El Doll Informatiu 7

El Doll Informatiu - Dijous 27 de gener de 2011 1

Informatiu

el llD 2 €uros

Any I Número: 7Dijous, 27 de gener de 2011

ACLE GUISSONA Espectacular victòria del cadet femení

ENTREVISTA A... Florin Ioan Bojor, president del Partit Ibèric dels Romanesos que es presentarà a Guissona, Agramunt i Alcarràs:

El setmanari de la plana de Guissona

POLÈMICA AL CARRER AMADORET“Hi ha soroll, vidres trencats, actes bandàlics, gent borratxa i cotxes fent piruetes” (líder de la recollida de firmes)

ACCIÓ PER GUISSONA

Guissona debat l’extensió de les centrals

eòliques a la Segarra Participants al curs de fotografia

Presenta 10 al·legacions al pressupost 2011

“Amb la rebaixa que es proposa del que cobren els regidors, es podria doblar la subvenció al Centres d’Ensenyament”

“En les llistes del PIRUM hi haurà romanesos, espanyols, catalans, ucraïnesos, colombians, etc.”

2 El Doll Informatiu - Dijous 27 de gener de 2011

Direcció i publicitat: Miquel Manzano Tel. 616 592 664 [email protected]

Josep Àngel Colomés Tel. 649 636 990 [email protected]

Venda a: BonÀrea, llibreria Issauna de Guissona, llibreria Borges, gasolinera Repsol i Es-tanc de Guissona

Contacte, cartes al director i notes de premsa:

[email protected]

Publica el teu escrit (crònica, article d’opinió, reportatge...) quan vulguis i de manera gra-tuïta.

Agraïment: servei de premsa d’institucions i entitats.

El Doll Informatiu no és fa responsable ni subscriu neces-sàriament les opinions expres-sades pels autors dels articles publicats.

Imprimeix: Apunts Gràfics SLDipòsit legal: L-1573-2010

Visita’ns al FACEBOOK:www.facebook.com/eldollinfor-matiuVisita el nostre BLOC:http://eldollinformatiu.blogspot.com

EditorialJosé Montilla i Ernest Benach. Durant les eleccions es van presentar al Par-lament de Catalunya. Abans havien ocupat la presidència de la Generalitat i la presidència del Parlament respecti-vament. Durant la crisi es van compro-metre a lluitar contra la crisi, a treballar de valent. Però passen les eleccions, perden, i se’n van.

Pensem que són un mal exemple per la nostra societat. Ells pleguen però cobraran un sou molt bo i que paguem tots, però ells no compleixen amb la seva responsabilitat de treballar des del Parlament per solucionar els problemes del nostre país.

Fan un flac favor al prestigi de la política ja que ells, amb un altre sou assegurat, es riuen de qui els ha votat i de qui no, ja que entre tots els paguem. I ens mostren que, a més, ens han en-ganyat amb el deute, més elevat del que ens havien dit.

José Montilla i Ernest Benach han estat dues persones que han tingut la confiança de milers de ciutadans però encara no han demanat perdó per ha-ver abandonat el carro després de la comtessa electoral. La seva experièn-cia potser hagués estat de gran vàlua a l’hora de sumar propostes i ajudar a l’actual govern a tirar endavant. Però no, han preferit deixar-ho. Se n’han anat. Quin és aquest compromís?

Des del Doll Informatiu no entenem com unes persones que tenen assegurat un sou de diputat, se’n van i deixen a l’estacada un Parlament el qual els ha-gués hagut d’investir a ells i no als que pugen de la llista.

Un altre flac favor per ajudar a sor-tir de la crisi. Millor hagués estat ple-gar abans com Joan Saura o Carod i no haver fet, de nou, el ridícul. I no ens n’alegrem. Ho lamentem. I no és el millor moment per lamentacions.


GUISSONA

Redacció.- El Florin Ioan Bojor (11 de desembre de 1983) és originari de Transsilvània, en concret de la ciutat de Drà-cula: Bistrita. Ha estudiat al seminari ortodox i s’està prepa-rant per ser sacerdot. De fet, segons ens explica, la política és per a ell “la preparació evangèlica per accedir al sacerdo-ci. Entre política i teologia jo veig una continuació, perquè la salvació es guanya en el món i els cristians vivim en el món i donarem resposta en el judici final del que hem fet en el món i amb el món”.

Fa sis anys i mig ha rebut dues beques de la facultat de teolo-gia de Catalunya i de la facultat de filosofia. Va ser el primer romanès en estudiar en aquestes facultats. El 2007 va publi-car el primer i únic diccionari Català-Romanès/Romanès-Català i d’aquí se li han obert les portes per entrar a la cultura

(Casa de Romania de Catalunya), a la política (al PIRUM) i als mitjans de comunicació. Ha fet programes per Barcelona TV, Ràdio 4 (RTVE), Ràdio Estel, Ràdio punt 7, etc.

Ara impulsa el Partit Ibèric dels Romanesos que es presen-tarà a Guissona per primera vegada el maig del 2011.

Entrevista a l’impulsor del partit d’origen romanès que es presenta a Guissona

Florin Ioan Bojor: “Els romanesos de Guissona, ells mateixos han de posar una persona com a cap de llista per a les municipals del maig del 2011”

És injust que només un col·lectiu sigui re-presentat! El PIRUM és per a tots i de tots

Quina ideologia defensa el Partit Ibèric dels Romanesos (Pirum)?Nosaltres som un partit postmodern. Les ideologies (dreta, centre, esquerra) després del maig francès del 1968 i de la caiguda del comunisme a Europa, són un discurs anacrònic. La gent ja no creu en ideologies i d’això n’és testimoni el món acadèmic. Per tant, el “zoon político”, com deien els grecs a l’home en la seva interacció amb la societat, s’ha tornat una cura per l’espai públic en termes de: eficiència, transparència, pragmatisme, bona gestió, etc. Qualsevol dis-curs polític modern ideològic, en l’Europa del segle XXI, és una reliquia de museu.

Aquesta primera aparició del Partit Ibèric dels Romane-sos es pot considerar un experiment per veure el resultat en poblacions on els romanesos són més del 10%?El Partit Ibèric dels Rumanesos és de fet un moviment molt

El Florin Ioan, de només 27 anys, s’està preparant per ser sacerdot ortodox i ha estat el primer en editar un diccionari català-romanès/romanès-català


més ampli on hi ha associacions i organitzacions de tot Eu-ropa: el moviment de regeneració de la mentalitat dels ro-manesos.

La nostra finalitat és molt clara: els romanesos que es que-daran a Europa i precisament a Espanya, cal que siguin bons espanyols o catalans, conservant la seva identitat romanesa en l’Europa de la unitat en la diversitat. De fet, en el futur, primer hem de presentar-nos com a europeus que parlem tal llengua (el suec, per exemple) i vivim en tal país (Itàlia, per exemple).

Després, els romanesos que tornaran a Romania, hem de fer el país. No podem marxar tots i deixar que un país amb una història mil·lenària desaparegui per la mesquinesa i l’avarícia d’una classe política i econòmica que no pensa més enllà del seu propi benestar. Per això, hi ha gent de la diàspora que treballem per muntar a Romania el partit de la diàspora: Romania Nova, RN.

Qui serà el candidat a l’alcaldia de Guissona?

Encara no ho tenim decidit, però segur que en tindrem un. Entre nosaltres funciona molt bé el principi de subsidiarie-tat. Per aquest motiu, els romanesos de Guissona, ells ma-teixos han de posar una persona com a cap de llista per a les municipals del maig del 2011

Quins projectes posarien en marxa a Guissona en cas de tenir representació a l’Ajuntament?

El PIRUM és un partit per a tothom: espanyols, catalans, ro-manesos, ucraïnesos i altres immigrants. Per tant, en funció de les necessitats del pobles, s’implementaran tals mesures pel benestar de tothom. Al mateix temps, farem molts actes culturals per realitzar la identitat europea, que de fer és un mutu coneixement entre les diferents nacionalitats.

En el pla econòmic, creiem que enfortint les relacions econò-miques entre la gent de Guissona i els països d’on vénen els treballadors “estrangers” pot ser un pas per a la sortida de la crisi econòmica. Europa ha de ser un espai de fraternitat. Sense solidaritat, Europa no existeix!

