o-posició té ganes de gresca?” És elque pensàrem.

Això és bo perquè al turista liva agradar, varen donar l’enhora-bona al regidor de Festes, PepÀlvarez Suau, pel cartell d’artistes iper la iniciativa. Per altra banda, elregidor, Pep Àlvarez, hi va ésserdes de les 11.00 del matí fins queel sol s’amagava, quan el batlevenia per fer-hi el torn institucio-nal. Per això hem de ser clars: pertot el que varen fer el regidor i elbatle, conjuntament amb elscol·laboradors auxiliars, tot va anarcom estava previst, amb normalitati les coses ben fetes.

No s’ha d’acusar ni assenyalaramb el dit a ningú, perquè elsdarrers anys de govern PP va serun caos. No em vull estendre més,

que analitzin ells mateixos. A saMarjal i a la finca de SesBarracasses ens veurem l’any queve, si Déu vol. Tot va ser acordat enels contractes pertinents i la llicèn-cia de permís d’aquesta activitatva ser estructurada i feta amb elllibre de lleis a la mà.

Amb això està llest el nostrecomunicat en contra de les menti-des que digueren gent de l’oposi-ció del poble de Son Servera en elcomunicat del Diario de Mallorcadel dia 10. Aquell mateix dia, la bri-gada que teníem contractada per ala neteja féu la feina en 4 hores. Enresum, ‘’hem de ser clars, novolem obstacles sense sentit’’.

Volem donar les gràcies al’Ajuntament de Son Servera, isobretot a en Toni com a batle i aen Pep Àlvarez com a regidor deFestes, ja que sense vosaltres nosom res.

Llevantbeatcol·lectiu

El Departament de Culturade l'Ajuntament de Son Serveraha impulsat la realització d’unaestructuració d'espais a laBiblioteca Municipal de CalaMillor per optimitzar l'espai i elsrecursos del centre. D'aquestamanera, s'ha habilitat un espainou per a l'edat infantil específici renovat.

L'espai infantil compte desde finals de setembre amb untram de parquet en lloc de lesrajoles, més fredes, de l'espaianterior, que serveix també perseparar aquest espai de la zonad'adults. S'han col locat també

diversos coixins perquè els nenses puguin seure a l'hora de lessessions dels conta contes o per

realitzar altres activitats. Per a la col.locació de llibres

s'han habilitat diverses prestat-

geries amb rodetes i dos moblesbaixos. D'aquesta manera, elpúblic infantil de la BibliotecaMunicipal de Cala Millor té a laseva disposició tot el materialque necessita, que a diferènciade l'antic, està adaptat a la sevaalçada.

La Biblioteca Municipal deCala Millor compta amb un altreespai ampli i independent, inau-gurat abans de l'estiu, d'autoa-prenentatge lingüístic del català(PAL), amb tot un extens materialde consulta, llibres, material ensuport informàtic i models deproves i exàmens oficials.

� Nou espai infantil a la Biblioteca Municipal de Cala Millordesprés d'una reestructuració d'espais

� Hem de ser clars, no volemobstaculs sense sentit

Entrevista

9

- En el Ple del passat dia 3 es produí un moment d’inflexiódurant la teva intervenció, quan demanares comptes a l’exregi-dor de d’Hisenda de l’anterior govern sobre les factures de reco-negudes empreses privades pagades pel PP a treballadors del’Ajuntament. Què tens a dir respecte de tot aquest assumpte? Iquè tens a dir de la situació dels treballadors de l’Ajuntamentquan arribares com a responsable de personal?

Quan jo vaig arribar com a regidora de Personal em vaig trobar quemolts dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament tenien uns sousridículs que, en alguns casos, es complementaven amb productivitatsa la carta. Les ajudes assistencials i les ajudes per a formació s’utilit-zaven malament pagant qualsevol cosa que se sol·licitàs. Des de pagaruna factura d'un circuit i massatge en un spa amb l'excusa del mald'esquena d'un treballador, a cursets de patró de vaixell o un curs dejardineria per a un policia local. Canviar tot això és molt difícil; nosal-tres hem reestructurat l'Ajuntament, hem fet un relació de llocs de tre-ball i hem valorat els llocs i augmentat els sous sense productivitats nicomplements a la carta. Ara estam negociant el conveni col·lectiu ihem aturat el pagament de les ajudes socials i per a formació fins queno tenguem una manera de repartir-ho justament, equitativament iamb un rendiment per a l'Administració.

- Fins a la celebració del Ple de dia 3 no se sabia cert si vota-ries a favor o en contra dels Pressuposts de 2009 del’Ajuntament serverí. En el mateix Ple, el regidor de Comptes, PepÀlvarez, (IND.) xerrà d’un compromís amb la teva Regidoria perals pressuposts de 2010. Per què no estaves en un principi d’a-cord amb els pressuposts i finalment votares a favor?

Com ja vaig dir al Ple, hi ha hagut regidories que s'han exceditmolt en la despesa corrent i això ha fet que haguem d'aprovar un pres-supost d'uns devuit milions d'euros quan la situació econòmica no éstan bollant. Això fa que la liquiditat de l'Ajuntament tengui problemes ique algunes àrees, com ara Serveis Socials, durant el 2009 haguemtengut molts de problemes per poder pagar els nostres compromisos,

ja que encara que tenguéssim pressupost no hi havia doblers líquidsper pagar factures. Quan es va presentar el pressupost 2009 jo nopodia aprovar una despesa de 18 milions d'euros, però pel bé delPacte vaig demanar que es fessin uns pressuposts de 2010 que dis-minuïssin aquesta despesa i no empitjoràs la situació econòmica del'Ajuntament. A més a més, es va exigir la creació de la Comissió deControl per poder controlar que aquest acord durant 2010 s’acomplei-xi. Atès que tot això es va acceptar per part de la resta de partits i quesí que hi havia una intenció real per controlar la despesa durant 2010,vaig creure convenient donar suport al pacte i per això vaig votar afavor. Vull remarcar que això no ha estat una decisió meva unilateral,sinó que el grup de Son Servera d'Els Verds-Esquerra i els dos partits(Els Verds i Esquerra) han donat suport en tot moment a les mevesposicions.

� Conxi Peña Ferrera(Esquerra-Verds),regidora de Personali Afers Socials

“Hi ha hagut regidories que s'han exceditmolt en la despesa corrent i això ha fetque haguem d'aprovar un pressupostd'uns devuit milions d'euros quan

la situació econòmica no és tan bollant.”

“Crec que l'oposició del PP i d’en JaumeServera és una oposició per a la galleria.”

Entrevista

“Quan es va presentar el pressupost 2009 jo no podia aprovaruna despesa de 18 milions d'euros, però pel bé del Pacte vaig demanar quees fessin uns pressuposts de 2010 que disminuïssin aquesta despesa”

10

- Quina valoració fas de lesdeclaracions de Jaume Servera(PP) sobre les possibles “quotes”promeses entre els socis degovern per fer acomplir el pactede centreesquerra?

