“El desarrollismo” (1950-1973)

“El desarrollismo” (1950-1973)

1.- La rehabilitació internacional del franquisme2.- L’esgotament del model autàrquic (1950-1959)

5.- Entre l’oberturisme i l’immobilisme polític (1959-1973)

3.- El miracle econòmic espanyol (1959-1973)4.- L’impacte demogràfic i social del desenvolupament

U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta

Creixement econòmic i immobilisme polític

6.- La condició social de la dona


Eix cronològic del creixement econòmic i immobilisme polític

1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969

GOVERN DELS TECNOCRÀTES

1970

EXPANSIÓ ACCELERADA DE L’ECONOMIAMOVIMENT MIGRATORIS

• Pla d’estabilització.Creació d’ETA

• “Contuberni” de Munic

• Execució del comunista Julián GrimauTribunal d’Ordre PúblicTOP)

• 1964Fundació CCOO Celebració del 25 anys de pauVaga minera d’AstúriesPrimer Pla de Desenvolupament

• Llei de premsa

Llei Orgànica de l’Estat .Llei de llibertat religiosaLlei de Seguretat Social

• Independència de Guinea Equatorial

Cessió d’Ifni al Marroc .Escàndol MatesaJoan Carles, successor a títol de rei

Llei General d’Educació .Consell de Guerra a BurgosAcord preferencial amb la CEECarrero Blanco president del Govern


Eix cronològic del creixement econòmic i immobilisme polític

1971 1972 1973 1974 1975

GOVERN DELS TECNOCRÀTES CRISI FINALEXPANSIÓ ACCELERADA DE L’ECONOMIA

MOVIMENT MIGRATORIS

• Llei sindical

• Atemptat i mort de Carrero Blanco

Junta Democràtica d’Espanya .Congrés de Suresnes (PSOE)Esperit del 12 de febrer

Execució membres d’ETA i del FRAP .Plataforma d Convergència DemocràticaMarxa VerdaAcord de Madrid

20 de novembre .Mort de Franco

1.- La rehabilitació internacional del franquisme Rehabilitació internacional

A causa de La guerra freda

Tractat bilateral amb EE.UU. (1951)

Bases americanes a Espanya (1953)Això permet

Ingrés a UNESCO (1952)ONU i FMI (1955)

Concordat amb el Vaticà (1953)

Però a Europa Vet a l’ingrès a la CEE (1957)

Espanya s’apropa als EE.UU.


2.- L’esgotament del model autàrquic (1950-1959)

Canvis en el model econòmic

A causa dels problemes anteriorsPreus alts,sous baixosFam, estraperlo, cartilles...Vagues de 1951 (tramvies...)

Canvis en el governprovoquen

S’aparten els falangistesEs consolida Luís Carrero Blanco (home fort)

S’inicia la liberalització econòmica Obertura del comerç exteriorLliure circulació

Provoca un creixement econòmic (però amb balança comercial negativa)


2.- L’esgotament del model autàrquic (1950-1959)Crisi política i oposició als anys cinquanta

Provocada per Independència i descolonització del Marroc

provoca Problemes amb els militars (Ifni)

Una remodelació del govern perjudicant els falangistes

Es dóna pas als Tecnòcrates de l’Opus Dei

L’oposició al règimEstudiantil (Contra el SEU, l’any 1956)

Obrera Inici de comissions d’obrersVagues de 1951 (Barcelona), 56, 57...

Partits polítics PSOE, PCE (Santiago Carrillo)Dreta moderadaRadicalització nacionalista (ETA, 1959)

a Catalunya Consell de Forces Democràtiques de CatalunyaCatòlics Catalans (“P”)Moviments populars (“els fets del Palau”)


3.- El miracle econòmic espanyol (1959-1973)Anys seixanta Extraordinari creixement econòmic

Precipitat i desequilibrat

El Pla d’Estabilització de 1959

S’inicia amb el

Exigència del Banc Mundial i el FMI

Control de despesa públicaAjust del canvi de la pessetaIncentius a les inversions estrangeresCongelació dels salaris

Consistia en

Sanejar l’economia, però amb costos socialsAmb l’objectiu de

Els factors del desenvolupament econòmic

L’èxit fou producte de:

La liberalització de l’economia (amb l’auge de l’economia europea)

Inversions estrangeresExportació

beneficia

L’emigració interior i exterior Mà d’obra barataImportació de divises

crea

Espectacular desenvolupament del turisme Entrada de divisesDe 6 milions (1960) a 34 milions (1973)


3.- El miracle econòmic espanyol (1959-1973)

Els Plans de desenvolupament

Pols de desenvolupament

Cal tenir en compte Programa de planificació econòmica

És un creixement bàsicament industrial

Els motors són Indústria metal·lúrgica, química i energiaRefineries, fàbriques de consum, fabricacióde béns d’equip, automòbils... Sector de construcció, embassaments...

