El Doll Informatiu 11

El Doll Informatiu - Dijous 17 de febrer de 2011 1

Informatiu

el llD 2 €uros

Número: 11Dijous, 24 de febrer de 2011

ENTREVISTA A... Rosa Mas, regidora de Medi Ambient i Urbanisme a l’Ajuntament de Guissona:

El setmanari de la plana de Guissona

“Crec molt en la recollida selectiva local”

UE GUISSONARibó decideix a la Pobla i el conjunt guissonenc ja és 11è

Festa de Santa Àgueda a Massoteres

Comencen els treballs del volum d’inventari de patrimoni de Guissona

2 El Doll Informatiu - Dijous 24 de febrer de 2011

Contacte, cartes al director i notes de premsa: [email protected]

Publica el teu escrit (crònica, article d’opinió, reportat-ge...) quan vulguis i de manera gratuïta.

Venda a: BonÀrea, llibreria Issauna de Guissona, llibre-ria Borges, gasolinera Repsol i Estanc de Guissona.

Agraïment: servei de premsa d’institucions i entitats.

El Doll Informatiu no és fa responsable ni subscriu ne-cessàriament les opinions expressades pels autors dels articles publicats.

Imprimeix: Apunts Gràfics SLDipòsit legal: L-1573-2010

Visita’ns al FACEBOOK:www.facebook.com/eldollinformatiu

Visita el nostre BLOC:http://eldollinformatiu.blogspot.com

GUIA DE SERVEIS

Si vols aparèixer a la Guia de serveis i ets un comerç o una entitat, fes-te subs-criptor del Doll Informatiu. Aprofita aquesta sensacional promoció!

616 59 26 64 - 606 78 33 79

Pastisseria Cal Batist (Guissona)Plaça Vell Pla, 16 - 973 55 12 30

Bar Centre (Guissona)Plaça Benlloch, 2 - 973 55 13 60

Bar Modern (Guissona)Bisbal, 13 - 973 55 00 22

Bar Restaurant Nard (Guissona)Tint, 1 - 973 55 02 26

Bar Restaurant La Cuina de Cal Ferran (Guissona)Amadoret, 24 - 973 55 22 44

BARS I RESTAURANTS BIBLIOTECA

PERRUQUERIA

Perruqueria Angi (Guissona)Bisbal, 4 - 973 55 00 03

Biblioteca municipal (Guissona)Av. 11 de setembre, 1 - 973 55 11 21

Restaurant Bar Serrano (Guissona)Av. 11 de setembre, 10 - 973 55 94 69

Cal Santa (Guissona)Plaça Major, 6 - 973 55 25 78

ALIMENTACIÓ

Corporació Alimentària de GuissonaRaval Traspalau, 8 - 973 55 01 00

INSTITUCIONS

Consell Comarcal de la Segarra (Cervera)Jaume Balmes, 3 - 973 53 13 00

Miquel Manzano Tel. 616 592 664

Josep Àngel Colomés Tel. 649 636 990

Si ets una entitat o

associació, pots enviar-

nos les teves notes de

premsa per publicar-les al Doll abans del dimarts a les 2

del migdia

eldollinforma-tiu.redaccio@

gmail.com


GUISSONA

Entrevista a Rosa Mas, regidora de Medi Ambient i Urbanisme a l’Ajuntament de Guissona

“Es necessita bon temps però creiem que en menys d’un mes les obres de l’Av. Onze de setembre po-dran estar acabades”Rosa Mas és la presidenta d’ERC a Guissona. Fins a final de legislatura té les carteres de Medi Ambient i Urbanisme en el si del govern de l’Ajuntament de Guissona. Fa dues legislatures que és al consistori i ho deixarà per la família. És mare de tres nens i treballa a la indústria alimentària. Tot i això, seguirà vinculada a ERC per convicció. És militant des de fa més de 10 anys però se sent del partit des de fa més. Ens atén amb senzillesa i amb arguments raonables. És una de les cinc dones d’aquest últim govern. Està satisfeta de la feina feta. Quina ha de ser la millor opció per accedir a l’eix trans-versal des de Guissona?Hi ha diferents opcions. Una, la variant sud, que no la veiem bé perquè és l’única part de Guissona protegida de les grans carreteres. La gent que va caminant o en bici tenen l’oportunitat de fer-ho per aquesta zona. Una altra opció se-ria mantenir la carretera que hi ha direcció Vicfred però que entrés el trànsit dins de Guissona. Va ser una opció discutida però també descartada perquè el trànsit que vingui de l’eix s’aparti del nucli. I l’opció que escollim seria l’opció nord, per Massoteres, seguint un camí que anés a parar a la carre-tera de Vicfred. I valorant-ho tot ens quedem amb aquesta opció. Tot i que l’última decisió depèn d’altres estaments. Des de l’oposició es queixen que a l’Avinguda Onze de Setembre s’han tallat molts arbres i no seran replantats...S’han replantant els que s’han pogut a causa de les carac-terístiques d’aquesta via, construïda sobre jaciment romà, arqueològic i, en aquest sentit, s’ha hagut de replantejar el tema de serveis, el clavegueram. Estava pensat posar-lo cen-tralitzat però això volia fer grans obres amb màquines pe-sants i fer destrosses als murs o als jaciments romans. Això ha provocat que les clavegueres hagin de passar pels laterals i, juntament amb les mides de la via i les limitacions d’espai per a encabir-hi tota la resta de serveis ha fet que no s’hagi pogut reposar la mateixa quantitat d’arbres inicial. El carrer és estret i fer encabir tots els serveis amb aquestes mides ha estat complicat. Per això s’han hagut de suprimir alguns arbres. I que consti que no sóc gens partidària de suprimir arbres, en sóc una defensora. Però les circumstàncies ho han provocat. I el tema del sanejament era molt important. Calia prioritzar els serveis bàsics pels usuaris.

S’acabarà d’aquí a poc l’Avinguda Onze de Setembre?Sí, però dependrà de les condicions climatològiques. Es ne-cessita bon temps, però creiem que en menys d’un mes po-dran estar acabades. Alguns veïns s’han queixat d’alguna destrossa provoca-da pels camions a les voreres. Això es tornarà a refer?Sí, primer cal acabar l’obra general i després arreglar els petits desperfectes provocats per aquesta. Com valora la qualitat ambiental de Guissona?És una pregunta complexa però dins de tot no està malament. Fa un temps el departament de Medi Ambient va mesurar-ho i no va sortir tan malament. Els resultats indicaven una lleu-gera presència de contaminació difusa, que en bona part pot provenir de la pols generada pel transit de vehicles pesants i per la indústria, però no hi havia cap altre paràmetre per alarmar-se. Per altra banda, la indústria emet olors però en aquest sentit s’han reduït molt en els últims anys. Per tant, penso que dins el que cap i tenint en compte les circumstàn-cies del poble, no està malament, tot i que cal anar treballant per a millorar-ho. Quina feina s’ha fet en els últims quatre anys des de les regidories de medi ambient i urbanisme? Ens en podria fer un petit resum?Quant a urbanisme el més important ha estat redactar el POUM. El pròxim ple aprovarà la seva redacció inicial, que no és la definitiva però gairebé, la part grossa ja està feta. Fer el POUM ha estat complicat. I ho és per tots els ajuntaments perquè s’ha de fer molts informes i estudis.


