EL JAPÓ ENTRA EN ESCENA: LA COMPANYIA IMPERIAL I ELS PRIMERSACRÓBATES JAPONESOSA BARCELONA

Ricard Brú Tu ru 11

El 1868, moment en que s'iniciava la restauració Meiji, el Japó apareixia en escena en el panorama mundial, presentava les seves cartes com a país aspirant a ser un deis capdavanters d'entre les potencies europees i America. Aquell mateix any, la Companyia Imperial Japonesa va arribar a Barcelona.

Recentment, tot parlant del Museu d'Art Japones de Herr Richard Lindau, feiem ja una breu menció de les actuacions deis acrobates de la Companyia Imperial Japonesa a la ciutat, el mateix any en que el seu país va decidir obrir-se al món. Era una data del tot primerenca i per tant Barcelona, juntament amb Madrid i Valencia, es va equiparar per uns quants dies a les grans ca­pitals d'Europa. Són aquests fets els que a continuació volem donar a coneixer.

Després de patir el primer incendi, el 20 d'abril de 1862 es va inaugurar el nou Gran Teatre del Liceu. ' Amb aquella reobertura, els responsables van iniciar un camí de prosperitat amb una política de programes basada en I'alternanc;:a de les funcions líriques d'opera, principalment italianes, de bel canto, amb altres representacions més diverses, com ara operes franceses, alema­nyes, sarsueles, teatre parlat. així com altres peces més folkloriques, ballet o fins i tot espectacles de cire. Era una epoca en que els ciutadans del carrer entraven al teatre a passar la tarda i a veu­re actuacions de tota mena, popurris, saltimbanquis, concerts matinals, espectacles de magia, balls pantomímics, etcetera, del tot diferent al Liceu inteHectualitzat i especialitzat que va sorgir de la ma de la burgesia catalana cap a I'últim quart del vuit-cents seguint la moda europea deis grans teatres d'opera.2 Així, per exemple, al principi de novembre del 1864 hi van actuar uns acrobates xinesos, i al gener del 1868 hi va actuar un celebre gimnasta frances, M. Léotard, mort aquell mateix mes de maig a Londres a causa d'una caiguda mentre feia una de les seves sorpre­nents acrobacies.3

El cas deis acrobates xinesos, que es van presentar conjuntament amb una companyia arge­lina, és un bon precedent de les actuacions de la Companyia Imperial Japonesa i ens demostra que els artistes de palsos Ilunyans acostumaven a ser celebrats pel públie. Gracies a I'exit que els acrobates havien tingut al final d'octubre del 1864 alTeatre Principal. la Junta de Damas, encarre­gada del manteniment de les sales d'orfes de la ciutat. va organitzar al teatre del Liceu una funció benefica el 2 de novembre, en que van actuar de nou en un espectacle que es va combinar amb I'opera bufa de Fioravanti 11 ritorno di Columella. Entre els números acrobatics deis xinesos i els argelins hi havia malabaristes i les aclamades piramides humanes.4 Aquesta funció extraordinaria

159

va tenir un pie absolut de públic i va motivar que anunciessin dues noves funcions al Teatre Principal per al mateix cap de setmana.5

Va ser pero a I'estiu del 1868 quan I'empresa del Gran Teatre del Liceu va emprendre I'am­biciosa iniciativa de contractar i portar a Barcelona la Companyia Imperial Japonesa, sota la direc­ció del professor Mr. Risley, que s'acabava de presentar per primera vegada i amb un gran exit a l'Exposició Universal del 1867.

Ja durant el 1867 s'havien pogut veure acrobates japonesos actuant en algunes ciutats euro­pees, com els que van causar una gran sensació al febrer del 1867 a St. Martin's Hall de Londres en presentar una serie de números que, com el de fer volar papal Iones de papero van ser els més recurrents en les representacions d'aquests artistes.6 Amb tot.la Companyia Imperial Japonesa no va fer la seva primera parada a Europa tlns a I'octubre del 1867 durant l'Exposició Universal de París.

Aquest certamen internacional fou segurament el primer gran contacte que Europa tingué amb el Japó; alla s'hi presentaren tota mena d'objectes, urushi, bronzes, ukiyo-e i peces com la coHecció d'instruments musicals que va comprar el museu South Kensington de Londres. Les actuacions de la Companyia Imperial foren tot un exit i van ser profusament reprodu'ldes amb diversos gravats, tant a Le Monde l/lustré com a The I/Iustroted London News. En el cas de les actuacions parisenques, hi van destacar els números de Hamaikiri Sadakki i el seu fill Mikiki, amb números que posteriorment van ser reprodu'lts amb el mateix exit a Espanya? Un cop passades les actuacions al recinte de l'Exposició Universal de París, la companyia es va traslladar a Londres, on a la primavera del 1868 va actuar al Lyceum Theater; on també destacaren en primer terme les actuacions de Hamaikiri i el seu tlI1.8 O'aquesta manera, la gira de la companyia va seguir la ruta prevista i va arribar a Espanya al juny amb la voluntat d'actuar durant els mesos de juliol i agost a Madrid.

Els acrobates japonesos van actuar a la capital espanyola entre els dies 7 de juliol i 30 d'agost al circ del Príncipe Alfonso, al passeig de Recoletos. Rivalitzant amb el principal circ madrileny, situat al mateix passeig, el circ de Thomas Price, no hi ha cap mena de dubte que les actuacions van tenir un exit rotund, amb funcions diaries, que els diumenges es repetien amb números especials a la plar;:a de toros; una bona part d'aquests números es van reproduir a Barcelona? L'última setmana d'actuacions la premsa de la ciutat recomana que ningú deixés passar I'ocasió d'assistir «a uno de los espectáculos más maravillosos que en su género se han dado en Madrid».'o L'exit d'aquelles actuacions es fa pales no tan sois amb la venda d'una gran quantitat de lamines japoneses que iHustren els números que realitzaven a I'interior del circ, i que van ser comprades en gran s quantitats, sinó també amb iniciatives com la del veí Circ de Price que, per contrarestar la competencia que li estava fent el Príncipe Alfonso, va decidir presentar una parodia de les actuacions japoneses amb el títol «Gran parodia japonesa o los japoneses de Price», en que els clowns i artistes de la companyia del circ varen reproduir graciosament els números de la Com­panyia Imperial que estaven tenint més exit."

