El ButllEtí de l’acpg-86.pdf · aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES...

Construïm grans audiènciespremsa gratuïta i mitjans digitals

El ButllEtí de l’acpgPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

21/03/2014

nú

me

ro 86acpg - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.acpg.cat

Subscriu-te aquí a El Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

http://www.acpg.cat/noticies/default.php?id=19

http://www.acpg.cat/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

premsa gratuïta i mitjans digitals El ButllEtí de l’acpg

acpg - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.acpg.cat

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (aCPG) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: Tècniques de mesurament híbrides marcaran el mesurament d’audiències en el futur D’aquí i D’aLLà: totSuma celebra el seu primer aniversari

COMuNICACIÓ DIGItAlCom ha d’actuar una empresa davant d’una crisi a les xarxes?

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGEl 91% dels anuncis revisats són o.K.

NOVES EINESEs poden publicar tweets aliens?

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAla FiP i la FEP reclamen protegir els drets d’autor dels periodistes en la nova llei

EN PROFuNDItAtLa crònica: Cinc regles bàsiques perquè un periodista tregui el màxim partit a les xarxes socialstribuna: drone Journalism lab: avions no tripulats per fer periodismeentrevista: “la precarietat ens porta a la falta de dignitat”, segons el periodista narcís GenísanàLisi: El procés sobiranista vist des de les portades de la premsa de madridDossier: Estudi aimC: El 44,4% dels usuaris accedeix als diaris en línia cada diaopinió: Els nous (futurs) periodistes de comarques





tècniques de mesurament híbrides marcaran el mesurament d’audiències en el futur Per Espacio dircom

En l’informe presentat per deloitte sobre les prediccions en matèria de tecnologia, mitjans i telecomunicacions, la consul-tora preveu que les vendes globals de smartphones, tauletes, ordinadors personals, televisors i videoconsoles superin els 750.000 milions de dòlars el 2014, és a dir, 50.000 milions de dòlars més que el 2013.

Pel que fa als televisors, deloitte considera que el mesurament de l’audiència televisiva en les llars ha de ser més precisa a causa de la introducció de les tècniques de mesura híbrides, i per tant, han de considerar els nous patrons de visualització com ara la visualització en dispositius diferents a la televisió (1-2% del total), l’augment del nombre de canals o el creixement del vídeo on demand (25% anual).

un mesurament precís és fonamental per a la publicitat i ha de desenvolupar al llarg d’aquest any. Sobre el parquet mò-bil, i més concretament pel que fa als serveis de missatgeria, deloitte indica que encara que el sistema de missatgeria SmS encara compta amb més rellevància perquè està disponible a la pràctica totalitat dels telèfons mòbils, i genera 50 vega-des més ingressos que els serveis de missatgeria instantània (mim), aquests últims seran utilitzats el 2014 més del doble de

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA





vegades en volum que els SmS (50.000 milions davant 21.000 milions).

En el cas concret d’Espanya, la penetració dels serveis mim és una dels més grans d’Europa i els ingressos per banda ampla mòbil han crescut gairebé un 200% en els últims 6 anys, mentre que la facturació per SmS i mmS ha baixat més el 72% en els últims 6 anys.

la consultora també ha analitzat el futur d’altres dispositius mòbils com les phablets i les tauletes. Quant a la venda de phablets (smartphones amb pantalles de 5 a 6,9 polzades) la consultora determina que, tot i estar tenint una millor acollida a Àsia que a Europa o els Estats units, representaran el 2014 un 25% del total de smartphones venuts (prop de 300 milions d’unitats, el doble que el 2013 i deu vegades el 2012).

no obstant això, el 2014 la venda d’aquests dispositius po-dria també arribar al seu màxim, ja que només fins a un 40% d’usuaris de smartphones estan disposats a utilitzar una pha-blet. Els ingressos per la venda de phablets podrien arribar als 125.000 milions de dòlars (amb un preu mitjà de venda de 415 dòlars).

Sobre les tauletes, l’estudi de deloitte assenyala que en el pri-mer trimestre de 2014, la base de tauletes compactes (165 mi-lions) superarà per primera vegada a la de tauletes clàssiques (160 milions) ja que generalment són més barates encara que les especificacions siguin més modestes. Això si, també adver-teix que la creixent diversitat de dissenys i preus pot afavorir la compra de més d’una tauleta i és que en els països desenvo-lupats, el 20% dels consumidors té una tableta gran i una altra compacta.

Tot plegat pot revolucionar el mercat de la publicitat a tos ni-vells: estatal, autonòmic i local.

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



#BasketLoveractitudazul.com

BasketLover

La Lliga Endesa no només són cistelles i partits. Són les persones que comparteixen l’esforç, que s’emocionen amb una nova jugada i que troben en el bàsquet l’energia per continuar. I és que la Lliga Endesa és plena de Basket Lovers.

és fer que les coses siguin possibles.

Basket

S&S_EndesaA_BasketLoversHistorias_188x122_ACPG_CAT.indd 1 05/11/13 11:58





totsuma celebra el seu primer aniversariPer directe.cat

La plataforma de microfinançament impulsada des del grup de Racó Català ja compta amb més de 40 projectes resolts amb èxit.

Dimarts, 18 de març, va fer exactament un any que es va po-sar en marxa totSuma, una plataforma de microfinançament. Va arrencar amb tres projectes: la campanya pel Correllengua al Principat i Catalunya nord de la Coordinadora d’associacions per la llengua (Cal), el llibre Catalunya silenciada, de dux Edi-torial, i amb el disc en occità Òk! Brigada internacional, liderat per músics de la talla de Carles Belda o Joan Garriga, entre d’altres. la veritat és que totSuma es va posar en funcionament amb projectes, que no només resultaven molt interessants, sinó que a més, definien perfectament el què volia ser aquesta pla-taforma.

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ





El projecte, però, no comença el març de 2013, sinó molt abans. més d’un any abans, quan per vols de gener de 2012, tres co-neguts posen sobre la taula la idea de crear una plataforma de microfinançament en clau catalana. El país està en plena agita-ció, i just quan més falta ens faria disposar de recursos econò-mics és quan menys n’hi ha de disponibles. així doncs, perquè no posar el nostre granet de sorra al procés independentista des d’allà on ens sentíem més còmodes, que era internet? i amb aquesta premissa vam construir un complex web des de zero, quan al setembre d’aquell mateix any, la gran manifesta-ció de la diada ens va fer adonar que si mai havia fet falta un projecte com totSuma, ara esdevenia essencial.

Però no només hem aconseguit ajudar a fer realitat tots aquests projectes, sinó que amb el 5% de comissió que es queda tot-Suma per cada projecte exitós, hem aconseguit finançar l’assocació Xarxa digital Catalana (Xadica), responsable de la plataforma, i que treballa per promoure l’ús de la llengua catala-na a Internet. Amb el nostre finançament, Xadica permet allotjar i donar suport gratuïtament a centenars de llocs web en català.

després d’aquests 365 dies, no som la plataforma líder, ni ho pretenem ser. Tan sols volíem ser una eina valuosa per aque-

lles entitats i col·lectius catalans que tinguessin necessitats de finançament, i així ha sigut. D’aquesta manera, més de 40 pro-jectes diferents han aconseguit recollir prop de 150.000 €, que han aportat fins a 4.230 usuaris diferents. Sense ells, els suma-dors, l’èxit d’aquest projecte no hagués estat possible. Gràcies a tots, i per molts anys més!

Podeu veure un a un els 40 projectes ja acabats CliCanT aQuÍ

els mitjans de comunicació, cridats a divulgar la diversitat religiosa del país

la Generalitat ha obert la convocatòria d’ajuts 2014 als mitjans de comunicació per fomentar la cultura religiosa en la socie-tat catalana i promoure el diàleg interreligiós com a eina per a la convivència i la tolerància, difondre la realitat i l’actualitat religiosa, i per a fomentar l’edició de llibres de temàtica relacio-nada amb el fet religiós. les entitats interessades disposen de vint dies per formalitzar les sol·licituds, és a dir, fins al proper 9 d’abril.


http://www.totsuma.cat/projectes/finalitzats





Els mitjans de comunicació, incloent-hi els digitals, són un dels destinataris d’aquestes subvencions, concretament en quant a les actuacions destinades a difondre la realitat i l’actualitat de les diverses religions presents a Catalunya. de fet, és la pri-mera vegada que aquest tipus de subvencions inclouen com a possibles beneficiaris els mitjans de comunicació.

Per a Enric Vendrell, director general d’afers Religiosos, que és l’òrgan impulsor d’aquestes mesures des del departament de Governació i Relacions institucionals, la prioritat és fomentar la cultura religiosa i promoure el diàleg interreligiós. (d’aEC)

aquesta maleïda crisi que no se’n va

Els mals resultats dels ingressos publicitaris aconseguits els dos primers mesos de l’any, i la previsió que el mes de març la situació no millorarà, ha provocat que s’activessin plans de retallades, especialment salarials, als grans grups de comuni-cació de l’Estat. En aquest sentit, Vocento ha proposat als tre-balladors de Taller de Editores (TESa) la pèrdua de mitja paga extra condicionada als resultats d’aquest any i la reducció sa-larial del 3,5%. En el cas del Centro de Servicios Compartidos

(CSC), els serveis centrals del grup, la proposta de la direcció és d’una rebaixa salarial del 15%.

a unidad Editorial, la direcció i els comitès d’empresa continuen negociant una rebaixa salarial del 10% per afrontar la greu si-tuació i Prisa ha plantejat, als treballadors de la cadena SER, un ERo que podria afectar a 300 treballadors i una rebaixa sa-larial del 20%. la possibilitat d’aquest ERo ja es va plantejar l’any passat però davant les dificultats de tresoreria per afrontar l’ERo la direcció va optar per ajornar-lo. (d’aEC)

pèrdua de difusió, tendència mundial

una tendència a nivell mundial. la pèrdua de difusió de les edi-cions impreses dels diaris és una tendència mundial i, llevat alguns estats en creixement, tots els països del primer món pa-teixen fortes davallades en la seva circulació. un exemple és el cas de l’argentina, on el diari líder, Clarín, enfrontat amb el go-vern de Cristina Fernández Kirchner, va veure com, l’any 2013, va perdre difusió i per segon any consecutiu es va quedar per sota de la difusió del diari de l’any 1959 (281.936 exemplars). la difusió del diari va ser de 250.004 diaris un 59,97% menys






que l’any 2005 (416.887 exemplars) l’any en que va començar la seva davallada.

Tots els grans diaris argentins, com la nación i Popular, tam-bé van perdre difusió però van ser molt menys significatives. L’elecció el mes de març de l’any passat de l’argentí Jorge Ber-goglio, com a papa, tampoc va ajudar a incrementar la difusió o parar la davallada dels rotatius argentins. (de Knight Center)

els editors de premsa denuncien l’atac de la ceoe a la propietat intel·lectualincredulitat i indignació entre els editors de premsa per l’atac de la CEoE als drets de propietat intel·lectual dels periòdics a internet. l’associació d’Editors de diaris Espanyols (aEdE) va rebutjar dimecres de manera contundent la petició de la patro-nal al Govern espanyol de suprimir el dret dels editors a rebre una compensació equitativa dels agregadors de notícies per l’ús dels seus continguts a internet Els editors de diaris consideren “inacceptable” que, entre les propostes de la CEoE a la reforma de la llei de Propietat intel·lectual, es demani la supressió de

la coneguda com a taxa Google, el dret irrenunciable reconegut als editors en la futura normativa, ara en tràmit al Congrés dels diputats, perquè els agregadors de notícies, com Google news, els compensin equitativament per utilitzar els seus continguts a internet.

la patronal ha remès un document als grups parlamentaris amb 14 esmenes a la llei de Propietat intel·lectual, i una d’elles ad-voca per la supressió de l’article 32.2, que regula les relacions entre els editors i els agregadors de notícies. En la seva ar-gumentació, la CEoE posa en dubte que els agregadors esti-guin fent una explotació de drets de propietat intel·lectual i, a més, veu un “greu dany” al desenvolupament d’internet i obs-tacles per als emprenedors. alhora, la patronal considera que fa menys atractiu al mercat espanyol, topa amb el concepte de llibertat d’empresa en ser irrenunciable i sostreu als editors la capacitat negociadora en fixar que la quantia sigui negociada per les entitats de gestió de drets. (d’Expansión)






el grups de premsa reben 1,7 milions de visites menys procedents de menéame

El cànon que la reforma de la llei de Propietat intel·lectual obli-ga a pagar per enllaçar o publicar fragments textuals comença a girar-se en contra dels seus beneficiaris, els mitjans impresos membres de l’associació d’Editors de diaris Espanyols (aEdE). El boicot que gran part dels usuaris de menéame, el principal agregador social espanyol, van iniciar el passat 17 de febrer ha reduït els 1,7 milions de visites que rebien els mitjans d’aEdE des d’aquest web fins a les 17.500 visites. Si el boicot continua com fins ara, aquests mitjans podrien arribar a perdre més de 20 milions de visites el 2014. (d’El Triangle)

prensa ibérica negocia la compra de Zeta

Els propietaris d’Editorial Prensa ibérica mantenen negocia-cions “avançades” amb els creditors de Zeta per adquirir el

grup, segons informa Economia digital de fonts properes a les converses. El holding liderat per Javier moll ja s’havia interes-sat per la compra del grup el 2008 i el 2010, però la novetat en aquesta ocasió és que, a més de comprador i venedor, en les converses també participen representants dels creditors.Prensa ibérica està disposada a assumir els 100 milions d’euros de deute financer de Zeta, que el passat juliol es van refinançar fins al 2018, però mantenint-ne les condicions. Segons el digi-tal, moll també hauria demanat que els bancs donessin suport a la desinversió en les revistes de Zeta, ja que només estaria interessat en els diferents diaris.