El partit està obert a la participació de persones d’altres nacionalitats?

Sí, esclar! Per exemple, el secretari del partit és un colom-bià: Òscar Arciniegas. El PIRUM és un espai obert a la crea-ció de la identitat europea, on és necessària l’aportació de tots i de totes. En les llistes del PIRUM hi haurà romanesos, espanyols, catalans, ucraïnesos, colombians, etc.

Creu que el Partit Ibèric dels Romanesos serà ben rebut

GUISSONA

El PIRUM és un espai d’integració i acceptació pel futur comú d’Europa

per la gent autòctona de Guissona?

Això espero. Segur que la gent amb equilibri, que pensa en el futur d’Europa i no es tanca en una òptica del passat, veurà en el PIRUM un pas endavant per a la construcció de la identitat europea!

En cas de tenir representació a l’Ajuntament de Guisso-na, només representarien al col·lectiu romanès?

Si la llista del PIRUM és mixta, és injunt que només un col·lectiu sigui representat! El PIRUM existeix per a les ne-cessitats de tots els ciutadans del poble, existeix per crear la identitat europea. El PIRUM és per a tots i de tots.

Què pot aportar el partit a un ciutadà romanès? I a un espanyol?

A un ciutadà romanès ho he dit abans: la conservació de la identitat romanesa i el retorn a Romania per fer el país. Per a un espanyol, la creació de la identitat europea. Entre les diferents identitats nacionals i la identitat europea hi ha una simbiosi: Europa és unitat en la diversitat i la unitat europea és la fraternitat d’identitats que juntes i conservant la seva especificitat donen lloc al futur: el ciutadà europeu. Si no fem una Europa més unida en substància, Europa desapa-reixerà.

Fer un partit propi pot provocar conflictes entre les dues cultures?

Si la nostra meta i finalitat és una Europa realment unida en una identiat comuna, només les ments retrògrades, de l’edat mitjana, poden provocar algun tipus de conflicte. El PIRUM és un espai d’integració i acceptació pel futur comú d’Europa.

Europa ha necessitat 2000 anys per entendre que no ens podem matar entre nosaltres: que hem de viure junts en el mateix continent. Per tant, qualsevol extremisme o mirada xenòfova està lluny d’Europa. Com deia Ramon Llull: “Si no ens entenem pel llenguatge, entenguem-nos per l’amor”.

Fins on pot arribar el Partit Ibèric dels Romanesos? Po-drien donar el salt de la política municipal a la nacional?

Encara és massa aviat per parlar de política nacional. La postmodernitat vol dir pragmatisme: aquestes són les pri-meres eleccions de la nostra vida... Queda molt camí per fer realitat el somni europeu...


El Grup Municipal Acció per Guissona a l’Ajuntament de Guissona, per mitjà del seu regidor Ramon Pérez i Mir i a l’empara del que disposa l’article 169 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Local presenta les al·legacions següents al Pressupost per a l’any 2011 aprovat en Ple el dia 30 de des-embre de 2010:

Primera al·legació: El pressupost de 2011 incompleix els terminis establerts en la Llei reguladora de les Hisendes Locals i més concretament els següents articles:

- Article 168.4 On s’estipula que els pressupostos hauran de presentar-se al Ple de la Corporació abans del 15 d’octubre de l’exercici anterior, en aquest cas el 15 d’octubre del 2010, mentre que van ser presentats en Ple el 30 de desembre de 2010.

- Article 169.2 On s’estableix que l’aprovació definitiva dels Pressuposts s’haurà de fer abans del 31 de desembre de l’any anterior, en aquest cas el 2010. A Guissona s’han presentat al Ple de la Corporació el 30 de desembre de 2010 i posats a exposició pública el 4 de gener de 2011, pas previ a l’aprovació definitiva, sent més que evident que el pres-supost de 2011 serà aprovat incomplint per tant els terminislegalment establerts.

Segona al·legació: “Manteniment i conservació Ateneu 100 euros”

Els pressupostos presentats per a l’any 2011 proposen unes despeses totals en inversions i obres de 540.000,00 € pel to-tal de les obres.

Per a l’Ateneu de Guissona, la partida presentada és de tan sols de 100 €

L’Ateneu de Guissona és una obra que considerem que hau-ria de tenir un impuls pressupostari per part de l’Ajuntament per tal que es pugui fer i acabar el més aviat possible.

Donat que els caps de llista d’ERC i del PSC de Guissona han declarat en entrevista a la revista el Doll Informatiu que l’Ateneu de Guissona el consideren una obra prioritària, no entenem ni compartim que la despesa que pressupostin sigui de 100 €, ja que amb això poques obres es podran fer.

Demanem doncs que s’obri una partida pressupostària per

a obres a l’Ateneu de Guissona i que es tanqui partides d’obres que encara no s’han començat, de manera que no quedin obres a mitges.

Tercera al·legació: Despeses telefòniques

Partides:

22200 Telèfon Casa de la Vila 13.000 euros22201 Telèfon Zona esportiva 2.000 euros22202 Telèfon Casa Cultura Museu EM 5.000 euros22203 Telèfon Fassina 3.000 euros22204 Telèfon Caserna 1.500 euros

Total despeses telefòniques: 24.500 €

Despeses telefòniques mensuals (mitjana): 2.042 €/mensuals

Actualment, amb la proliferació de companyies que ofe-reixen el servei de telefonia existeixen diversitat d’ofertes amb tarifes fixes amb preu molt assequible. És per això que trobem excessiva la despesa telefònica i sol·licitem se’ns in-formi de la data de la darrera negociació amb la companyia subministradora del servei com també les seves condicions del contracte actual.

L’any passat ja es va demanar que es revisés aquesta despesa i enlloc de reduir-la s’ha incrementat.

Quarta al·legació: Despesa “Retribucions Alts càrrecs 118.750,00 €”

Suma de les partides 912.100.00.00 i 912.100.01.00

S’ha aplicat una reducció de retribucions per a Regidors res-pecte l’any 2010 del 5,2 %.

Tal i com ja hem manifestat en altres ocasions, considerem que aquesta reducció és escassa i caldria que fos superior en tant que es tracta d’una remuneració pels Regidors.

Considerem que hauria de ser del 15 %, quedant la partida en 100.937,5 €, el que representa un estalvi de 17.812,50 € respecte el pressupostat.

Les 10 al·legacions al pressupost 2011 de Guissona, d’Acció per Guissona

GUISSONA

Ramon Pérez i Mir, Regidor del Grup Municipal

d’Acció per Guissona


Cinquena al·legació: Transferències o SubvencionsPartida 4801 Subvencions Centres Ensenyament

Respecte els pressupostos de l’any passat, les subvencions a Centres d’Ensenyament han baixat un 15 %.

Creiem que l’aportació que fa l’Ajuntament al Centres d’ensenyament no s’ha de veure reduïda sinó almenys ha de ser la mateixa.

No compartim que no s’hagi acceptat la proposta feta per Acció per Guissona de rebaixar un 15 % els sous dels Regi-dors i en canvi que es proposi una rebaixa d’un 15 % en les subvencions als Centres d’Ensenyament.

Amb la rebaixa que es proposa del que cobren els regidors, es podria doblar la subvenció al Centres d’Ensenyament.

Sisena al·legació: Transferències o SubvencionsPartida 4802 Subvencions Entitats Culturals i Esportives

Respecte els pressupostos de l’any passat, les subvencions a Entitats Culturals i Esportives han baixat un 34 %.

Insistim en què la forma amb què l’Ajuntament ha de col·laborar en el sosteniment econòmic de les entitats és mitjançant la concessió de subvencions regides per un re-glament que garanteixi la transparència i el destí adequat d’aquests diners. Tot i haver-ho proposat, no s’ha volgut ac-ceptar ni fer-ho.

Demanem un desglòs d’aquestes partides per tal de valorar-ne el seu import global i conèixer com afectarà a cadascuna de les entitats de Guissona.