Aprotltant I'oportunitat de tenir a Espanya aquesta celebrada companyia, tant des de Barcelona com des de Valencia no es va voler deixar passar I'oportunitat que visitessin ambdues ciutats. 12

Així, el 2 de setembre de 1868 la Companyia Imperial Japonesa va arribar a Barcelona, proce­dent de Madrid, amb la intenció d'actuar diariament al Gran Teatre del Liceu entre el dijous 3 i el

160

11

dimarts 15 de setembre, un total de dotze funcions, tot i que, gracies al gran exit, van acabar essent un total de disset funcions, en allargar I'estada dos dies més. Es tractava d'un grup de vint artistes, majoritariament nois joves, encara que també hi havia algunes dones i alguns acróbates adults.

Aquest feto dones, ocorre durant unes dates sorprenents pel fet de ser tot just I'any de l' obertura del Japó Meiji. Si bé d'altres p,úsos asiátics ja havien arribat imatges, obres i notícies de tota mena, el Japó continuava essent desconegut, especialment entre la població civil barceloni­na, per la qual cosa es va crear una gran expectació. Ja abans de I'arribada deis artistes, els pri­mers dies del mes de setembre, els diaris feren contínues referencies a aquest espectacle tan es­perat i del qual s'havien sentit molts elogis.

Van arribar a Barcelona la tarda del dimecres dia 2. Els artistes i els acróbates s'allotjaren a I'Hostal de los Caballeros, mentre que els directors i els encarregats de les funcions varen tenir el seu estatge a la Fonda de las Cuatro Naciones, un deis allotjaments més luxosos de la ciutat, fundat a la Rambla vora el Teatre Principal. Expliquen els diaris que la curiositat per veure un poble completament desconegut fins al moment feia que, durant els passeigs que els barcelonins feien per la Rambla, si se'ls trobaven, se'ls quedaven mirant atrets amb aire de sorpresa. Obser­vant I'activitat que varen dur a la ciutat es pot dir que van aprofitar el temps fins a I'últim instant. Tant és així, que I'endema de la seva arribada ja hi van fer la primera funció.

Tal com indica el dietari del Gran Teatre del Liceu, el dia 3 s'hi va celebrar la primera funció extraordinaria de la Companyia Imperial Japonesa. 13 La programació del debut es dividí en dues parts, amb un entreacte de vint minuts; va comenc;:ar puntualment a les vuit del vespre amb una simfonia i la presentació deis vint artistes japonesos. A partir d'aquí, es van anar succeint els diversos números descrits de la manera següent:

l. Una brillante sinfonía. 2. Presentación de todos los artistas de la compañía japonesa. 3. Evoluciones y ejercicios sorprendentes por los jóvenes Jonekichi y Shiutaro. 4. El tambor por Denkichi. 5. Gran equilibrio del Bambú percha. por el joven AII-Right y su padre Hamaikiri. 6. Las peonzas, por Mlle. Kamóng y Otzunee. 7. Los sorprendentes juegos de las mariposas por Zumindan Garao. 8. Ejercicios sobre la cuerda floja, por Matsungoro. 9. Equilibrios extraordinarios, por Hamaikiri y su hijo el joven AII-Right. Descanso de 20 minutos. 10. Juegos de manos por Mlle Kamóng. I l. La salida de la zorra por Denkichi y Tjokichi. 12. El bambú aereo por Matzungoro. 13. La cuba colosal o la actividad japonesa por Denkichi. 14. Ejercicios por los jóvenes Jonekichi y Shintaro. 15. La gran escalera maravillosa, ejercicios de equilibrio de una dificultad extraordinaria por el joven AII-Right y Hamaikiri. 14

El debut va ser tal com s'esperava que fos. El Liceu es va omplir de gom a gom, es varen ex­haurirtotes les localitats i es van aplaudir amb fervor cadascun deis números. Les esperances del

161

públic es varen complir i I'endema de I'estrena els crítics no dubtaren a afirmar que «para formarse una idea del mérito de los trabajos ejecutados todas las descripciones son insuficien­tes. Es necesario verlo para juzgar la destreza, la agilidad y fuerza empleada en unos ejercicios que hasta ahora no se habían visto en los teatros de esta capital. Por este motivo renunciamos a describirlos y sólo diremos que la percha, la cuba colosal y la escalera aérea merecen prolon­gados aplausos del publico, que se entusiasma a cada una de estas suertes y obliga a los jóvenes japoneses a salir repetidas veces al palco escénico.»'s

Aquest exit tenia dos motius principals, d'una banda, i de manera indubtable, la qualitat de les representacions, pero així mateix convé no oblidar que I'exotisme que representaven aquests artistes va engrescar encara més el públic i va aconseguir crear una més gran fascinacióTots i ca­dascun deis artistes que van sortir a escena duien vestits tradicionals japonesos i actuaven amb els gests i les actitud s propies de la seva cultura, «es preciso confesar que contribuyó mucho a ello, tanto el personal, como los trajes y la originalidad de los saludos de las personas que lo componían».16

Encara hi havia un tercer aHicient en les representacions del Liceu i era que cadascuna in­corporava canvis i variacions entre els números que es presentaven en cada funció, cosa que feia única cada actuació. El programa estava sempre dissenyat de manera que cada cop augmentés la dificultat de les acrobacies i les actuacions pertal que I'admiració deis espectadors anés també in crescendo. D'entre les actuacions, una de les que més van sorprendre fou el joc de les papal 10-

nes. Fent ús de la seva tecnica de la papiroflexia, creaven dues papal Iones de paper que les feien volar amb I'ajuda de ventalls que duien cada un deis artistes, «se las ve revolotear en todas direcciones y posarse sobre un ramo de flores, o bien entrar y salir de un pequeño jarro». Le Monde /Ilustré va publicar un gravat on apareixia Zumindangarao, membre de la companyia, fent aquest número. I7 Segurament va ser una actuació molt popular; ja que A. Lonza en va fer una pintura que el 22 de gener de 1890 que fou publicada a Lo /lustración Españolo y Americano; era un gravat on es representava un altre prestidigitador japones en un deis salons del palau de Car­Ies IV «ejecutando con su abanico el entretenido juego de las mariposas que finge extraer de un ancho jarrón de porcelana». 18