Godó rebutja l’operacióEl propietari de Zeta, Antonio Asensio Mosbah, estaria interes-sat en desprendre’s de Zeta per dedicar-se a altres negocis, especialment l’audiovisual (el 2008 va desvincular Zeta Cine-ma del grup). de fet, segons informa Economia digital, abans de les converses amb Prensa ibérica, n’hi havia hagut amb el grup Godó, que hauria rebutjat l’operació pels dubtes sobre la seva viabilitat i les sinergies que es poguessin produir entre les diferents capçaleres. Hom sap que des de la Secretaria de Comunicació del Govern es segueixen de molt a prop aquests moviments. (de Comunicació 21)






acord a Zeta per deixar enrere el conflicte laboral

després de gairebé quatre mesos de negociacions, s’ha arri-bat a una entesa per tancar el conflicte laboral al grup Zeta. Entre dilluns i dimarts, els treballadors d’El Periódico, l’Sport i les revistes van aprovar majoritàriament el preacord assolit dies abans entre els respectius comitès d’empresa i la direcció. Finalment, s’aplicarà un expedient de regulació d’ocupació tem-poral que implicarà una nova retallada salarial (que se suma a la que ja tenien actualment els treballadors) que aquest any serà del 9% i els dos següents del 8%. Finalment, s’han evitat els acomiadaments, tot i que sí hi haurà sortides amb un pla de baixes voluntàries al qual de moment s’han acollit 37 treballa-dors.

inicialment, la direcció havia plantejat una retallada salarial del 10%, a més de la rebaixa i supressió d’alguns complements, que acumulada suposava una reducció d’entre el 21 i el 32%, a banda de nou acomiadaments a l’Sport. L’empresa justificava les mesures per fer front als números negatius del 2013, així com a la reducció del deute, que és d’uns 150 milions d’euros.

Per la seva part, els treballadors demanaven la implicació de totes les parts, i finalment han aconseguit que als directius tam-bé se’ls rebaixi un 9% les retribucions, a més de dues altres peticions: que Zeta Cinema (escindida del grup el 2008) pagui el que deu a l’empresa (apuntaven que eren uns 10 milions), i que el president del grup, propietari de la seu de Consell de Cent, rebaixi el seu lloguer. (de Comunicació 21)

Kantar media redueix els audímetres de tv a les llars catalanoparlants

El comitè tècnic de Kantar media, on entre d’altres hi ha repre-sentades les diferents televisions, ha decidit reduir el percen-tatge d’audímetres que té a les llars de telespectadors catala-noparlants del 87 al 79%, i en properes setmanes els baixarà fins al 75%. La mesura, impulsada per Mediaset, compromet les audiències de TV3 (i de retruc, els ingressos publicitaris), cosa que ja es reflecteix en el rànquing del mes de març, mal-grat tampoc n’és l’única causa. Amb dades de fins el dia 17, la pública catalana es manté com la tercera cadena més vista a Catalunya amb un 11,8% de quota de pantalla, per darrere d’antena 3 (12,4%) i Telecinco (12%). (d’ara)






La difusió de 20 minutos torna a baixar al febrer

El gratuït 20 minutos va registrar al febrer 383.000 exemplars de mitjana de difusió diària, segons dades de PGd, una petita millora del 3,5% respecte els 370.000 de gener (habitual entre ambdós mesos), però una caiguda del 22,9% si es compara amb els 497.000 del mateix període de l’any passat. al desem-bre, va assolir el seu mínim històric amb 308.606 exemplars de mitjana de difusió.

a banda del tancament de delegacions, la baixada de la difu-sió respecte l’any passat de l’únic gratuït estatal que queda és atribuïble a la retallada voluntària de tiratge i pàgines per reduir la despesa mentre en paral·lel es potencia el web. a més, 20 minutos va tancar el 2013 amb unes pèrdues d’explotació de 4,4 milions, dels quals 1,5 corresponen a l’edició impresa i 2,9 a la digital. (de Comunicació 21)

pèrdues a infoLibre i tinta Libre durant el 2013El passat dia 7 de març, infoLibre va complir el seu primer any de vida i va donar a conèixer els seus resultats econòmics. El diari digital infolibre i la revista mensual en paper Tinta libre, en la que hi participa en el capital el diari digital francès media-part, va tancar l’any amb unes pèrdues de 736.610 euros. Per l’any 2014, l’empresa pressuposta unes pèrdues de 347.241 euros.

infolibre té, actualment, 3.396 socis, dels quals 1.449 reben la revista mensual a casa seva. l’objectiu de la societat és arribar als 10.000 socis l’any 2015. El nou mitjà de comunica-ció està dirigit per Jesús maraña, exdirector del diari Público, i té una plantilla de 16 persones (14 redactors i 2 persones a l’administració) i van comptar amb el suport de cinc becaris. Com en el cas del digital eldiario.es, els dos projectes van néi-xer després del tancament del diari Público. (d’aEC)




newsweek torna a ser als quioscos

El setmanari newsweek, un dels més importants dels EEuu, va tornar divendres als quioscs amb una edició en paper després d’un any en que sols estava disponible l’edició digital. la revis-ta, amb un tiratge de 70.000 exemplars, molt lluny del milió i mig de l’any 2012, té un preu de venda de 7,99 dòlars (5,76 euros).

l’any 2010, els propietaris de la revista, The Wasington Post, la van vendre per un dòlar al multimilionari Sidney Harman, amb la voluntat de fusionar-la amb The daily Beast, uns mesos des-

prés va tornar a canviar de mans i l’adquireix l’actual propietari, iBT media. Els editors han tornat amb el hashtag reivindicatiu: longliveprint (llarga vida al paper). (aEC)

torna als quioscos Heraldo de madrid, diari confiscat fa 75 anys El diari Heraldo de Madrid, una de les capçaleres més impor-tants de la premsa espanyola del segle passat, tornarà a sortir al carrer el proper 30 de març, en una edició commemorativa amb motiu del 75è aniversari de la seva confiscació per les tro-pes franquistes al final de la Guerra Civil. La iniciativa ha partit de la associació de Periodistes Europeus i de diversos mitjans de comunicació, que trauran un tiratge de 100.000 exemplars d’una edició que combinarà la faceta commemorativa amb la informació d’actualitat.

El número extraordinari, que estarà de venda als quioscos du-rant tot el mes d’abril, està dirigit pel fundador de l’esmentada associació professional, miguel Ángel aguilar. l’edició especial busca “recuperar l’ambient de caïnisme i devastació” que va dominar Madrid en el tram final de la contesa civil, perquè no




caigui en l’oblit del lector actual de premsa, segons expliquen els seus promotors. (de 233 grados)

ballena blanca, nova revista d’economia i medi ambient

Els periodistes ambientals Sara acosta, Clemente Álvarez i Álex Fernández Muerza, han llançat la revista d’Economia i medi am-bient, Ballena Blanca, una publi-cació amb caràcter semestral. una de les motivacions dels tres periodistes per llançar la nova revista ha estat la difícil situació

que travessen tant el sector de la premsa com el mediambien-tal. Els fundadors de Ballena Blanca consideren que l’entorn “ja no és cap prioritat” i que el periodisme està “enfonsat” i el futur dels periodistes “mai ha semblat tan gris”.

Com a resposta a la situació, han decidit llançar aquesta re-vista que sortirà al carrer en format paper, amb 80 pàgines de

“periodisme crític i de qualitat” que barregi medi ambient, eco-nomia i històries que posin en dubte l’absència d’alternatives al model actual. Com a part de la seva filosofia, prometen pagar als seus col·laboradors i acceptar publicitat restringida que no comprometi la independència de la informació. El preu de cada exemplar de Ballena blanca serà de 10 euros. El primer nú-mero sortirà el mes que ve, i porta en portada un personatge inspirat en la sèrie de dibuixos animats Els Simpson amb el títol L’embolic elèctric explicat a Homer. (de Look.es)

el país engega l’espai plus

El diari El País ha posat en marxa El País+, un nou espai d’avantatges, reservat pels subscriptors de l’edició impresa o digital. Característica principal: tots els serveis són gratuïts. El diari vol premiar així la fidelitat dels lectors amb propostes de cinema, música, gastronomia i viatges... una de les primeres activitats és una visita guiada pel museu del Prado per veure l’exposició “las Furias”. Vint subscriptors podran accedir a la visita després de participar en un sorteig. altres ofertes: entra-des pels musicals “El rey León” o “Hoy no me puedo levantar”.




Per beneficiar-se de totes aquestes avantatges, el diari lliurarà a tots els subscriptors una targeta identificativa amb la que es podran beneficiar d’ofertes i promocions especials a l’hora d’adquirir “productes de prestigioses marques”. El diari organit-zarà, també, jornades de portes obertes a la redacció central de madrid perquè els lectors coneguin com s’elabora el diari cada dia. Els lectors podran recórrer les diferents seccions i assistir al procés de selecció de notícies per elaborar la primera plana. (d’aEC)






com ha d’actuar una empresa davant d’una crisi a les xarxes?Per Gemma mompart, experta en Comunicació / Via Empresa

Tots estem en risc de patir una crisi de reputació online, i no sola-ment les grans empreses. En l’entorn hiperconnectat en què vivim, empreses i persones actuem a dalt de l’escenari. Som visibles. les nostres paraules i les nostres accions es difonen, generen opinió i són interpretades, per a bé i per a mal. detallem els 10 passos per gestionar una crisi de reputació online.

En aquest sentit, un comentari negatiu mal gestionat pot provocar una crisi de reputació a les xarxes, que es pot viralitzar en qüestió d’hores. Si sabem com procedir, abans i després, podrem minvar-ne els efectes o fins i tot evitar-los. Us donem algunes pautes ge-nerals, útils i aplicables en gairebé totes les situacions i empreses.

1. no esborrar el missatge. Eliminar un comentari de les xarxes socials dóna a entendre que s’ha comés un error i que s’intenta ocultar.

2. mantenir la calma en tot moment, passi el que passi, i no es-pecular o fer hipòtesis. Culpar als altres per desviar el problema i lliurar-se de les crítiques és una actitud poc seriosa.

3. Escoltar, escoltar i escoltar. Per detectar-ne l’origen, conèixer les possibles causes, identificar les persones involucrades i mi-rar de preveure’n els efectes.

4. mostrar empatia amb els afectats, respectar totes les opi-nions i buscar canals de comunicació directes i propers. Encara

COMuNICACIÓ DIGItAl





que la crítica hagi estat mitjançant les xarxes socials, la comu-nicació directa i offline ajuda a entendre l’usuari, evitant així possibles malentesos.

5. internet es caracteritza per la immediatesa. S’han d’oferir respostes àgils i eficients, que resolguin el dubte o problema. Ser els primers en informar i fer-ho de forma completa i exhaus-tiva. Esperar a que passi la tempesta sense reaccionar genera una sensació negativa entre els usuaris.

6. Transmetre la informació de forma veraç i transparent. En aquest sentit, cometre faltes d’ortografia o gramaticals és una raó de pes per desprestigiar el missatge i la marca.