Crec que l'oposició del PP i d’enJaume Servera és una oposició pera la galeria. Tots sabem que elspactes signifiquen negociar, debatrei arribar a acords. Està clar queposar-nos d'acord els 10, quan per-tanyem a 4 partits diferents, a vega-des és difícil. Això fa que hi hagid'haver més debat i que a vegadesno ens agradi, a tots per igual, unacord. Això és un pacte i jo ja hosabia quan ho vaig signar. Per a miés molt millor així. Crec que el debata l’hora de prendre una decisió ésmolt important i fa que aquesta ten-gui més en compte els diferentspunts de vista. Les majories absolu-tes solen ser “ordeno y mando” i ami m'agrada més el debat. Jo emtrob a gust en el Pacte; el que estàclar és que una regidora tota solaen un grup de 10 no sol tenir lainfluència que pot tenir un grup de3 o 5.

- Com es troba l’edil d’esque-rra-verds en el pacte de centre-esquerra, perquè supòs que dis-crepàncies i diferències políti-ques n’hi deu haver? Per altrabanda, quines valoracions fas dela batlia d’en Pep Barrientos i dela fins ara encapçalada pern’Antoni Servera?

Està clar que m'agradaria tenirmés pes al govern i que el meugrup fos un grup majoritari, però així i tot joem sent còmoda i crec que a poc a poc vasortint la nostra feina. Crec que, encara quesigui més difícil, el nostre paper al govern témés influència en la població del que tendrí-em des de l'oposició. Ara, almanco, podemgestionar i treure projectes interessantsendavant. En Pep Barrientos ha estat un bonbatle. Potser l'únic defecte important que jo lihe vist ha estat la facilitat a l’hora de gastar odir que sí a les peticions. Això no ha ajudatmolt a les arques municipals, encara que elsprojectes hagin estat molt bons per al muni-cipi. En Toni Servera acaba de començar i téuna situació econòmica més difícil; ara limanca experiència, però queda molt i crec

que encara no és el moment devalorar.

Què opines de l’aldarull ini-ciat per la decisió de la Regidoriad’Afers Socials de construir elnou centre de salut al carrer delsForats, lluny del centre de la vila?

Primer, aquesta no és una deci-sió dels Serveis Socials. Aquestadecisió la vàrem prendre el 2006per unanimitat quan el batle era elsr. Damià Ripoll. No hi ha mésterrenys a tot Son Servera que ten-guin els metres necessaris perconstruir el PAC. No està tan llunydel poble i ara tenim un bus urbàque et pot dur a qualsevol punt delterme municipal. Crec que la polè-mica no és tanta i que un pic queestigui en funcionament la gent queno hi està d'acord canviarà de parer.No hi ha hagut altra opció que fer elPAC aquí, i el PAC actual és tercer-mundista, ja és ben hora de tenir-neun en condicions.

- En els Pressuposts recent-ment aprovats de l’Ajuntamentde Son Servera per al 2009, unade les regidories que han aug-mentat la seva partida són la dePersonal i Afers Socials; a méss’augmenta en un 800% la parti-da destinada a ajuts socials peratendre els temps difícils de l’e-conomia familiar. Com a regidorade les dues carteres, què n’opi-nes d’aquesta pujada i quin des-glossament en faries?

Crec que els nombres es treuenmolt a la lleugera. És vera que les

ajudes assistencials han augmentat molt el2008 i 2009, i més augmentaran el 2010.Això es deu a la necessitat dels ciutadans iciutadanes i als moments de crisi. Està clar,també, que hi ha una sensibilitat especial d'a-quest govern, i especialment de la regidora iel seu grup, de donar resposta a situacionsd'urgència. Estam en una situació econòmicai social que és necessari ajudar les personesque estan molt a prop de la pobresa si novolem un poble amb ciutadans i ciutadanesque no tenguin per menjar o on dormir. En elcas del personal, feia uns 15 anys que notenien una pujada digna i treballadores i tre-balladors amb la mateixa categoria cobravensegons el que el polític de torn volgués. Això

“Crec que, encara que siguimés difícil, el nostre paper algovern té més influència enla població del que tendríem

des de l'oposició.Ara, almanco, podem

gestionar i treure projectesinteressants endavant.”

Entrevista

11

“Quan vaig arribar com a regidora de Personal em vaig trobar quemolts dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament tenien uns sous ridículs que,

en alguns casos, es complementaven amb productivitats a la carta.”

havia de canviar. Ara tots cobren amb criterisobjectius i igualitaris. Hem ampliat personalperquè sempre he pensat que surt més ren-dible el personal propi que haver de contrac-tar empreses privades. L'estalvi en la con-tractació d'empreses privades era el que enshavia de permetre l'augment de personal.

- Ens podries xerrar un poc del Pla d’i-gualtat de la dona duit a terme pel Consellde Mallorca, ja que sembla que SonServera és municipi pioner d’aquesta ini-ciativa?

El Pla d'igualtat del Consell està pràctica-ment redactat. Son Servera va ser un dels 5municipis pilots a l’hora de redactar el seu Plad'igualtat municipal. Ja tenim format unComitè d'Igualtat entre els polítics i els treba-lladors i treballadores de l'Ajuntament, i s'es-tà fent feina per aprovar la diagnosi i comen-çar a treballar en les línees de treball priorità-ries envers la igualtat que aquest Comitè con-sideri més urgents. En breu podrem presen-tar aquest document i explicar quines seran

les prioritats. Estic molt contenta d'aquestatasca, ja que estam aconseguint que personalde l'Ajuntament s'impliqui en les qüestions degènere i posant els fonaments perquè SonServera sigui un poble pioner en polítiquesd'igualtat de gènere

- Com es troba a dia d’avui el “CasPort Verd” i què en trobares ara que ja hapassat un temps?

La meva opinió és que, tal com vàremagafar el Port Verd des del nou govern i quanja hi havia construccions fetes i llicènciesatorgades, crec que hem aconseguit modifi-car una part del port verd perquè l’altra partja es construïa amb llicències atorgades ivàrem aconseguir aturar-ho. Per tant, s’hanaturat les obres perquè no s’hi pugui cons-truir tant, però, llastimosament, aquesta zonano ha pogut tornar al seu estat inicial.

Els veïnats estan decebuts amb lasituació perquè han vist que el canvi degovern no els ha retornat l’estat inicial de

la urbanització.Nosaltres, ja com a Ajuntament de Son

Servera, no haguéssim pogut dur endavantdecisions com ara demolir construccions,indemnitzar constructores amb preus milio-naris... Jo entenc que els veïnats es trobindecebuts, però no es podia abocarl’Ajuntament de Son Servera en una gran crisieconòmica, a més que econòmicament resul-taria impossible per al nostre consistori.Desgraciadament per al Port Verd, amb les lli-cències atorgades pel PP i les construc-cions a mig acabar, ja era massa tard per tro-bar-hi una solució per retornar-lo al seu estatinicial, i per a aquest govern també ja foumassa tard i massa difícil tant econòmica-ment com tècnicament.

- Et tornaràs a presentar a les pròxi-mes eleccions?

Això encara no se sap. Falten 2 anys ifalta molt de temps perquè la meva assem-blea comenci a tractar aquests temes. Es faràel que pertoqui pel bé de l'agrupació. �

Actualitat

� Relació detallada de l’oferta de cursos per 2009-2010

12

VENC PIS A MANACORCA N’ABELLANET

3 habitacions, 2 banys, A/C, calefacció,

pàrking, acabats de primera, vistes espaioses,

piscina i zona de jocs comunitària.