Els nens acostumaven a ser els protagonistes deis números d'equilibri i contorsionisme. Ha­maikiri era el protagonista d'un número d'equilibri en que sostenia una alta i pesada escala en forma d'angle,des del vertex del qual en cada un deis dos extrems hi passejava el seu fill A/I-Right, pseudonim d'un deis acrobates més menuts i admirats, Mikiki. A mesura que passaven les repre­sentacions, el pes de I'escala augmentava de manera que el dia 8 pesava 20 arroves, el dia 10 ja eren tres escales, que sumaven 25 arroves, i el dia 14 el pes pujava fins a 40 arroves; pare i fill van protagonitzar altres números, com ara «el paraguas japonés». Un cop més, aquest número el podem posar en relació no tan 5015 amb el gravat que el va reproduir fidelment a Le Monde /ilus­tré, sinó també amb una altra iHustració publicada al desembre del 1891 a la revista madrilenya Lo /lustración Españolo y Americano, en que apareixia la companyia de bombers de T oquio ac­tuant, fent acrobacies tot pujant i baixant les escales de salvament amb actituds i maneres di­ferents. La mateixa notícia ens informa que pocs anys abans uns acrobates i gimnastes japonesos havien actuat de nou a Madrid, als circs de Parish i Price. 19

Un altre deis números del Liceu consistia en un gimnasta que sostenia damunt I'espatlla una canya de bambú enorme per la qual s'enfilava el petit AII-Right fins a assolir el punt més alt, des

162

d'on es ventava amb un ventall. Uns altres números admirats i que van variar foren I'exercici «La pantalla», que Denkichi feia amb els peus amb una incre'lble agilitat i destresa, «Los dos bambús aéreos», amb Matzungoro i el mateix Denkichi, o bé «El Tumbling», «Las pirámides japonesas», «juegos de prestidigitación chinesca», «El árbol maravilloso», «El gran ramillete», «El vaso del Taicoun», «La cuba colosal», «Las serpientes del desierto», «La salida de la zorra» o «El pedestal japonés».20

El diumenge 6 s'hi van fer dues actuacions, una a les tres de la tarda i una segona a les vuit del vespre. Aquell mateix dia es va publicar al diari El Principado un artiele referit als japonesos que, amb motiu de les actuacions que s'estaven celebrant a la ciutat, va esdevenir una carta de presentació tot mostrant, entre admiració i recel, un deis primers posicionaments davant d'un poble nou que, en el panorama mundial, prometia un futur brillant.21 El cert és que a causa de I'exit amb que se succéen les actuacions, I'empresari del Liceu va decidir ampliar les activitats tot preparant una representació per al diumenge al migdia a la plac;:a de toros de la Barceloneta amb la participació de l'aeronautaAlexandre Braquet. El programa del migdia es dividia en dues parts, durant la primera se succeirien onze números acrobátics, mentre que durant la segona el senyor Braquet faria ascendir; sense I'ajuda del gas, el baló montgolfier Príncep Alfons, sota el qual hi penjava un trapezi on es farien acrobacies. L:exit extraordinari va fer que la companyia de fer­rocarrils de Mataró i Granollers oferís els bitllets de tren a meitat de preu a aquells que assistissin a la gran funció.

L:expectació era molt gran a causa de la complexitat i la vistositat de cadascun deis números. Respecte a I'actuació de I'aeronauta Alexandre Braquet, els diaris anunciaven que en cas que el baló acabés caient al mar; es gratificaria amb dos-cents rals la primera embarcació que I'anés a socórrer. El montgolfier es va elevar a una gran altura fins que un corrent d'aire se'l va acabar enduent terra endins fins a aterrar als solars de la Universitat, que en aquella epoca estava encara en construcció, on varen anar en auxili diversos municipals i particulars. S'havia preparat una segona funció per al diumenge I 3 de setembre, pero el mal temps va fer que fos anuHada.

Com era habitual, les representacions del Liceu acostumaven a combinar diversos especta­eles en una mateixa funció, de manera que durant un sol vespre es podien veure generes tan diversos com teatre, ballet o opera. El dia 10, el Gran Teatre del Liceu va comenc;:ar a preparar la posada en escena de la sarsuela valenciana en un acte Telémaco en la Albufera; a partir de I'endema, la primera part de la funció ana a carrec de la companyia japonesa, durant la segona part es representa la sarsuela i, per coneloure, s'acaba I'espectaele amb una tercera part en que es tornaven a executar nous prodigis deis equilibristes. El diumenge 13 es va canviar la sarsuela per una altra també del genere valencia, Un cosament en Picoña.

Després que el dimecres 16 s'hagués anunciat I'ultima funció de la companyia japonesa, ja que inicialment tenien previst deixar la ciutat aquell mateix dia, la marxa es va acabar ajornant fins divendres. Per aquesta raó, dijous es va poder celebrar una última actuació per complaure tot aquell públic que havia vingut tant de Barcelona com deis pobles de les comarques properes per a la segona funció a la plac;:a de toros, pero que s'havia quedat sense actuació. Com a comiat, les entrad es es van posar a la venda a dos rals: es tractava de I'adéu d'uns artistes extraordina­ris.22 just abans d'aquesta última actuació, el director de la Companyia Imperial japonesa, Hamai­kiri, adrec;:ava des del Diari de Barcelona un missatge d'agra¡"ment a tots els espectadors:

163

Al público. Hace apenas tres meses que la compañía que dirijo pisó por vez primera el hermoso suelo

español. Las muestras de simpatía que tenemos recibidas del respetable público de esta culta e

industriosa ciudad están grabadas en nuestros corazones rebosantes de gratitud y reconocimiento.

Reciba pues el público como un débil testimonio de nuestra gratitud la función de despedida que

hemos combinado, y el Gran Brama nos proteja y nos ilumine a todos. El director Hamai-Kiri.23

Com a resposta a la gratitud japonesa, I'empresa del Liceu va organitzar un banquet a I'estil japones. Aquest fet resultava tan exotic que es va anunciar per avanc;:at als diaris, «un espléndido banquete servido en el palco escénico conforme a sus raras costumbres». Sense cap mena de dubte, si cadascuna de les funcions havia atret una gran quantitat de públic, en aquest cas va haver-hi una autentica allau de gent que va voler assistir a aquest acte: tant I'espai de les Ilotges, les butaques com els passadissos van ser ocupats. Finalment el banquet no es va celebrar a I'es­cenari a la vista de tot el públic, sinó que es va fer privadament, cosa que va motivar forc;:a crí­tiques perque tots els espectadors es van esperar més d'un quart d'hora un cop acabada la fun­ció tot esperant que s'aixeques el teló. Quan definitivament es va aixecar, s'havien apagat els gresols i I'escenari ja estava buit.