Setena al·legació: Taxes Cementiri MunicipalEl pressupost de l’any 2010 preveia uns ingressos pel Servei de Cementiri municipal de 10.000,00 €.

Per contra, el pressupost de l’any 2011 preveu un increment del 50 % en aquests ingressos.

Demanem el motiu d’aquest gran increment en la recaptació de taxes del cementiri municipal i si aquest increment és de-gut a un augment de dites taxes.

Vuitena al·legació: Despesa “Neteja edificis municipals, 230.000,00 €”

Considerem que una despesa de 230.000,00 € anuals per a la

neteja dels edificis municipals és una despesa molt elevada i en qualsevol cas caldria que aquesta fos desglossada per edificis.

Es tracta d’una despesa de gairebé 20.000,00 € al mes.

Novena al·legació. Despesa “manteniment i conservació Pavelló Esportiu Municipal, 9.000,00 € – Despeses mate-rial esportiu 9.000,00 €”: Total 18.000,00 €”

Tenint en compte que hi ha una partida per a la compra de material esportiu, caldria justificar tant la previsió de mate-rial esportiu que es pensa comprar com els costos actuals de manteniment i conservació d’un equipament que tot just fa 4 anys que està posat en servei.

Desena al·legació: “Adquisició llums de Nadal, 5.000,00 €”

L’any 2010 es va aprovar una despesa pressupostària per a l’adquisició de llums de Nadal per import de 6.000,00 €.

Queda clar que una inversió en llums de Nadal suposa una millora de l’aspecte del poble, però també és cert que es tracta d’una despesa totalment estalviable i més en els temps de crisi actuals, en la que molts ajuntaments fins i tot desen-dollen les que ja tenen.

Si es considera que una inversió de 5.000,00 € en llums de Nadal ha de servir per a millorar el comerç del poble, estem convençuts que hi ha altres mesures a emprendre per a mi-llorar i ajudar el comerç local no només els dies de Nadal, sinó durant tot l’any.

Per tant, ja que l’any 2009 s’han gastat 6.000 € en llums de Nadal, demanem que es tregui aquesta partida de 5.000 € més en llums de Nadal.

Per tot l’exposat DEMANEM:Que es tinguin en consideració totes les al·legacions presen-tades i es tinguin a bé de respondre i justificar cadascuna de les mateixes, així com modificar els pressupostos en totes les partides proposades amb el principi bàsic d’estalviar al màxim, reduir el deute de l’Ajuntament, i mantenir la quali-tat en aquells serveis bàsics pels ciutadans.

Guissona a 21 de gener de 2011

Signat: Ramon Pérez i Mir, Regidor del Grup Municipal d’Acció per Guissona

GUISSONA


El II Concurs de Fotografia d’Aigua ja està convocatAjuntament de Guissona.- II Concurs de Fotografia d’Aigua, que tindrà lloc el dia 22 de març en motiu del Dia de l’aigua. Oberta a tothom, es podran presentar un màxim de 3 fotografies per autor fins el divendres 11 de març a l’Espai Fassina. Les fotografies han de ser actuals i en color, blanc i negre o sèpia. Les que es tiguin retocades manualment o digital quedaran excloses de participació. L’exposició de fotos es podrà visitar del 17 de març al 02 d’abril, de dilluns a dissabte i de 09.00 a 14.00 h., al vestí-bul de l’Ajuntament. Consulteu les bases del concurs a la pàgina web de l’ajuntament de Guissona.

GUISSONA

Veïns del carrer Amadoret recullen firmes per queixar-se de l’incivisme d’alguns clients del pub - discoteca D-Korn Un dels socis de la discoteca assegura que compleixen les normes i que netegen el carrer, mentre que els afectats denuncien brutícia, baralles i trencament de vidres als immobles

Redacció.- Polèmica al carrer Amadoret. Dels quatre pubs que hi ha a la vila, només un tanca a les 6 del matí. Aquest és el D-Korn, situat al bell mig del carrer, amb capacitat per 149 persones i amb clients provinents dels altres 3 pubs, quan aquests tanquen.

El problema resideix en alguns clients que, beguts i amb gots de vidre dels altres establiments, baixen fins al del ca-rrer Amadoret i provoquen soroll, disturbis i fins i tot trenca-ment de vidres en els immobles del voltant.

La situació ha arribat a tal extrem que uns veïns han llançat una recollida de firmes per tal de què se solucioni el problema. Segons el líder de la protesta “no hi ha control, to-thom fuma al carrer, hem de netejar la brutícia, l’Ajuntament no actua en la neteja, hi ha soroll, vidres trencats, actes ban-dàlics, gent borratxa i cotxes fent piruetes”. També consi-dera que “la discoteca hauria de ser fora d’un centre urbà”.

Manolo Garcia, un dels tres socis del D-Korn, es defensa dient que el seu local no arriba a 150 persones (té aforament per 149) i que, per tant, no necessita vigilant de seguretat de manera obligatòria. A més, diu que si hi ha brutícia, és provocada moltes vegades pels veïns i pels clients incívics. “Per obrir vam passar totes les proves. A dins no hi ha cap problema de soroll. El problema el generen alguns clients a fora. Nosaltres netegem la brutícia”.

Per tal d’evitar problemes, Manolo Garcia explica que van demanar a la policia local que “anés passant, però no passen”. I, per tant, manifesta que no poden fer res contra alguns clients incívics i contra aquells clients que ja porten el got de vidre d’un altre local.


GUISSONA

La voluntat de participació del territori centra el debat sobre l’extensió de les centrals eòliques a la SegarraJ.M (Guissona).- El Fòrum l’Espitllera, en col·laboració amb el Grup de Defensa del Medi Ambient de la Segarra i l’associació de preservació del paisatge el Saüquer, va organitzar ahir divendres 21 un debat amb la participació d’experts en els aspectes jurídics, mediambientals i tècnics relatius a les centrals eòliques. L’acte ha tingut lloc a la sala Xavier Mercadé de Guissona i ha congregat una seixantena d’assistents, vinguts d’arreu de la Segarra i poblacions limí-trofs.

Dins el bloc jurídic, Jaume Moya, expert en gestió immo-biliària, ha analitzat l’afectació que sobre els drets dels pro-pietaris té la cessió dels drets d’ús de les finques a les empre-ses promotores d’energia eòlica, incidint en la importància de llegir, comprendre i, si s’escau, negociar fil per randa el clausulat contractual. Al seu torn, l’advocada Judit Ester ha exposat el procés de fixació de les ZDP (zones de desen-volupament prioritari) i l’escassa participació que ha tingut el territori en la presa de decisions. Ha relacionat els efec-tes perjudicials que per a la població i el paisatge suposa la implantació desordenada i poc respectuosa dels aerogenera-dors i la derivada urbanística que ha condicionat el desenvo-lupament de les centrals.

Per part del GDMNS, el metge Joan Miquel Camacho ha rebutjat la denominació “parc eòlic” a allò que realment és una activitat industrial de generació energètica, de profunda agressió al medi natural. En nom de l’entitat, ha estès la mà als responsables polítics per a treballar plegats per una im-plantació acurada, sostenible i compatible amb la qualitat de vida de la població afectada, la preservació del medi natural, el respecte amb el patrimoni històric i paisatgístic i el desen-volupament turístic.

Finalment, Joan Roca, doctor en enginyeria, ha defen-sat l’energia eòlica com a millor alternativa neta i rendible als models tradicionals de generació energètica, i ha exigit que els projectes es guiïn per criteris d’eficiència energètica, respecte mediambiental, preservació del paisatge i impli-cació del territori. La seva intervenció ha defensat un mo-del energètic que reverteixi localment, de baixa afectació i generadora de beneficis en l’entorn proper, assenyalant la conveniència que la població s’hi impliqui i ho promogui decididament.

Posteriorment, els assistents han pogut participar en un col·loqui on s’han tractat les derivades polítiques de la pre-sa de decisions en la fixació de les ZDP i en els concursos de selecció de les empreses promotores, en la visió dels in-gressos com a quelcom convenient per als propietaris dels terrenys i els ajuntaments implicats, en la possible derivada de conflicte per la discriminació d’uns propietaris respecte d’altres i en la necessària implicació de la població afectada en el desenvolupament de les centrals eòliques, exigint veu i vot a partir d’un treball previ d’informació ampli, transpa-rent i independent.

