El Doll Informatiu 16

El Doll Informatiu - Dijous 31 de març de 2011 1

Informatiu

el llD 2 €uros

Número: 16Dijous, 31 de març de 2011

El setmanari de la plana de GuissonaA LA CONTRAEl ballarí internacional Fidel Buika a l’escola de dansa Montse Esteve

GUISSONAEntrevista al bisbe de la Seu, que repartí la unció dels malalts

Benet Gómez al campionat d’Espanya d’enduro

Aquest dissabte a Florejacs firadedicada a la Dama de les Flors

2 El Doll Informatiu - Dijous 31 de març de 2011

Contacte, cartes al director i notes de premsa: [email protected]

Publica el teu escrit (crònica, article d’opinió, reportat-ge...) quan vulguis i de manera gratuïta.

Venda a: BonÀrea, llibreria Issauna de Guissona, benzi-nera Repsol i Estanc de Guissona.

Agraïment: servei de premsa d’institucions i entitats.

El Doll Informatiu no és fa responsable ni subscriu ne-cessàriament les opinions expressades pels autors dels articles publicats.

Imprimeix: Apunts Gràfics SLDipòsit legal: L-1573-2010

Visita’ns al FACEBOOK:www.facebook.com/eldollinformatiu

Visita el nostre BLOC:http://eldollinformatiu.blogspot.com

GUIA DE SERVEIS

Si vols aparèixer a la Guia de serveis i ets un comerç o una entitat, fes-te subs-criptor del Doll Informatiu. Aprofita aquesta sensacional promoció!

616 59 26 64 - 606 78 33 79

Pastisseria Cal Batist (Guissona)Plaça Vell Pla, 16 - 973 55 12 30

Bar Centre (Guissona)Plaça Benlloch, 2 - 973 55 13 60

Bar Modern (Guissona)Bisbal, 13 - 973 55 00 22

Bar Restaurant Nard (Guissona)Tint, 1 - 973 55 02 26

Bar Restaurant La Cuina de Cal Ferran (Guissona)Amadoret, 24 - 973 55 22 44

BARS I RESTAURANTS

BIBLIOTECA

PERRUQUERIA

Perruqueria Angi (Guissona)Bisbal, 4 - 973 55 00 03

Biblioteca municipal (Guissona)Av. 11 de setembre, 1 - 973 55 11 21

Restaurant Bar Serrano (Guissona)Av. 11 de setembre, 10 - 973 55 94 69

Cal Santa (Guissona)Plaça Major, 6 - 973 55 25 78

Forn Granja el Niu del Pa (Guissona)Carrer Lleida, 22 - 973 55 02 17

Restaurant Cassolí (Guissona)Av. Ponts, 14 - 973 55 20 67

ALIMENTACIÓ

Corporació Alimentària de GuissonaRaval Traspalau, 8 - 973 55 01 00

INSTITUCIONS

Consell Comarcal de la Segarra (Cervera)Jaume Balmes, 3 - 973 53 13 00

Miquel Manzano Tel. 616 592 664

Josep Àngel Colomés Tel. 649 636 990

Si ets una entitat o associació, pots enviar-nos les teves notes de

premsa per publicar-les al Doll abans del dimarts

a les 2 del migdia

[email protected]

ELECTRODOMÈSTICS

Electrodomèstics Mercadé (Guissona)C/Bisbal, 16 - 973 55 00 40

Pintura i decoració Ramon Estruch (Guissona)C/ Sant Martí, n. 6 - 973 55 20 03 676 27 58 60

PINTURA I DECORACIÓ


GUISSONA

El dia mundial de l’aigua es celebrà el passat dia 22Ajuntament de Guissona/Redacció.- La vila de Guissona es va unir als actes que es van fer a la celebració del DIA IN-TERNACIONAL DE L’AIGUA amb un conjunt d’activitats, entre d’altres el II concurs de fotografies d’aigua, i que s’ha tancat amb un total de 75 obres presentades, exposades fins el 02 d’abril al vestíbul de l’Ajuntament. El jurat del concurs, format per Glòria Sala, Elisenda Andreu, Josep Maria San-tesmasses, Josefina Miralles i Rosa Mas, ha volgut expressar la dificultat de l’elecció per l’alt nivell i el gran nombre de participants, i ha comunicat que els guanyadors del concurs han estat: amb el primer premi, Jaume Charles Bernis, amb la fotografia “Flysh”; amb el segon premi, Núria Cercós amb “Fractals” i el tercer premi és per Eva Guasch amb “Després de la tempesta”. La valoració popular es donarà a conèixer el proper dijous, 31 de març.

Àpa-li família! L’espectacle que clou les activitats del dia de l’aiguaAjuntament de Guissona.- El passat diumenge, 27 de març es van cloure les activitats entorn del DIA DE L’AIGUA a la plaça major de Guissona, amb un espectacle infantil amb peces, cançons i danses que fan referència a situacions de convivència arreu del món amb la cultura de l’aigua (mari-ners, pastors, agricultors...) i a actituds personals i socials respectuoses envers aquest bé escàs del món (estalvi, doll de vida, higiene, alimentació...).

Amb l’objectiu de donar a conèixer el Dia Mundial de l’Aigua s’han portat a terme diferents activitats amb l’objectiu d’augmentar el coneixement sobre la importàn-cia de conservació i protecció d’aquest recurs, entre els al-tres actes que cal destacar recordem el concurs de fotografia d’aigua amb 75 obres presentades.


GUISSONA

Comissions Obreres va revalidar la majoria absoluta en les eleccions sindicals a la CAG

Redacció.- El passat 17 de març es van celebrar les elec-cions sindicals a la Cooperativa Agroalimentària de Guisso-na. CCOO va tornar a guanya per majoria absoluta i es que-da amb 15 dels 25 representants. Ignacio Fernández Toxo, el líder d’aquest sindicat havia visitat la fàbrica pocs dies abans de les eleccions. Per la seva banda, l’efecte Cándido Méndez no va donar els fruits esperats i el sindicat UGT no-més va assolir 7 dels 25 representants. La resta, 3, van caure

a les files del sindicat USOC.

Dels 3400 treballadors directes de la CAG van votar un 67%, 2277 treballadors.

22 dels nous delegats del grup de Guissona representaran a especialistes i treballadors no qualificats. Els 3 restants co-rresponen a tècnics i administratius de la planta de Guissona.

S’estima que la CAG augmenta el seu benefici fins als 38 milions el 2010 malgrat invertir-ne 50

Redacció.- Segons Economía Digital, la CAG va tenir uns beneficis més alts que el 2009 i en plena crisi. El 2010, mal-grat invertir uns 50 milions d’euros, el Grup Alimentari de Guissona va obtenir uns beneficis estimats de 38 milions d’euros.

Cada accionista va rebre 120 euros en el repartiment de dividends. Quant a les inversions, el grup va ampliar la seva estructura productiva i va invertir en una planta de tracta-ment i envasat de llet. A més, la CAG va 20 nous establi-ments BonÀrea i 3 gasolineres.

Consell Comarcal de la Segarra.- Aquests tallers són es-pais de reflexió, participació i debat que es projecten entre els joves de primer de batxillerat i van a càrrec de l’entitat de SOS Racisme. En total, hi han participat 45 alumnes.

Aquest passat dilluns va tenir lloc a l’INS de Guissona la realització dels tallers “I tu què n’opines? Espai de reflexió, participació i debat “ adreçats als alumnes de 1r curs de ba-txillerat, uns 45 alumnes en total.

L’objectiu d’aquests tallers es apropar el fet migratori als joves i així reflexionar sobre el racisme, la cohesió social i el concepte de ciutadà. És un programa que motiva entre els joves el trencament de tòpics al voltant de la immigració ja que ajuda a identificar i analitzar els prejudicis de forma participativa a partir dels coneixements propis i de les expe-riències viscudes.

