viulallengua

Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

El Japó Molt més que sushi

Orígens desconeguts

Tot i que els japonesos utilitzin caràcters xinesos per escriure, la seva llengua no té cap parentiu amb el xinès. De fet, els orígens del japonès, amb 130 milions de parlants, són a dia d’avui un misteri. Mentre que hi ha lingüistes que el vinculen amb les llengües continentals com el coreà, altres el relacionen amb les llengües austronèsies, que apleguen un gran nombre d’idiomes com el maori de Nova Zelanda o el rapanui de l’illa de Pasqua.

El japonès, això no obstant, no és l’única llengua del Japó. La llengua pròpia de l’illa d’Hokkaido, al nord de l’arxipèlag, és l’ainu. També es parla en territori rus, en algunes illes i en una part de la península de Kamxatka (nom que popularitzà una pel·lícula argentina). Tot i que el 2008 el Parlament japonès reconegué els ainus com a poble diferenciat, la seva llengua, també d’origen desconegut i amb poc més d’un miler de parlants, es troba al llindar de la desaparició.

Àsia

Tòquio

Illa d’Hokkaido

Japó

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1480-2010

Tòquio, una ciutat d’estampa

Amb més de 3.000 metres, el Fuji és la muntanya més alta del Japó. Aquest puig, ben visible des de Tòquio, és una de les imatges més representades a les cèlebres estampes japoneses. En aquest tipus de pintures, fetes entre el segle XVII i el XIX, hi predominen les escenes quotidianes i els paisatges. El Tòquio representat als ukiyo-e, que és com en japonès s’anomenen aquestes obres, res no té a veure amb la ciutat actual.

Uns 13 milions de persones viuen avui dia a la capital, que té una de les densitats de població més elevades del món. Això explica que a partir dels anys seixanta i setanta del segle passat s’esbucassin moltes de les cases tradicionals, que tenien jardí individual, i se substituïssin per apartaments de petites dimensions. Actualment és habitual que famílies de tres o quatre membres visquin en pisos de 40 metres quadrats.

En comparació als de Tòquio, els pisos que es construeixen a les Balears, Mariko, originària d’aquesta ciutat, troba que són grans a bastament. Gràcies a ella coneixerem que, a part de sushi, al seu país es cuinen moltes altres coses més.

Tastaplats

Quan Mariko arribà a Mallorca el 1998 per perfeccionar el seu espanyol, no sabia que a les Balears existia una llengua i una cultura pròpies. Ben aviat, però, s’hi interessà i, entre moltes altres coses, aprengué a ballar ball de bot i a cuinar els plats més típics de la cuina mallorquina.

“Al Japó, jo feia de professora de ciències socials i quan vaig arribar a Sant Llorenç del Cardassar vaig fer classes durant un temps a diferents escoles del municipi. Al cap de poc, però, em vaig adonar que aquí hi ha molt d’interès en la cuina del meu país i vaig començar a fer cursos de cuina japonesa”, explica aquesta toquiota que s’establí definitivament a l’illa l’any 2000 i que des de fa tres anys viu a la barriada de Santa Catalina de Palma.

El japonès, a diferència de la majoria de llengües, és habitual que s’escrigui en tres alfabets diferents de manera simultània. D’una part, utilitzen els caràcters xinesos i de l’altra, els alfabets katakana i hiriganal, sistemes autòctons d’escriptura que sorgiren en època medieval.

Mescladissa nipona

Tastaplats

“Quan explic això a gent de Mallorca, se n’estranya molt. Allà, l’escriptura no està subjecta a unes normes i, de vegades, s’utilitza un alfabet per a unes coses i un altre per a unes altres. Si compres un diari al Japó, et pots trobar els tres alfabets diferents en una mateixa pàgina. Per això em sorprèn tant la rigidesa amb què s’han d’escriure les llengües occidentals. Allà tothom fa un poc allò que vol”, diu Mariko.

Aquesta mescladissa no només es dóna en l’escriptura, sinó que també existeix en l’àmbit de les religions. Mentre que més de la meitat de la població es considera xintoista, la majoria de l’altra meitat és budista. Un petit percentatge estaria representat pels cristians. A la pràctica, però, el que predomina al Japó és el sincretisme religiós. És a dir, que malgrat la filiació esmentada, hi ha persones que practiquen aquestes tres religions alhora.

“Al Japó és habitual que persones assisteixin a celebracions budistes i xintoistes el mateix dia, sense que passi res. Fins i tot hi ha qui practica aquest ritus i llavors es casa per l’Església”, diu Mariko.