Tel. mòbil: 610 062 830

200.000 €

Cenas de empresa, fin de temporada Consultenuestrosprecios

anticrisis

ÀREA ACADÈMICAConselleria d' Educació i Cultura.LECTOESCRIPTURA I OPERACIONS MATE-MÀTIQUES BÀSIQUESACOLLIDACASTELLÀ BÀSIC

ÀREA D'INFORMÀTICA I ADMINISTRACIÓINFORMÀTICA D'USUARI. INICIACIOINFORMÀTICA D'USUARIINFORMÀTICA BÀSICAINICIACIÓ A L'OFIMÀTICAMECANOGRAFIA

FORMACIÓ PER A HOSTELERIACURS D'APRENENTATGE PROFESSIONAL INICIAL (CAPI). Auxiliar de restauració. Taller professional amb contractacióRECEPCIONISTA HOTELRECEPCIONISTA D'HOTEL II.

ÀREA D'IDIOMES ANGLÈS Nivell I IntensiuANGLÈS Nivell II IntensiuANGLÈS Elemental (capvespres)ALEMANY Elemental IntensiuALEMANY Elemental (capvespres)

CASTELLÀ per a no castellanoparlants Nivell ICASTELLÀ per a no castellanoparlants Nivell II

CURSOS DE CATALÀNIVELL A 1 (INICIACIÓ)NIVELL A 1 (INICIACIÓ)NIVELL A 2NIVELL B (Preparació exàmens oficials de laConselleria)NIVELL C (Preparació exàmens oficials de laConselleria)

TALLERS D’OCI I TEMPS LLIUREPINTURA APINTURA BPINTURA CPINTURA MODERNA APINTURA MODERNA BRanda i Brodat: PUNT MALLORQUÍ, CREUETA,RANDA. CALA MILLOR ARanda i Brodat: PUNT MALLORQUÍ, CREUETA,RANDA. CALA MILLOR BRanda i Brodat: PUNT MALLORQUÍ, CREUETA,RANDA. SON SERVERA ARanda i Brodat: PUNT MALLORQUÍ, CREUETA,RANDA. SON SERVERA B

COSTURAPINTURA DAMUNT TELA I DECORACIÓ DECERÀMICA i DECORACIÓ DE FIGURES DELBETLEMFANGCORDAT DE CADIRESTÈCNIQUES GRÀFICO PLÀSTIQUES (experimentació amb diferents materials gràfics)

MANUALITATS: MACRAMÉ, PINTURA DAMUNT VIDRE, ETCTALLER DE FIL A CALA MILLORENOLOGIA INICIACIOENOLOGIA: TALLER DE TASTBALL DE SALÓ INICIACIOBALL DE SALÓ AVANÇATTANGOIOGA . Curs en preparacioPILATES APILATES BPILATES C. Curs en preparacioCUINA VEGETARIANA ICUINA VEGETARIANA II5 ITINERARIS PER MALLORCA - CURS D'INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI I5 ITINERARIS CULTURALS

13

Publicitat

• ESCOLA D'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES- ÀREA ACADÈMICA- ÀREA D'INFORMÀTICA I ADMINISTRACIÓ- ÀREA D'IDIOMES- CURSOS DE CATALÀ- TALLERS D'OCI I TEMPS LLIURE- FORMACIÓ PER A HOTELERIA- UNIVERSITAT OBERTA PER A MAJORS

• UN ESPAI PER CRÉIXER. PROGRAMA 0-3 ANYS:ACCIÓ FORMATIVA PER A FAMÍLIES

• OFERTA EDUCATIVA PER A LES ESCOLES• ACTIVITATS EDUCATIVES D'ESTIU

ESCOLA D'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTESINFORMACIÓ I MATRÍCULA CURS 2009-2010

TERMINI: de dia 15 a a dia 23 d'octubre de 2009HORARI: matins: de 9 a 14 hores a les Escoles Velles

capvespres: dilluns i dimecres de 17 a 19 horesa l'edifici de la policia local de Cala Millor.

INFORMACIÓ: Escola d'Educació de Persones Adultes (Escoles Velles).C/Sant Antoni, 23 - 07550 Son Servera.Telèfons 971567951, 971817498.E-mail: educacio@ajsonservera.net

INFORMACIÓ GENERAL• La matrícula quedarà formalitzada quan s'hagi efectuat el pagament.• Una vegada efectuat el pagament, s'ha de retornar el rebut a les

Escoles Velles abans de dia 30 d'octubre de 2009.• Quan el curs hagi començat no es podrà fer devolució de la quota,

tot i d'acord amb l'ordenança municipal.• Per assistir a l'escola és imprescindible ser major de 16 anys.• Per raons d'organització les dates i els horaris poden canviar.• Si a un curs no hi ha suficients alumnes matriculats, o bé s'anul·larà

o bé es reduiran les hores.• Les despeses de material dels cursos són a càrrec de l'alumne.• Per matricular-vos necessitau el DNI o un document acreditatiu.

Serveis EducatiusMunicipals

Oferta del curs 2009-2010

Actualitat

14

Son Servera - Tel: 971 56 71 06

Després de la ponència “Els estudis locals a Palma”, a càrrec delDr. Antoni Marimon Riutort, professor d’història contemporània de laUIB, la investigadora Lourdes Melis féu la presentació dels estudismonogràfics de premsa local, i els representants de la premsa local dePorreres, Montuïri, Sóller, Sant Joan i Son Servera foren els convidatsper exposar la seva ponència, i en Sebastià Sansó exposà un estudirealitzat conjuntament amb n’Antoni Tugores sobre revistes i publica-cions a Manacor.

Manel Serrano Servera, representant del Cala Millor 7, féu unseguiment des del naixement, el principis, els entrebancs i la raó d’és-ser com a principal fonament per al futur d’una publicació que en 20anys d’existència mai no ha deixat de sortir al carrer.

Aquests foren alguns fragments de l’exposició feta per Manel

Serrano sobre “El Cala Millor 7 a Son Servera”: “La nostra finalitat ésfer camí amb el que creim que és la vida d’un poble. I gratar suaumentpersones i col·lectius per donar-los llustre i fer-los de torxa per desco-brir als nostres lectors la seva tasca i fer-los sentir el batec del seucor. Treballam i apel·lam per la llibertat d’expressió i la pluralitat d’ide-es, estam en contra del pensament únic i la repressió de pensament,essent el respecte cap els altres un pilar fonamental.

Tota aquesta odissea navegada i lluitada sota inclemències delcamí i la vida, sempre des de la petita però formosa nau anomenadaCala Millor 7, només es pot entendre amb el cor. Ben mirat, aquestanau no és un transatlàntic, sinó un llaüt petit però fort i fornit peltemps. Que per molt lluny que vagi està fixat en un lloc geogràfic queli dóna raó d’ésser: EL POBLE.” Redacció CM7

� La revista Cala Millor 7 present a les jornades“Els estudis i la premsa local al segle XXI”organitzades per l’Institut d’Estudis BaleàricsEl proppassat dia

3 d’octubre, a l’AuditòriumMunicipal de Porreres,

se celebrà el segon dia deles jornades “Els estudis i lapremsa local al segle XXI”,organitzades per l’Institut

d’Estudis Baleàrics.