Aquests Tallers es dinamitzen a través de l’entitat de

Tallers sobre la realitat migratòria

SOS Racisme, gestionats dels del servei d’immigració del Consell Comarcal de la Segarra i amb la col·laboració del Pla Educatiu d’Entorn a Guissona i el mateix institut que s’adhereix al programa del Consell Comarcal i els projecta. El taller pròpiament consisteix en una exposició de 30/35 minuts amb debat i participació posterior dels i de les joves per abordar els conceptes participativament.

Els tallers es financen amb el suport de la Direcció Gene-ral per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.


GUISSONA

Presentació a Guissona del llibre del II Premi Jordi Pàmias 2010Ajuntament de Guissona.- Divendres 25 de març, dins els actes que acompanyen el Dia Mundial de la Poesia, es va presentar a Guissona el llibre Dones d’Heura, de Mar-ta Pérez i Sierra, recull de poemes guanyador del II Premi de poesia Jordi Pàmias. A l’acte, l’editor de Pagès, Ramon Badia, els escriptors Jordi Pàmias i Sònia Moll, el mestre i membre del jurat, Robert Cama i la pròpia autora, Marta Pé-rez, es va fer amb música i la lectura dramatitzada d’alguns dels poemes.

Entre els assitents, el director de l’Institut d’Estudis Iler-dencs, Albert Turull, el president del Consell Comarcal de la Segarra, Xavier Casoliva, membres del jurat del premi així com veïns i veïnes de Guissona que van voler gaudir i assistir a la presentació d’aquest nou llibre.

A l’acte es va presentar la nova convocatòria del III Pre-

mi Jordi Pàmias de poesia.

Centre Excursionista GuissonencCalendari d’activitats

Primavera 2011Dia Activitat Observacions Contacte

3 d’abril Caminada Sanaüja

Recorrerem part del circuit de la cursa de Sanaüja. Aprox. 17 km, amb forts desnivells.A les 8 del matí a la plaça de l’església de Sanaüja amb l’esmorzar.

Tel. del Centre 635987419

10 d’abril Cursa de muntanya

V Cursa Alta Segarra. Informació i inscripcions a www.altase-garra.ces.cat

Tel. del Centre 635987419

30 d’abril Caminada Caminada fins a Sant Martí de Sesgueioles. Tel. del Centre 635987419-Joan

8 maig Caminada Popular

Caminada popular. Voltants de Guissona. Preu dinar 6 €. Tel. del Centre 635987419-Paquita

21 maig Muntanya Via Ferrada. Tel. del Centre 635987419-Toni

18 juny Senderisme Les Gorges de la Carançà (França).Temps aprox. 4 hores.

Tel.660797211Pere

22 i 23 juny

Sortida Muntanya

A buscar la flama del Canigó.Cal portar sopar i l’esmorzar, tenda i sac per dormir. Nivell mig. Lloc França.

Tel. del Centre 635987419Txema

CENTRE EXCURSIONISTA

Visiteu-nos a www.ceg.cat. Si teniu algun suggeriment per fer alguna sortida a:[email protected] arribar la vostra adreça electrònica a: [email protected] o a qualsevol dels membres de la junta.Si voleu fer-vos soci són 10 € l’any per persona. Per a més informació,Tel. Centre Exc.:635987419


AGENDA

Guissona

Curs de Batuca

Lloc i Horari: Dimarts 5, de 20:00 a 21:00 h a la Fassina.

Organitza: Associació de Dones Nèvia

.

Peus en forma +60. Servei de Podologia Preu: 5€ Dema-nar hora prèviament a l’Oficina de Turisme (Espai Fassi-na)

Lloc i Horari: Dilluns 4, de 9:30 h a 13:30 h.

Actuació dels Margeners a Florejacs.

Lloc i horari: Dissabte 2, 17:00 a Florejacs.

Organitza: Margeners de Guissona.

Caminada a Sanaüja

Lloc i Horari: Diumenge 3, de 8:00 a 3:00 h a la Plaça de l’església de Sanaüja.

Organitza: Centre Excursionista Guissonenc.

NÈVIAAssociació de dones de Guissona

Cursos i Activitats primavera 2011CURS DE DIBUIX I PINTURA (cada mes)Continua el curs de dibuix i pintura, amb tècniques de dibuix, aquarel·la i oli.Inici: cada dimecres Hora: 19:00 a 21:00 (2 hores setmanals)Lloc: La CasernaProfessor: Xavier GualPreu: 20 €/mes// 25 € no sòcies (material no inclòs)Edat: a partir de 13 anys

CURS DE IOGA (cada mes)L’objectiu general del curs és introduïr-se en les tècniques del ioga per tonificar i revitalitzar la musculatura i els òr-gans interns. Controlar l’estrès i la tensió muscular. Millo-rar la concentració i el rendiment intel·lectual. Millorar els hàbits posturals, dolors crònics i contractures i aconseguir equilibri físic i emocional.Inici: cada dijousHora: 20:00 a 21:00 (1 hora setmanal)Lloc: Espai La FassinaProfessora: Annette Lina LangPreu: 20 €/mes// 25 € no sòcies

CURS DE DANSA ORIENTAL (cada mes)La dansa oriental, més coneguda com a dansa del ventre, la viurem com una meditació.Treballarem la respiració, la coordinació i la improvització.Aprendem a moure el nostre cos ballant.Inici: cada dimartsHora: 18:00 a 19:15 Lloc: Espai La FassinaProfessora: Sofia CricchioPreu: 30 €/mes// 35 € no sòcies

CURS DE PATCHWORKMitjançant aquesta tècnica aprendràs a fer anar l’imaginació i realitzaràs treballs realmentcreatius i divertits.Inici: dimecres 30 de març al 20 d’abril (4 setmanes-8 hores de curs)Hora: 18:00 a 20:00 (2 hores setmanals)Lloc: La CasernaProfessora: Montse SangràPreu: 20 € Curs // 25 € no sòcies

CURS DE BATUCALa Batuca és l’equilibri perfecte entre gimnàstica, aeròbic i ball.Per a totes les edats.Inici: dimarts 5 d’abrilHora: 20:00 a 21:00 (1 hora setmanal)Lloc: Espai La FassinaProfessora: Henar ConcejoPreu: 12 € /mes // 15 € no sòcies

SORTIDA AL MUSEU DE LA MEL El Perelló-TarragonaVisita cultural guiada a la casa “Mel Muria”.Visita d’un Eixam al natural de 60 cm.d’altura i una magnífica degustació de pastissets de Mel.A les 14:00 dinar en un conegut restaurant de la comarca del Baix Ebre.A la tarda visita a la fira de la Mel i de l’Oli d’El Perelló.Dia: 9 d’abril (dissabte)Hora Sortida: 7:00 matíLloc: Plaça La PlanaHora tornada: 18:00 aprox.Preu autocar: 38 €/persona// 40 € no sòciesPlaces Limitades

Inscripció de sòcia: quota 5 €/any.Horari d’atenció al públic de Nèvia: Cada dijous de 18:00 a 20:00 h. a la sala de la Caserna

Els cursos es pagaran íntegrament en el moment de la ins-cripció el primer dia del curs. Places limitades, s’anul·laran els cursos que no cobreixin el nombre mínim de places.Les sortides es pagaran íntegrament en el moment de la inscripció.Tel.605800180e-mail: nè[email protected]


COMARCA

El CCS projecta el programa Dissabtes a L’Era per a promocionar l’intercanvi d’experiències i crear xarxa entre les empreses de productes locals de la SegarraCCS.- “Dissabtes a l’era”, promogut des del Servei d’Agenda 21 i Sostenibilitat, amb la col·laboració de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal, i que va co-mençar aquest passat dissabte és la materialització d’una de les propostes resultants d’un petit procés participatiu que es va fer temps enrere amb la participació de les petites empre-ses agroalimentàries de la comarca (productors, elaboradors i distribuïdors) i un petit grup de consumidors.