7. Estar oberts a rebre crítiques, amb voluntat d’acceptar els errors i afrontar la situació de cara, amb coratge i disposició per presentar disculpes, si cal.

8. Explicar què s’està fent per resoldre el problema, prendre compromisos i complir-los.

9. Col·laborar amb les investigacions, si n’hi ha, per determinar causes i responsabilitats.

10. mantenir aquesta actitud de col·laboració més enllà de la crisi, fer-ne un seguiment posterior molt detallat per evitar “re-caigudes”. Es poden monitoritzar algunes de les paraules clau vinculades al conflicte, per saber si es torna a reproduir.

una crisi sempre apareix quan ningú se l’espera. Per això, si la nostra capçalera (que és una marca important) manté una bona relació amb bloggers, altres mitjans de comunicació i altres stakeholders serà més senzill reconduir una situació complica-da. Al nostre costat, hi haurà persones influents que saben com treballem, qui som i que confien en nosaltres. Persones que, en moments difícils, ens podran donar un cop de mà.

l’actitud i el to en la comunicació són fonamentals. l’empresa ha de parlar des d’una posició d’humilitat, d’empatia amb la per-sona o persones afectades, de reconeixement dels errors, a més d’expressar una voluntat de reparació dels danys causats i de canvi per evitar situacions futures similars. no està de més tenir preparat un pla de crisi, on es marquin els passos a seguir i les persones encarregades de cada tasca. En casos greus, el màxim responsable de l’empresa (l’editor o el director) serà la persona més adequada per respondre i donar les explicacions públiques necessàries.






Finalment, és del tot recomanable mantenir una actitud d’escolta activa i monitorització continua de les xarxes per poder detectar el més mínim indici d’una possible crisi. Si s’agafa a temps i se sap com respondre, en la major part dels casos quedarà com una simple anècdota i res més.

comscore febrer: elmundo.es lidera internet amb 7,2 milions d’usuaris

Comscore ha donat el seu veredicte al febrer i elmundo.es se-gueix liderant el mesurador tot i que ja compleixen el seu quart mes amb mur de pagament. En un mes en què les caigudes van ser generalitzades, el diari digital d’unidad Editorial va arri-bar als 7,2 milions d’usuaris, un 6,8% menys que les xifres de gener i un 6,5% per sota de les xifres de febrer de 2013. El seu més proper perseguidor, elpais.com, va arribar als 6,6 milions, un retrocés del 0,5% mensual i del 18% interanual. El tercer en discòrdia és abc.es -sense incloure abcsevilla.es- que arriba als 4,4 milions d’usuaris únics, un 18% menys que el gener registrant el major retrocés dels tres grans generalistes a nivell mensual. En el cas de les dades interanuals, abc.es va perdre un 6% enfront de febrer de 2013. En el total, els diaris estatals de la categoria newspapers van registrar en total 17,6 milions d’usuaris únics, un 3,5% menys que al gener, o el que és el mateix, una pèrdua de 656.000 usuaris.

En l’àmbit dels diaris esportius marca.com segueix liderant amb una àmplia diferència. La capçalera de Unidad Editorial arriba als 5,6 milions d’usuaris únics, un 3,4% menys que el mes de gener i un 20% menys que fa un any. as.com va tancar el mes en els quatre milions d’usuaris, un 4,9% de retrocés davant el






mes anterior i un 13% menys que fa un any. El tercer en disputa és mundodeportivo.com, amb 1,6 milions d’usuaris, un 6,6% menys. Sport.es que es queda amb 1,3 milions d’usuaris únics, un 6,5% de retallada en relació a gener de aquest any i Yahoo Sports-Eurosport arriba als 1,1 milions, un retrocés del 3,3%.

En els diaris econòmics, eleconomista.es és el líder, amb 3,3 milions d’usuaris únics (un 6,3% menys), enfront dels 2.490.000 d’elconfidencial.com (-6,8%). L’únic que creix és Expansión.com, que amb 2,45 milions (un 2,2% més) d’usuaris únics li trepitja els talons a elconfidencial.com. L’últim en disputa és cin-codias.com, de Prisa, que arriba als 1,2 milions després d’una fort caiguda del 13,5% en relació a les dades de gener. (de Printernet)

vocento: avantatges d’un “mur de pagament” a les capçaleres regionals

En els dos últims anys, l’equip directiu de Vocento ha pentinat l’estructura del grup per buscar ajustos amb què estalviar 40 milions d’euros i retornar la rendibilitat als seus mitjans de co-municació. El Pla d’Eficiència executat s’ha portat per davant

uns 160 llocs de treball i negocis com el gratuït Qué!, l’emissora aBC Punto Radio, l’operador Sarenet o la distribuïdora Tripictu-res. Un pla de xoc que està començant a donar els seus fruits, ja que aBC ha millorat les seves vendes i ha aconseguit un Ebit-da positiu, mentre les pèrdues del grup, que està en el camí de la rendibilitat, s’han reduït en uns 38 milions. així i tot, malgrat els sacrificis, el treball no ha acabat i l’equip de l’editora d’El Correo segueix pendent dels ajustos, estudia la venda d’actius immobiliaris i busca noves línies d’ingressos.

Pel que fa al mur de pagament, Vocento tenim un plantejament molt diferent pel que fa a la premsa regional i la premsa esta-tal a internet. d’una banda, amb aBC creuen estar arribant a nivells de poder competir amb El País i El mundo, de mane-ra que, segons l’empresa, “encara tenim moltes coses a fer a l’àmbit d’Internet en obert; les capçaleres estatals, respecte de les regionals, tenen una pega al mur de pagament: segons els estudis, en la premsa estatal el nombre de clics de més de 10 notícies al mes oscil·la entre l’1 i el 3 per cent del total d’usuaris únics, el que és una massa crítica molt baixa. això als diaris regionals no és així, ja que la massa crítica d’usuaris intensius supera el 9 o el 12 per cent.” això vol dir que veurem el mur de pagament en les capçaleres regionals de Vocento al llarg de






l’any que som, però no a l’aBC, o almenys no de moment. (d’El Economista)

periodisme per a telèfons mòbils al the new York times

En la seva columna habitual, margaret Sullivan escriu al The new York Times que la redacció d’un diari local no supera les 20 persones. doncs en el mateix diari nord-americà 32 per-sones treballaran en el projecte d’una app per a smartphones

(telèfons intel·ligents). Per 8 dòlars al mes es podrà accedir a entre deu i quinze articles diaris (per 15 dòlars s’accedeix a tots els continguts); el nou servei estarà disponible el mes que ve. Clifford levy (editor sènior, amb dos premis Pulitzer) des-criu aquests canvis com a “moment sísmic del canvi”. Sullivan, sorneguera, diu a la seva columna que un diari local d’austin (Texas) ha fet quelcom semblant fa ja mesos amb un sola per-sona al capdavant del servei.

El canvi del nYT és considerat important perquè la lectura per pagament ha assolit ja els seus 760.000 subscriptors, un nom-bre que va augmentar el 19 per cent l’any passat, tot un èxit. Però amb el declivi de la publicitat impresa com la principal font d’ingressos tradicional, l’empresa ha de fer més gran cada vegada aquesta quantitat de clients de pagament per mantenir uns bons resultats a finals d’any.

així, i per no caure en la canibalització dels seus propis con-tinguts, The new York Times tindrà la seva pròpia redacció per smartphones. És un reconeixement de què els usuaris de te-lèfons mòbils tenen altres gustos i necessitats. Al cap i a la fi l’app del nYT per a telèfons mòbils serà pràcticament un mitjà nou: no és mala idea. (de Paper Papers)






L’històric diari Libération pot esdevenir una xarxa social

libération, l’històric diari de l’esquerra francesa, està a punt de fer fallida: perd 100.000 euros mensuals, té un deute de 6,4 milions d’euros, el director ha dimitit, i, si no s’aconsegueixen nous accionistes, el matutí no podrà pagar els salaris aquest mes de març. Liberation va ser fundat pel filòsof Jean-Paul Sar-tre i el periodista Serge July el 1973. El diari naixia amb la voca-ció de ser un diari militant, portaveu de les extremes esquerres.

El 2006, July abandonar Liberation, que va començar a tenir com a primer accionista de referència a Edouard de Rothschild, un dels hereus de la llegendària família de banquers de nego-cis. Rothschild i els seus associats han perdut diverses des-enes o centenes de milions d’euros, segons les fonts, durant els últims set anys. i han decidit canviar el model empresarial, transformant liberation en una mena de «xarxa social», amb reduccions de salaris i retallada de les despeses generals. (d’aBC)

El Huffington Post cancel el llançament del lloc rus

Després dels recents esdeveniments a Ucraïna, El Huffington Post ha decidit no llançar el seu lloc web a Rússia. “Estàvem en negociacions amb els russos, però després van decidir envair Crimea. En aquest moment no hi ha sancions contra ells, pel que estem pensant en un segon pla,” ha dit el CEO del Huff-ington Post, “En aquest moment, amb tot el que està passant, probablement no és apropiat per a nosaltres continuar, seguir endavant i posar en marxa un negoci al mig de tot això”, va subratllar maymann. “Fem temps”, va dir als periodistes de la nova redacció. (de Wan-ifra)






20Minutos.es encapçala la classificació de mitjans espanyols a internet

El portal 20Minutos.es lidera la classificació d’OJD Interactiva durant el mes de febrer amb 22.173.499 navegadors únics, amb una mitjana diària de 1.190.318. les visites que va re-bre en aquest mes van ser de més de 40 milions i les pàgines vistes gairebé 100 milions, segons oJd interactiva. Segueixen milanuncios.com, amb 21.648.118 navegadors únics, Telecin-co.es (17.809.515), RTVE.es (12.672.410 ) i Eleconomista.es (12.064.539). (d’El Publicista)






el 91% dels anuncis revisats són o.K.Per a. Castellví i À. Gutiérrez / ara

Els anunciants, les agències de publicitat i els mitjans de co-municació espanyols van demanar a autocontrol -l’associació dedicada a l’autoregulació del mercat publicitari estatal- que analitzés, durant l’any 2013, 20.147 campanyes abans d’estrenar-se, per garantir que el seu contingut s’adequava a la normativa legal i deontològica. d’aquestes campanyes, el 90,8% van rebre el vist-i-plau de l’organisme, mentre que en un 6,6% dels casos es va recomanar fer-hi modificacions i en un 2,6% se’n va desaconsellar l’emissió i/o publicació.

Són dades de l’informe d’autocontrol referit a la seva activitat durant l’any passat, que es va fer públic recentment i que cons-tata que el servei de revisió prèvia -voluntari i no vinculant- és el més utilitzat dels que ofereix l’entitat.

durant el 2013, el nombre de peticions va créixer un 1,8% i, segons un estudi europeu, Espanya és el segon estat de la uE en què més campanyes se sotmeten a aquest control. En canvi,

l’Estat espanyol ocupa el 14è lloc pel que fa a reclamacions rebudes per anuncis difosos: segons autocontrol, l’any passat en van arribar 244. En opinió del president de l’organisme, Fer-nando Valdés Bueno, l’informe demostra que la indústria de la publicitat espanyola és “una de les més estables i ètiques d’Europa, amb un augment de les consultes prèvies i un baix nombre de reclamacions”.

l’informe destaca també l’augment de les consultes referides a publicitat en mitjans digitals: el nombre de peticions de control previ en aquest àmbit va pujar un 21%, fins a les 5.887, i se situa a només 767 de la televisió.