Actualitat

15

Durant aquest mes d'octubre l'Institutd'Estudis Baleàrics ha organitzat unes jorna-des sobre la premsa local, en la qual ha par-ticipat la revista Calamillor7. Així, en primerapersona, la majoria de les revistes dels pobleshan pogut posar el seu gra d'arena contant,en primera persona, l'evolució de la pròpiarevista i les perspectives de futur de la prem-sa local.

La majoria de revistes coincideixen enmolts punts. Tot i que hi hagi revistes ambmés de seixanta anys d'història (Flor de Card,Bona Pau...), la majoria de revistes varen néi-xer amb la democràcia, donant resposta a lesganes d'informació i de llibertat d'expressióque tenia la gent. Durant la dècada dels anysvuitanta, moltes revistes funcionaren com aassociacions culturals que impulsaven i dina-mitzaven els pobles. Així, la seva funció anavamés enllà de l'estricta informació de caràcterlocal.

Alhora, les revistes municipals han servitde plataforma per a l'estudi de la història

local i com a impuls d'estudis entorn del propipoble que, malauradament, havien quedatarraconats durant la dictadura franquista.Així, les ganes de conèixer i de preservar lapròpia identitat, llengua, cultura... han tenguten les revistes del poble un aliat imprescindi-ble. Tant és així que, gràcies a les revistes, eldia a dia del nostre poble queda reflectit,retratat, en les pàgines de cada número. Defet, es podria dir que cada pic que una revis-ta desapareix -i n'han desaparegut ferm-,desapareix un trosset de la història del poblei deixa orfes els lectors.

No s'ha de dubtar del paper informatiu deles revistes locals, pel seu caràcter proper,divulgatiu, que aprofundeix en qüestions que

a la resta de premsa els queda molt, massaenfora. També ha tengut un altre paper moltimportant: cohesionar el poble, donant peu aparticipació de tot tipus d'associacions iclubs, però també donant a conèixer a la novagent que arriba al poble quin és el tarannà delpoble on han arribat.

L'aparició de les noves tecnologies potser un suport i una eina de difusió més de larevista, però en cap cas no la substituirà deltot, perquè la majoria dels lectors encara sónlluny de l'ordinador. El que sí que hauria decanviar és la implicació dels joves en els pro-jectes de les revistes, i més ara que la feinad'una revista s'està facilitant en gran mesura.

Miclangel Tortell Frontera

� La premsalocal, una einade cohesiódel poble

16

Publicitat

Opinió

17

Quasi ja a les portes d’un nou any, a l’ho-ra de fer balanç el qual està acabant , entremoltes coses, no vull passar per alt un perso-natge, que a més de la seva amistat, cal des-tacar els seus desinteressats treballs, moltsen particular per l’església de Cala Millor,aquesta magnífica persona ens va deixar amitjan estiu.

Obrir-se la porta de ca seva i trobar-meamb la seva dona fou una satisfacció, malgratfos per uns motius trists i dolorosos.

La qual em digué:Ara fa un poc que t’havia vist passar.El personatge en sí és l’home en Mateu

Lladó, el qual definiria com una gran persona.“Un ingenioso hidalgo” que un bon dia aban-donà els molins dels turons de Montuïri, d’i-gual manera que feu Don Quixot amb els dela Manxa. El seu Rocinante era una senzillabicicleta amb la qual recorria Cala Millor ianava pels seus quefers o per tan sols peda-lejar i contemplar l’entorn.

Ell, més que ningú, podia saber de llancesi espases, el seu padrí fou ferrer, el seu paretambé i ell igualment seguí la saga. La sevadona m’estava mostrant vertaderes obresd’art en miniatura forjades per ell, des d’unaarada amb rodes fins a una planxa de carbó

que un temps s’emprava per planxar la robao una corriola que ens feu recordar quanencara trèiem l’aigua de la cisterna o del pou.Un Voltaire ja madur va dir “ yo, como donQuijote me invento pasiones sólo para ejerci-tarme”. L’home en Mateu mai no estava atu-rat, sempre tenia passions amb una cosa oamb una altra, i si no, se les inventava comfeia amb aquelles dites i acudits amb el seuhumor característic que un quedava sorprès.

No record ni el dia ni l’any que deixà elturó del seu poble, no el record, ni interessarecordar-lo, tal vegada també ell reconeguéque aquells molins no eren gegants, queaquells grans sementers de gra del seus vol-tants ja no passarien per les seves moles.Cercar noves rutes, nous mons i tal comMagallanes descobrí una mar, una mar blavaque molt sovint confonia amb el blau del cel.

En el transcórrer de la seva vida, fou capde varis càrrecs i associacions, com tambéfou al llarg de disset anys president de la ter-cera edat. Gran impulsor i un dels directius dela Confraria de la Verònica, electrificant lamajoria dels ciris i perfeccionà detalls en lanova peanya. Impulsor infatigable de lesexcursions que cada any s’organitzaven pelsindrets més atraients de l’illa.

Era un membre actiu de l’església deCala Millor. El seu rector, el pare Tomeu, enuna ocasió m’estava dient que sempre s’a-vançava a les feines que es poguessin pre-sentar.

Abans d’anar-se’n a dormir pensava sihavia pogut ajudar a qualcú. A cada racó del’església hi ha una obra de ferro forjat realit-zada i regalada per ell. Cal destacar la pica del’aigua beneïda situada a la dreta del portalque, fins i tot, s’enfadà quan varen dir que erafeta seva.

I quan va demanar si hi havia res més afer i la resposta fou “tot ja està fet”, com sivengués d’un més allà, “consumatum est”,s’encaminà cap a la mar i amb els peus dinsl’aigua s’acomiadà de nosaltres. Jo no sabiaque aquell dia que vaig anar a parlar amb elpare Tomeu fos Sant Mateu, fins que emdigué que havia d’anar a parlar amb la sevadona per dir-li que la missa era per a ell. Totja està fet, com si no tingués res a fer.

Aquell seient cobert de flors aquell dia delfuneral, o aquella mar que descobrí per a quipodríem trobar el secret o el misteri d’unapersona o d’una vida, o si voleu ho podremdeixar pel més fàcil, per aquesta paraulamàgica: casualitat, que et fa deixar de pensar.