Concretament, el programa consisteix en 5 dissabtes d’actes per promoure l’intercanvi d’experiències, contactes comercials i creació de xarxa entre empreses productores, elaboradores, distribuïdores i també grups de consumidors dels productes locals i de qualitat de la Segarra. Les sortides consisteixen en visites a finques agràries i obradors artesa-nals de la Segarra per tal de conèixer in-situ els diferents models de producció i transformació dels productes de qua-litat de la comarca, així com les oportunitats i dificultats en que s’han trobat els productors i/o elaboradors en la produc-ció, gestió i comercialització dels seus productes.

La 1a trobada, realitzada aquest passat dissabte dins el marc de la presentació del Centre Agroalimentari de Cerve-ra, es va projectar un Workshop, entesa com una sessió de treball i presentació i intercanvi d’empreses i els productors locals i de qualitat, que van explicar breument la seva em-presa i els productes que elaboren i, finalment, es va poder fer una degustació de productes de la comarca.

Tal hi com va explicar el conseller comarcal, Pere Solé, “Dissabtes a l’era” és el un punt de partida i una activitat de petit format, pensada per començar a crear sinèrgies a la comarca. Va destacar que des del Consell Comarcal de la Segarra s’estan promovent un seguit d’accions per tal de donar suport a les petites empreses de la comarca que es dediquen a la producció i/o transformació agroalimentària local i de qualitat.

En el projecte hi col·labora la empresa CEDRICAT amb l’assistència tècnica i l’empresa Fitomón, de Cervera. El fi-nançament deriva del Fons Social Europeu, concretament, del Projecte Impuls.


TORREFETA I FLOREJACS

Dissabte 2 d’abril es celebrarà a Florejacs la Fira dedicada a la Dama de les FlorsJM.- El proper dissabte 2 d’abril tindrà lloc al poble de Flo-rejacs (la Segarra), la sisena edició de la Fira “la Dama de les Flors”, fira monogràfica dedicada al món de la flor. La present edició concentra totes les activitats en una sola jor-nada, però incrementa en gran mesura el número d’activitats respecte les edicions passades.

Amb motiu de la Fira, Florejacs estrenarà el local social a la seu de les antigues escoles, on tindran lloc els tallers i les xerrades en torn al món de la flor. Les activitats inclo-uen demostracions participatives per part de professionals com la farmacèutica Àstrid Van Ginkel, que guiarà sortides de reconeixement de la natura i impartirà una xerrada sobre cosmètica natural, la biòloga Gema Barceló, que donarà un taller de cuina i nutrició amb flors comestibles, l’artista Cla-ra Barceló, que oferirà un taller sobre decoració floral i la comunicadora Carme Bosch, que parlarà sobre les flors de les bruixes. A més, hi haurà també xerrades sobre jardineria, herbes remeieres, trementinaires i pastisseria i la presentació de “la Garbiana”, associació de productors ecològics de la Segarra.

També hi haurà lloc per les activitats d’arrel tradicional, amb cercavila encapçalada per Eliardis, la gegantona de Flo-rejacs, acompanyada per la colla Dessota d’Igualada i els Carranquers de Cervera, i la presentació d’en Ludovico i en Diego Chapotín, els nous capgrossos de Florejacs, així com l’actuació dels Margeners -colla castellera de Guissona- i el correfoc diabòlic que tancarà la jornada, amb els Diables de Sanaüja. A més, un seguit d’activitats de caire familiar en-grescaran a grans i petits amb tallers infantils de manualitats

i modelatge, conta-contes, narracions sobre la vida de pagès i batukades. Per altra banda, obriran les seves portes a visi-tes el castell de Florejacs, l’exposició d’eines de pagesia de Cal Tallaví i l’exposició de pintures de la segarrenca Mercè Serra.

Al migdia, es lliuraran els guardons de la tercera edició del certamen literari memorial Manel Canals, del concurs de balcons guarnits i de la primera edició del concurs de con-fecció dels tradicionals majos -que estaran exposats durant tota la jornada a l’entrada del poble- i es rendirà homenatge al poeta Jordi Pàmias, que rebrà “la flor de Florejacs”.


TORREFETA I FLOREJACS

Tot això a Florejacs, nucli integrat dins la “xarxa de po-bles amb encant” de les terres de Lleida i especialment enga-lanat amb instal·lacions florals per l’ocasió i amb la presèn-cia d’un mercat de productes naturals i gastronòmics amb més de cinquanta parades i d’un mercat floral format per d’artesans acreditats per Artesania de Catalunya.

La jornada es clourà, a la posta del sol, amb la Ruta de la Dama, recreació nocturna de la llegenda de la senyora del castell de Florejacs i dels seus infortunats amants, les escenes de les quals podran seguir els visitants de la mà dels inquisidors que acudiran al lloc per a detenir-la i jutjar-la. Més informació: www.florejacs.cat.


LA MARINADA

Manifest de la Marinada“Mou-te per la Cultura, Salvem el Pessebre de Sant Guim De la Plana” és el lema de la trobada d’avui.

Qui hauria imaginat mai que s’hagués de moure, bellu-gar, manifestar per salvar un Pessebre? Un Pessebre Vivent! Un pessebre que per la seva concepció i pel seu rigor, pel seu interès tan etnològic com arquitectònic, va ser declarat “Visita d’Interès Turístic” per la Generalitat de Catalunya l’any 2002.

I qui hauria imaginat mai que aquesta mobilització hau-ria de ser necessària perquè el propi Ajuntament de Sant Guim de la Plana, la població on es desenvolupa el Pesse-bre, és qui trenca, volgudament, l’harmonia i la normalitat d’actuació, la llibertat de planificació i de moviments dels organitzadors del Pessebre, posant tota mena de traves i pa-ranys al normal desenvolupament de tant noble, popular i reconeguda activitat.

Belluguem-nos, doncs. La cultura és la viva expressió del poble, i cal que així sigui, viva i lliure, com la llengua i com qualsevol altre tipus d’expressió popular. Tot allò que és viu i que pot ser considerat expressió cultural popular, no s’imposa, ni es condiciona. No s’entrebanca amb traves administratives sinó tot el contrari. Tota expressió cultural popular i tradicional mereix ser cuidada estimada i estimula-da perquè sigui referent d’on venim, i ens projecti valors pel futur. Perquè qui perd els orígens perd la identitat. Costums, tradició i llengua son la base de qualsevol identitat, i en la nostra, la catalana, el Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana, n’és un exponent capdal d’aquesta.

Per això pren sentit que siguem avui tots aquí. Perquè tots hi tenim cabuda, persones, entitats, moviments i col·lectius socials, músics i actors i tot aquell relacionat amb la cultura. Penseu que un Pessebre Vivent, per humil que sigui no deixa de ser l’expressió d’un poble i dels seus valors.

La nostra creuada la fem vostra perquè no podem per-metre que cap administració i molt menys la nostra pròpia administració local, posi traves a cap tipus de manifestació cultural, i molt menys encara a aquelles que, com el nostre Pessebre, tenen ja l’ampli reconeixement i estima de tot un poble.

No podem permetre que el que fins ara ha passat a Sant Guim de la Plana segueixi sense denúncia.

No podem permetre que el nostre Ajuntament segueixi actuant en contra del normal desenvolupament cultural de Sant Guim, tant pel que fa al Pessebre Vivent, com a d’altres manifestacions i activitats culturals.

Els representants legals de l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana han rebut una carta de l’Associació Cultural La Marinada en la que rectifica, demana dis-culpes i es retracta de les acusacions de delicte de pre-varicació municipal que de forma incorrecta havien atribuït al nostre Ajuntament, en l’escrit de convoca-tòria de la seva Festa Reivindicativa del 19 de Març. L’Ajuntament de Sant Guim de la Plana accepta les disculpes de La Marinada, creu sufucient la seva rec-tificació i per tant dóna l’asumpte per tancat. Atentament. Josep Lobet i CondalAlcalde de Sant Guim de la Plana

No podem permetre que senzillament “perquè si!”:Ens faci fora de la nostra seu social.Ens esborri del nostre propi arxiu.Ens tanqui les portes de tot espai municipal que ens per-

meti exercir el nostre dret de reunir-nos i planificar les nos-tres línies d’actuació cultural.

