CULTURAENERGETICA

02/Editorial 03/A fons: El mercat energètic i econòmic de la biomassa forestal. 12/Entrevista: Javier Díaz, president d'Avebiom. 14/Innovació: Projectes europeus per a consolidar el

sector de la biomassa forestal. 16/Innovació: El projecte ELFOCAT. 18/Punts de vista: Pere Navarro i Mireia Codina, Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. David Pizá, Gerent d’Aplicacions Energètiques de la Fusta, SL ENERBIO. Albert Casas, ISVED, SL – domòtica i biomassa.

23/Projectes: Pavelló Castell d'en Planes, Vic (Osona). 24/Equipaments educatius, Terrassa (Vallès Occidental). 26/Granja hotel restaurant La Riba, Vilanova de Sau (Osona). 27/La Casa del Bosc, Oficines Consorci Forestal de Catalunya, Santa Coloma de Farners (La Selva). 28/Masia d'allotjament rural, Lladurs (Solsonès). 29/Residència d'avis, Solsona (Solsonès). 30/Serradora Boix, Puig-reig (Berguedà).

31/Embotits La Selva, Campllong (Girona).

Número 180Juny 2012

El mercat emergentde la biomassa forestal

Editorial 2

Editorial

La biomassa forestal és un recurs energètic que té molt de futur davant seu. El context socioeconòmic actual cada cop posa més en valor els recursos autòctons, ja que si s’aprofiten, a banda de contribuir a diversificar el sistema energètic i a reduir la dependència exterior, s’afavoreix la dinàmica empresarial, la creació d'ocupació local i la competitivitat de sectors econòmics i productius emergents. La utilització de la biomassa forestal, tant per a usos elèctrics com, sobretot, tèrmics, s'apunta, doncs, com una de les vies per avançar en aquesta línia i així ho corroboren els diversos informes prospectius i els plans d'acció estratègica elabo-rats a la Unió Europea. El document provisional del Pla de l'energia i canvi climàtic de Catalunya (PECAC) 2012-2020 (actualment en elaboració) també assenyala que aquest recurs guanyarà importància en els propers anys, fins al punt que l'any 2020 contribuirà amb més del 16,6% en el total d'energia primària procedent de fonts reno-vables. D'aquesta manera, la biomassa forestal i agrícola passarà a ser la segona font energètica renovable, per darrera només de l'energia eòlica i per davant, fins i tot, de l'energia hidràulica. L'abundància de recursos forestals a Catalunya -la superfície arbrada supera el milió d'hectàrees- constitueix el gran valor per poder plantejar una estratègia efectiva i sostenible d'aprofitament energètic a llarg termini, la qual també tindrà efectes molt positius en l’activitat de les zones rurals, així com en millorar la gestió forestal i reduir el risc d'incendi. A mesura que surti més a compte obtenir energia amb aquest recurs renovable enlloc de fer-ho amb combustibles d'origen fòssil, i que el cost de les cal-deres es vagi equiparant a les convencionals, l'extracció i recollida esdevindrà també més rendible. Perquè això sigui possible, el mateix PECAC planteja un conjunt de propostes d'actuació encaminades a promoure una nova política forestal que tingui com un dels seus eixos vertebradors l’aprofitament energètic dels boscos, i que quedi reflectida en el nou Pla territorial forestal de Catalunya. Sigui com sigui, el desenvolupament del mercat de la biomassa sembla que guanyarà importància com a oportunitat de negoci per a dinamitzar l’economia i crear llocs de treball, com ja va quedar demostrat el passat mes de febrer durant la cele-bració, a Vic, de la primera Fira de Biomassa Forestal de Catalunya. Aquest esdeveni-ment va ser un punt de trobada i d'intercanvi de coneixement entre els professionals del sector i un espai comercial on les empreses van poder presentar les seves últimes novetats i ofertes en matèria de productes i serveis relacionats amb la biomassa, a més d'acollir activitats dirigides a fomentar el debat tècnic, divulgar experiències reals i donar a conèixer els progressos tecnològics més actuals. A mesura, doncs, que augmenti la rendibilitat econòmica dels projectes, millori el règim retributiu de les energies renovables i es redueixi la volatilitat dels preus de sub-ministrament de la matèria primera, el mercat d'aquest recurs energètic anirà creixent i consolidant un sector empresarial i econòmic que té, en les fonts renovables, un clar exponent de futur.

CULTURA ENERGÈTICA

Directora de la publicació MAITE MASIÀ I AYALA

Redacció ANTONI PARIS - SOCIOAMBIENTAL.CAT

Tècnic responsable ANTONI CAMPANYA

Maquetació ESTUDILOGO

Fotografia qUIM MILLA

Disseny OxIGEN COMUNICACIó GRÀFICA

Impressió ESTUDILOGO

Dipòsit legal B-49122-2008

ISSN ISSN 2013-2360 (EDICIó IMPRESA)ISSN 2013-7621 (EDICIó DIGITAL)

Institut Català d’EnergiaDEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓCarrer Pamplona, 113 3a. planta08018 BarcelonaTelèfon 93 622 05 00 Fax 93 622 05 01difusio@icaen.gencat.catwww.gencat.cat/icaen L’Institut Català d’Energia no subscriu necessàriament les opinions manifestades als articles signats que es publiquen a Cultura Energètica. S’autoritzarà la reproducció d’informacions aparegudes en aquest periòdic prèvia sol·licitud per escrit.

ACCEDEIX A LA COL·LECCIÓCULTURA ENERGÈTICA

3 A fons

Davant la creixent dependència de l'energia importada a Europa, la biomassa forestal constitueix una alternativa de primer ordre a l'hora de promoure noves polítiques basades en fomentar les fonts renovables locals. L'augment del preu dels combustibles fòssils i les tendències de canvi que s'apunten en l'escenari energètic global, està posant encara en més valor aquests recursos, tant des del punt de vista energètic com econòmic. L'èxit de la primera Fira de Biomassa Forestal de Catalunya, celebrada el passat mes de febrer a Vic, n'és un bon indicador.

El mercat emergent de la biomassa forestal

La crisi econòmica actual està posant en valor recursos naturals que eren pocs rendibles, en èpoques anteriors de preus baixos dels combustibles fòssils, malgrat el potencial energètic i els avantatges ambientals que tenien. Un d'aquests recursos és la biomassa forestal, l’apro-fitament tèrmic i/o elèctric de la qual contribueix, a més, a dinamitzar l’activitat i la competitivitat de diferents sectors empresarials emergents.La biomassa aporta actualment més de la meitat de l'energia renovable que es consumeix a la Unió Europea i satisfà entorn del 4% de la demanda del sector energètic. El Pla d'acció de la Comissió Europea en l'àmbit de la biomassa plan-teja precisament potenciar aquest sector com una de les alternatives per avançar en la reducció de la dependència exterior. L'any 2010, l'energia primària que pro-cedia de biomassa sòlida va representar

82,2 milions de tep, la generació de calor va ser de 59 milions de tep i la producció d'electricitat de 67 TWh (EurObserv'ER, novembre 2011). El Consell Europeu d'Energia Renovable (EREC) preveu que la biomassa aporti entre 236 i 255 Mtep l’any 2030, la qual cosa significa un aug-ment de fins al 201% respecte la quota de mercat que té actualment.L’informe Rethinking 2050: a 100% Renewable Energy Vision for the Europe-an Union de l’EREC fins i tot considera possible que el 2050 es pugui cobrir la demanda energètica amb fonts d’energia renovable, i que la biomassa sigui l’ener-gia que aporti un percentatge més elevat, amb 359 milions de tep anuals (sobre un consum total previst de 1.004 Mtep). Tot i que la densitat energètica de la biomassa és inferior a la dels combustibles fòssils, l’aprofitament d’aquest recurs ajudarà, doncs, a reduir el consum de petroli.

A fons

A fons 4

Sector en procés d'expansióEl Plan de energías renovables 2011-2020 del Govern espa-nyol estima que el potencial total disponible de biomassa no industrial (d’origen forestal i agrícola) és de 88,7 milions de tones anuals, amb una capacitat energètica de 17,3 milions de tep anuals i una producció d'electricitat de l'1,4% del total de l'Estat. El consum actual és només d’uns 8 milions de tones (un 9% del volum disponible), i l’objectiu del Plan és arribar als 18 milions de tones l’any 2020 (20%), si bé cal dir que la biomassa ha estat l'única tecnologia de règim especial que ha vist reduïts els seus objectius en aquest pla respecte l'anterior malgrat aquest potencial elevat i que, per tant, els objectius del Plan 2005-2010 han quedat lluny de quedar assolits (fins ara, només el 40,5%). En tot cas, es tracta d’un sector encara incipient, però que anirà incrementant la seva presència al mercat de les fonts renovables a mesura que es potenciïn els vincles entre els productors de biomassa i el sector energètic, millorin les tecno-logies d’aprofitament i tendeixin a l’alça els preus dels com-bustibles fòssils. Aquestes previsions, l’emergència d’àmbits empresarials i professionals que eren pràcticament inexistents uns anys enrere (subministradors de calderes, instal·ladors, enginyeries...), i la creació en els darrers anys d’organitzacions empresarials que agrupen productors, distribuïdors i fabricants d’equips -com és el cas de l’Asociación para la ValorizaciónEnergética de la Biomasa (AVEBIOM) i l’Associació d’Empreses Productores de Pèl·let (APROPELLET)-, posen de manifest que

el mercat estatal de la biomassa amb finalitats energètiques està en ple procés d'expansió i diversificació i tindrà un paper econòmic rellevant a mitjà i llarg termini. El mercat de la biomassa català també està experimentant un creixement significatiu. Mentre que l'aprofitament per a usos tèrmics l’any 2005 es limitava fonamentalment a la implantació de calderes en el sector industrial -que utilitzaven residus o subproductes d’indústries-, des d’aleshores ençà hi ha hagut un creixement significatiu del nombre d’instal·lacions i de la po-tència instal·lada (sobretot de calderes i estufes) en els sectors domèstic, municipal i terciari. La biomassa s’està començant a utilitzar igualment com a combustible en xarxes de distribució de calor (district heating) d’edificis d’habitatges i equipaments, especialment en zones rurals que disposen de prou recursos forestals locals per abastir-se, de manera que el transport i la distribució del combustible representa un cost molt baix en comparació amb el que succeeix en el cas dels d'origen fòssil.

El tractament mecànic-biològic inclou la separació de les fraccions selectives, la digestió anaeròbia per a produir biogàs i el compostatge. La generació de biogàs va representar el 2,6% del total de residus municipals (107.800 tones).

Evolució de la producció d'energia primària a partir de biomassa sòli-da a la Unió Europea (2000-2010)

52,4 52,5 53,258,4

61,4 63,1 65,3 67,7

79,373,4

70,6

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010*

Dades en tones equivalents de petroliEurostat per als anys 2000-2008 i EurObserv’ER per al 2010.

*Estimació

Rànquing de producció d'energia primària total i per habitant a partir de biomassa sòlida a la Unió Europea

Finlàndia

Suècia

Letònia

Estònia

Àustria

Lituània

Dinamarca

Eslovènia

Portugal

RepúblicaTxeca

1,435

0,985

0,773

0,689

0,541

0,301

0,299

0,279

0,243

0,199

2009 2010*

Alemanya 11,217 12,230

França ** 9,368 10,481

Suècia 8,621 9,202

Finlàndia 6,473 7,680

Polònia 5,190 5,865

Espanya 4,494 4,751

Àustria 4,097 4,529

Romania 3,838 3,583

Itàlia 2,760 3,019

Portugal 2,856 2,582

Unió Europea 73,430 79,318*Estimació** Departaments francesos d’ultramar no inclosos. EurObserv’ER 2011.

Dades en tones equivalents de petroli

Estella procedent de biomassa forestal

5 A fons

Abundància de recursos forestals i agrícoles

El principal valor de futur és l'abun-dància de recursos a Catalunya, ja que hi ha uns 2 milions d’hectàrees de superfí-cie forestal, de les quals 1,3 milions cor-responen a superfície arbrada. Les dades del Departament d’Agricultura, Rama-deria i Pesca, Alimentació i Medi Natural assenyalen que cada any l’increment del volum aparent dels boscos és de 3,5 milions de metres cúbics, de manera que la quantitat de biomassa per a usos energètics que s'extreu dels boscos és encara molt baixa en comparació amb el potencial que té. Segons l'estudi Estima-ción potencial de los distintos tipos de biomasa en España, de l'Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía, aquest potencial se situa en els més de 9 milions de tones anuals, una quantitat que aportaria entorn d'1,3 milions de tep d'energia.