Els lectors d’El Butlletí de l’aCPG tenen accés a l’estudi sencer d’autocontrol CliCanT aQuÍ

PuBlICItAt I MÀRQuEtING

http://www.acpg.cat/media/files/file_352_571.pdf





La publicitat en línia molesta al 90% dels usuaris

El banner que creix, el banner flotant... La presència d’aquests formats publicitaris en una pàgina web resulta molesta per al 90% dels internautes, segons un estudi recollit per la compan-yia Goli neuromarketing. Per a aquests experts, la major part de les pràctiques de màrqueting digital estarien ja obsoletes per la seva falta d’eficàcia i alt grau de intrusivitat.

l’estudi analitza, principalment, tres de les pràctiques més fre-qüents utilitzades pels dissenyadors web per captar l’atenció del visitant i que, solen aconseguir l’efecte contrari. una és la d’obligar l’usuari a veure l’anunci a pàgina completa abans d’entrar en la informació que cerqueu. És a dir, carreguen l’anunci i s’ha de tancar per accedir al web. una altra pràctica és el banner que creix. Quan carrega la pàgina, el banner ocu-pa la major part de la pantalla i després es redueix fins a la ca-pçalera. Finalment, hi ha el banner flotant. L’anunci que, sense ocupar tota la pantalla, està sobre una part de la notícia i roman en pantalla quan l’usuari mou el scroll. després d’aquests tres formats, la publicitat rebuda a través d’emails i la situada a les

barres laterals de les pàgines web són el segon i tercer format publicitari més molest per als consumidors.

així ho demostra, almenys, un estudi que després de mo-nitoritzar l’activitat cerebral i la mirada de 300 internautes va concloure que gairebé el 90%, en aparèixer l’anunci a pàgina completa, feien una escombrada buscant com tancar-lo, però sense arribar a fixar-se en el que aquest deia. Molts, fins i tot, tancaven la pàgina i després d’obrir-la dues vegades i veure que apareixia l’anunci i no l’article, tancaven i no hi tornaven a entrar. (d’ipmark)






inversió digital: Dels 878.400.000 d’euros, 6,1 milions ja són de digital signage

durant 2013 es calcula que els anunciants han invertit 878.400.000 d’euros, xifra que “suposa realment una petitíssi-ma baixada del 0,8% que s’entén com a maduresa del sector”. això assenyala Belén acebes, directora de màrqueting i investi-gació de iaB Spain, associació que presenta al costat de Grupo Consultors l’Estudi d’inversió en Publicitat en Publicitat digital. d’aquesta quantitat 6,1 milions d’euros han estat destinats a suports de digital signage.

la directora de màrqueting i investigació ha explicat que “in-ternet segueix sent el líder amb un 95%” dels 878.400.000 d’euros, que “després estaria mobile, amb un 4,5%, i finalment el digital signage, que seria un 0,7% i per ser gairebé un 1% del pastís és important”. (de Prmarketing)

optimedia mostra l’impacte del mòbil de manera sectorial

optimedia ha publicat el docu-ment “mobile outlook 2014”, que analitza a les agències, tant creatives com de mi-tjans, l’impacte del mòbil, els diferents frens al utilitzar-lo o aplicacions desenvolupades. i sobretot les expectatives da-vant de 2014 de desenvolu-pament d’accions en mobile.

davant del ràpid creixement de l’accés al màrqueting en mobi-litat, la seva inversió progressa a poc a poc incrementant quota d’inversió. Per a les agències de publicitat una de les principals conclusions és que el volum d’inventari per mòbil s’ha incre-mentat notablement. a canvi les agències han de dissenyar pe-ces creatives adaptades als diferents entorns mòbils.






Twitter i la televisió (televisió social) convergeixen i cal bus-car formes de planificació i comercialització conjunta. Un dels principals reptes del mòbil és ser capaços de trobar la manera d’aprofitar des del punt de vista creatiu i publicitari el caràcter personal i intransferible del mòbil. les oportunitats del mòbil en publicitat han d’anar més enllà del banner, atès que pot adme-tre tot tipus de formats. (de mobilemarketer)

TV3 “es menja” el 45% del pastís publicitari autonòmica el 2013

El monopoli guanya punts en un mercat de la publicitat autonò-mica de mal borràs. la televisió catalana TV3 va ingressar 54,4 milions d’euros en anuncis el 2013, el que suposa el 45 per cent del pastís publicitari regional espanyol, que amb prou feines va arribar als 120 milions d’euros després de registrar una caiguda del 5 per cent, segons les últimes dades d’infoadex. Tot i que la facturació de la cadena de Catalunya ha caigut un 12,4 per cent respecte a 2012 i un 43,09 per cent respecte al 2010, quan va captar 95,6 milions dels anunciants, és l’autonòmica que millor manté el tipus i cada any té més pes en un mercat cada vega-da més petit (les televisions regionals s’emporten el 7 per cent

de la inversió total en televisió tot i aglutinar el 8 per cent de l’audiència).

En aquest sentit, la televisió d’artur mas, que va tancar febrer amb una audiència de l’11,6 per cent, ha passat de devorar el 35 per cent del pastís de la publicitat el 2010 al 45 per cent el 2013, mentre es corona com la que menys inversió ha perdut. (de Cinco días)

quasi tot el pastís publicitari per a cinc grups

Els cinc principals grup de mitjans de comunicació controlen el 67,5% de la inversió publicitària de l’Estat. l’any 2013, els grups audiovisuals atrasmedia i mediaset i els multimèdies Pri-sa, Vocento i unidad Editorial van aconseguir uns ingressos publicitaris de 2.410 milions d’euros. aquesta xifra representa el 67,5% dels 3.571 milions de la inversió publicitària a l’Estat segons dades de i2p amb dades de Media Hotline i Arce Media.

la quota dels principals grups de comunicació no ha deixat de créixer des de l’inici de la crisi econòmica. l’any 2007, la quota






es situava en el 52,1%, i el 2013, 67,5%. Entre els anys 2007 i el 2013, han incrementat la seva quota en 15,4 punts percen-tuals. El creixement ha beneficiat, especialment, els grups au-diovisuals que han incrementat la seva quota 15,70 punts entre 2007-2013. (d’iniciative)

L’ajuntament de barcelona informa a través de l’acpG

l’ajuntament de Barcelona s’ha anunciat durant el mes de fe-brer per donar a conèixer l’estat de les obres a la plaça de les Glòries Catalanes. amb aques-ta planificació s’ha arribat a 242.000 lectors i una tirada de 93.203 exemplars. la campan-ya, titulada “les Glòries: fase 1, enderroc de l’anella banda mar”, informa als usuaris que, a partir del 22 de febrer, comença l’enderroc de l’anella viària de la

banda mar, i recomana als vehicles que vulguin entrar a Barce-lona o bé sortir-ne que no ho facin seguint determinats itinera-ris. més informació i itineraris alternatius a bcn.cat/glories. (de Redacció aCPG)

vilif publicitat torna a treballar per a l’institut català de Finances

l’agència de Barcelona, Vilif Publicitat, ha creat la nova cam-panya per al institut Català de Finances, l’entitat de crèdit públic de la Generalitat de Catalunya. Per segon any, Vilif Publicitat ha desenvolupat la campanya de l’entitat per captar negoci i millo-rar el seu posicionament. Sota la promesa de “crèdit al creixe-ment. Quan el teu negoci avança, avancem tots”, aquesta vega-da s’ha escollit la metàfora d’un canvi de marxes (el teu negoci) que activa un motor (Catalunya), que va arrencar el 2013 i que ara, ha de seguir avançant.

Els mitjans utilitzats han estat d’àmbit autonòmic (televisió, rà-dio, premsa diària, banners...), a més de la seva pàgina web. La campanya, acabarà a finals de mes i l’agència afirma que és un pas més per avançar en el nou posicionament de la marca.






anteriorment, ja ho va fer per a la marca avalis de Catalunya. (de Periódico Publicidad)

omD barcelona guanya el compte de Lidl

lidl Supermercats ha adjudicat el seu compte de mitjans a omd Barcelona, després d’organitzar un concurs al qual van ser convocades set agències. al costat de la guanyadora, en l’última fase del mateix van quedar finalistes Veritas, Focus i Carat Barcelona, responsable de la gestió de mitjans de la cadena de distribució fins ara.

lidl Supermercats pertany al grup d’origen alemany Schwarz, setè en el rànquing mundial d’empreses de distribució per vo-lum de vendes. Es tracta de la cadena de supermercats de descompte amb la xarxa d’establiments propis més extensa d’Europa, amb més de 10.000 punts de venda en 26 estats europeu. a Espanya està present des de 1994, i en l’actualitat compta amb més 525 botigues, vuit plataformes logístiques i 2,8 milions de clients a la setmana. El 2012 lidl Espanya, que dóna feina a més de 9.500 persones, va facturar al voltant de 2.400 milions d’euros. (d’ipmark)

Kelisto llança la seva primera campanya publicitària

El comparador online estrena “Estalviar és més que comparar”, la seva primera campanya publicitària que en to humorístic in-tenta vèncer l’apatia del consumidor i mostrar la seva aposta multiproducte que ajuda a estalviar en totes les factures de la llar. la creativitat ha estat desenvolupada per Shackleton.

Amb la seva campanya, Kelisto.es (www.kelisto.es) s’adreça a un públic habituat a utilitzar internet, que es preocupa per






estalviar i ajudar a que el seu entorn també ho faci, conscien-ciat sobre la importància de mantenir a ratlla les seves finances personals (encara que no disposi d’un coneixement expert en aquest àmbit) i al que li agrada aconseguir les millors ofertes i compartir aquesta experiència amb altres persones. de mo-ment, la campanya es desenvolupa a televisió (de Publicitar)

china estrena la campanya més Fashion Forward de multiópticas

la companyia multiópticas ha estrenat, de la mà de l’agència de publicitat, la China, una nova campanya en la qual situa les ulleres com l’objecte de moda més envejat. l’”Envidiómetro multiópticas” mostra a aquells seguidors de la marca en el seu perfil de Facebook quin amic és el que més enveja el seu estil; aquella persona que més likes i comentaris ha fet a les seves fotos i publicacions. L’espot i la gràfica, treball de l’agència Chi-na, estan protagonitzats per marina Jamieson, una de les més reconegudes models espanyoles. (de Periódico Publicidad)

british airways s’adjudica tot el compte de publicitat i fidelització a BBH

British airways ha adjudicat la totalitat del seu compte de pu-blicitat i de fidelització de clients a Bartle Bogle Hegarty (BBH), de Londres. BBH s’ha associat amb els experts en màrqueting directe, Simon Hall i Warren Moore en una aliança d’empreses per donar servei de direct & loyalty màrqueting business, per Ba. (de Programa Publicidad)

Facebook estrenarà els anuncis de vídeo premium en els propers mesos

la xarxa social Facebook ha anunciat l’inici dels anuncis de Vídeo Premium per a un grup d’anunciants específics als EUA. Els anuncis de Vídeo Premium estan dirigits a anunciants que busquen arribar a una audiència àmplia, amb so i moviment en alta qualitat. aquests anuncis de 15 segons de durada co-mençaran a reproduir-se sense àudio quan apareguin a la pan-talla i s’aturaran si les persones continuen desplaçant amb el




cursor. Si les persones premen els vídeos, aquests s’ampliaran a pantalla completa i s’activarà l’àudio. aquests nous anuncis de vídeo arribaran en els pròxims mesos. (de mobile)






es poden publicar tweets aliens?Per la información.com

Per respondre a aquesta pregunta cal fer una sèrie de conside-racions prèvies:

· la normativa de propietat intel·lectual protegeix les “obres ori-ginals”. aquest requisit d’originalitat cobreix un doble vessant: d’una banda, que hi hagi un cert esforç creatiu, de l’altra, que es creï un contingut nou. i sembla molt complicat que 140 caràc-ters permetin parlar d’originalitat, fins al punt d’atorgar protec-ció a un tweet. El que per altra banda, no vol dir que no sigui impossible.

· Twitter és conscient, i per això fixa unes condicions d’ús en què, per si de cas, obliga els usuaris a llicenciar els seus con-tinguts, de forma no exclusiva i per a un àmbit mundial.

· Paral·lelament, es reserva tots els drets sobre la seva pròpia plataforma, incloent-hi dissenys, logos... i permet als usuaris fer ús dels seus propis serveis.

dit això:

· En la majoria dels casos, simplement copiar el text d’un tweet d’un tercer no suposarà una vulneració de propietat intel·lectual, si bé és recomanable citar la font.

· utilitzar les opcions de “ inserir” tweets que ofereix la xarxa social és una opció encara més segura.

NOVES EINES





· També serà legal fer desenvolupaments que aprofitin l’API de Twitter per reproduir tweets, sempre que es compleixin els ter-mes de desenvolupadors de la plataforma: https://dev.twitter.com/terms/api-terms

· En canvi, fer una captura de pantalla d’un tweet pot vulnerar els drets de propietat intel·lectual, tant de Twitter com, en certs casos, de l’autor, pel que no es recomana.