GUISSONA

“Els fets i l’evolució de Guissona en els últims anys avalen a ERC”

En Medi Ambient tenim el tema de la deixalleria. Fa temps que hi treballem. Ja tenim els terrenys. Està tot pendent dels últims informes i ja només falta el permís del departament de Medi Ambient per passar a l’execució. La deixalleria la fa el Consell Comarcal però l’Ajuntament hi posa els terrenys. Per altra banda, la xarxa d’abastament d’aigua potable, que s’ha millorat moltíssim i amb el nou dipòsit disposem d’una reserva de dos dies d’aigua pel municipi. Respecte la xarxa de sanejament, hi estem destinant molts esforços a la substi-tució dels trams més obsolets. Pel que fa a l’enllumenat, s’ha millorat la xarxa per a fer-la més sostenible i per a adaptar-la a la legislació sobre contaminació llumínica. I ara de passada també vull comentar que en parcs i jardins s’ha continuat la línia de prioritzar la sostenibilitat, a més de vetllar per tenir una bon patrimoni verd al poble, que a fi de comptes, contribueix en el benestar de tots. La recollida de deixalles és la millor que pot tenir Guis-sona?Per mi personalment potser seria un altre sistema. Però jo crec molt en la recollida selectiva local i a mi a casa meva no em costa tenir diferents bosses i portar-ho quan toca. Però sí que és veritat que el sistema de porta a porta complica més el tema al ciutadà. Llavors, es va optar per aquest sistema en el seu moment quan jo no era el govern, i és el que s’aplica. Ara, si és el definitiu?... També es podrien posar contenidors soterrats però implica inversions que no podem disposar a mig ternimi. La recollida es fa des del Consell Comarcal i quan es va a treure a concurs es va adjudicar per molts anys malgrat les al·legacions que vam presentar. I, per tant, de moment hi ha un contracte vigent i el sistema és complex de canviar-lo ara. Els contenidors soterrats no tenen sentit sense que l’empresa que presta el servei tingui els camions adap-tats, etc. Per tant, canviar ara no és fàcil. També cal recordar que hi ha el centre de recollida d’emergència provisional de

vora el cementiri que donat que creiem que no és el millor lloc, canviarà d’ubicació quan hi hagi la deixalleria, que es pot usar qualsevol dia a qualsevol hora. Cal millorar la circulació del trànsit a Guissona?Sí, es poden fer coses. El tema del trànsit pesat s’ha anat millorant. La clau és que la gran majoria de vehicles pesants vagi directament on ha d’anar i no passi per zones residen-cials. Si es fa la variant nord encara millorarà més la situa-ció. Els passos de vianants elevats també contribueixen a una millor mobilitat per als vianants i són més eficaços que les antigues bandes rugoses. Per tant, sí, cal anar treballant en aquest sentit. Es tornarà a presentar per ERC?No, per manca de temps. Pensa que ERC tornarà a tenir majoria absoluta?Penso que es poden fer uns bons resultats. Els fets i l’evolució de Guissona en els últims anys ens avalen. Penso que s’ha fet molt bona feina i penso que és una garantia de cara a les properes municipals.


GUISSONA

Al·legacions a la proposta de millora d’accessibilitat de Guissona amb l’Eix TransversalAjuntament de Guissona.- La Direcció General de Carre-teres ha aprovat tècnicament l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental “Millora general. Nova carretera. Mi-llora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona- Pujalt”, d’acord amb la de-manda feta per part del Consistori.

L’Ajuntament considera molt positiva l’acció portada a terme pel Departament de Territori i Sostenibilitat en la redacció d’aquest projecte, el qual es considera molt favo-rable per al desenvolupament del territori. Tot i això, i per acord de la Junta de Govern del passat dijous, 10 de febrer,

l’Ajuntament ha presentat a la Direcció General de Carrete-res una al·legació respecte al futur estudi d’alternatives de connexió de la carretera amb la xarxa viària de Guissona, es proposa, tal i com es recull en el POUM, el traçat de la nova carretera pel límit est del terme municipal amb Massoteres fins a connectar amb la carretera C-451 de Guissona a Sol-sona. D’aquesta manera s’evitarà el pas de vehicles pesants per dins la vila i es facilitarà la mobilitat en relació a les comarques centrals i nord-orientals de Catalunya, facilitant la connexió directa amb l’Eix, tal i com preveu el Pacte Na-cional d’Infraestructures amb la construcció de la bifurcació de l’Eix transversal a l’entorn de pk 97 cap a Guissona.

Aquesta és la primera proposta de la Direcció General de Carreteres, tram que passa per dins del terme municipal de Guissona

L’al·legació contempla que el traçat de la nova carretera sigui pel límit est del terme municipal amb Massoteres fins a connectar amb la carretera C-451 de Guissona a Solsona


MASSOTERES

Massoteres celebra la diada de Santa ÀguedaProp de 30 dones van participar a la diada que commemora el dia de les dones

Ajuntament de Massoteres.- El passat 12 de febrer, Massoteres va celebrar, un any més, el sopar de Sant Àgueda que commemora el dia de les dones. Hi van participar un total de 31 dones.

La festivitat va comptar amb un sopar que es va realitzar al Local Social de Massoteres, on un cop finalitzat l’àpat es va projectar una sessió de karaoke.

L’associació de veïns “La Colla de Florejacs” convoca aquest concurs, per l’embelliment dels balcons dels pobles de TORREFETA I FLOREJACS, durant la setmana de la fira “La Dama de les flors”. ParticipacióÉs oberta a tots els veïns del terme de Torrefeta i Flore-jacs. La inscripció es gratuïta. Es formalitzarà mitjançant la butlleta d’inscripció que trobareu a l’oficina de turisme de Guissona (preguntar per Núria Magrans), i també es podrà emplenar des de la pagina web: www.florejacs.cat.

Una vegada rebuda la butlleta, l’organització us remetrà un numero que haureu de penjar al balcó el dia 28 de març en lloc visible des del carrer, per tal que el jurat pugui puntuar.

TORREFETA I FLOREJACS

Concurs de decoració dels balcons a FlorejacsModalitatDecoració dels balcons o finestres amb flors i plantes, ma-joritàriament naturals, que hauran de romandre guarnits des del 28 de març al 3 d’abril, ambdós inclosos. El jurat visitarà els pobles participants entre el dia 28 de març i l’1 d’abril i les deliberacions seran secretes i inapel·lables. PremiUn premi de 100€ al guanyador. Els criteris de valoració seran: l’originalitat, la composició, la qualitat artística i el disseny.