Divendres al matí, la Companyia Imperial Japonesa marxa cap a Valencia preparada per de­butar I'endema amb el mateix exit que ho havien fet a París, Londres, Madrid i Barcelona. Amb aquestes actuacions el Japó feia una de les primeres aparicions públiques oficials de caracter cultural a Europa i, en el cas de Barcelona, representava la presentació d'una cultura que va fer una gran fortuna i que ben pocs anys després es va comenc;:ar a difondre d'una manera molt més contínua i evident.

El primer contacte que van significar les actuacions del 1868 va obrir Barcelona a una oferta teatral més diversificada que rebé també la influencia d'aquests nous corrents japonitzans, que durant els anys setanta va comenc;:ar a apareixer a les gran capitals europees. Precisament, du­rant aquell període es va assentar a la ciutat un nou comerc;: de peces d'art de I'Asia Oriental i d'altres fetes per artistes catalans inspirant-se en I'art del Japó; es podien trobar a diverses bo­tigues, com ara la de Francesc;Vidal o bé les botigues d'Odó Vinyals o Santiago Gisbert, dedica­des íntegrament a la venda d'objectes de la Xina i especialment del Japó.A més de les quincalle­ries, joieries i botigues artístiques, I'auge pel Japó va estar acompanyat de la moda «japonista», palesa tant al món de les arts com en la vida quotidiana. Pero, centrant-nos en el camp de I'es­pectacle, aixo també es va fer evident amb noves actuacions d'acrobates japonesos posteriors a la presentació de la Companyia Imperial del I 868.

Noves notícies daten de mitjan agost de 1879. Onze anys després de les primeres actuaci­ons, va arribar a Barcelona un grup de dotze japonesos, del qual es deia que era la «célebre compañía japonesa del Emperador del Japón, sin rival y única en su genero».24Venien també de París, procedents d'una extensa gira d'espectacles que els havia dut a actuar des de Mongolia i Siberia fins a diversos palsos europeus, d'entre els quals Alemanya, Belgica, Su'lssa, Italia i Franc;:a. En el cas de Barcelona, on van arribar la segona setmana d'agost, aquest grup va debutar conjun­tament amb les germanes acrobates franceses M. Foucard i la famnia Martín, també acrobates. El debut deis artistes japonesos havia de ser el divendres I d'agost, pero la companyia no va poder arribar a la ciutat fins la setmana següent. El dia 10 s'havien comenc;:at els treballs per instaHar el pavelló, i el dia 12 d'agost se'n va fer la primera funció. Les representacions es van fer sota la

164

'-~''''':'''r'~'' , . "~'Ii

Le jeu tlu h;.t!lluoll.

Exercices de soúplcsse.

L'óventail el le papillon.

E~ercices de soupleS5:.

í"

l.a touplo el I'~\'enlait.

/I·lustracions d' actuacions de la Companyia Imperial Japonesa a París el 1867.

165

direcció de M. Louis Soulié, tot i que els dialegs eren en japones i I'estrena estava igualment di­rigida a I'estil japones. Coneixem com es deien els acrobates, per la qual cosa es pot dir que cap d'ells havia format part de la companyia que havia actuat el 1868, i de la qualllavors encara es tenia molt bon record.25

El que ens interessa especialment d'aquestes actuacions és el marc en que es van produir. Per a tal fI es va construir a la Gran Via de les Corts Catalanes, vora el passeig de Gracia, a I'indret on hi havia hagut la coHecció zoológica Bidel, una gran tenda decorada imitant I'estil japones que s'anomenava Grandioso Pabellón Japonés. A I'interior. tot entapissat, es deia que hi cabien unes dues mil persones.26 Tot i que s'anunciés una construcció d'estil oriental, el cert és que se'n va criticar la poca decoració; es descrivia com una gran tenda de campanya amb un gran pal al mig per sostenir-Ia que, a més, privava d'una part de la visió a alguns espectadors. Al voltant del circ hi havia dues files de Ilotges, dues o tres files de butaques i cadires, i a la part posterior hi havia I'amflteatre i les graderies, on era situada I'entrada general, que es venia a tres rals. Va haver-hi alguns problemes amb aquesta estructura efímera. A més del desagradable aspecte interior. a causa de la poca elevaciÓ del sostre i la manca de lIum, durant les primeres actuacions també es va criticar que, essent I'estiu, no s'haguessin resolt els problemes de la manca de ventilació. Les queixes que va provocar I'ambient sufocant de I'interior van fer actuar amb rapidesa els respon­sables, que ben aviat van aixecar més la tela de tota la circumferencia del Iocal.27 Al cap d'una setmana es va anunciar que a causa de les reclamacions de la premsa i del públic es milloraria, també de manera immediata, I'orquestra '1 la ventilació dellocal.28

Tot i les queixes que es van produir. no és menys cert que I'espectacle va tenir bastant exit des del primer dia, pero sense arribar a I'entusiasme viscut en les actuacions del Liceu. Des d'ales­hores actuarien cada dia a les 20:45 h, i els diumenges i festius es feia una segona funció a les 15:30 h. Més que fer nosaltres la descripció de la primera actuació, deixem que ens ho expliquin els matei­xos assistents:

Anoche comenzó sus representaciones el Pabellón Japonés de la calle de las Cortes. A las siete dadas de la tarde se abrió el despacho de localidades que en breve tiempo quedaron despachadas todas, y a la hora de entrada por ser la primera función y por no hallarse resueltos una porción de pormenores

necesarios para evitar barullo. menudearon los apretones y los empujones saliendo apabullados algunos sombreros y viéndose en apuros las señoras para penetrar en el local. ( ... ) Los ejercicios que ayer ejecutó la compañía ofrecieron escasa novedad, si bien fueron hechos con la seguridad y limpieza

propias de los acróbatas chinos y japoneses. El público recordaba haberlos visto iguales y mejores en el Liceo ha pocos años. Los aplausos mayores los alcanzaron las tres señoritas Foucard. que trabajaron en la cuerda. en las anillas y en el trapecio haciendo suertes atrevidas y difíciles y demostrando cua­lidades gimnásticas realmente notables.También fue objeto de aplauso la conocida familia Martín y de entre los artistas japoneses el que hizo juegos malabares y el que ejecutó ejercicios de equilibrio con un biombo y varios cubos. Los japoneses visten sus característicos trajes,algunos de ellos algo regulares y antes de cada número uno de sus compañeros se dirige al público en idioma japonés. lo cual fue

motivo de bulla acabando en risa general.29

Després de dues setmanes d'actuacions, el diumenge 24 van fer I'última funció a Barcelona, des d'on el dilluns següent van partir cap a Madrid.30 El record d'aquest ediflci va servir de pre­cedent per a la construcció, tan sois dos anys més tard, i també a la Gran Via, entre el passeig de Gracia

166

i la rambla de Catalunya, d'un nou ediflci tradicional japones conegut com a Pabellón Imperial Japo­nés, on, a més d'exposar-s'hi quadres escenics nipons, es va poder veure la magnífica coHecció d'art japones que Caries Maristany havia adquirit al Japó durant la decada deis anys setanta.