A aquest benefici energètic, cal sumar el fet que el foment del mercat de la biomassa té també una incidència molt positiva en el desenvolupament de les zones rurals i la fixació de la població, així com en la millora de la gestió forestal i la reducció del risc d'incendi. És, a més, una forma d’energia que cada territori pot gestionar d'acord amb les seves necessitats i prioritats, malgrat la certa dependència que hi ha de l’estacionalitat (creixement i desenvolupament de cada espècie). D'altra banda, i atès que el cost econòmic de la neteja dels boscos de tota la matèria orgànica acumulada ha estat sempre un factor limitant de l'aprofita-ment energètic, a mesura que surti més a compte obtenir energia amb aquest recurs renovable local enlloc de fer-ho amb altres tipus de combustibles i que el cost de les calderes de biomassa es vagi equiparant a les convencionals, l'extracció i recollida esdevindrà també més rendible.

Tot sembla indicar, doncs, que el desen-volupament de la biomassa guanyarà im-portància com a oportunitat de negoci per a la dinamització de l’economia i la creació de llocs de treball. Una dinàmica positiva que repercutirà, per tant, en el sector primari (productors agrícoles, forestals i ramaders), així com en les indústries agroalimentàries i de la fusta, les quals trobaran un context més satisfactori per donar sortida a alguns dels seus residus equiparables als forestals i agrícoles. Aquestes indústries energèti-ques locals es fonamentaran, així mateix, en un elevat grau de desenvolupament tecnològic quant a la diversitat de siste-mes i equips de transformació i generació. L'augment de la rendibilitat econòmica dels projectes –sempre que millori el règim retributiu- i la reducció de la volatilitat dels preus de subministrament de la matèria primera, seran factors que tindran una influència decisiva sobre el comportament del mercat.

LA CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS AMB BIOMASSA

En el procés de qualificació energètica d'un edifici, la variable que condiciona el resultat obtingut és el CO2/m

2/any que es preveu que emetrà l’edifici en règim d’explotació normal. Aquesta quantitat de CO2 es compara amb la que emet un edifici igual. quan el comportament d’un edifici és millor si es compara amb el comportament de l’edifici estàndard, la qualificació energètica també és millor. Així, la qualificació energètica d’un edifici residencial depèn bàsicament del disseny arquitectònic que tingui, de l'envolupant (o pell) i de les instal·lacions tèrmiques per a produir aigua calenta sanitària i climatització. L’envolupant de l’edifici

afecta la demanda i limita la quantitat d’energia que cal per a arribar a les con-dicions de confort desitjades; quan millor és el disseny, menys energia cal per a mantenir el confort. A major eficiència, les emissions de CO

2 també es veuen reduïdes. En aquest sentit, la biomassa és un valor afegit, ja que les emissions associades a la producció d’ACS i de calefacció es considera que són zero, cosa que afa-voreix la qualificació global de l’edifici, ja que la resta de components (refrigeració i enllumenat en edificis no residencials) acostumen a tenir menys incidència sobre la qualificació global.

Estella procedent de biomassa forestal

Caldera de biomassa de l'Escola Bressol Moisès de Terrassa

A fons 6

Evolució del percentatge d'aportació al PIB de cada tecnologia al conjunt de l'Estat espanyol (2015-2020)

Impacte econòmic positiu i creació d'ocupacióA hores d'ara, i en termes de producte interior brut (PIB), l'Estudio del impacto macro económico de las energías reno-vables en España, elaborat per l'Asociación de Productores de Energías Renovables (APPA), assenyala que l'impacte de la biomassa l'any 2010 va ser de 1.089,2 milions d'euros, dels quals 702,9 van ser directes i els 386,3 restants induïts. Segons dades de l'Estudio del impacto económico de las energías re-novables, elaborat per l’IDAE, l'impacte directe en termes reals sobre el PIB l'any 2009 (base 2010) de la biomassa elèctrica va ser superior als 557,8 milions d'euros, si bé aquest valor es va mantenir constant durant el període 2005-2009, en tant que l'impacte de la biomassa tèrmica va ser de 48,9 milions d'eu-ros. Si es complissin els objectius definits en el Plan de energías renovables 2011-2020 de l’Estat espanyol, l’aportació al PIB del sector de la biomassa per a generar electricitat seria de 349,9 milions per a l'any 2015 i de 456,5 milions per al 2020. En el cas de la biomassa tèrmica, aquest impacte de futur seria de 54,9 milions i 87,5 milions, respectivament (2015 i 2020).

3,3% 0,6%2,5%0,6%

0,3%

24,6%

1,0%

2,7%

24,2%

0,3%

31,8%

5,8%1,3%2015

4,0% 0,9%3,5%

0,7%0,4%

21,0%

2,0%

1,1%

26,2%

0,6%

29,0%

9,2%1,4%2020

Biocarburants

Biogàs

Biomassa elèctrica

Biomassa tèrmica

Residus sòlids urbans

Eòlica

Geotèrmia i altres energiesde l’ambient

Hidroelèctrica règim especial

Hidroelèctrica règim ordinari

Marina

Solar fotovoltaica

Solar termoelèctrica

Solar tèrmica

Font: Evolución del impacto económico

de las energías renovables. IDAE.

Producció d'estelles a la Serradora Boix (Puig-Reig)

7 A fons

Segons un estudi realitzat per Analistas Financieros Interna-cionales (AFI) per a l’APPA (Asociación de Productores de Energías Renovables), en el qual s’analitza detalladament el balanç econòmic per a l’Estat espanyol de les instal·lacions de producció elèctrica amb biomassa i biogàs, els beneficis socioeconòmics de les plantes de biomassa forestal i agrícola en funcionament arriben als 45,9 milions d'euros, mentre que els beneficis de les plantes en projecte seran de 72,1 milions d'euros. En total, tenint en compte les plantes en fun-cionament i les projectades, es calcula un balanç econòmic positiu de 118 milions d’euros. En l’aportació fiscal agregada, l’estudi té en compte les aportacions per IRPF directes i indirectes, les cotitzacions socials, l’aportació de l’IVA derivat de la venda d’energia, l’aportació de l’IVA derivat de la inversió (6,6 M€), i l’apor-tació per IBI, IAE, ICIO i llicències. També té en compte l'es-talvi per incendis evitats (cost de l'extinció i la recuperació posterior dels sòls), l'estalvi per prestacions per desocupació (es té en compte el volum anual de persones que treballen en activitats de construcció, operació i manteniment de les plantes actuals), i l'estalvi d'emissions de CO2 per la substitu-ció dels combustibles fòssils.

Balanç econòmic a les plantes en projecte

Aportació fiscal agregada: 402,6 milions d’euros

Estalvi per incendis evitats: 245 milions d’euros

Estalvi en prestacions per desocupació evitades: 76,9 milions d’euros

Estalvi per emissions de CO2 evitades: 43,4 milions d’euros

Aportació total: 767,8 milions d’euros

Prima efectiva: 695,7 milions d’euros

BALANÇ ECONÒMIC POSITIU: 72,1 milions d’euros

Beneficis socioeconòmics de les plantes de biomassa a l'Estat espanyol

Balanç econòmic a les plantes en funcionament

Aportació fiscal agregada: 93,6 milions d’euros

Estalvi per incendis evitats: 52,7 milions d’euros

Estalvi en prestacions per desocupacióevitades: 23,9 milions d’euros

Estalvi per emissions de CO2 evitades: 14,1 milions d’euros

Aportació total: 184,4 milions d’euros

Prima efectiva: 138,5 milions d’euros

BALANÇ ECONÒMIC POSITIU: 45,9 milions d’euros

Plantes en funcionament Plantes en projecte

Beneficis fiscals, socials i mediambientals (E) 184.422.642 767.846.285

Prima efectiva (E) 138.486.714(a) 695.727.502(b)

BALANÇ FINAL (E) 45.935.928 72.118.782

Camió transportant troncs destinats a usos energètics

Font: Estudi realitzat per APPA i AFI

En termes d'ocupació, aquesta dinamització del sector de la biomassa forestal i agrícola també contribuirà a crear llocs de treball. L'estudi Empleo generado en el sector de las energías renovables, elaborat per ISTAS-CCOO per a l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energia (IDAE), estima que actu-alment el nombre de persones ocupades directament és d'unes 3.200, un 4,5% del nombre total de llocs de treball en l'àmbit de les energies renovables, i de 2.800 de manera indirecta. La xifra d'ocupació directa i indirecta associada a la biomassa es preveu que l'any 2020 arribi fins gairebé els 8.100 llocs, un 4% dels llocs totals del sector de les renovables. Avançar cap a aquest escenari requereix, no obstant, vèncer alguns obstacles que limiten l'expansió del sector de la bio-

massa, tot i l'elevat nombre de projectes en tràmit i promoció a Catalunya, principalment d'empreses dels sectors energètic i de la fusta. Les principals barreres amb què es troba actualment el sector són la suspensió temporal dels incentius econòmics a les noves instal·lacions de producció elèctrica en règim especial, la garantia de subministrament i l'estructura de la propietat forestal complexa (amb un elevat nombre de petits propietaris privats), la dificultat en el finançament dels projectes, la incertesa jurídica per als promotors degut a nombrosos canvis en la legislació, i els procediments administratius i d'interconnexió elèctrica que han de seguir els promotors dels projectes.

Instal·lacions de biomassa subvencionades i executades a Catalunya 2006-2010

92 92

2006

164

256

2007

234

490

2008

334

824

2009

286

1.110

2010

TOTAL EXECUTADES

ACUMULAT EXECUTADES

En els darrers cinc anys s’han executat a Catalunya més d’un miler d’instal·lacions de biomassa per a usos tèrmics en diversos àmbits (domèstic,industrial, municipal i terciari), que sumen una potència d’uns 85 MW tèrmics i que han estat subvencionades en les convocatòries d’ajut de l’ICAEN per a instal·lacions d’energies renovables. Pel que fa als usos elèctrics, hi ha tres centrals de biomas-sa en funcionament, que totalitzen una potència de 4,5 MW i consumeixen 32.000 tones de biomassa l’any. A més, hi ha dues plantes en construcció, sis projectes disposen ja de l’autorització administrativa i dos més es troben en procés de tràmit. En total, la potència de tots aquests projectes suma 74,8 MW i el seu consum de biomassa és de 720.000 tones, als quals cal afegir-hi els de diferents iniciatives que es tro-ben també en diferents estadis d'execució.

Font: Institut Català d'Energia

Residusrenovables

7,2%

Solar tèrmica4,7%

A fons 8

Caldera de biomassa de la Serradora Boix (Puig-reig)

Segona font renovable l'any 2020La promoció dels projectes de biomassa és especialment complexa a causa de la dificultat de garantir a llarg termini el combustible necessari per al funcionament de la planta tant en preu com en quantitat -en contrast amb altres tecnologies d’energies renovables com la solar o l’eòlica, que disposen

d’un recurs gratuït i que no cal recollir ni tractar-, per la qual cosa cal un marc fiscal i econòmic favorable que permeti vèncer aquests obstacles. Fins i tot, amb un règim econòmic (RD 661/2007, vigent fins l’aplicació del RDL 1-2012), el ritme d’implantació d’aquesta tecnologia ha estat molt inferior al previst.

Previsió del consum d'energia primària amb renovables l’any 2020 a Catalunyai increment previst del consum d’energia primària d’origen renovable (2012-2020)

Eòlica28,3%

Hidràulica13,1%

Biomassa forestal i agrícola16,6%

Biogàs5,4%

Bioetanol1,8%

Biodièsel10,3%

Bioquerosè1,9%

Residusrenovables

7,2%

Solar tèrmica4,7%

Solar fotovoltaica3,2%

Solar termoelèctrica7,6%

Eòlica35,5%

Hidràulica4,0%

Biomassa forestal i agrícola18,9%

Biogàs5,6%

Bioetanol1,3%

Biodièsel8,3%

Bioquerosè2,5%

Residusrenovables

4,5%

Solar tèrmica5,7%

Solar fotovoltaica3,5%

Solar termoelèctrica10,4%

Font: Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020

Consum d'energia primària amb

fonts d'energia renovable (ktep)

Font d'energia renovable Any 2009 Any 2020 Increment

Solar tèrmica 18,4 178,2 159,8

Solar fotovoltaica 24,1 121,8 97,7

Solar termoelèctrica 0 290,3 290,3

Eòlica 78,5 1.074,7 996,2

Hidràulica 383,5 496,1 112,6

Biomassa forestal i agrícola 102,8 631,9 529,1

Biogàs 45,5 203,2 157,7

Bioetanol 31,7 67,2 35,5

Biodièsel 162,6 391 228,4

Bioquerosè 0 70,3 70,3

Residus renovables 146,4 272,6 126,2

TOTAL renovables 993,5 3.797,3 2.803,8

Consum d'energia primària d'origen renovable a Catalunya (2009/2020)

Font: Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020

En tot cas, la biomassa forestal i agrícola va aportar l'any 2009 al sistema energètic català 102,8 ktep al consum d'ener-gia primària procedent de fonts renovables, un 10,3% del total. El document provisional del Pla de l'energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC, actualment en elaboració) apunta que aquest recurs guanyarà importància en els propers anys fins al punt que l'any 2020 hi contribuirà amb 631,9 ktep (un 16,6% del total), una xifra que representarà un increment de 529,1 ktep respecte a la de 2009. D'aquesta manera, la biomas-sa forestal i agrícola passarà a ser la segona font energètica re-novable en consum total d'energia primària, per darrera només de l'energia eòlica i per davant fins i tot de l'energia hidràulica. En xifres de producció elèctrica i de consum final, aquests 631,9 ktep de representarien 407,6 ktep i 224,3 ktep, respecti-vament. Això no obstant, les aplicacions més esteses d'aquesta biomassa continuaran sent fonamentalment per a usos tèrmics, ja que tenen un rendiment energètic molt més elevat que la generació elèctrica.

