EL PUNTDIVENDRES, 10 DE JUNY DEL 201118 |

La Comissió Europea va admetre ahir que laretallada fiscal de Catalunya és de “propor-

cions inèdites” i que el nostre país està fent un “es-forç enorme”. Brussel·les rectifica així les aprecia-cions que va fer fa uns dies, segons les quals el deu-te de les comunitats autònomes estava comprome-tent l’objectiu de l’Estat espanyol de situar el dèficiten un nivell acceptable, tot posant en el mateix sacCatalunya, que ja feia mesos que aplicava ajustos,amb altres territoris que no havien fet res. Natural-ment que no ha estat una rectificació fruit d’una ins-piració sobtada, sinó que respon als esforços delgovern català, amb Artur Mas al capdavant, per ex-plicar a Brussel·les tots els ajustos que s’estan fent.

Catalunya, doncs, torna a representar un fet dife-rencial: ser l’avançada d’un ajustament de la despe-sa que, tard o d’hora, hauran d’adoptar altres terri-toris de l’Estat espanyol. Al marge d’aquest fet, nos’ha d’oblidar que si sumen l’esforç fiscal de Catalu-nya i el deute del fons de competitivitat, l’ajusta-ment ja estaria fet i el sacrifici social dels catalansseria molt inferior. El govern tampoc ha d’oblidarque qui està fent de debò els sacrificis són la im-mensa majoria dels ciutadans de Catalunya. S’had’explicar a fons que la retallada no es fa per gust niper ideologia, com s’afirma des d’algunes posicionspolítiques, sinó que és la manera de posar unes ba-ses sanejades al nostre creixement futur.

Un altrefet diferencialde Catalunya

EDITORIAL

Barcelona serà la seu de la fira de referènciadel sector del videojoc a l’Estat espanyol, Ga-

melab. El certamen, que inicialment se celebrarà ala cúpula del centre comercial Arenas, abandonaGijón per instal·lar-se a la capital catalana, on pro-gressivament vol agafar dimensió. L’acord entre ladirecció de Gamelab, la Fira, l’Ajuntament i la Gene-ralitat és un gran encert que té contraprestacionspositives per a les dues parts. Gamelab busca ambla seva decisió poder utilitzar Barcelona com a pla-taforma de projecció internacional per créixer, laqual cosa demostra la solidesa de la ciutat tant enl’aspecte firal com en el de la projecció exterior. I perla seva banda, Barcelona guanya una fira moderna,innovadora i capdavantera que té un gran futur, jaque el mercat dels videojocs està en expansió. Unafira que a partir del 29 de juny portarà les figuresmundials més importants de la creació i la indústriadel videojoc a la capital catalana.

Gamelab i Barcelona,una bona aliança firal

LAPUNXAD’ENJAP

JoanAntoniPoch

Estem a pocs dies que s’obri defini-tivament al trànsit la nova carrete-ra desdoblada Palamós -Platjad’Aro. Les obres han durat més dedos anys, però la perseverança del’exconseller Nadal ha acabat persortir-ne victoriosa. Les dificultatstècniques i ambientals van existirdes del primer dia, però la voluntatde Nadal ha estat més forta encaraper vèncer les resistències. Ara es

podrà anar en doble via de les Ron-des a Palafrugell, de la capital deCatalunya, al cor de la Costa Bra-va, en poc més d’una hora. Més en-llà del triomf de la tecnologia i de lacapacitat organitzativa hi ha l’as-pecte humà d’acostar dos territo-ris que de sempre s’han admirat,però també bescantat: Barcelona il’Empordà.

Durant el temps que fa que du-ren les obres hem vist com avança-ven de forma lenta però coordina-da. S’han mogut tones de terra,s’han pastat centenars de milers

de quilos de formigó i s’ha avançatamb seguretat. S’ha pogut circularsempre mentre inexorablement esconstruïa el segon vial. Natural-ment hi ha hagut moments de re-tenció però han estat mínims i per-fectament controlats. Per als queno som de l’ofici de ponts i camins,ni sabem un borrall de les gransconstructores, ni entenem comfunciona una carterpiller, l’exem-ple de treball col·lectiu i ben fet ésuna mostra per a moltes altres ac-tuacions que s’han de fer al país.

Ara parlarem de les destrosses.

Palamós-Platja d’Aro— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Santi Massaguer

Punt de Vista El Punt expressa la sevaopinió únicament en elseditorials. Els articles firmatsexposen les opinions delsseus autors.

ra que Europa se’ns complica i que necessi-taríem més aclariments del que passa a Ale-manya i dels negocis que Alemanya i Fran-ça es porten entre mans, ara en Martí An-

glada, el nostre home a Berlín i a Europa, se’ns ha ju-bilat. Per la cara que fa, ens l’han jubilat abans d’ho-ra i en contra de la seva voluntat. Servituds de la cri-si. Martí Anglada encara tenia moltes coses per dird’Europa i Alemanya. Rectifiquem: Europa i Alema-nya tenen moltes coses que havien de ser desentra-nyades i dites per Martí Anglada.

Ahir al matí els col·legues de l’Associació de Perio-distes Europeus de Catalunya li vam lliurar el premiErnest Udina a la Trajectòria Europeista. Per fer-ho,ens vam reunir a l’Aula Europa de la representació aBarcelona de la Comissió i el Parlament europeus.Martí Anglada va agrair la distinció amb una procla-ma de patriotisme europeu fonamentada en el relatd’una batalla naval que els atenencs i els espartansvan lliurar fa dos mil cinc-cents anys. Allí hi ha l’ori-

A gen de l’Europa actual, la del benestar, la justícia, elrespecte a les persones, la separació de poders... Iens el jubilen. Jubilen els periodistes que sabenaquestes coses sense que hagin tingut temps detransmetre-les als més joves de les redaccions quenaveguen sense saber si són atenencs o espartans.

Jordi Pujol, que ahir complia 81 anys, va fer laglossa del periodista. Resumint-ho: les persones,com deia Aristòtil, un altre grec, no seríem res sensela relació amb els altres. On diem persona posem-hiun país, on diem país posem-hi Catalunya, i ara fem-hi aparèixer Martí Anglada i altres del seu ram quesón els que ens relacionen amb Europa i amb el món,sempre que no ens els jubilin abans d’hora.

Segons Pujol i Martí Anglada la crisi és tremendaperò tindrà de bo que unirà més Europa en defensadel benestar, la justícia, el respecte a les persones. ¿Iaixò ens ho ha de dir en Martí a la vintena de reunitsa l’Aula Europa en comptes d’explicar-ho a tots elscatalans en hores de màxima audiència?

Martí Anglada

VUITS I NOUS Manuel Cuyàs

CORFBOL

POLIESPORTIU

Un any més la participació vaser tot un èxit, malgrat que lescondicions meteorològiques novan acompanyar les activitats a

❍ 203 municipis de laprovíncia de Barcelonavan celebrar el passatcap de setmana la 10aFesta de l'Esport que,enguany, va comptaramb l'organització deprop de 1.000 activi-tats esportives adreça-des a persones de totesles edats. Es van orga-nitzar des de camina-des populars que do-naven a conèixer elscircuits dels voltants dels munici-pis i jocs esportius per a famílies,fins a activitats d'esports extremsper als més joves.

❍ El pavelló barceloní de la MarBella serà la seu demà de les Fi-nals Nacionals de corfbol, on elsmillors equips sènior i júnior esdisputaran els títols de lliga.

El campió de la Copa Júniord’enguany, el CEVG jugarà per re-petir el doblet de l’any passat, ad-judicant-se també la Lliga. El seurival serà l’AEE IES Palamós.