L’acte s’ha conclòs amb la lectura d’un manifest elaborat pel Fòrum l’Espitllera on es relacionen els deu punts que l’associació considera que cal respectar perquè sigui admis-sible l’extensió de les centrals eòliques a la Segarra.


Cavall Fort i Tatano es presenten a l’escola Ramon Faus i Esteve

Ajuntament de Guissona.- El passat dimecres, 19 de gener, a iniciativa del Pla Educatiu d’Entorn, les revistes CAVALL FORT I TATANO es van presentar a l’Escola Ramon Faus i Esteve.

GUISSONA

Amb diferents activitats es va fer la presentació de la re-vista CAVALL FORT als alumnes de tercer i quart de pri-mària i de la revista TATANO als alumnes de P3, P4 i P5 d’educació infantil, amb l’objectiu de promoure la lectura en català entre els més petits.

L’activitat es va valorar positivament tant pel professo-rat com pels alumnes dels diferents cursos. En total, les di-namitzadores de CAVALL FORT i TATANO van donar a conèixer les seves revistes entre més de 250 nens i nenes.

AGENDA

Guissona

Esports: Campionat de Catalunya d’Escacs per equips 2011.

Lloc i horari: Diumenge 30, de 9 a 14 h. A la sala polivalent de la Fassina.

Esports: Sortida amb raquetes de neu.

Lloc i horari: Dissabte 29. Lloc a determinar, de 8 a 17 h. Responsable Miquel (636 041 143)

Organitza: Centre Excursionista Guissonenc.

Lluït ball amb el grup Crystal al Casal de la Gent Gran de Guissona

Diumenge, 30 de gener a les 19:00 hEntrada gratuïta

Futbol: UE Guissona - Alpicat Lloc i horari: Diumenge 30, a les 16 h. Al Camp Municipal d’Esports de Guissona.

us convida a la conferència

“L’acupuntura, una tècnica alternativa per tractar el dolor”

Conferenciant: Dr. Luís Fernando Chilangua, llicenciat en medicina, especialitzat en medicina laboral i màster en acupuntura (expedit per l’Hospital Hanoi, de Vietnam).

Dia i hora: 4 de febrer a les 20 h del vespre.Lloc: Espai Fassina (Plaça del Vell Pla, 1, de GUISSONA).


GUISSONA

S’inicien a Guissona diferents accions d’aprenentatge i serveiEl Pla Educatiu d’Entorn de Guissona promou l’aprenentatge i servei als Instituts de Guissona. Les primeres experiències s’han portat a terme amb els alumnes de 4t d’ESO de l’INS Guissona i els de 1r d’ESO del Col·legi Mare de Déu del Roser

Ajuntament de Guissona.- L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessi-tats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

Les primeres propostes d’Aprenentatge i Servei que han sorgit de l’INS Guissona es van iniciar des de la signatura d’etico-cívica el passat mes de desembre, en col·laboració amb els centres educatius de Guissona, la Fundació CAG i el Museu de Guissona, amb aquestes experiències els alumnes surten del centre amb l’objectiu de desenvolupar activitats al servei de la comunitat: suport a les llars d’infants, mo-ments de lleure amb els avis, suport en la lecto-escriptura als centres educatius, elaboració de tallers didàctics al museu, ... aprenent continguts, competències, habilitats o valors i fonent l’intencionalitat pedagògica amb la solidària. Esde-venint així una proposta innovadora que es realitzarà fins al mes de juny i que parteix del servei voluntari a la comunitat i l’adquisició d’aprenentatges.

A l’Escola Mare de Déu del Roser també s’està prepa-rant la lectura de poemes d’en Jordi Pàmias, per part dels alumnes de primer d’ESO, per ser llegits a la Fundació al mes de maig i es fan activitats d’aprenentatge i servei dins

de l’Escola, com el voluntariat lingüístic amb els alumnes d’aula d’acollida. Es preveu que de cara a l’any vinent, aquests alumnes també desenvolupin noves activitats a fora del centre.

Els orígens de l’Aprenentatge i Servei a Guissona es remunten als inicis del Pla Educatiu d’Entorn amb activi-tats com les trobades intergeneracionals amb els avis de la Fundació i l’apadrinament lector entre els alumnes de ci-cle inicial i cicle superior de primària. Enguany, amb aquest projecte es consolida l’aprenentatge i servei a la nostra vila.

Participants al curs de fotografia de la Regidoria de Joventut


TARROJA DE SEGARRA

El Depart. de Governació i Relacions Institucionals oficialitza la bandera de l’Ajuntament de Tarroja La bandera del municipi de Tarroja de Segarra mostra una torre vermella, en referència al nom del municipi, i dos cards de tres flors vermelles pels cardonaPremsa.gencat.cat.- El Departament de Governació i Rela-cions Institucionals ha oficialitzat la bandera de l’Ajuntament de Tarroja de Segarra (Segarra). La resolució de la Direcció General d’Administració Local, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 17 de gener, s’ha pres amb els informes favorables de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), del Servei de Relacions amb les Entitats Locals i de l’assessor i expert en heràldica, Armand de Fluvià.

L’Ajuntament de Tarroja de Segarra ha assumit una ban-dera municipal que consisteix en un fons groc amb una torre vermella, en referència al nom del municipi, i dos cards de tres flors vermells, que simbolitzen la senyoria dels Cardona.

L’escut i la bandera són, en la cultura catalana i des de

fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat. La finalitat dels símbols propis és la de donar cohesió, ressaltant els elements que són compartits

com a mecanisme d’autoafirmació, tant d’una perspectiva històrica com de futur. També és funció dels mateixos sím-bols mantenir viva la memòria col·lectiva, per tal d’inculcar en la ciutadania la consciència de la seva continuïtat com a poble al llarg del temps.

Bandera de Tarroja de Segarra

FLOREJACS

Florejacs inclòs a la Xarxa de Pobles amb Encant de les Terres de Lleida

Redacció.- Florejacs ha estat inclòs a la Xarxa de Pobles amb Encant de les Terres de Lleida per disposar d’elements d’interès turístic rellevants, tant per la seva importància pai-satgística, cultural i patrimonial. Dins de la Segarra també ha estat escollida Montfalcó Murallat. El president de la corporació, Jaume Gilabert, ha destacat que es tracta d’una iniciativa pionera en l’àmbit de Catalunya i de la resta de l’Estat que impulsa el Patronat de Turisme de la Diputació.

La Xarxa de Pobles amb Encant de les Terres de Llei-da és la primera entitat d’aquestes característiques que s’ha creat en l’àmbit de tot l’Estat, impulsada pel Patronat de Tu-risme de la Diputació de Lleida i basada en el model francès “Les plus beaux villages de la France”, tot i que també s’han seguit altres models que funcionen al Canadà, a Bèlgica i al Japó.

Actualment formen part de la Xarxa de Pobles amb En-cant 31 pobles de Lleida, dels quals 23 pertanyen a les co-marques del Pirineu i 8 a les de la plana de Lleida.


COMARCA

El Consell Comarcal de la Segarra impulsa el projecte Hub per millorar la qualitat de l’ocupacióCCS.- Aquesta setmana passada va tenir lloc a l’Anoia la presentació del projecte Hub. Hub vol dir “espai comú”, la voluntat de donar resposta a algunes de les problemàtiques que els territoris tenen en comú, com ara l’elevada taxa d’atur, la manca de captació de noves empreses o la baixa qualificació de la població.

El Consell Comarcal de la Segarra impulsa aquest pro-jecte per millorar la qualitat de l’ocupació, la cohesió social i la competitivitat de les empreses, finançat per la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

El Hub és un projecte es porta a terme conjuntament amb 7 comarques on l’atur actual de tot territori HUB (desem-bre de 2010) és de 60.386 aturats, representant un 16,51% d’aturats respecte la població activa (365.666 persones).Aquestes set comarques van iniciar el seu treball conjunt el 2004, amb el projecte Equal Hinterland, el qual va ser una experiència que va permetre treballar per augmentar les oportunitats d’inserció de les persones en situació d’atur, així com consolidar la cooperació territorial més enllà de cada comarca. El compromís pel nou projecte Hub, és treballar en cinc sectors de futur comuns a les 7 comarques: Tecnologies de la Informació i Comunicació, Automoció / Aeronàutica, Turisme, Energies Renovables i Agroalimentari.