Si el tweet inclou fotos, la cosa es complica: en el cas de les fotografies, se les protegeix encara que no superin el llindar d’originalitat, per la qual cosa caldrà tenir en compte la llicència de la plataforma des de la qual es pengi: TwitPic, instagram, Pin-terest... o la pròpia Twitter. Per tant, no es pot copiar “sense més” un tweet amb fotografia incorporada: o bé s’utilitzen les eines que ofereix Twitter (o la plataforma de torn), o bé es reprodueix amb autorització de l’autor. Finalment, cal tenir en compte que Twitter és una gran base de dades, per la qual cosa se li aplica el dret “sui generis” de bases de dades pel que fa a extreure i reutilitzar “parts substancials” dels seus continguts. Per tant, les còpies massives de continguts estan prohibides per la legislació, sense la corresponent autorització.Vegeu l’anàlisi sencer sobre aquesta qüestió CliCanT aQuÍ

L’app de la consulta del 9n, disponible per a iphone i ipad

desprès de l’èxit inicial de l’aplicació de la Consulta 9n per a dispositius android creada fa un mes, i que ja porta més de 60.000 pantalles vistes, l’empresa vigata-na Xplica’t ha desenvolupat la ver-sió gratuïta per al sistema operatiu ioS, que permetrà visitar-la des dels mòbils iPhone i els tablets iPad. Es pot descarregar Cli-CanT aQuÍ per a android i per a apple aQuÍ aquesta aplicació gratuïta permet llegir totes les notícies de tots els mitjans de comunicació que tinguin relació amb la consulta del 9 de novembre. Cada dia s’actualitzen les notícies per po-der disposar d’una eina actual i dinàmica. En aquest moment, la base de dades ja disposa de més de 1.650 entrades procedents de 40 mitjans de comunicació diferents. les noticies estan di-vidides en tres grans grups segons la procedència del mitjà de

NOVES EINES

http://blogs.lainformacion.com/legal-e-digital/2011/01/06/%25C2%25BFes-legal-copiar-y-publicar-%25E2%2580%259Ctweets%25E2%2580%259D-ajenos-sin-permiso-de-su-autor/

https://play.google.com/store/apps/details%3Fid%3Dcom.xplicat.consulta9n

https://play.google.com/store/apps/details%3Fid%3Dcom.xplicat.consulta9n

https://itunes.apple.com/es/app/consulta-9n/id830645470%3Fmt%3D8%253Ccode%253EConsulta%25209N%2520per%2520iOS





comunicació (Catalunya, Espanya i la resta del món).

l’usuari també pot trobar un apartat titulat la pregunta, amb la traducció de la pregunta de la consulta. ara ja es disposa de la traducció a 17 idiomes diferents com l’anglès, xinès, coreà, francès, alemany, italià, suec, danès, holandès, polonès, hon-garès, basc o gallec, entre d’altres. Consulta 9n també està present a les xarxes socials, tant a Twitter com a Facebook. (de nació digital)

vodafone compra ono, i menys competència

Vodafone compra ono... “i tu tindràs menys opcions”, segons l’oCu. Vodafone no prescindirà del valor de la marca ono, assenyala Vodafone. Per l’oCu es tracta d’una mala notícia per al sector (hi haurà menys competència) quan per fi s’estaven instal·lant a Espanya noves xarxes de fibra. “Ells quadren els comptes, però per al consumidor no és bon negoci”. “a falta del vistiplau de la CnmC (Comissió nacional dels mercats i la Com-petència), Vodafone es menja ono (que compta amb gairebé 2 milions de clients amb fibra òptica a Espanya).” OCU exigeix a

la CnmC que revisi amb lupa l’acord per evitar una concentra-ció en el sector que anul·li la competència.

Per l’oCu les tres claus de la l’operació per al consumidor, són: adéu al pla de Vodafone de desenvolupar la seva pròpia xarxa de fibra òptica (en col·laboració amb Orange). La implantació de la fibra òptica a Espanya s’alentirà. El consumidor perd al-ternatives. Vodafone treu del mig un dels competidors que més pessigolles li feia. ono, Jazztel i Yoigo han estat grans dinamit-zadors de la telefonia mòbil en els últims anys, afavorint impor-tants reduccions de tarifes”. (de Programa Publicidad)

un robot escriu les notícies d’última hora del quart diari més llegit dels eua

NOVES EINES





El diari los angeles Times, el quart mitjà més llegit dels Estats units i un dels pioners en aquest tipus de tecnologia, ja ha pro-vat a donar-li responsabilitat a un algoritme per redactar notí-cies. després del terratrèmol que va tenir lloc el passat dilluns, en presentar-lo, el robot va començar a treballar i va redactar la primera nota sobre el succés... En només tres minuts! Pots llegir el resultat si CliQuES aQuÍ

Ken Schwencke, creador de l’algorisme de la Times, sosté que es tracta d’un element complementari i que mai podrà substi-tuir per complet la tasca d’un redactor. “no elimina el treball de ningú, sinó que fa que el treball de tots sigui més interessant”, assegura Schwencke.

El robot es nodreix de dades d’organitzacions de confiança, com el Servei Geològic nord-americà, i segueix uns esquemes a l’hora d’elaborar els seus textos. així, encara que sigui el més ràpid en fer-se amb les dades i plasmar-les, encara no està programat per crear grans històries. (d’Slate)

L’eina de la ccma queda segona en els Hackdays del cpc

Quaranta-vuit hores de temps, tres professionals per equip i un repte: crear una aplicació per cobrir un període electoral. Sota aquesta premissa, deu equips dels principals mitjans de comu-nicació presents a Catalunya, entre ells la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals (CCma), han competit aquesta setma-na en la primera edició de l’Editors lab-Col·legi de Periodistes de Catalunya Hackadays.

la proposta de l’equip de la CCma, integrat per Victòria miró, redactora del 324.cat, ivan Serrano, dissenyador de mitjans di-gitals, i Rafael Bermúdez, desenvolupador de mitjans digitals, va quedar en segona posició, amb una menció especial del ju-rat darrere del projecte de la Vanguardia. Els representants del diari ara van rebre una altra menció especial.

El Hackadays és una competició a escala mundial que té com a objectiu innovar dins de les redaccions i facilitar noves idees a través de les col·laboracions entre els diferents mitjans de comunicació. El projecte sorgit de l’edició catalana, organitza-

NOVES EINES

http://www.slate.com/blogs/future_tense/2014/03/17/quakebot_los_angeles_times_robot_journalist_writes_article_on_la_earthquake.html





da pel Col·legi de Periodistes i Global Editors network, amb la col·laboració de Google i CaixaBank, s’enfrontarà entre l’11 i el 13 de juny a la gran final, que tindrà lloc a Barcelona coincidint amb la celebració del Congrés de Periodisme internacional que organitza el Global Editors network.

Els altres equips professionals participants provenien de “data’nPress”, el diario.es, “El País”, “El Periódico”, “la Van-guardia”, Rac1, “Vilaweb” i “Wikidiari”. (de Presspeople)

una aplicació que promou la relació entre un article i el públic

nezmate és una empresa amb seu a Kíev, ucraïna, que des-envolupa servei d’anàlisi de dades, agregació i recomanació de continguts. la seva última proposta es diu Traqli, un petit botó que els periodistes poden instal·lar per permetre que els lectors realitzin seguiment de les notícies i actualitzacions d’una deter-minada història. l’eina funciona com a un motor de recomana-cions amb la seva pròpia anàlisi semàntica i algoritme. Tota la informació relacionada és enviada als lectors mitjançant l’email.

Traqli està dissenyat per fomentar relacions més estretes entre la marca d’una publicació i l’audiència. S’encoratja els lectors a romandre-hi més temps i tornar-hi més sovint. l’app també està apuntant a convertir-se en una eina de màrqueting. Els anun-ciants i comerciants poden prendre avantatge dels interessos de la comunitat, però newzmate encara està desenvolupant el programa. (de TechCrunch)

NOVES EINES





La Fip i la Fep reclamen protegir els drets d’autor dels periodistes en la nova lleiPer Federació d’associacions de Periodistes d’Espanya

la Federació internacional de Periodistes (FiP) i la Federació Europea de Periodistes (FEP) han demanat als diputats espan-yols que donin suport al ple reconeixement i la protecció dels drets d’autor dels professionals de la informació. la crida ha tin-gut lloc de cara al debat al Congrés espanyol sobre el projecte de reforma de la llei de la Propietat intel·lectual.

En una carta dirigida als representants dels diferents grups en la comissió de Cultura, demanen als diputats que donin suport a la petició perquè els periodistes vegin plenament reconeguts els seus drets d’autoria en la nova normativa, realitzada per les organitzacions afiliades a la FIP: la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), la Federació d’associacions de Periodistes d’Espanya (FaPE), la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCoo i els periodistes d’Ela-Gizalan.

la FiP i la FEP denuncien el que anomenen el “fenomen de la confiscació dels drets”, i reclamen que es reconegui els pro-fessionals de la informació com a autors, que es defineixin bé els diferents tipus de tasques periodístiques “perquè no quedi encobert per una vaga noció de treball col·lectiu” i per garantir als periodistes el seu dret a decidir “quan i com s’utilitza, es reutilitza o es deixa d’utilitzar el seu treball”.

ambdós organismes recorden que la Comissió Europea, en la comunicació un mercat únic per als drets de propietat intel·lectual, del maig del 2011, estableix que els periodistes

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA





“són autors i el seu treball és important no només perquè ser-veix per informar, comentar o interpretar el món en què vivim, sinó perquè la llibertat de premsa és un testimoni viu de la so-cietat democràtica i pluralista que és Europa”.

a més, la FiP i la FEP consideren bàsic que els periodistes par-ticipin en la comissió que treballa sobre els drets de propietat intel·lectual, i remarquen la importància de protegir també la feina i autoria dels fotoperiodistes.

En relació amb el tràmit al Congrés la reforma de la lPi, la Plataforma pels drets d’autor dels Periodistes ha fet arribar als grups parlamentaris un seguit d’esmenes per reclamar el reco-neixement d’aquests drets. En l’acte del CX aniversari del diari aBC, el president del Govern espanyol, mariano Rajoy, va recordar la iniciativa de l’executiu “de reconèixer als editors i autors de notícies una compensació econòmica per l’explotació “dels continguts, en la nova llei de Propietat intel·lectual.” Val a dir que la FiP agrupa més de 600.000 periodistes de 134 estats.

els lectors, en desacord amb les portades

l’empresa d’anàlisi de mitjans newsWhip va realitzar, el passat dimecres 5 de març, un interessant experiment. Va agafar les portades dels diaris i va analitzar, mitjançant les xarxes socials, les notícies que els lectors més van consultar i les va utilitzar per realitzar una portada alternativa segons els gustos dels lec-tors. Els lectors van optar per temes substancialment diferents als “oficials” dels rotatius.






Per exemple, en el cas del The Wasington Post, els lectors substituirien la història dels veterans ferits de guerra que va aparèixer a la versió original per una història sobre els matrimo-nis homosexuals. En el cas del sensacionalista del daily mail, els lectors van optar per un tema de salut, en el The Guardian els lectors també van optar per històries de salut i varen relegar els temes de política internacional (ucraïna)....

la metodologia utilitzada per newsWhip va ser el programa Spike, que consisteix en seleccionar les notícies més compar-tides i vistes a les xarxes socials (facebook i twitter) i realitzar una primera pàgina amb els més llegits pels lectors. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

6 de cada 10 ciutadans prefereix consumir productes culturals en català

6 de cada 10 ciutadans prefereix consumir productes en català si en troba oferta, segons assenyala la segona onada de 2013 de l’estudi Òmnibus del Centre d’Estudis d’opinió (CEo) de la Generalitat de Catalunya. l’estudi evidencia que el 56,8% dels ciutadans enquestats prefereix productes culturals en català,

al 17,8% li és indiferent, el 23,9 % no els prefereix en català, i l’1,5% no es pronuncia.

El perfil dels consumidors que prefereixen en major grau con-sumir productes culturals en català és més proactiu, més jove i amb més poder adquisitiu que la resta de consumidors. Concre-tament, per edats, la franja que es mostra més d’acord corres-pon al joves d’entre 18 a 24 anys, amb un 66,6%, seguits pels de 25 a 34 anys, amb un 58,1%. En relació als nivells d’estudis, les dades de l’estudi reflecteixen que les persones amb més formació són les que estan més d’acord amb l’enunciat. les da-des mostren que la demanda potencial de productes culturals en català és superior fins i tot al percentatge de població que té el català com a llengua habitual. aquesta dada implica gairebé 12 punts percentuals més que els ciutadans que la tenen com a habitual (44,9%). (de Gencat Cultura)

més de mil directius de màrqueting reunits a barcelona més d’un miler de directius de tot Espanya van participar en el i Congrés nacional de màrqueting i Vendes que l’associació per






al Progrés de la direcció (aPd) va organitzar dimarts a Barcelo-na. la trobada pretén obrir el debat sobre el paper del client en la creació d’una estratègia de màrqueting i vendes adient al nou context digital i a les grans empreses, amb el lema “Renovar-se per vendre”.