Pel que fa a la segona divisió, elMultiópticas Isis Montcada B de-fensarà davant l’AEE IES JosepLladonosa el títol aconseguitl’any passat.

El plat fort de la jornada, però,serà la lluita per a la Lliga Nacio-nal, de la qual UFECtv(www.ufec.tv) n’oferirà propera-ment un reportatge. Els candi-dats al títol són el CEVG, actualcampió de copa, i l’AssessoriaVallparadís. Els vilanovins hi arri-ben després de derrotar en semi-finals el CK Vacarisses per 2 a 0.Per la seva banda, els egarencs hiparticiparan després de guanyara semifinals el Multiópticas IsisMontcada per 2 a 1.

El duel CEVG – Vallparadís su-posa una reedició de la final de laCopa Catalana d’enguany que es

van endur els vilanovins, 15 a 11.En canvi en els dos partits de lalliga regular han guanyat els deTerrassa.

Finalment, el CK Vacarisses i elMultiópticas Isis Montcada juga-ran per al tercer lloc de la lliga.

Per primera vegada, l’equip deVacarisses s’ha quedat fora de lafinal i no podrà, per tant, reeditarel títol que ha guanyat les darre-res sis temporades, mentre queels montcadencs hi participenper primera vegada.

Les darreres finals de la LligaCatalana es juguen a Barcelona

l'aire lliure. En total, esva mobilitzar més de170.000 persones detotes les edats.

La Festa de l'Esports'impulsa des de l'Àread'Esports de la Diputa-ció de Barcelona i hicol·laboren l'Agrupa-ció Territorial delsConsells Esportius deBarcelona i els ajunta-ments, que programeni organitzen les activi-

tats que es desenvolupen en elseu municipi amb la implicaciódel món associatiu del seu terri-tori.

Celebrada la desena Festa de l’Esportde la demarcació de Barcelona

Els millors equips sènior i júnior es reuniran al pavelló de la Mar Bella

El campionat es disputarà des de lacategoria aleví a la sènior

La Festa va organitzar prop de 1.000 activitats esportives de tota mena

JUDO

❍ Les instal·lacions del po-liesportiu Llars Mundet deBarcelona van acollir el pas-sat dissabte la segona CopaCatalunya de Kyus de judo.Aquesta competició va agru-par en tres categories a gaire-bé 100 judokes majors de 15anys i que encara no sóncinturons negres.

En categoria femenina, Ra-quel Rodríguez (Yawara) vaguanyar a -57 kg i Neus Blan-co (Bushido) a +57 kg.

Pel que fa a la categoriamasculina A (per a cinturonsmarrons), Yasmani Rodrí-guez (Condal, -66 kg), MarcLage (Bushido, -73 kg), Da-niel Martínez (La Salle Horta,-81 kg), Jonathan López(Bushido, -90 kg) i Oriol Pé-rez (La Llagosta, +90 kg) esvan penjar la medalla d’or en

aquesta segona edició de laCopa Catalunya de Kyus.

En la categoria masculinaB (per a cinturons grocs, ta-ronges, verds i blaus), AdriàMatamala (Asjuba, -60 kg),Borja Hernández (NipponPrat, -66 kg), Yanciel Rivera(Tao, -73 kg), Lasha Omiami(Montserrat, -81 kg) i Rai Da( Tao, +81 kg) van ser elsguanyadors.

La copa Catalunya de kyusproclama els nous campions

NATACIÓ AMB ALETES

❍ La piscina del CàmpingRiembau, a Platja d’Aro, aco-llirà demà i diumenge elCampionat de Catalunya denatació amb aletes. Aquestcampionat està organitzatpel Club Aquàtic Xaloc i laFederació Catalana d’Activi-tat Subaquàtiques (FECDAS).

Els clubs que hi participa-ran són el CE Mediterrani(Barcelona), el Natació perTothom (Lleida), el AE Bells-port (L’Hospitalet de Llobre-gat) i el AC Xaloc (Sant Feliude Guíxols).

El campionat es disputaràen les categories sènior, jú-nior, cadet, infantil i aleví enles següents proves: 100 me-tres escafandre, 50, 200 i 1500metres superfície, 800 metresescafandre, 100, 200, 800 me-tres superfície, relleus 4 x 100

metres i 4 x 200 metres, 25 i50 metres apnea, 400 metresescafandre, 100 i 400 metressuperfície i els relleus 4 x 100i 4 x 50.

Els millors nedadors ambaletes disputaran elcampionat de Catalunya

10 EL 9 UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA Divendres10 de juny del 2011

www.ufec.cat

EL TRIBUNAL POPULAR La dissolució d’un jurat popular per primera vegada en la història de l’Audiència Provincial de Girona ha obert lapolèmica sobre aquesta figura. Aquest cas s’afegeix al d’un altre tribunal popular que va absoldre l’indigent de Puigcerdà que va matar el seu company idesprés que a Barcelona un jurat no professional considerés que el vigilant de la família Tous no va cometre un homicidi en matar d’un tret un lladre

4

La conveniència del tribunal po-pular és discutida pels professio-nals de la justícia. La disparitat decriteris i posicionaments no evitaque els més convençuts de la sevautilitat indiquin que potser cal-dria replantejar-se el model o, finsi tot, canviar-lo. En aquest darrersector es troba el president de l’Au-diència de Girona, Fernando La-caba Sánchez, qui es defineix a simateix com un convers respectel’acceptació d’aquesta figura ja quesi en un principi es mostrava reti-cent a la seva instauració l’any1995 va acabar esdevenint-ne undefensor després d’haver realizatels primeres judicis de la provínciamitjançant aquest sistema.

El magistrat és conscient que lainstitució es veu torpedinada pertecnicismes com la necessitat quetenen els membres del jurat de fo-namentar els seus veredictes i l’o-bligatorietat dels mateixos d’arribara una majoria de vots qualificadaperquè la seva decisió sigui vàlida.A diferència d’un tribunal profes-sional, que emet sentències enbase a una majoria simple i estàconformat per tres o cinc magis-trats, el jurat popular necessita,com a mínim, set dels nou vots,perquè el seu veredicte pugui do-nar peu a una condemna o abso-lució. Malgrat la seva valoraciópositiva d’aquesta figura, el jutgeentén que sería necessari aban-donar el sistema actual –basat enel model anglosaxó integrat ex-clussivament per llecs– i adoptar unmodel escabinat en què el jurat po-pular estigués format per jutgesprofessionals i ciutadans.

El fiscal Enrique Barata es mos-tra contrari a l’ús d’aquest sistemad’enjudiciament per la manca detradició i les importants disfuncionsque es produeixen. A tall d’exem-ple, refereix com un tribunal pro-fessional disposa de tota la ins-trucció del cas durant la vista orali, per tant, té accés a les declara-cions i proves que formen part delsumari. En canvi, al jurat popular,se’l priva de tot això i l’únic ambquè compta és amb les declara-cions i proves que apareixen durantla celebració de la vista oral, de ma-nera que es pot produir la situacióque un criminal confessi els seusdelictes durant la fase d’instrucciódel cas però ho negui tot a la sala devistes. A més, Barata consideraque els advocats versats en oratò-ria i que dominen la posada en es-cena són els grans beneficiats d’a-quest sistema per la capacitat d’in-fluència que això genera.

Els tres problemes més impor-tants del tribunal popular són, se-

gons el fiscal, que li costa entendreel concepte dol eventual, el de co-autoria dels fets i els atenuants. So-bre aquests darrers, Barata posa demanifest com els advocats hananat adquirint experiència i apro-fiten la celebració del judici persol·licitar el màxim d’atenuantspossibles per aconseguir rebaixesen la condemna. Recorda que l’as-soliment d’un eximent incompleto dos atenuants pot disminuir lapena entre un i dos graus.

