El ButllEtí de l’acpg-82.pdf · aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES...

Construïm grans audiènciespremsa gratuïta i mitjans digitals

El ButllEtí de l’acpgPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

21/02/2014

nú

me

ro 82acpg - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.acpg.cat

Subscriu-te aquí a El Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

http://www.acpg.cat/noticies/default.php?id=19

http://www.acpg.cat/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

premsa gratuïta i mitjans digitals El ButllEtí de l’acpg

acpg - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.acpg.cat

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (aCPG) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: més publicitat del Govern als mitjans de proximitatD’aquí i D’aLLà: neix El matí independent de lleida, el quart diari de la ciutat

COMuNICACIÓ DIGItAlEl periodista 2.0. destacar entre la multitud

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGuna nova forma d’entendre la publicitat a lleida, gràcies al diari Segre i Kiuget

NOVES EINESRecursos per a periodistes: operadors de cerca a Google

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICACada vegada són més els periodistes que troben feina fora dels mitjans de comunicació

EN PROFuNDItAtLa crònica: Més de 200 quioscos de Barcelona oferiran “wifi” gratuïttribuna: 2013, un any també de creixement per la premsa gratuïta a l’ACPG (2)reportatge: Els periòdics en línia tenen més credibilitat per a les marques que altres mitjansanáLisi: Una enquesta confirma la insatisfacció dels estudiants de periodismeDossier: Com funcionarà la “taxa Google” que el Govern espanyol ha introduït en la reforma de la LPI?opinió: lladres de notícies





més publicitat del govern als mitjans de proximitatPer a. Zanón / Expansión

La Generalitat ultima una modificació de la llei de publicitat ins-titucional amb l’objectiu de distribuir de manera més equitativa dels fons públics entre tots els mitjans. El canvi beneficiarà, a priori, sobretot als mitjans més petits.

“Canviarem el criteri de local pel de proximitat, les inversions hauran de ser proporcionals al pes que tenen els mitjans en el mercat de la comunicació”, apunta Josep Martí, secretari de Comunicació del Govern. Revistes temàtiques i comarcals se-ran dos segments de la comunicació que podrien rebre més aportacions.”

“Fins ara s’ha treballat amb unes rutines, amb les quals s’actua per inèrcia, quan planifiquem campanyes, el petit sol quedar més al marge, en canvi, revistes temàtiques i professionals i premsa comarcal es queixaven de la manca de campanyes pú-

bliques; quan es fa una anàlisi a posteriori veiem que haurien d’entrar en la planificació perquè ells també arriben al públic que es vol impactar”, raona Blanch.

Associacions de premsa comarcal, premsa gratuïta i digital i l’associació de publicacions periòdiques són les entitats que han pressionat per introduir aquest canvi. El sector no se sen-tia prou ben representat en el percentatge de les inversions”, justifica Martí. La intenció del Govern és aprovar aquesta modi-

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA





ficació en les pròximes setmanes perquè pugui entrar en vigor abans de l’estiu, després de la seva tramitació al Parlament.

això no vol dir que s’incrementarà la partida per publicitat, sinó que la seva distribució variarà. des de 2010, la inversió del Go-vern en aquest capítol ha caigut a menys de la meitat. El 2012, l’últim exercici amb dades disponibles, van ser 12,8 milions, un 28% més per efecte de les eleccions. El 2013 hi va haver noves campanyes, com la Grossa de Cap d’ any i la taxa turística d’un euro per nit.

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



#BasketLoveractitudazul.com

BasketLover

La Lliga Endesa no només són cistelles i partits. Són les persones que comparteixen l’esforç, que s’emocionen amb una nova jugada i que troben en el bàsquet l’energia per continuar. I és que la Lliga Endesa és plena de Basket Lovers.

és fer que les coses siguin possibles.

Basket

S&S_EndesaA_BasketLoversHistorias_188x122_ACPG_CAT.indd 1 05/11/13 11:58





neix el matí independent de Lleida, el quart diari de la ciutatPer Comunicació 21 i aEC

dilluns passat va arribar al quiosc el primer número d’El matí independent de lleida, el nou projecte impulsat i dirigit per l’exdirector de la mañana, Ramon Pedrós, escrit íntegrament en català i a un preu d’1,30 euros. Es tracta de la tercera ca-pçalera de pagament del territori juntament amb Segre i la ma-ñana, i la quarta si es suma el gratuït Bon Dia. El nou diari va arribar als quioscos amb 40 pàgines, escrit en llengua catalana i estructurat en seccions com Testimonis, local, lleida, Comar-ques. Global, opinió, Esports, accents, Visual i Televisió.

Pedrós preparava el nou mitjà des de que, al novembre, l’aleshores administrador concursal de La Manyana el va enviar a casa amb permís retribuït. Ara, un parell de setmanes des-prés que el diari hagi canviat de propietari i hagi estat acomia-dat oficialment, el periodista ha endegat el seu projecte.

un diari “contra ningú”El matí independent de lleida assegura que neix amb l’objectiu de “garantir” el pluralisme informatiu i una “major qualitat parti-cipativa i democràtica”, com el seu nom indica, sense dependre d’institucions, partits polítics ni grups de pressió.

En el primer editorial, el diari assegurava que la ciutat “no pot acceptar caure sota el domini d’un pensament únic o d’una opi-nió monopolitzada o mediatitzada per càlculs empresarials o estratègies de partit”, apuntava al fet que en la nova etapa de La Mañana hi hagi com a accionista el propietari del grup Se-gre.

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ





Amb tot, el nou mitjà assenyala que no ha estat impulsat “con-tra ningú”, sinó “a favor de la llibertat”, per “estimular” el debat d’idees i per “defensar els interessos” de la societat lleidatana, els quals considera estan “sovint desvirtuats sota el pes dels vincles creats des del poder polític i econòmic”.

l’editor de l’independent, Ramón Pedrós, en la seva columna titulada La Lupa, es qüestiona si a Lleida hi caben tres capçale-res de pagament, “sobretot si les tres es dediquen a repetir les mateixes notícies”, i assenyala que el nou diari no vol caure en el joc repetitiu ni els seus periodistes convertir-se en “funciona-ris obedients o traductors”.

els ajuts estructurals de la generalitat als mitjans privats en català surten al DogEl Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del passat di-vendres, 14 de febrer, publica els ajuts estructurals del Govern per l’ús del català o l’aranès més de 300 mitjans de tot el país. Quan a premsa en paper, el mitjà més beneficiat és La Van-guardia, que rep 835.436,20 euros; en segon lloc, destaquen

els 520.865,24 euros que rep El Periódico. Per la seva banda, El Punt avui té un ajut de 481.788,12 euros i el diari ara, rep una subvenció de 333.867,24 euros.

a continuació, 150.630,48 per a diari de Girona; 150.456,24, per Regió 7; 147.595,80 euros per al diari Segre i 136.480,44 euros per El 9 Esportiu de Catalunya. altres publicacions ca-talanes que són mereixedores també dels ajuts que publica el doG són Sàpiens, amb 109.290,53 euros; El Temps, 91.077; Time out Barcelona, 79.423,24; El 9 nou, 70.916 i Catalunya Cristiana, 47.538,35.

després vénen ajuts a periòdics de periodicitat més baixa (setmanals, mensuals): la Femosa, 2.520,00; Barret Picat, 1.890,00; ancora, 4.900,00; El Carrilet, 1.575,00; Revista Sió, 3.780,00; El Breny, 3.150,00; Temps de Franja, 1.890,00; El Cè-rvol, 1.890,00; El mirall, 4.380,00; El Pou de la Gallina, Revista de Palafrugell, 3.780,00; Som Garrigues, 2.600,00; la Palanca, 3.465,00; Revista Cambrils, 3.780,00; la Segarra, 3.465,00; Veu de Sóller; El Pregoner d’urgell; Setmanari montbui, 4.100,00; El Pont de Fusta, 3.150,00; la marina, 2.475,00; Re-vista de Ripollet, 7.050,00; Segarra, 3.780,00; la Vall de Verç, 3.465,00; Revista de Banyoles; Reporter doc, 13.572,00; aquí,






4.449,85; Taradell, 3.150,00; Vacarisses, 4.095,00; El Francolí, 3.780,00; la Ciutat de Tarragona, 4.375,00; El Brogit, 4.375,00; El Ripollès, 5.763,00; Contrapunt, 12.088,79; Forja, 4.300,00; Groc, 4.025,00; nova Tàrrega, 15.120,00; la Comarca d’olot, 15.435,00; l’opció alt Camp, 4.025,00; l’opció Baix Penedès, 4.200,00; llumiguia, 3.780,00; Setmanari de l’alt Empordà, 14.363,00; El martinet, 3.465,00; El Salí, 3.150,00; Tot mataró, 14.373,12; El Vallenc, 5.773,81; El llaç, 3.150,00; Enderrock, 22.860,00; la Veu de l’Ebre, 6.910,75; l’avenç, 6.910,75; l’Eco de Sitges, :9.484,00; l’Enllaç dels anoiencs, 11.337,97; més Ebre, 11.518,80; línia Sants, 3.675,00; línia Vallès, 6.000,00; línia Badalona, 4.450,00; notícies TGn, 13.486,18; Hora nova, 16.289,88; la Quera, 5.670,00; El 9 nou Vallès oriental, 25.456,00; diari de Sant Cugat, 5.868,00; la Veu de l’anoia, 11.327,68; El 3 de Vuit, 12.592,92; Torelló. 4.400,00; Tot Cer-danyola, 6.300,00, i altres amb quantitats inferiors als 1.500 euros.

