Els cinc regnes animals (tot complet)

Click here to load reader

  • date post

    13-Jul-2015
  • Category

    Lifestyle

  • view

    577
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Els cinc regnes animals (tot complet)

ELS CINC REGNES

ELS CINC REGNES

ELS CINC REGNESMONERESPROTOCTISTSFONGSPLANTESANIMALSMONERESLes moneres son unicellulars.Les moneres sn cllules procariotes.Poden ser auttrofes o hetertrofes.Les moneres poden formar colnies.Les moneres poden viure en tots els medis.CLASSIFICACI DE LES MONERESCoc: Forma arrodonida.

Vibri: Forma de coma.

Bacil: Forma allargada.

Espiril: forma espiral.

MORFOLOGIA de les moneres- Les moneres sn un regne biolgic dessers vius. Son unicellulars i procariotes.

- No estan relacionades amb els regnes dels animals, plantes i fongs.

- Com son microscpiques tenim que observar-les amb un microscopi ptic o electrnic.FUNCIONS VITALS de les moneresNUTRICI:La nutrici de les moneres pot ser de dos tipus:Auttrofa: Que es produeixen ells mateixos la matria orgnica que necessiten.Hetertrofa: Que salimenten de matria orgnica ja elaborada.RELACI: Quan els bacteris detecten que el medi on s i les seves condicions no sn acceptables per a la seva supervivncia, reaccionen secretant substncies. Les substancies amb que senvolta es solidifica creant una pellcula impermeable i protectora, quan la bactria es protegeixen daquesta manera es converteixen en espores de resistncia.REPRODUCCI:La reproducci dels bacteris s asexual, es reprodueixen per bipartici.PROTOCTISTSEls protoctists poden ser:

PROTOZOUS

ALGUES

PROTOZOUSEls protozous son unicellulars.Tamb son hetertrofs.Els protozous son eucariotes.Els protozous viuen en medis aqutics.CLASSIFICACI DELS PROTOZOUSFlagellats:

Ciliats:

Rizpodes:

Esporozous:

MORFOLOGIA DELS PROTOZOUSEls protozous sn un tipus d'organismes unicellulars, eucariotes i hetertrofs. Hi ha una srie de mecanismes que els permeten desplaar-se de manera activa.Els protozous sn generalment organismes aqutics. Formen part del plncton mar, que s l'aliment de molts altres organismes marins.FUNCIONS VITALS DELS PROTOZOUSNUTRICI: Son majoritriament hetertrofs per tamb nhi ha algun que pot fer la fotosntesi.RELACI: Quan els protozous capten un canvi de medi reaccionen amb les conseqncies. Si captessin un medi ms dolent es convertirien en un cist de resistncia que pot estar molt de temps, incls dcades.REPRODUCCI: Normalment es reprodueixen asexual ment per bipartici, per tamb hi han possibilitats de fer-ho sexualment per fusi de petits gmetes.ALGUESLes algues poden ser unicellulars o pluricellulars.Les algues son eucariotes.Tamb son auttrofes.Les algues poden formar colnies.Les algues viuen en medis aqutics. CLASSIFICACI DE LES ALGUESAlgues vermelles:

Algues verdes:

Algues brunes:

MORFOLOGIA DE LES ALGUESPoden ser unicellulars o pluricellulars per totes sn auttrofes ja que contenen clorofilla i realitzen la fotosntesi. Alliberen entre el 30 i 50% del total de loxigen atmosfric.Les algues pluricellulars estan formades per agrupacions de cllules no especialitzades, s a dir, no formen teixits verdaders.Les podem trobar en roques, al sl, en plantes i animals per la majoria viuen en ambient aqutic (salat, dola, llocs humits, neu )..

FUNCIONS VITALS DE LES ALGUESREPRODUCCI: Es poden reproduir a sexualment per fragmentaci (per mitj de fragments) o construint espores, sexualment per gmetes.NUTRICI: Poden ser unicellulars o pluricellulars per totes sn auttrofes ja que contenen clorofilla i realitzen la fotosntesi.RELACI: Les algues pluricellulars estan formades per agrupacions de cllules no especialitzades, s a dir, no formen teixits verdaders.

FONGSEls fongs poden ser unicellulars o pluricellulars.Els fongs sn cllules eucariotes.Tenen una nutrici hetertrofa.Els fongs es reprodueixen per espores.

CLASSIFICACI DELS FONGSLlevats:

Floridures:

Fongs que formen bolets.

Sn unicellulars, poden ser parsits i s'utilitzen per elaborar aliments.

Sn pluricellulars, poden ser parsits i apareixen sobre alguns aliments.

Son pluricellulars, poden ser comestibles i viuen en llocs humits.MORFOLOGIA DELS FONGSSn hetertrofs, s a dir, prenen la matria orgnica ja elaborada. No fan la fotosntesi.Els fongs presenten una gran varietat de formes i mides.Formen un regne d'organismes unicellulars o pluricellulars, per tant, no tots els fongs sn microorganismes, ja que molts es poden observar a simple vista.Els llevats son un dels tipus de fongs unicellulars ms importants. FUNCIONS VITALS DELS FONGSNUTRICI: Els fongs realitzen una nutrici hetertrofa, que significa que extreuen el seu aliment del medi.RELACI: Poden ser parsits ( son fongs que noms et fan mal ), saprfits ( son fongs que fan be ) o simbitics ( son fongs que et fan be ).REPRODUCCI: Poden reproduir-se sexualment o a sexualment.