L’advocat Francesc Jufresa és

un ferm defensor del tribunal po-pular però indica que necessitauna important modificació enca-minada a simplificar la tramitaciód’aquests procediments i facilitar latasca del jurat aconseguint quenomés es pronuncii sobre qües-tions essencials de valoració de laprova practicada davant seu durantla vista oral. A diferència del fiscal,troba que el principal entrebanc ésla necessitat d’adaptar-se als mem-bres del tribunal utilitzant termi-nologia comprensible i fugint de la

«retòrica forense, normalment far-ragosa i encriptada».

En canvi, el lletrat Manel Mir noamaga la seva predilecció pels tri-bunals professionals en estar cons-tituïts per persones formades i re-sulta més fàcil per als adovcats re-colzar els seus arguments en tec-nicismes i fonaments del dret.

La postura de l’advocacia no ésdicotòmica i existeixen argumentsque deixen de banda les prefe-rències per sustentar-se en la su-peració de l’hermetisme de l’esta-

ment judicial. El jurista GregoriMartínez Palomé, que no oculta laseva predilecció pel tribunal pro-fessional, indica que la instauraciódel Tribunal del Jurat ha permèsque la ciutadania copsi l’adminis-tració de justícia de primerà màperò indica que podria millorar-seel sistema evitant que el tribunalhagués de prendre decisions sobreqüestions massa tècniques sobreles quals existeix abundant juris-prudència. Al respecte, indica queel cas del nadó mort de Platja d’A-ro que ha comportat la dissoluciódel tribunal a l’Audiència eviden-cia la seva tesi ja que s’ha com-provat la dificultat que té un juratpopular per establir la diferènciaentre homicidi i assassinat.

GIRONA | MARTÍ SANTIAGO

L’aplicació del tribunal popular despertarecels entre els professionals de la justícia

Els partidaris del sistema no amaguen que convindria aplicar matisos o revisar de quina manera s’hauria de pronunciar

Imatge d’arxiu de la celebració d’una vista amb el sistema de Tribunal Jurat.

DIARI DE GIRONA

La celebració de judicis amb elsistema de Tribunal del Jurat durantl’any 2010 va representar per a l’ad-ministració de justícia un cost de257.000 euros, només a Catalu-nya. D’aquest import, 140.000 eu-ros corresponien al pagament dedespeses de quilometratge, hotelsi dietes, mentre que els 117.000euros restants van utilitzar-se perpagar les indemnitzacions als can-didats.

Segons les dades facilitades pelDepartament de Justícia, els 11

membres d’un tribunal popu-lar –nou titulars i dos suplents–cobren una retribució diària de 67euros mentre que la resta de can-didats no seleccionats –un total de19–reben 33,50 euros una única ve-gada.

A això cal afegir les despeses deviatge dels candidats i per les qualssón compensats amb el pagamentde 0,078 euros per quilòmetre si esdesplacen fins a l’Audiència ambmotocicleta o 0,19 euros per qui-lòmetre si ho fan amb cotxe. No hiha dades respecte a les dietes i lesnits d’hotel.

El cas del nadó mortMitjançant aquestes dades es potarribar a la conclusió que el cas delpare acusat de matar el seu fill de 27dies a Platja d’Aro ha suposat unadespesa de 6.532,5 euros només

amb les indemnitzacions als can-didats. Cal recordar que el procés vacomençar el dimarts 31 de maigamb la selecció del jurat i va fina-litzar dimecres passat amb la dis-solució d’aquest per no haver arri-bat a un acord després de dos diesdeliberant. Això implicarà que s’ha-gi de celebrar la vista una altra ve-gada des del començament amb l’e-lecció d’un nou tribunal popular.

El fiscal Enrique Barata indicaque el cost real d’un Tribunal Juratés molt superior i comença abansd’escollir-lo ja que s’han de movi-litzar agents de policia per entregarles citacions als escollits, s’han derealitzar els qüestionaris i altreselements del procés de maneraque la dedicació dels recursos ésmolt superior per celebrar uns ju-dicis que un tribunal professionalenllestiria amb un parell o tres de

MARTÍ SANTIAGO | GIRONA

El jurat popular costa 6.000 euros a lasetmana només en indemnitzacions

A banda cal afegir-hi lesdespeses de quilometratge,les nits d’hotel i les dietesdels membres del tribunal

A FAVOR «Al principi jo non’era partidari i alimentava

les meves sospités que s’haguéstrigat 16 anys a instituir-se peròdesprés he vist que la gent estàcapacitada i ho fa bé»

EN CONTRA «Hi hadisfuncions importants, per

exemple, un tribunalprofessional té accés a tota lainstrucció d’un cas mentre que eltribunal popular només comptaamb el que es diu a la vista oral»

NEUTRAL «Sóc méspartidari del jurat

professional però si se suprimísel tribunal popular la justíciaquedaria tancada i hermètica»

EN CONTRA «Mai he sigutmassa partidari del tribunal

popular perquè els jutgesprofessionals són personesformades i pots recolzar-te mésen els fonaments del dret perexercir la teva feina»

A FAVOR «El principalbenefici és la participació

directa dels ciutadans enl’administració de justícia, elmajor obstacle, el farragósprocediment dissenyat per la lleiper tramitar i enjudiciar elsprocediments del jurat»

5

FRANCESC JUFRESAADVOCAT

MANEL MIRADVOCAT

=

GREGORI MARTÍNEZADVOCAT

FERNANDO LACABAPRESIDENT DE L’AUDIÈNCIA DE GIRONA

ENRIQUE BARATAFISCAL

5

EL DEBAT

DIVENDRES, 10 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona

COMARQUES6

21Diari de Girona | DIVENDRES, 10 DE JUNY DE 2011

COMARQUES/NECROLÒGIQUES

Membres del moviment ahir a la plaça Major.

JOAN COMALAT

El Servei Català de Trànsit (SCT)preveu que 510.000 vehicles surtinde l'àrea metropolitana de Barce-lona durant el pont de la SegonaPasqua entre les 15.00 hores d'a-quest divendres i dissabte al matí.Segons va informar el SCT, aquestany la Segona Pasqua és festiu a totCatalunya i no festa local com al-tres anys, per això preveuen que latornada es concentri durant la tar-da de dilluns.

El Servei Català de Trànsit au-gura una mobilitat semblant a ladels caps de setmana d'estiu ambdesplaçaments cap a zones costa-neres i amb retorns complicats, toti que tot dependrà de la meteoro-logia.

Les vies que registraran méstrànsit durant l'operació sortidaseran l'autopista AP-7 nord, en eltram Mollet-La Roca-Granollers;l'AP-7 sud, tram Papiol-Martorell;la N-340, tram Vendrell-Altafulla;

l'A-2, tram Martorell-Abrera, i la C-31 tram Castell i Platja d'Aro-Pala-mós. De tornada, les complica-cions es produiran a l'AP-7 nord,entre Sant Celoni i la Roca; l'AP-7sud entre Vilafranca del Penedès iMartorell; la N-340 entre Altafullai el Vendrell; l'A-2, entre Bruc i Es-parreguera; la C-32 sud entre SantPere de Ribes i Sitges, i la C-31 en-tre Castell i Platja d'Aro i Palamós.

Per millorar la fluïdesa, Trànsitinstal·larà carrils addicionals i ensentit contrari a l'habitual, a més decarrils d'incorporació, invertirà laprioritat a algunes rotondes i col·lo-carà senyalització, amb un total de150 quilòmetres amb mesures decirculació instal·lades.

Participaran 10 tècnics de Tràn-sit, un helicòpter, un avió bimotori cinc equips mòbils d'informacióviària distribuïts a les vies mésconflictives de l'operació torna-da, així com 10 equips de senya-lització amb 60 operadors.