Pel que fa a edicions digitals, el rànquing l’encapçala el dia-ri ara, amb 192.686,72 euros; en segon lloc, Punt avui, amb 103.076,74 euros; Vilaweb, 99.344,32; nació digital, 83.220,04 euros; e-notícies, 47.004,75; Racó Català, 44.633,61; dia-ri de Girona, 39.471,26; Regió 7, 26.827,02; Europa Press,

24.993,64 euros; Time out, 20.974,56 euros; El Periódico, 19.627,40; Sàpiens, 16.050,00; Cuina.cat, 15.933,36; El 9 nou, 15.142,50; descobrir, 14.547; Emporda, 12.648,81; dBalears, 11.250; dBerguedà, 10.916,15; Enderrock, 9.524,70 euros; Bu-txaca, 9.040,1; El Singular digital, amb 9.000 euros; Revista Cambrils, 8.458,98: Reusdigital, 8.208,04; lafura, 8.378,80; El-vallenc, 8.138,19; El 3 de Vuit, 8.138,19; Eltotmataró, 7.385,15; Capgrós, 7.710,00; Contrapunt, 7.475,48; Comarquesnord, 7.350,27; aravallès, aravallès, 6.678,36; diari Segre, 6.223,32; molletama, 5.576,23; elsetmanari, 4.787,17; Eltravesser, 4.787,17; Bondia lleida, 4.272,55; Veuanoia, 4.107,39; la Veu de Sòller, 4.000,00; Som Garrigues, 4.000; novaconca, 3.770,00; ebredigital, 3.279 i altres publicacions que reben per sota els 3.000 euros.

Finalment, i ja en el sector radiofònic, hi ha en primer lloc RAC1, amb 101.022 euros; i 40.830 per a RaC105. les emissores de radiofórmula reben 51.881 euros per a Ràdio Flaixbac, i 51.850 per a Flaix Fm.






aquests són els cinc diaris més ben dissenyats del món

un any més, la Society for news design (SND) ha elegit els cinc diaris amb millor disseny del món, entre els quals hi ha dos diaris alemanys, un suec, un canadenc i un britànic. Tots ells excepte el britànic (The Guardian) repeteixen en aquest reconeixe-ment que ja van obtenir l’any passat.

Els alemanys són el Welt am Sonn-tag, un dominical de Berlín que publica axel Springer, i el die Zeit), un setma-nari d’Hamburg amb més de 60 anys d’història. El britànic The Guardian és l’únic diari que canvia respecte a l’any passat, quan en el seu lloc va ser elegit el danès Politiken. malgrat la seva llarga tradició i de ser un dels diaris més popu-lars del planeta, el rotatiu londinenc se-gueix innovant amb el seu disseny i ho fa amb bons resultats.

El diari canadenc premiat es diu The Grid i és un setmanari amb només tres anys de vida (va ser llançat al maig de 2011). El seu disseny és probablement el més trencador de tots els premiats. Finalment, el Dagens Nyheter és el més gran diari de Suècia, amb un tiratge de 340.000 exemplars per dia i amb gairebé 150 anys d’història.

En el següent ‘slide’ podeu examinar un per un i amb gran nivell de detall, també de pàgines interiors, el disseny de cada un dels diaris premiats. CliQuEu aQuÍ


http://www.slideshare.net/SNDupdate/snd35-worlds-best-31207089





Els premis anuals “The Best of Newspaper Design” de la SND es celebren des de fa 35 anys. Peter nguyen, un dels jutges d’enguany, assegura que una de les claus d’un bon disseny en un diari és una presentació moderna però sense exageracions, la qual cosa fa que romangui també el clàssic. “Tot es redueix a la simplicitat i no a elements exagerats perquè sembli que poden funcionar tant com en el passat i el futur”, ha declarat. (de Clases de Periodismo i 233 Grados)

La “marea taronja” dels periodistes, dissabte a la plaça sant Jaume

Demà, dissabte, a les 11 h, la coordinadora Mitjans en Lluita re-alitzarà la seva tercera assemblea. Ho farà a l’aire lliure, al bell mig de la plaça de Sant Jaume, de Barcelona, amb l’objectiu de fer-se “sentir”, “connectar” amb la resta de marees i “fer visi-bles” les retallades que afecten els treballadors dels mitjans que “els editors s’encarreguen de silenciar”. Durant l’assemblea-concentració, es reivindicarà a la vista dels vianants el dret a la informació, es denunciarà la precarietat laboral del sector, i es buscaran eines per combatre-la.

“Tenim motius més que de sobres per sortir al carrer. Som el segon sector més afectat per la crisi després de la construcció i cada dia veiem nous exemples de la falta de compromís de les empreses públiques i privades amb el que hauria de ser el periodisme de qualitat”, assenyala Mitjans en Lluita en la seva crida als treballadors per assistir a l’assemblea. (de Comunica-ció 21)

La Fape critica la generalitat

la presidenta de la Federació d’associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE), Elsa González, va afirmar dimecres que la demanda judicial interposada per la Generalitat contra periodis-tes per un suposat atac a Catalunya «no respon a les premis-ses de llibertat en una democràcia i recorda a actuacions de règims anteriors», en al·lusió a la censura franquista. González ha recordat que la FAPE té un codi deontològic per «fomen-tar l’ètica des de la autoregulació», allunyat de les «multes i la censura» que semblen buscar la Generalitat i el Consell au-diovisual de Catalunya (CaC). En línia amb el comunicat emès per l’Associació de la Premsa de Madrid (APM), González ha assenyalat que «la Constitució garanteix la llibertat d’expressió






i opinió, sobretot tractant-se d’un periodista», va afegir, informa G. Sanz. (d’aBC)

el periodista Jordi calvet, ferit lleu en els enfrontaments a tailàndia

El corresponsal de l’agència Efe a Tailàndia, Jordi Calvet, va resultar ferit la nit de dimarts per la metralla d’una bomba quan cobria l’escenari d’una altra explosió en el marc dels enfron-taments a Bangkok entre manifestants antigovernamentals i forces de seguretat. El periodista de Sant Celoni va ser hospi-talitzat per extreure-li petites restes de metralla al braç, però ja ha tornat a la feina, segons va explicar ell mateix a aguaita.cat.

amb Calvet també van resultar ferits quatre reporters de mitjans tailandesos. La Federació Internacional de Periodistes (IFJ) ha reclamat al Govern el país més seguretat per als professionals de la informació. En els enfrontaments de dimarts a la nit, van morir almenys quatre persones i més de 60 van resultar ferides. (de Comunicació21)

el grupo prensa ibérica va registrar pèrdues d’explotació,

El Grupo Prensa ibérica (editor, entre d’altres, de les capça-leres Regió 7, diari de Girona -15 diaris en total, a l’Estat- i El setmanari de l’alt Empordà) va registrar pèrdues d’explotació, per primer cop a la seva història l’any 2012, per un valor de 3,5 milions d’euros. Prensa ibérica va patir un nou descens de la xifra de negoci en passar dels 237,8 milions el 2011 als 201,1 milions el 2012 (-15%). - les grans xifres del grup van ser: una pèrdua del 20% de la facturació publicitària i un 7% de la venta d’exemplars, i una reducció dels costos del 11,97%.

les pèrdues d’explotació van ser de 3,58 milions d’euros quan el 2012 va obtenir uns beneficis de 3,93 milions. La compta-bilització de 6,06 milions d’euros de resultat financer positiu, va permetre mantenir uns beneficis consolidats de 2,46 milions d’euros abans d’impostos, un 92% menys que els 31,4 milions del 2011. El número de treballadors, el 2012, va ser de 1.986 persones (2011: 2.243). (d’aEC)






multa de 6.000 euros al grupo Zeta per vulnerar el dret a vaga

El Jutjat del Social número dos de Granollers ha condemnat Grupo Zeta per vulnerar el dret de vaga dels treballadors de la rotativa que té a Parets del Vallès. la sentència declara nul·la actuació de Grupo Zeta de saltar-se la vaga mitjançant la sub-contractació de nou rotatives de Barcelona, lleida, València i Saragossa per imprimir El Periódico de Catalunya, Sport i altres publicacions externes com ABC i La Razón. L’han multat amb 6.000 euros deixant oberta la porta a demandes individuals. (de Prprensa)

bankia va donar 540 milions en crèdit a mitjans poc abans de nacionalitzar-se

Bankia va obrir línies de crèdit a 220 mitjans només cinc mesos abans que Economia la nacionalitzés. El total dels imports arri-ba a la xifra de 539,7 milions d’euros. Així ho publica aquest di-mecres El Confidencial, que detalla que el 78,38% de la citada xifra estava en mans de Prisa. 200 mitjans més tenien préstecs

inferiors al mig milió d’euros, alguns dels quals són Grupo Vo-cento, Grupo antena 3, mediaset Espanya Comunicación; Gru-po intereconomía, la Voz de Galícia S.a., Hora nova, negocio & Estilo de Vida S. a., Editorial Ecoprensa S.a., Edicions El País València S.a., entre altres.

aquests crèdits formen part del procés de la querella que uPyd va interposar a l’audiència nacional per depurar les decisions que van obligar a injectar gairebé 24.000 milions d’euros de fons públics a Bankia. (de Catalunya Press)

nou setmanari a la catalunya nord: L’eco del rosselló

l’Eco del Roussillon, que des de fa diversos mesos es va presentat a municipis de la Catalunya del Nord, ha confir-mat que sortirà aquest mes de febrer i completarà un panora-ma mediàtic on els setmanaris, en format paper, la Semai-




ne du Roussillon i Le Petit Journal competeixen amb el diari l’indépendant.