El congrés es va obrir amb una ponència sobre estratègia em-presarial a càrrec de la presidenta de HP Espanya, Helena Herrero, i va seguir amb una conferència del caçatalents Luis Conde (Seeliger & Conde) sobre el perfil del responsable de màrqueting i vendes que demanden les empreses.

les diferents taules rodones de l’esdeveniment, que van tractar temes relacionats amb el client, la transformació empresarial, la competitivitat o els canals de distribució, van comptar amb la participació del conseller delegat de Sage Espanya, Santiago

Solanas; el president de la cooperativa la Fageda, Cristóbal Colón; o el director general d’Hero Espanya, Sergio Elizalde.

directius d’altres companyies com la cervesera damm, la ca-dena hotelera NH, el Banc Santander o el grup Mondragón també varen intervenir com a ponents. amb la seva presència, l’esdeveniment, desenvolupat al Palau de Congressos de Cata-lunya, busca ser un punt de networking entre empresaris i direc-tius de diversos sectors. i va ser un èxit. (de Barcelona activa)

25 anys del servei de notícies en català d’efe






Efe va ser la primera agència de notícies al món en informar en llengua catalana i en contribuir a vertebrar una xarxa de mitjans de comunicació en català. de fet, ja entre els anys 1984 i 1987 Efe va endegar un sistema pioner d’enviament de notícies en català, i el 3 de juliol de 1989 es va fer realitat el Servei, que segueix sense interrupcions des de llavors. des que es va obrir la delegació a Catalunya de l’agència Efe, al 1940, són molts els anys de vinculació social i informativa d’Efe amb la història i la realitat del país, am una estreta col·laboració amb la premsa de proximitat. Enguany, també, Efe compleix 75 anys de vida a l’Estat. Segons el delegat general de l’agència Efe a Catalunya, leandro lamor, “aquest doble aniversari és una raó més que ens encoratja a afrontar el futur amb el desig de continuar expli-cant Catalunya al món i el món a Catalunya.”

En motiu d’aquests aniversaris, el proper 31 de març, a les sis de la tarda, es farà la inauguració, al Palau Robert, de Barce-lona, de l’exposició fotogràfica “Efe 75 anys en fotos”. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

softcatalà presenta el nou corrector gramatical i el nou diccionari de sinònims

després de dos anys de feina, s’ha presentat el corrector gra-matical català languageTool, que conté més de 1.700 regles per a detectar errors ortogràfics, gramaticals, tipogràfics, i fer recomanacions d’estil. Es pot utilitzar via web http://www.soft-catala.org/corrector o integrant-lo amb eines com el navegador Firefox o el paquet ofimàtic LibreOffice. S’ha presentat també el diccionari de sinònims lliure openThesaurus, del qual Softcata-là ha estat treballant durant 4 anys en l’adaptació al català. Es tracta d’un diccionari de sinònims que es pot consultar via web http://www.softcatala.org/diccionari_de_sinonims o bé integrat dins del paquet ofimàtic lliure LibreOffice. Corrector gramatical.- aquest corrector s’ha provat sobre un extens corpus de text i, gràcies a això, té un grau notable d’exhaustivitat i de precisió. És l’eina de revisió automàtica més completa que s’ha fet fins ara per a la nostra llengua. Això no obstant, els resultats s’han d’entendre com a recomanacions i requereixen sempre una supervisió experta. El corrector està






en desenvolupament continu i anirà millorant amb el temps i amb la col·laboració dels usuaris.

diccionari de sinònims.- actualment el diccionari de sinònims disposa de 14.126 termes, dels quals 8.121 són únics. Tam-bé han col·laborat en l’elaboració del corpus els alumnes de la universitat Pompeu Fabra. Si voleu col·laborar, o simplement donar un cop de mà, teniu tota la informació a: http://www.soft-catala.org/wiki/Projectes/openthesaurus-ca (de Racó Català)

La FmcLcat i el cac cerquen noves vies de col·laboració

Els presidents de la Federació de mitjans de Comunicació lo-cals de Catalunya (FmClCat), manel Ramon, i del Consell de l’audiovisual de Catalunya (CaC), Roger loppacher, s’han reu-nit aquesta setmana amb l’objectiu d’abordar les diferents vies de col·laboració que ambdues entitats mantenen des de fa anys, així com per explorar noves possibilitats de treballar plegats. En la trobada, ambdós han manifestat la voluntat d’apropar els serveis jurídics del CaC als ajuntaments amb emissora munici-pal que necessitin assessorament davant del nou escenari que

representa l’aplicació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local impulsada pel Govern espanyol.a més, loppacher i Ramon veuen necessari acostar els mitjans de comunicació locals al CaC perquè l’ens pugui detectar les seves necessitats i conèixer les inquietuds del sector de pri-mera mà. a banda, els dos presidents també consideren que cal recuperar l’esperit i les recomanacions del llibre Blanc de la Ràdio local Pública, editat per la Federació l’any 2008. (de Comunicació 21)

periodisme, economia i crisi, nou debat del cicle #Futur






Els periodistes albert Closas i martí Saballs participaran el pròxim dijous, 27 de març, a les 7 de la tarda, en el Cicle de De-bats #Futur, organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’obra Social “la Caixa”. Tres aspectes combinables entre sí: l’economia del periodisme, la crisi dels mitjans i el periodisme econòmic o la informació periodística de la crisi econòmica. So-bre aquesta temàtica girarà aquest sisè debat.

El Cicle de debats #Futur està obert a tots els col·legiats/des i estudiants de periodisme. Prèviament a l’acte hi ha l’opció de fer una visita guiada gratuïta a l’exposició ‘le Corbusier’ al Caixa Fòrum. Per assistir al Cicle cal inscripció prèvia. (de CPC)

exposició sobre periodisme esportiu

En aquests temps en que el periodisme esportiu ha esdevingut en molts casos un espectacle en si mateix, i potser no sempre del tipus més edificant, pot resultar difícil saber on es troba la bona informació sobre esports. En un entorn on hi ha un compo-nent sentimental tan notable, la fina barrera entre la informació i l’editorial queda molt diluïda. a més, els interessos econòmics supediten en molts casos la funció informativa a la de promoció

de l’esport com a espectacle mediàtic. I si l’esport és en defini-tiva un reflex de la societat, com reflecteix doncs el periodisme esportiu altres aspectes d’aquesta com les minories, la raça o els temes de gènere? Hi ha espai per aquests? Es fa sempre amb el rigor necessari?

En aquesta exposició virtual i presencial trobareu documents provinents de les col·leccions de la Biblioteca de Comunica-ció i Hemeroteca General, ambdues de la UAB, sobre aquests aspectes i sobre el periodisme esportiu en general. Trobareu l’exposició presencial a les vitrines del vestíbul de la Biblioteca de Comunicació de la uaB des d’aquesta setmana i l’exposició virtual en aquest enllaç: http://pagines.uab.cat/periodismees-portiu/ (d’aEC)

eliseo oliveras guanya el premi ernest udina a la trajectòria europeista

l’actual degà de la premsa espanyola entre els corresponsals davant la unió Europea i corresponsal a Brussel·les d’El Perió-dico de Catalunya, Eliseo oliveras, ha guanyat la novena edició del Premi Ernest udina a la Trajectòria Europeista, que atorga




anualment l’associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). La Menció Honorífica del premi de l’APEC recau en-guany a la pàgina web www.cafebabel.com.

Eliseo oliveras (Figueres, 1958) és premiat amb el guardó per-què la seva feina periodística el converteixen en un referent de “professionalitat, compromís, singularitat i esperit europeista” per als periodistes europeus i el públic lector.

la tasca dels joves europeus que des de l’any 2001 han escrit sobre els afers del vell continent també ha estat premiada amb la Menció Honorífica. La pàgina web de Cafè Babel www.cafe-babel.com veu la llum cada dia gràcies al treball voluntari d’un col·lectiu de joves europeus que informen sobre política, litera-tura, música o esport. Es pot llegir la informació en sis idiomes: anglès, francès, espanyol, italià, alemany i polonès. (d’aPEC)

marc marginedas, premi blanquerna

El periodista marc marginedas, segrestat a Síria durant sis mesos, ha estat guardonat amb el Premi Extraordinari Blan-querna de Comunicació 2014. El guardó li serà lliurat aquest

dijous, en el marc de la 20a edició de les Jornades de Comuni-cació Blanquerna, que han arrencat aquest dimarts. El jurat ha decidit distingir marginedas en reconeixement a la seva tasca com a corresponsal en situacions de conflicte, i el fa extensiu a “tots els companys de professió que mantenen el seu com-promís professional, encara que això signifiqui posar en risc la seva pròpia seguretat”, (d’aCn)

el periodisme gironí, recollit en una exposició

avui, a les 6 de la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, s’inaugura l’exposició la crònica dels canvis. El periodisme a les comarques gironines (1976-2014), que recull la història del periodisme en aquest període. la mostra, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació, es podrà visitar fins al 12 d’abril. (de Diari de Girona)






cinc regles bàsiques perquè un periodista tregui el màxim partit a les xarxes socials Per Xose martín / asociación de la Prensa de madrid

Partint de la seva pròpia experiència, el periodista manuel mo-reno, redactor en cap a Kelisto.es i creador de TreceBits.com, va oferir fa uns dies la ponència “Com pot un periodista treure el màxim partit a les xarxes socials”, al Congrés de Periodisme digital d’osca.

moreno va advertir que els models de comunicació han canviat i que els lectors han deixat de ser receptors passius i es poden comunicar amb els periodistes que elaboren els continguts grà-cies a les xarxes socials. Per a manuel moreno, els periodistes no poden deixar d’estar a les xarxes socials perquè “la gent a la qual ens dirigim sí ho està”.

les xarxes socials s’han instaurat en el nostre dia a dia. així ho confirmen diversos estudis, entre ells el realitzat per Zenith Es-

panya i la consultora The Cocktail analysis (que podeu conèixer CliCanT aQuÍ), que assenyala que, a Espanya, el 93% dels internautes està, almenys, en una xarxa social. Per això, ha assenyalat que “el periodista ha de ser el seu propi ‘communi-ty manager’ “i ha de prendre les regnes de les seves xarxes i utilitzar-les en el seu benefici.

la presència a les xarxes “no ha de ser de qualsevol manera”. Cal planificar l’estratègia, usar els continguts per diferenciar-se, crear comunitat i analitzar com està funcionant la nostra comunicació, segons va aconsellar moreno. En aquest sentit, va establir cinc regles bàsiques que tot periodista ha de tenir presents a l’hora de “enfrontar-se” a les xarxes socials:

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA

http://es.slideshare.net/TCAnalysis/5-oleada-observatorio-redes-sociales





1. Som periodistes.- manuel moreno va indicar que “primer som periodistes i la tecnologia és independent”. un periodista ha d’usar la tecnologia en benefici del periodisme: per comunicar, per tenir més difusió dels continguts o, simplement, per tenir la seva pròpia marca personal.

2. Si la teva mare et diu que t’estima, comprova-ho!.- En se-gon lloc, va dir que “tot ha de ser comprovat i contrastat”. Ha advertit que “no ens hem de quedar amb el què es diu a les xarxes socials” i cal verificar qualsevol informació o notícia que vingui de les mateixes. Va aclarir que no es poden prendre les xarxes com a única font. En aquest sentit, creu que “el valor fonamental que tenim com a periodistes és la credibilitat”, de manera que “hem d’utilitzar les xarxes socials per crear la nos-tra credibilitat”.

3. Les xarxes socials no poden reemplaçar l’entrevista per te-lèfon o en persona.- manuel moreno va advertir que les xarxes mai haurien reemplaçar el contacte directe amb les fonts. Creu que “ens poden servir per arribar a fonts a les quals no tindríem accés d’una altra manera, però no poden ser la nostra única font”.