Aquest projecte compta amb un soci institucional, el Institut Català de Qualificacions Professionals, el qual mi-tjançant un conveni de col·laboració serà l’entitat que lide-rarà l’anàlisi i propostes d’alineació de les formacions dels sectors de futur amb les necessitats de les empreses i la dis-ponibilitat de les persones en situació d’atur.

El projecte consta de tres accions: Una primera, meses de treball comarcals i sectorials per analitzar els canvis tec-nològics, d’organització i normatius en els llocs de treball dels sectors determinats. Una segona que consistirà en la ca-pitalització de l’experiència laboral i, finalment, una tercera acció per definir i implantar plans de carrera.

Accedir a un lloc de treball, requereix que les persones tant si és per nova inserció, com per promoció en el lloc de treball, treballin les competències claus, és a dir, habilitats professionals que no es poden adquirir en una formació tèc-nica, sinó que l’únic lloc on pots adquirir aquestes habilitats és directament en el lloc de treball.

El pressupost total del Hub és de 372.955,00 euros. La iniciativa compta amb una subvenció de 261.068,50 euros del Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat i el Fons Social Europeu. Els consells comarcals de les set co-marques beneficiàries aporten els 111.886,50 euros restants.


COMARCA

Compte enrere per la XII Marxa dels Castells de la Segarra, que ja ha sobrepassat els 1500 inscritsAjuntament de Guissona.- Les inscripcions per la XII Mar-xa dels Castells de la Segarra, la prova de resistència de 51 km de recorregut per la comarca i que enguany es celebrarà el proper 13 de març, van a molt bon ritme i ja han sobrepas-sat els 1500 inscrits, mentre que la 1a Marxa dels Castells Plus, una de les novetats d’aquesta edició, ja ha superat els 100 participants. Tant el Centre Excursionista de la Segarra (CES) com el Centre Excursionista Guissonenc (CEG) han posat el límit als 1800 caminadors a la Marxa de 51 km i als 300 a la Plus, que consta d’un recorregut d’uns 70 km i un desnivell acumulat de 1938 metres.

Amb les inscripcions fins al moment rebudes s’han reco-llit més de 600€ per la Trail Walker 2011. Aquesta cursa és el major desafiament esportiu per equips del món per lluitar contra la pobresa. Consisteix a recórrer a peu 100 km en un màxim de 36 hores amb equips de quatre persones. Els equips participants, entre els quals hi haurà representants del CES i del CEG, es comprometen a aconseguir donatius per a Intermón Oxfam. Per aquest motiu, a l’hora de realitzar la inscripció, tots els participants de la Marxa del Castells poden fer el seu donatiu per tal que hi pugui haver represen-tació segarrenca.

Per altra banda, aquest any també s’han programat dues caminades de preparació per la Marxa, aquestes seran el 20 de febrer i el 6 de març. La primera etapa serà des de Guisso-na fins a Moncortès i la segona transcorrerà des de Moncor-tès fins a Guissona. D’aquesta manera tots els caminadors interessats a conèixer el terreny de la Marxa dels Castells i fer un tastet dels quilòmetres de la cursa dividits en dues etapes ho podran fer amb aquests entrenaments.

Les altres novetats que es presenten aquest any són per una banda, la samarreta que tindran tots els inscrits quan

vagin a recollir el seu dorsal, que comptarà amb nou disseny, i per l’altra el record que es lliura a l’acabar la Marxa, que també serà diferent al de les edicions anteriors.

L’organització dóna les gràcies als principals patrocina-dors, la Diputació de Lleida i assegurances DKV.

Tota la informació sobre la XII Marxa dels Castells de la Segarra la trobareu a la pàgina web marxadelscastells.com, que segons ens han informat els organitzadors, compta amb una mitjana de 600 visites diàries.

TONICARS


MARGENERS

Els Margeners actuen a les Decennals de la Candela

Amaia Duaso.- Els actes es centren en la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, en un Simposi Casteller i en la FiraCastells.

Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela d’ aquest any seran les més castellers de tota la història de les Festes ja que coincideixen tres actes de primera magnitud en l’àmbit dels castells entre el 28 i el 30 de gener: la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, un Simposi Cas-teller i la FiraCastells.

Aquesta és la trobada més important dels Països Cata-lans. Un cop cada deu anys la ciutat de Valls obre les por-tes a les colles castelleres d’arreu i les concentra en un únic espai. El diumenge dia 30 de gener, 54 colles amb 6.465 castellers procedents de Catalunya, Illes Balears i Catalunya Nord prendran part d’aquesta trobada que es celebrarà a la Font de la Manxa, passeig dels Caputxins, carretera del Pla i carretera de Montblanc.

La Trobada de Colles Castelleres comptarà no sols amb el pilar de salutació a la plaça del Blat i l’actuació conjun-ta, sinó que s’han preparat un seguit d’activitats al llarg de la jornada. A les 8 del matí amb el toc de matinades a cà-rrec dels grups de grallers i timbalers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls, de les colles mallorquines i dels grups que vulguin adherir-se. En el decurs del recorregut, s’oferirà el toc de matinades al mo-nument dels Xiquets de Valls, ubicat a la Font de la Manxa.

Enllestits els tocs de matinades més d’una trentena d’establiments de Valls oferiran esmorzars de forquilla i ga-nivet. A partir d’aquí les dues colles de Valls entraran simul-tàniament a la plaça del Blat i començarà l’enlairament dels pilars de salutació per part de les diferents colles castelleres.

Els pilars es realitzaran de dos en dos. Un cop acabats les 54 colles sortiran en dues cercaviles cap al monument dels Xiquets de Valls. Allí les diferents colles de manera simultà-nia aixecaran un castell de fins a vuit pisos i , tot seguit, un pilar de comiat. Aquest any les festes amplien els actes de-dicats al fet casteller tot celebrant la proclamació com a Pa-trimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

Des de fa més de dos segles, tots els anys acabats en “1”, Valls ha celebrat de manera ininterrompuda i de genera-ció en generació les Decennals, tota una demostració de la força, empenta i personalitat de la seva ciutat. Durant aquests dies Valls s’omple de festa, i els castellers ho vivim de manera especial, ja que és la única ocasió que les colles que no són de la vila, poden aixecar un pilar a la Plaça del Blat. Aquest any els Margeners per primer cop podran participar de la festa


PARRÒQUIA

Ara que encara falten uns mesos per les “Comunions dels infants” volem, des d’aquest Full, fer arribar a les famílies una breu reflexió sobre el què significa això de “fer la Pri-mera Comunió”.

El dia 8 d’agost de l’any passat va fer cents anys que, per disposició de Pius X, els infants van poder començar a combregar així que arribaren a tenir l’ús de raó, és a dir, al voltant dels set anys.

Abans, però, el mateix sant pare havia disposat que els fidels no combreguessin només per Pasqua, sinó que es no-drissin amb freqüència de l’Eucaristia; això sí, amb les de-gudes disposicions.

Un cop aconseguit que els “grans” s’acostessin a l’altar, per combregar, el sant pare es va adonar que a la taula dels fills de Déu els infants no hi eren. Era hora de donar una so-lució a aquesta absència dels infants a l’hora d’anar a com-bregar.

Així va ser com Pius X, per mitjà de la Congregació de la Disciplina dels Sagraments, amb el decret “Quam singu-lari”, de 8 d’agost de 1910, 1) recorda que les Esglésies Orientals unissin en una celebració els tres sagraments que ens fan cristians (Baptisme, Confirmació i Eucaristia) i par-lar positivament d’aquesta pràctica; 2) acorda les normes sobre la primera confessió i la primera comunió a l’entorn dels 7 anys.