9 A fons

Caldera de biomassa de la Serradora Boix (Puig-reig)

Perquè això sigui possible, el mateix PECAC planteja un se-guit de propostes d'actuació encaminades a fer de la biomassa forestal i agrícola un recurs renovable de primer ordre, sempre que es promogui una nova política forestal que tingui com un dels seus eixos vertebradors l’aprofitament energètic dels boscos, i que quedi reflectida en el nou Pla territorial forestal de Catalunya. Entre aquestes propostes, hi ha implantar mecanis-mes que permetin als promotors públics i privats de projectes disposar de més garanties quant al subministrament; impulsar el cooperativisme forestal, fomentant la creació d’associacions de propietaris que gestionin de manera unificada quantitats

CERCADOR D’EMPRESES DEL SECTOR DE LA BIOMASSA

L'Institut Català d'Energia, mitjançant la seva pàgina web, posa a l'abast d'empreses, organismes i persones interessa-des en trobar informació del sector de la biomassa per a usos tèrmics l'eina Cercador d'empreses del sector de la biomassa per a usos tèrmics. S'hi poden trobar contactes d'empreses especialitzades per desenvolupar projectes i instal·lacions, i inclou diferents tipus de productes i serveis que ofereixen les empreses subministradores d’equips, enginyeries, consul-tories, instal·ladores i subministradores de biocombustibles sòlids.En aquesta primera versió del cercador es recullen els pro-ductes i les empreses de les quals té coneixement l’Institut Català d'Energia, si bé el directori està obert a altres empre-ses que ofereixin serveis i productes i que actuïn al mercat català.Per sol·licitar més informació del directori, incloure-hi una nova empresa o actualitzar les dades de l'empresa en cas de formar-ne part, només cal posar-se en contacte amb l'ICAEN a través de la pàgina http://aplicacions.icaen.cat/biomassa.

A fons 10

Biomassa forestal per a usos energètics

importants de fusta; fomentar l’ús de maquinària forestal per a millorar-ne la viabilitat econòmica; promoure la regulació i normalització dels combustibles de biomassa, tant per a usos domèstics com per a usos industrials; adaptar la normativa d’emissions a les instal·lacions de biomassa per garantir que l’evolució d'aquest recurs per a usos tèrmics no contribueixi a empitjorar la qualitat de l'aire urbà; donar suport i analitzar els cultius energètics llenyosos de creixement ràpid; i promoure la creació d’associacions o clústers específics per tal d’aprofitar sinergies i tirar endavant les iniciatives de projectes.

11 Internacional

PRIMERA FIRA DE BIOMASSA FORESTAL A CATALUNYA

El passat mes de febrer, va tenir lloc a Vic la primera Fira de Biomassa Forestal de Catalunya, que va néixer per im-pulsar l'ús d'aquesta energia i convertir-se principalment en punt de trobada i d'intercanvi de coneixement entre els professionals del sector. El nombre d'expositors va superar la seixantena, amb una superfície contractada d'uns 1.200 m2. Durant els tres dies que va durar la Fira hi van assistir més de 10.000 visitants. La Fira, a més de ser un espai comer-cial on les empreses van poder presentar les seves últimes novetats i ofertes en matèria de productes i serveis relacio-nats amb la biomassa, també va acollir altres activitats dirigides a fomentar el debat tècnic, divulgar experiències reals i donar a conèixer els darrers progressos tecnològics, com les jornades tècniques “La biomassa forestal per a usos tèrmics: una realitat a Catalunya” i “Eines per al desenvolupament del sector dels biocom-bustibles forestals”; visites a instal·lacions en funcionament, com les del Pavelló d'Esports de Vic i el supermercat Esclat de Malla; o demostracions de productes i serveis empresarials. En l’organització hi van participar la Generalitat de Catalunya -a través de la Direcció General de Medi Natural i el Centre de la Propietat Forestal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Alimentació i Medi Natural, i de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) del Departament d’Empresa i Ocupació-, l’Ajuntament de Vic, el Consell Comar-cal d’Osona i el Consell Comarcal de la Selva.

Per a més informació i per a consultar les ponències de les jornades: www.firabio-massa.cat

11 A fons

Com a alcalde de Vic em sento orgu-llós d’haver promogut la primera edició de la Fira de Biomassa Forestal de Catalunya a la nostra ciutat, que va tenir una alta participació tant pel que fa a expositors com a visitants i que va superar totes les expectatives.Catalunya és un país amb una gran superfície boscosa i, apostar per aquest nou sistema energètic, permet aprofitar-la com a recurs. A la vegada, l’explotació de la biomassa forestal contribueix a fer disminuir els incendis i, així, els territoris es mantenen en equilibri. A Catalunya, la biomassa és una font d’energia que encara es troba en fase d’expansió, però el recurs de

què es disposa és abundant: hi ha 2 milions d’hectàrees de superfície forestal, de les quals 1,3 milions cor-responen a superfície arbrada. A més, l’inventari forestal del Servei de Gestió Forestal calcula que cada any l’incre-ment del volum aparent dels boscos és de 3,5 milions de metres cúbics. La biomassa es troba en un punt emergent i l’èxit de la fira ho va demos-trar. No obstant, és important buscar nous espais de debat i reflexió entorn del sector amb l’objectiu d’avançar i, alhora, conscienciar la ciutadania d’aquest recurs natural.

Josep M. Vila d’AbadalAlcalde de Vic

Entrevista

Javier Díaz

Entrevista 12

L'augment del preu del petroli i l'excessiva dependència d'Eu-ropa d'aquest recurs exigeix que s’introdueixin canvis en les polítiques i estratègies dels governs pel que fa a l'aprofitament de les fonts d'energia renovable. quin paper pot tenir la bio-massa en aquest escenari? No hi ha dubte que la situació s'està complicant cada dia que passa, doncs la gran volatilitat i l'alça contínua dels preus dels combustibles derivats del petroli i del gas són un gran proble-ma per als països que no tenen aquests recursos disponibles com a propis. Si a això hi afegim la incertesa sobre la durada de les reserves mundials d'aquests combustibles fòssils, es genera una preocupació que obliga a anar cercant solucions que facin els països més independents. És aquí on la biomassa pot tenir un paper molt important, atès que té presència a tots els territoris, en major o menor mesura, i això fa que l’apro-fitament energètic comporti, en molts casos, una alternativa eficaç per desenganxar-se dels combustibles fòssils.A més, el gran avantatge de la biomassa és que es tracta d’un combustible de qualitat i renovable, i també una font molt bona per a generar ocupació i riquesa. A diferència del que succeeix amb els combustibles fòssils, l'ocupació i el valor afegit es ge-neren localment i això és molt interessant per als governs que, de passada, rebaixen les emissions de CO2, amb la qual cosa tot són avantatges.

I des del punt de vista ambiental i de gestió de les masses forestals?Fa temps que diem que l'aprofitament sostenible de la biomas-sa forestal és quelcom molt positiu per a les nostres munta-nyes, doncs als avantatges merament econòmics -gràcies al fet que aquests aprofitaments de biomassa forestal repercutei-xen de manera important en generar i mantenir rendes i ocupa-ció a les zones rurals-, cal afegir-n’hi altres com la rebaixa del risc d'incendis a causa de l'extracció de combustible.Ara com ara, hi ha un problema de rendibilitat de les munta-nyes a causa de la gran desproporció entre el creixement de les masses i els aprofitaments, que poques vegades superen el 35%. O sigui que, amb un creixement que supera els 50 milions de metres cúbics, és poc freqüent l’any en què es talen més de 17-18 milions de metres cúbics, i això fa que, en moltes zones, la densitat de les masses superi àmpliament el que poden suportar en el seu terreny. I què es pot dir dels incendis, ja que amb tant combustible a les muntanyes es fa impossible apagar-los amb eficàcia. Els incendis són cada vegada més virulents i difícils de sufocar.

President d'Avebiom.

Alguns experts creuen que la biomassa serà l'energia eòlica del futur pel que fa a capacitat de generació i importància en la producció global mitjançant fonts renovables. Hi està d'acord?No crec que sigui una comparació encertada. L’energia eòlica i la produïda amb la biomassa tenen moltes diferències, i potser la més important sigui que la biomassa és pot gestionar i l’eòlica no. De tota manera, i dit això, pel que fa a la capacitat de produir energia amb biomassa, no hi ha dubte que aquesta té un recorregut molt gran i que té l'avantatge que no només podem produir energia elèctrica, sinó també tèrmica. Aquest ús és clarament el més eficient i que té més projecció; cal tenir en compte que més del 47% de l'energia que consu-mim a Europa és energia tèrmica, per la qual cosa la biomassa té molt a dir-hi, ja que és competitiva en preu i qualitat, i aporta el mateix confort que altres combustibles.

Espanya se situa actualment en sisè lloc a Europa en la pro-ducció d'energia primària quant a biomassa forestal i agrícola, amb uns 4.700 Mtep anuals. quin creieu que és el potencial real del país?No m'atreveixo a posar una xifra, però cal tenir molt clar que el potencial d'Espanya és enorme. Tenim una gran superfície fo-restal, amb creixements molt superiors als d’altres països com els del nord d'Europa, que ens superen abastament en l'apro-fitament de la biomassa ja que han entès abans que la solució d'utilitzar la biomassa per a generar energia és fiable i bona.En aquest sentit, han tingut polítics valents que en el seu mo-ment van saber prendre les mesures adequades perquè això succeís, superant les pressions dels lobbies de les elèctriques i dels combustibles fòssils, cosa que no està passant a l’Estat espanyol. Encara hi ha moltes pressions en contra de les ener-gies renovables i sorgeixen massa problemes i traves perquè l’ús energètic de la biomassa s'estengui i ens desenganxi, en un percentatge important, dels combustibles fòssils.

Javier Díaz quins són, en general, els factors que actualment limiten que es desenvolupi plenament? quins aspectes, sobretot legals i fiscals, caldria millorar perquè la biomassa exploti tot aquest potencial en els propers anys?En primer lloc, el desconeixement. Ningú demanda el que no coneix, i això que sembla un tema sense importància és la base del problema, doncs si tota la societat sabés què es pot fer amb la biomassa, les coses serien diferents. A més, no sembla adequat que la instal·lació d'equips per a l'energia tèrmica, com les calderes de biomassa, estigui al mateix nivell d'ajudes que la instal·lació de calderes de gas, la qual cosa implica desconcert per als usuaris que veuen com se subven-cionen els equips que consumeixen gas fòssil, mal anomenat natural, amb l'argument que no contamina i és molt més net.Tampoc és lògic que les calderes de biomassa i la biomassa com a combustible tinguin el mateix IVA (18%) que les calderes de gas, de gasoil i dels combustibles fòssils. Per aquest motiu, hem demanat al govern que rebaixi l'IVA de la biomassa i de les calderes al 8% -o, el que és el mateix, a un IVA reduït-, per a fomentar-ne el desenvolupament i millorar la competitivitat respecte els combustibles fòssils. quant a la generació d'energia elèctrica, estem en un moment molt complicat a causa de la promulgació del RDL 1/2012, que paralitza el Registre de preassignació i la percepció de primes per a les noves instal·lacions d'energies renovables de manera indefinida. Per aquest motiu, tenim una aturada sense pers-pectives de solució, que està causant grans pèrdues i deses-peració a tots els sectors implicats, com el sector forestal, el de cultius energètics, els fabricants d'equips, els promotors i tots els que estan a la cadena de valor de la generació elèctri-ca amb biomassa.Aquesta mesura és un error estratègic de gran magnitud ja que, enlloc de fomentar l'estalvi, el que provocarà és més atur i més importacions de petroli i gas, i continuaran sortint ingents quantitats de divises amb destinació a l’Aràbia Saudita, Veneçuela, Algèria i altres països que s’estan fregant les mans per l'ampliació del seu negoci que aquesta mesura els propor-ciona; la poca vista dels nostres polítics queda palesa i clara amb aquesta mesura, que ens farà perdre un temps preciós i, sobretot, milers i milers de llocs de treball i rendes.