4. Ets ciutadà, marca i periodista.- En quart lloc, ha indicat que no cal tenir més d’un compte a Twitter, per exemple. moreno ha assenyalat que “som periodistes però també persones i la gent prefereix seguir a persones i no a robots que només comuni-quen notícies que van publicant en el seu mitjà”. moreno creu que “per seguir una capçalera, [l’usuari] ja seguirà el compte corporatiu del mitjà”.

5. obre la teva ment.- El periodista i expert en xarxes socials ha assenyalat que és important provar les noves eines que van sorgint. Ha apuntat que “la tecnologia no matarà al periodisme, però tampoc el salvarà”. Per a moreno, internet i les xarxes socials són una sortida més, “però no és la panacea, ni promet llocs de treball indefinits”. “El que hem de fer és que ens ajudin a fer la nostra feina”, va afirmar.

Va recomanar tres eines que han d’usar els periodistes: Pressfolios.com (https://pressfolios.com/), que permet tenir un portafoli a internet amb tots els treballs, Storify (http://sto-rify.com/), que permet crear històries i poder embeure-les en les notícies, i Banjo (https://itunes.apple.com/es/app/ban.jo/id417076117?mt=8), que permet “saber on està parlant la gent en xarxes socials”.


https://pressfolios.com/

http://storify.com/

http://storify.com/

https://itunes.apple.com/es/app/ban.jo/id417076117%3Fmt%3D8

https://itunes.apple.com/es/app/ban.jo/id417076117%3Fmt%3D8





Per manuel moreno, aquestes cinc regles es resumeixen en una: el sentit comú. El periodista va afirmar que “és la principal arma que hem d’utilitzar a l’hora d’usar les xarxes socials” i que “el periodista es representa a si mateix en les xarxes socials i al principal que té: la seva credibilitat”.

Recentment, el periodista manuel moreno ha publicat “El gran llibre del community manager”, per Editorial Gestión 2000 (Grup Planeta), en què es va basar la ponència. l’autor, expert en xarxes socials i empresa, descriu les eines bàsiques per crear i gestionar una comunitat, aprofundeix en les principals platafor-mes, proporciona útils i sorprenents consells sobre com analit-zar els resultats de les accions empreses, i com reorientar-les segons les necessitats. a més, ofereix pràctiques estratègies i recursos per optimitzar el treball del community manager, re-vela les fonts d’informació de referència i explica com realitzar concursos, promocions i campanyes de publicitat.




Drone Journalism Lab: avions no tripulats per fer periodismePer Paula Gonzalo / online Jourmalism

l’ús d’avions no tripulats, més coneguts com drons, en l’àmbit periodístic s’ha convertit en una tendència en augment. Sem-bla que la tendència ha arribat per quedar-se. aquest tipus d’aparells s’ha mostrat especialment útil en l’àmbit del perio-disme ciutadà en què aquests avions permeten obtenir enregis-traments en contextos de crisi, guerres, atemptats o desastres naturals, i també manifestacions. Van ser molt útils durant la Primavera Àrab, per gravar imatges de les revoltes aconseguint panoràmiques tan espectaculars com les de l’empresa polone-sa RoboKopter gravades durant una protesta a Varsòvia, o a l’afghanistan.

El fenomen ha arribat ja a ser conegut com “Periodisme drone” o “drone Journalism” i Facultats de Periodisme i Comunicació de masses com la de la universitat de nebraska han arribat a posar en marxa el drone Journalism lab. aquest laboratori de

periodisme, creat al novembre de 2011, forma part del progra-ma universitari creat en l’àmbit del periodisme i la innovació di-gital. Com assenyalen a la seva web, aquest tipus d’experiència és un intent d’educar els futurs periodistes en l’àmbit de les noves tecnologies i de les repercussions ètiques i legals de la seva utilització:

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



El periodisme està evolucionant ràpidament i l’ensenyament del periodisme ha d’evolucionar amb ella, l’ensenyament de noves eines i estratègies de narració sense deixar de ser fidel als prin-cipis bàsics i l’ètica del periodisme.

El laboratori va ser creat pel professor matt Waite com una manera d’explorar com els drones podrien ser utilitzats per a la presentació d’informació periodística. En aquest laboratori, estudiants i professors construeixen plataformes d’avions no tripulats alhora que estudien les seves implicacions en altres àmbits ja que aquests aspectes, els utilitzen en el camp i la investigació dels aspectes ètics, legals i reglamentaris relacio-nats amb l’ús d’avions no tripulats de fer periodisme. aquests vehicles solen suscitar controvèrsia per la seva vinculació amb usos militars, sovint encoberts, que han provocat polèmiques i protestes.

aquí resideix un dels més grans inconvenients de l’ús d’aquest tipus d’aparells que poden veure entorpit el seu treball en to-par-se amb la possibilitat que les autoritats tanquin l’espai aeri per evitar la gravació de vídeos similars, tal com va succeir amb la Policia de nova York durant les protestes de l’occupy Wall Street.

des mother Board matt Waite, preguntava “per què invertir en vehicles aeris no tripulats en periodisme?”, al que responia: “ofereixen la possibilitat d’obtenir imatges, vídeo i dades des de l’aire per una fracció del cost i la complexitat d’una aeronau tripulada.”

des d’aquesta perspectiva resulta molt interessant la investi-gació sobre nous mitjans relacionats amb l’ús d’aquest tipus de vehicles, especialment en un context marcat per la crisi dels mi-tjans de comunicació, on els pressupostos i plantilles són cada vegada més escasses.

Per debatre sobre tots aquests conceptes se celebra el 15è Simposi internacional per al Periodisme en línia (iSoJ), que es durà a terme el 4 i 5 d’abril a la universitat de Texas, a austin. En aquesta trobada i dins del programa d’enguany, se celebrarà una trobada per debatre sobre les noves eines del periodista com ara: “Bots, drons, sensors, wearables, etc.

mattmatt Waite participarà en aquesta trobada per parlar de per què “els drons són una plataforma ideal per al periodisme”, en particular quan s’utilitzen conjuntament amb petites càmeres d’alta definició. A més, el panell comptarà amb experts espe-




cialistes en tecnologia com Janine Warner, moderadora de la consola i una auto-proclamada “periodista convertida en geek”; el periodista de dades John Keefe; Tim Pool, @Timcast, perio-dista independent de Chicago (illinois), fundador de Timcast.tv, conegut per retransmetre en directe, durant 21 hores inte-rrompudes, els disturbis del moviment occupy Wall Street de nova York. També comptaran amb l’emprenedor en periodisme de dades larry Birnbaum, i el líder de relacions mediàtiques de Google, nicholas Whitaker. Podeu obtenir més informació CliCanT aQuÍ


http://journalism.unl.edu/drone-journalism-lab



“La precarietat ens porta a la falta de dignitat”, segons el periodista narcís GenísPer Gemma Busquets / El Punt avui

narcís Genís i Reixach (Fi-gueres, 1954), casat i amb dos fills, és redactor en cap de Comarques Gironines d’El Punt avui, diari en què treballa de manera ininte-rrompuda des del 1981 i en què ha exercit diverses funcions, com ara delegat a l’alt Empordà, responsa-ble d’informació local de la ciutat de Girona i cap de Cultura. També va formar part de la cooperativa Pa-pirus, fundadora d’El Punt.

Va començar com a corresponsal de Diari de Barcelona i d’El Periódico de Catalunya. Ha participat en moviments com ara la defensa dels aiguamolls Empordanesos.

després de prop de deu anys al capdavant del Col·legi de Pe-riodistes a Girona, narcís Genís en va deixar la presidència el dijous de la setmana passada.

amb quin titular resumiria la seva gestió com a president?En aquests nou anys llargs, hem fet endreça, tant interna, a la seu, com de la professió. i ho hem fet centrant-nos en la preca-rietat laboral i treballant molt en l’aspecte de la formació.

els cursos són la solució a la crisi del periodisme?no és la solució, però és una ajuda més. El Col·legi ha de donar eines d’ajuda als periodistes. i una d’important és la formació, perquè els periodistes estiguin preparats per als canvis. S’ha fet una aposta en aquesta línia, cal reciclar-se constantment. a les comarques gironines hem ofert els mateixos cursos que al Col·legi central, a Barcelona.

el pitjor ja ha passat? Hi ha brots verds en els mitjans?El gran problema és que ens hem trobat davant de dues crisis:

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



la de model, la dels mitjans, i l’econòmica. la suma de les dues ha estat brutal. El periodisme ha estat un sector molt castigat: només cal mirar els ERo que hi ha hagut, el tancament de mi-tjans, etc.

Des del 2008, més de 10.800 periodistes han quedat sense feina a tot l’estat.És una brutalitat. i vull ser optimista; per això la formació és bàsica. i els mitjans també s’han d’adaptar.

cal fer entendre la importància de la funció del periodista?Un dels objectius que ens vam marcar va ser dignificar la pro-fessió. Precisament la precarietat ens porta a una falta de dig-nitat de la professió i al fet que estiguem mal vistos. Si el pe-riodista està mal pagat, el resultat final, sigui ràdio, televisió o premsa, no té qualitat. Dignificarem la professió millorant-ho tot. Sense periodisme no hi ha democràcia.

si desapareixen periodistes, desapareixen moltes coses.Hi ha d’haver pluralitat. El discurs únic no és periodisme; ho és preguntar, explicar què ha passat, ser crític...

Hem fet prou autocrítica?És bo que se’n faci. Potser en alguns casos se n’hauria hagut de fer més. El periodista ha de ser crític, és la seva feina. Quan es denuncien casos de corrupció, política, mediambientals, etc., és amb voluntat que no torni a passar. no som notaris. no donem fe de la realitat, la nostra feina és analitzar-la, comparar dades, apuntar solucions...

La visibilitat s’ha donat amb els premis mosca de la infor-mació...La nostra junta va voler rellançar aquests premis, que guardo-nen determinades actituds en relació amb els periodistes i ho premiem i ho critiquem en una festa simpàtica i agradable. Hi hem donat un relleu important i gairebé s’ha convertit en una obligada festa social gironina. També estem molt contents dels premis Carles Rahola, coorganitzats amb la diputació, que s’han convertit en un incentiu per al periodisme de proximitat.

es prestigia el periodisme local, que és el que pica més pedra.En cinc anys, els premis Carles Rahola s’han consolidat, i el re-sultat és esplèndid. És una de les iniciatives de què com a junta ens sentim més orgullosos. i certament el periodisme local és el més difícil, complicat, i és el menys valorat i reconegut.




La crisi en el sector ha castigat l’experiència.És un dels problemes greus. Els ERo i les jubilacions anticipa-des s’han carregat una generació de periodistes amb experièn-cia que donaven un valor. És greu que s’hagi decapitat aquesta transmissió del mestratge, amb aprenents dels veterans, que eren els que anaven a les rodes de premsa i feien preguntes.

molts cops no s’hi accepten preguntes, a les convocatòriesEl Col·legi s’ha pronunciat i s’hi ha mostrat contrari, però cal fer un pas endavant. Si periodisme és fer preguntes i es convo-quen rodes de premsa i no se n’admeten, caldrà fer plantades.

quins atacs a la professió ha defensat el col·legi?Quan hi va haver la crema de fotos del rei a la plaça del Vi, de Girona, es va convertir en una espècie de persecució. Els mos-sos van intentar coaccionar fotògrafs i mitjans perquè aportes-sin fotos de gent cremant imatges. Si el periodista entrava en el joc, es convertia en un delator. i així també ho van entendre els serveis jurídics del Col·legi. amb les fotos publicades es podia fer el que es volgués, però no amb les no publicades. És com el nostre bloc de notes, és el nostre secret professional. i, basant-nos en això, ens hi vam negar. i el tema va arribar a l’audiencia nacional. El Col·legi de Girona hi va donar tot el suport, però

havíem d’anar més enllà, perquè hi hauria hagut una sentèn-cia que assentés un precedent. També hem aconseguit que la gent que treballava de feia anys però que no tenia estudis uni-versitaris, a la demarcació es pogués associar en la fórmula d’adherits. i ara al Col·legi de Catalunya, la neus Bonet, la nova degana, té aquest tema damunt la taula. (Foto: Manel Lladó / El Punt)




el procés sobiranista vist des de les portades de la premsa de madridPer media.cat

dilluns per la tarda es va presentar, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, un nou informe mèdia.cat titulat “l’actualitat catalana a les portades de la premsa espanyola (2011-2013)”. Fruït de mesos de treball, el nou estudi recopila dos anys de portades dels quatre diaris impresos a madrid –El País, El mundo, la Razón i aBC- per analitzar quina és la co-bertura informativa que es fa dels Països Catalans des de la capital espanyola.

maria manyosa i Vera Giró, autores de l’informe, van ser les encarregades d’explicar la metodologia i els resultats de la seva anàlisi, acompanyades de laia Soldevila i Xesca oliver, en re-presentació de mèdia.cat i la Fundació Catalunya, respectiva-ment.

l’estudi pretén mostrar amb dades i rigorositat quin és el se-

guiment que es fa des de madrid de l’actualitat catalana, amb especial incidència en la lectura que se’n fa del procés sobira-nista. la corrupció, l’evolució econòmica o la situació lingüística són, però, altres temes destacats en l’agenda mediàtica madri-lenya en relació als Països Catalans.

durant tot el procés s’ha buidat i categoritzat més de 1.700 por-tades per saber amb precisió quins són els temes més repetits, com s’enfoquen i amb quina equitat.