El Papa, per tant, el que fa per realitzar el seu anhel pas-toral d’acostar tots els fidels a l’Eucaristia és optar pel rea-lisme. D’una banda no s’afegeix a la pràctica d’Orient, però per l’altra situa la primera comunió en aquell moment en el qual, encara que li quedi “catecisme “ per aprendre, l’infant sap el suficient (i així ho creuen els qui li són més pròxims: pares, mestres, rector) per poder distingir el pa eucarístic del pa comú i corporal. És a dir, quan l’Amén amb que respon-gui, davanr el Cos de Crist que li és donat, sigui un Amén que expressi la fe d’aquell infant en l’Eucaristia. Podem dir, doncs:

“El Papa va convertir en una qüestió de fe, el que sembla-va ser una qüestió d’edat i de formació catequètica”

Potser ara, quan parlem de la “Primera Comunió” hau-ríem de tornar a pensar en el que sant Pius X deia i exhortava a fer.

- Els “grans” ens acostem amb les degudes disposicions a rebre la “Comunió”? Sabem que en aquella especie de pa

i de vi hi ha realment present el Crist?. Combreguem sabem que ens comprometem a combregar en el que Jesús va ser, va dir i va fer?.

- Els “infants” realment distingueixen el pa natural del Pa Eucarístic? Quan diuen “Amén” al moment de prendre la Comunió, volen dir: “Crec que tu ets Jesús”?

No estaria de menys que durant aquest temps que encara falta per les “Primeres Comunions” tots plegats reflexiones-sim un xic sobre el sentir de “COMBREGAR”.

Origen i sentit de la primera comunió

Curset de preparació al matrimoniAquelles parelles que preveguin casar-se durant aquest any preguem que ho comuniquin a la Pa-rròquia el més prompte possible. Algunes parelles ja ho heu fet. Estem organitzant el “curs de preparació” per als dies 25 i 26 de febrer i 4 i 5 de març.

Preguem que tothom qui llegeixi aquesta infor-mació la faci arribar a qui cregui li pugui interessar. Gràcies per la col·laboració.

Matrimonis de conveniènciaS’anomenen així perquè hi ha una part de la pare-lla que si aconsegueix casar-se pot legalitzar la seva situació al país. Diem això perquè algú ha dit que se n’ha fet algun dins la nostra comunitat. El que neguem és que se’n hagui fet cap a la Parròquia de Guissona. Els matrimonis “d’estrangers” han de pas-sar un llarg procés abans no s’autoritzi la seva cele-bració i sempre s’ha d’iniciar l’expedient a la Curia Diocesana.

No neguem que ens haguem trobat en alguns ca-sos que venien amb aquesta intenció. Però mai hem cedit a la seva demanda; més aviat, al veure tot el que se’ls demana, ja no tornen a presentar-se.


PARRÒQUIA

Ecumenisme

Mons. JaumePujol és fill de

Guissona

Mons. Vives és arquebisbe

d’Urgell

Mons. Novell és bisbe de Solsona

Benet XVI, Papa de Roma

Flor de febrerUn exemple

N’aprenem

Al febrer els rigors del clima no són propicis perquè floreixin les plantes, però Valls celebra la «Flor de febrer», l’antiquíssima devoció a la Mare de Déu de la Candela, que coincideix amb el 2 de febrer, dia en què l’Església commemora la festa de la Presentació del Senyor al temple de Jerusalem.

Segons una tradició ininterrompuda, l’any 1348 els va-llencs van clamar a Maria Verge que els lliurés d’una fe-rotge pesta que assolava la ciutat. Lliurats de la pesta, van donar gràcies a la Mare de Déu apropant-se a la seva cape-lla, on es va fer costum cantar una salve tots els dissabtes de l’any.

“Fa un mes, Benet XVI ha fet servir l’expressió “ecumenisme de vida” en una audiència a la Federació Lu-terana Mundial. Indicava així que l’ecumenisme “comporta remoure len-tament i amb paciència, les barreres, i promoure els vincles visibles d’unitat per mitjà del diàleg teològic i de la co-operació pràctica, en particular a nivell de comunitats locals”. I animava a pre-parar per al 2017 el 5è. centenari del naixement de la Reforma protestant.”

“Quan era vicari a Mollerussa vaig fer amistat amb una família, membres tots d’una confessió evangèlica. Anys més tard una colla de laics i capellans de la diòcesi vàrem anar a conèixer el curs Alpha a Londres i vàrem impulsar-ne la realització a Verdú. Aquest matrimoni de Mollerussa, coneixedors de l’origen anglicà d’aquesta iniciativa, vingueren un dia a conèixer-ho i, arran de la visita, vàrem recuperar el contacte. Ell durant aquells anys havia estudiat, havia esdevingut pastor i havia creat una comunitat evangèlica a Mollerussa. En aquella vi-sita els va acompanyar un altre pastor. Ràpidament, en al-guns de nosaltres i en aquest matrimoni, va establir-se una sintonia interior que va permetre l’oració en comú i la con-divisió sincera del desig de la unitat.”

De santa Caterina aprenem la ciència més sublim: conèixer i estimar Jesucrist i la seva Església. En El diàleg de la divina Providència, ella, amb una imatge singu-lar, descriu Crist com un pont estès entre el cel i la terra que està format per tres esglaons constituïts pels peus, el costat i la boca de Jesús. Elevant-se a través d’aquests esglaons, l’ànima passa per les tres etapes de tot camí de santificació: l’allunyament del pecat, la pràctica de la virtut i de l’amor, i la unió dolça i afectuosa amb Déu.

Dies 2 i 3, dimecres i dijous. Hi haurà la benedicció de les candeles i la bene-dicció dels fruits en les misses del matí i de la tarda.

Cor parroquialCada primer i tercer dilluns de mes hi ha assaig de cants per les celebracions a l’església. A par-tir del primer dilluns de febrer s’inicien de nou aquesta assajos. Es comencen a preparar les fes-tes de Setmana Santa i Pasqua.

Fem una invitació, a tothom qui es senti amb cor i disponible de fer aquest servei, a col·laborar per aquesta tasca litúrgica.

Festivitat de la pre-sentació del Senyor (La Candelera) i sant Blai

Jornada Mundial de la Vida Consagrada i Vida CreixentEn el dia de la “Presentació del Sen-yor” es celebra aquesta jornada a nivell eclesial. A l’Eucaristia de la tarda re-cordarem a les nostres germanes Do-miniques i en farem acció de gràcies.

També En aquesta Eucaristia ves-pertina ens aplegarem amb totes les persones de “Vida Creixent” recordant els ancians Simeó i Anna que reben Je-sús al Temple.

Dilluns 31, reunió de Vida Creixent a les 5 de la tarda.

Diumenge dia 6, la Missa de les 12L’oferirem pel “Casal de la Gent Gran de Guissona i Comarca”.


Un figurant.- Ha arribat a les meves mans una comunica-ció que va fer, a primers de gener, als veïns i amics de Sant Guim de la Plana en la que exposava un seguit de motius pels que vostè com a Alcalde té per cobrar una fiança als organitzadors del Pessebre Vivent al mateix temps que es mostrava orgullós d’aquest important esdeveniment pel qual es coneix al vostre poble.

Jo, que no sóc ni dels uns ni dels altres ni soc de Sant Guim, ja fa uns anys que participo com a figura d’aquest meravellós espectacle que és el Pessebre i li puc assegurar que si hi torno cada any és que m’hi trobo a gust. Fins ara no he necessitat cap compensació per participar com a figura ja que el millor “premi” que tenim son les bones estones que passem envoltats de persones que estimen el mateix que nosaltres.

Si creu que estem poc compensats el que podria fer com a Alcalde és dotar una partida econòmica de l’Ajuntament destinada als que col·laborem gratuïtament al Pessebre i així podria veure complert el seu desig de continuïtat del Pesse-bre de Sant Guim, orgull del Consistori.

Últimament han baixat una mica els ànims dels col·laboradors del Pessebre motivat principalment per la tensió que se sent a l’ambient. Vostè, orgullós de la repre-sentació, no para de fer travetes als organitzadors demanant fiances que no es demanen ni a Guissona ni a cap altre poble

Carta a l’alcalde de sant Guim de la Plana

i quan s’ha demostrat, desprès de 28 anys, que el poble no ha sofert cap desperfecte.