Ens persegueixi i ens acusi amb infinitat de demandes judicials, en una persecució malaltissa i sense cap sentit.Per tot això els qui som avui aquí signem aquest manifest i l’aplaudim.

Volem vida als pobles. Volem Pessebre. Volem un poble ric culturalment i LLIURE. Volem que torni el sentit comú a Sant Guim de la Plana.

Per una expressió cultural rica, lliure, plena i viva.

Visca el Pessebre Vivent de Sant Guim, i la seva gent!!

Rectificació de la Marinada


PARRÒQUIA

Parròquia de Guissona.- El dia 23 de març l’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia a la Residència d’Ancians de Guissona dins la qual van ser ungits unes 120 persones entre el residents i algunes persones de la comunitat que s’hi feren presentss. Estava acompanyat pel Rector Mn. Ramon Balagué i els sacerdots Ivan Ayala i Eliosaíd Pérez. Va ser una emotiva festa preparada amb anterioritat que invocava la força de l’Esperit de Crist perquè sostingués en la malaltia i la vellesa els ancians allí presents.

L’Arquebisbe a l’homilia parlà als qui rebrien el sagra-ment de la Unció dels malalts animant-los a acollir Crist que els regalava la seva gràcia per viure amb fe i confiança la seva malaltia i els seus sofriments, i els encoratjava a unir-los als d’Ell per salvar el món. El sagrament acosta el malalt i l’ancià a la Pasqua de Crist, els dóna el perdó dels pecats i la força per ser bon malalt, resistir les temptacions i donar testimoni de paciència i de perseverança.

Missa i unció dels malalts i ancians a Guissona

Posteriorment va visitar les instal·lacions de la Resi-dència, dinà amb els responsables i alguns residents, rebent abans la visita del Sr. Jaume Alsina Calvet fundador de l’Agropecuària de Guissona i altres empreses vinculades al Grup Alimentari Guissona.

Via Crucis de catequesiAquest dimecres, dia 6, a les 5 de la tarda tindrem el Via Crucis amb tots els infants de la Catequesi. El farem amb dos grups: els qui es preparen per la Comunió a la Capella del Santíssim i els de confir-mació a la Capella del Claustre.

L’acte litúrgic està obert als pares que hi vulguin participar.


ENTREVISTA

Redacció.- Mons. Joan Enric Vives és arquebisbe d’Urgell. Nascut a Barcelona el 24 de juliol de 1949

1- La força de l’Evangeli, l’amor de Déu, com es pot viu-re i proposar avui?L’amor de Déu que es fa proper i visible en el rostre de Je-sucrist és el que els cristians volem anunciar, amb paraules i amb obres, en el viure de cada dia.El cristianisme és amor. Es tracta de posar-lo en les obres més que no pas en les paraules, i fer que esdevingui una rea-litat quotidiana i concreta. Estimar per respondre a un Amor immens que ens precedeix; per assemblar-nos a Déu, que és Pare de bondat i de misericòrdia; estimar per respondre a les necessitats concretes dels germans; pel goig i la felicitat que només es troba en l’amor sense condicions ni límits, sem-blant al de Déu; i un amor que arriba fins a l’enemic, i que és amor sacrificat i crucificat.Anunciar l’Evangeli avui és compartir, amb els qui no han trobat l’esperança, que Déu t’estima, i que Crist ha mort per tu.

2- Des de Càritas s’estan fent molts esforços per ajudar la gent que ho està passant malament. Ningú no posa en dubte la gran aportació de Càritas però, com animar més gent a implicar-se a Càritas i, en definitiva, a ajudar a solucionar els problemes més greus de la nostra socie-tat avui com són l’accés a la vivenda o a la feina?Càritas és l’Església feta amor concret. És l’expressió viva de l’Evangeli de l’amor. Formada per responsables i volun-taris, és portadora d’ajudes i del que entre tots recollim, per als més desfavorits. Remet a l’Eucaristia, d’on brolla per a nosaltres l’exigència de compartir i la força per crear comu-nió.Més gent s’animarà a implicar-se amb Càritas si descobreix el clam dels qui sofreixen, i no tanca les oïdes a les seves demandes, i si dóna del que ell té i aprèn així a donar-se ell mateix. Serà un camí de generositat. Cal fer veure que només quan som generosos som feliços. Jesús deia: “Fa més feliç donar que rebre!”.

3- Quins projectes té ara mateix entre mans el bisbat d’Urgell com a prioritaris?Volem aprofundir en el valor de la Paraula de Déu en la vida dels cristians, en la necessitat de l’Eucaristia dominical, fent esforços per ajudar els qui més pateixen la crisi i promovent una participació dels cristians en la vida dels nostres pobles i ciutats, amb una presència rellevant i pública en els debats culturals i socials.També enguany estem celebrant un any de Sant Ermengol, patró de la Diòcesi -amb la Mare de Déu de Núria-, en el mil•lenari de la seva ordenació episcopal, i el 8 d’octubre festejarem la beatificació d’una filla de Cervera i ben vincu-

Entrevista a Joan Enric Vives, arquebisbe d’Urgell

lada al nostre bisbat d’Urgell, la serventa de Déu Anna Ma-ria Janer Anglarill (1800-1885) fundadora de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell molt presents en els nostres pobles i ara esteses per 11 països del món.

4- Al Sr. Arquebisbe, quins sants li agraden més? Quins l’han marcat més profundament?Certament que la Mare de Déu, sota les advocacions de Montserrat, de Núria i de la Mercè, ocupa un lloc molt im-portant i decisiu en mi des de petit. I també sant Josep. I tinc sants que m’estimulen i acompanyen molt: Joan Baptista, que prepara els camins del Senyor; Teresina de Lisieux, que des d’infant la tinc com una germana meva; Joan XXIII; sant Felip Neri i sant Ignasi de Loiola; els 7 beats sacer-dots màrtirs d’Urgell Josep Tàpies i companys; sant Pere, sant Pau i sant Mateu apòstols; el beat John Henry Newman; sant Francesc; sant Agustí i sant Gregori; santa Edith Stein... Sempre m’ha agradat i estimulat conèixer la vida i el testi-moniatge dels màrtirs i dels sants.

5- Un tema bàsic és la pregària. Com ser constant a la pregària? Com ser constant a l’Eucaristia? Quina im-portància tenen en la vida cristiana?Sense pregària no hi ha coneixement íntim de Jesús ni fe cristiana. La pregària és com la respiració de la fe. Quan costa pregar i encara perseverem, quan no sentim res o no hi trobem gust i ens mantenim fidels als salms, la litúrgia de les hores i l’eucaristia, llavors la nostra fe en surt victoriosa i enfortida. Cal ser molt humil, i agafar-se les febleses en el camp de l’oració amb confiança. Fins quan dormim Déu ens estima; i Ell sap que l’estimem.Cal una mica de mètode, com en totes les coses que la per-sona realitza: demanar-ho a l’Esperit Sant, cercar el lloc i la preparació, mirar de destinar-hi un temps (ni que sigui breu) amb regularitat; i variar els mètodes senzills per aconseguir tenir el pensament en Déu, per parlar amb Déu, “com un amic amb un seu amic”. De cor a cor. Amb senzillesa, po-sant el que sentim, el que vivim, el que ens demanen, el que necssitem... sota la seva mirada de Pare i la voluntat de Déu.


PARRÒQUIA

Quaresma encara (argots clericals 2)

INFORMACIONS PARROQUIALS

A l’inici d’aquest temps litúrgic ja encapçalarem aquesta editorial amb el “Quaresma i Carnaval”. Avui ja ben immer-sos en ella tornem a fer esment d’ella. Sempre serà important insistir en els temes cabdals de la nostra fe. I recordem que la Quaresma és la gran antesala i preparació de la Solemnitat de les Solemnitats: la Pasqua.