� Fent balanç d’un passatPere Sart

18

La nostra llengua

Serveis Educatius Municipals

Opinió

19

Després de l'aquelarre uemita en elConsell, després del vodevil d'anades i vingu-des, després del desafortunat pacte frustratde la llampuga, sembla que s'han enterrat lesdestrals de guerra i ha tornat la pau en elPacte. Les maneres com s'han desenvolupatles negociacions (?) són dignes d'unGuinness de l'absurd. Sort que, al final, elpresident Antich ha dit "basta!" al desgavell.UM retira la seva proposta de desenvolupar elcamp de golf de Son Baco, el Pla de carrete-res de Mallorca s'aprovarà en mesos, i s'a-frontaran les possibles modificacions del Platerritorial (PTI) i s'abordaran les molt discuti-bles Àrees de Reconversió (ART). Al seu torn,els desamors dels uemites es desbloquejaranen un espai de dues setmanes. Però, totsaquests acords què signifiquen? En primerlloc, encara que pugui semblar una bestiesa,significa (o hauria de significar) la tornada al'esperit i a la lletra del pacte que vincula (ohauria de vincular) els partits que el van rubri-car. Els afers relacionats amb el nostre terri-tori insular, sense ser l'únic tema, ocupen partrellevant del Pacte. Un desenvolupamentabsurd afecta directament no sols la nostraconsciència ecologista, sinó també el presenti futur de la nostra economia. Però desgracia-dament, amb excessiva freqüència, es perce-ben els afers urbanístics com a canvi de cro-mos, on cada cromo té preu. Les Àrees deReconversió (ART), paradigma d'urbanismeconcertat i a la carta, són en si mateixes per-verses, no en va alguna ART està sota sospi-ta judicial. Es canvia un hotel obsolet, perexemple en el Port de Sóller o de Pollença,per un desenvolupament urbanístic rellevanten una altra zona, per exemple milers de pla-ces turístiques a sa Ràpita. Sembla que pen-sen eliminar-se un 80% de tals ART i conser-var la resta. Oloraria novament a un canvi decromos, si per casualitat s'incloguessin en lesART conservar les places turístiques (ambuna certa disminució, faltaria mes!) de saRàpita, amb la finalitat de no agreujar el batlede Campos que ha renunciat al golf de SonBaco. Després d'11 anys i havent canviat lescircumstàncies econòmiques i turístiques,avui existeixen realment els inversors de talgolf? Per cert, un dels majoristes més relle-vants en la comercialització del golf acabad'afirmar que amb l'actual oferta de Balears(23 camps) ja n'hi ha prou. En segon lloc, ésimprescindible recuperar la confiança delsciutadans en l'acció política. Tasca gens fàcilen una comunitat on la corrupció ha prescarta de ciutadania, i que tendeix a conside-rar sense matisos tots els polítics com pre-

sumptes corruptes. A tal percepció ha d'afe-gir-se el trist espectacle dels últims quinzedies, en què uns desamors d'UM amb la pre-sidenta del Consell acaben convertint-se enuna baralla sobre urbanisme (golf de SonBaco, milers de places a sa Ràpita i qui sapquè…) que el ciutadà interpreta com unsinteressos relacionats amb el vil metall (lle-geixi's euros). En tercer lloc, si es vol recupe-rar tal confiança és imprescindible i urgentque els governants es posin les piles i comen-cin a visualitzar propostes i accions orienta-des a afrontar seriosament la profunda crisi

socioeconòmica que ens afecta. I això desd'una doble perspectiva: desenvolupant polí-tiques socials actives (no paternalistes!) fona-mentalment d'inserció laboral, així com lide-rant els imprescindibles canvis per anarmodificant el nostre sistema productiu ambcriteris de competitivitat i sostenibilitat. Per alciutadà, encara que no esperi miracles, obressón amors i no bones raons. Sens dubte s'hadonat una passa rellevant en l'estabilitat delGovern i del Consell de Mallorca. Però allòimportant és no tornar a les mateixes.Confiem!. � D.M.

� I ara, a treballarAntoni Tarabini

HORARI DE MATRÍCULA MOSTRA DE TEATRE ESCOLAROCTUBRE NOVEMBREdies 26 i 30, d’11 a 13.00 h dies 2 i 6, d’11 a 13.00 hdia 28, de 18 a 20.00 h dia 4, de 18 a 20.00 h

Records i vivències... 38

20

Disposam de les millorsvaixelles al millor preu

Tel. 971 567 321971 567 053

C/ Joana Roca,12107550 Son Servera

Són molts els que a vegades diuenaquesta frase en algun moment de la sevavida.

L'altre dia ho va dir el protagonista d'unapel.lícula quan algú li demanà:

-Què et fa por?...o ...de què tens por?Sense pensar-ho gaire digué:-A fer-me vell i no servir per a res.Hi ha moltes persones que diuen que vol-

drien morir-se si arriben al dia de no servirper a res però,arribats a aquest dia, l'immen-sa majoria canvia radicalment d'opinió.Només ho deien quan estaven bé de salut, enestar malament quasi tothom només pensa

en curar-se, sí és que el seumal té cura.

I és que molts de malsno en tenen de cura,n'hi hamassa...I la gent, a vegades,moltes vegades,la majoriade vegades, es desespera. Imés es desesperen elsfamiliars que s'ocupend'ells.

El mal que té menyscura és el mal de l'edat,aquest que en diuen“demència senil”.No fa mal, però el mal hi

és...I lo pitjor és que el malalt nose'n dóna compta del que lipassa.Torna com un al.lot petit, pitjorque un al.lot petit... Un nin petit cadadia aprén coses que el fan millorar,ells no aprenen, desaprenen, si ésque la paraula existeix.I si la paraulano existeix l'haurien de crear.

A no ser que el malalt estigui enfase terminal sempre serveix,hauriade servir per a qualque cosa. Xerrantamb els familiars, amb els amics,

poden reviure experiències de la seva vida.Avegades se'n recorden més de les coses dela seva joventut o infantesa que del que ferenahir.

D'aquestes experiències pretèrites enpodem treure ensenyances de profit però, avegades, els nostres majors ens treven depolleguera, i reaccionam malament. A vega-des ens penedim del que hem fet, però ja noté remei. Amb els que no se'n recorden de lescoses ho tenim més bé. Els hi pots dir el quevulguis i al cap d'una estona com si res. Ésl'únic avantatge de la pèrdua de memòria...

� Fer-se vells i no servir per a res Sebastià Vives “Perleta”

Opinió

21

� RojeriasRojo

Las consecuencias de los pactos en Euskadi entre el PP y PSOEno prevén nada que pueda beneficiar al pueblo vasco, ya empiezan aasomar los primeros desacuerdos en su seno, y eso es lógico si tene-mos en cuenta que cada uno de los dos partidos defiende, en teoría auna parte diferente en la sociedad, lo cierto es que si en Euskadi sehubiera pactado con la izquierda, la de verdad, o conel mismísimo diablo antes que con el PP la gobernabi-lidad hubiera sido menos problemática, claro quecuando se hacen las cosas pensando mas en el inte-rés propio en lugar del interés de los ciudadanos puesnos exponemos a que se nos vea como enemigos dela mayoría de un pueblo (no hay que olvidar que el PNVsacó muchos mas votos que el PSE) y que solo busca-ba el poder decir que eran ellos los que habían termi-nado con la hegemonía de los nacionalistas en AjuriaEnea.

A los del PP les crece la nariz unos cuantos centímetros cada vezque hablan, y es que intentan tapar sus corruptelas a base de menti-ras, el caso Gürtel, el Palma Arena los espionajes internos, y algunaque otra chapuza mas a lo largo y ancho de la geografía española danpara eso y mas, lo peor, con ser malo, no es eso, sino el triste espec-táculo que dan echando balones fuera o airándolos sobre el tejado delos adversarios políticos, y si estos se defienden pues siempre quedael recurso de “la persecución de fiscales, jueces y prensa roja, claroque eso ya no cuela y todos sabemos lo que es una ristra de chorizos.