L’entrega de premis tindrà lloc el dia 2 d’abril, en el decurs de l’acte del lliurament de la Flor de Florejacs, a les 13 h.


COMARCA

El C. C. de la Segarra paga les subvencions de l’últim pla de dinamització per a l’ocupació de les Terres de LleidaCCS.- Aquest mes de febrer es realitzaran els pagaments de les subvencions de l’últim Pla de Dinamització de la Diputa-ció de Lleida, al qual s’hi va adherir el Consell Comarcal dela Segarra i els Ajuntaments de la comarca.

L’objectiu d’aquest Pla de Dinamització és promocio-nar econòmicament les comarques de Lleida, i potenciar la creació de llocs de treball estables en les següents àrees de l’economia: serveis personals i socials, serveis culturals, educatius, d’oci i turisme, noves tecnologies de la comuni-cació i de la informació, i medi ambient.

Es fomenta la contractació indefinida i s’incentiva les empreses que contractin: dones que s’incorporen per prime-ra vegada al mercat laboral o bé s’hi reincorporen, aturats de llarga durada i majors de 45 anys, el col·lectiu dels joves menors de 25 anys, minusvàlids, i les empreses en general de menys de 15 treballadors.

El Servei de Creació d’Empreses del Consell Comarcal de la Segarra va tramitar tots els expedients de les empreses de la comarca que ho van sol·licitar.

El CAT obre les portes als alcaldes de la comarcaCCS.- La Paeria de Cervera ha organitzat aquest dilluns al matí una visita institucional del nou Centre d’Acollida Turística als alcaldes de la Segarra amb l’objectiu de po-der conèixer les instal·lacions i poder projectar en les instal·lacions l’ús turístic de la Segarra.

En la visita també hi ha participat el President del Con-sell Comarcal on ha destacat que aquest Centre d’Acollida és un referent a la comarca ja que sols en tot Catalunya n’existeixen 10, dels quals de moment sols 7 estan en fun-cionament. En la mateixa línea, el Conseller de Turisme del Consell Comarcal ha remarcat que és una oportunitat més per fer extensible, per tot Catalunya, la promoció del turisme a la comarca de la Segarra.

El Centre està previst que obri, segons informacions de la Paeria de Cervera, aquest dimarts en horari de matí prime-rament. Posteriorment quan el centre estigui condicionat al cent per cent es preveu un horari continu matí i tarda.

Actualment, s’està acabant la fase d’adequació de l’entorn de l’edifici amb una zona d’aparcament. El CAT disposa d’una zona museïtzada, d’un espai d’atenció als vi-sitants i una zona de venta de productes artesans i agroali-mentaris de la zona, com també, una cafeteria.

Aquest centre forma part de la Xarxa CAT impulsada per l’anterior govern del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb l’objectiu d’acollir als turistes i donar-los-hi informació sobre Catalunya a partir dels referents cultural i identitaris més representatius. En tot Catalunya, n’hi ha 10. A la Segarra, les obres es van adjudicar a la empresa Emcofa per un import aproximats de 900.000 euros.


COMARCA

Prop del 20% de les persones ateses al Servei d’orientació per a immigrants del Consell Comarcal no tenen autorització de residència ni treballCCS.- El Consell Comarcal ha presentat aquest matí la me-mòria del Servei d’orientació i assessorament jurídic en ma-tèria d’estrangeria gestionat per CITE (CCOO) a la Segarra.

Aquest servei el gestiona el Consell Comarcal des de l’any 2003 amb l’objectiu de prestar orientació i assessora-ment quan a les necessitats i problemàtiques que tenen les persones immigrades alhora de tramitar, renovar o gestionar els permisos de residència i/o treball.

L’any 2010 l’oficina de CITE al Consell Comarcal va rea-litzar prop de 435 visites. Respecte a l’any passat l’augment de visites és mínim. Tenint en compte el total d’usuaris atesos, es podria dir que s’han realitzat un total de 1.170 consultes sobre temes d’estrangeria. La mitjana és de 5,1 consultes per usuari. Les demandes i principals dificultats que es troben aquestes persones són les referents a temes de renovació quan a l’autorització de treball, l’arrelament social i el reagrupament familiar.

En quan a les renovacions de les autoritzacions tempo-rals les dificultats es donen en el compliment exigit en quan al temps de cotització. A la Segarra, continua havent un im-portant nombre de persones sense autorització de residència amb dificultats per regularitzar la seva situació degut al re-quisit que aquestes persones disposin d’un contracte laboral d’un any de durada. I pel que fa als reagrupaments familiars, les dificultats se centren en l’exigència de tenir un any de cotització i uns ingressos.

La majoria dels usuaris són de Cervera però també as-cendeixen usuaris d’altres municipis de la comarca. El país d’origen principalment és el Marroc, seguit de poblacions com Mali, Ucraïna, el Senegal, entre altres més.

La majoria dels usuaris arriben al servei a través d’un company o per la informació que els hi dóna les treballa-dores socials ubicades als ajuntaments de la comarca. Són d’edats compreses entre 32 i 51 anys, casats i que viuen en família, amb estudis bàsics i poc coneixement de la llengua catalana.

Quan a la situació legal, prop del 20% no tenen autorit-zació legal, un increment moderat respecte a l’any anterior. La majoria dels usuaris no autoritzats legalment provenen de països com Mali i seguits pel Marroc.

Quan a la situació laboral, el 23% de les persones que treballen ho fan en l’economia submergida, fent-se evident l’important pes d’aquests fenomen en la nostra economia.

El servei ve finançat pel Consell Comarcal, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i la Direcció general d’Immigració de la Generalitat de Catalunya.


AGENDA

Guissona

Preinscripció als c. educatius - 14 al 25 febrer Escola pública Ramon Estadella i Torradeflotc/ Mestre Pere Santaló, 2Tel. 973 55 20 92

Escola pública Ramon Faus i EsteveAv. President Lluís Companys, 57Tel. 973 55 03 19

Col·legi Mare de Déu del Roser.Raval Bisbal, 2Tel. 973 55 00 82

Ball i gresca al Casal de la Gent Gran

Lloc i horari: Diumenge 27, a les 19:45 h al Casal de la Gent Gran.

Organitza: Casal de la Gent Gran de Guissona.

Campionat de Catalunya d’escacs 2011

Lloc i horari: Dumenge 27, a les 9 del matí a la Sala Po-livalent de la Fassina.

Calçotada a Cambrils

Lloc i horari: Dimecres 2, a les 19:45 h.

Organitza: Casal de la Gent Gran de Guissona.

Carnaval a Guissona 2011dissabte 5 de març

11:30 h: XII Concurs de truita de patates.Lloc: Plaça Major.

12:30 h: Animació infantil.Lloc: Plaça Major.Fem Carnestoltes amb Oriol Canals.