El naixement d’un nou periòdic, en format paper, a la Catalunya del nord, anunciat el mes d’agost del 2013, és una iniciativa de l’antic director administratiu i financer del diari L’Indépendant, publicat a Perpinyà des de 1846. El nou rotatiu, editat per l’empresa méditerranée Presse, amb seu a llupià, a la zona de Tuïr, s’incorpora a un panorama on cohabiten els setmanaris la Semaine du Roussillon, le Travailleur Catalan, la Croix du Midi i Le Petit Journal Catalan, mentre que es multipliquen les publicacions gratuïtes amb continguts informatius, com CGM info. El nou mitjà de comunicació, que s’assegura actualment la construcció d’una xarxa de corresponsals, porta el mateix nom que un antic diari vitícola, industrial i literari, editat a Perpinyà al segle XiX. Eco del Rosselló, serà una publicació de 32 pàgines amb una forta presència dels temes econòmics. (de la Clau de Perpinyà)

La revista La rella, del Lluçanès, fa campanya per garantir el seu futur

La publicació quinzenal gratuïta La Rella, que també s’encarrega de l’edició digital de VilaWeb a la comarca del lluçanès (en vies de constituir-se com a tal), ha posat en marxa un pla per ga-rantir la continuïtat del projecte, iniciat fa 14 anys. La capçalera s’enfronta a tres factors que dificulten el seu futur: la crisi de la premsa i l’econòmica, comuns a la majoria de mitjans, i una tercera d’intrínseca de la comarca, que en els darrers anys ha passat d’una població de 8.400 habitants a més de 8.000.

Per fer-hi front, els responsables de La Rella han endegat un pla que es fonamenta en tres eixos. Per una banda, la consoli-dació de l’associació editora la Rella iniciatives Socioculturals al lluçanès professionalitzant el projecte per assolir una estruc-tura bàsica més sòlida, així com un increment de persones as-sociades. En segon lloc, una política de reducció de despeses (ja iniciada) que se centrarà en un nou equip de treball tècnic, administratiu i periodístic, amb un plantejament econòmic “més ajustat” a la realitat. El tercer eix és un procés de capitalització de l’associació, per a la qual cosa s’ha endegat una campanya




de microfinançament amb l’objectiu d’aconseguir 9.000 euros per millorar les condicions de treball i garantir el futur del mitjà. (de Comunicació 21)

Lanoticia.cat, també en paper

LaNotícia.cat, el diari digital dels Països Catalans, torna a néi-xer en format de revista. la nova publicació, de caire mensual, sortirà el 16 de cada mes i pretén donar veu a tots els temes de rellevància nacional. La revista, centrada en l’àmbit dels Països Catalans, es podrà consultar en format pdf des de www.lanoti-cia.cat/revista. El primer número, ja disponible a la xarxa, inclou un especial dedicat als moviments socials, a l’extrema dreta, i els Premis Gaudí, entre d’altres. (d’aCPC)

relleu a la direcció del diari el país

El diari El País canvia de director. Qui ha estat el màxim respon-sable del rotatiu des del 2006, Javier Moreno, serà substituït a partir del 4 de maig per l’actual corresponsal a Washington, Antonio Caño, segons han confirmat fonts del diari. D’aquesta

manera, Caño serà el cinquè director del diari del grup Prisa des que es va fundar el 1976.

El nomenament del nou director ha de ser votat pels redactors d’El País en una consulta no vinculant, segons marca l’estatut de redacció d’aquest diari, i posteriorment la decisió ha de ser ratificada pel consell d’administració de l’empresa. El canvi es produeix pocs dies després del relleu forçat de Pedro J. Ramí-rez a la direcció d’El mundo. (de nació digital)

atresmedia lliurarà un 3,7% del seu capital als accionistes de La sexta

El grup de mitjans Atresmedia va anunciar dimecres que ha re-novat l’acord d’integració amb La Sexta i ha acordat lliurar a dos accionistes del mitjà, Gamp audiovisual i imagina media, un 3,7% de les accions que té la companyia en autocartera cancel·lant una clàusula prèvia. amb la novació del contrac-te, atresmedia lliurarà en els pròxims cinc dies un 2,079% del seu capital a Gamp audiovisual i un 1,631 per cent a imagina Media, “refinant definitivament el lliurament de la participació addicional que correspondria a aquestes entitats”. Gala Desa-




rrollos comerciales, mantindrà inalterat el seu dret a percebre fins a un 0,5% del nou grup depenent dels resultats fins a 2016. (d’invertia)

el regne unit facilita la difusió de premsa sumant i per separat edicions impreses i digitalsL’Oficina de la Auditoria de Circulació (ABC) del Regne Unit va facilitar, el 13 de febrer, les noves dades de difusió de la premsa anglesa i per primera vegada les xifres recullen la suma de les edicions impreses i digitals dels mitjans, de pagament, per se-parat i juntes. En un primer moment, l’ABC (l’OJD britànica) ha presentat les xifres sobre circulació de les revistes i en un futur podria fer-ho també amb els diaris.Aquests mesos, editors de revistes angleses, com Nicholas Co-leridge president de Condé Nast, havien destacat que els infor-mes de l’ABC “han quedat obsolets al no integrar les vendes digitals i les descàrregues de tauletes en les xifres globals de circulació”. El pas donat per l’ABC, després d’un ampli consens entre l’Oficina d’Auditoria i els editors, pot establir un precedent que es podria traslladar a d’altres països europeus.

a l’Estat espanyol responsables de mitjans de comunicació, es-pecial del Grup Unidad Editorial, han demanat reiteradament que l’OJD recollís la suma de la difusió en les diferents cate-gories. Concretament, el passat dia 24 de gener varen publicar les xifres del diari combinant els resultats d’El mundo+orbyt, el que va provocar una nota de l’OJD en que assenyalava que el diari “havia realitzat una comparació indeguda al sumar Orbyt” fet que les normes tècniques de control no permeten. (d’aEC)

L’històric diari francès Libération, a punt de fer fallida

La família Rothschild i els accionistes volen transformar el diari en una xarxa social. El director ha dimitit i la redacció està en vaga. El cas és que Liberation, l’històric diari de l’esquerra, està a punt de fer fallida: perd 100.000 euros mensuals, té un deute de 6,4 milions d’euros i, si no s’aconsegueixen nous accionis-tes, el matutí no podrà pagar els salaris el proper mes de març. Edouard de Rothschild i els seus associats han perdut diverses desenes o centenes de milions d’euros, segons les fonts, du-rant els últims set anys. I han decidit canviar el model empre-sarial, transformant liberation en una mena de «xarxa social»,




amb reduccions de salaris i retallada de les despeses generals.

liberation porta diversos anys perdent lectors. l’any passat, el diari va perdre més del 28 per cent dels seus lectors. Fa anys el diari venia més de 100.000 exemplars. avui, tot just en ven uns 30.000. (d’aEC)

Les echos i La croix augmenten la seva difusió

només dos diaris francesos varen augmentar lleugerament la seva difusió durant l’any 2013. L’econòmic, Les Echos amb 123.654 exemplars (+0,74%) i el catòlic la Croix amb 94.880 exemplars (+0,81%) varen esdevenir una excepció dins el pa-norama de la premsa diària francesa en que la resta de mitjans varen experimentar pèrdues en la seva difusió. l’any va ser especialment dolent pels diaris libération (-14,81%) i l’esportiu l’Equipe (-11,44%). El mes de desembre, els diaris francesos Le Monde i Les Echos varen tancar el mes amb creixements en la seva difusió. le monde va experimentar un creixement del 2,83% (322.888 exemplars) i Les Echos un espectacular 7% (124.530 exemplars).