Retornant a les actuacions japoneses, tot just la setmana següent de la renovació de la botiga japo­nesa El Mikado de la baixada de Sant Miquel, al final del gener del 1887, I'empremta de les actuacions deis anys I 868 i I 879 va tornar a apareixer de la ma d'un acróbata japones anomenat Uttle AII-Right Era aquell nen que amb el nom de Joven AII-Right va ser tan admirat pel públic de I'any 1868? És probable que ho fos, tot.i que no ho podem confirmar. Tan sois sabem que, després d'aconseguir un gran exit per la gira europea que estaven fent, el dilluns 7 de febrer de 1887 van debutar al Teatre Principal «los artistas Little AII Right, notable gimnasta y equilibrista japonés, conocido por el Nonplus de los equilibristas, y miss Louise Clement, primera evolucionista de mazas indias».31

El primer anunci d'aquestes noves actuacions data del divendres 4 de febrer, en que, al diari El Diluvio, s'informava que els empresaris del Teatre Principal havien contractat aquest celebre equilibrista japones.32 Aleshores el Japó ja comen~ava a ser molt popular a Barcelona, i la seva influencia ja feia més d'una decada que es deixava veure a les botigues i en alguns deis dissenys deis artistes i artesans de la ciutat; I'exit estava assegurat malgrat la gran oferta lúdica; per aque­Iles mateixes dates s'estrenava Tannhouser al Liceu i es representava Hamlet, de Shakespeare, i Mario Tudor, de Víctor H ugo, al Teatre Espanyol.

El debut deis artistes es va celebrar el vespre del dilluns 7 de febrer amb un gran exit i amb un pie complet a la sala, malgrat les baixes temperatures i el fet que aquells dies se celebraven balls de carnaval en molts centres i teatres. Tal com havia passat amb les actuacions del I 868, I'última actuació, programada per al divendres 18 de febrer, es va celebrar a beneflci, i com a comiat, deis dos aplaudits artistes.33

L'actuació d'artistes japonesos als teatres de Barcelona, com la deis xinesos el 1864, també ens recorda les disputes entre els partidaris del Liceu i els defensors del Teatre Principal, con e­guts com a cruzados arran de I'antic nom del teatre (Teatre de la Santa Creu).Aquest cop, peró, en el cas del Teatre Principal, no eren unes actuacions tan ambicioses com les que havia fet la Companyia Imperial Japonesa uns quants anys abans;tot i aixó, els números que hi van presentar també van sorprendre. Si bé tots dos artistes eren aplaudits, els maxims elogis se'ls va endur I'equilibrista Little AII-Right. El seu número el feia sobre una corda que s'havia coHocat inclinada i que anava des de les grades del quart pis flns a I'escenari del teatre; sobre aquesta corda, I'acróbata caminava de punta a punta. A causa deis interminables aplaudiments que rebia sem­pre havia de repetir el número, de manera que hi inclo'l'a canvis, com ara pujar la corda caminant i baixar-Ia assegut a una gran velocitat, a tanta velocitat que els cronistes deien que tan sois se'l distingia com una massa que baixava disparada des de dalt del teatre. Unes altres vegades, les repeticions les feia baixant dret i d'esquena utilitzant una tecnica segons la qual no recolzava to­talment els peus sobre la corda sinó que tan sois feia servir alguns deis dits.Tots els diaris mostra­ven la seva admiració per aquestes actuacions:

Lo debut deis notables artistas Miss Louise Clement gran evolucionista de massas indias y del japonés Litle AII-Right equilibrista, atragueren ahir alTeatro Principal escullida concurrencia. Los travalls executats per dits artistas estigueren a la altura de sa anomenada per la Ileugeresa, seguretat, serenitat y dificilisima execució deis mateixos, valguéntloshi estrepitosos picaments de mans al finalisar cada un d'ells,

167

«Ejercicios de una brigada de incendios», publicat a la lEA el 189/ .

168

especialment los del equilibrista japones Little AII-Right, qui ab una seguretat primorosa pujá la corda tivant desde I'escenari al cuart pis, de cara y d'esquena baixantla despres rapidament de las duas ma­neras]4

Aquella setmana Barcelona va patir unes molt baixes temperatures i la forta nevada que va caure va ser ampliament descrita i reprodu·l·da als diaris. Per aquest motiu molts espectacles no van tenir I'afluencia esperada, i en alguns casos van haver de ser anuHats, com va ser el cas de diversos balls de mascares, per exemple el del Teatre de Catalunya. Aquest fet es contraposava amb les representacions delTeatre Principal, que es van seguir duent a terme amb un exit rotundo

El mateix dia que havia debutat Little AII Right. el Liceu celebrava un deis seus balls de car­naval. Com passava any rere any, aquests actes constitu·ien veritables esdeveniments socials: es guarnia la sala i es cobria amb un empostissat. Aquella nit es va viure un nou escandol a causa d'una violenta baralla que, segons narraven els diaris, era deguda a dos pretendents que intenta­ven bailar amb una mateixa dona.35 Va ser en aquelles mateixes dates que el Teatre Principal va repartir les entrades d'Eusebi Planas anunciant el gran ball infantil de disfresses per al dijous dia 17 de febrero Aquest ball va ser també extensament descrit al diari El Barcelonés, el qual indicava quines eren les disfresses més originals, algunes de les quals eren les de Guillem Tell, Jaume 1, Lluís XIV o bé Mefistofil, tot i que també abundaven les que invocaven el món de les odalisques i Egip­te. Els balls de disfresses infantils del Teatre Principal i del Teatre Romea eren molt populars, es­pecialment entre les faml1ies més distingides de la ciutat. i ja en diverses ocasions s'hi havia pogut veure com persones vestides de japoneses havien guanyat el concurs de disfresses; al febrer del 1882 «una japonesa vestida con notable propiedad y que bailaba con el calzado especial del país» va guanyar un deis premis.36 Ens ha sorpres comprovar com, des d'aleshores, practicament cada any hi ha documentació de disfresses japoneses als balls de Barcelona.3?