Que diferencia hay entre la imagen que dan Obama y Zapatero encomparación a la que dieron en su día Bush y Aznar la chulería y sen-

sación de peligro de estos dos frente a la sobriedad y tranquilidad delos otros dos, y es que el miedo que sembraron los Bush y Aznar noasustaron a los ciudadanos, ni a los de allí ni a los de aquí, además elbuen juicio de los ciudadanos de ambos paises, EE UU y España hapropiciado el buen entendimiento entre ambos gobiernos, y digo

gobiernos porque entre los pueblos nunca ha dejadode existir, el antiamericanismo nunca ha si otra cosaque cuestión política, nada contra nadie mas que con-tra los dirigentes que propinaban la muerte de perso-nas declarando guerras a troche y moche.

Hace unos dias fueron detenidos los ex dirigentesde Batasuna, por “estar reunidos con ánimo de reedi-tar la rama política de ETA”, esto según Rubalcaba ycompañía, la verdad para muchos de nosotros es quese vulnera de derecho constitucional que habla delderecho de reunión.

Hemos concluido una temporada mas, y han seguido los mismosproblemas que en las anteriores, la contaminación acústica, la basurapor las calles “no principales” y un largo etcétera que como siempreperjudican a los que vivimos cerca de estas calles, si nuestroHayuntamiento se dedicara a hacer cumplir los compromisos a laempresa responsable de la limpieza en la zona costera por un lado, yla policía de controlar los excesos de ruidos en vehículos y localespúblicos pues a lo mejor esto se corregía, pero no, se preocupan masde cacicadas como la de no permitir que aparquemos en las calles (nopeatonales) de la zona costera, con lo faltos de zonas de aparcamien-tos que estamos. De pena. �

22

Publicitat

¡Cuide su imagen!¡Su éxito depende de ello!

CONSULTE NUESTROSINMEJORABLES PRESUPUESTOS

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02

Fax: 971 56 22 03Móvil 609 60 78 19

limpiezasgil@hotmail.com

COMPRES I SERVEIS a CALA MILLOR

Avda. Joan Servera Camps, 35Tel. 971 81 39 40

Fiestas Infantiles

Cafeteria - Panaderia - PasteleríaDesayunos - Chocolate con churros

Tapas variadas y meriendas

Sábados y domingosPollos asados para llevar

Costa de los Pinos - Tel. 971 840 382 Lunes cerrado

Restaurante El CruceMenú diario casero - Cocina mallorquina - Paellas y cochinillos para llevarGRILL de CARBÓN NATURAL - Carnes y Pescados / Pan-Oli

Busco socio o sociapara Restaurante en pleno funcionamiento

para montar una parilla en la zona de levante.Cuenta con dos salas, terraza, restaurante,parking propio para clientes, clientela fija,

a 20 metros del mar.Contamos con una gran carta de especialidades

mediterráneas y una larga experiencia enel sector de la restauración y la gastronomía.

Información: 680 976 441

�Titol

23

Entrevista

�Titol

� Galería serverina 15Maria Migliaccio

Un médico que también hace esculturas.Nada de particular.

A pesar de la cara entusiasta del directorde nuestra revista no pensaba fuese una cosatan rara entrevistar y hablar de

EDUARDO SERVERACARIÑENA

Al revés ahora parece que se tiene quehacer su historia por entregas.

Es una persona tan compleja e interesan-te que no se sabe por donde empezar: ¿de lapolítica, de la música, de la escultura, de susopiniones sobra la sociedad en general, deSon Servera, de la medicina, de la naturaleza,de los bonsáis…?

Lástima que Leonardo de Vinci hayamuerto si no abría una competición… Faltanlas invenciones pero hay tiempo.

No se puede decir “He conocido el doctorEduardo Servera” que de inmediato te cuentancosas, episodios, particulares.

Nacido en una familia de médicos le hasalido natural estudiar medicina y trabajar eneste ámbito.

El padre era una persona generosa y, en elperiodo en los cuales no funcionaba la medici-na publica, no hacia pagar a los que no podí-an. “Déjalo - decía- hablaremos después…” ytodo terminaba allí.

Eduardo conjuntamente a otros médicosfundó una pequeña sociedad a la cual sepagaba una pequeña cifra al año (verdadera-mente pequeña) y se tenía el derecho dehacerse curar todas las veces necesarias.

Hombre generoso el también pero no erabastante.

Su interés para los problemas sociales leempujó hacia la política a la cual se ha dedi-cado por doce años llegando a ser alcalde deSon Servera dos veces o estando en la oposi-ción.

“Me ha encantado mucho esta experiencia- comenta - pero ahora estoy un poco defec-cionado. No digo que no se tiene que hacerpolítica, al revés es necesaria, o política o gue-rra. Pero la mayoría de las veces se creansituaciones en las cuales es tan difícileshacerse comprender también de los por loscuales se está trabajando…Ahora prefieromucho más dedicarme a la escultura”

“¿Y la música?”“La música siempre. Todo los días dedico

como mínimo una hora a tocar la flauta traver-sa. Me relaja. Lo hago siempre, siempre…Hecantado y tocado en las corales. He contribui-do tambien a fundar la coral de Son Serverapero aquí en Mallorca hay muchos apasiona-

dos pero pocos que se reúnen y pocos queconocen la música de verdad. Empiezan peropronto dejan los estudios y continúan comodiletantes y así no se puede tocar a nivel unpoco más profesional y de nivel más elevado”

Mientras habla Eduardo mueve rápido lasmanos con gestos amplios, tranquillo peromóvil, siempre listo a levantarse y muchasveces subraya sus palabras con una sonrisaligeramente irónica como infravalorando loque hace y lo que has hecho.

La serenidad de su mirada muestra comosea acostumbrado a las entrevistas y a estohan contribuido seguramente los doce años depolítica y su actividad teatral.

Porque no podía faltar una experienciacomo la del teatro a su espirito curioso einquieto. Pero aquí sus manos parecencomentar “interesante pero hecho y supera-do”.

Una persona sensible como el no puedeolvidarse de la naturaleza, de la ecología.

Y así “todo los días, todos los días” (comosuele repetir para las cosas que hace siempre)dedica un tiempo a controlar come salen lascultivaciones en su campo fuera del pueblo,donde también se relaja con actividadesmanuales, cultivado sin conservantes, herbici-das, etc.

Los bonsáis son las esculturas de la natu-raleza.

En ellos se encuentran las mismas parti-cularidades que se encuentran en los campos.Es increíble pero todo se puede recrear tam-bién en forma reducida.

Como los hombrecillos de su orquestrasinfónica, reproducidos con increíble abun-dancia de particulares, más o menos una cin-cuentena de maestros de música que tocansus instrumentos.

Falta solo el sonido…(Quien sabe si en algún lugar haya un

mundo parecido al nuestro contenido en unátomo…Ciencia ficción…)

Sus esculturas están echas en lodo pues-to al horno. Le gustaría hacerlas en broncepero en Mallorca no hay fundarías, se tieneque ir a Barcelona en barco y es todo un rollofastidioso y muy costoso.

Hice solo algunas entre las cuales la del“Niño de la peste” que hay a la entrada de SonServera.

Es la representación de la leyenda de unpobre niño que tenia frío y que, andando por laorilla del mar, encontró un muerto al cual quitóla capa. El dia después estaba muerto y pocoa poco murieron toda su familia, sus vecinos ylos paisanos.

Había llegado la peste bubónica. Particular original: Eduardo firma sus

obras con un pequeño autorretrato.Pero algunas esculturas que el piensa que

será difícil exponer son las que está haciendoahora.