Pel que fa als aspectes tecnològics, quines millores caldria introduir perquè els equips siguin cada vegada més compe-titius, tant des del punt de vista econòmic com d'eficiència energètica?El desenvolupament dels equips de generació tèrmica i elèc-trica es troba en uns nivells realment alts, i cada dia es treballa per aconseguir millors qualitats, prestacions i rendiments; això

fa que la competitivitat respecte els combustibles fòssils millori de manera contínua i ens faci ser optimistes amb vista al futur, doncs un sector com el de la biomassa per a usos energètics necessita aquesta competitivitat per a mantenir un desenvolu-pament sostingut i, alhora, sostenible.Actualment s’està treballant a fons en el tema de les emissions de partícules, ja que la instal·lació de calderes de biomassa en zones urbanes requereix equips que siguin més respectuosos amb la normativa, arribant ja en aquests moments a nivells d'emissió molt per sota dels que estableixen aquestes normes.

Els objectius estatals amb relació a la biomassa que planteja-va l'anterior pla d'energies renovables del govern espanyol no s'han aconseguit. Creu que els objectius plantejats en el nou pla seguiran el mateix camí?Evidentment que, pel que fa a la generació d'electricitat amb biomassa, no es complirà. L’aturada produïda per l'entrada en vigor del RDL 1/2012 fa molt difícil la consecució dels objectius marcats en el Plan de Energías Renovables aprovat per l'an-terior govern. No crec que sigui així pel que fa a la biomassa tèrmica, doncs el desenvolupament que està tenint és realment bo i, si totes les administracions s’ho prenen seriosament, se-gur que aconseguirem no solament complir els objectius, sinó que es poden superar de manera important.

Malgrat la lentitud amb la qual està evolucionant l'aprofita-ment de la biomassa, està emergint un nou sector econòmic i empresarial que pot contribuir a consolidar el mercat i a crear llocs de treball en l’anomenada "economia verda". La Fira de Biomassa Forestal, celebrada a Vic, és un bon exemple. Com valora aquest potencial en qualitat de president d'Avebiom?Jo crec que la gran onada que s'està creant entorn de la utilització de la biomassa és imparable i això em fa ser opti-mista, doncs l'evolució que està tenint el sector és ara molt més sòlida i està basada en empreses serioses i solvents, amb personal altament qualificat i amb una gran capacitat d'arribar al mercat i de competir molt bé amb els combustibles fòssils. Si unim aquesta bona capacitació de les nostres empreses al fet que cada dia són més coneguts els avantatges de la bio-massa, tenim un futur molt prometedor. Tal com m’agrada dir quan m’ho pregunten, “cada nou usuari de biomassa és un nou apòstol que posa un gran interès en divulgar-ne les bondats”.Esdeveniments com el que es va celebrar a Vic, demostren la gran sensibilitat d'algunes administracions regionals i locals, que van tenint molt clar quin és el camí a seguir. I, com deia abans, la divulgació és molt important i cal arribar a la població en general perquè es coneguin els enormes avantatges que ens proporciona la biomassa.

13 Entrevista

Si s'uneix la bona capacitació de les empreses al fet que cada dia són més coneguts els avantatges de la biomassa, el futur és molt prometedor

Innovació Projectes europeus per a consolidar el sector de la biomassa forestal

L’Associació Catalana de Municipis, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Consorci Forestal de Catalunya, la Federació d’Empresaris Instal·ladors de Catalunya i la consul-toria qnorm van posar en marxa l'any 2009 el projecte Innobio-massa, una estratègia integrada per a avançar en consolidar el sector de la biomassa tèrmica com a font d’ocupació. Innobio-massa estava subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a projectes innovadors. Tot i que va finalitzar la seva activitat a final de 2011, el pro-jecte ha permès promoure diverses actuacions dirigides, d'una banda, a posar de relleu els avantatges econòmics, socials i ambientals de l'aprofitament energètic de la biomassa i, de l'altra, a consolidar l'activitat silvícola, la cohesió social, la cre-ació d'ocupació i el desenvolupament local de les zones rurals del país. Entre aquestes actuacions, destaquen els estudis de disponibilitat de biomassa i demanda energètica del Gironès, el Montnegre i Corredor, l'Anoia, el Solsonès, la Noguera, la Ribera d'Ebre i el Priorat, a més de diagnosis municipals i plans d'acció comarcals. Cal remarcar també l'estudi que identifica els nínxols de mercat i els perfils professionals en el sector de la biomassa forestal a Catalunya. Tots aquests documents estan disponibles al web del projecte, encara actiu: http://www.fores-tal.cat/innobiomassa. En el marc del projecte, també s'ha ampliat i actualitzat l'Ob-servatori de la biomassa, un espai web creat pel Consorci Fo-restal de Catalunya amb la col·laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) que s’emmarca en una iniciativa

Article elaborat amb la col·laboració de Pere Navarro, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Innovació 14

L'aprofitament energètic de la biomassa forestal i la consolidació del sector com a font emergent d'ocupació són també objecte d'interès de diver-sos projectes europeus en què hi participen acti-vament organitzacions i institucions catalanes. El projecte Innobiomassa, recentment finalitzat, el Wood E3, PROFORBIOMED, el Rok-For o el Bio-mass Trade Centre II en són els exemples prin-cipals. Els resultats d’aquests projectes posen de manifest el potencial econòmic i empresarial del sector forestal, així com la capacitat d'implantar un model de gestió més sostenible per a produir energia a partir de la biomassa forestal.

europea anterior anomenada InnovaBosc i ampliat en el context del projecte INNObiomassa durant el 2011. L'Observatori reu-neix i facilita informació tècnica, actualitzada i especialitzada, a més d'experiències reals, sobre la biomassa forestal primària, també des del punt de vista energètic i de creació d'ocupació associada. Es manté també actiu el bloc informatiu Infobiomas-sa desenvolupat des del CTFC amb recolzament de la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, en què s'hi poden trobar recursos i notícies sobre el sector. Aquest espai informatiu va canviar durant el 2011 gràcies al projecte INNObiomassa ampliant seccions i afegint-ne de noves, i apor-tant informació referent a l’aprofitament i producció de biomas-sa forestal en l’àmbit de Catalunya. Cooperació entre el sector de la fusta i l’energèticAmb l'objectiu d'actuar específicament en l'àmbit territorial de la zona mediterrània, s'ha impulsat el projecte Wood E3 - Acti-vation wood energy, dissenyat per a presentar solucions favo-rables i possibilitats per a obtenir i utilitzar biomassa de fusta, i en què hi participa el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. El projecte forma part del programa MED cofinançat per l’ERDF, i la seva prioritat és millorar la competitivitat i el desenvolupa-ment regional sostenible. Entre les línies d'actuació destaquen el fet de promoure l’ús de la biomassa forestal com una font d’energia sostenible i renovable, fomentar la gestió forestal responsable i el desenvolupament de la indústria de la fusta des del punt de vista social, econòmic i ambiental, i incrementar la cooperació entre la indústria de la fusta i el sector de l’energia. El projecte, a través de la seva pàgina web, ofereix també diversos recursos i aplicacions, entre els quals destaquen una base de dades que recull una sèrie de lleis, projectes recents, exemples pràctics, contactes i altres informacions que poden ajudar els professionals del sector, i una calcula-dora d'emissions de CO2 dels treballs forestals per a obtenir biocombustibles, incloent-hi el transport, la transformació de la biomassa, la gestió i altres operacions relacionades. Aquesta eina s’ha ideat des de Catalunya mitjançant el CTFC i l’empresa EMC projectes. Catalunya també està representada en el projecte europeu Rok-FOR pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (líder regional), la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida i la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat. Aquesta iniciativa té com a objectiu crear una "regió de coneixement" en

15 Innovació

el sector forestal mitjançant la col·laboració de sis regions euro-pees d'Alemanya, Croàcia-Sèrbia, França, Finlàndia i Espanya (Catalunya i el País Basc) en matèria d'aprofitament sostenible dels recursos forestals. El projecte se centra en tres mercats líders per a la mobilització de productes forestals com: la bio-energia, la química verda i la construcció sostenible. El juny de 2011 va tenir lloc a Barcelona una de les jornades estratègiques del projecte, sota el títol de "Gestió forestal sostenible com a font proveïdora en bioenergia, construcció sostenible i química verda", una de les conclusions de la qual va ser la necessitat de promoure accions d’obertura de mercat per a la bioenergia en el sector industrial. La conferència final del projecte tindrà lloc el proper desembre de 2012 a Brussel·les.

Foment del comerç de biomassa forestalEn un altre àmbit d'actuació, el d'estimular, concretament, el comerç sostenible dels recursos forestals locals i la creació de centres de logística empresarial, s'ha impulsat el projecte Bio-mass Trade Centre II en el marc del programa Intelligent Energy Europe, i en què hi ha implicats socis de països europeus com Àustria, Itàlia, Eslovènia, Alemanya, Croàcia, Grècia, Irlanda, Romania i Espanya. A l’Estat espanyol, els socis que hi partici-pen són AVEBIOM i el CTFC, aquest darrer treballant en l’àmbit de Catalunya. Entre les seves línies d'actuació hi ha l'increment de la producció i l'aprofitament de biomassa forestal per a usos energètics a fi d'estimular el mercat econòmic i empresarial del sector i la participació d’inversors potencials, sota la perspecti-va de garantir biocombustibles forestals de qualitat. Una de les accions que es proposen és, per exemple, el desenvolupament de contractes energètics de compravenda de l'energia generada amb biomassa, una oportunitat per a inversions d'alt valor afegit en zones rurals i en què hi poden participar els propietaris forestals, empreses de serveis energè-tics o comunitats locals, entre d'altres. El projecte també preveu definir criteris i estàndards de qualitat i producció sostenible per acreditar l'origen de la biomassa i garantir la qualitat energètica del producte. L’ICAEN hi participa, col·laborant amb el CTFC,

en l’elaboració d’informació relacionada amb la producció i gestió dels biocombustibles forestals. Properament, es preveu editar un catàleg d’empreses productores d’estella, pèl·lets, llenyes i altres formes comercialitzables de biomassa forestal.

Accions pilot en l’àmbit mediterraniCal esmentar, finalment, el projecte Proforbiomed, un dels tres projectes estratègics que es van aprovar el 2011 en el marc del Programa de Cooperació Territorial MED, i que persegueix incrementar l’ús de la biomassa forestal per energia fent-ne promoció. Les regions participants es caracteritzen per la seva mediterraneïtat, amb socis procedents de l’Algarve, del Sud i del Nord-oest d’Itàlia, de Macedònia (Grècia), de la Provença (França), d’Eslovènia, i, dins l’Estat espanyol, de la Comunitat Valenciana, de la Regió de Múrcia i de Catalunya. El nucli del projecte el constitueixen accions pilot, el resultat de les quals servirà per a orientar les polítiques relacionades amb l’aprofitament de biomassa forestal dels països del Medi-terrani. Aquests països es troben sovint amb problemàtiques similars, com la lluita contra els grans incendis forestals, el grau d’implicació de la propietat forestal en els negocis bioenergè-tics, o la necessitat de millorar aspectes logístics i de mecanit-zació. Entre altres accions pilot, s’està treballant conjuntament amb BOSCAT (Federació Catalana d’Associacions de Propieta-ris Forestals) en treballs d’aprofitament en masses de pi blanc. En el projecte també hi col·labora el Centre de la Propietat Forestal (CPF).