T ambé era freqüent a les actuacions japoneses de circ incloure algun número basat en el lIanc;:ament de ganivets. Ni les notícies de les actuacions de la Companyia Imperial Japonesa ni les del 1887 ens ho indiquen, per la qual cosa molt probablement no es van dur a terme. De tota manera, és significatiu que en dues ocasions, els anys 1890 i 1892, es publiquessin a la revista bar­celonina Lo Ilustración Artística dos gravats que presentaven a japonesos duent a terme un núme­ro d'aquestes característiques; un d'ells era la reproducció d'un quadre d'A. Lonza titulat El tirador de cuchillos, en que es presentava un exercici de circ japones en un jardí d'una cort eu­ropea del segle XVII 1. 38

Aquestes notícies no les hem de veure com un fet aXllat, sinó que es poden contextualitzar perfectament amb el dia a dia de Barcelona. I és que en aquella epoca, la decada del 1880,Ia cul­tura nipona ja estava ampliament difosa per tot Europa. L.:autentic vestuari japones, que ja s'havia pogut veure en les actuacions del 1868, era ara un element forc;:a freqüent gracies a I'ús que se'n feu d'una imatge lIigada a la idea de bon gust i distinció, des deis anuncis de perfums fins als re­trats de Francesc Masriera.Aquestes connotacions, que a poc a poc van impregnar la cultura d'Occident. van anar acompanyades de tota mena d'imatges a revistes com La Ilustración Ibérica, II-Iustració Catalana, La Ilustración Artística o Lo Ilustración Española y Americana, mostrant costums japonesos i reproduccions d'obres d'artistes europeus amb la indumentaria tradicional.39

Pero aquest augment d'informació, certament superficial en un primer moment, no va ser suficient perque el públic espanyol pogués coneixer el teatre i les arts de I'espectacle del Japó;

169

aquest apropament va venir mitjan~ant I'actuaeió d'alguns acrobates o d'algunes puntuals com­

panyies. Deixant de banda les actuacions al circ Príncep Alfons de Madrid el 1868, va ser espe­

cialment als circs Price i Parish, tots dos de la capital espanyola, on durant la decada deis anys

1880 i 1890 es van poder veure una bona part de les actuacions de circ japoneses.40 Com a

constatació d'aquest fet tenim, seguint una tradició que apostava pel circ d'estetica oriental, una

fotografia que mostra una actuació al circ Parish el 1889 on apareix una dona occidental vestida

de japonesa.41 Igualment, al mes de juny del 1896 va arribar al Teatre Eldorado Barcelona una

companyia procedent del circ Parish formada per tota mena d'artistes, entre els quals destaca­

ven els equilibristes japonesos Ando i Sadakichi.42

És així que pode m afirmar que el circ i el món deis equilibristes japonesos van ser coneguts

a I'Estat espanyol més de trenta anys abans que no ho fes el teatre, arran especialment de les ac­

tuacions de la celebre actriu Kawakami Saddayakko a Barcelona i a Madrid el 1902.43 Fins en aquell

moment, I'únic apropament possible havia estat per mitja de les breus notícies, gravats i descrip­

cions sobre el teatre no i kabuki, tant mitjan~ant les revistes iHustrades com d'una manera directa

a través de I'arribada d'imatges yakusha-e44 i ukiyo-e.45 Tanmateix, tot i haver-hi algun article dedi­

cat al teatre nipó, com és el cas del text que va publicar un japones anomenat Yedoko a I'inici del

1886 a La lIustroción,46 I'altre possible vincle entre l'Asia Oriental i Occident, en el cas de les ac­

tuacions de circ i de teatre, van ser les representacions puntuals que evocaven imatges de I'Orient,

com I'opera El caballo de bronce, al Teatre Espanyol de Barcelona el 1876, I'espectacle Una fiesta nocturna en Pekín, representada el 1880 al cire eqüestre de la pla~a de Catalunya, La japonesa, obra estrenada al Teatre Romea el 1893, I'opereta japonesa en tres actes i quatre quadres Cin­ka-ka, estrenada al Teatre Eldorado el 1890, o bé Flor de Te, representada al Teatre Tívoli I'any

1897.47

Posteriorment a les actuacions de Sadayakko, va ser I'estrena de Madama Butterfly, de Pucci­

ni, al Teatro Real de Madrid el 1907 i al Liceu el 1909, el que va aconseguir popularitzar fins a

límits insospitats la imatge de la geisha i el japó tradicional. Més enlla de I'exotisme de I'acrobacia

deis primers moments, durant el primerter~ del segle xx es van divulgar els primers estudis so­

bre el teatre japoneS.48

Amb aquesta perspectiva historica podem valorar encara més la importancia que tenen les

actuacions japoneses del segle XIX i molt especialment les de la Companyia Imperial. Recuperant

les actuacions del Liceu i elTeatre Principal, és probable que el prestigiós Little AII Right, del qual

tots els diaris deien que era «conocido por el "Non Plus" de los equilibristas y el más notable del

mundo equilibrista japonés conocido por el primero del mundo», fos aquell mateix Mikiki, fill

d'Hamaikiri Sadakki, que havia actuat a Londres, i aquell joven AII Right, que vint anys abans havia

vingut a Barcelona essent un nen, acompanyat del seu pare en el si de la Companyia Imperial

japonesa.Aleshores ja havia rebut els maxims elogis i aplaudiments pels seus números acrobatics

i havia estat descrit I'any 1868 com a «el tierno japonesito, que a imitación de los príncipes

europeos viaja de incógnito y se hace llamar AII Right». Si en aquell moment AII Right va voler

crear una incognita i no desvet:llar el seu nom autentic, com a recompensa, les seves magnífiques

actuacions descrites a tota la premsa ens permeten recuperar la memoria d'uns fets sorpre­

nents que van succeir al setembre del 1868 i que van significar I'inici de la primera onada de ja­ponisme a la ciutat.

170

Fins el 12 novembre de 1868 Espanya no va signar a Kanagawa (Yokohama) el tractat d'amis­tat, comen;: i navegació, deu anys més tard que les principals potencies mundialsTanmateix, amb anterioritat a aquest primer acord, Barcelona va tenir la sort de rebre en primícia la companyia d'artistes més prestigiosa del Japó, i no només aixo, sinó que la ciutat va presenciar de primera ma com un país tan Ilunya i desconegut que s'havia recios en les seves fronteres es presentava per primera vegada en escena de la manera més brillant que es pogués imaginar.