El diari d’àmbit nacional líder a França és le Figaro amb 317.219 exemplars (-1,88%), seguit de le monde 275.310 exemplars (-4,44%). (d’aEC)






el periodista 2.0. Destacar entre la multitudPer Carles Fité / Marficom

Cada any es llicencien a Espanya una mitjana de 2.550 perio-distes. I de tots és sabut que precisament ara no hi ha molts llocs d’aquest treball. És més, a tots aquests llicenciats hi cal-dria afegir els 4.300 periodistes que estan a l’atur i els milers que tenen feina però que res té a veure amb la carrera estudia-da i que s’han buscat la vida per altres camins.

davant l’actual panorama, és evident que amb tanta oferta, alguna cosa ha de fer el futur periodista per destacar davant de tanta competència. Fa alguns anys aquest objectiu era molt complicat però actualment les noves tecnologies i sobretot les xarxes socials et posen en safata aquest propòsit.

És per això que el periodista ha de apostar per la seva marca personal i potenciar el seu perfil al 2.0. És impensable que algú que està buscant feina en el món del periodisme no tingui un

bloc propi, o un Twitter personal amb un bon perfil i fins i tot que estigui col·laborant, encara que sigui de forma gratuïta, en algun mitjà local.

Per tant, el periodista 2.0 ha de tenir aquestes tres eines bàsi-ques:

1. - un bloc amb un domini propi que li serveixi com a apara-dor de les seves virtuts. Ha d’estar actualitzat i sobretot aportar

COMuNICACIÓ DIGItAl





contingut propi. Alhora, que serveixi com a currículum i en el qual en la seva Bio es detallin els seus estudis i experiència. 2. - un Twitter en què promocionar els seus posts del bloc, opinar i interactuar. mantenint una línia educada i professio-nal, encara que es pot fer algun tuit personal que humanitzi el periodista. S’ha de tenir cura de la Bio i les fotos de perfil, de portada i de fons. 3. - Un perfil LinkedIn on compartir les seves entrades al bloc, els seus treballs i el seu currículum. Cada dia més empreses consulten el perfil en aquesta xarxa social abans de contractar.

Evidentment, el fet de complir amb aquests tres requisits, no garanteix trobar feina. Però sí et descarta directament per a la majoria de treballs actuals, si no els compleixes. i a més d’aquests tres, es pot tenir perfil en moltes altres xarxes socials, com instagram, pàgina del bloc a Facebook, etc.

el mobile World congress de barcelona ja és present a les xarxes socials

la propera setmana tindrà lloc a Barcelona un dels esdeve-niments més importants al voltant de la tecnologia mòbil, el mobile World Congress, i les xarxes socials ja escalfen motors davant la seva imminent arribada. Wunderman ha analitzat so-bre el QUQ s’ha estat parlant sobre aquest esdeveniment inter-nacional en les xarxes socials durant l’últim mes i quines són






les marques que més notorietat estan tenint fins ara. Samsung lidera la notorietat fins ara, amb un 17% de les mencions que inclouen la marca. El motiu, les especulacions sobre la presèn-cia del nou model de la marca “Samsung Galaxy S5” al MWC. El segueix nokia amb el 17% de les mencions i completa el pò-dium lG amb el 6,5%. Pel que fa a sistemes operatius, android és el més popular amb el 12,7% de les mencions en l’últim mes, mentre que el seu competidor Windows Phone passa més des-apercebut (només un 1,6% de les mencions l’inclouen).

Però també hi ha lloc per altres tecnologies més dels terminals mòbils, com les ja conegudes Google Glass, amb un 3,4% de la notorietat, o la nova versió del SmartWatch, el Gear 2. La presència de mark Zuckerberg en el pròxim mWC, fundador de Facebook, també ha causat cert enrenou en els mitjans online, sobretot si es compara amb l’escassa repercussió que han tin-gut altres presències destacades en l’esdeveniment, Gini Ro-metty, CEO d’IBM, o Jan Koum, CEO de la famosa aplicació, WhatsApp. (d’AEC)

el rànquing de mitjans digitals en català creix al mes de gener

l’any 2014 comença amb molt bon peu pel que fa al rànquing de mi-tjans digitals de comunicació en ca-talà: el número de mitjans auditats ha augmentat, i també ho ha fet en número de navegadors únics i pà-gines vistes. El nombre de pàgines vistes totals ha crescut en un 12%.

Els 10 primers del rànquing (set dels quals són associats a l’aCPG) són per a: ara.Cat, nació digital, Vilaweb, El Punt avui, Racó Cata-là, diari de Girona, El Singular digital, e-noticies, directe.cat i Timeout. Cal destacar l’interès per la pàgina corporativa de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (aCPG), que ocupa el número 47 del rànquing amb més de 15.000 pàgines vistes.






Fruit de la col·laboració entre OJD Interactiva i l’ACPG s’han incorporat a l’auditoria durant el mes de gener de 2014 sis nous mitjans digitals de la premsa en llengua catalana: Balaguer.tv, Sabadell informa, Sant Cugat informa, Terrassa informa, Veua-noia.cat i Viaempresa.cat.Per l’altra banda, el número de pàgines vistes totals també ha augmentat, passant dels 58.110.323 p.v. el passat mes de des-embre a 65.415.264 p.v. el mes de gener. Podeu consultar totes les dades del rànquing CliCanT aQuÍ (de Redacció aCPG)

Facebook compra Whatsapp

Facebook ha anunciat que ha arribat a un acord amb els crea-dors de l’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp per a comprar la plataforma per 13.800 milions d’euros. la xarxa so-cial ha pagat ara més d’11.700 milions entre efectiu i accions i pagarà més endavant 2.100 milions més en títols preferents.

“Whatsapp té ara la possibilitat de connectar mil milions de persones”, va dir el creador de Facebook i nou propietari de WhatsApp, Mark Zuckerberg. “Conec en Jan [Koum, cocrea-dor de Whatsapp] des de fa molt de temps i estic encantat

d’associar-m’hi per fer que el món sigui més obert i connectat”, va afegir. Cal destacar que tots dos, Zuckerberg i Koum, seran la setmana vinent al mobile World Congress de Barcelona, on faran ponències.

Amb la compra de WhatsApp, Facebook vol desactivar un po-tencial rival en l’àmbit de les xarxes socials i, especialment, en el terreny de les comunicacions per mòbil. (de Vilaweb)

La penedesfera supera els 1.100 blocaires

Coincidint amb el seu sisè aniversari, la comunitat de blocaires de l’Anoia, el Garraf, i l’Alt i el Baix Penedès ha arribat als 1.102 blogs associats. des de la Penedesfera es remarca que, tot i l’augment i la diversificació d’eines comunicatives disponibles a internet, la seva xarxa es continua incrementant i es manté com el col·lectiu de blocaires més nombrós i actiu de Catalunya.

la secció TiC de l’institut d’Estudis Penedesencs destaca que, respecte l’any passat, han incrementat els blogs escrits en ca-talà, que suposen gairebé el 80% del total d’entre la desena de


http://www.ojdinteractiva.es/mitjans-digitals-en-catala





llengües presents. A més, també hi ha hagut un augment con-siderable dels blogs d’educació, els d’entitats i els corporatius. (de Comunicació 21)

França redueix l’iVa de la premsa digital al 2,1%

El Govern francès va aprovar dilluns abaixar l’iVa de la premsa a internet fins al 2,1%, el mateix percentatge que paga la im-presa, enfront del 20% actual. aquesta decisió xoca amb una directiva europea en què considera la informació en línia com una prestació de serveis, mentre que el paper suposa un bé, pel que no poden tenir la mateixa imposició. amb això, l’Estat deixarà d’ingressar cinc milions d’euros per any, però conside-ren que la mesura pot rellançar el sector. (de la Razón)

el digital infobierzo adopta un nou suport físic innovador

El digital InfoBierzo s’ha convertit en suport físic, gràcies al su-port ideat pel departament de desenvolupament del diari, sota

la denominació So.di (Suport per a la difusió digital), que permet que el mitjà superi la ba-rrera online i tingui el seu propi format en una tauleta. infoBier-zo és un diari en temps real en un suport fix, la tablet, posicio-nada ja en 65 bars de Ponferra-da (lleó/El Bierzo), i que seran 100 abans de l’estiu. El sistema patentat està sent requerit ja per altres digitals en altres punts de l’Estat.