El terme Quaresma s’empra per designar aquest temps li-túrgic –Quadragesima en llatí-. Prové, com tots sabem, de la paraula quaranta, o més ben dit, del seu corresponent núme-ro ordinal, quadragèsim –quadragesimus en llatí-. Es tracta, segons la seva etimologia, de quaranta dies; quaranta dies en què es crida els fidels a la conversió perquè, per mitjà de l’oració, el dejuni i l’almoina (els tres pilars de la Quaresma) arribin amb el cor i l’esperit renovat a la Pasqua.

El nombre de quaranta fou elegit per la seva pregona res-sonància bíblica. Recordem:

- Quaranta dies durà el diluvi (Gn. 7,40)

- Quaranta anys pelegrinà Israel pel desert des de que sortí d’Egipte fins que arribà a la terra de Canaan (Ex. 16,35)

- Quaranta dies caminà Elies a la muntanya de l’Horeb per trobar-se amb Déu (1 Re 19,8)

- Quaranta dies feu penitència la ciutat de Nínive en res-posta a la predicació de Jonàs (Jo 3,4)

- Quaranta dies dejunà Jesús en el desert abans de co-mençar la seva missió i fou temptat al final d’ells per Satanàs ( Mt. 4,1)

Ara bé, això dels quaranta dies no sembla pas exacte. Analitzem. Si comptem des del Dimecres de Cendra (aquest anys, 9 de març), inici de la Quaresma, fins el Dijous Sant que comença el Tridu Pasqual (14 d’abril), tenim quaranta-quatre dies. Això no significa que hi hagi un error en con-figurar la Quaresma. Tot el contrari. Hem de ser conscients que es tracta de quaranta dies de penitència, i els diumen-ges no són considerats dies penitencials (Nehemies diu: “la diada d’avui és santa dedicada al Senyor el nostre Déu: no us entristiu ni ploreu” Ne. 8,9). De manera que si restem els sis diumenges que hi ha en la Quaresma, són trenta-vuit dies. Però donat que la penitència es perllonga fins a la Vetlla Pasqual, també hi hem d’incloure el Divendres i el Dissabte Sants. Llavors sí que tenim la xifra de quaranta dies de peni-tència abans de la Pasqua.

Recordem, alhora, que és tota la Quaresma temps peni-tencial. Els divendres són, d’una major austeritat. D’aquí la norma de no menjar carn els divendres de Quaresma i la resta dels divendres de l’any, continuen essent penitencials; i la penitència pot manifestar-se en un acte de caritat, visita a un malalt, aportació d’alguna almoina per una necessitat, el domini d’un gust que es dóna al cos, un major temps a la pregària...

Reunió Vida CreixentEl proper dilluns a les 5 de la tarda.

Assaig de cants de Setmana SantaRecordem que cada dilluns, a les 9 del vespre hi ha aquest assaig de cants. Està obert a tota persona que vulgui participar més activament als oficis religiosos

Reunió dels Passos de Divendres SantEns trobarem aquest proper dimarts, dia 5, a les 9 del vespre a la Rectoria. Preguem que s’hi faci present com a mínim un responsable de cada pas. També es demana la presència d’algunes senyores que han pre-parat les “vestes”.

Baptismes7 de gener: David Boymystruk, fill de Volodymyr i Olha27 de febrer: Mariona Periano Mas, filla de d’Antoni i Glòria19 de març: BozhenaVoytovych, filla de Andriy i Oksana19 de març: Enric Codina Brumaru, fill de Ramon i Ramona.


Kuartos, els “Nous quintos”

OPINIÓ

Aish Sunna.- De totes les festes que han anat apareixent els darrers anys per iniciativa dels joves la festa de celebració de “Kuartos de Segle” és la que em cau més simpàtica de totes. Li tinc una simpatia especial perquè no és una cele-bració de curta durada, com qualsevol altra, sinó que durant tot l’any es fan un seguit d’activitats i festes que impliquen un compromís per part dels organitzadors que van canviant cada any.

L’any 2008 un grup de joves de la vila, els nascuts el 1983, decideixen celebrar el traspàs pel “quart de segle” de la seva vida privats, com diuen ells, d’organitzar la tradicio-nal festa de “quintos” perquè han estat la primera fornada de joves que no han hagut de fer el servei militar.

Els “Quintos” eren els joves que, obligats per les lleis de l’estat, eren cridats a fer el Servei Militar obligatori. El nom ve de l’obligació de servei militar que Joan II de Castella (1406-1454) va imposar durant el seu regnat segons la que un de cada cinc homes havia de servir a l’exèrcit. La festa de Quintos es pot considerar un dels “ritus de pas” habituals de les cultures indígenes en complir la majoria d’edat. De fet, per a molts dels joves “quintos” l’obligatorietat del ser-vei militar era una oportunitat perfecta per a allunyar-se dels pares i dels petits pobles per conèixer noves persones i nous territoris. No és estrany, doncs, que la festa dels quintos es rebés amb alegria per uns i enyorança i tristesa per altres.

S’han acabat (a Déu gràcies) les temudes partences cap a les colònies del golf de Guinea “Rio Muni” i “Fernando Poo”, les de la costa atlàntica Sidi-Ifni, Villa Cisneros i “El-Aaiún”, les Illes Canàries o bé les ciutats del nord d’Àfrica, Melilla i Ceuta, i altres territoris del protectorat Larache, Tànger, Tetuan, Chauen, Ketama, Alhucemas, Nador, Cha-farinas, Alborán, etc.

Avui tot ha canviat, el ritus que els joves d’abans realitza-ven als 18 anys ara es fa als 25. Sembla que la celebració per marxar de casa cap a nous horitzons ara es celebra pel retorn al poble un cop superada la prova de la convivència amb al-tres joves, a la capital, durant el període d’estudis universita-ris. Durant aquest període d’estudis tenim els fills fent pràc-tiques d’emancipació, primer, pot ser, en residències, més tard en pisos compartits amb altres estudiants, generalment sota l’empara econòmica dels pares que complint els deures que tenen, com a tals, subvencionen estudis, estades i festes.

Als 25 ja s’ha acabat la nova “mili”, els que han acabat els estudis universitaris ja es poden incorporar al mon del treball i els que han optat per cicles formatius ja deu fer un temps que treballen. És hora de posar en pràctica tot allò après i és hora de canviar el rumb per portar la vida cap a metes pròpies fugint de l’aixopluc familiar.

Finalitza, doncs, la primera part del cicle de la vida de la mateixa manera que es fa en algunes cultures indígenes africanes i asiàtiques on el primer quart de segle es destina a l’aprenentatge sota la responsabilitat dels progenitors, en el segon quart de segle es forma una família i es cuida els fills, durant el tercer quart de segle cal tenir cura dels pares i, a partir dels 75, esperar pacientment la mort.

És per tot això que considero molt justificada aquesta ce-lebració i convido a tots els “kuartos” a què reflexionin so-bre els possibles significats del traspàs d’aquesta edat mag-nífica que son els 25 anys. Moltes felicitats a tots els que feu aquesta celebració durant el 2011.

http://aishsunna.blogspot.com/


S’està fent res per a millorar la seguretat davant robatoris a Guissona?

OPINIÓ

AperG.- És sabut per tots que darrerament la seguretat a Guissona està força qüestionada, ja que els robatoris a co-merços, escoles i cases estan a l’ordre del dia.

Però, com ho estan vivint els comerciants i els gover-nants?

Mentre uns no poden dormir a la nit per la por de trobar el seu establiment buit a l’endemà, sembla que les notícies del poble són les inauguracions i les properes eleccions mu-nicipals.

Però, realment no s’està fent res per a millorar la segu-retat?