Els seus passejos nocturns acompanyat del Notari i dels seus regidors pels carrers del poble, retratant cordes i carre-tons també formen part del lamentable i patètic espectacle de cada any. La veritat és que desprès de veure’l passejar, amb la “barra” que el caracteritza m’hauria d’anar a confessar. Llàstima que al pessebre no hi ha cap confessionari.

Li recomanem que, el proper any ens vingui a veure, però no s’aturin al carrer, si vol pot convidar al Notari però si us plau passin per la guixeta i comprin la seva entrada, no costa massa diners i, si volen, podran fer fotografies de l’interior de les cases ja que és on es desenvolupa gran part de l’espectacle. I si no tenen diners sempre poden demanar una subvenció a l’Ajuntament.

Enguany s’ha acabat el Pessebre i a les figures del Pes-sebre ens han tornat a posar a la capsa de cartró. Esperem que l’any vinent es torni a obrir i, una a una, tornin a sortir, alegres, les figures i es vagin col·locant als seus llocs, immò-bils, silencioses....

Senyor Alcalde i senyors regidors, si el que volen és pro-tagonisme els tenim guardats uns personatges per l’any vi-nent, a vostè el podem posar de caganer i per a la resta tenim dubtes, corders, rucs o llops.

OPINIÓ

Imatge del pessebre vivent de St. Guim de la Plana 2010-2011


OPINIÓ

INDRETS DEL PASSAT

Aish Sunna.- Aquesta és una pregunta que sempre m’ha ne-guitejat i ara, amb la fi del tripartit les eleccions municipals del maig que s’atansa i el més que probable triomf del PP a les eleccions espanyoles, és un bon moment per replantejar-la.

Vull dir que, com que arreu hi ha gent honesta i amb ofici, molts d’ells tornaran a la seva activitat pròpia. El que era metge tornarà a la seva consulta, el que era arquitecte a tre-ballar amb plànols i “rotrings”, el que tenia una botiga haurà de posar-se altre cop al capdavant de la mateixa i recuperar el negoci que tenia mig abandonat.

Però on anirà el polític en excedència de la seva empresa que ha fet de la política la seva manera de viure? Que fa-ran els que han disfrutat de càrrecs en Diputacions, Consells Comarcals, etc.? Tornaran a la seva empresa amb el sou de “mileurista” que tenien abans de la seva aventura política? Suposo que no els quedarà cap més remei a no ser que pu-guin aprofitar-se dels contactes que han tingut cura de fer des del seu despatx oficial, trobant feina ràpidament en alguna fundació nebulosa o en alguna empresa poc clara i general-ment subvencionada.

Segurament pels –perdoneu l’expressió- mindundis, que s’hauran acostumat a uns sous astronòmics que l’empresa privada no podrà igualar, serà un veritable infern, càstig per la seva època de polític, que podríem comparar amb el que descriu Dante a la seva Divina Comèdia.

A l’entrar a l’infern es veu que hi ha inscrita la famo-sa frase “Abandoneu tota esperança els que aquí entreu”. A

On van els polítics quan pleguen?partir d’aquí, Virgili guiarà Dant a través dels nou cercles de l’Infern. Els cercles són concèntrics, i cada cop representen una maldat més gran fins arribar al centre de la terra on es troba Satanàs. A cada cercle, els pecadors són castigats amb una pena corresponent al seu crim. A diferència dels peca-dors que es trobaran al Purgatori, els de l’Infern justifiquen els seus pecats i no se’n penedeixen.

I és precisament en el vuitè i novè cercles, els que es-tan més a prop de Satanàs, on trobem els que acostumem a identificar amb els politics. El vuitè cercle, on es troben els culpables d’obrar el mal deliberadament, està dividit en deu fosses. Allí s’hi reben càstigs d’acord amb el frau comès: els alcavots i seductors són fuetejats, els aduladors són coberts de fems, els simoníacs estan enterrats de cap per avall amb foc a les plantes dels peus, als falsos profetes se’ls hi ha girat el cap sobre les espatlles perquè només puguin veure el que tenen al darrera però mai el que hi ha davant. Més endavant, els corruptes bullen en una olla de quitrà, i els hipòcrites es-tan obligats a carregar capes de plom pesades com les seves mentides. Els lladres, sota la custòdia dels centaures, són perseguits per serps. Quan reben la picada, pateixen diver-ses transformacions i alguns es converteixen en serps que picaran a d’altres lladres. Els consellers deslleials cremen separadament. Els sembradors de discòrdia són ferits per l’espasa d’un diable, i finalment, els falsificadors pateixen diferents tipus de malalties. En el novè cercle s’hi troben els traïdors.

“No hi ha dolor més gran en la desgràcia que recordar el temps feliç.” (Dante Alighieri di Fiorenza)

Part de l’actual Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso. Any 1995. Font: Facebook Museu Guissona.

Tens fotografies antigues de la plana de Guissona? Si vols poden sortir al Doll. Les pots enviar a:[email protected]


CULTURA

El Petit de Cal Eril presenta el seu segon disc “Vol i Dol” al Cafè del Teatre a LleidaRedacció.- El Petit de Cal Eril va presentar el seu segon treball discogràfic, titulat ‘Vol i dol’, dissabte a la nit al Cafè del Teatre de Lleida. Aquest segon disc conté cançons que reflexionen sobre la mort i l’amor.

El grup continua amb la seva línia de folk psicodèlic, un so càlid i proper, paisatges experimentals, sempre acompanyats d’instruments diversos com flautes travesseres, trompetes, sitars... A més el disc compta amb col·laboracions d’altres músics com el solsoní Roger Mas i Joan Colomo.

En definitiva, “Vol i Dol” és un disc excel·lent, sensible i entranyable, ple de cançons que captiven al oient des del primer moment.

OPINIÓ

Ramon Pérez.- Els pressupostos de l’Ajuntament de Guis-sona han estat a exposició pública del 4 al 22 de gener, per tal que tots els ciutadans de Guissona els poguessin consul-tar i fins i tot fer-hi al·legacions.

Algú se n’havia assabentat?

Tot i haver-hi un butlletí d’informació municipal, una web de l’ajuntament, el Doll Informatiu i l’enviament de mails per a informar de tot el que passa al poble, sembla que allò que realment és important.... millor que passi desaper-cebut.

El nostre grup ha estudiat els pressupostos de l’any 2011 a fons i n’ha fet unes al·legacions, tot esperant l’obligada resposta per part de l’Ajuntament.

En molts casos es tracta simplement de preguntes, ja que hi ha partides que en desconeixem el seu motiu o bé el des-glòs. En altres casos, demanem que es revisin certes despe-ses per tal de reduir-les o bé demanem un canvi de prioritats i coherència.

És el cas de l’Ateneu de Guissona. En les dues entre-

Al·legacions als pressupostos a l’Ajuntament de Guissona any 2011

vistes publicades a “El Doll Informatiu” als caps de llista a les properes eleccions per part d’ERC i del PSC, ambdós coincidien en la seva prioritat per a fer les obres de l’Ateneu. Curiosament, però, només han destinat 100 € a l’ateneu de Guissona per a tot l’any 2011.

Certament, l’economia local no està per alegries, però sí que hi ha diners per a invertir en la rehabilitació de l’escorxador municipal, en fer una sala musical, etc... fins arribar a la quantitat de 540.000,00 €, evidentment amb l’ajut i subvencions d’altres administracions.

Estem davant d’un pressupost per a l’any 2011 amb una davallada forta en inversió, però no pas en una retallada en despesa corrent.

Les al·legacions presentades pretenen millorar la feina feta i aconseguir uns pressupostos equilibrats i coherents amb els temps actuals i amb les inversions fetes i en curs a Guissona.

Certament, ens agradaria que s’acceptessin la totalitat de les al·legacions, però això ja no està en les nostres mans, o millor dit, en els nostres vots.


FUTBOL SALA

ACLE G. 8 - TORRES DE SEGRE 3Juvenil masculí

ACLE GUISSONA: Gerard Majoral, Enna Mohamed, Jo-sep Antonijoan, Marwan Kammach, Martin Ivanov (1), Ser-gi Cabo (1), Fran Blanco (3), Sergi Lopez i Oriol Lopez (3).