GIRONA | EUROPA PRESS/DdG

Més de mig milió de cotxessortiran de Barcelona per la Segona Pasqua

Els «indignats» de Banyolesdebaten el seu manifest

Els acampats i «indignats» de Ba-nyoles van celebrar ahir al vespreuna nova assemblea a la plaçaMajor per debatre entre d’altrespunts la redacció d’un manifest.En l'assemblea de dissabte, elsmembres del moviment van de-batre i aprovar els mateixos puntsque prèviament s'han debatut a les

assemblees de Madrid i Barcelona,segons va informar Ràdio Banyo-les.

En alguns punts, però, per ex-emple el que fa referència al dreta l'autodeterminació, es va optarper donar-los més rellevància. Els«indignats» de Banyoles han esta-blert assemblees cada dissabte ados quarts de set de la tarda.

BANYOLES | DdG

L'assemblea comarcal del Giro-nès de la Solidaritat Catalana perla Independència (SI) que es va ce-lebrar dimecres al vespre al centrecívic Pla de Palau de Girona va es-collir a Joan Vericat i Llunell ambun 52,38% dels vots com a conse-ller nacional en representació dela comarca del Gironès. Segons vainformar ahir la formació inde-pendentista, a la plaça hi tambés'hi havien presentat David Ol-medo i Mercè Escarrà. Des de SIvan indicar que Joan Vericat ha es-tat «molt implicat en la darreracampanya municipal a Gironaciutat». Per la seva part, el nou con-seller de la formació va destacarque la seva intenció és «ser la veudels adherits del Gironès al Con-sell Nacional» que es constituirà elproper 2 de juliol i «fer el segui-ment corresponent de la tascapolítica de l'executiva nacional i elscompromisos estatutaris».

GIRONA | DdG

SI escull JoanVericat com aconseller delGironès

JOAN CODINA MINOBASHa mort als 95 anys. Era ca-

sat amb Emília Soler Codina itenia set fills, Josep, Anna M,Mercè, Jaume, Lurdes, Pere iMontserrat. Residia Amer.L’enterrament se celebraràdemà dissabte, a les 12 delmigdia, a l’església parroquiald’Amer.

EMÍLIA PUIG SOMSHa mort als 78 anys. Era ví-

dua de Josep Riera Canals i te-nia tres filles, Dolors, Montse iMarta. Residia a Anglès.L’enterrament se celebraràavui divendres, a 2/4 d’1 delmigdia, a l’església parroquiald’Anglès.

ALEIX JORDÀ i FELIUHa mort als 86 anys. Era ca-

sat amb Dolors Avellana Boa-da i tenia dos fills, Margarita iJoan. Residia a Banyoles.

L’enterrament se celebraràavui divendres, a les 4 de latarda, a l’església parroquialde Santa Maria de Banyoles.

JOSEP COLL FERRAMONERHa mort als 84 anys. Era ca-

sat amb Maria Delòs Daunis itenia un fill, Jaume. Residia aBàscara.L’enterrament se celebrarà

avui divendres, a les 4 de latarda, a l’església parroquialde Bàscara.

JAUME MIQUEL SITJESHa mort als 93 anys. Era

vidu de Josefina Cruells Cuca-rella i tenia un fill, Joan. Resi-dia a Breda. L’enterramentse celebrarà avui divendres, a2/4 d’11 del matí, a l’esglésiaparroquial de Breda.

MARIA JORDÀ PAGÈSHa mort als 87 anys. Era ví-

dua de Josep Barceló Rubirolai tenia dos fills, Jaume i Joa-quim. Residia a Caldes de Mal-avella.L’enterrament se celebrarà

avui divendres, a les 5 de latarda, a l’església parroquialde Caldes de Malavella.

JOSEP RIERA MASDEUHa mort als 91 anys. Era ca-

sat amb Glòria Sarola Angladai tenia quatre fills, Maria, Con-xita, Teresa i Felip. Residia aCamós.L’enterrament se celebrarà

demà dissabte, a les 10 delmatí, a l’església parroquial deSant Vicenç de Camós.

PEPITA PONS ARBATHa mort als 79 anys. Era ví-

dua de Ferran Juriol i Simon itenia una filla, Marta. Residiaa Girona.L’enterrament se celebrarà

avui divendres, a 2/4 de 10

del matí, a l’església parro-quial de la Mare de Déu delCarme de Girona.

ISABEL FERNÁNDEZMARTÍNEZHa mort als 83 anys, natural

d’Urraca (Almeria). Era víduade Joan Simon de la Roca. Re-sidia a Lloret de Mar. L’en-terrament se celebrarà avuidivendres, a les 4 de la tarda,a l’església parroquial de Llo-ret de Mar.

GUILLEM TEMPLE ROSSETTIHa mort als 95 anys, natural

d’Olot, on residia. Era vidud’Anna Teixidor Figueras i te-nia una filla, Magda. L’enter-rament se celebrarà avui di-vendres, a les 5 de la tarda, al’església parroquial de SantRoc d’Olot.

MANUEL RUBIO PUERTAHa mort als 87 anys, natural

d’Algesires (Cadis). Era casatamb Pilar Puell Oliver i teniados fills, Manuel i Arturo. Resi-dia a Olot. L’enterrament secelebrarà avui divendres, a les10 del matí, a la capella delcementiri d’Olot.

ENRIC LLENAS CATALÀHa mort als 81 anys. Era

solter. Residia a Palafrugell.L’enterrament se celebrarà

avui divendres, a les 10 delmatí, a l’església parroquial deSant Martí de Palafrugell.

CATALINA FERNÁNDEZVILLALOBOSHa mort als 79 anys. Era ca-

sada amb Pere Pascual Ferreri tenia una filla, Fuensanta.Residia a Torroella de Montgrí.L’enterrament se celebrarà

avui divendres, a les 12 delmigdia, a l’església parroquialde Sant Genís de Torroella deMontgrí.

AMER

ANGLÈS

CAMÓS

GIRONA

PALAFRUGELL

BREDA

TORROELLA DE MONTGRÍ

BANYOLES

BÀSCARA

CALDES DE MALAVELLA

OLOT

LLORET DE MAR

DEFUNCIONS

ANGLÈS ADELA BONMATÍ (L) La Verneda, 53 972 42 08 89ARBÚCIES NAVARRO (L) Camprodon, 22 972 86 09 06BANYOLES OMEDES Mercadal, 16 972 57 01 46BÀSCARA PAGÈS (L) Girona, 2 676 77 82 83BELLCAIRE D’EMPORDÀ BAGUÉ (9-22) (L) Ter Vell, 9 972 78 84 71BELLVER CERDANYA BETRIU (L) Av. Pere Sicart, 12 972 51 00 79BLANES PUJOL Plaça de l’Església dels Pins 972 33 04 65BORDILS DE PUIG (8-20) (L) Ctra. Palamós, 90 972 49 00 12CADAQUÉS COLOMER (L) Ctra. Port Lligat, s/n 972 25 89 32CALDES MALAVELLA FOLCH (9-22) (L) Sta. Maria, 28 691 20 72 67CAMÓS FRIGOLÉ (9-22) (L) Ctra. Camós, 37 609 07 00 14CAMPDEVÀNOL CUY (L) Estació, 7 972 73 06 51CAMPRODON PUJOL (L) València, 24 972 74 03 92CASSÀ DE LA SELVA FRIGOLA (L) Major, 1 972 46 00 18CASTELLÓ D'EMPÚRIES MARIO ALSINA (L) C/ Santa Clara, 43 972 25 00 27CELRÀ DELLONDER (8-20) (L) Aumet, 48 667 55 81 61CERVIÀ DE TER ISERN (9-21) (L) Av. Catalunya, 46 972 49 60 14COLERA REVILLA (L) Mar, 78 972 38 92 12CORÇÀ FERRARÓS (9-22) (L) Av. Costa Brava, 1 972 63 00 83EL PORT DE LA SELVA SALA (L) Mar, 8 686 51 50 94FIGUERES MANERA Joan Maragall, 4 972 50 02 95FLAÇÀ PAGÈS (8-21.30) (L) Pl. Estació, 2 972 48 81 08FORNELLS SELVA PARAROLS (9-14/16-21) (L) St. Cugat, 12 972 47 63 30