17:30 h: Gran rua de comparses i disfresses. Animada per Un, dos, tres Kuà.Lloc: Concentració de comparses a la Pl. Bisbe Ben Lloch.

18:30 h: Espectacle de Carnaval.Lloc: Plaça Major.Revetlla de Carnestoltes amb Trencamandres.

19:00 h: La sardina de la brigada.

NÈVIAAssociació de dones de Guissona

Cursos i Activitats hivern primavera 2011

CURS DE DANSA ORIENTAL (cada mes)La dansa oriental, més coneguda com a dansa del ventre, la viurem com una meditació.Treballarem la respiració, la coordinació i la improvització.Aprendem a moure el nostre cos ballant.Inici: dimarts 1 de març (classe gratuïta el primer dia)Hora: 20:00 a 21:30 ( Horari a convenir)Lloc: Espai La FassinaProfessora: Sofia CricchioPreu: 30 €/mes// 35 € no sòcies

CURS DE BALLS LLATINSVine i aprendràs a ballar salsa, merengue, cumbia,.....Inici: divendres 4 de març al 15 d’abril (7 setmanes)Hora: 21:00 a 22:30 (1:30 setmanal)Lloc: La CasernaProfessor: Pedro RiverosPreu: 20 €/mes// 25 € no sòcies

CURS DE IOGA (cada mes)L’objectiu general del curs és introduïr-se en les tècniques del ioga per tonificar i revitalitzar la musculatura i els òrgans interns. Controlar l’estrès i la tensió muscular. Millorar la concentració i el rendiment intel·lectual. Millorar els hàbits posturals, dolors crònics i contractures i aconseguir equilibri físic i emocional.Inici: dilluns 7 de marçHora: 20:00 a 21:00 (1 hora setmanal)Lloc: Espai La FassinaProfessora: Annette Lina LangPreu: 20 €/mes// 25 € no sòcies

CONFERÈNCIAViolència en el nostre entorn.A càrrec del personal de l’oficina de l’atenció a la Víctima i relacions amb la comunitat dels Mossos d’Esquadra de la Zona Segarra-Urgell i de la psicòloga Esmeralda Torres.Dia: 8 de març (dia Internacional de les dones) a les 19:30.Lloc: Sala Polivalent de la Biblioteca de Guissona

A MÉS A MÉS: Cada dijous a les 6 de la tarda fins a les 8, les que tingueu ganes de treballar, ens reunirem a la sala de les dones “Nèvia” de la Caserna. Podeu dur els deures de casa: el ganxet, la costura, la mitja etc....per tal de compartir una estona juntes.

Inscripció de sòcia: quota 5 €/any.Horari d’atenció al públic de Nèvia: Cada dijous de 18:00 a 20:00 h. a la sala de la Caserna. Tel.605800180. e-mail: nè[email protected]


Guissona (JM).- El passat divendres 18, convocada per la Fundació Cases i Llebot i amb el suport de l’Ajuntament de Guissona i la Fundació Eduard Camps, va tenir lloc la primera reunió de l’equip de treball que desenvoluparà la publicació d’un volum que reculli l’inventari arqueològic, arquitectònic i artístic de Guissona.

El llibre seguirà l’inventari publicat recentment dedicat al municipi de Torrefeta i Florejacs -el més extens dels edi-tats fins aquest moment i que ja es pot adquirir a les llibreries de Guissona i Cervera-, i es suma a la col·lecció que pretén catalogar tot el patrimoni de la Segarra (les anteriors publi-cacions estaven dedicades a Sanaüja, Torà, Ivorra, Estaràs i Massoteres). També hi ha en preparació el de Granyena de Segarra i, en un primer esbós, el de Cervera.

L’equip d’estudiosos recollirà tots els elements de relle-vància patrimonial que pertanyin al municipi de Guissona, incloent no només els edificis més significatius i els jaci-ments arqueològics, sinó també les peces escultòriques, or-

Comencen els treballs del volum d’inventari de

patrimoni de Guissona

PATRIMONI DE GUISSONA

febreria, pintura i patrimoni industrial que formen part del llegat històric de la vila.

Per tal d’aconseguir una obra el més extensa i rigorosa, es demana ajuda a tots aquells veïns i veïnes que coneguin alguna peça rellevant o que tinguin imatges antigues de la vila, encara que sigui d’elements ja desapareguts, perquè n’informin a l’equip de treball. El contacte es pot fer a tra-vés de la Núria Magrans de l’oficina de turisme de Guissona ([email protected] o 973 55 14 14), oberta tots els ma-tins de dilluns a divendres a la Fassina.

Mare de Déu de la Llet (Guarda-si-venes) Genet


PATRIMONI DE GUISSONA

Fonts dels safareigs

Fluvià


MARGENERS

Amaia Duaso.- Aquest dissabte ha estat una jornada espor-tiva interessant. La canalla dels Margeners han estat convi-dats a jugar a futbol amb la canalla de la colla de Barcelona i amb la dels Minyons de Terrassa.

Vem quedar molt d’hora al matí, a les 8, que per ser un dissabte... i és que les actuacions acostumen a ser mes tard, però ja diuen que la vida dels esportistes és més dura...

Així que amb uniformes diferents als d’altres caps de setmana, sense autocar i amb els cotxes d’alguns pares, d’encarregats de canalla i dels que es lleven per fer esport, engeguem cap a Terrassa.

Comencen els partits. La canalla de Minyons és sobretot femenina, però no per això menys acostumades al futbol, es nota que més d’una ha practicat llargues hores, de fet, la seva estrella és de només deu anys, però amb un domini que molts adults voldrien. Els Margeners denotem més afició que professionalitat, però es juga amb equip, les ganes es noten i entre tots ho fem tot.

Sí que vem perdre, però vam passar una bona estona.

Torneig de futbol a Terrassa

Els porters van fer bones parades, les defenses algunes les treien, altres les deixaven per demostrar que a la porteria també hi havia gent, els davanters feien passades, i quasi arribem al nivell del “tiqui-taca”... Bé, es nota que entre set-mana assagem castells...

Un cop perdut amb el Minyons comencem amb els de Barcelona, ara les coses canvien, ja estem més calents i l’equip (que no havia jugat junt fins avui) ja té més noció d’equip, les passades són més professionals, les cames de la Mesons estan a punt de desenganxar-se, la Mar demostra que en això del futbol hi té traça, la Marta fa algun gol, i a la Paula ja no li vota tant la pilota. El Pau corre sense que el ve-gin i sap aprofitar les pilotes tallades, els Manrique demos-tren com es paren les pilotes i bé, tant l’Alba com l’Helena com la Upe són unes defenses de les que impressionen (no ben bé pel seu tamany...), ah, i heu de tenir en compte que un porter com l’Àlex no el tenen tots els equips... es combi-naven bé amb l’Ares a la defensa.