Mariko

日本のサラダ Nippon no sarada (Ensalada japonesa) 1Haurem de menester:ColPastanagóCarabassóAlguesLlimonaSalPebre bo

Preparació:Tallarem totes les verdures en trinxes petites. Amb les algues (se’n poden trobar de seques d’origen gallec a molts de comerços especialitzats), farem el mateix. Ho ficarem tot dins una bossa de plàstic i hi tirarem sal, pebre bo i mitja llimona sucada. Llavors, amb la bossa tancada, en remenarem el contingut i el pitjarem amb les mans unes quantes vegades. Després, col·locarem aquesta bossa dins un recipient i, a damunt, hi posarem un plat amb un pes, com pot ser una llauna o un pot de conserves. D’aquesta manera, ficarem l’ensalada dins la gelera i la hi deixarem durant una o dues hores.

En treure l’ensalada de la gelera, farem un forat amb les tisores a una punta de la bossa. Així, en sortirà tota l’aigua que hagin perdut les verdures. Us sorprendrà veure la quantitat de líquid que desprèn. Per servir-la, hi podem posar sèsam o un poc d’alfabeguera. Ara, l’ensalada ja estarà llesta per menjar.

2 照り焼きバーガー Teri-yaki baga (Hamburguesa teriyaki)

Haurem de menester:Carn picadaOusXampinyonsPebre verdPebre vermellPastanagóCeba

(Per a la salsa)60 ml de sake (és un tipus de vi dolç, que podem substituir per moscatell)2 cullerades de sucre moreno10 ml de mel30 ml salsa de soja

Preparació:Tallarem totes les verdures ben petites i les passarem per la paella amb un poc d’oli, sense que quedin gaire cuites. Les traurem i les mesclarem amb la carn picada i un ou. La proporció de carn i verdures va a gust de cadascú. Llavors farem les hamburgueses, altrament dites raoles, i les fregirem. És un plat ideal perquè els al·lots mengin verdures sense que se’n temin.

Per fer la salsa, dissoldrem el sucre dins el sake o vi dolç. Llavors ho posarem dins la paella amb la mel i la salsa de soja. Quan aquesta mescla comenci a bullir, la retirarem del foc. Llavors ja estarà llesta per servir amb les hamburgueses.

Entre la cuina japonesa i la mallorquina hi ha una semblança, i és que en les cultures gastronòmiques d’aquests dos territoris es fan servir preferentment cassoles amb el cul redó, com les greixoneres. Això fa que, a dia d’avui, no es puguin utilitzar a moltes de cases, on l’imperi de la vitroceràmica s’ha instal·lat.

“Quan vàrem fer obres a casa nostra, em vaig trobar en feina perquè m’hi posassin uns fogons convencionals. Resulta que, de poc ençà, les vitroceràmiques s’han estès pertot i han impossibilitat que puguem fer un tipus de menjar determinat, com alguns plats japonesos o les sopes mallorquines”, assenyala aquesta cuinera.

Els restaurants de menjar japonès s’han popularitzat en els darrers anys a les Illes. Sobretot en destaca el cèlebre sushi, que ha provocat l’aparició d’amants d’aquests pilots d’arròs bullit enrodillats amb una alga i amb un tros de peix cru a dins. Tanmateix, tot i que des d’Occident sembli que el peix sigui primordial en la dieta dels japonesos, la carn també es consumeix molt.

Olles de cul redó

Tastaplats

“La fama del sushi ha provocat que a Europa es pensin que al Japó només menjam peix. Això, però, no és així. De fet, el porc, la vedella i, sobretot, l’ànnera i el pollastre es mengen cada dia”, explica Mariko.

El sistema educatiu del Japó inclou classes de cuina i de tasques domèstiques per als infants. És per això que molts de joves no només saben cuinar plats senzills. A més, és habitual que els japonesos tenguin aficions culinàries i hi dediquin bona part del seu temps lliure.

“Al meu país, les cases són tan petites que són molt bones de fer netes. No és com aquí, on la gent sempre dedica molt de temps a fer dissabte. Allà invertim tot aquest temps a fer menjar”, comenta Mariko, que és una gran amant de la cuina mallorquina.

“A casa nostra, només solem fer menjar japonès un pic o dos a la setmana. A mi, m’agrada fer menjar de tota casta i sempre que puc faig coses mallorquines. La qüestió és enriquir-se alimentant-se de coses variades i no menjar sempre el mateix”, diu aquesta mallorquina d’adopció.

català japonès alemany anglès francès castellà

alga 藻類 (sorui) Alge alga algue alga

carabassóズッキーニ(zukkini) Zucchini courgette courgette calabacín

col 共同 (kiodo) Kohl cabbage chou col

mel蜂蜜(haximitsu) Honig honey miel miel

pastanagóニンジン(ningin) Karotte carrot carotte zanahoria

soja 大豆 (daizu) Sojabohne soybean soja soja

sucre 砂糖 (sato) Zucker sugar sucre azúcar

xampinyon キノコ (kinoto) Pilze mushroom champignons champiñones

“M’agrada fer menjar de tota casta i sovint en faig de mallorquí”

Mariko

Japó

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.