Desde un libro de historia lleno de fotos dela última guerra está reproduciendo las imagi-nes del Conde Rossi (“todos los rojos fusila-dos”), del cura que siempre le seguía para darla bendición a los muertos, del ejecutor mate-rial de la matanza y de los otros personajesque iban con el o que morían por su mano.

Los particulares descriptos en estas escul-turas son tan reales que parece de ver losacontecimientos.

Se tienen que exponer. La historia es his-toria.

La particularidad de las artes figurativases que tienen que provocar sensaciones en losque las miran. Y lo que hace Eduardo Serveraprovoca emociones, buenas o malas, tambiénsi el se define un “diletante”.

Si pudiese tendría que esculpir también loque piensa de su país, de su pueblo.

No todos serian contentos pero esto esnormal.

Piensa que los mallorquines son bastanteindiferentes a lo que pasa y a los que llegan enla isla porque se encuentran bien con todos.Son pacifistas y amables.

Es difícil también hacer una huelga porquepocos participan menos que cuando se atañesu campo o su dinero. La sobrevivencia.

Son muy individualistas, trabajan mucho ylo único importante es su familia.

“Somos mediterráneos y siempre pensa-mos a los hijos. Yo he dejado casi todo porquince años dedicándome a mis hijas…”

¿Conservador y progresista?No. Progresista pero sin olvidarse de los

valores bases de la existencia y de su puebloserverí. �

24

Al peu de la gran façanade la Casa de la Vila,falcat per dos escalons,plantaren amb pedra vivaun banc on cap tothom.

Assegut damunt la pedra,de bon matí a trenc d’albasent la ciutat que es desperta,mentre allà dalt, en el cel,l’ardit falcó enrevolta.

Contemplant com neix el dia,al banc, uns d’aquests matins

captivat per l’empatiaenvers pedra tan polida,una rima va sorgir de ben endins.

Oh pedra rosada i generosa!,ets lluenta, ets llustrosa!Polida per milions de culsets, dins la vila bulliciosadel vianant aixopluc.

Com el banc del sinofósdins Mallorca ets conegut,o dels vagues per alguns,i també banc dels ganduls,et diu el poble sabut.

octubre de 2007

� Gloses

� Ca’s Metge

En un tempsno había assegurançes,doblers, o cap o pocs,per un mal o malaltia,a Ca’s Metge acudiemsercant remei o consol; a aquella casa sabiem,era, ben-arribat tothom.Ara els temps han canviati tenim Ambulatorii Ca’s Metge ha quedatcom part de la nostra historia.

Na Bel “Metge”, digna hereva,la casa ha restaurat,ha repicat la façana,balcó, finestres, portal....,un pic la feina enllestida, sembla,més revifat el casal.Reneix la pedra amagada,reneix després de cent anys,per cals i ciment tapada,semblava repudiadaper aquells costums d’antany.Marès de la nostra terra,fonament ets de la llar,ets torre, castell, esglésies,ets nostra Seu estimada,ets arena, sal i mar.

Passetjant pel carrer Nou,tira, tira, carrer amunt,mirant la pedra picadamon esperit és complou,la rima flueix en punt.,la glosa en una “volada”.

Toni López

setembre de 2009

� El bancde Cort

Opinió

25

� Mix actualidadJuan Fuster

PLAN EXTRATEGICO CANARIAS.

Zapatero y su gobierno prometen en un consejo de Ministros celebra-do en Canarias más del triple de millones que a Baleares concretamente25.000 millones en una década, si si esta bien escrito “25.000 millones”.

290 millones más para el año que viene y 10.000 repartidos en 2500cada año los primeros cuatro años, según la propuesta les ha valido parael apoyo de Coalición Canaria a los Presupuestos Generales de 2.010. Elarchipiélago Canario roza los 2.000.000 de habitantes que son el dobleque Baleares, el paro se aproxima al 25% y con previsión de llegar enpoco tiempo al 30%, tienen trato de favor también desde el Ministerio deSanidad y Política Social al destinar 40.000 plazas nuevas más del pro-grama de vacaciones del IMSERSO hacía las Canarias a dedo sin opciónhacía las demás Comunidades.

¿Plan estratégico para Baleares? Supongo que ni se lo a planteado,por cierto ¿Antic esta de baja o no trabaja? No se le ve, ni se le oye, debe-ría de empatizar más con Rodríguez Zapatero para por lo menos no tomar-nos el pelo o tenernos un respeto y consideración merecida, nos tratancomo a una Comunidad Peninsular y no lo somos, en gran parte por suer-te al ser Isla o Islas y todo lo bueno que ello ofrece pero tenemos la des-ventaja económica-social de ser ultra-periféricos pero no contamos conlas ventajas fiscales tributarias de estos últimos.

Desde Baleares se debe de pedir o exigir como PLAN EXTRATEGICOBALEARS el mismo régimen fiscal y tributario que el que tienen en las IslasCanarias, además es importante tener presente que allí no existe la ESTA-CIONALIDAD y los negocios de la Hosteleria, Comercios y todas las Pymesde Canarias aun con la bajada del 25% de este año de Turistas, al traba-jar media todo el año y no ser estacionales tienen más RENTABILIDAD alfinalizar el año que en las Baleares, también por el REGIMEN ESPECIALQUE TIENEN.

Si se hacen apuestas sobre si Zapatero se va a retirar en las Canarias(a ver si es pronto) el NO se pagaría como mínimo 100 a 1.

ALAKRANA.

Hoy es YA martes 13 de octubre y el secuestro sigue igual, hablamosde un barco botado en 2005 que costo 30 millones de euros, puede con-gelar a bordo 150 toneladas de pescado al día y almacenar en bodegahasta 3.000 toneladas, en el barco hay 36 secuestrados de ellos 16 espa-ñoles algunos Vascos e Gallegos y el resto son de varios países Africanosy Asiáticos. El Alakrana estaba a 423millas de la costa somalí, fuera de lazona de seguridad marcada por la operación Atalanta de la Unión Europea,es decir desprotegido pero en situación perfectamente legal.

Hoy parece que se presentan ante el Juez Garzón dos de los Piratasasí también obtener información como primera prioridad. Desde elGobierno están diciendo que tienen el tema controlado y están trabajandoen todas las áreas posibles para solucionar el secuestro. Todo parece depelícula y lo es.

Un negociador bueno ya tendría la mitad de los secuestrados fuera, 8españoles y 8 extranjeros para demostrar ser España diplomatica, tambiénse sabe de los Piratas de que no son Terroristas Suicida estos si apreciansu vida y lo que quieren es pasta, por esto se medio entiende la tardanza,lentitud o paciencia de España en acatar el pesquero. Lo que si esta claroes que hay que dar escarmiento a estos últimos PIRATAS, hay que coger-los y entregárselos al juez Garzón.

BIEL VICENÇ DIMISION Y CIERRE DE LA CONSELLERIA.