NOTES

l. Diari de Barcelona, n. I 12,22 d'abril de 1862, p. 3558-3560.

2. BERTRÁN, Marc -Jesús. El Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1837-/930. Barcelona: Institut Grafic

Oliva de Vilanova, 1931.TRIBá. Jaume. Annals 1847-97 del Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Amics del Liceu, 2005.

3. Diari de Barcelona, n. 13, 14 de gener de 1863, p. 433-434. Diari de Barcelona, n. 149, 30 de maig de 1868, p. 5250.

4. Diari de Barcelona, n. 306, I de novembre de 1864, p. 10.437. Els acróbates estaven integrats per

«la gran Compañía argelina, dirigida por Sidi al Adj-Alí Beni-Mohammed, en unión de los célebres chinos Arr-hee y Asma».

5. Diari de Barcelona, n. 307, 2 de novembre de 1864, p. 10.477 i 10.480; n. 308, 3 de novembre de 1864, p. 10.533, n. 310,5 de novembre de 1864, p. 10.573.

6. The I/Iustrated London News, n. 1414,23 de febrer de 1867, p. 176

7. Le Monde I/Iustré,journal Hebdornadaire, n. 550, 26 d'octubre de 1876, p. 252; n. 554, 23 de novembre de 1876, p. 328. Le Monde l/lustré dedicaria al mes de novembre de 1876 una pagina a reproduir el

número de les papal Iones de papero

8. Sabem que, com a mínim en aquestes actuacions, Mr. Grieve va pintar un decorat per a les represen­tacions on es destacava la badia de Yokohama amb el mont Fuji al fons. The II/ustrated London News,

n. 1481,2 de maig de 1868, p. 433 i 437.

9. Vegeu el Diario Oficial de Avisos de Madrid deis mesos de juliol i agost de 1868.

10. Diario Oficial de Avisos de Madrid, n. 240, 27 d'agost de 1868, p. 4.

1 l. Diario Oficial de Avisos de Madrid, n. 208, 26 de juliol de I 868, p. 4.

12. Diari de Barcelona, n. 241 , 2 de setembre de 1868, p. 5574. «La empresa de este Gran Teatro,

deseosa de complacer al ilustrado público de esta capital y a los señores propietarios y abonados, no ha vacilado, a costa de toda clase de sacrificios, el contratar la expresada compañía, cuyo mérito no debe encarecer después del inmenso y fabuloso éxito que ha obtenido en las capitales de Europa».Totes les

notícies que fan referencia a I'actuació de la Companyia Imperial Japonesa a Barcelona han estat extretes deis volums del mes de setembre del 1868 deis diaris El Principado i Diari de Barcelona.

13. I BORRA, Joaquim. La mirada del conserge. Dietari del Gran Teatre del Liceu (1862-1981). Barcelona:

Institut del Teatre i Sociedad del Gran Teatro del Liceu, 1999, p. 274.

171

14. El Principado, n. 242, 3 de setembre de 1868, p. 5595. La Corona, n. 402, 2 de setembre de 1868.

15. El Principado, n. 243,4 de setembre de 1868, p. 5619.

16. Diari de Barcelona, n. 243,4 de setembre de 1868, p. 8223.

17. Le Monde IlIustré,journal Hebdornadaire, n. 554, 23 de novembre de 1867, p. 328.

18. La Ilustración Española y Arnericana, Madrid, n. 3, 22 de gener de 1890, p. 43 i 49,

19. MARTíNEZ DEVELASCO, Eusebio, «Tokio Uapón), Ejercicios de una brigada de incendios»,

A La Ilustración Española y Americana, n, 46, 15 de desembre de 1891, p, 371-372,

20. D'aquests números, no n'hem trobat cap descripció,A les actuacions de Madrid tenim documentats

els números següents: «La Percha Escalera por AII Right Y su padre Hamaikiri trabajo de extraordinario

mérito que no ha sido hasta ahora ejecutado en ninguna parte, ( La Salida de la Zorra sorprendente

trabajo por DenkichiTjokichi ( La Escalera Encantada, maravilloso ejercicio por Haimaikiri y AII-Right (

Evoluciones Sorprendentes por Jonekichi y Shintara, (La Pantalla, ejercicio de agilidad extraordinario por

Denkichi ( Las Tres Escaleras Maravillosas, de peso 25 arrobas, ejercicios de equilibrio de una dificultad

extraordinaria, por el joven AII Right Y su padre ( Evoluciones Sorprendentes por Jonekichi y Shintara, (

El Bambú Aéreo, por Matzungoro (Los Tres Bambús Aéreos, por los artistas Matzungoro, Deikichi y

Tjokidie ( Ejercicios Sobre la Cuerda Floja, por Matzungoro ( La Tinaja, grandes equilibrios por el joven

AII-Right y su padre Hamaikiri, ( El Primer Equilibrio del Mundo o Las Cuatro Escaleras Maravillosas, por

AII-Right y su padre Hamaikiri»,Vegeu els mesos de juliol i agost del 1868 del Diario Oficial de Avisos de

Madrid,

21. S'hi destacava, a partir d'una breu descripció de les actuacions de Barcelona, I'admiració per la

tenacitat pacient, equilibrada i ferma amb la qual es regien tots els seu s actes i el seu treball, El Principado,

n, 245, 6 de setembre de 1868, p, 5670-5671

22. Els preus de les altres funcions anaven deis vuitanta rals les lIotges principals als quatre rals I'entrada

general.

23. El Principado, n, 256, 17 de setembre de 1868, p, 5908,

24. Diari de Barcelona, n, 224, 12 d'agost de 1879, p, 9293. DALMAU, Antonio R. El circo en la vida

barcelonesa, Crónica anecdótica de cien años circenses, Barcelona: Ediciones Librería Milla,

25. Diari de Barcelona, n, 224, 12 d'agost de 1879, p, 9293. Els noms deis acróbates eren: Namigoro,

Masungoro,Toyokichi,Yochitaro, Daino, Kuitaro, Kamekichi, Marodichi,Tomokichi,Tosocaro, Mosarichi i

Meichichi [sic].