Bé, resultat: no el se però es va guanyar el partit!

Després van jugar els Minyons contra Barcelona i van


MARGENERS

tornar a guanyar els Minyons, però és que jugaven a casa i els equips convidats vam voler ser generosos...

Finalment fem una mica de tots contra tots, i cap a dinar on per si l’esforç havia estat poc, la canalla i alguns grans practiquen i fan braços al bonic bulder que hi ha al local de la colla egarenca.

Dinem sopa (ben calenteta) i pa amb botifarra.

Podríem dir que havia estat un gran dia, però és que enca-ra faltava més... A la tarda hi havia el torneig dels grans (bé, això de grans és un dir... ah sí, que el Benet també va jugar).

Així que ben lluny del centre de la ciutat ens esperaven Minyons i els de Salt, ja havien començat els partits quan vam arribar, però això no ens va rebaixar els ànims, clar que després de les cervezetes del vermut i el “vinillo” del dinar... Res! Tots en forma, amb la samarreta de Margeners i a fer patxoca al camp.

El Traga no només va fer d’entrenador, sinó que per pri-mer cop el vaig veure córrer pel camp, i bé, suposo que el nivell era el de tots i totes. Vam fer bons equips. Ben avin-guts i amb el “bon rotllo” que l’esport aporta vam passar la jornada sense ferits (ja sabeu que el futbol és un esport que

no deixa el cos indiferent... de fet encara avui dimarts em costa doblegar les cames...).

No sé ni qui va guanyar ni qui va perdre, crec que els millors van ser l’equip de veterans dels Minyons, però com que en realitat no era el que més ens importava.... això no vol dir que vam jugar a fer gols, eh...

Jo vaig marxar cap a casa, ja plovia, era fosc i tenia molta feina pel dia següent, a més a més els nens estaven cansats, havien jugat al matí i ens havien mirat a la tarda, ja en te-níem prou.

La resta de guissonencs es van quedar de festa, hi havia concert i després ruta pels pubs o locals de nit varis, no sé, però que van acabar tard en dono fe.

Tot plegat un entrenament pel pròxim cap de setmana, i és que el torneig de Granollers és amb totes les colles, i en aquest la rivalitat és una mica mes destacada.

Ja sé que alguns diferencien entre guanyar de dia i guan-yar de nit, però en jugar i gaudir tant com es pugui, suposo que ja hi ha un bon al·licient.

Seguirem informant...


Centre Excursionista GuissonencCalendari d’activitats

Hivern-Primavera 2011

Dia Activitat Observacions Contacte27 febrer Caminada

(Claustrofò-bics i porucs abstenir-se)

Excursió a peu pel túnel de Montclar.Són 5 km sota terra. S’ha de portar frontal.El Túnel té 4,5m.d’alçada i 6 m. d’amplada.L’excursió inclou visita al castell de Montclar d’Urgell. Preu 9 €.El bus el posa el Centre gratuït per als socis de Guissona a Montclar.Inscripcions màxim fins el 24 de febrer.S’ha de dur l’esmorzar el dinar i beure.Exc.Organitzada per Castells de Lleida.

Tel. del Centre635987419Josep

5 març Raquetes Sortida amb raquetes.Lloc a determinar segons les condicions de neu.

Tel. del Centre 635987419 - Miquel

6 març Caminada ½ Marxa dels Castells, 2a part. Aprox.25 km. Per tots aquells que volen entrenar-se.Cal apuntar-se a: [email protected]

Tel. del Centre 635987419Mª Carme

13 març Caminada XII-Marxa dels Castells, 54 km.Puntuable per la copa catalana de caminades.Web:marxadelscastells.com

Tel. del Centre 635987419Txema

20 març Caminada a Manresa(Molt pla-nera)

La Transèquia, 26 km. Preu: 6 €Recorregut: de Balsareny a Manresa (passant pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa).Controls: 6 controls d’avituallament al llarg del recorregut Sortida: Pavelló Polisportiu de Balsareny a partir de les 8:30h Arribada: Al Parc de l’Agulla de Manresa.Bus: gratuït per als socis del Centre de Guissona a Manresa.Exc.Organitzada per JCI de Manresa.

Tel. del Centre 635987419Mª Carme

27 març Caminada i Arengades

Caminada pels voltants de Guissona, que acabarà amb l’esmorzar típic de torrades i arengades, a la Fonteta.

Tel. del Centre 635987419Paquita

CENTRE EXCURSIONISTA


ASS. MONTSE PER AL CÀNCER

L’acupuntura, una teràpia efectiva en moltes malaltiesAnna Pla.- El doctor Chilanguá, llicenciat en medicina, especialitzat en medicina laboral i màster en acupuntu-ra (expedit per l’Hospital Hanoi, de Vietnam), va oferir una conferència amena i informativa sobre l’aplicació d’aquesta tècnica, els beneficis de la qual encara avui són força desconeguts entre la població, tot i que és una tèc-nica que ja s’aplicava a la Xina al segle II abans de Crist.

Malgrat que el dolor pot desencadenar-se per motius dife-rents, a la Xina del segle II atribuïen el dolor a factors espi-rituals i físics. Segons la seva filosofia, l’home tenia dolor com a conseqüència d’un desequilibri en el seu univers o, dit d’una altra manera, tenia dolor perquè el seu cos no estava en harmonia. Ja aleshores utilitzaven agulles per tractar el dolor.

El doctor Chilanguá va fer un resum històric de l’evolució de la medicina, amb el descobriment dels primers analgèsics durant el segle XIX, amb la qual cosa la influència de la medicina xinesa en la medicina occidental es va reduir con-siderablement. Però a mitjans segle XX, l’ús de l’acupuntura va tenir una nova embranzida, ja que molts metges suecs van considerar-la una tècnica alternativa que podia aplicar-se a determinats pacients. Al mateix temps, però, també van començar a sorgir els primers interrogants: com podia demostrar-se que punxant en una mà desapareixia el do-lor de l’esquena? o per què a alguns pacients aquesta tèc-nica els donava bons resultats i a d’altres, en canvi, no?

Tot i que és una teràpia molt efectiva en el tractament de dolors crònics i aguts, són moltes les malalties en què l’acupuntura és beneficiosa i millora la qualitat de vida dels pacients. L’any 1979 l’Organització Mundial de la Salut va publicar una llista de malalties en les quals es recomanava el tractament amb acupuntura: malalties relacionades amb l’aparell locomotor, digestiu o respiratori, malalties derma-tològiques o ginecològiques, entre altres. L’hèrnia discal, l’artrosi, les hemorroides, el restrenyiment crònic, l’asma, la bronquitis crònica, les cefalees, els trastorns d’ansietat, la dismenorrea, etc., són només un breu exemple de malalties que poden tractar-se amb acupuntura. Cal tenir en compte, a més, que l’acupuntura no és tòxica ni té efectes adversos.