El sentit comú fa pensar que tant els responsables de l’Ajuntament com la Policia Local i els Mossos d’Esquadra estan fent allò que bonament poden per tal de tenir el po-ble més vigilat i posar-ho més difícil a aquells que pretenen entrar i fer neteja, però la sensació que s’està vivint no és aquesta.

Segurament fóra un error explicar públicament totes les mesures preses per tal d’evitar els robatoris, ja que en saber-ho els propis lladres, ho tindrien més fàcil per a esquivar la vigilància i, per tant, continuar robant. Per tant, es pot consi-derar un encert no explicar massa les mesures que s’adopten,

però el gran dubte és si se n’està prenent cap.

Governants i cossos de seguretat han de vetllar per a la seguretat dels ciutadans, però també per a transmetre la se-guretat i tranquil·litat que es mereixen.

Costa d’entendre que després de tants dies de desconcert i por als robatoris, encara no s’hagi produït cap mena de comunicat que pugui transmetre una certa tranquil·litat, tot donant a entendre que s’estan prenent mesures per a incre-mentar la vigilància i la seguretat al poble.

És cert que s’està esgotant la legislatura i en menys de dos mesos hi haurà eleccions municipals, però cal que es governi fins al darrer dia.

Si hi ha temps per a fer obres i inauguracions, també n’hi ha d’haver per a vetllar per a la seguretat i transmetre tranquil·litat als ciutadans.

A partir del dilluns passat, ja no està permès de fer més inauguracions per part dels Ajuntaments, així com tampoc fer publicitat de les obres i accions fetes. Esperem que ara en lloc de pensar en la fotografia es tingui temps per a trans-metre un missatge de tranquil·litat als ciutadans i que alhora faci recular tots els que es pensen que a Guissona ningú es preocupa per la seva seguretat.


Robert Cama Dalmases, en la presentació del poemari “Dones d’heura”, de Marta Pérez.- En un temps, el nostre, en què tot es vol mesurar i quantificar, i si pot ser mone-tàriament, el parlar de poesia, d’escriure’n, de llegir poe-mes, o d’escoltar-los, pot semblar gastar inútilment el temps o perdre’l. Una feina pels desvagats.

De què serveix jugar amb les paraules, fer-les rimar o no, crear una metàfora bonica, afegir els adjectius adients..., o escriure un llibre de poesia, com “Dones d’heura” de la Mar-ta Pérez, que avui es presenta a l’Ajuntament de Guissona?

Sí, és veritat, que la poesia és fruit del jugar i treballar amb paraules. Però és que... la paraula, una paraula qual-sevol... cara, verd, mare, raïm, soroll, fang... és l’expressió d’una realitat i d’una idea. Per tant “treballar” amb paraules és “treballar” amb idees... és pensar i fer pensar, és crear pensament. Així doncs, a més a més d’oferir un plaer estètic, que també... la poesia fa reflexionar. No és estrany que, al llarg de la història i a tots els països, molts poetes hagin estat sota sospita. I com que la poesia diu veritats gruixudes i crea pensament, els poders fàctics tantes vegades l’han volgut fer emmudir. Aquesta “història” ja ve de lluny; és una mica allò dels romans... “Per al poble, pa i circ”.

Pensem en Raimon i en les seves cançons que embolca-llen la poesia d’Ausiàs March o de Salvador Espriu, i que han esdevingut puntals de resistència política i d’esperança pel poble.

També en el nostre temps i al nostre país, a aquells po-ders fàctics no els agrada que la gent opini, pensi, debati...

I, ara, deixeu-me parlar d’una utopia personal. Mireu... Tàrrega és coneguda arreu com la ciutat del Teatre; Lleida, la dels Guinyols; Sitges, amb el seu Cinema de terror; Sant Guim de la Plana i el Pessebre dels Oficis; Cornellà amb el Festival de pallassos... No podria esdevenir Guissona, la Vila de la Poesia? I que d’aquí 5, 10, 20... anys Guissona, fos reconeguda com un lloc per anar a recitar i escoltar poe-mes, un espai de retrobament de poetes, amb festivals de poesia, i que la nostra Plana de Guissona, rica en diversitat de gent i de colors, estigués també amarada del toc i de l’aura poètica?

No comencem de zero. Tenim un poeta, en Jordi Pàmias, reconegut entre els capdavanters de l’actual poesia catalana. Tenim un “Premi Jordi Pàmias de Poesia”, ja en el segon any, i amb els seus llibres premiats i publicats, “Sis hores d’agost” i “Dones d’heura”. Tenim un Concurs de poesia que es porta a terme des de fa 7 anys als col·legis i a l’institut de

OPINIÓ

La poesia... és perdre el temps?la vila. S’ha publicat l’“Itinerari Poètic de Jordi Pàmias” a Guissona, que no tots els pobles tenen; itinerari poètic, que molts hem gaudit i “patejat” pels nostres carrers en els dos últims anys. Tenim dues poesies del Jordi en majòliques, al carrer de les Botigues i a la plaça de Missa; i una altra, de seva, a l’entrada del Centro, la dels “Margeners”; i la que hi ha a la façana de casa meva, “Olor de menta”. Tenim també l’”Espai Poètic de la Plana de Guissona”, que organitza, des de fa uns anys, lectures poètiques: a la teuleria, i al peu de l’alsina de cal Mestret, i al castell de Sant Guim, i a cal Moliner de Gra...

Fem utopia. Tot plegat, no podria créixer i potenciar-se més? És una tasca de l’Ajuntament, sí, com la que ha fet fins ara. Però també ho és dels guissonesos. Imagineu-vos només... que a la majoria de façanes de les cases de la vila hi hagués escrita una poesia! Ni és car ni difícil de fer. I veuríem com els nostres infants, en sortir de l’escola, les lle-girien; i els immigrants, sabrien quina és la nostra llengua; i els visitants se n’admirarien; i per a tots nosaltres també po-drien ser punts de trobada, d’estètica, de reflexió i de cultura. I de sentiment d’identitat, de poble, de país.

Quina utopia més bonica: Guissona i els seus espais... places, carrers i cases, amb poesies emmarcades!

“GUISSONA, LA VILA DE LA POESIA”. Personalment “sento” que aquesta utopia ...és possible!

PARTITS POLÍTICS

El Partit per Catalunya (PxCat) té fet el programa general per a les municipalsPxCat prendrà mesures eficaces contra la immigra-ció il·legal i la delinqüència

Al contrari d’altres partits que parlen molt i no fan res, nosal-tres prendrem mesures eficaces contra la immigració il·legal i la delinqüència. Aquests dos aspectes seran els punts estre-lla del programa electoral per les properes municipals.

El Partit per Catalunya (PxCat) no empadronarà cap im-migrant il·legal.Con ho farem? Aplicant la normativa euro-pea “directiva de retorn” d’obligat compliment en tots els països membres de la Unió Europea i d’aplicació obligatòria a partir del 24-12-2010. Una normativa que no permet es-trangers en situació il·legal i que per tant no poden empa-dronar-se.


BÀSQUET

Una gran defensa, la clau de la victòria

PER EL GUISSONA HAN JUGAT: ALEX JUNYENT (10 punts) QUIM PALET (12 punts) MARÇAL SOLER (0 punts) DAVID GIL (6 punts) MI-GUEL CHAMORRO (0 punts) MIQUEL PORTA (5 punts) ALEX RAMIREZ (18 punts) JOEL VALERO (7 punts)

MOLLERUSSA 51 ACLE GUISSONA 58

ACLE.- El Guissona aconsegueix una nova victòria, aquesta vegada a domicili a la pista del Natural Optics de Mollerus-sa, on la clau de la victòria a pesar de les baixes d’Alexei Domench i Aleix Jovell, a estat la gran defensa desplegada per els de la Segarra.

El partit començava amb el domini del Guissona en el marcador. Però poc temps va durar el domini Guissonenc, ja que el Mollerussa va respondre amb gran encert de cara a cistella, adjundicant-se el primer període per 16 a 14.