Referències:· http://infobio.ctfc.cat i/o afib.ctfc.cat· http://observatoribiomassa.forestal.cat· Projecte Biomass Trade Center II: www.biomasstradecentre2.eu· Projecte Woode3: http://www.woode3.eu/ca (pàgina web), http://woode3.ctfc.cat (base de dades) i http://co2.ctfc.cat (eina de càlcul d’emissions).· Projecte RoK-For: http://www.rokfor.eu· Projecte PROFORBIOMED: http://www.proforbiomed.eu

Piles de biomassa forestal per a usos energètics

Innovació El projecte ELFOCAT

A Catalunya hi ha 194 municipis que acumulen més de 365.700 hectàrees de propietat forestal, un fet que representa entorn del 18% de tota la superfície forestal del país (una mitjana de 1.885 ha per municipi). El 78% és de propietat privada i el 4% restant és de la Generalitat de Catalunya. La gestió sostenible d’aquests boscos i del volum de biomassa associada compor-ta avantatges econòmics, socials i ambientals de primer ordre (activitats silvícoles, foment de la biodiversitat, protecció del paisatge, espai de lleure, emmagatzematge de carboni...), entre els quals hi ha també l’aprofitament energètic. Per tal de millorar l’acció forestal als boscos que són propietat d’ens locals i de municipis, i millorar l’estructura del sector forestal català, l’any 2010 es va crear l’Associ-ació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT), una entitat que es va promoure des del projecte Dynaforest, un programa pilot de suport als municipis propi-etaris de boscos del sud de França i Catalunya, en el marc del Programa operacional de cooperació territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013. ELFOCAT ha estat promoguda per la Generalitat de Catalunya, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el Centre de la Propietat Forestal (CPF) i la Union du Gran Sud (associació francesa que agrupa bona part dels municipis forestals del sud de França. Hi han col·laborat també una trentena d’ajuntaments de diferents comarques, els quals han ajudat a definir els estatuts i a triar la seu de l’ELFOCAT, situada a Montferrer, a l’Alt Urgell. Un dels documents fundacionals és la Declaració de Llavorsí, en la qual es defensa la importància dels boscos municipals i de les entitats locals en la protecció, la producció i l’ús social dels terrenys forestals.

Article elaborat amb la col·laboració deNarcís Ribes, ELFOCAT

Els municipis són un dels principals actors en la gestió forestal, tant per la propietat que re-presenten com pel seu caràcter d’administració amb competències en l’àmbit local. L’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalu-nya (ELFOCAT) neix, precisament, amb l'objec-tiu de fomentar una gestió sostenible dels boscos locals, així com totes les activitats que compor-ten aprofitar la biomassa forestal, per exemple, des del vessant energètic.

150 instal·lacions tèrmiques amb bio-massa forestalL’associació agrupa a hores d'ara 75 entitats locals que són propietàries de més de 180.000 hectàrees de boscos, i té com a objectiu agrupar els ajuntaments, entitats municipals descen-tralitzades i altres ens locals de Catalunya (consells comarcals, diputacions, consorcis, etc.) que siguin propietaris forestals, o que tinguin relació amb els boscos, i que hagin pres l’acord de formar-ne part. Entre les seves línies d’actuació hi ha la dina-mització del mercat de la fusta i dels productes forestals i, en concret, de la biomassa per a usos energètics, raó per la qual ELFOCAT dóna suport als ajuntaments quant a l’aprofitament de la biomassa local per a produir energia tèrmica. Una de les actuacions amb què es vol fomentar aquest ús energètic de la biomassa és el pla d'implantació de 150 instal·lacions tèrmiques en edificis i equipaments municipals públics (calderes o petites xarxes de calor amb potències mit-janes entre 150 i 300 kW), les quals substituiran calderes de gasoil i gas que funcionen actualment. Aquestes instal·lacions consumiran estella forestal certificada procedent de boscos catalans per tal de garantir un combustible de qualitat i, alhora, una gestió forestal més sostenible. El Pla està adreçat a totes les entitats locals catalanes, siguin o no propietàries de boscos, sota la coordinació d'ELFO-CAT i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i es planteja

Innovació 16

en quatre línies d'acció: suport econòmic, suport al subminis-trament, suport tècnic i suport administratiu. Atès que es tracta d'un pla promogut amb una visió transversal, la seva implanta-ció requereix que es coordinin les polítiques del Govern en els àmbits del medi natural, l'administració local i l'energia.Dinamitzar l'economia ruralUn dels aspectes clau del Pla és obtenir suport econòmic per a portar a terme la implantació progressiva d'aquestes 150 instal·lacions durant un període de quatre anys. Està previst que el finançament s'obtingui de fons procedents d'ajusts pú-blics i d'un crèdit negociat per al Pla, i la inversió anirà destina-da a comprar les calderes, condicionar la sala i la sitja, i altres despeses complementàries per a la xarxa de subministrament

17 Innovació

(magatzems, maquinària d'extracció i trituració forestal). Cada entitat local abonarà una quota de manteniment de la caldera i de subministrament de la biomassa forestal durant 8/12 anys, que és el període aproximat d'amortització de la inversió. Aques-ta quantitat és significativament inferior a la despesa energètica anual amb combustibles d'origen fòssil. Des d'ELFOCAT es donarà suport tècnic als beneficiaris del Pla i es vetllarà per la qualitat tècnica dels projectes i la seva coherència ambiental. A més d'aquest estalvi en la factura energètica (uns 5 milions de litres de gasoil), i que s'estima en uns 2,4 milions d'euros anuals, el Pla contribuirà a dinamitzar l'economia rural i crear un volum de negoci en biomassa forestal (estelles) d'uns 1,22 milions d'euros anuals. Aquest fet repercutirà en la creació de llocs de treball directes i indirectes, així com en millorar la gestió silvícola dels boscos i reduir el risc d'incendis mitjançant l'extracció d'unes 14.000 tones anuals de biomassa (aclarides, tala d'arbres de rebuig...). S'estima, a més, que la reducció de les emissions de CO2 superarà les 2.000 tones anuals.

Per a més informació: www.elfocat.cat

Punts de vista 18

Punts de vista

Pere Navarro i Mireia CodinaÀrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

quan ens varen plantejar escriure un article sobre biomassa i el potencial que té com a recurs energètic, una de les primeres coses que ens van venir al cap va ser definir bé aquest concep-te. La biomassa pot ésser qualsevol matèria orgànica procedent de l’activitat dels éssers vius, considerant-la com a font renova-ble dins del cicle del carboni dels ecosistemes terrestres. Com a biomassa per a produir energia podem trobar: la biomassa forestal (aprofitaments forestals, restes d’indústria de prime-ra transformació i conreus energètics llenyosos), la biomassa agrícola (restes d’esporga, residus d’indústria agroalimentària i conreus energètics herbacis), els residus ramaders (purins, fems i gallinassa) i altres residus biodegradables (fangs de depurado-ra, olis vegetals, etc.). La tecnologia de transformació final de la biomassa es dóna a través d’una reacció de combustió, la qual es pot donar per combustió directa, gasificació o piròlisi. Aquest article s’enfoca en l’ús de la biomassa forestal i el potencial real que té i els sectors que hi ha involucrats. Com a recurs energètic, la biomassa forestal sempre ha estat present en la nostra societat; qui no ha sentit parlar del carboneig i de la llenya com a recurs? Al llarg de la història s’han emprat els dendrocombustibles (els combustibles provinents de la fusta) des del neolític fins ben entrat el segle xx. El carbó i la llenya han estat els combustibles per excel·lència a les llars catalanes tant per a cuinar com per a escalfar els habitatges, així com per als forns de pa, de calç, de pega i de vidre (Boada, 2003). No va ser fins l’aparició dels combustibles fòssils i altres fonts energè-tiques que va minvar l’ús d’aquests combustibles, anomenats tradicionals. Des de llavors, l’ús de la fusta com a combustible es va anar reduint, mantenint-se aquest ús només en casos

La biomassa forestal és una oportu-nitat per donar un valor afegit als boscos catalans, així com una al-ternativa més per a produir energia renovable i de proximitat i generar llocs de treball

particulars i excepcionals. Per tant, quan parlem de biomassa no cal pensar en un nou mercat sinó més aviat en un ressor-giment del sector amb noves formes comercialitzadores de combustibles sòlids vegetals i noves tecnologies que optimitzen i milloren els processos de generació d’energia, principalment tèrmica. El mercat de la bioenergia, amb l’ús de la biomassa, és un mercat que es comença a implantar des del sector primari, domèstic, industrial, de serveis i administracions. I cada cop més es van instal·lant sistemes de calefacció moderna amb la biomassa com a recurs.

Analitzant dades històriques de producció de biocombus-tibles forestals, des del 1983 fins al 2004, l’evolució fou clara-ment a la baixa, possiblement a causa de la sortida de la crisi del petroli dels anys vuitanta, i no va ser fins l’any 2008 que es va veure una tendència a l’alça (gràfic). Aquest augment de la producció de biocombustibles es veu afavorit per la incorpo-ració d’altres formes comercials de biocombustibles com són les estelles i els pèl·lets d’origen forestal per a produir energia tèrmica, gràcies a les noves instal·lacions de calderes. Encara no hi ha dades del 2011 i 2012, però tot apunta a un augment de la producció d’aquestes estelles i pèl·lets, ja que cada cop se sap de noves instal·lacions i de més gent que vol invertir en aquestes tecnologies.

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

Tones fresques

Anys mitjana mitjana mitjana mitjana 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 1983-1987 1988-1992 1993-1997 1998-2002

Evolució de producció de biocombustibles forestals, on s’inclou llenyes, estelles i pèl·lets

AFIB-CTFC a partir de les estadístiques forestals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 2011

19 Punts de vista

Segons apunten els models europeus de producció d’energia renovable amb biomassa, amb vista al 2020, es preveu un augment considerable d’aquest recurs. Segons la Comunicació final /2009/0192, del Parlament Europeu, la biomassa (per a calefacció i refrigeració) constitueix la font d’energia renovable més important en termes absoluts i per al 2020 correspondrà a dos terços de l’energia renovable total, entesa com a consum d’energia primària. Segons les dades de l’esborrany del Pla de l’energia i can-vi climàtic de Catalunya, l’escenari IER (Intensiu en Eficiència energètica i energies Renovables), es preveu un consum d’energia primària amb biomassa forestal i agrícola entorn als 631,9 ktep que, comparats amb les darreres dades de consum disponibles -102,8 ktep (dades de l’ICAEN el 2009)- implica un increment entorn al 84%. Ara bé, davant d’aquest escenari d’augment de producció d’energia renovable amb biomassa, quina podria ser l’aporta-ció del sector forestal català?, quin és el seu potencial real?, què és el que podríem aprofitar? Segons dades d’inventaris forestals, el potencial d’existències anuals de biomassa d’ori-gen forestal podria ser de més de 732.000 tones seques (al 30% d’humitat) a l’any, considerant:

· Biomassa forestal primària, directament del bosc amb restriccions d’aprofitaments (accessibilitat, pendent, zones protegides, classes diamètriques no aptes per a la indús-tria de primera transformació) i considerant únicament el creixement anual dels arbres (no es tallarà més del que produeixen els boscos).· Llenyes.· Restes d’indústries forestals de primera transformació.

S’estipula una producció d’estella forestal i pèl·lets entorn a les 58.700 t seques i un consum a Catalunya de 10.700 tones seques, essent la resta -entre ambdues dades- les tones exportades. Segons aquestes dades, a Catalunya sols es produeix un 8% del potencial que té, i només es consu-meix un 1,5% del que es podria haver fet servir en el context de l’ús de la biomassa forestal i les seves formes comerci-alitzadores. Amb aquest panorama d’augment de l’ús de la biomassa com a font energètica i el potencial de la biomassa forestal, es podria concloure que tenim encara un gran camí per recórrer a Catalunya en el camp de la biomassa com a recurs energètic. Bé, però, on pot ser més fàcil desenvolupar-la a Catalu-nya? Considerant que el producte de biomassa és un produc-te agroforestal, és bàsic discernir que, en primera instància, les zones rurals són els consumidors potencials d’aquestes fonts ja que el producte és de proximitat, amb costos de transport baixos i un servei més proper. Els consumidors po-den ser granges de pollastres, granges de garrins d’engreix, AFIB-CTFC a partir de les estadístiques forestals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 2011

escoles rurals, xarxes de calor de municipis, indústries amb elevades necessitats de calor, edificacions públiques aïllades, residències d’avis, cases de pagès, i moltes altres més. Ara bé, no s’han de descartar altres consumidors potencials, doncs els beneficis d’aquestes tecnologies amb biomassa són a l’abast de tothom. Però alhora que la matèria primera serà de proximitat tam-bé cal comentar que el servei tècnic de producció d’energia (instal·ladors, servei de manteniment, garanties, etc.) també ha de ser de proximitat. Per tant, tots els serveis que es puguin oferir en l’ús de la biomassa com a energia han de ser propers, o si més no l’usuari els ha de poder identificar per a qualsevol ajuda o reclamació. Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya estem treballant en tota la cadena d’aprofitament de la biomassa fo-restal, des dels treballs forestals per a optimitzar l’aprofitament fins les anàlisis de laboratori dels biocombustibles i llurs formes comercialitzadores. Tot aquest treball es dóna gràcies al suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (des de la Subdirecció General de Boscos) i amb col·laboracions de l’Institut Català d’Energia i el Centre de la Propietat Forestal. Segons el nostre criteri, la biomassa forestal com a recurs energètic és una oportunitat (entre altres) per donar un valor afe-git als boscos catalans, així com una alternativa més per a pro-duir energia de manera renovable i de proximitat, generant llocs de treball, estalviant en energia, finances i depenent menys de les importacions energètiques. Cal, però, fer les coses bé, i això implica més seguretat de subministrament en quantitat i qualitat dels biocombustibles, serveis tècnics de proximitat, garanties de funcionament, transparència i comunicació.