LQUENSAssociaci simbitica entre una alga unicellular i un fong.

Liquen al microscopi.

TIPUS DE LQUENSLquens foliacis:

Lquens fruticulosos:

Lquens crustacis:

PLANTESLes plantes son ssers pluricellulars.

Tenen cllules eucariotes.

La seva nutrici es auttrofa

Les plantes creixen fixades al sol.CLASSIFICACI DE LES PLANTESPlantes amb flor

Gimnospermes

Angiospermes

Plantes sense flor

Brifits

PteridfitsLes plantes poden ser amb flor o sense florPLANTES AMB FLORGimnospermesNo tenen fruit.

Pi pinyer

Angiospermes Tenen fruit

Alzina

PLANTES SENSE FLOR BrifitsNo tenen vasos conductors.Per exemple poden ser molses: PteridfitsTenen vasos conductors.Per exemple poden ser falgueres:

MORFOLOGIA DE LES PLANTESUna planta s un sser viu pluricellular auttrof. Les plantes obtenen l'energia que necessiten per viure mitjanant el procs de la fotosntesi oxignica . S'estima que actualment existeixen unes 350.000 espcies de plantes. Inclouen organismes familiars com ara arbres, herbes, arbustos, lianes, falgueres, molses i les algues verdes.FUNCIONS VITAL DE LES PLANTESNUTRICI: Auttrofa perqu fan la fotosntesi.RELACI: Les arrels sorienten cap al lloc que hi ha mes aigua i les tiges i les fulles sinclinen cap al lloc que hi ha mes sol.REPRODUCCI: Es reprodueixen per les flors que fan fruits i llavors.ANIMALSEls animals poden ser vertebrats o invertebrats:- Invertebrats:Son els que no tenen ossos al cos.Els porfers i els celenterats, molluscs, cucs, artrpodes i equinoderms. Vertebrats:Sn els que tenen ossos al cos.Mamfers, aus, rptils, amfibis i peixos.

INVERTEBRATSEls porfer i els celenterats. ( no artrpodes )Els molluscs. ( no artrpodes )Els cucs ( no artrpodes )Els artrpodes ( artrpodes )Els equinoderms. ( no artrpodes)PORFERSEls porfers no tenen ni rgans ni aparells:

Esponges

CELENTERATSTenen una simetria radial.Tenen un cos tou amb tentacles.Son carnvors.Poden ser meduses o polps:

Polps

MedusesCUCSEls cucs poden ser:Platihelmints:Son uns cucs mes senzills, tenen un cos pla dividit en segments i son hermafrodites. Son parsits com per exemple el Tnia.Nematodes:Tenen un cos cilndric que no esta dividit entre anells. No tenen rgans respiratoris com per exemple la triquina o els cucs intestinals.Anllids: Tenen un cos cilndric dividit entre anells, son hermafrodites i amb sexes separats . Per exemple el cuc de terra.MOLLUSCSEls molluscs tenen un simetria bilateral.Tenen un cos tou.Poden ser carnvors o herbvors.Poden tenir pulmons o brnquies. Realitzen la metamorfosi.

Cargol

CLASSIFICACI DELS MOLLUSCSEls molluscs poden ser:Gasterpodes: El cargol terrestre, el llimac, la pagellida...Bivalves:El musclo, la petxina de pelegr...Cefalpodes:El pop, el nutil, la spia...

ARTRPODESTenen una simetria bilateral.Tenen un esquelet extern.Tenen una alimentaci variada.Poden tenir trquees o brnquies. Poden tenir un creixement mut o fan la metamorfosi. CLASSIFICACI Dels ARTRPODESEls artrpodes poden ser:InsectesArcnidsCrustacisMiripodesINSECTESEls insectes poden ser:

Himenpters Dpters Colepters

Dermpters Ortpters Heterpters

Lepidpters Odonats SifonptersARCNIDSEls arcnids sn una classe d'animals invertebrats artrpodes. Majoritriament sn terrestres i compten amb bona part de les 65.000 espcies de quelicerats que es coneixen, entre les que s'inclouen les aranyes els escorpins i les paparres, entre altres.

CRUSTACISEls crustacis s un nombrs grup d'artrpodes.Compta amb gaireb 68.000 espcies actualment.Inclouen molts animals marins ben coneguts com la llagosta, la gamba, el cranc, el bernat ermit i el peu de cabra o percebe.

MIRIPODESEls miripodes poden ser:Quilpodes: Son una classe de predadors rapits i verinosos que son centcames, centpeus i escolopendres.Diplpodes: Sn una classe de miripodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus.Paurpodes: Sn una classe d'artrpodes miripodes similars als quilpodes , petits i antics. Smfils: Sn una classe de miripodes que es troba estretament emparentada amb els quilpodes.EQUINODERMSTenen una simetria radial.Tenen un esquelet intern.Son carnvors.Respiren per la pell.Fan la metamorfosi.

CLASSIFICACI DELS EQUINODERMSEls equinoderms poden ser:Equinodeus: Son garotes o erions de mar.

Ofiurodeus: Son falses estrelles.

Asterodeus: Son estrelles de mar.

Holoturiodeus: Son cogombres de mar.

Crinodeus: Son clavellines o lliris de mar.

VERTEBRATSEls animals vertebrats poden ser:MamfersAusRptilsAmfibisPeixos

La majoria tenen columna vertebralMAMFERSAlimenten les cries amb llet sec