El sistema permet compatibilitzar al local altres formats en pa-per amb un suport que ofereix les notícies en temps real en un sistema de titulars, a més de l’accés tancat al web del diari. d’aquesta forma els bars i cafeteries poden donar un servei de notícies als seus clients del digital líder a El Bierzo amb més de 8.500 iPs de mitjana diària (auditats per la aEEPP) -uns 17.000 lectors per jornada-.

la tauleta presenta una programació base sense major ús de






sistema operatiu, amb una zona per Últimes notícies des d’on entrar a les mateixes, una altra per agenda Cultural i Esports, i un botó d’accés a la web www.infobierzo.com per la seva visió normalitzada, a més d’espai per a diversos patrocinadors del que ha estat també una inversió elevada per part del diari Info-Bierzo. més informació CliCanT aQuÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

40 principales presenta la seva nova web

“Una revista online de cultura pop de referència per a joves”, així defineix Vicente Argunes, director de los 40.com, la filosofia de la nova web de los 40 principales (SER). un nous disseny, més interactiu i integració de les xarxes socials, són dues de les carac-terístiques de la nova web. la nova eina està destinada a un públic jove i seguidor de la radio fórmula de Prisa Radio. “la web ofereix una visió més àmplia, no està centrada únicament en la música del moment, amb vídeos i entrevistes als artistes”. La web també ofereix informació sobre cultura, oci, cinema, moda, viatges o pro-gramació de televisió i dedica una especial atenció a la llista dels 40 principals, l’actual i un històric de les llistes des de l’any 2003, així com els números u històrics de la cadena. (d’AEC)

Ycom.cat, un mitja especialitzat

En ocasió del desè aniversari del naixement de Face-book, aquest mes de febrer s’ha inaugurat aquest nou mitjà d’informació especialitzada en el món digital i en català. Ycom.cat vol ser un espai de reflexió per totes aquelles persones que tenen el convenciment que internet i les noves tecnologies són el present i el futur de la nostra economia: des de la comunica-ció, passant per la ciència, l’educació o la indústria.

Els editors escriuren que “El nostre objectiu és ajudar a impul-sar i difondre el coneixement de la cultura digital, un dels pilars de la nostra societat actual. i al mateix temps, volem aportar el nostre gra de sorra en la consolidació de la llengua catalana a la xarxa. Es tracta d’un repte col·laboratiu que anirem desen-volupant progressivament.” ycom.cat és un portal d’informació i recursos per a les persones i empreses interessades en les xarxes socials, la comunicació, les noves tecnologies i el món audiovisual. El podeu conèixer CliCanT aQuÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)


http://www.infobierzo.com/infobierzo-com-presenta-el-proyecto-pionero-de-soporte-para-la-difusion-de-prensa-digital-en-tabletas-ancladas-en-barras/75011/

http://ycom.cat/





una nova forma d’entendre la publicitat a Lleida, gràcies al diari segre i KiugetPer Ceeilleida

la nova plataforma desenvolupada per Kiuget i el diari Segre, amb la col·laboració de l’associació de Comerciants de la Zona alta de lleida, és un projecte de l’empresa lleidatana Engisys-tem Technology, allotjada al Centre Europeu d’Empreses i In-novació de la diputació de lleida (CEEillEida). El projecte Kiuget consisteix en una eina de gestió de promocions i màr-queting sobre dispositius mòbils (telèfons i tauletes), tot i que també té desenvolupada una aplicació per a ordinador.

Mitjançant una web de gestió gratuïta, l’anunciant crea una sè-rie d’accions comercials destinades a la promoció de productes concrets, a la creació de promocions especials, concursos i tota mena d’accions destinades a l’ animació del mercat, a través de la creació d’un codi QR que els possibles clients o usuaris poden llegir per gaudir de la promoció o per participar en les di-

ferents accions dinamitzadores i de fidelització del comerç que generen indistintament els anunciants o els responsables de la plataforma Kiuget.

l’objectiu del projecte és garantir el millor servei al millor preu per als compradors que posin la seva confiança en els esta-bliments d’aquesta zona i reivindicar el paper de la premsa de proximitat. Per tal de garantir la màxima visibilitat del projecte, el diari Segre, farà que totes les accions promocionals dels co-merciants, les propostes, descomptes i sortejos estiguin pre-

PuBlICItAt I MÀRQuEtING





sents a les seves pàgines per mitjà d’una edició especial en paper, a més de la presència permanent a la web del diari d’una pàgina de cupons descompte on el client podrà descarregar-se les diferents ofertes dels comerciants que participin en la promoció.

El client podrà escanejar un codi QR promocional, imprimir o retallar l’oferta i portar-la directament al comerç on vulgui fer la compra. Per participar els clients hauran de complir dos requi-sits: descarregar-se l’aplicació de Kiuget al seu mòbil i escane-jar d’allà qualsevol dels codis promocionals disponibles i a més ha de ser localitzat per Kiuget dins de la zona al llarg del perío-de de promoció, sent un reclam per a atraure nous visitants al barri i incrementar l’índex de vendes a la zona.

els brots verds per a la premsa impresa van arribar al desembre

Finalment, i després d’una travessia en el desert de més de cinc anys, els diaris impresos van sortir de números vermells. Ha ser en el mes de desembre de l’any passat amb un lleu creixement del 0,36%, segons les dades de l’informe aEdE-

deloitte. És poc, però és una pilota d’oxigen per a un sector que es desploma. malgrat tot no cal fer repicar campanes ja que el començament de 2014 ha tornat amb caigudes, encara que molt menys pronunciades. El 2013 la inversió publicitària en Premsa va caure un 12,5% i s’espera que el 2014 aquest nivell continuï caient encara que només fins al 4-5%.

les millores es van notar en gairebé tots els diaris. l’alça més gran se la va endur El País que al desembre va elevar la seva recaptació un 30% -fins als 5,2 milions d’euros- davant mateix mes de l’any passat. la Vanguardia va ser el segon diari que més publicitat va recaptar per la seva edició impresa al desem-bre: 4,9 milions d’euros. això es va traduir en un retrocés del 7,9% davant del mateix mes de l’any anterior i un retrocés anual el 2013 del 12,1%. El seu competidor barceloní, El Periódico -ara immers en una dura lluita per implementar noves retallades salarials- va ingressar l’últim mes de 2013 4,4 milions d’euros, una caiguda del 3,3% comparat amb el mateix mes de l’any anterior i del 12,5% acumulat. (de Prnoticias)






shackleton a barcelona guanya els comptes de Schibsted Classified media spain

L’agència Shackleton a Barcelona ha estat l’agència selec-cionada per Schibsted Classified Media Spain , companyia d’anuncis classificats en línia a Europa, per al desenvolupa-ment de la comunicació 360º de les seves marques infojobs.net, segundamano.es, fotocasa.es i coches.net. L’assignació és resultat d’un concurs celebrat entre el mes de novembre i des-embre de l’any passat. El treball a realitzar després d’aquesta assignació inclou la redefinició estratègica del posicionament de les seves principals marques, així com les campanyes de comunicació per declinar els mateixos en mitjans off i on line. Schibsted Classified Media Spain forma part de Schibsted media Group, grup de comunicació multinacional noruec, que compta amb més de 7.500 empleats i opera a 29 estats, entre ells, Suècia, dinamarca, França, Portugal, Brasil, itàlia, argen-tina i Espanya. (de Periódico Publicidad)

grow desenvolupa la nova campanya de creu roja socis

Creu Roja ha adjudicat de nou la seva campanya anual de So-cis a Grow, després de guanyar un concurs d’agències. Con-cebuda com un suport a les activitats de captació que porta a terme de forma ininterrompuda tant a través de call centers com al carrer, amb voluntaris i a la xarxa, la campanya de Socis és una eina de comunicació de gran importància per a aquesta organització solidària, no només per ajudar en la captació de nous socis sinó que a més per agrair als que ja ho són.

la campanya d’enguany creada per Grow, amb gran presència en exterior i internet, transmet el compromís de la societat amb els més desfavorits. “Es necessiten socis, imprescindible bon cor” és el concepte de la campanya que utilitza l’estètica de afiche carrer per potenciar la imatge de necessitat en què es troben les persones més castigades per la crisi econòmica en aquests moments. (d’El Publicista)






DDb espanya llança la nova campanya de bbVa plena de bones notícies

BBVA ha iniciat l’any llançant “bones notícies”. La campanya, realitzada per l’agència ddB Espanya, està enfocada a trans-metre el seu suport a famílies i empreses per ajudar-los a dur a terme els seus projectes. D’aquesta manera, l’entitat financera confirma una vegada més el seu compromís amb els clients i el seu posicionament de banc responsable amb la societat.

a més de la presència a TV, la campanya es podrà trobar a grans vinils que ambientaran les més de 3.000 oficines del BBVa a Espanya, i també es podrà gaudir en ràdio i mitjans di-gitals. D’aquesta manera DDB Espanya continua fidel a la seva voluntat d’innovar oferint solucions creatives a les necessitats de negoci dels anunciants, que generen influència i reputació social per a les marques. (de Periódico Publicidad)

L’escola thau de sant cugat s’anuncia en mitjans de l’acpg L’escola Thau de Sant Cugat s’ha anunciat a dos mitjans de premsa gratuïta local per donar a conèixer les seves places disponibles a P3, primer de primària i primer d’ESo per al curs 2014-2015. També comunica la propera jornada de portes ober-tes, que serà demà, dissabte, 22 de febrer. amb aquesta plani-ficació s’ha arribat a una tirada conjunta de 26.758 exemplars. (de Redacció aCPG)

La mKt publica el seu codi Ètic de màrqueting

l’associació de màr-queting d’Espanya (MKT) ha presentat el Codi Ètic de màrque-ting, elaborat sota la direcció tècnica de la consultoria Quiero Sal-






var el mundo Haciendo màrqueting i amb la col·laboració del professor d’Ètica Empresarial i RSC Joan Fontrodona. Segons el director de l’associació, Víctor Conde, el codi “neix com a element inspirador, no sancionador, per servir d’exemple de les coses bones que cal fer”.