Querer solucionar la movilidad del Llevant a través del TREM TRAM ala vez hacer lo políticamente correcto pero no lo mejor para la zona y conello ganar votos, es objeto para pedir directamente la dimisión del DirectorGeneral Biel Vicens. Este señor no tiene el sentido común, el sentido socialde la vida diaria ciudadana de la part forana y en especial el de laMovibilidad de los ciudadanos al querer solucionar o dar más calidad devida a través del T.T. Políticamente si es correcta la acción ahora con dosdedos de frente y siendo sensatos e honestos HAY ALTERNATIVAS ALTREN mucho mejores, más eficaces y eficientes para los ciudadanos de lacomarca.

Pedir el cierre es porque igual hace 15 años si hacía falta unaConselleria de Movilidad pero ahora ya por la productividad que puedanofrecer el personal desde la Consellería es mejor cerrar e ir a trabajar aalgo social o a otra Conselleria.

Para el año que viene si hay los 25 millones para empezar el Proyecto,la mitad son para la electrificación de la línea o sea que faltan aun 75millones más por venir, que espero una vez empezada si se pueda termi-nar en los años siguientes aunque hoy de todo se puede esperar… hayque tener presente que Zapatero gasta 3 euros por 1 euro que ingresacon ello que las previsiones o presupuestos para años venideros son humoque vuela. �

Opinió

26

Jaume Matas aporta un argumentoincontrovertible para jubilar anticipadamentea los políticos. Su peripecia, de humildeaprendiz –con una quiebra a sus espaldas– adueño de una segunda residencia con rangode palacete de millones de euros, obliga amodificar el aforismo de Lord Acton sobre elpoder. "Todo poder corrompe y, con el tiempo,corrompe absolutamente". La longevidadpersuade a los incombustibles de que la polí-tica no está reñida con el lujo. De este modo,la cónyuge del ex president puede gastarse75 mil euros en una sola tarde en RelojeríaAlemana, según los investigadores. A saber,las tres cuartas partes de los ingresos anua-les declarados por su marido a Hacienda.

Nadie negará que Maite Areal –alto cagopolítico de Esperanza Aguirre– ha sido la pri-mera dama mejor vestida de Balears. Accedióa ambos rangos en 1996, cuando su esposofue proclamado president del Govern por pri-mera vez, sin someterse a unas elecciones.Una diseñadora belga instalada en Palma fir-

maba a la esposa de Matas. Los espectacu-lares atuendos deslumbraron a Rosa Estarás,que inquirió a su portadora sobre la identidadde la autora del vestuario. Areal le proporcio-nó la información y, a continuación, telefoneócon reflejos centelleantes a su sastra, paraque ni se le ocurriera venderle a la consellerade su marido.

Este afán por la exclusividad y contra lasocialización del gusto, desde los días de suincipiente reinado, cohesiona la urgencia quepara Matas tenía un palacete, el residuo míti-co de la aristocracia palmesana vendida a losalemanes. No lo compró a pesar de que seacercaban las elecciones, sino precisamentepor ello. Quería presumir. Hoy es el únicomallorquín que desea que su vivienda sedevalúe. En cuanto a las tasaciones, bastacon repasar las ventas de otros pisos en lamisma comunidad, con lo cual se triplicacomo mínimo la cifra oficial.

Matas se gastó los ingresos íntegros deun año en redecorar su palacete o segunda

residencia, dado que habita entre Washingtony la babélica Miami, una plaza con notablepresencia de las constructoras españolas.Más de 700 metros cuadrados, una palmeraen el jardín, media docena de televisores endiez estancias y una fiesta inaugural servidapor asistentas con cofia, ante los escandaliza-dos ojos de los misioneros del SagradoCorazón que habitan en el edificio adyacente.

Según se ve, Matas había saltado de imi-tador de Alexandre Forcades a clon deZaplana. Calcados en la presencia exterior,llegaron a compartir un estricto y caro médi-co dietista. Políticos conservadores comoAntoni Pastor se contagiaron de la obsesiónpor el adelgazamiento pautado. Entretanto,Maite Areal compraba en Madrid los acaba-dos y últimos detalles de un lujoso piso en lacapital. El matrimonio de políticos aseguraque la propiedad corresponde a BartomeuReus, y que sólo pagan un alquiler. Sinembargo, los suministradores han identifica-do a la ex primera dama en las fotografía que

� Matas, la política no está reñida con el lujoMatías Vallés

TOT PER HOME I DONA

TEL. 971 817 119AVDA. CONSTITUCIÓ, 28 - SON SERVERA

ManteleriasCortinas

Telas mallorquinaspara vestir su hogar

Plaça Sant JoanTel. 971 567 760

Tot enmerceria

Horari: 9’30 a 13’00h16’30 a 20’00 h

Plaça Sant Joan, 11Tel. 971 567 137

NOVA COL.LECCIÓTARDOR-HIVERN

Últimos remates de temporadas pasadascon un 20% -·30% i 50% de dto.

Tot en pàdel

Opinió

27

� Cumpleaños deNatalia Londoño

El pasado día 23 de septiembre,Natalia celebró su cumpleaños acompa-ñada de su familia y aunque la fecha nossuene lejana, nunca es tarde para hacer-le saber el profundo cariño que le profe-san, Miguel, Nerea y Steffany junto con eldeseo y miles de besos para que cumplamuchos años más y que este, sea un añoespecial para Natalia y su familia.Felicidades. �

Societat

BODEGA MIGUELTAPAS, VINO & MAS

Tel. 659 733 134Ronda del Prats, 5 - Port Verd

Detrás del Hotel Isabel - www.bodegamiguel.es

les presentaban los investigadores. Extraña situación, con la presuntosinquilinos adquiriendo artículos para una residencia que en realidaddebería corresponder al presidente saliente de Gesa.

En la denuncia anónima de "un grupo de ciudadanos indignados"ante la fiscalía anticorrupción y ante la Agencia Tributaria, se mencio-na entre los vecinos del piso madrileño a los banqueros Nigorra, estu-pefactos ante el poderío económico adquirido súbitamente por susvecinos. Por lo que respecta a los imputados varones, Fernando Areal,Bartomeu Reus y Jaume Matas quedan enlazados en el laberinto deun recibo comprometedor.

La cuarta residencia de los Matas son una serie de apartamentosconsecutivos en la Colònia de Sant Jordi. En la supuesta adquisición,una caja de ahorros –y casi no hace falta especificar cuál– concedióun préstamo por veinte años a una octogenaria de recursos exiguos.Mientras tanto, Maite Areal telefonea desde Palma a selectas bouti-ques de Madrid, donde ya tiene asignada una dependienta específica.

Un ministro francés condenado por corrupción consideraba que sudedicación a tiempo completo a la République le permitía envasar suvida privada en su gestión pública, de modo que no debía abonar losgastos de la primera. En el polo opuesto, Matas y Areal estaban tanabsortos en fomentar la industria del lujo, que se creían merecedoresde la compensación de sendos cargos políticos. Su actividad compran-do casas y decorándolas fue agotadora, si se tiene en cuenta que sesimultaneó con notables responsabilidades públicas.

Los factores psicológicos anejos a las numerosas residencias ydispendios de Matas escaparán a la investigación judicial. El ex presi-dent es un hombre sin intereses ni aficiones, incapaz de redondearninguna pasión ajena a la política. Cuando fue expulsado del paraísodel Govern por segunda vez, su universo se derrumbó. El dinero, inclu-so en las generosas cantidades desenterradas por la Guardia Civil, esun consuelo de segunda división. �

Diari de Mallorca