TORRES DE SEGRE: Ahmed Sardar, Marc Viladegut, Axel Curlo, Andres Gonzalez, Shirdarta Polo (1), Aleix Aguila, Ruben Roca (1), Eduard Pons, Joel Monne, Cristian Aranda (1) i Jose Riveyla.

ACLE.- Partit amb un gran nivell de joc a la pista on els locals van estar per davant al marcador. Amb un resultat la primera part de 5 a 1 i la segona de 3 a 2. Màxims goleja-dors pel Guissona Fran Blanco i Oriol López amb 3 gols cadascun.

FUTBOL

ALMENAR 1 - UE GUISSONA 31a territorial grup 5

UE GUISSONA:Adrià (Quer), Balagueró, Pont, Pacheco, Pena, Molina (Gabernet), Oliva (Balaguer), Calafell (Cua-dros), Joan, Pac i RibóGOLS: 0-1 Ribó (m. 31); 0-2 Pac (m. 35); 1-2 Víctor de penal (m. 43); 1-3 Ribó (m. 83)

CLASSIFICACIÓ1 Andorra 43 punts10 Agramunt 24 punts11 CF Solsona 22 punts12 Guissona 20 punts13 Artesa de Lleida 18 punts14 Vilanova Barca 15 punts

Pròxim partit:

UE Guissona - Alpicata les 4 de la tarda

Ribó i Pac protagonistes

Redacció.- El Guissona es col·loca 12è, una situació impor-tant si tenim en compte la restructuració de categories. Per tant, amb aquesta pujada en la classificació, de mantenir-la col·locaria al Guissona en una categoria important. Del partit destacar la veterania dels guissonesos que mitjançant Ribó (2 gols) i Pac, van saber trampejar un partit difícil. La sentència no va arribar fins al min. 83 però Ribó no va fallar.


ACLE GUISSONA 8 - MONTBUI 11Infantil femení / 23 de gener 2011 ACLE GUISSONA: Gloria Lobo, Anna Sole, Laia Espina-

gosa (1), Mireia Goma, Clara Guim (3), Irene Cruceiro (3), Miriam Regue, Lluisa Rull (1), Sara Areny i Judit Pijuan.

C.H.Montbui: Anna Rodriguez, Sandra Villar, Carolina Tapia, Noelia Torreblanca, Oriana Quintero, Clara Mumve-ta (5), Sheila Hernandez, Evelin Rico i Gisela Lozano (6).

ACLE.- Un parcial a la primera part de 2 a 5 pel Montbui. Les locals no van saber entrar al partit fins la segona part que van empatar 6 a 6, una reacció que va arribar tard i no les va permetre guanyar el partit. Màxima golejadora Gisela Lozano del Montbui amb 6 gols.

ACLE GUISSONA 32 - AGRAMUNT 9Cadet femení / 23 de gener 2011

ACLE GUISSONA Irene Guim (1), Marina Raluy (5), Erica Valero (10), Marta Santesmases (1), Remei Sole , Farners Dalmases (1), Sara Kamma-ch (3), Aina Farres (3), Berta Graells (7) i Oksana Fesenko (1).

AGRAMUNT C.H.: Monica Vi-lluendas (5), Nuria Tolosa (1), Gem-ma Sole, Anna Maria Baena, Marta Bertran, Sonia El Alami, Jessica Eroles (1), Sonia Lopez, Ariadna Mat (2) i Montse Penella.

ACLE.- Clar domini de les locals que no van donar opció a les visi-tants. Gran partit d’Erica Valero amb 10 gols i Berta Graells amb 7, les dues del Guissona. Un parcial a la primera part de 15 a 3 i a la sego-na part de 17 a 6.

HANDBOL

Gol de Berta Graells. Va clavar ni més ni menys que 7 gols

Partidàs d’Èrica Va-lero amb 10 gols i de Berta Graells amb 7

Espectacular partit!


Ets una entitat i vols do-nar promoció al teu es-port i als teus equips?

Envia’ns les teves cròni-ques abans del dimarts a les 2 del migdia i les

publicarem a El Doll Informatiu.

El Doll Informatiu: cada setmana una

miqueta més, cada setmana la revista

que parla de tu

HANDBOL

ACLE GUISSONA 27 - PARDINYES 33Cadet masculí / 23 de gener 2011

ACLE GUISSONA: Roger Rull (8), Josep Santesmases , Roger Pijuan (7), Jordi Segura, Gerard Majoral, Benet Go-mez (4), Kevin Diaz (3), Oriol Andres (3), Cristian Perez (2), Jonathan Diaz i Daniel Galan.

PARDINYES: Marc Sanchez, Aleix Villacampa (3), David Gonzalez (2), Alvaro Aumos (3), Oscar Vilella (3), Joan Ig-nasi (4), Sergi Martinez(1), Youssef Kaddaour(7), Aleix Pa-lacios (2), Joan Oragos (1), Oscar Jove (6) i Llull Torrado (1).

ACLE.- Gran nivell de joc a la pista on els locals que ocupen el lloc desè de la classificació van plantar cara als de Lleida que van cinquens en la classificació de la lliga. Una primera part amb un resultat de 17 a 17 amb un partit emocionant fins l’ últim minut.Els locals a la primera part van fer una molt bona defensa i van estar encertats en els llançaments a porteria.

El parcial de la segona part, 10 a 15, amb un inici on els de Lleida es van avançar al marcador i els de l’ ACLE no van estar encertats en els seus llançaments a porteria, la qual cosa va donar una avantatge als de Lleida de 9 gols. La reacció dels locals, que van recuperar marcador, no va ser suficient per poder guanyar el partit. Molt bon partit del jugador de Guissona Roger Rull, màxim golejador amb 8 gols, seguit de Roger Pijuan de l’ ACLE amb 7 i Youssef Kadour del Pardin-yes també amb 7 gols.

Foto: Llorenç Márquez

Gol de Roger Llull, màxim golejador del partit amb vuit dianes.Foto: Llorenç Márquez

Roger Rull esplèndid amb 8 gols i Roger Pi-juan amb 7 no eviten la derrota contra el cinquè


PASSATEMPS

Sopa de lletres

Busca vuit carrers de GuissonaBisbal BotiguesFluviàFont

Sudoku

LlacsReguersSeminariTint

Solució setmana anterior


TROBADA ESPORTIVA

ACLE.- Dissabte dia 22 de gener una trentena de participants d’ escoles i clubs de la Segarra es van reunir a Cervera per dur a terme la final comarcal dels Jocs Escolars de tennis taula. En el premi a l’escola o club amb més participació hi va haver un empat entre l’escola Jaume Balmes de Cervera i Club ACLE Guissona tots dos amb 7 participants.

Es van sumar els punts de l’anterior trobada a Guissona i la de Cervera i la classificació final per categories va quedar de la següent manera:

Benjamí masculí:1r- Ramon Garriga - Esc Josep Arques de Cervera2n- Albert Malet - Esc Jaume Balmes de Cervera3r- David Abad - Esc Jaume David Abad Josep Arques de Cervera

Aleví masculí1r- Gerard Vila - Esc Sant Gil de Torà2n- Aran Garcia - Club Vall Ondara3r- Quim Garrabou - ACLE Guissona

Aleví Femení1r- Maria Anelo – Esc. Jaume Balmes de Cervera2n- Julia Massanés – Esc. Ramon Faus de Guissona3r- Olivia Bellaubi – Esc. Jaume Balmes de Cervera

Infantil Masculí1r- Roger Garrabou - ACLE Guissona2n- Hamed Fairi - ACLE Guissona3r- Raül Fairi – Inst. Antoni Torroja3r- Josep Oriol – Inst. Antoni Torroja

Cadet Masculí1r- Aleix Andrés - ACLE Guissona2n- Oriol Andrés - ACLE Guissona3r- Héctor Jiménez - ACLE Guissona

L’ACLE domina en infanti masculí i cadet masculí amb victòries de Roger Garrabou i Aleix Andrés

El Doll Informatiu 7

Documents

Transcript of El Doll Informatiu 7