El text s’articula al voltant de quatre principis generals: 1) el res-pecte a la legalitat vigent i a les normes, 2) la promoció del valor compartit entre les organitzacions i els seus stakeholders, 3) la contribució a una bona imatge del màrqueting, i 4 ) l’adopció dels valors ètics de responsabilitat, honestedat i veracitat, transparència informativa, i professionalitat. (d’ipmark)

guillem graell, nou dircom del grup codorniu

Guillem Graell ha estat nomenat nou director de Comunicació i màrqueting del Grup Codorníu. Guillem és Enginyer industrial per la ETSEiB-uPC de Barcelona i posseeix un programa de desenvolupament directiu per l’Escola de negocis ESadE. Ha desenvolupat la seva carrera professional en grans empreses com Procter & Gamble, on va ocupar diversos càrrecs nivell

nacional i internacional; Reckitt Benckiser, on va exercir com Category Màrqueting Manager, o Chupa Chups, on va ser di-rector de màrqueting per a Espanya i Portugal.

Guillem Graell s’encarregarà de liderar, planificar, dirigir, orga-nitzar i coordinar l’àrea de Comunicació i màrqueting del Grup, incloent el disseny de la política estratègica de màrqueting, des-envolupant i mantenint les marques i enfocant la seva imatge líder del mercat a nivell global cap al seu públic intern i extern. Tot això, per tal de garantir l’expansió i rendibilitat del negoci a mitjà i llarg termini. (d’Espacio dircom)






recursos per a periodistes: operadors de cerca a googlePer Jacinto Lajas Portillo / Periodismo Ciudadano

Quan parlem de recursos per a periodistes no podem oblidar-nos dels motors de cerca, que satisfan una necessitat primària en l’experiència de qualsevol usuari d’internet: trobar allò que busquem.d’entre aquests motors de cerca, el més popular i utilitzat és el de Google, que ens ofereix diferents possibilitats per ajustar les nostres recerques i obtenir així resultats més precisos:

1. La pestanya “Eines de cerca” a la interfície del cercador, que ens permet buscar per país, idioma, data... 2. La pàgina de cerca avançada (http://www.google.com/advan-ced_search), on trobem les anteriors opcions de personalitza-ció i altres més. 3. I, finalment, els operadors de cerca, símbols o paraules que podem afegir al quadre de cerca de Google per restringir els resultats obtinguts.

Els operadors esmentats en darrer lloc corresponen a les dife-rents opcions avançades, però agilitzen el procés al permetre’ns definir directament en la caixa de cerca.

recerques per lloc webEs realitzen mitjançant l’operador site: seguit pel domini de la web a la volem buscar. Ex: site: periodismociudadano.com.

aquesta consulta, sense més, ens retornaria totes les pàgines indexades pel cercador amb aquest domini, però podem restrin-gir la recerca encara més afegint a la consulta termes o fins i tot altres operadors. Dins del domini especificat podem buscar, per

NOVES EINES

http://www.google.com/advanced_search

http://www.google.com/advanced_search





exemplem el terme “eines” i quedaria així: site.periodismociu-dadano.com herramientas

aquest operador pot utilitzar-se també per a la recerca a les xarxes socials. Com a exemple, busquem el terme “periodisme ciutadà” a Twitter: site.twitter.com “periodismo ciudadano”

altres operadors similars són:

1. link: per trobar pàgines que dirigeixen a l’especificada des-prés l’operador. Ex: link: periodismociudadano.com. 2. related: per trobar llocs similars a l’especificat. Ex: related: periodismociudadano.com.

Recerques de definicions de termesEs realitzen mitjançant l’operador defineix:

Fem la consulta per a la definició del terme “periodismo ciuda-dano”: define: “periodismo ciudadano”

operadors de cercaCom hem dit anteriorment, la consulta es pot precisar encara més afegint altres operadors. En el següent exemple, busquem

la definició del terme “periodisme” únicament en el lloc de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua: define:periodismo site:rae.es

recerques per tipus d’arxiuEs realitzen mitjançant l’operador filetype:

En l’exemple següent, busquem exclusivament arxius en format PDF que continguin el terme “periodisme ciutadà”: filetype:pdf “periodismo ciudadano”

conèixer l’hora actual en qualsevol llocPer saber quina hora és en qualsevol lloc del món en el moment de la consulta es fa servir l’operador time: seguit del lloc la hora del qual volem conèixer: time:moscou

aquests són només alguns operadors, com a exemple de les possibilitats d’aquesta fórmula en les nostres consultes. Sarah Marshall, en el seu article “Google search tips for Journalists” -que ha inspirat aquesta entrada- mostra alguns operadors més, com l’asterisc (*) com a marcador de posició per qualsevol terme comodí o desconegut o el guió (-) davant de qualsevol terme o operador per excloure tots els resultats que els incloguin.

NOVES EINES

http://sarahmarshall3.tumblr.com/post/72586917606/google-search-tips-for-journalists





També d’interès, i enllaçat per Marshall en el seu article, és “25 Killer Combos for Google ‘s Site: Operator” de The Moz Blog. un bon repàs de l’ús d’operadors amb 25 exemples de diferents combinacions entre ells.

i per a qui vulgui aprofundir encara més en aquest tema sempre està, com no, la cerca a Google (clic aquí).

rakuten compra Viber per 900 milions de dòlars L’empresa japonesa de comerç electrònic Rakuten ha com-prat el servei de missatgeria instantània Viber per 900 milions de dòlars, dies després que la mateixa empresa de missatgeria digués que no es trobava en negociacions per ser venuda. la compra de Viber s’emmarca dins d’una estratègia digital “per-fectament complementària”, explica l’empresa japonesa que afe-geix que “com que Rakuten aspira a convertir-se en número u en serveis d’internet del món, aquesta adquisició permetrà penetrar en nous mercats amb múltiples ofertes de continguts digitals, en combinació amb les seves plataformes de comerç electrònic i serveis financers”, va dir la companyia en un comunicat.

“En el futur, el comerç electrònic es convertirà en una transac-ció de base més comunicació”, va explicar el CEO de Raku-ten, Hiroshi Mikitani, en una conferència a Tòquio, afegint que la “interactivitat en viu serà fonamental per a tots els serveis d’Internet”. És per això que la idea de la companyia japonesa és que Viber proporcioni un canal de distribució per als productes digitals de Rakuten, va explicar mikittani. i és que amb la distri-bució via app servirà per potenciar el seu servei de pel·lícules i vídeos.

d’altra banda, a més de potenciar les compres a través de l’aplicació, Rakuten ha anunciat que invertirà per desenvolupar una plataforma de videojocs a Viber, perquè els 300 milions d’usuaris de la missatgeria instantània puguin accedir a una sè-rie de jocs semblants als que té actualment la japonesa naver amb Line. I és que precisament són que els jocs els que han es-tat el principal pilar que han portat al servei de missatgeria Line a obtenir aquest any 132 milions de dòlars de beneficis, ja que els seus jocs han tingut més de 150 milions de descàrregues. (d’El Economista)

NOVES EINES

http://moz.com/blog/25-killer-combos-for-googles-site-operator

http://moz.com/blog/25-killer-combos-for-googles-site-operator

https://www.google.es/webhp%3Ftab%3Dww%26ei%3DjqMAU5GcGOnN0QW-soGgBw%26ved%3D0CBUQ1S4%23q%3Doperadores%2Bde%2Bgoogle





Keek, una xarxa social de vídeos útil per a periodistes

Keek és una xarxa social de vídeos que pot ser útil per a perio-distes. N’hi ha moltes més... però escollim aquesta per la dura-da de 32 segons i perquè permet pujar els vídeos també des de l’ordinador. Amb un telèfon intel·ligent pots redactar, fotografiar, gravar so i vídeo i pujar-ho tot a la xarxa. La redacció, a la mà. Keek és una xarxa social i/o de videoblogging que permet pu-jar gravacions de, com a màxim, uns 36 segons. les imatges es carreguen des del mòbil o des de l’ordinador, i els vídeos els pots compartir en altres xarxes o incrustar-los al web de la publicació on es treballa o al bloc personal. ideal per vídeos

que no necessitem editar, aquesta xarxa dóna possibilitats per difondre “vídeo-denúncies”.

igual que Twitter, els usuaris poden seguir i subscriure a al-tres usuaris. Poden interactuar en respondre als keeks (vídeos) d’altres amb comentaris de text, o també de vídeo (“keek-sback”). Dóna la possibilitat d’administrar el contingut i super-visar el rendiment i popularitat del material carregat. El més recent és la inclusió de keek Klusters, que permet participar de discussions en temps real. Pel que sembla va arribar per quedar-se. la comunicació i la seva era faciliten la tasca dels usuaris a cada instant. No cal escriure, ara és moment de filmar el missatge. (d’infobae)

gravar converses de skype: skyrecorder

Skype s’ha convertit en una eina de primera necessitat per als periodistes, però, sense un sistema incorporat de funció en l’enregistrament, pot ser difícil d’utilitzar per complet per a la re-copilació de notícies. Com que no hi ha cap mitjà al telèfon per gravar, els periodistes es veuen obligats a realitzar entrevistes

NOVES EINES





en l’altaveu i enganxar amb un dictàfon. això no només dóna com a resultat un àudio de baixa qualitat, però també compor-ta una sèrie de preocupacions sobre la privacitat, sobretot si l’entrevista es porta a terme en un lloc públic.