Coincidint que la conferència es feia el Dia Internacional Contra el Càncer, el 4 de febrer, el doctor Chilanguá tam-bé va referir-se als efectes beneficiosos que té l’acupuntura en persones que tenen aquesta malaltia: disminueix, per exemple, els símptomes adversos de la quimioteràpia.

A la conferència van assistir-hi una cinquantena de per-sones. Aquesta és la setena conferència que l’Associació Montse per al Càncer ofereix al públic en general, amb la voluntat de donar-se a conèixer abordant temes diferents re-lacionats amb la salut i la medicina.

El doctor Chilanguá durant la conferència

Tel. 607 79 53 40


Ruralcat.net.- Unió de Pagesos (UP) ha revalidat la seva majoria en les eleccions a Cambres Agràries de 2011, i ha aconseguit 59 representants per a les quatre cambres, corres-ponents a les demarcacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Pel que fa a la participació, enguany ha estat del 59,48 per cent, en front al 55 per cent de les últimes elec-cions, celebrades l’any 2007.

UP s’ha erigit com la guanyadora de les eleccions amb 9.591 vots i 59 membres, encara que n’ha perdut respecte als últims comicis, i JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) s’ha mantingut com la segona força més votada, amb 4.100 vots i 23 membres. ASAJA (Associación Agraria de Jóvenes Agricultores-Associació Empresaris Agraris de Lleida) ha quedat en tercer lloc, amb 2.706 vots i 15 mem-bres, però ha estat el sindicat que més vots ha sumat des del 2007. Per últim, URAPAC-UPA (Unió de Ramaders i Page-sos de Catalunya) ha obtingut 697 vots i 3 membres.

En els comicis, on estaven cridats a votar gairebé 30.000

professionals del sector agrari, han col·laborat més de 900 persones, que han participat en el desplegament del disposi-tiu electoral, així com tots els presidents i vocals de les 707 meses electorals constituïdes arreu del territori català. Res-pecte al cens de participació, Girona ha estat la demarcació que ha recollit més vots, seguida de Tarragona, Barcelona i Lleida.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-

ció i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha valorat positi-vament el desenvolupament de la jornada electoral, sense incidències remarcables i amb un clima festiu i participatiu dels agricultors i ramaders. Pelegrí ha afegit que “el sec-tor agrari ha de recuperar la seva autoestima i augmentar el seu prestigi” i ha apostat per impulsar un sector agrari modern, professionalitzat i optimista, ja que les “situacions complexes també obren un ventall de possibilitats que no es poden desaprofitar”.

Les Cambres Agràries són òrgans de consulta de

l’Administració agrària i les eleccions, celebrades el 20 de febrer, permeten mesurar la representativitat de les organit-zacions professionals agràries durant un període de quatre anys.

Unió de Pagesos s’imposa però perd quatre

representants en benefici d’ASAJA

AGRICULTURA

Ruralcat.net.- Les fibres de la llana d’ovella és poden trans-formar en un aïllant tèrmic i acústic per a la construcció d’edificis, ja que és un material transpirable que absorbeix la humitat i evita la condensació. Tanmateix, poden millorar la qualitat dels maons, afegint-se als materials argilosos de la seva composició.

La llana cent per cent natural, a part de regular l’ambient càlid a l’hivern i el fresc a l’estiu, és un producte lliure de productes tòxics i al·lèrgics. La seva utilització com aïllant, donat que és un producte totalment reciclable, suposa un pas endavant en la reducció de l’impacte mediambiental. Cal mencionar però, que existeixen algunes contraindicacions en l’ús d’aquest tipus de material. Un d’ells és que no pot estar en contacte directe amb l’aigua, ni es pot aplicar cap altre tractament addicional que pugui alterar les seves pro-pietats i prestacions.

Per altra banda, l’estudi de la utilització de la llana en la

construcció ha donat lloc a altres possibilitats com la fabri-cació de maons més resistents i ecològics. Així ho han des-cobert investigadors espanyols i escocesos en afegir fibres de llana al material argilós amb què es fabriquen els maons. Segons els autors de l’estudi “és una alternativa més soste-nible i saludable que els materials de maçoneria convencio-nals, com l’argila cuita i els blocs de formigó”.

Jornades informatives a Llavorsí i La Seu d’UrgellPrecisament, gràcies al creixent interès que suscita

aquesta temàtica, l’Obrador Xisqueta ha organitzat, amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes (delegació del Piri-neu) i l’Institut Gaudí de la Construcció de Lleida, dues jor-nades informatives entorn la versatilitat i eficiència energèti-ca d’aquest material pel que fa a l’aïllament d’edificacions. La primera d’elles tindrà lloc a Llavorsí el proper dijous 24 de febrer i, la segona, el dilluns 21 de març a La Seu d’Urgell.

Aprofitar la llana per aquests usos i donar-ho a conèixer

és un dels objectius de l’Obrador Xisqueta, una associació que treballa per treure partit de la llana de la raça Xisqueta, autòctona de l’Alt Pirineu i fins fa poc considerada en perill d’extinció. L’obrador és una associació sense ànim de lucre vinculada al Projecte Grípia, que pretén dinamitzar el sector primari del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribago-rça, a través de la primera Escola de Pagesia i Activitat Pas-toral de Catalunya.

Usos de la llana en el sector de la construcció


PARRÒQUIA

Argot clerical (1)

Exercicis espiritualsAprofitant la “Setmana Blanca” dels escolars el Bisbat ha organitzat durant la mateixa els Exercicis Espirituals dels sacerdots. Això vol dir que Mn. Ramon, de dilluns a diven-dres, no romandrà en la Parròquia. Per qualsevol necessitat podeu acudir a Mn. Ivan.

Reunió del Consell de PastoralDel 28 de febrer al 6 de març els col·legis fan una parada en el curs. És el que s’ha vingut anomenant la Setmana Blanca. Per la neu, per restar uns dies en blanc els estudis, per...? El fet és que durant una se-tmana els infants i adolescents dels nostres centres romandran a casa, faran alguna activitat extraescolar o simplement seran un mal de cap pels pares al no poder combinar el seu treball amb les vacances dels fills.

També la Catequesis del dimecres en rep els efec-tes. El fet de que alguns nois i noies no estiguin al poble, vagin de viatge o participin en alguna altra activitat, fa que la Catequesis quedi també suspesa. Així que el dia 3 de març no n’hi haurà.

El capellans i l’Església jerarquia usem sovint uns termes que per la majoria de les persones de la comunitat cristia-na els resulten estranys o saben massa que signifiquen, i no parlem de les noves generacions. Considerem necessari que des d’aquest Full Parroquial en fem, de tant en tant, una breu presentació i explicació d’algunes d’aquestes paraules que sentim en ocasions però que no coneixem massa el seu pro-fund significat. Restem oberts a possibles suggeriments que ens feu els lectors sobre “termes o paraules” que podrien ser tractats.