En el segon període el Guissona va sortir molt més fort que els locals, i gràcies a la intensitat defensiva, el Guissona frenava els atacs rivals, això juntament amb l’encert de cara a cistella, provocava que el Guissona anés al descans amb dos punts per sobre en el marcador respecte als locals.

En la represa, el partit va estar molt igualat, on hi va ha-ver un intercanvi de anotacions interiors per part dels dos equips. I ja en el cuart i últim període el Guissona a estat dominador en tot moment del partit.

Al final una victòria més al sarró, i el Guissona que nomès li resta 4 victòries per aconseguir per pirmera vegada, la classificació per la final a 4.

Ara el proper partit del Guissona es contra el Maristes, aquest dissabte al pavelló de Guissona a les 17:00 hores. Ja es pot dir que, cada partit del Guissona ja es com una final, i s’espera una gran afluència de gent en les grades per ajudar a l’equip en aquest important matx.


BÀSQUET

ACLE GUISSONA 53 BELLPUIG 43

Lliga Mini Bàsquet

ACLE GUISSONA: Gabi Sterea 16 Punts, Emi Guinescu 8 punts, Valeria Codina 10 punts, Stefan Vasile 13 punts, Jordi Coll 6 punts

Joan.- Nosaltres érem 5 mentre i l’altre equip eren 10. Aquest equip ens va guan-yar a l’anada per 30 punts. Un equip de jugadors del principi del 99, febrer, març i dos jugadors pilar, més alts que jo, jaja-ja, impressionant... O sigui, gairebé són infantils, primer d’ESO.

Bé, avui hem guanyat nosaltres per 53-43, en un partit digne d’admirar dels 5 que han jugat, que han aguantat 48 mi-nuts. Només podien descansar de 1 en 1, perquè jugaven 4 a pista. En fi que, crec que s’ho mereixen.

Gran victòria dels mini

El Doll Informatiu busca comercial. Truca’ns:Miquel Manzano Tel. 616 592 664 Josep Àngel Colomés Tel. 649 636 990


FUTBOL

UE GUISSONA: Toni, Víctor, Pont, Raül, Parra, Condal, Cuadros, Josepe, Ribó, Maikel, Ramon Pere. Suplents: Adrià, Edgar, Aris, Balagueró, Gabernet.

CF SOLSONA: Barbens, Obiols, Alarcon, Moncu-nill, Miki, Tripiana, Codina, Cots, Solé, Puch, Alfred. Suplents: Xavi, Casanoves, Vilar, Novelles, Mas, Martin, Nil.

GOLS: 0– 1 MIKI (P) m. 83 – 1 – 1 RAMON PERE m. 90

Juan.- Tots dos equips es tenien molt de respecte i la classificació dels dos equips estava tan anivellada que qualsevol resultat negatiu hagués estat nefast per les ambicions de les dues entitats.

Les dues primeres ocasions van ser de l’equip vi-sitant, degut al neguit en les files locals d’anar enda-vant a buscar la victòria i deixar una mica de banda les tasques defensives.

De poc en poc les forces s’anaven anivellant i les ocasions s’anaven tornant en una i altra porteria, però sense cap efectivitat de cara a porteria.

La segona meitat va ser de domini altern en el mig del camp i a la fí del partit van arribar els dos gols, el primer per part del Solsona fruit d’una pena màxima molt discutida pel nombrós públic assistent que Miki va transformar en gol. L’empat a 1 va ser en l’últim sospir del partit en aprofitar Ramon Pere una pilota morta dins l’àrea visitant. Just repartiment de punts en un partit de necessitats.

Guissona i Solsona van empatar en un partit on qualsevol dels dos equips podria haver guanyat

UE GUISSONA 1 CF SOLSONA 1


FUTBOL SALA

ACLE GUISSONA 1 BALAGUER 5Aleví masculí / Dissabte 26.03.11

ACLE GUISSONA: Ferran Gonzalez, Sergio Jimenez Da-vid Medina, Josep Puig, Svyatoslav Boumustruck, Xavier Millanes, Roger Caixal (1), Ian Parra, Alexandre Mihai ,Pla-men Kostov i Francesc Gomez

BALAGUER: Gerard Farnell, Albert Gregori (1), Joan Ber-nat, Oriol Dellau, Joan Andros, Gerard Monso, Roger Daviu (3), Marc Roige, Joel Cunill, Joan Barilera (1), Bernat De-leau i Marcel Monso.

ACLE.- Partit amb domini dels de Balaguer que van estar en tot moment per davant. Màxims golejadors pel Balaguer Roger Daviu amb 3 gols.

A. GUISSONA 1 E. ALTA SEGARRA 2Cadet masculí / Dissabte 26.03.11

ACLE GUISSONA: Joel Carmona, Gerard Majoral, Ignasi Baeta, Aleix Andres , Arnau Hernandes, Vitaly Urbayinets, Iker Matarredona, Oriol Lopez (1) , Jordi Garcia, Didac Martinez i David Cuadros.

ESCOLA F.S. ALTA SEGARRA: Edgar Hernandez, Sergi Sugranyes, Josep Lluis Roig (1), Jordi Grau (1), Miquel Tri-llo, Marc Busquet i Eloy Lopez.

ACLE.- Partit molt igualat on els visitants van saber aprofi-tar totes les seves oportunitats i guanyar el partit.

ACLE GUISSONA 4 BALGUER C.F.S. 1Juvenil masculí / Dissabte 26.03.11

ACLE GUISSONA: Oriol Trill, Joel Cuñat (1), Sergi Cabo (1), Marwan Kammach, Enna Larabass , Josep Antonijoan, Fran Blanco. Martin Ivanov (1), Gerard Majoral i Julio Qui-jano.

BALAGUER C.F S. David Muñoz, David Sola, Carlos Diaz (1), Albert Bou, David Verdejo, Daniel Casrrasco, Garcia i Aleix Lacal.

ACLE.- Partit dominat pels locals que van estar a un alt nivell.

HANDBOL

ACLE GUISSONA 7 MONTBUI 19Infantil femení / Dissabte 26.03.11

ACLE GUISSONA: Gloria Lobo, Anna Sole, Laia Espi-nagosa (1), Miriam Regue (5), Lluisa Rull (1), Sara Areny , Anna Sole, Mireia Goma (1).

C.H.MONTBUI: Anna Rodriguez, Sandra Villar, Carolina Tapia, Noelia Torreblanca, Eudin Rico (6), Oriana Quinte-ro, Clara Mumveta, Sheila Hernandez, Gisela Lozano (13) i Irene Garrido.

ACLE.- Un parcial la primera part de 3 a 8 pel Montbui. Parcial a la segona part de 4 a 11. Les locals no van tenir bon joc. Màxima golejadora Giselda Lozano amb 13 gols.

ACLE GUISSONA 27 SANT MIQUEL 29Cadet masculí / Diumenge 27.03.11

ACLE GUISSONA: Kevin Diaz Oriol Andres, Jonathan Diaz , Roger Pijuan , Josep Santesmases, Aleix Gomez, Albert Gomez , Daniel Galan i Jordi Segura.

C.H.SANT MIQUEL: Marc Soler, Salvador Alvarez, Alejandro Sarde, Joan Sanchez, Marc Rispe, Jordi Griera i Xavi Viureland.

ACLE.- Molt bon paper dels de la Segarra que van estar a punt de donar la sorpresa tot i anar sense el porter.

ACLE GUISSONA 22 IGUALADA 23Cadet femení / Dissabte 26.03.11

ACLE GUISSONA: Irene Guim, Marina Raluy, Erica Va-lero, Marta Santesmases, Farners Dalmases , Sara Kamma-ch Aina Farres, Berta Graells , Judit Bosch i Oxana.

ACLE.- Partit d’infart on a l’últim minut les d’Igualada van guanyar per un gol en el llançament d’ una falta directa.

Les nenes de Guissona van dominar tot el partit aconse-guint una avantatge de 6 gols. Pero la falta de banqueta els va passar factura i a l’ ultim minut no van poder aguantar.