Skyrecorder proporciona una solució a aquest problema per als periodistes que utilitzen Skype, de moment en iPhone. Després d’instal·lar l’aplicació, els periodistes poden gravar fàcilment les converses de veu i de vídeo en tres passos: 1. Seleccioneu el botó de ‘rècord’; 2. minimitzar l’aplicació; 3. Pulsar telèfon.

mireu el vídeo informatiu CliCanT aQuÍ

Després s’ha registrat la trucada, els periodistes són capaços d’exportar arxius a través de la seva biblioteca d’iTunes per a la seva edició o revisió més endavant. això és particularment útil per als periodistes multimèdia que vulguin incloure extractes d’àudio en el seu treball. a més, Skyrecorder no només treballa per Skype, també és compatible amb altres aplicacions impor-tants, com Viber, encara que no funciona per a les converses telefòniques normals.

Skyrecorder es pot descarregar des de la app Store d’apple CLICANT AQUÍ (d’European Journalism Center)

Disc dur extern amb transmissió a alta velocitat

una nova eina pels editors. lacie posarà aviat al mercat liitle Big Disk Thunderbolt, un disc dur extern amb velocitats màxi-mes de 1.375 mb/s ideat per als que ja treballen amb vídeo 3d o 4k. El petit aparell-eina disposa de dos ports Dual Thunder-bolt i 2 permeten connexió en cadena; mida compacte per a flu-

NOVES EINES

http://www.youtube.com/watch%3Ffeature%3Dplayer_embedded%26v%3DxmL1asqilg8

https://itunes.apple.com/en/app/skyrecorder/id497637807





xos de treball creatius de camp i sistema de doble refrigeració silenciós. dissenyat per a portàtils ultralleugers, els SSd PCie són 75% més petits, 91% més lleugers i fins a 2,5 vegades més ràpids que les unitats SSd SaTa. (de lacie)

NOVES EINES





cada vegada són més els periodistes que troben feina fora dels mitjans de comunicacióPer 40 de fiebre social mood

És un fet que els mitjans de comunicació tradicionals es troben en crisi. i enmig d’aquesta s’està produint un auge del que co-neixem com “màrqueting de continguts” i són les empreses que treballen al voltant d’aquest concepte les que estan propiciant el reciclatge digital dels periodistes que han perdut els seus llocs de treball com a conseqüència d’aquesta crisi.

Joe Pulizzi, fundador del Content Màrqueting Institute, defineix aquesta nova forma de promoció com la comercialització d’un producte o servei a través de la creació i la distribució de mate-rial que resulti útil per al públic, al qual s’intenta atreure a través d’aquests mecanismes.

Cada vegada és més comú que els professionals de la infor-mació que han perdut llocs de treball en els mitjans tradicio-nals es reciclin en termes laborals i són aquestes empreses de

màrqueting de continguts les que es converteixen en les noves oportunitats laborals per a aquests professionals.

Empreses especialitzades en el màrqueting de continguts com Textbroker o Skyword han estat capaces de connectar aquestes dues noves realitats que presenta el mercat actual: una gran massa de periodistes que han perdut els seus llocs de treball i que poden donar resposta a la creixent producció que reclama una gran quantitat de firmes de diversos sectors.

aquesta transformació del mercat recorda el moment en què els periodistes van començar a incorporar-se als gabinets de

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA





premsa i comunicació. Però el pas del temps ha permès cert grau de sofisticació en les fórmules. En aquest sentit destaquen empreses com Ebyline, que posa a disposició dels seus clients una redacció completa (periodistes, fotògrafs, dissenyadors i editors) que són capaços de generar continguts sobre qualse-vol temàtica i en el to que demani l’empresa. aquesta empresa compta amb 2.000 col·laboradors en més de 30 països entre els quals s’inclouen Espanya. Treballen amb agències de notí-cies, cadenes de televisió i grans diaris de tot el món.

més informació sobre el màrqueting de continguts CliCanT aQuÍ

una guia animada de supervivència per a periodistes

The Journalism Survival Guide (La Guia de Supervivència per a Periodistes) és un recurs altament entretingut per als reporters que busquen conèixer aspectes importants sobre la seguretat en les seves activitats diàries. Tots els capítols tenen vídeos animats. aquesta proposta va ser desenvolupada principalment per ajudar els periodistes i activistes que treballen en zones de

guerra i en altres territoris de conflicte, on la seva seguretat pot estar en risc, d’acord amb el lloc web.

un gran nombre d’organitzacions van participar en la realització a càrrec del Centre de mitjans de Comunicació SKeyes, amb el suport de la Fundació nacional per a la democràcia, i va ser finançat per la Unió Europea. Tot el contingut de les 9 lliçons està en anglès i àrab. Els te-mes són: Què fer en cas de tirotejos propers?; Com protegir la identitat de les seves fonts?; Com verificar el material de les fonts?; Què fer en cas d’un atac amb gas lacrimogen?; Quins són els seus drets internacionals?; Quines són les més impor-tants pràctiques de primers auxilis que has de saber?; Com pro-tegir el seu equip informàtic contra el hacking i malware?; Com obtenir una connexió segura a Internet?; Com protegir el seu compte de Skype?; Com protegir la teva seguretat a la Social Media?; Quines són les més importants pràctiques de primers auxilis?; Com eliminar de forma permanent la informació con-


http://www.40defiebre.com/que-es-marketing-de-contenidos/





fidencial?; Forma de guardar i compartir dades confidencials; Com manejar la seguretat en els mòbils?

Podeu obtenir aquesta informació mirant el vídeo de supervi-vència, en anglès i àrab. CliQuEu aQuÍ (de Cdperiodismo)

els mitjans de comunicació al servei de la democràcia: present i futur

Els mitjans de comunicació juguen un paper central en el bon funcionament de les democràcies. En el moment actual d’incertesa econòmica i de canvis socials, la pregunta central a contestar és la següent: els mitjans de comunicació funcionen de manera que donen suport als valors democràtics?

Com ja va anunciar El Butlletí de l’aCPG, la Societat Catalana de Comunicació (SCC) vol endegar una reflexió sobre el paper que juguen els mitjans de comunicació en la democràcia i la rellevància del servei públic en l’escenari actual. la situació que viu Catalunya posa de relleu la necessitat d’iniciar una etapa de debat sobre les estructures democràtiques bàsiques. El món de la comunicació i dels mitjans no són aliens a aquest procés,

ans al contrari, juguen un paper central en la configuració de l’estat democràtic i del benestar. a més, el concepte de servei públic aplicat als mitjans de comunicació ha de ser considerat fonamental per garantir el bon funcionament de la democràcia.

les jornades de la Societat Catalana volen ser una plataforma que doni resposta a la qüestió plantejada, així com que per-meti avaluar la funció del servei públic en relació als mateixos. Es parteix de la idea que els mitjans han d’estar compromesos amb els valors democràtics, i no únicament amb els seus com-promisos empresarials i de poder dins de la societat. Alhora han de ser una de les eines de cohesió social, d’expressió de la participació ciutadana, de translació de les preocupacions de la societat, de construcció de valors i un dels mecanismes de recuperació del cordó umbilical entre els ciutadans i les institu-cions en el camí quotidià de l’exercici de la democràcia.

Aquest escenari de reflexió vol oferir propostes per remarcar la importància dels mitjans en la democràcia i per encaminar el seu futur més proper. (d’aEC)


http://www.youtube.com/watch%3Ffeature%3Dplayer_embedded%26v%3DW1iM1xfvGco





infoadex presenta a barcelona el seu estudi d’inversió publicitària

infoadex presentarà a Barcelona l’estudi 2014 de la inversió pu-blicitària a Espanya i la inversió publicitària a Catalunya, en el decurs d’un acte que tindrà com a marc l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, el dijous, dia 27 d’aquest mes, a dos quarts de dotze del migdia. (d’aEC)

Diccionari normatiu valencià

l’acadèmia Valenciana de la llengua (aVl) acaba de publicar a la seva web el diccionari normatiu Valencià (dnV), una obra feta els últims dotze anys amb més de noranta mil entrades. El diccionari General de la llengua Valenciana arreplega tot el lèxic valencià en les seues definicions en valencià i l’explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguatges tècnics i especialitzats.

Per a realitzar el diccionari s’han utilitzat els criteris de la lexi-cografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des

del Llibre de Concordances de Jaume March de 1371 o el Liber elegantiarum de Joan Esteve de 1489 fins als actuals, passant pels de Carles Ros, Josep Escrig, Constantí Llombart, Martí Gadea, lluís Fullana, Emili miede,... seguint un criteri d’estricta valencianitat lingüística.