BibliografiaBoada, M., 2003. Boscos de Catalunya, història i actualitat del món forestal. Brau Edicions. 180 pp.

David PizáGerent d’Aplicacions Energètiques de la Fusta, SL ENERBIO

Com a empresa fabricant i distribuïdora de pèl·lets de fusta i d’altres biocombustibles sòlids, si hem de valorar el creixement de la biomassa a Catalunya d’aquests darrers anys, podem dir que ha estat moderat i per sota de les expectatives. Malgrat que solem comparar-nos amb altres països de clima i cultura similars com Itàlia, les diferències en el preu del gasoil i en les polítiques

Punts de vista 20

Punts de vista

Les empreses productores i distribuï-dores hem de poder garantir la quali-tat del producte, del subministrament i un procés productiu que ens ajudi a assolir els reptes actuals amb preus competitius.

(comparat amb les calderes), espai ocupat i la seva versatibilitat en la instal·lació i ús. Tot fa preveure un creixement, no tan des-mesurat com a Itàlia (gairebé 2 milions d’estufes instal·lades), però molt important en els pròxims anys. No cal oblidar tampoc el creixement de sectors de més consum, com les explotacions agropecuàries, ja tradicionalment consumidors de biomassa. Són consumidors mitjans però amb un consum constant que fa que les seves instal·lacions s’amortitzin en 3 o 4 anys. Davant d’aquest escenari de futur, les empreses productores i distribuïdores hem de poder garantir la qualitat del produc-te, del subministrament i un procés productiu que ens ajudi a assolir aquests objectius amb preus competitius. La qualitat del producte, sovint posada en debat, no pot ser un límit al creixe-ment del mercat. Calen esforços per part de l’Administració i dels productors i distribuïdors per adaptar-se a les noves nor-matives que ens arriben, amb l’objectiu de caracteritzar i classi-ficar els biocomustibles que es posin al mercat, sense distinció d’orígens. Alhora que és important entendre, que la qualitat del producte acabat a fàbrica també s’ha de garantir al llarg de la xarxa de distribució fins arribar al client final. És cert, però, que la base de la qualitat d’un biocombustible radica en l’origen de la matèria primera emprada.

No menys exigent ha de ser la garantia de subministrament, no tan sols d’assegurar-se el proveïment de matèria primera per a fabricar, sinó també la capacitat de fer front a la demanda quan és necessària. Fabricar tot l’any, reduint costos d’asse-catge per les condicions de l’estiu, fa crucial tenir una bona capacitat d’estoc alhora que un bon coixí financer, i amb els temps que ens toca passar, aquest pot ser un dels camins més costeruts d’un fabricant. No cal explicar, per tant, perquè pot ser una bona gestió poder proveir-se del combustible de l’hivern durant l’estiu, quan el preu dels biocombustibles és més baix. La demanda, d’altra banda, no és constant ni espaiada en el temps; un canvi de temps o el temor d’una onada de fred siberià pot concentrar la demanda de tot un mes d’hivern en pocs dies. La distribució i la xarxa de distribució és fonamental per a poder garantir el subministrament, tant d’uns quants sacs de 15 kg per a l’abastiment d’una estufa domèstica, com de grans quantitats a granel per a una caldera industrial. A més, l’executor respon-

d’ajudes i divulgació han marcat un creixement menor del mer-cat en relació amb altres territoris europeus. Val a dir, però, que durant aquests anys hi ha hagut un procés de professionalitza-ció dels diferents agents del sector -tant dels productors de bi-ocombustibles sòlids com dels tècnics i instal·ladors de sistema de calefacció amb biomassa-, necessari per a crear un mercat competent i a l’alçada de les instal·lacions més avançades. Analitzant els últims mesos d’ençà la primera Fira de Bio-massa Forestal de Catalunya celebrada a la ciutat de Vic, es respira un cert optimisme en el creixement del mercat. Malgrat la situació econòmica actual que limita les inversions, hi ha un moment d’inflexió que cal aprofitar. El preu alt i mantingut del gasoil, la competència i l’expansió dels sistemes de calefacció amb biomassa, la consolidació del sector i el rol que pot tenir la biomassa després de l’estancament d’altres renovables, ens fa mirar el futur amb optimisme. A Catalunya es poden haver consumit unes 4.000 tones de pèl·let domèstic en tots els seus formats aquest hivern passat, equivalents a uns 1,9 milions de litres de gasoil, una dada insignificant si ho comparem amb el consum de gasoil per a calefacció. A Catalunya, tradicionalment, s’han aprofitat els productes i subproductes llenyosos i agrícoles per a aprofitaments energè-tics, gràcies als seus recursos forestals i agrícoles. Un aprofita-ment sempre vinculat a la proximitat de l’origen on es produïa i a la poca manipulació dels biocombustibles. Com a productor, el potencial del mercat actual és gran gràcies a la seva diversi-tat en formats i tipus de biocombustibles, que no deixen de ser els mateixos productes utilitzats anteriorment però en formats i condicions aptes per a consumir-los de manera eficient i còmo-da. Com a distribuïdor, el potencial rau en la capacitat de poder transportar-los fora del seu origen més immediat de la mateixa manera que els combustibles líquids convencionals. Així i tot, la base d’aquest mercat és l’estalvi que comporta el biocombustible respecte als combustibles fòssils convencionals. D’altra banda, cal dissipar la por que hi hagi una pujada injusti-ficada del preu dels biocombustibles en un futur. És important aclarir que el preu del biocombustible seguirà sent competitiu per la competència de preus dels diferents biocombustibles, el creixement de nous productors nacionals i estrangers, i la re-ducció de costos de producció pel desenvolupament tecnològic i l’augment de producció. En qualsevol cas, el preu, el marcarà un mercat obert d’oferta i demanda. Part del creixement del consum durant aquests últims mesos ha vingut donat principalment per l’augment de les instal·lacions d’estufes de pèl·lets. Des d’un punt de vista productiu, és un client de baix consum (1-2 tones/any) però ha ajudat a activar el mercat i a fer-lo arribar a tots els sectors de consum. El fet que s’instal·lin a llocs habitables i visibles al públic ajuda a donar a conèixer la biomassa. L’èxit de l’estufa recau en el seu baix cost

21 Punts de vista

sable de la instal·lació ha de tenir molt clar que cal maximitzar la capacitat d’emmagatzematge amb l’espai de què disposa, i tenir en compte que sense uns mínims no es pot garantir el submi-nistrament en temps i preu. Sabent la inversió a la qual ha de fer front un possible usuari, per a poder garantir un preu just cal poder fer descàrregues mínimes de 2-3 tones per domèstic i no menys de 10 tones per calderes de potència mitjana. Sent com és un mercat on la base és l’estalvi respecte als combustibles fòssils convencionals (deixant de banda els beneficis mediambientals, territorials i socials que comporta), és important poder treballar en la millora i eficiència dels processos productius per garantir l’estabilitat futura dels preus i la compe-titivitat de les empreses. L’elaboració d’una futura reglamentació que ajudi amb primes la producció elèctrica amb un aprofita-ment tèrmic coherent a partir de biomassa, el desenvolupament de nous sistemes d’assecatge i l’optimització dels sistemes de distribució han de ser prioritaris per poder donar resposta al creixement del futur mercat.

Albert CasasISVED, SL – domòtica i biomassa

A Catalunya disposem actualment d’una gran quantitat de recursos poc explotats que es poden utilitzar com a combustible per a generar energia, principalment tèrmica. Som dels països europeus amb més massa forestal i que, en contra de la creença estesa entre el gran públic, augmenta any rere any. L’impacte generat pel progressiu abandonament de població en zones rurals i, per tant, de zones cultivades que s’ha anat produint durant dècades, pot ser un dels principals motius. De retruc, el preu cada dia més baix de la fusta i els costos d’extracció cada dia més alts fan que el sector es trobi en una situació delicada. A disposició nostra també podem tenir com a recurs energètic les restes agràries que es generen en zones del nostre país. Sembla ser, doncs, que la disponibilitat de matèries primeres és abundant en aquest moment i que, a més, és necessari territo-rialment donar-les-hi una sortida. En aquest sentit, s’ha parlat abastament dels beneficis i sí que podem afirmar que és l’única energia renovable que té incidències beneficioses tant en l’àmbit social com el territorial. A les primeres baldes de la cadena, o sigui, els sectors primaris, fa temps que hi ha la necessitat de reorientar el sector i trobar la manera d’utilitzar i valoritzar els excedents de creixe-ment forestal, les restes agràries o els subproductes relacionats. Encaminar-ho cap a finalitats energètiques sembla que pot ser una solució, però, en un país on la propietat forestal és gaire-bé tota en mans privades i fraccionada en multitud de petites finques, aquesta mena de canvis no són ni ràpids ni àgils.

En els temps que corren avui en dia, el sector terciari també té necessitat de reorientar-se i canviar estratègies comercials. Acabats els temps de bonança desmesurada o, fins i tot, pel que sembla, de bonança virtual, els professionals de l’arquitectura, l’enginyeria o les empreses instal·ladores, han vist reduït el seu volum de facturació de manera dràstica ja que, en la majoria dels casos, aquesta anava lligada al boom de la construcció. Durant aquests anys passats, els termes com l’eficiència energètica o optimitzar recursos propis eren tinguts en molta consideració i simpatia però, el volum de producció era tant elevat que no hi ha-via ni el temps ni la necessitat d’aplicar-los. Ara, però, el “tirar de beta” s’ha acabat i, bruscament, hem topat amb la crua realitat. Paral·lelament, el comportament econòmic dels productes petrolífers ha anat seguint el seu camí. Els mercats locals per on es mou la biomassa no són pas els mateixos per on es mou el petroli, ja que les seves lleis de mercat són mundials. Em temo que un país com el nostre deu tenir poca capacitat de negocia-ció en aquests mercats per intentar negociar el preu de l’energia que necessita. Aleshores, i segons expliquen els experts, aques-ta alça de preus no serà pas un fet puntual sinó que més aviat ja és la tendència. En aquest punt, la diferència de l’abastiment entre un mercat local com el de la biomassa i un mercat mundial com el del petroli, és on rau la clau per assegurar una estabilitat de preus dels combustibles procedents de la biomassa. Així doncs, tot i que generalitzar no és mai oportú, sembla que la realitat és que tenim un sector primari deprimit, un territori cada vegada menys gestionat, un sector terciari en profunda crisi, un país amb forta dependència energètica de l’exterior i, per acabar, els consumidors que ara sí que tenen la necessitat de reduir els seus costos energètics. Tenint en compte que els consums d’energia tèrmica en habi-tatges i edificis per a produir climatització i aigua calenta sanitària poden representar entre el 60 i el 70% de la factura energètica total, el nombre de clients potencials també sembla inacabable. Deixarem de banda les grans centrals amb megawatts de pro-ducció de calor, electricitat o cogeneracions. En aquest punt no-més cal esmentar que poden ser instal·lacions molt viables però que, alhora, haurien de ser instal·lacions sostenibles. Si han d’uti-litzar biomassa autòctona caldrà un pla estratègic acurat de la zona en concret on s’instal·lin i procurar que la biomassa no deixi de ser renovable en aquella zona. Si no ha de ser així, potser el millor és buscar una bona ubicació a la vora d’un port. Tam-poc vull parlar d’instal·lacions on la rendibilitat de la inversió és evident, encara que aquesta sigui elevada d’entrada. En aquest perfil hi podem trobar instal·lacions fetes en granges, càmpings, hotels, indústria i un llarg etcètera. Les potències d’aquestes instal·lacions ja les mesurem en quilowatts i acostumen a anar dels 150 als 900 kW. Utilitzant combustibles com l’estella forestal, en la majoria de casos, les viabilitats són inferiors als 4 anys.