ENDURO

Pilar Subarroca.- Bons resultats del pilot d’enduro Benet Gómez Subarroca de Guissona en la seva primera carrera del campionat d’ Espanya d’enduro, la cursa a LA POBLA TORNESA – cas-tellon es va celebrar. el diumenge 27 de març del 2011.

El pilot va aconseguir el 6è lloc en la seva categoría Enduro 1 – Junior Open.

Benet Gómez al campionat d’Espanya

Meritòria actuació de Benet Gómez en el campionat

d’Espanya

ACLE.- Dissabte 26.03.11 va organitzar a Guissona el Con-sell Esportiu de la Segarra i la secció de BTT de l’ACLE Guissona, una pedalada pels nens i nenes de la Segarra amb la participació de 40 ciclistes.

La pedalada va sortir a les 10 del matí i es va acabar a les 13 hores, rodant pels camins i corriols dels voltants de Guissona.

PEDALADA

40 ciclistes a la pedalada per a nens i nenes


ESTÈTICA

Lídia Rodríguez (www.novadermiaestetica.com, tel. 660 649 642).-

La depilació i eliminació del pèl corporal ens preocupa des de l’antiguitat ja que, per exemple en l’antic Egipte ja es practicava la depilació amb una barreja feta de mel i sucre que feia l’equivalent a la cera contemporània. A dia dávui encara és un tema preocupant per bona part de la població tant femenina com masculina. Anem a veure els diferents sistemes de depilació i les seves característiques.

*Afeitat i/o fullera amb pell humida. Passem les fulle-tes sobre la pell tallant la superfície del cabell. Pro: sistema ràpid i econòmic, però té diverses desavantatges: efímera eficàcia ja que el creixement del cabell és diari, perill de ferir-nos al tallar i engrossiments del cabell o pèl corporal, així com la deshidratació i agressió de la pell.

*Afeitat elèctric. S’utilitza un aparell que disposa d’unes fulletes en una pantalla a l’extrem movent-se lateralment i tallant el cabell. El seu avantatge torna a ser la rapidesa, és un sistema més segur i es fa en sec. El seu desavantatge, dura menys que l’afeitat humit i les fulletes han d’estar ben conservades i netes. Aquest sistema no s’aconsella en pells sensibles, irritades ni amb ferides.

*Cremes depilatòries. Desfan químicament la queratina natural del cabell. En aplicar la crema hem d’esperar 10 mi-nuts que es el que tarda aquest procés. L’efecte és el rasurat igual que l’afeitat però menys agressiu. El seu avantatge: sistema ràpid i còmode, ja que es pot fer a casa, és indolor i econòmic. Inconvenients: ràpida aparició del cabell (abans que amb la fulleta), dificultat per aplicar-se si hi ha suor o fe-rides, olor desagradable i irritació de la pell. No s’aconsella usar en pells sensibles ni en zones amb sensibilitat.

*Aparells de tracció o elèctrics. Són aparells elèctrics que arrenquen els cabells mitjançant uns capçals rotatoris de tracció. Per tant, augmenten la durada de la depilació. Com avantatge, es pot fer a qualsevol lloc i és net. Desavantatges, dolorós i pot irritar les pells i zones més sensibles. El siste-ma i manera d’estirar el cabell altera el creixement natural i molt sovint distorsiona la sortida del cabell, trobant-nos amb molts que es queden soterrats a la pell sense força per sortir i quan això s’agreuja es poden enquistar i fins i tot infectar i formar una fol·liculitis (inflamació del fol·licle pilós).

*Cera, s’aplica sobre la pell en direcció al creixement del cabell i passat uns segons es tira délla en la direcció con-trària aconseguint arrencar d’arrel aquests antiestètics pèls. Hi ha diferents presentacions de cera: freda, són bandes plàstiques impregnades d’aquesta substància i normalment es troben en grans superfícies, el seu desavantatge es que al no tenir temperatura d’adherència la tibada és bastant més dolorosa i pot arribar a tallar el cabell en comptes de arren-car-lo. La cera tèbia és aquella que necessita una temperatu-ra mitja per ser efectiva. S’aplica sobre la pell pentinant-la amb roll-on o bé amb pasta i es retira amb unes bandes de

cel·lulosa en sentit contrari del cabell. El seu avantatge és la comoditat i efectivitat en tots el cabells deixant la pell suau i neta. Aquesta és la versió més escollida per persones amb mala circulació i poca resistència a l’escalfor.

*Cera calenta, aquest sistema és el més clàssic i conegut, s’escalfa en recipients adequats fins aconseguir una tempe-ratura adequada a cada tipus, ja que actualment hi ha ceres per tots el tipus de pells i sensibilitats així com gustos i olors. Aquesta cera també s’aplica a temperatura adequada sobre la pell, es deixa refredar segons necessitat i es retira arren-cant la pasta de cera en sentit contrari al naixement del pèl.

Actualment segons normativa sanitària està prohibit el reciclatge d’aquesta cera, així doncs, tota la cera que s’aplica és d’un sol us, sigui del tipus que sigui. L’avantatge de la depilació a la cera és bàsicament la durabilitat ja que ens deixa la pell suau i neta de pèls durant aproximadament 3 setmanes. Desavantatges, s’ha d’esperar a què la mida del pèl sigui adient per ser agafat per la cera, i pot resultar do-lorós segons la sensibilitat de cada persona, però mai és tan gran com ens podem pensar, ja que moltes vegades estem condicionats per comentaris i opinions no sempre compro-vades d’altres persones i sol ser sovint que les primeres ex-periències d’iniciació a la cera es facin amb gent propera no professional (germanes, amigues...) que poden arribar a ser traumàtiques. La cera és un sistema que pot ser dolorós però no se li ha de tenir por sense haver-ho provat anant a una professional, que segur farà l’experiència agradable, mimant-te i minvant al màxim tota part dolorosa de la de-pilació.

*Depilació elèctrica, tècnica professional que aconse-gueix eliminar el creixement del pèl un a un, el sistema con-sisteix en introduir una agulla en el fol·licle pilós i fer una petita descàrrega elèctrica que el crema i dificulta la seva regeneració i creixement. És un procés totalment controlat per l’esteticista i sempre s’adapta a la sensibilitat de cada persona. Avantatge, eliminació definitiva de pèls molestos que per número no pot tractar-se amb altres sistemes (3 pels a la barbeta). Inconvenients, s’ha de repetir el procés du-rant diverses sessions, i lleugera sensació de cremada que passa en acabar la sessió. Aquest sistema és el predecessor de lÍPL, igualment o més efectiu però poc conegut entre el públic i professionals.

Depilació, pros i contres de tots els sistemes


PASSATEMPS

Sopa de lletres

Busca vuit capçaleres de diarisSportVanguardiaMundoRazón

Sudoku

PaísPeriódicoAraAbc

Solució setmana anterior

EL TEMPS


ED +

El ballarí internacional Fidel Buika a l’escola de dansa Montse EsteveMontse Esteve.- Aprofitant la seva estada a Barcelona, el passat divendres, 25 de març, va tenir lloc a l’escola de dan-sa Montse Esteve dues masterclass del reconegut ballarí i coreògraf internacional de Hip hop Fidel Buika.

Entre el seu extens currículum destaca haver estat ballarí de Tom Jones, Gloria Gaynor, Paulina Rubio, Edurne, Da-vid Bisbal... i professor i coreògraf de diferents companyies com Fama a bailar!, Operación Triunfo, los 40 principales i un llarg etcètera.

Les alumnes de nivell més avançat de l’escola van poder disfrutar dels seus coneixements en disciplines com el New Style, Pooping i Looking.

La directora, Montse Esteve, considera molt important el poder apropar professors d’altíssim nivell a l’escola, d’aquesta manera les alumnes no s’han de desplaçar per gaudir d’aquesta experiència.

El Doll Informatiu 16

Documents

Transcript of El Doll Informatiu 16