Segons els resultats de l’estudi, El País és el diari que ha trac-tat més notícies en portada des d’una perspectiva positiva, tot i que es tracta tan sols d’un 3%. El 80% dels articles de l’aBC i la Razón han estat des d’una òptica negativa, i el 38% de

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



les peces de portada d’El mundo han estat neutrals, és a dir, que no se n’ha determinat cap connotació negativa ni tampoc positiva.

mèdia.cat destaca que les dades de l’informe “posen de mani-fest el tractament desigual, de menyspreu i fins i tot en alguns casos ridiculitzador, que la premsa espanyola ha fet del procés sobiranista i les aspiracions nacionalistes dels seus ciutadans”. i és que, “durant més de 700 dies els principals diaris espanyols han carregat des de les seves pàgines contra la possibilitat de decidir del poble català”.

S’informa amb neutralitat? Se silencia o es magnifica? És pos-sible fer-se una idea precisa del que passa a Catalunya llegint aquests diaris? Es tracten igual tots els territoris de parla cata-lana? aquestes són algunes de les preguntes que l’estudi tracta de respondre.

Es pot consultar un resum gràfic de l’informe CLICANT AQUÍ

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI

http://prezi.com/f04uazi5c_mi/lactualitat-catalana-a-les-portades-de-la-premsa-espanyola-2011-2013/





estudi aimc: el 44,4% dels usuaris accedeix als diaris en línia cada dia

l’aimC (associació per a la investigació de mitjans de Comuni-cació) ha presentat els resultats del seu segon estudi realitzat a través del seu propi panell d’internautes. En aquesta ocasió, els enquestats han estat preguntats sobre Premsa diària i Suple-ments i les diferents plataformes de distribució dels seus contin-guts: tradicional (paper) i digital. d’acord amb els seus resultats, per al cas de la premsa diària, més de la meitat dels internautes ha llegit dos suports en l’últim mes, i el nombre de capçaleres que llegeixen en un format o un altre durant el dia és similar. En el cas dels suplements, la lectura setmanal és majoritària en el format paper davant del 5,3% de l’edició electrònica.

El nou estudi utilitza com a univers als internautes en general i, a més, és la primera anàlisi d’una sèrie que aimC pretén rea-litzar, amb dues edicions a l’any, de cada un dels mitjans estu-diats en l’EGm (diaris, Suplements, Revistes, Cinema, Ràdio i Televisió) de manera que proporcionin una mostra que permeti

conèixer com és el consum de mitjans d’una forma gradual, sobretot entre la població “navegant”.

El treball de camp es va realitzar entre el 17 de gener i el 12 de febrer de 2014, i la mostra útil va arribar a les 740 entrevistes.

les principals conclusions d’aquest segon anàlisi de aimC ba-sat en el seu propi panell línia són les següents:

1. relacionades amb el consum de premsa:

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER





· Preval la lectura mensual de premsa en format paper i en la mitjana diària hi ha un empat tècnic entre periòdics en línia i im-presos: el 44,6% dels internautes ha llegit almenys un periòdic al format offline en les últimes 24 hores. No obstant això, aquest percentatge és de gairebé el 82% si el període de referència preguntat és l’últim mes. Pel que fa als diaris en línia, el 44,4% dels participants accedeix cada dia, mentre que, al llarg d’un mes, aquesta xifra se situa en el 69%.

· més de la meitat dels internautes llegeixen dos suports (online i offline) al mes: el 58,3% reconeix que haver accedit a algun periòdic en paper i també en línia, i només el 7,4% no ha llegit cap tipus de diari en el mateix període.

· només 2 de cada 10 internautes accedeix, almenys, a un pe-riòdic en paper i un altre en línia al dia, mentre que un 33,4% no llegeix cap tipus de premsa.

· Gairebé el 12% dels enquestats consulta durant el dia les dues versions d’una mateixa capçalera (online i offline). Si el període de referència preguntat és l’últim mes, aquesta xifra se situa en el 36,9%.

· La quantitat de capçaleres llegides en tots dos suports cada dia és similar: els que llegeixen periòdics en format paper con-sumeixen 1,9 capçaleres diferents cada dia, mentre que els que accedeixen a diaris en línia en el mateix període de temps visi-ten 2 mitjos diferents.

· Perfil lleugerament més masculí: encara que a penes hi ha diferències entre sexes, els lectors de premsa en paper al mes són, majoritàriament, homes que resideixen en zones urba-nes, cosa que s’accentua molt més entre aquells que només accedeixen a un periòdic online i també en els casos en què s’accedeix a una mateixa capçalera en ambdós suports.

· En analitzar la mitjana de lectura per dia, la masculinitat del perfil es manté, però amb prou feines hi ha diferències entre els lectors de zones urbanes i no urbanes.

2. relacionades amb el consum de suplements:

· més en paper: el 30,1% dels enquestats ha llegit algun suple-ment en format paper en l’última setmana, mentre que només un 5,3% s’ha decantat per l’edició electrònica.






Tant la gestió de la consola d’aimC com el suport tecnològic per a realitzar les entrevistes han estat a càrrec de imoP.

Sobre el panell en línia de aimC.- des de 2013 aimC ha consti-tuït un panell d’internautes propi amb el qual realitzar les seves enquestes de forma regular i començar a utilitzar aquesta me-todologia de captació en els seus estudis d’audiència. aquests estudis utilitzen com a univers als internautes en general i les seves mostres s’han creat a partir dels contactes d’entrevistats en l’EGm i que desitgen adherir-se a aquest panell facilitant la seva adreça de correu electrònic.

la irrupció del fenomen internet a les nostres vides ha provo-cat canvis no només en la nostra vida quotidiana, sinó també en l’àmbit professional. a través de la realització d’enquestes online és possible estudiar d’una forma molt més àgil, a més d’econòmica, l’evolució del comportament dels ciutadans al llarg del temps i no en períodes concrets. aquest motiu ha por-tat a aimC decidir la creació d’un panell propi que els permeti realitzar enquestes de forma regular, no amb l’ànim de competir amb altres instituts especialitzats, sinó de realitzar proves i trac-tar de constituir un panell que sigui una adequada representa-ció dels internautes espanyols.

a data d’avui, aquest panell està compost per 1.500 individus. la intenció de l’associació és assolir el nombre de 9-10 en-questes a l’any i acabar aquest 2014 amb un objectiu de mostra d’uns 2.000 panelistes, incrementant aquesta mostra en anys successius per intentar aconseguir uns 3.000 membres en 2015.

També pretén, a mig termini, incorporar la metodologia en línia com a sistema complementari als dos vigents en l’EGm (perso-nal i telefònic), optimitzant els recursos sostenibles i agilitzant els processos.

Els lectors d’El Butlletí de l’aCPG poden llegir l’informe complet de l’estudi “diaris i Suplements - 1a onada 2014” (només si estan associats a aimC), CliCanT aQuÍ


http://www.aimc.es/-Diarios-y-Suplementos-asociados-.html





els nous (futurs) periodistes de comarquesPer Estanis alcover i martí / Comunicació 21

Confesso que, des de fa anys, la simbiosi premsa local i uni-versitats em preocupa molt i m’ha ocupat moltes hores. El pe-riodisme de proximitat –ho vaig dir no fa gaire a Comunicació 21– és delicat, requereix un tracte personalitzat i una peda-gogia apropiada. Senzillament, fer periodisme de proximitat a Catalunya té unes característiques i unes connotacions que si no hi ha una sensibilitat adequada se n’anirà en orris. El doc-tor manel lópez, de la uaB, deia un dia als joves que l’aCPC reunia cada any a Canyamars, que la premsa comarcal i local és un apèndix de la universitat on es fan les classes pràctiques més profitoses per arribar a ser un ben professional. Doncs, sí.al llarg dels anys he constatat que, les universitats del territori de parla catalana inscrites a la Xarxa lluís Vives, ofereixen una docència de qualitat posant especial èmfasi en la formació dels futurs periodistes de la premsa comarcal i local i del periodisme de proximitat, en general. ara se’m diu que la crisi ha fet baixar

la guàrdia i molt del camí guanyat acaba en el no-res. no ho podem permetre. Hem de refer-lo, aquest camí.

El periodisme local i hiperlocal està envaint el món dels mi-tjans arreu, des d’amèrica a Europa; per tant, cal que els de-partaments de Periodisme de les universitats de la Xarxa Vives tornin a preocupar-se per aquesta formació diferenciada. les trobades que varen iniciar a morella, i la col·laboració amb les diferents unitats investigadores, han de multiplicar la coordina-ció i l’efectivitat buscant el resultat final d’excel·lència docent en periodisme de proximitat. Han de ser les mateixes universitats les que entenguin que l’estudi, la investigació i la recerca en periodisme de proximitat ha de ser present de manera ferma i decidida a tots els plans d’estudi, postgraus i màsters.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ





Cal exigir el protagonisme més gran dels docents que han es-collit el periodisme de proximitat, en general, i la premsa co-marcal i local, en particular, per tal que puguin transferir amb un màxim de coneixements la veritable força i les possibilitats pro-fessionals que ofereix a l’alumnat aquest vessant de la comuni-cació en aquest moment transcendental. i cal demanar també el protagonisme dels alumnes que s’interessen per la premsa de casa, pel periodisme proper, net i transparent, perquè pu-guin trobar un lloc de treball digne en un dels mitjans de comu-nicació dels centenars qui hi ha arreu de Catalunya: premsa de pagament i gratuïta, digitals, ràdio i televisió, internet…

En una conversa amb el secretari de Comunicació del Govern, Josep martí, li deia que els mitjans de proximitat volen i dema-nen protagonisme per continuar gaudint del suport dels res-ponsables de la Xarxa Vives d’universitats, dels rectors de les universitats que aglutina i dels degans de les diferents facultats de Ciències de la Comunicació que cada vegada l’han conegu-da més, però no el suficient. Aquest és un suport que no implica subvencions de la Generalitat, però sí molta complicitat.

Si més no, cal fer-nos tots plegats una pregunta clau: cap a on creieu que va encaminat el periodisme i els mitjans de comu-

nicació? Em vaig guardar una resposta del professor Santiago Tejedor, de la uaB, en una entrevista que li van fer el mes de desembre passat durant una visita a la universitat del Salvador.

deia: “Crec que cal fer un procés circular de tornada a un perio-disme de més anàlisi i qualitat. Som en un escenari on podem accedir a grans quantitats d’informació i dades. El periodista es converteix en aquesta persona capaç de processar les dades i donar-los-hi una forma desitjable i amigable i presentar-les als usuaris. Estem també tornant a un periodisme de solucions, que permet a la gent aclarir i entendre els esdeveniments de la realitat i no centrar-se en un joc de creuament de declaracions. Crec que anem cap a un escenari marcat per les microaudièn-cies i no tant pels mitjans generalistes. Es generaran continguts per a públics més reduïts. També estem en l’inici d’un periodis-me que aposta pel local i proper”. Ho signo, jo també.

aquesta resposta del professor Tejedor és un argument més per demanar amb veu alta i clara que és imprescindible la sim-biosi entre premsa local i la llicenciatura de Periodisme. Som-hi, reprenguem el camí, però amb tots d’acord: professorat, mitjans i alumnes.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

El ButllEtí de l’acpg-86.pdf · aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES...

Documents

Transcript of El ButllEtí de l’acpg-86.pdf · aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES...