Cooperació Internacional i Ajuda Humanitària

Cooperació Internacional:

- Política de cooperació i d'ajuda humanitària regulada.

- La UE té competències compartides: Competències per

desplegar accions i una política comuna.

- Política de desenvolupament: Objectiu , és erradicar la pobresa, tenint en compte el desenvolupament sostenible.

- L'actuació de la UE es bassa en el Concens Europeu per al Desenvolupament signat al 2005 pels estats menbres.

L'acció de la UE

L'acció de la UE es centra en tres zones geogràfiques: Àfrica, Àsia i Amèrica llatina

Instruments que financen l'accio de la UE

Els instruments que financen l'acció de la UE són:

- El fons de desenvolupament :Instrument principal per a l'ajuda i la cooperació al desenvolupament i té com a objectiu reduir la pobresa i contribuir al desenvolupament econòmic , social i cultural dels països.

- Instruments de finançament de la cooperació al desenvolupament: L'objectiu és erradicar la pobresa mitjançant la democràcia, el bon govern i el respecte dels drets humans.

- Instrument financer de veïnatge i partenaritat: Dona suport al desenvolupament d'una àrea de prosperitat i de bones relacions de veïnatge entre la UE i els països “socis”.

Principal proveedor d'ajuda humanitària al món

La UE és el principal proveedor d'ajuda humanitaria i està present en totes les zones de conflicte al món:

- Iraq

- Afganistan

- Territoris palestins

- Distintes zones d'Àfrica

- La UE disposa d'un presupost de 11200 milios € per al periode 2007-2013. El presupost anual de la UE en ajuda humanitaria és de 700 milions €.

Ajuda humanitaria enviada per la UE

L'ajuda enviada per la UE, és enviada en forma de:

- Financiacions.

- Subministre de béns i serveis.

- Asistència tècnica per a poder fer front en condicions d'emergència.

.

P O L I T I C A C O M E R C I A L C O M U N A D E L A U N I Ó

E U R O P E A

• P o l i t i c a c o m e r c i a l c o m u n a d e l a U E : c o n c e n t r a m é s d e 2 0 % d e l c o m e r ç m u n d i a l . L a D i r e c c i ó G e n e r a l d e C o m e r çd e l a C o m i s s i ó E u r o p e a é s r e s p o n s a b l e d ’ i m p l e m e n t a r l a p o l í t i c a c o m e r c i a l c o m u n a

• T é t r e s d i m e n s i o n s :

- M u l t i l a t e r a l : d a v a n t d e l l ’ O M C i n e g o c i a c i o n s c o m e r c i a l sm u n d i a l s d e l a R o n d a d e D o h a .

- B i l a t e r a l : m i t j a n ç a n t a c o r d s d e l l i u r e c o m e r ç a m b a l t r e sb l o c s c o m e r c i a l s , m e r c o s u r …

- U n i l a t e r a l : e s t a b l i m e n t d e c o n d i c i o n s a m b p a ï s o s t e r c e r s

O B J E C T I U S D E L A P O L Í T I C A C O M E R C I A L :

- M a n t e n i r e l s m e r c a t s o b e r t s , m i t j a n ç a n t l a s u p r e s s i óp r o g r e s s i v a d e l e s r e s t r i c c i o n s a l s i n t e r c a n v i si n t e r n a c i o n a l s i l a r e d u c c i ó d e l e s b a r r e r e s a r a n z e l à r i e s .

- G a r a n t i r l e s n o r m e s i n t e r n a c i o n a l s p e r a u n c o m e r ç j u s t .

- A p l i c a r l a l e g i s l a c i ó d e m a n e r a o b j e c t i v a i t r a n s p a r e n t .

- G a r a n t i r e l r e s p e c t e a l e s r e g l e s d e l ’ O M C .

- D o n a r s u p o r t a l s p a ï s o s i r e g i o n s e n d e s e n v o l u p a m e n tm i t j a n ç a n t a c o r d s b i l a t e r a l s p e r t a l d ’ i n t e g r a r - l o s a l c o m e r ç m u n d i a l .

E L S A C O R D S D E L A U N I Ó E U R O P E A

A c o r d s d e l a U E a m b p a ï s o s t e r c e r s , p o d e n s e r r e c í p r o c so n o r e c í p r o c s .

- R e c i p r o c s : s ó n a q u e l l s e n e l s q u a l s l e s r e l a c i o n ss ' e s t a b l e i x e n s o b r e u n a b a s e d ' e q u i l i b r i , a m b c o n c e s s i o n sr e c í p r o q u e s p e r a m b d u e s p a r t s .

- N o r e c í p r o c s : s ó n a q u e l l s e n e l s q u a l s l e s r e l a c i o n ss ' e s t a b l e i x e n a m b l ' o b j e c t i u d e f a c i l i t a r l e s e x p o r t a c i o n s d e p a ï s o s l a s i t u a c i ó d e l s q u a l s d e m e n o r d e s e n v o l u p a m e n tj u s t i f i c a u n t r a c t e e s p e c i a l , s e n s e q u e e s b u s q u i p e r t a n tl ' e q u i l i b r i e n l e s c o n c e s s i o n s d e l e s p a r t s d e l ' a c o r d .

P o l í t i c a M u l t i l a t e r a l

- E l p r i n c i p a l f ò r u m o n s ' e s t a b l e i x e n l e s r e g l e s d e l s i s t e m a m u l t i l a t e r a l d e c o m e r ç é s l ' O r g a n i t z a c i óM u n d i a l d e C o m e r ç , i n s t i t u c i ó c r e a d a p e r l ' A c o r d d e M a r r a k e c h , i q u e d e s d e 1 9 9 5 r e c u l l e l t e s t i m o n i d e l ' A c o r d G e n e r a l s o b r e A r a n z e l s D u a n e r s i C o m e r ç d e 1 9 4 7 e n l a d e f e n s a d ' u n s i s t e m a c o m e r c i a l m é s l l i u r e , t r a n s p a r e n t i m u l t i l a t e r a l .

N e g o c i a c i o n s b i l a t e r a l s d e c o m e r ç

- L a U E h a a s s e n y a l a t q u e e s t à i n t e r e s s a d a a t a n c a ra c o r d s d e l l i u r e c o m e r ç a m b d o s g r u p s . U n é s l a C o m u n i t a t A n d i n a c o n s t i t u ï d a p e r B o l í v i a , C o l ò m b i a , E q u a d o r , i P e r ú , i u n a l t r e é s e l M e r c a t C o m úC e n t r e a m e r i c à .

L a U E h a c e l e b r a t a c o r d s d e c o o p e r a c i ó a m b M è x i c i X i l e , i e s t à e n n e g o c i a c i o n s p e r a l a l i b e r a l i t z a c i ó d e l c o m e r ç a m b e l M e r c o s u r .

P o l i t i c a U n i l a t e r a l d e l a U E

- E n l e s r e l a c i o n s i n t e r n a c i o n a l s p e r a c t e j u r í d i c u n i l a t e r a l , s ’ e n t e n , u n a m a n i f e s t a c i ó d e v o l u n t a t d ' u n s o l s u b j e c t e d e l d r e t i n t e r n a c i o n a l , é s a d i r , e l sa c o r d s d e c o o p e r a c i ó n o s ó n n i m é s n i m e n y s q u e a c t e s u n i l a t e r a l s d e l a U n i ó E u r o p e a c a p a C e n t r e a m è r i c a

R e q u i s i t s p e r a q u e u n p a ï s f o r m e p a r t d e l a U E :

- P r i m e r e l p a ï s t é q u e f o r m a r p a r t d e l c o n t i n e n t e u r o p e u

- E s t é q u e c o m p r o m e t r e a c o m p l i r d i v e r s e s m e t e s d e c a r a c t e r p o l í t i c , s o c i a l , e c o n ó m i c . . .

- T e q u e s e r u n g o v e r n d e m ó c r a t a

- T a m b é e s t é q u e c o m p r o m e t r e a d o n a r d r e t s i g u a l s a l c i u t a d a n s i a l a r e s t a d ' e u r o p e u s i v i g i l a r e l s i n t e r e s o s d e l ' e u r o z o n a .

P o l i t i c a a g r í c o l a c o m u n a ( P A C )

- L a P A C s e m p r e h a e s t a t o b j e c t e d e f o r t e sc o n t r o v e r s i e s , p e r d u e s r a o n s : e l s e l e v a t s c o s t o s d e l a p o l í t i c a a g r í c o l a h a n d e s e q u i l i b r a t e l s p r e s u p o s t o se u r o p e u s i d ' a l t r a b a n d a e l s c o n s u m i d o r s i n t e r n s c o m e l st e r c e r s p a ï s o s h a n r e c l a m a t e l c e s s a m e n t d ' u np r o t e c c i o n i s m e q u e m a n t é e l p r e u d e l s p r o d u c t e sa g r í c o l e s a r t i f i c i a l m e n t e l e v a t s . L a P A C e r a l a c l a u d e l m e r c a t c o m ú q u a n e s v a p o s a r e n m a r x a e l 1 9 5 8 , j a q u e e r a p e r i o d e d e p o s t g u e r r a i h i h a v i a e s c a s s e t a td ' a l i m e n t s .

O b j e c t i u s d e l a P A C :- E s t a b i l i t z a r e l m e r c a t- G a r a n t i r a l s p a g e s o s u n n i v e l l d e v i d a j u s t- I n c r e m e n t a r l a p r o d u c t i v i t a t d e l ' a g r i c u l t u r a

- L a P A C a s o f r i t r e f o r m e s d e s d e e l s e u i n i c i , j a q u e l a p o b l a c i ó n o t r e b a l l a t a n t e n l ' a g r i c u l t u r a , r e f o r m e s :- R e d u i r e l p r e s u p o s t d e l a U E q u e e s d e s t i n a a l ' a g r i c u l t u r a- A b o l i r e l s p r e u s d ' i n t e r v e n c i ó d e p r o d u c t e s c l a u- I m p u l s a r e l d e s e n v o l u p a m e n t r u r a l- S u b s t i t u i r e l s p a g a m e n t s a l a p r o d u c c i ó p e r p a g a m e n t sd i r e c t e s- R e d u i r l a p r o t e c c i ó a r a n z e l à n i a

E n l ' a c t u a l i t a t l a U E p e r m o d e r n i t z a r l ' a g r i c u l t u r a i f e r - l a c o m p e t i t i v a e n e l s m e r c a t s m u n d i a l s p r o m o u :

- M é t o d e s d e p r o d u c c i ó r e s p e c t u o s o s a m b e l m e d i a m b i e n t

- D i v e r s i t a t e n l e s f o r m e s d ' a g r i c u l t u r a , v a r i e t a t d e p r o d u c t e s i d e s e n v o l u p a m e n t r u r a l

- S i m p l i c i t a t e n l a p o l í t i c a a g r í c o l a i r e p a r t i m e n t d e r e s p o n s a b i l i t a t se n t r e e l s E s t a t s m e m b r e s

- M a j o r s e g u r e t a t i q u a l i t a t d ' a l i m e n t s

V i d e o d e l a P A C

E n l ' a c t u a l i t a t l a U E p e r m o d e r n i t z a r l ' a g r i c u l t u r a i f e r - l a c o m p e t i t i v a e n e l s m e r c a t s m u n d i a l s p r o m o u :

- M é t o d e s d e p r o d u c c i ó r e s p e c t u o s o s a m b e l m e d ia m b i e n t

- D i v e r s i t a t e n l e s f o r m e s d ' a g r i c u l t u r a , v a r i e t a t d e p r o d u c t e s i d e s e n v o l u p a m e n t r u r a l

- S i m p l i c i t a t e n l a p o l í t i c a a g r í c o l a i r e p a r t i m e n t d e r e s p o n s a b i l i t a t s e n t r e e l s E s t a t s m e m b r e s

- M a j o r s e g u r e t a t i q u a l i t a t d ' a l i m e n t s

V i d e o d e l a P A C

LA POLÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT COMUNA (PESC)

La Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) és una de les dues plataformes o mitjans d'actuació en què s'estructura l'Acció Exterior (AE) de la Unió Europea.

La política exterior i de seguretat comuna abasta potencialment tots els àmbits de la política exterior i de les relacions internacionals

(s'exceptuen els específicament subjectes a altres polítiques comunes), així com totes les relatives a la seguretat de la Unió, inclosa una política comuna de seguretat i defensa (PCSD) que podrà conduir a una defensa

comuna.

La política exterior i de seguretat comuna està dirigida per l'Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, càrrec en l'actualitat posseït per la socialista britànica Caterhine Ashton

Primera estratègia de seguretat

El desembre de 2003 el Consell Europeu reunit a Brussel·les va aprovar la proposta que contenia la primera Estratègia Europea de Seguretat. El document adoptat es proposava identificar els principals reptes als quals havia d'enfrontar-Europa en els pròxims anys, entre els quals destaquen el terrorisme, el crim organitzat de dimensió transfronterera i la viabilitat dels "estats fallits", com amenaces de primer ordre a la seguretat del continent i que requereixen d'un tractament coordinat a escala europea.

També s'establien els objectius concrets que havien d'arribar la Unió i els seus estats membres per confrontar adequadament a un entorn mundial canviant, i per tant sovint inestable .

Situació actual

Ha resultat de complexa activació en l’ámbit comú, malgrat haver estat una de les àrees que primer es va perseguir unificar en els inicis de la construcció europea .

No obstant això, el rellançament exterior que es va produir primer a Maastricht, i posteriorment a Amsterdam, aconseguint la matèria de la defensa, ha procurat gestionar-se, especialment en aquest darrer punt, amb la màxima cautela i un alt grau de discreció, intentant no aixecar susceptibilitats nacionals ni mediàtiques en països on l'opinió pública o sectors d'influència són particularment reticents, com és el cas del Regne Unit o Irlanda. .

Alguns dels casos de les missions armades que va dur a terme la Unió Europea son a la franja de Gaza (vigilància fronterera), la República Democràtica del Congo (supervisió electoral civil i de

seguretat), els Balcans (on va succeir a l'OTAN en les seves funcions de supervisió de reconstrucció i seguretat), etc ...

FRANJA DE GAZA FRANJA DE GAZA BALCANS BALCANS

De moment la PESC ha experimentat un desenvolupament desigual en funció de les àrees geogràfiques i dels diferents moments polítics. La regla de la unanimitat que regeix per a les decisions més rellevants fa molt difícil arribar a acords de pes en les matèries més sensibles o que més divisions d'enfocament comporten. Així, assumptes de la màxima importància global, com són les guerres a l'Afganistan o a l'Iraq, continuen avui en dia vedades a l'acció comuna europea per raó de la distància que enfronta les diferents perspectives i sensibilitats nacionals al respecte.

FINFIN