Comencem avui amb la paraula: MINISTRE

MinistreMoltes vegades escoltem en les celebracions litúrgiques la paraula “ministre” acompanyada la majoria de vegades per un adjectiu, normalment “ordenat” o “sagrat”: ministre or-denat, ministre sagrat.

Amb aquest terme ens referim a aquelles persones, siguin clergues o laics (capellans o seglars), que exerceixen en la celebració litúrgica un ofici específic, és a dir, que veiem que actuen quan hi ha un acte religiós, sigui l’Eucaristia o en l’administració d’un Sagrament. Així designem com a “ministre” al bisbe, al prevere (sacerdot), al diaca, a l’acòlit (escolà), al lector,... El mot “ministre”, doncs, és ampli i no es limita a una persona.

Des d’una perspectiva exclusivament profana, el terme “ministre” ens evoca algú important, ja que això són anome-nades les persones que sota el comandament d’un president governen un país, per exemple el ministre d’afers exteriors, el ministre d’educació, el ministre d’economia, el ministre d’interior... Són “ministres” amb terminologia mundana persones que ostenten un poder i exerceixen una autoritat envers els súbdits.

En canvi, en el llenguatge eclesial, el terme “ministre” no té res a veure amb ser important, amb manar, amb te-nir poder i tenir súbdits. Tot el contrari. “Ministre” ho hem d’equiparar a “servidor”, ja que en la litúrgia s’empra aques-ta paraula atenent el seu significat etimològic. “Ministre” prové del llatí minister, que, a la vegada, té el seu origen en el comparatiu d’inferioritat minus, o sigui “menys”. D’aquí, doncs, que “ministre” fa referència al que és menys. El seu oposat seria “mestre” (del llatí magister) que deriva del comparatiu de superioritat magis, o sigui “més”.

De tot això se’n dedueix que el que exerceix una autoritat en l’Església ha de ser per ser “ministre”, és a dir, servidor.

Recordem que Jesús ens diu que només un és el vostre mes-tre, és a dir, només un és més, només un està per damunt: Jesucrist. “Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. (Jn. 13.13). Per tant, la resta són ministres que serveixen la comunitat per conduir-la a Crist mestre, fent realitat les paraules de Jesús: “Jo em compor-to entre vosaltres com el qui serveix” (Lc.22,27). El servei, doncs, ha de ser el distintiu dels ministres eclesials: Papa, bisbes, sacerdots...


Rectificar és de savisOPINIÓ

Aish Sunna.- No em sap gens de greu haver d’iniciar aquest escrit amb el títol de l’encapçalament tenint en compte que la rectificació fa referència a una afirmació que vaig fer en el darrer número i que ara em veig obligat a aclarir.

En el número anterior vaig insinuar que és molt difícil que arribin subvencions d’administracions i de les obres so-cials de les caixes d’estalvis, i és en el mateix número on es publica una notícia per comunicar la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Obra Social de Catalunya Caixa i el Patronat d’Arqueologia de Guissona, per un valor de 25.000 euros, per a la realització del projecte d’adequació del Mu-seu i del Parc Arqueològic de Guissona cofinançat també pel programa europeu FEDER. (Fons Europeu de Desenvolupa-ment Regional)

El projecte inclou diverses actuacions al Parc Arqueolò-gic i al Museu Eduard Camps. En l’àmbit de les excavacions es realitzarà el cobriment d’una part de jaciment per la seva protecció, la definició d’un itinerari de la visita i la creació d’una àudio-guia. El projecte del museu inclou l’adequació del local com a museu, l’itinerari museogràfic i un audiovi-sual que clourà la visita del museu.

El cost total del projecte és d’uns 600.000 euros (100 mi-lions de les antigues pessetes) i garanteix que d’una vegada per totes (gracies a Déu) tindrem un museu digne i unes ex-cavacions visitables. Ja fa anys que anem tirant de la “rifeta” venent a propis i estranys l’antiga ciutat de Iesso quan, en realitat, l’únic que hem ofert és munts de pedres que, expli-cades i tot, feien gairebé impossible la seva comprensió.

Les obres avancen a un ritme frenètic degut, segurament,

a la proximitat de les eleccions municipals. Tant se val si el museu no està acabat del tot, tant se val si l’itinerari del Parc no està enllestit, l’important és tallar cintes com més aviat millor. A les obres del Parc i del Museu hi afegirem les de l’antic escorxador, les de la reforma del local d’assaig del “SENPA”, l’Avinguda 11 de setembre i, si podem, alguna altra cosa que quedi per inaugurar.

Estic segur que durant el proper més de març en molts municipis, i el nostre no serà una excepció, veurem circular un rosari de polítics (sobretot del partit del govern local) que ens oferiran discursos, i més discursos, recitant les virtuts del actuals capitostos municipals. També podrem gaudir dels in-separables “pica-pica” que acompanyen cadascun d’aquests esdeveniments. Està ben controlat, cada bossa de patates, un vot, cada refresc, un altre vot, canapès, dos vots, etc.

Si pensen que encara els falten més vots, faran un dinar o bé un sopar pels jubilats, pels nens, pels joves, pels de mitja edat, o pel qui sigui. La qüestió és que en cada festa podrem comptar amb la presència de l’alcalde i/o del candidat oficial que no dubtarà a fer-se fotografies amb tots els assistents amb una rialla d’orella a orella que els serà enviada al seu domicili juntament amb la papereta del partit a qui interessa que es voti.

Ja em perdonarà el lector per l’atreviment d’aquesta ca-ricaturesca explicació. He començat l’escrit dient que no m’importava haver de rectificar i és cert, com també és cert que tornaré a rectificar en un altre número d’El Doll Infor-matiu si els fets que he descrit en els tres darrers paràgrafs no es compleixen fil per randa. Perquè RECTIFICAR ÉS DE SAVIS, encara que a alguns no els ho sembli.

Tallar o arrasar, aquí està el dilema

OPINIÓ

Gent de camp.- En l´entorn en què vivim tenim especialis-tes en tots els ambits, jo voldria fer referència pel que fa al arranjament dels camins envers les nostres comptades mas-ses arbrades i petits arbres aïllats.

Crec que amb els medis tècnics que disposem i una mica de voluntat es podria fer molt més respectuós ja que la des-troça desmesurada i la ferida que fa aquesta màquina, segur que no és l´adequada per la vida de l’arbre. Si aquestes qua-tre ratlles serveixen per intentar solucionar el problema o pel contrari si es creu que aquesta és la millor manera, no estaria malament que m´ho poguessin explicar.


FUTBOL

LA POBLA 0 - GUISSONA 11a territorial grup 5

Redacció.- El Guissona s’ha impo-sat en un partit molt brusc carregat de targetes i d’entrades que no venien a compte, o potser sí, per que la victòria estava molt buscada per part dels dos equips i cada possessió vital.