A la passada Fira de la Biomassa Forestal de Vic, va aparèi-xer amb força un dels perfils d’usuari menys habituals perquè tenen consums molt més reduïts. Es tracta de l’usuari domès-tic, amb consums de gasoil entorn de 2.000 l/any i que l’únic problema que té amb la seva caldera de gasoil actual és, que consumeix gasoil. Per la resta, li va perfectament bé, ja que en la majoria de casos, de l’única cosa que s’ocupa és d’omplir el dipòsit i de fer un manteniment anual, si és que el fa. Per tant, la caldera de biomassa que utilitzi hauria de poder oferir un servei similar i ser completament automàtica i neta en tots els pro-cessos: la càrrega del combustible a la sitja subministrada amb sistema pneumàtic per a fer 1 o 2 càrregues a l’any, sistema de transport del combustible silenciós i fiable, control de l’alimenta-ció, control de la combustió, sistema de neteja interior automàtic i transport de les cendres a un contenidor d’extracció còmoda. La majoria de calderes d’aquest tipus tenen rendiments supe-riors al 93% i, si és amb tecnologia de condensació, fins i tot al 105%. Aquests rendiments són mantinguts durant tot l’any ja que les neteges seran, com a mínim, diàries. Són calderes equipades amb modulació de la seva potència i d’aquesta ma-nera, poden optimitzar al màxim la combustió de la fusta, evitant arrencades i parades innecessàries.

com els ventiladors d’impulsió o els extractors i les clapetes d’entrada d’aire. Si no hi ha demanda tèrmica de la instal·lació, la caldera no consumeix. En afegir la combustió secundària al procés, es millora el rendiment i, per tant, permeten càrregues que poden ser entre 1 o 2 cops al dia, millorant molt també el nivell de residus generats i allargant els períodes de neteja. Per automatitzar del tot una caldera de llenya i augmentar així el grau d’autonomia, confort i eficiència, serà necessari donar un altre format a la fusta i mecanitzar tot el procés. Parlem d’estella i serà un combustible igualment poc elaborat, però que pot ser més heterogeni. En funció de com sigui la caldera i de la seva potència, aquest haurà de ser més o menys homogeni. A efectes tècnics, una caldera d’estella ha de fer exactament el mateix que una caldera de pèl·let, però amb un combustible molt més dificultós de treballar. El resultat és que, en general, el grau de robustesa serà molt més gran en tots els processos i, evidentment, el seu cost també. Aquest sobrecost en la màquina només és justificable si hi ha un consum elevat. El preu de la caldera i la dificultat del combustible van estretament lligats, i no només en biomassa. El gas és molt fàcil de cremar i té un poder calorífic molt alt. Les calderes que l’utilitzen són les més petites i econòmiques del mercat. En el graó següent hi trobem el gasoil, que té un format líquid i que, per combustionar-lo cal pulveritzar-lo, però segueix sent un combustible fàcil d’utilitzar, amb un poder calorífic alt i fàcil de transportar i emmagatzemar. En parlar de pèl·let, ja parlem d’un sòlid, amb un poder calorífic que serà la meitat dels combustibles fòssils però que té unes característiques normalit-zades i regularitzades. Les necessitats de transport i magatzem són superiors a les d’un líquid però, com a contrapartida, hi ha el preu del quilowatt-hora generat. En el grau més alt de dificultat hi trobem l’estella o altres com-bustibles com les restes agràries. El seu poder calorífic acostuma a ser baix, amb formes irregulars, amb variacions en la humitat i amb presència d’impureses. En aquest cas, les calderes són les que costen més diners, però el quilowatt-hora generat les acaba fent extraordinàriament viables, amb estalvis que poden estar entorn del 80% respecte a la utilització de combustibles fòssils. Si l’estella utilitzada és normalitzada, l’eficiència d’aquestes cal-deres pot ser superior al 92% i, actualment, Catalunya ja disposa d’una bona producció d’aquest tipus de combustible. A partir del que s’ha explicat anteriorment, es pot fer una reflexió: en general, potser considerem que les calderes de biomassa són molt cares, però és que potser no ho estem comparant adequadament. Diem que una caldera de biomassa és una caldera perquè crema alguna cosa i n’escalfa una altra, però, ben mirat, són més semblants a una màquina d’un procés industrial o agrícola que no pas al concepte de “caldera” més conegut, que són les de combustibles fòssils.

La diferència de l'abastiment entre un mercat local com el de la biomassa i un mercat mundial com el del petroli, és on rau la clau per assegurar una estabilitat de preus dels combustibles procedents de la biomassa

Aquest mateix perfil d’usuari pot utilitzar algun altre tipus de caldera? Evidentment que sí, però ha de tenir molt clar que el que no faci la caldera, ho haurà de fer ell. Habitualment, acos-tumen a ser tasques de neteja o de càrrega de combustible, i cap de les dues és agradable de fer. Al mercat hi ha calderes més manuals i menys eficients que poden ser igualment una bona opció, però, tenint molt en compte que, per al sector de la biomassa, no hi ha res pitjor que una caldera fora de lloc o una caldera que no compleixi les expectatives generades. També en l’entorn domèstic, però en un àmbit més rural, es pot tractar d’un usuari que ja tingui el combustible. L’elecció, en aquest cas, la pot condicionar la potència necessària i el grau de confort desitjat. Per exemple, una casa típica de pagès amb finca forestal pot optar per una caldera de tronc de gasificació o de flama invertida. Aquestes són com una caldera de llenya tradicional però que es pot automatitzar. La cambra de com-bustió és estanca i l’aire l’aporta per mitjà d’elements mecànics,

Punts de vista 22

Projectes

23

DESCRIPCIÓEl pavelló Castell d’en Planes és un equipament esportiu d’una superfície de 2.695 m2. L’any 2007 es van iniciar unes obres de renovació integral fetes segons els crite-ris de sostenibilitat de l’Ajuntament pel que fa a l’estalvi energètic i l’aprofitament de fonts renovables, i que van incloure unes calderes de biomassa i una instal·lació solar tèrmica. El pavelló es va tornar a obrir l’any 2009. La demanda tèrmica de l’equipament és de 396 kW de calor i de 339 kW de fred (càlculs previstos segons el Codi Tècnic de l’Edificació amb l’experiència de consums anteriors) per a climatitzar la pista principal, els vestidors i altres sales com les oficines. El fred s’obté amb dues plantes refredadores condensades per aire de 150 kW cadascuna (elèctriques), mentre que amb la caldera de biomassa (224 kW de potència) s’assoleix un 80% de les necessitats de calefacció i ACS. La resta s’obté amb una caldera de gas natural (215 kW de potència) connec-tada amb la de biomassa en cascada, cosa que permet donar prioritat a la central de biomassa i posar només en funcionament la de gas natural en moments de punta de consum. La demanda tèrmica anual és de 332.400 kWh. El consum de biomassa l’any 2010 va ser de 76 tones de pèl·let (19.614E), que van representar un consum ener-gètic de 344.115 kWh.

Característiques tècniques de la instal·lació:· Marca i model de les calderes: 4 unitats de ÖkoFEN Pellematic S56.· Potència unitària: 56 kW.· Rendiment global: 93%.· Cendres: 1 kg per cada 1.000 kg de pèl·let.· Sitja: 24 t que aporten una autonomia de 3 mesos.· Dipòsits ACS: dipòsits 1 i 2 de 2.000 l a 33-36ºC; dipòsit 3 connectat directament per circuit tancat als 16 captadors solars tèrmics, a 60ºC i que, per contacte, escalfa els dipòsits 1 i 2.

Característiques de l'estella: · Origen: pèl·let procedent de residus de serradures i encenalls, sense additius.· Granulometria: 6 mm de diàmetre i 10-30 mm de llargada.· Densitat: 650 kg/m3.· PCI: 4,9 kW/kg.

Inversió: 136.770 E.

Pavelló Castell d'en PlanesVic (Osona)

CONTACTESònia Ramos HernándezTècnic de Medi AmbientAjuntament de VicTelèfon 93 889 12 44

Projectes

24

DESCRIPCIÓUna de les mesures que es preveuen en el Pla d’acció d’energia sostenible de Terrassa per a reduir el consum d’energia i les emissions associades als gasos hivernacle és la de substituir les calderes, escalfadors o sistemes de ca-lefacció elèctrica dels equipaments municipals per calderes de biomassa o d’alt rendiment. L’Ajuntament de Terrassa va recollir aquesta proposta i entre els anys 2007 i 2010 va impulsar la renovació de les calderes de gas natural dels centres educatius del municipi per equips de biomassa. Les antigues calderes tenien un baix rendiment energètic i no hi havia cap tipus de control o zonificació dels edificis, cosa que influïa també sobre la seva eficiència. L’actuació es va portar a terme en deu emplaçaments -6 centres d’educació infantil i primària, 3 escoles bressol i el centre d’interpretació ambiental Bonvilar- aprofitant la renovació integral o parcial dels edificis, cosa que va permetre també implantar altres mesures de reducció del consum, com el canvi de finestres, per exemple. Totes les calderes es fan servir per a produir calefacció, però no aigua calenta sanitària. La potència tèrmica nominal total dels deu equips és d’1,5 MW, amb un consum aproximat de biomassa de 290 tones anuals (estelles i/o pèl·let, segons la instal·lació) i una producció d'energia de prop de 1.000 MWh a l’any. L'estalvi d'energia respecte el gas natural s'estima entre un 15% i un 20%. La inversió econòmica global ha estat d’1,18 ME. Aquestes xifres senyalen que Terrassa és la sego-na ciutat d’Espanya en nombre d’edificis que utilitzen biomassa com a combustible per a calefacció. El suport a aquesta energia renovable va ser guardonat per l’associa-ció AVEBIOM amb el I Premi AVEBIOM de reconeixement al treball de foment de la bioenergia l’any 2010. L’Ajuntament, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona ha estudiat la possibilitat d’incorporar capital privat en la instal·lació de noves calderes de biomassa,

Equipaments educatiusTerrassa (Vallès Occidental)

EMISSIONS EQUIPAMENT ANY COMBUSTIBLE POTÈNCIA ESTALVI (kW) (tCO2eq aprox.)

EB Somriures 2007 Pèl·let i/o estelles 80 13,5

CEIP President Salvans 2007 Pèl·let 110 16,9

Centre d’Interpretació Bonvilar 2007 Pèl·let 11 1,8

CEIP Maria Galí 2008 Pèl·let 130 112,7

CEIP Antoni Ubach 2009 Pèl·let 320 269,1

EB Esquitx 2009 Pèl·let 45 39,5

EB Moisès 2010 Estelles 90 15,2

CEIP Pau Vila 2010 Estelles 220 37,3

CEIP Pere Viver 2010 Estelles 220 37,3

CEIP Salvador Vinyals 2010 Estelles 250 42,4

via externalització de la gestió energètica (per mitjà d'una empresa de serveis energètics), de tots els centres docents del municipi o bé d’una part. Aquests estudis inclouen la redacció de projectes executius de tres instal·lacions, una de les quals segueix un model de district heating per a diversos centres municipals.

Escola Bressol Moisès· Marca i model de la caldera: Herz Firematic 90.· Sistema d’alimentació: ballesta rotatòria i vis sens fi fins a la caldera.· Acumulador d’inèrcia: 2.000 litres.· Combustible utilitzat: estella amb una humitat màxi-ma del 30% i granulometria G50.· Capacitat de la sitja: 40 m3.· Consum mitjà anual d’estelles: 15 t.

EMISSIONS EQUIPAMENT ANY COMBUSTIBLE POTÈNCIA ESTALVI (kW) (tCO2eq aprox.)

EB Somriures 2007 Pèl·let i/o estelles 80 13,5

CEIP President Salvans 2007 Pèl·let 110 16,9

Centre d’Interpretació Bonvilar 2007 Pèl·let 11 1,8

CEIP Maria Galí 2008 Pèl·let 130 112,7

CEIP Antoni Ubach 2009 Pèl·let 320 269,1

EB Esquitx 2009 Pèl·let 45 39,5

EB Moisès 2010 Estelles 90 15,2

CEIP Pau Vila 2010 Estelles 220 37,3

CEIP Pere Viver 2010 Estelles 220 37,3

CEIP Salvador Vinyals 2010 Estelles 250 42,4

CONTACTEServei de Medi Ambient i SostenibilitatAjuntament de Terrassamediambient@terrassa.catTelèfon 93 739 70 00

CEIP Salvador Vinyals· Marca i model de la caldera: Herz Biomatic 250.· Sistema d’alimentació: ballesta rotatòria i vis sens fi fins a la caldera.· Acumulador d’inèrcia: 5.000 litres.· Combustible utilitzat: estella amb una humitat màxi-ma del 30% i granulometria G50.· Capacitat de la sitja: 59 m3.· Consum mitjà anual d’estelles: 50 t.