GIRONA CANAL BELLVEHI (9.15-22) M. Caldes Montbui, 53 (Palau) 972 21 21 39GARRIGA Caterina Albert, 5 972 20 71 54

LA BISBAL D'EMPORDÀ PIERA (9-20.30) (L) Av. les Voltes, 1 972 64 34 00CORTÉS (20.30-9) (L) Jaume II, 14 972 64 36 77

LA JONQUERA ESCUTIA (L) Major, 87 972 55 40 14LLAGOSTERA SAURÍ MASGRAU (L) Consellers, 28 639 64 44 26LLANÇÀ FIGA (L) Salmerón, 5 972 12 10 23LLORET DE MAR BASTÉ Camí de l'Àngel, 22 972 36 10 64L'ESCALA BALLESTA (L) Av. de Girona, 23-25 630 01 77 01MAÇANET CABRENYS DE LAS CASAS (L) Pl. Vila, 11 973 54 40 15MAÇANET SELVA RIERA (8-20.30) (L) Pg. de l'Església,16 972 85 80 71OLOT RISPAU Av. St. J. Abadesses, 6 972 26 11 22PALAFRUGELL J. SUÑER Cavallers, 48 972 30 06 92

DOMÈNECH (13.30-17) Av. Generalitat, 34 972 30 84 15MEDIR-TARRÉS (13.30-17) Sagunt, 36 972 30 00 00TENAS (13.30-17) Torroella, 50 972 30 17 66

PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70MASSANEDA Av. Llibertat, 75 972 31 45 87

PERALADA LLANTA (9-22) (L) Dr. Clos, 3 616 17 69 30PLATJA D'ARO ALMAZAN (9-22) Av. Castell d’Aro, 14 972 82 64 52

QUINTANA (9-22) Av. S'Agaró, 55 972 81 96 83SALA (9-22) Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64

PORTBOU LLANTA (L) Mar, 8 972 39 01 45

PUIGCERDÀ COFAN (L) Alfons I, 16 972 88 01 60RIBES DE FRESER RAMIS (9.30-20.30) (L) Major, 24 663 15 08 39RIPOLL SARGATAL (L) Pl. St. Eudald, 2 972 70 02 61ROSES CELRA Cap Norfeu, 47 972 45 91 59SALT MUÑOZ Pg. P.Catalans, 145 972 24 34 12ST. ANTONI CALONGE COSTA (9-13.15/16.30-9) (L) Av. Catalunya, 116 972 66 19 89

URQUIZU (13.15-16.30) Av. Catalunya, s/n 972 66 16 93ST. ESTEVE D'EN BAS SACREST (9-14/16-21) (L) Olot, 13 619 50 02 98ST. FELIU BUIXALLEU JUAN (L) Ctra. Grions, s/n. 972 86 53 23ST. FELIU GUÍXOLS SIMON València, 37 972 32 29 60ST. HILARI SACALM BROTO (L) Dr. Raventós, 1 972 86 80 98ST. JAUME LLIERCA ISAMAT (L) Major, 25 972 68 72 01ST. JOAN ABADESSES SUNYER (L) Pere Rovira, 14 972 72 01 54ST. JOAN LES FONTS ARUMÍ (9-14/16-21) (L) Ctra. Olot, 47 678 72 08 90STA. COLOMA FARNERS JOANMIQUEL SOLÀ (L) Francesc Moragas, 84 972 84 34 58STA. CRISTINA D'ARO FUENTES (9-22) (L) La Teulera, 29-31 639 26 83 90SARRIÀ DE TER ESTUDIS (8-21) Major, 56 696 81 22 86S'AGARÓ ARQUÉ (22-9) Av. Platja d'Aro, 297 972 82 29 71TORROELLA MONTGRÍ YOLANDA SÁNCHEZ (L) Pg. de Catalunya, 8 baixos 972 75 77 95

TOSSA DE MAR J. PARÉS (L) Rbla. Pau Casals, 12-20 bx.6-7 972 34 02 08VIDRERES MORÉ (L) Pau Casals, 22 972 85 05 75VILAFANT GÓMEZ (8-21) (L) Comerç, 43 616 14 26 88

FARMÀCIES DE TORN (L) localitzable

POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

22DIVENDRES, 10 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona

FUNDAT EL 1889

l jurat popular, amb les seves virtuts iels seus defectes, i amb els seus errorsi encerts igual que un tribunal profes-sional, va començar a ser qüestionatquan l’any 1997 va declarar «no cul-pable» un etarra de l’assassinat de

dos ertzaines. Feia només un any que havia entraten vigor, tot i que estava previst a Espanya en laConstitució de 1978. A Girona fa uns anys un judiciamb jurat es va haver de celebrar fins a tres vega-des. Ara, després de quatre dies de judici i tres dedeliberacions, un magistrat de l’Audiència de Giro-na ha decidit dissoldre el jurat que havia d’emetre elveredicte per la mort d’un nadó a Platja d’Aro, ambles complicacions que això comporta. El magistratja havia quedat estupefacte quan dimarts, desprésde dia i mig deliberant, el jurat havia sortit sensedeterminar la causa de la mort: no era ni assassinat,ni homicidi, ni accident. Després d’un altre dia re-units, els membres del jurat no van aconseguir lamajoria necessària per qualificar el grau de culpa-bilitat de l’acusat. A Espanya el model vigent és l’an-glosaxó o de jurat pur, format per nou membres ele-gits a través del cens. Tot i que són moltes les perso-nes reticents a formar-ne part, la majoria dels pro-fessionals de la justícia defensen la seva figura i des-taquen la capacitat dels ciutadans per assimilar laseva funció en un jurat. Els més crítics proposen untribunal mixt format per persones amb coneixe-ments jurídics i ciutadans. En qualsevol cas, des del’entrada en vigor l’any 1996, s’ha mantingut sem-pre el jurat pur. Algun dia, potser, caldria reflexio-nar-hi i, si cal, revisar-ho. També hauríem de veuresi el cost del jurat compensa la seva eficàcia. La des-pesa del judici pel nadó mort a Platja d’Aro puja asis mil euros. Per a res. I no estan els temps per llen-çar els diners inútilment, ni en la Justícia ni en capàmbit de l’administració pública.

E

EDITORIAL

El veredicte de «no culpable» per al gendre dels Tous i ladissolució del jurat que dictaminava el cas del nadómort a Platja d’Aro, i que obliga a repetir el judici, hantornat a situar en el punt de mira la institució del juratpopular, que sempre ha estat motiu de controvèrsia.

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTESDE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcialment,ni transmesa per cap tipus de mitjà, sense el permís per escrit de la direcció.

ADAPTAT A LA PROTECCIÓDE DADES PER

OpinióDiari de Girona

DdGCONSELLER DELEGAT: José Manuel VaqueroDIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime

DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel AtiénzarSUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá

EDITA DIARI DE GIRONA, S.A.

Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes(Girona), Laura Fanals (Edicions), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny).Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Publicitat: Francesc Martí. Distribució i Promocions: Enric Cullell. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV.