Ribó en el minut 25 faria el que seria el definitiu 1 a 0 desprès de cul-minar una jugada de contracop trenada per tota la davantera local.

Pel Guissona van jugar Toni, Pont, Raül, Eudald, Parra, Edgar, Oliva, Cuadros, Òscar, Ribó, Ramon Pere. Suplents: Calafell, Aris, Churruca, Gabernet.

Avenç important

Pròxim partit contra el setè:Balàfia - Guissona


BÀSQUET

BELLVÍS 79 ACLE GUISSONA 48

Bàsquet territorial masc. sènior B

Dura derrota pel Guissona i les seves aspiracions

ACLE.- El Guissona ha deixat esca-par una victòria molt important per les seves aspiracions, i ha caigut amb con-tundència a la pista del Bellvís, en un partit on el contrari a passat per sobre del Guissona d’una manera demolido-ra.

Els guissonencs han jugat fins a la mitja part amb el marcador advers d’uns 10 punts de diferència, però en la represa, lluny de donar senyals de remuntada, el Guissona ha caigut en el nerviosisme i la impotència generada per el gran encert del Bellvís, que poc a poc a anat augmentant la diferència fins arribar al marcador final de 79 a 48.

Ara, el proper dissabte 26, el Guis-sona rep a casa a l’Agramunt, on tindrà la oportunitat de refer-se de la dura de-rrota del Bellvís, i a la vegada continuar viu en la competició.

La pròxima jornada l’ACLE juga a Guissona contra el segon. Veniu a animar-nos!


ALCE GUISSONA 4 ALCARRAS F.C. 1Juvenil masculí / Dissabte 19.02.2011 a les 12:30

FUTBOL SALA

ACOLETGE 5 ACLE GUISSONA 4Infantil masculí / Dissabte 19.02.2011 a les 15:30

ACLE GUISSONA: Ignasi Torrell,Sergi Moral (4ACLE Guissona: Ignasi Torrell,Sergi Moral (4), Maxench Loubre, Roger Caixal, Andrei Sorin, Idoia Pujades i Ferran Gonza-lez.

ALCOLETGE: Eric Cacho, Mohamed Gouach, Xavier Nieto, Pedro Castro (2), Victor Venancio (3), Albert Corta-sa, Sergi Tomas i AAron Gil.

ACLE.- Bon partit amb gran nivell a la pista. Un resultat ajustat. Màxim golejador amb 4 gols Sergi Moral del Guis-sona que va estar imparable.

ACLE GUISSONA 6 ALCARRÀS FC 2

ACLE GUISSONA: Gerard Majoral, Joel Carmona, David Cuadros (2), Iker Matarrodona, Aleix Andres, Vitaly Ukra-yinets (1), Oriol Lopez (3), Didac Martinez, Ignasi Baeta, Arnau Hernandez i Marc Sanges.

ALCARRAS FC: Aitor Siso (1), Eloi Corral, Jordi Godia, Joel Roselló (1), Marc Esquerda, Aleix Cabases, Antonio Cruz, Joan Miret, Pau Cruz, Carlos Sedi i Antonio Escudero.

ACLE.- Domini absolut dels locals que no van donar gaires opcions als visitants. Màxim golejador Oriol López amb 3 gols.

Cadet masculí / Dissabte 19.02.2011 a les 11:30

ACLE GUISSONA: Joel Cuñat, Sergi Cabo (1), Marwan Kammach (2), Enna Larabass, Josep Antonijoan (1), Fran Blanco, Martin Ivanov, Julio Quijano i Sergi Lopez.

ALCARRAS FC: Albert Chine, Joan Mora, Ramon Ribes, Xavier Serra, Joan Florensa, Gerard Morro, Xavier Escap, Victor Florensa, Roger Anclada, Jordi Iborra, Joan Borcasio i Xavier Huguet.

ACLE.- Bon partit pels locals que van ser resolutius davant la porteria contrària i van apretar en defensa. Màxim goleja-dor Marwan Kammach amb 2 gols.

ACLE GUISSONA - LA SEGARRA ALTA

ACLE.- Al pavelló de Guissona. Partit de promoció de fut-bol sala on els més petits van jugar a Futbol Sala i el nom-brós públic assitent van passar-ho molt bé amb aquest petits esportistes.

Partit amistós / Dissabte 19.02.2011 a les 16:00

Els babys de l’ACLE


INDRETS DEL PASSAT

Font de la Verge de la Salut - Guissona 1930 - 35. Arxiu: Josep Ribó Alsina. Fotografia de Asumpció Petit.

Tens fotografies antigues de la plana de Guissona?

Si vols poden sortir al Doll Les pots enviar a:[email protected]

Campana gran de Guissona 1952. Aixequen la campana Santiago Santacana i Josep M. Santacana.Arxiu i propietat: Santiago Sanatacana.

Antiga fàbrica de teixits a Guissona.Arxiu i propietat: Santiago Sanatacana.

Llotja de l’AteneuArxiu i propietat: Santiago Sanatacana.


Esmaltat Abans de passar a l’esmaltat, hem hagut de retirar tota la resta de cremes i greixos que hi hagi per assegurar la seva durabilitat. Aplicar una capa base per cada tipus dúngla: en-duridora, per ungles a capes o normals.

I passem a esmaltar les ungles, la primera capa cal que sigui prima i comencem pinzellant el centre de lúngla cap a la punta i reomplim. Esperar a que la primera capa estigui seca avanç dáplicar la 2a. Es pot finalitzar amb una capa de “extra brillo”.

Si ens n’hem sortit de lúngla cap a la pell, podem treure léxcés amb un bastonet impregnat dácetona i retirar-lo.

Lídia Rodríguez (www.novadermiaestetica.com, tel. 660 649 642).-

BELLESA

La manicura perfecta (part 3)

Cal tenir en compte que l’assecat absolut de lésmalt ron-da els 30 minuts.

PASSATEMPS

Sopa de lletres

Busca vuit comarques de CatalunyaSegarra BarcelonèsSegriàTarragonès

Sudoku

OsonaAnoiaUrgellBages

Solució setmana anterior

Antiga fàbrica de teixits a Guissona.Arxiu i propietat: Santiago Sanatacana.


CASAL DE LA GENT GRAN

Excel·lent tarda de ball retro i de patiment

J. Ribó Alsina.- El dimenge 20 de febrer vam gaudir de valent amb un repertori ofert pel Francesc i el Manel, un acordionista dels que encara llegeixen la partitura i un can-tant que tant pot imitar al Machin o al Sepúlveda com cantar una jota. Uns músics d’ofici, molt bé per ells i pels balladors que van estar contents amb la seva música.

D’altra banda, alguns balladors “futboleros” patien molt a la sala de la televisió, ja que el Barça no li acabaven de sortir bé les coses, però al final tot va acabar bé, tant el ball com el partit.

El Doll Informatiu 11

Documents

Transcript of El Doll Informatiu 11