CEIP Pere Viver· Marca i model de la caldera: Fröling Turbomat 220.· Sistema d’alimentació: ballesta rotatòria i vis sens fi fins a la caldera.· Acumulador d’inèrcia: 5.000 litres.· Combustible utilitzat: estella amb una humitat màxi-ma del 30% i granulometria G50.· Capacitat de la sitja: 99 m3.· Consum mitjà anual d’estelles: 50 t.

25

Projectes

26

DESCRIPCIÓCaldera de biomassa de capacitat alimentada amb estella forestal de la finca mateixa. Els treballs silvícoles es basen en aclarides i reducció de la massa forestal (bàsicament arbres malalts, dèbils...) de les zones més planeres de la finca. L'energia tèrmica generada s'utilitza per a obtenir aigua calenta sanitària i calefactar la granja (994 m2 de su-perfície i producció de 2.500 garrins cada cinc setmanes), l'hotel (13 habitacions amb una superfície de 3.870 m2) i els dos habitatges (6 banys). L'ACS cobreix la demanda de tots els banys i cuines del conjunt. El consum anual de biomassa és d'unes 120-150 tones, una quantitat que permet estalviar l'emissió de més de 128,4 tones de CO2 ja que substitueix l'ús de gasoil (uns 31.000 l anuals: 15.000 de l'hotel i 16.000 de la gran-ja). Abans de l'entrada en funcionament de la caldera es consumien també uns 54.000 kg anuals de llenya per a la calefacció de l'hotel. La caldera està situada al costat de la granja, motiu pel qual s'ha implantat una xarxa que l'enllaça amb l'hotel i els dos habitatges per mitjà d'un tub de baixa pèrdua de 300 m d'extensió. L'estella s'emmagatzema en un espai de més de 500 m3. El complex d'edificis conserva les antigues calderes de gasoil com a instal·lacions de suport energètic; dues a l'hotel i tres a la granja.

Característiques tècniques de la instal·lació:· Model: HT Enerco, Tulimax de 400 kW.· Sistema de sortida de fums: netejador horitzontal de partícules als intercanviadors de calor, i xemeneia de doble capa.· Sistema d'alimentació: pis mòbil hidràulic a la sitja i vis sens fi fins a la caldera.· Energia generada (2011): 344 MWh (hotel: 167 MWh; granja: 177 MWh).· Capacitat de la sitja d'alimentació: 35 m3.· Entrada en servei: 2009.

Característiques de l'estella: · Espècies d'arbres: alzina, roure, pi roig i pollancre.· Època de recollida: entre novembre i març.· Humitat: 35% màxima.· Granulometria: G50, si bé es permet certa variabilitat a la caldera.· Destinació cendres: es produeix un carretó cada 10-15 dies que es barreja amb els fems i s'escampen al camp com adob.

Granja hotel restaurant La RibaVilanova de Sau (Osona)

CONTACTEMarc Fontinfo@hotellariba.comTelèfon 93 884 70 23

Projectes

27

DESCRIPCIÓLa Casa del Bosc és un edifici destinat a oficines, de 450 m2 de superfície, propietat de la fundació agrària Bos-cos. Està ocupat pel Consorci Forestal de Catalunya, la cooperativa Serveis Forestals, el Centre Tecnològic Fores-tal de Catalunya, l’AFD Farners-Argimont-Sils i l’Arcmed. Disposa també d’una biblioteca i una sala de formació. L’edifici, que va entrar en funcionament l’any 2011, consta de 4 plantes. Per a reduir el consum d'energia i millorar la seva eficiència, les parets estan revestides amb suro i totes les finestres són de doble vidre. L’edifici està equipat amb una caldera de biomas-sa de 45 kW de potència alimentada amb pèl·let que cobreix tota la demanda de calefacció i que substitu-eix l'anterior instal·lació de gas natural. L’aprofitament energètic de biomassa representa un estalvi aproximat d’emissions de 10 t. anuals de CO2.

Característiques tècniques de la instal·lació:· Marca i model: Herz, Pelletstar .· Potència tèrmica: 45 kW.· Sistema de sortida de fums: netejador horitzontal de partícules als intercanviadors de calor, i xemeneia de doble capa.· Sitja: 13,5 m3 de capacitat amb un sistema de descàr-rega pneumàtica des del carrer i un sistema d’alimenta-ció vis sens fi fins a la caldera.

Característiques del combustible: Tipus: pèl·let.Consum anual: 10 tones.Cendres: 0,5-1% del pèl·let consumit (un calaix cada vint dies, aproximadament).

Dades econòmiques: · Cost total: 30.000 €.· Ajuts públics: 30% de subvenció de l'ICAEN.· Amortització: 6-7 anys.

La Casa del BoscOficines Consorci Forestal de CatalunyaSanta Coloma de Farners (La Selva)

CONTACTERoser MundetConsorci Forestal de CatalunyaTelèfon 972 84 27 08

Projectes

28

DESCRIPCIÓCaldera de biomassa alimentada amb estella forestal que s'utilitza per a calefactar els 600 m2 de superfície de la masia i proveir d'aigua calenta els 12 banys i la cuina de l'edifici. La masia consta de 6 habitacions per a turisme rural, un restaurant amb una capacitat per a 37 persones i una part destinada a habitatge particular d’uns 70 m2. El consum anual de la instal·lació és de 36 tones d'estella que estalvien l'emissió a l'atmosfera de més de 51 tones de CO2 anuals. Atès que la nova instal·lació s’ha fet en un espai diferent del de l’antiga caldera de gasoil, aquesta última s’ha mantingut per poder-la utilitzar com a suport energètic en cas necessari.

Característiques tècniques de la instal·lació:· Marca i model de la caldera: Hargassner WTH70.· Potència tèrmica: 70 kW.· Sistema de sortida de fums: netejador horitzontal de partícules als intercanviadors de calor, i xemeneia de doble capa.· Sistema d'alimentació: ballesta a la sitja i vis sens fi fins a la caldera.· Capacitat de la sitja: 80 m3.· Entrada en servei: 2010.

Característiques de l'estella: · Estella procedent d’espècies forestals pròpies de la zona com la pinassa, el pi roig i el pi blanc, que s’obtenen al llarg de l’any a partir de treballs silvícoles de millora. · Procedència: forests situats a una distància inferior als 30 km.· Producció de cendres: 30-50 l/mes.· Destinació cendres: hort de la mateixa finca.

Masia d'allotjament ruralLladurs (Solsonès)

CONTACTERoser MundetConsorci Forestal de CatalunyaTelèfon 972 84 27 08

Projectes

29

DESCRIPCIÓLa residència d'avis Hospital Pere Màrtir Co-lomés de Solsona és un equipament amb una superfície de 4.000 m2 que disposa d'una instal-lació de biomassa de 500 kW. La instal·lació satisfà les necessitats d’aigua calenta sanitària i de calefacció de dos edificis. Consta d’un equip integrat o mòdul tèrmic GHIF 500 de 55 m2, creat per l'empresa Ecoter-mik de Solsona, que agrupa les instal·lacions hidràulica i elèctrica per aconseguir la màxima eficiència i rendiment. També disposa d’una sitja de 72 m3 útils de capacitat construïda amb fusta de làrix per resistir l'acció dels insectes. El teulat per on es carrega l'estella fores-tal és d’obertura comandada, i incorpora una xemeneia aïllada per a la sortida de fums de la caldera. Una vegada col·locat en el lloc defi-nitiu (un dia de muntatge), el mòdul tèrmic es connecta a la xarxa del client. Fins ara, s'han dissenyat mòduls tèrmics per a instal·lacions de 35 kW fins a 500 kW.

Característiques de l'equip tèrmic:· Model: Ecotermik GHIP 500.· Sistema de sortida de fums: cicló de fums amb variador de depressió.· Sistema d'alimentació: rotatiu de 4,5 m de diàmetre.· Entrada en servei: gener del 2012.

Característiques del combustible:· Estella forestal.· Humitat màxima: 25%.· Granulometria: G30.· Destinació cendres: adob.

Residència d'avisSolsona (Solsonès)

CONTACTEJordi JanéEcotermik - Recuperació Forestal, SLTelèfon 973 48 01 46

Projectes

30

DESCRIPCIÓLa Serradora Boix disposa d’una caldera de biomassa alimentada amb escorça de pi que procedeix de la seva activitat empresarial. Del procés productiu de la serradora en surten també altres productes com la fusta serrada, l’estella i les serradures (160.000 tones anuals en total). La fusta serrada que es produeix (70.000 m3 anuals) va destinada a fabricar palets (1.400.000 unitats anuals), palots per a la fruita (20.000 unitats anuals) i embalatges diversos. L’estella (57.000 m3 anuals) i les serradures (28.000 m3 anuals) van destinades actualment a la indústria del tauler d’aglomerat, mentre que l’escorça (11.500 tones anuals) es destina a compost per a terres vegetals i decoració en jardineria, a més de fer-la servir de combustible en calderes de biomassa. La caldera està situada prop de l’àrea d’emmagatzematge dels subproductes de la serradora. Per mitjà de tubs de 150 metres de longitud, l'aigua escalfada a 90ºC s'utilitza en tres assecadors de 470 m3 de capacitat unitària per a fer el tractament tèrmic (HT) dels palets. Aquesta caldera en substitueix una de gasoil de 400.000 kcal/h (465,1 kW) que donava servei a un dels tres assecadors, i que actualment serveix només com a equip de suport en cas d'atura-da de la caldera de biomassa. La caldera de gasoil s'utilitza també durant l’hivern -quan la de biomassa està aturada per vacances- per a evitar les gelades mantenint l’aigua del circuit a 4ºC.

Característiques tècniques de la instal·lació:· Model: DANSTOKER MULTIMISER 3-TRAEK.· Sistema de sortida de fums: depurador de fums mul-ticiclònic DFU-1500 i xemeneia.· Sistema d'alimentació: pis mòbil hidràulic a la sitja i vis sens fi fins a la caldera.· Potència: 1.200.000 kcal/h. (1.400 kW).· Capacitat de la sitja d'alimentació: 200 m3 (superfície útil 5.35 m x 10 m x alçada).· Entrada en servei: 2007.

Característiques del combustible: · Escorça de pi.

· Època de recollida: tot l’any.· Humitat: 35% aprox.· Granulometria: 30 mm.· Consum anual: 1.360 t (40.800 E/any).· Estalvi de gasoil: 280.230 E/any.

Dades econòmiques:· Cost total: 388.809 E (nau, caldera, instal·lació i xarxa).· Ajuts públics: 30% de subvenció de l'ICAEN (108.000,00 E). · Amortització: 7 anys.· Cost manteniment: 13.500 E/any (inclou revisions i neteges periòdiques, contracte de manteniment i avaries).

Serradora BoixPuig-reig (Berguedà)

CONTACTEJosep BoixDirector IndustrialSerradora BoixTelèfon 93 829 09 12

CONTACTEJosep BoixDirector IndustrialSerradora BoixTelèfon 93 829 09 12

Projectes

31

DESCRIPCIÓLa instal·lació d'Embotits La Selva va entrar en funcionament els anys vuitanta arran de la crisi del petroli que va afectar a l'alça els preus dels carburants. Des d'aleshores, la biomassa s'utilitza com a únic combustible per a generar vapor. El vapor generat es fa servir als 14 forns de cocció i als 4 autoclaus a unes temperatures que oscil·len entre 60 i 80 graus, als assecadors (800 m3 d'estufat-ges), i també per a produir aigua calenta sanitària (18.000 l en dipòsits; aigua a 55ºC) i la calefacció d'oficines i vestidors (1.100 m2). La calor generada s'aprofita també en els equips de fred.

Característiques tècniques de la instal·lació:· Marca i model de la caldera: ARNO (Bigas Alsina).· Potència tèrmica: 7.290 kW.· Capacitat de producció: 5.400 kg/h de vapor a 6 kg/cm2 de pressió i una temperatura màxima de funciona-ment de 183,2ºC.

Característiques de l'estella: · Tipus: sotabosc, clova d'ametlla i avellana, fulla de pinya i estella forestal (95% pi i 5% castanyer).· Procedència: Gavarres (80%), Ardenya i Montseny Guilleries (20%).· Humitat: 20-25%.· Granulometria: G20 i G30, barrejat al 50%.· Consum anual d’estella: 4.000 tones.· Destinació cendres: gestor autoritzat.· Sitja d'emmagatzematge: 300 m3 de capacitat.

Embotits la SelvaCampllong (Girona)

CONTACTEJosep M. CarrerasProjectes i MantenimentEmbotits La SelvaTelèfon 972 46 31 46

www.gencat.cat\icaen