MERKEL I L’AUTOESTIMADELS CATALANS

AMB LA V DE BERGÉ

Jordi Serrano BlanquerRECTOR DE LA UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA (UPEC) http://jordiserrano.wordpress.com

olt es parla de la confusió que generen els mitjans decomunicació, molta informació, molt soroll, i al final nosabem què pensar de res. Us posaré un exemple d’a-quests dies. La cancellera alemanya Angela Merkel va

dir fa unes setmanes: «És important que en països com Grècia, Es-panya, Portugal la gent no es pugui jubilar abans que a Alemanya(...) No podem tenir una moneda comuna i que uns tinguin moltsdies de festa i altres molt pocs (...) Alemanya només ajudarà si elsaltres s’esforcen». D’aquí una munió d’articulistes i periodistes envan deduir que és clar, a Catalunya tenim moltes festes, treballempoc i tot el reguitzell de ximpleries que diu molta gent acomplexa-da per ser catalana i acomplexada en general davant del poder, enaquest cas del poder –que no de la intel·ligència– dels alemanys.Com que sóc llicenciat en història m’estranya molt d’entrada quecent cinquanta anys de partits i sindicats obrers alemanys facinque treballin més que els partits d’esquerres i sindicats espanyolsque han estat més anys prohibits que desenvolupant la seva tasca.

Normalment quan hom ha de portar la contrària al pensamentgeneral ha d’anar a cercar dades científiques en fonts oficials ofonts alternatives. Altres vegades, si la cosa és desgavellada, moltdesgavellada, exageradament desgavellada, la cosa encara és mésfàcil. Recorro al conegut diari trotskista La Vanguardia. On trobemles dades, no cal que busqui dades a la gran institució revolucionà-ria promaoista també coneguda com a OCDE. Deixem els horarislaborals, les hores setmanals i els dies de vacances, és només unamanera de marejar-nos. Anem a comptar les hores de treball a l’any. Resulta que a Espanya treballem 1.654 hores, a Portugal1.710, a Itàlia 1.773 i a Grècia 2.119 hores. Quantes hores treballenels alemanys? 1.390! Em temia que algú ens prenia el pel. És a dir,treballem 264 hores més que ells. Imaginem una mitjana de 40 ho-res setmanals, treballem quasi set setmanes més que ells. O dit alrevés, és com si els alemanys fessin quasi dos mesos més de vacan-ces que nosaltres. Cinc anys menys en una vida laboral de 40 anys.

Aquí podem suposar dues coses, o Merkel és una ceballota, o bého sap i llavors té prejudicis greus. Però el que trobo més incom-prensible és que ningú faci l’esforç de buscar dades reals, científi-ques abans que donar per bones les més grans animalades. Cadadia és més difícil diferenciar entre la veritat i la mentida i cada ve-gada més gent s’atreveix, per ignorància o per barra, a dir la sabate-rada més gran. I això que no hem parlat de cogombres. Recordem-nos d’aquestes coses quan en passi alguna a Catalunya. Més totxosi baixa Déu a arreglar-los.

M

Javier Cuervo

n temps d’analgèsiacom mai s’ha cone-gut no li desitjaria aningú morir entre

patiments però tampoc li nega-ria el seu dret a fer-ho. Encaraque no la vull per a mi, per alsmeus éssers estimats ni per a lamajoria de les persones que co-nec de vista, no considerariaque aquesta elecció de mortamb dolor fos indigna.

Se’ns oblida que la mort és elque ve després –«quan hi és ella,no hi som nosaltres; quan hisom nosaltres, no hi és ella»– ique la vida és la que està rela-cionada amb la dignitat i és laque cursa amb dolor, sobretotprop de les raneres.

Hi ha descobriments tan evi-dentment positius que s’incor-poren immediatament. Latransfusió de sang es va conver-tir en la solució per defecte i no-més planteja problema quan elmalalt o el familiar al comanda-ment exposen els seus escrú-pols religiosos. No seria méspràctic que hi hagués una llei iun registre per a les personesque vulguin morir amb tot el so-friment que el cos sigui capaç deproduir-los?

El Govern socialista va apro-var, en ple aldarull de la campa-nya electoral, la Llei reguladoradels drets de la persona en elprocés final de la vida, que po-pularment s’anomena «llei demort digna». Està escrita per de-fensar els professionals de la se-dació pal·liativa i igualar lescondicions de mort en tota l’Es-panya de les autonomies.

No amplia l’accés a una bonamort sense dolor a qui així lavulgui abans que li correspon-gui per vigília d’agonia. L’euta-nàsia continua estan lluny d’Es-panya, a gairebé 2.000 quilòme-tres. A Suïssa, el 85 per cent delsvotants estan a favor de mante-nir la llei que la regula i permet.

Els suïssos no tenen tanta poral desig dels sans de deslliurar-se del malalt, que tant s’esgri-meix a l’Espanya familista, comafany que la voluntat individualdel malalt d’evitar la mort ambdolor pugui exercir-se amb lli-bertat i una mica d’ajuda.

E

ANALGÈSIAI LLIBERTAT

EL JURAT POPULARTORNA A ESTAR ENEL PUNT DE MIRA

La candidatura encapçalada perJoaquim Romans va guanyar ahirles eleccions al Col·legi d’Apare-lladors, Arquitectes Tècnics i En-ginyers d’Edificació de Girona.Romans que va obtenir el suport

de 287 votants, el 53,64% del total.El seu rival a les urnes, Josep Cas-tellano, va obtenir 223 vots, el41,6% del total.

La candidatura de Romans és decontinuïtat respecte la del presi-dent sortint, Ernest Oliveras, que

ha ocupat el càrrec els darrers 8nays. Fins a 4 dels set membres dela junta de Romans ja formen partde la junta.

Un cop conegut el resultat, Ro-mans va expressar la seva volun-tat d’acostar el col·legi a tot el

col·lectiu d’aparelladors: «Som1.025 col·legiats i la junta vol cap-tar les seves inquietuds. Nosal-tres hem de fer el que ells enstraslladin». Entre els projectes quevol encarar en els propers quatreanys hi ha un major ús de les no-ves tecnologies per acostar als ar-quitectes tècnics tota la informa-ció disponible. Així mateix, vadestacar la seva intenció de «mi-lorar la formació» del col·lectiu enun temps d’«importants reptes».

GIRONA | DdG

El producte interior brutharmonitzat per habitant deCatalunya l'any 2010, mesuraten paritats de poder de compra,és un 18,7% superior a lamitjana de la UE, el que suposauna disminució de 2,1 puntspercentuals respecte al 2009.

18,7%LA DATALA TENDÈNCIALA XIFRA

DdG

Marcadors

SUPERIOR A LA MITJANAEUROPEA VA SER EL PIB

PER HABITANT ACATALUNYA EL 2010

El cost per hora treballada vadisminuir un 0,5% en el primertrimestre del present anyrespecte al mateix període de2010, segons les dadesprovisionals de l’Índex de CostLaboral Harmonitzat publicatahir per l’INE.

COSTOS LABORALS

25Diari de Girona | DIVENDRES, 10 DE JUNY DE 2011

ECONOMIA

El Fons MonetariInternacional (FMI) informa quemanté els seus plans d’elegirun nou director gerent per al30 de juny i avança que si nohi ha més de tres candidats,difondrà els seus noms lasetmana que ve.

30/06

L’FMI PREVEUNOMENAR EL SEU NOU

DIRECTOR-GERENT

El Gremi d’Estanquers de Cata-lunya ha acordat la creació d’unaPlataforma d’afectats per les con-tínues baixades dels preus del ta-bac de les grans empreses pro-ductores. Des del passat 30 d’abrils’han abaixat els preus fins en vuitocasions, fet que ha provocat ungran malestar en el sector delsestanquers que són els que hand’assumir aquestes variacions delspreus atès que disposen d’estocscomprats prèviament.