La fi de l’agricultura tradicional

Això significa

Pla de Concentració Parcel·lària (1952)Pal·liar el minifundisme

Programa de regadiusAugmentar rendiments

Modernització, diversificació i especialització

Millor nivell de vida, èxode ruralComerç exterior i interior


4.- L’impacte demogràfic i social del desenvolupament

Societat de consum

Culminació de la transició demogràfica

Reducció mortalitatManteniment natalitat alta

Gran creixement demogràfic (boom dels seixanta)

Èxode rural Catalunya principal receptora

Procés d’urbanització (1970, 70% població urbana)Població activa agrària (1950 = 50%, 1970 = 25%)

Gran desigualtat en la distribució de la riquesa

Als anys seixanta s’entra en la

Es basa en

provoca

provoca

provoca

Malgrat l’aparença de progrés i l’evident creixement econòmic

però

Cal tenir en compte que



Reformisme Les noves elitsA causa de

OPUS DEI (tecnòcrates)Reformistes del Movimiento (Fraga Iribarne)

Es tracta de reformar sense democratitzar (benestar social)

Àmbit laboral

Àmbit social

Àmbit polític

altres

Llei de convenis col·lectius (1958)

“Llei de Bases de la Seguretat Social” (1963)

Creació del TOP (jutges civils)

Llei de Premsa (1967)Llei de Llibertat Religiosa (1967)“Ley Orgánica del Estado” (1966) Democràcia Orgànica“Ley de Sucesión” (1969) Joan Carles I



L’oposició S’enforteix i s’estén

La reunió de Munic (1962) “el contuberni de Munic”

Demòcrates i moderats (sense PCE)Exigeix democratització

El paper de l’EsglésiaSector jove (influència del concili Vaticà II)Sacerdots obrers

Acció crítica del cardenal Tarancón (primat)Església catalana i basca (“volem bisbes catalans” -1966-Abat Escarré -1963-)

Lloc de reunions i conspiració (els “caputxins”, 1966)Radicalització de l’oposició

1962 Onada de vagues (500.000 vaguistes)Neixen les Comissions ObreresNeix el moviment estudiantil (1964) -assemblees...-PCE i PSUC (disposen de gran organització clandestina i de masses)


5.- Entre l’oberturisme i l’immobilisme polític (1959-1973)U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta

El moviment obrer Moviment obrer nou Pren força a les zonesIndustrials com Astúries, Madrid, País Basc i Catalunya

S’articula al voltant de militants comunistes i catòlics

Es va anant articulant al voltant de Comissions Obreres (CCOO (1964)

La qüestió basca El franquisme pretenia posar fi als nacionalismes

Novetat més rellevant l’aparició d’ETA (1959)

Procés de Burgos 1970

5.- Entre l’oberturisme i l’immobilisme polític (1959-1973)U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta

L’oposició al règim a Catalunya i el catalanisme

Anys seixanta protestes de caràcter cívic i cultural

• Campanya contra el Director de La Vanguardia L.M. Galinsoga.• Els fets del Palau (1960)• “Volem bisbes catalans” (1966)

Taula Rodona (1966) primera plataforma pluripartidista a la clandestinitat.

Això va confluir a l’any 1971 en L’Assemblea de CatalunyaEstableix un programa de mínims

La consecució de les llibertats públiques

La promulgació d’una amnistia

La reinstauració de l’Estatut d’Autonomia del 1932

La coordinació de la lluita democràtica de la resta de pobles d’Espanya

5.- Entre l’oberturisme i l’immobilisme polític (1959-1973)L’ocàs del règim

1969 MATESA (escàndol econòmic)

Enforteix Carrero Blanco

Continua el reformisme sense democràcia

Llei d’Associacions polítiques (1969)Llei Sindical (1971)Llei General d’Educació (EGB)

Repressió

Procés de Burgos (ETA), 1970

“Operación Ogro” (assassinat de Carreo Blanco)

Carlos Arias Navarro

comença amb

Substituït per

Però al mateix temps



6.- La condició social de la dona

La condició femenina en el franquismeDona sotmesa a l’homeDesigualtat legal i laboral