26. Es va arribar a anunciar una capacitat de fins a 3,000 persones, malgrat que alguns deis cronistes

calculaven una capacitat apta per a unes 1.500 o 1.700 persones, Lo Crónica de Cataluña, n, 370,

I I d'agost de 1879,

27. Diari de Barcelona, n, 225, 13 d'agost de 1879, p, 9303. El Diluvio, n, 187, 15 d'agost de 1879, p, 5007,

Lo Tibidabo, n, 8, 2 d'agost de 1879, p, 2; n, 16, 10 d'agost de 1879, p, 2,

28. El Diluvio, n, 191, 19 d'agost de 1879, p, 5122.

29. Diari de Barcelona, n, 225, 13 d'agost de 1879, p, 9303.Vegeu també: El Diluvio, n, 187, 15 d'agost de

1879, p, 5007, Lo Tibidabo, n, 20, 14 d'agost de 1879, p, 2,

172

30. Diari de Barcelona, n, 234, 22 de d'agost de 1879, p, 9646,

31. Diari de Barcelona, 5 de febrer de 1887, p, 1530,

32. El Diluvio, n, 35,4 de febrer de 1887, p, 986,

33. Lo Renaixensa, n, 3722, 16 de febrer de 1887, p, 999, Lo Publicidad, n, 3273, 16 de febrer de 1887,

34. Lo Renaixensa, n, 823, 8 de febrer de 1887, p, 823.Vegeu també: El Barcelonés, n, 1552,8 de febrer

de 1887, p, 31, Lo Vanguardia, n, 63, 8 de febrer de 1887, p, 866, Lo Vanguardia, n, 70, 12 de febrer de

1887, p, 63. Lo Publicidad, n, 3266,9 de febrer de 1887. El Correo Catalón, n, 3537,9 de febrer de 1887, p,6,

35. Lo Vanguardia, n, 61 , 7 de febrer de 1887, p, 836,

36. Diari de Barcelona, n, 48, 17 de febrer de 1882, p, 2163.

37. Estem finalitzant un treball dedicat a J'estudi de la presencia d'indument'tria japonesa a la Barcelona

del vuit-cents, Un altre exemple d'aquesta moda, signe de bon gust, són els quadres pintats per Francesc Masriera Manovens, com ara els dos que es conserven al fons del MNAC/MAM (n, 42,334 i 42.365),

38. ALMAZÁN TOMÁS, Vicente David,Japón y el Japonismo en los revistos ilustrados españolas (1870-1935), Universidad de Zaragoza, 2000, V. 4, p, 178,

39. Lo /lustración Catalana, n, 123,30 de novembre de 1884, p, 345, Lo /lustración Ibérico, n, 100,29 de

novembre de 1884, p, 768; n, 187,31 de juliol de 1886, p, 481 i 483; n, 248, 1 d'octubre de 1887, p, 632-

633.ALMAZÁNTOMÁS,Vicente David; BARTES BÁGUENA, Elena, «Japón y el Japonismo en la revista

La Ilustración Española y Americana», A Artigrama, n, 12, Universidad de Zaragoza, 1996-1997, p, 627-660,

40. MARTíNEZ DEVELASCO, Eusebio, «Tokio Uapón), Ejercicios de una brigada de incendios»,

La /lustración Españolo y Americano, n, 46, 15 de desembre de 1891, p, 371-372,

41. Almazán, 2000, v, 4, p, 178,

42. Diari de Barcelona, n, 174, 19 de juny de 1896, p, 7339,També al circ Parish la Troupe Vanderbilt celebra el 1900 un espectacle japones amb tots els artistes amb vestuari japones i amb grans ventalls,

mentre el 1902 hi actuarien els equilibristes Akimotas,

43. ALMAZÁN TOMÁS, David, «La actriz Sada Yacco: el descubrimiento del teatro japonés en España»,

Anales de la Literatura Españolo Contemporónea, University of Colorado at Boulder, Society of Spanish and Spanish-American Studies, 1999, p, 717-731,

44. Yakusha-e eren les «imatges d'actors», aquelles estampes i lIibres que tenien una tematica teatral,

especialment els retrats d'actors de kabuki,

45. Una de les primeres notícies que fan referencia al teatre japones data del mes de maig de 1 878,

quan a Lo /lustración Españolo y Americano es va publicar una xilografia de Panemaker d'una pintura

d'Adrien Moreau que reprodu'ia la representació privada als jardins de la casa de I'editor Charpentier de I'obra de teatre de M,Ernest d'Hervilly La belle Sai'nara, editada per M, Lemerre segons la moda deis

Ilibres orientals, i abans que fos presentada als teatres de París; és una imatge cedida per L'lIlustration, revista que la publica al n, 18 I 8,Aquell mateix any Ernest Chesneau havia qualificat aquesta obra, arran

de l'Exposició Universal de 1878, com una de les primeres mostres teatrals on s'evidenciava el creixent japonisme de París, Una altra obra estrangera que apareix als diaris va ser El Príncep Sol, de Raymond i

173

Burani, representada a París i descrita a Lo Campano de Gracia de I'abril del 1889 amb exótics paisatges i indumentaries del Japó.vegeu: MARTíNEZ DEVELASCO, Eusebio. «Una representación japonesa, cuadro de M. Adrien Moreau». Lo Ilustración Españolo y Americana, n. 17, maig del 1878, p. 286 i 300-30 l. CHESNEAU, Ernest. «Le Japon a Paris». Lo Gazette des Beaux-Arts, n. 18, volum 11, setembre i novembre del 1878, p. 388. Lo Ilustración Españolo y Americano, n. 33, 8 de setembre de 1894, p. 138. Lo Ilustración Artística, n. 904, 24 d'abril de 1899, p. 280.

46. YEDOKo. «El teatro en el Japón». La Ilustración Hispano-Americano, n. 323, 9 de gener de 1 886, p.22-23.

47. Diari de Barcelona, n. 237, 24 d'agost de 1876, p. 9588-9590; n. 216, 4 d'agost de 1890, p.9372; n. 222, 10 d'agost de 1890, p. 9585; n. 241 ,29 d'agost de 1890, p. 10.289; n. 246, 3 de setembre de 1890, p. 1 0.498.Altres exemples poden ser: Nísperos de Japón (1897), Lo tozo de te (1906), Khita y Phon (1908), Abanicos japoneses (1909), Los hijos del Sol Naciente (1912), Lo túnica amarillo (191~) o les obres escrites per Lluís Masriera Okaru (1921) i Fantasía japonesa (1931).

48. ALMAZÁN TOMÁS, David. «Descubrimiento, difusión y valoración del teatro japonés en España durante el primer tercio del siglo xx». Artigrama, n. 13. Universidad de Zaragoza: 1998, p. 331-346.

174