A Catalunya hi ha actualment1.776 estancs i des que es va ini-ciar aquesta guerra de preus hantingut una mitjana de pèrdues de2.680 euros cadascun. En tot Ca-talunya les pèrdues del sector delsestanquers són de 4.76 milionsd’euros, i a Girona d’uns 700.000euros.

Amb aquesta Plataforma d’a-fectats d’estanquers catalans espretén impulsar les accions ne-cessàries i reclamar a les compa-nyies tabaqueres els perjudicis

econòmics, tant en els estocs acu-mulats com en les vendes, que es-tan patint des que es va iniciaraquesta guerra de preus entre lescompanyies tabaqueres, fa pocmés d’un mes.

Segons el Gremi, «aquesta si-tuació està provocant un profundmalestar al sector minorista per-què provoca «una greu confusió al

consumidor i perquè afecta laimatge de tot un sector del qual elsestancs són els principals perju-dicats».

El 50% del sector pot tancar El Gremi d’Estanquers de Catalu-nya veu en perill la supervivènciadel sector. «A la guerra de preus,que reprodueix una situació que jaes va produir a l’any 2006, s’hiafegeix la caiguda de vendes pro-vocada per les normatives antita-bac, la poca flexibilitat normativaper vendre una àmplia gammade productes, la baixada de preusanunciada, i portada a terme, uni-lateralment per les grans multi-nacionals i la insinuació des de sec-tors del govern de l’estat d’un in-crement de la fiscalitat per suplirla baixada d’ingressos», indica elgremi en una nota. Afegeixen quela rigidesa en la distribució majo-rista, liberalitzada de dret però node fet, ha provocat un importantincrement de les pèrdues que pa-teixen els estanquers.

GIRONA | O.P.

Els estanquers gironinsperden uns 700.000 € per laguerra de preus del tabac

Denuncien que hi ha hagut 8 baixades de preus des del 30 d’abril ique han hagut d’assumir les pèrdues pels estocs comprats prèviament El nou rescat internacional que

s'està preparant per a Grècia pro-bablement totalitzarà uns 120.000milions d'euros, van dir ahir res-ponsables de l'eurozona. El mi-nistre de Finances d'Alemanya,Wolfgang Schaeuble, va dir dime-cres als parlamentaris de la coali-ció de govern del seu país queGrècia necessitava 90.000 milionsmés en un segon rescat que ob-tindria el país el 2014. Diversesfonts de la zona euro, però, han ditque aquella xifra es referia no-més a la suma total de les previs-tes pels donants oficials, la UnióEuropea i el Fons Monetari Inter-nacional, i inversors privats. Espreveu que Grècia proporcioniprop de 30.000 milions a través dela privatització d'actius estatals.

Els responsables de la UE bus-quen formes perquè el sector pri-vat participi en el rescat. La impli-cació del sector privat podria ar-ribar als 30.000 milions d'euros, fetque suposaria deixar la nova as-sistència oficial en 60.000 milionsd'euros, va dir una font. Grècia vafirmar un acord inicial de rescat de110.000 milions d'euros amb la UEi l'FMI el maig de l'any passat.

BRUSSEL·LES | ACN

El nou rescat per a Grèciapodria arribarfins als 120.000milions d'euros

El president del Banc Central Eu-ropeu (BCE), Jean-Claude Trichet,va deixar entreveure ahir una pu-jada moderada dels tipus d'interèsa la zona de l'euro el juliol. Prè-viament, el consell de govern delBCE va decidir per unanimitatmantenir aquest mes la taxa rec-tora en l'1,25 %.

El president del BCE va dir que«existeixen riscos a l'alça per al'estabilitat de preus. Per tant estàgarantida una forta vigilància».En el passat, Trichet sempre va uti-litzar aquesta expressió per indicarals mercats que l'entitat es dispo-sava a emprendre un incrementdel preu del diner al mes següent.No obstant això, Trichet tambéva dir, com altres vegades, que elBCE no està obligat a prendre unadecisió concreta, cosa que tindriamenys sentit ara en les circum-stàncies actuals.

A més, l'entitat monetària eu-ropea va fer públiques les seves úl-times projeccions macroeconò-miques de la zona de l'euro per a2011 i 2012, que realitzen analistesdel banc europeu i els bancs cen-trals nacionals amb periodicitat se-mestral.

FRANKFURT | EFE/DdG

Trichet deixaentreveure unapujada dels tipusd'interès el mesde juliol

és la facturació en venda de ta-bac a Girona entre gener i abrilLa facturació del sector a les comar-ques gironines ha disminuït un 3%respecte el primer quadrimestre del’any passat. La venda de cigarretsrepresenta la major part de la factu-ració, fins a 131 milions d’euros. Gi-rona concentra el 21% de les vendesde tabac de tot Catalunya.

146,7 MILIONS D’EUROS

LA XIFRA

Joaquim Romans

ANIOL RESCLOSA

Joaquim Romans, nou president delCol·legi d’Aparelladors de Girona

Quan caduqui un convenicol·lectiu, el termini per renovar-lo serà d'entre 12 i 18 mesos, enfunció de la seva complexitat. Aixíva explicar Valeriano Gómez, queva assegurar que el sistema d’ul-traactivitat –pròrroga automàticadels convenis– que estableix lareforma de la negociació col·lectivano perjudicarà als treballadors.Però la reforma que aprovarà l'E-xecutiu no ha agradat a ningú.

MADRID/BARCELONA | AGÈNCIES/DdG

El límit per renovar,entre 12 i 18 mesos

CONVENIS COL·LECTIUS LA SOLANA DE PALAU, S.L.El Consell d’Administració convoca els socis de laCompanyia a la Junta General que se celebrarà enel domicili social el dia 30 de juny de 2011, a les16 hores, per tractar el següent ordre del dia:1) Aprovació, si s’escau, dels Comptes Anuals del’exercici 2010.2) Aprovació, si s’escau, de la proposta d’aplica-ció del resultat de l’exercici 2010.3) Aprovació, si s’escau, de la gestió social de l’e-xercici 2010.4) Cessament de Consellers.5) Lectura i aprovació de l’Acta de la Junta, si pro-cedeix, o designació, en el seu cas, dels socis In-terventors a l’efecte.Els socis podran obtenir, de forma immediata igratuïta, els documents a sotmetre a l’aprovacióde la Junta.

Olot, 1 de juny de 2011El president del Consell, Sr. Tomàs Feliu Bassols

COMPRO ORCOMPRO OROro CatOro Cat

www.orocat.comwww.orocat.comTTTTrrrruuuuqqqquuuuiiii ggggrrrraaaatttt iiiissss

999900000000 222288882222 222299992222

PIMES / AUTÒNOMSPPRRÉÉSSTTEECCSS FFIINNSS 220000..000000 €€

TRÀMIT DIRECTE A I.C.O.TEL. 689 100 288

ASSOCIACIÓ D’EMPRESARISCASTELL-PLATJA ARO I S’AGARÓ

Platja d’Aro, 7 de juny de 2011Benvolgut soci,Per la present em complau convocar-lo a l’ASSEMBLEA GE-NERAL ORDINÀRIA que tindrà lloc a l’Hotel NM Suites el pro-per dia 27 de juny a les 20.30 hores en primera convocatòria ia les 21.00 hores en segona convocatòria el mateix dia i lloc,sota el següent:ORDRE DEL DIA1.- Informe de la Presidència.2.- Aprovació de l’estat de comptes i situació econòmica.3.- Aprovació del pressupost pel 2011.4.- Aprovació dels canvis efectuats a la junta directiva.5.- Designació de dos representants del membres assistentsper aprovar l’Acta de l’Assemblea en un termini de 10 dies a laseva celebració.6.- Precs i Preguntes.