Torna la coeducació (Ley General de Educación)Reivindicacions feministes (liberalització de costums)

Durant el franquisme

Als seixanta

PLA D’ESTABILITZACIÓ

Objectius

Equilibri exterior

Crèdits FM i OCDE

Tipus de canviúnic i devaluació

de la pesseta

Amnistiarepatriació

capitals

Equilibri interior

Sector públic

Limitaciódespesa pública

total

Supressiósubsidis

empresespúbliques

Sector privat

Contingentaciócrèdit

Pujadestipus

d'interès

EL PLA D'ESTABILITZACIÓ

OBJECTIUS• Posar fi al fort intervencionisme estatal• Suprimir els obstacles a la liberalització comercial i financera

LIBERALITZACIÓ EXTERIOR

Eliminació dels

obstacles al comerç exterior

Tipus de canvi únic i

devaluació de la pesseta

Atracció d’inversions estrangeres

LIBERALITZACIÓ INTERIOR

Eliminació dels

organisme interventors

Fi de la regulació de

preus

ESTABILITACIÓ ECONÒMICA

Reducció de la inflació

Reducció del dèficit públic

Fi de la regulació de

preus

Elevació dels tipus d'interès Reforma fiscal

Reducció de la despesa

pública

INCORPORACIÓ D’ESPANYA ALS ORGANISMES INTERNACIONALS

Anys Incorporació d’Espanya als organismes internacionals

1951 FAO (Organització per a l’Alimentació i Agricultura

1953UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura)

1955 ONU (Organització de les Nacions Unides )

1956 OIT (Organització Internacional del Treball)

1957 OIEA (Organització Internacional de l’Energia Atòmica)

1958

OECE (Organització Europea de Cooperació Econòmica)FMI (Fons Monetari Internacional)BIRF (Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament

1960 GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç)

Huelva Sevilla

A lm eríaG ranada

M álaga

Cád iz

JaénCórdoba

1.817.799

Cáceres

Bada joz

695.639

Pa lencia

Soria

Salam anca

Ávila

Segovia

León

Zam ora

Va llado lid

Burgos

1.112.399Guadalajara

To ledo C uenca

AlbaceteC iudad Real

1.017.245

Andalusia Extremadura

Castella-Lleó Castella La Manxa

MOVIMENTS MIGRATORIS DURANT EL FRANQUISME AMB PÉRDUES NETES D'EFECTIUS HUMANS

PRINCIPALS REGIONS AMB SALDO POSITIU NET D'EFECTIUS HUMANS

Lle ida

Barce lona

Tarragona

G irona

CATALUNYA

1.643.637

Vizcaya

G uipuzcoa

Alava

PAIS BASC

498.295

M adrid

MADRID

1.633.901 Caste llón de laP lana

Valencia

Alicante

COMUNITAT VALENCIANA

470.610

BALANÇA DE PAGAMENTS, 1959-1969(en milions de dòlars)

Importacions2.198

Exportacions1.093

BALANÇA COMERCIAL-1.105

Turisme

744

Remesa emigrants

224

Capitals estrangers

300

BALANÇA DE PAGAMENTS163

Documents

“Las mujeres nunca descubren nada; Les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar mejor o peor lo que los hombres nos dan hecho.”

Pilar Primo de Rivera

El codi civil de 1968

Art. 57. El marit ha de protegir la dona i aquesta ha d’obeir el marit.Art. 58. La dona està obligada a seguir el marit on aquest fixi la residència.Art. 59. El marit és l’administrador dels béns conjugals.Art. 60. El marit és el representant de la seva dona.Art. 62. ...... Les compres de joies, mobles i objectes preciosos, fetes sense llicència del marit, només es convalidaran quan aquest hagi consentit a la seva dona l’ús i el gaudi d’aquests objectes.

La dona en l’època franquista

Documents

El codi penal de 1961

Art. 449. L’adulteri serà castigat amb pena de presó menor. Cometen adulteri la dona casada que jeu amb un home que no sigui el seu marit, i el qui jeu amb ella sabent que està casada.Art. 451. El marit que tingui amistançada dins de la casa conjugal, o notòriament fora de la casa, serà castigat amb presó menor.Art. 423. El marit que sorprengui en adulteri la seva dona i mati a l’acte algun dels adúlters, o els causi qualsevol lesió greu, serà castigat amb la pena de desterrament. Si els produís lesions d’altra mena, quedarà exempt de pena.



Documents


8.- Documents


Documents

“El desarrollismo” (1950-1973)

Documents

Transcript of “El desarrollismo” (1950-1973)