Salvador Giraut i Cot. President.

ARO PATRIMONIAL, S.L.Se convoca a los socios de la Compañía a la JuntaGeneral que se celebrará en el domicilio social eldía 30 de junio de 2011, a las 18 horas, para tra-tar el siguiente orden del día:1) Aprobación, si procede, de las Cuentas Anua-les del ejercicio 2010.2) Aprobación, si procede, de la propuesta de apli-cación del resultado del ejercicio 2010.3) Aprobación, si procede, de la gestión social delejercicio 2010.4) Cese y nombramiento de Administradores de laSociedad.5) Redacción, lectura y, en su caso, aprobacióndel Acta de la Junta.Los socios podrán obtener, de forma inmediata ygratuita, los documentos a someter a la aproba-ción de la Junta.

Platja d’Aro, a 27 de mayo de 2011El administrador único, D. José Carrera Castro

UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA www.ufec.cat

ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES43È CAMPIONAT CATALUNYA 2011.NATACIÓ AMB ALETES11-12/06/11. PLATJA D’ARO

AUTOMOBILISME24È RAL·LI CIUTAT DE GIRONA11-12/06/11. GIRONA

ESPORT ADAPTAT3R OPEN MEMORIAL SANTI SILVAS8-12/06/11. OLOT

GOLFCIRCUIT TON GOLFSTABLEFORD OBERT11/06/11. PLATJA D'ARO

MOTOCICLISMECAMPIONAT DE CATALUNYA ICAMPIONAT D''ESPANYA DE TRIALCLÀSSIQUES12/06/11. RIPOLL

NATACIÓIII CAMPIONAT PROVINCIAL GIRONIABSOLUT - SEMIFINALS. WP GEIEG-FIGUERES11/06/11. BANYOLES

PÀDELCIRCUIT CATALÀ. OR6-11/06/11. EMPURIABRAVA

AGENDA

32DIVENDRES, 10 DE JUNY DE 2011 | Diari de Girona

ESPORTSUFEC

L’estany de Banyoles va acollir elpassat cap de setmana el Campio-nat de Catalunya de rem en bancmòbil, que va servir també a tècnicsi esportistes per preparar els pro-pers Campionats d’Espanya. Pelque fa a la classificació per clubs, lacompetició va anar molt igualadaen el medaller entre el Club Nàu-tic Amposta i el Club Natació Ba-nyoles fins a les últimes màne- gues, on el Club Nàutic Amposta vaaconseguir distanciar-se del seuperseguidor i, per sisè any conse-cutiu, es va proclamar campió  deCatalunya amb un total de 15 me-dalles d’or. El Banyoles va ser segonamb 11 ors i el Reial Club Nàutic deTarragona va ser tercer amb 7 ors,els mateixos que va obtenir el Clubde Rem Tortosa. No obstant això, ladiferència en medalles d’argent

va donar el tercer lloc al club de Tar-ragona.

Aquest any en el lliurament depremis es va fer una sèrie de reco-neixements a dues persones delmón del rem per la seva exemplartrajectòria. Un d’ells va ser per a Si-nuhé Pérez, remer en actiu i pre-sident del Barcelona Club de Rem,pels seus 30 anys consecutius par-ticipant en Campionats d’Espa-nya. L’altre reconeixement va serper a Pere Estarriola per la seva tra-jectòria com a president del comitèestatal d’àrbitres i que aquest anyha deixat. Així mateix, des de la Fe-deració Catalana de rem s’ha vol-gut reconèixer el treball de Paco Pazal capdavant del Club Nàutic Am-posta, càrrec que aquest any deixadesprés de molt anys de dedicacióque han permès que el club d’Am-posta sigui avui en dia una refe-rència del rem estatal.

El Club Nàutic Ampostaguanya el campionatcatalà en banc mòbil

REM

La final de la segona LligaCatalana de Ponis arriba aquest capde setmana a les instal·lacions delParc Eqüestre les Deus, a la localitatgironina de Porqueres, on esreuniran els millors genets iamazones de Catalunya de ladisciplina. Els guanyadors finals esdecidiran sumant els dos millorsresultats de la lliga i els puntsobtinguts a la final en les tresdisciplines: salt d’obstacles, domaclàssica i CCE.

Hípica Tot a punt pera la final de la LligaCatalana de Ponis

Després de la disputa de la pri-mera Jornada de Copes Catala-nes d’handbol, celebrada el darrercap de setmana a Bellvei, demà i di-umenge se celebrarà la segonaJornada a Bordils, que suposarà lafi de la temporada 2010-2011 pelquè fa a les competicions oficials. La demarcació del Gironès viuràdos dies d’handbol de primer ni-vell, on es disputaran un total detretze finals, entre les que desta-quen les de la Copa Catalunya Sè-nior Gonzalo Usero tant en cate-goria masculina com femenina.Les jornades començaran tots dosdies a les 9.30 h del matí en ses-sions de matí i tarda. Tots els par-tits tindran lloc al Pavelló Blanc iVerd de Bordils. Aquest serà un

magnífic punt i final a la tempo-rada oficial de la Federació cata-lana d’Handbol. Les finals de Copadonaran pas al primer Campionatde Catalunya d’Handbol Platja,que engegarà el proper cap desetmana.

Bordils acull la segonaJornada de Copes CatalanesHANDBOL

El Pitch & Putt Castelló Empu-riabrava de Castelló d’Empúriesacollirà demà i diumenge el 15èCampionat de Catalunya Absolutde pitch & putt. En total, hi parti-ciparan cent vuit jugadors i juga-dores. Setze d’ells s’han classificatper al Rànquing Català de la Fe-deració Catalana de Pitch & Putt, ila resta provenen de la fase prèviajugada el cap de setmana anterioral mateix camp, on hi van prendrepart un total de 296 participants. Lacompetició, de la qual UFECtv(www.ufec.tv) n’oferirà propera-ment un reportatge, es jugarà a untotal de quatre voltes (72 forats)amb un tall entre demà i diumen-ge que farà que només els millorsjuguin la darrera jornada.

Català absolut aCastelló amb elsmillors jugadorsbuscant el títol

PITCH&PUTT

Les instal·lacions del Tipi Parkde Santa Cristina d'Aro van acollir elpassat cap de setmana el Campio-nat de Catalunya per equips 2011,amb 12 equips masculins i 5 equi-ps femenins de tota Catalunya. Sotala direcció de Manu Gómez, es va-ren poder veure grans partits. Elcampió en categoria masculina vaser el potent equip del Malibú Es-portiu de Sabadell, format per IvanFlores, Seti Herrero, Iker Pajares, En-ric Creus, Dani Bericat i Albert Co-dina, en derrotar a la final l'equip delNick Esports de Barcelona, format

per Dani Quian, Dani Ramirez, JoseLuis Hevia, David Febrer i Albert Ro-bleda, per un contundent 5 a 0. Ensemifinals, varen derrotar, respec-tivament, els equips del Club TenisSabadell i CN Sant Andreu de Bar-celona. En la categoria femenina, l’e-quip guanyador va ser el Can MèlichClub, format per Patricia Piñol,BetSado i Andrea Locke, que va derro-tar en la lligueta l’Esportiu Rocafortde Barcelona, format per Anna Ven-tura, Celine Valee i Regina Tanner,que van quedar segones, i al CN Sa-badell, format per Angels De Bunes,Marta Cirera, Rosa Pascual i NuriaPacheco.

El Malibú i el Can Mèlich,campions catalans per equipsESQUAIX