El diccionari dona entrada també a les accepcions que les pa-raules tenen en l’argot, llenguatge col·loquial o vulgar. les for-mes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d’un dialectalisme o localisme, i remetent a les formes valencianes generals -si les tenen-. Podeu fer consultes al nou diccionari CliCanT aQuÍ (d’aEC)

cursos del centre de Formació i Desenvolupament del cpc

Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació. Hi ha un tracte especial per als associats a l’aCPG.

‘Com gestionar xarxes socials amb Hootsuite’.- 1 hora, 1 ses-


http://www.avl.gva.es:8080/dnv/





sió (on-line) - Divendres, 14 de febrer de 2014 (de 10:00h a 11:00h). Hootsuite s’ha convertit en l’eina estrella dels Com-munity managers per gestionar continguts en xarxes socials. Es pot utilitzar per dinamitzar múltiples perfils socials, progra-mar missatges, posts, tweets, fer esments i analitzar tràfic web, entre altres. Enrique San Juan t’explicarà com pots treure el màxim profit d’aquesta aplicació en aquest seminari on line en directe. El pots seguir còmodament des del teu despatx, casa o en mobilitat.

‘Analítica web per a periodistes’.- 6 hores, 2 sessions (Barce-lona) - Dijous, 20 i 27 de febrer de 2014 (de 17:30h a 20:30h). aquest curs, impartit per Àlex Poderoso, està orientat a capa-citar els periodistes en l’ús de les eines per conèixer al detall el trànsit que arriba als mitjans digitals i a ensenyar-los com extreure’n el màxim profit.

‘Webdoc i reportatge interactiu multimèdia’.- 6 hores, 2 ses-sions (Lleida) - Dimecres, 26 de febrer de 2014 (de 10:30h a 14:00h i de 15:30h a 18:00h). El terme ‘webdoc’ abasta des de grans produccions documentals reconegudes per la seva in-novació formal fins a reportatges multimèdia que cada vegada publiquen més mitjans. El webdoc combina infinitat d’opcions

narratives que permet la tecnologia i fa de la participació una eina de creació artística i periodística. En aquesta taller, dirigit per Eva domínguez, es farà un repàs al fenomen i al tipus de treballs que s’estan produint, així com als trets narratius més comuns. També s’explicaran les eines i coneixements neces-saris per crear-los i els alumnes podran realitzar un petit treball interactiu amb una de les eines disponibles.

‘Instagram: eines i tècniques per a la fotografia digital’.- 6 ho-res, 2 sessions (Girona) - dimarts, 25 de febrer i 4 de març de 2014 (de 10:00h a 13:00h) - 6 hores, 2 sessions (Barcelona). Dimarts, 11 i 18 de març de 2014 (d’11:00h a 14:00h). Insta-gram és una aplicació gratuïta per a dispositius mòbils que ens permet fer fotografies i modificar-les per després compartir-les a les xarxes socials. En aquest curs, el professor Jordi Gamell us mostrarà els diferents aspectes orientats sempre a la pràc-tica: com fer bones fotos, saber captar la llum i retocar-les; l’ús dels programes d’edició o com aconseguir més seguidors, entre d’altres.

‘Introducció al periodisme de dades’.- 6 hores, 2 sessions (Bar-celona) - Dimecres, 26 de febrer i 5 de març de 2014 (de 15:30h a 18:30h). A través del curs, Karma Peiró ens mostrarà que






aquesta disciplina consisteix a fer periodisme d’investigació a partir de la informació que es pot trobar a les bases de dades obertes a Internet. Aquestes dades s’han de saber trobar, inter-pretar i mostrar. El resultat final consisteix en un article/reportat-ge periodístic acompanyat de mapes, gràfics o visualitzacions.

‘Introducció al SEO per a comunicadors’.- 8 hores, 2 sessions (Girona) - Dilluns, 3 de març de 2014 (de 09:30h a 13:30h i de 15:00h a 19:00h)- 8 hores, 2 sessions (Barcelona) - Dime-cres, 12 i 19 de març de 2014 (de 10:00h a 14:00h). En aquest curs, a càrrec de Pilar Yépez, aprofundireu en els conceptes d’arquitectura i disseny de la informació per a la seva optimitza-ció SEo i web des d’una perspectiva pràctica.

Més informació a http://www.periodistes.org/ca/curs/curs-92.html (de CPC)

nova convocatòria pel premi de periodisme cristina i requena i giró

la fundació Ciutat de Valls convoca la 28ena edició del Premi Cristina Requena i Giró que reconeix, i alhora estimula, la rea-

lització de treballs periodístics centrats en l’alt Camp. Tot pre-miant, també, a les persones que hagin dedicat la seva trajec-tòria professional en promoure els treballs periodístics de Valls i l’alt Camp. El premi, dotat amb 1.200€, admetrà els treballs di-vulgats entre l’1 d’abril de 2013 i el 31 de març de 2014. El jurat d’enguany estarà format per Carles ayats, president de Premsa Comarcal/ACPC; Josep M. Figueres, professor d’història de la comunicació a l’UAB; pels periodistes Francesc Domènech, Jordi Ferré i David Requena, tots ells vinculats a l’Alt Camp; i per Jordi París en representació de la Fundació Ciutat de Valls.

Es tindrà en compte l’especificació periodística i capacitat di-vulgadora de la peça així com el nivell de qualitat. Els resultats i veredicte del jurat es faran públics durant el mes de maig i el premi serà lliurat, presencialment, en el decurs de la nit de Premis 2014 de Valls. (de PC)


http://www.periodistes.org/ca/curs/curs-92.html

http://www.periodistes.org/ca/curs/curs-92.html





més de 200 quioscos de barcelona oferiran “wifi” gratuïtPer Gowex i Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Més de 200 quioscos de Barcelona oferiran accés gratuït a Internet via “wifi” gràcies a l’acord aconseguit entre l’empresa Gowex i l’associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província (aPVPBP).

La connexió serà gratuïta les 24 hores del dia i tindrà una opció de pagament per a aquells usuaris que desitgin connectar-se amb més velocitats o capacitats, segons ha explicat Gowex.

El projecte Quioscos WiFi Barcelona es posa en marxa coin-cidint amb la celebració del Congrés mundial de mòbils, que arrencarà dilluns que ve, dia 24, al recinte firal de L’Hospitalet de llobregat (Barcelonès) i, de moment, una desena de quios-cos s’han sumat al projecte en una primera fase, mentre que la resta s’anirà incorporant a la xarxa progressivament.

Barcelona se suma així a un projecte que funciona des de fa temps a d’altres ciutats espanyoles com madrid, Granada, Se-villa o Bilbao. Els impulsors de la iniciativa han destacat que, d’una banda, els barcelonins comptaran amb més de 200 punts d’accés gratuïts a Internet, mentre que els turistes no tindran necessitat d’activar les seves tarifes de dades ja que tindran accés a wifi gratis.

amb el desenvolupament del projecte Quioscos WiFi Barce-lona, la aPVPBP consolida la seva aposta per la innovació, adaptant-se a la nova realitat de la informació i aprofitant el seu coneixement de l’entorn urbà i la proximitat amb el client. “Es

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA





tracta d’oferir un servei a la ciutat i als ciutadans i col·laborar en el desenvolupament de Barcelona com Wireless Smart City capdavantera a nivell internacional”, apunta la presidenta de l’aPVPBP Cristina anés.

Per accedir a Internet gratis, els usuaris només hauran de de-tectar la xarxa FREEWiFiGoWEX amb els seus dispositius mò-bils situant-se prop d’un dels quioscos. una vegada connectats, accediran a un portal de validació en el qual hauran de regis-trar-se per poder començar a gaudir del servei. Els Quioscos i Punts de Venda de Premsa WiFi integrats a la xarxa es repar-teixen per tota la capital barcelonina i es troben degudament senyalitzats. Per localitzar-los, els usuaris poden consultar el mapa WiFi o bé descarregar-se l’aplicació per a mòbils i tablets que detectarà els diferents punts d’accés i agilitarà la connexió als mateixos. Per descarregar el Mapa Wifi de Barcelona CLI-QuEu aQuÍ

després de completar el registre, rebran un nom d’usuari i contrasenya que els servirà per connectar-se a la xarxa tantes vegades com vulguin i que, a més, els permetrà navegar gra-tis a les més de 80 ciutats wifi de GOWEX distribuïdes arreu del món, com París, San Francisco o nova York. a Barcelona,

GoWEX ja ofereix connexió en algunes de les cadenes de res-tauració de la capital i permet que els autobusos turístics de la xarxa “City Tour Barcelona” disposin de WiFi gratis per als seus viatgers durant les seves visites a la ciutat.

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA

http://www.gowex.com/wifi-gratis/mapa-gowex-wifi/

http://www.gowex.com/wifi-gratis/mapa-gowex-wifi/



2013, un any també de creixement per la premsa gratuïta a l’ACPG (2)Per Josep Ritort i Ferrús, secretari general de l’ACPG

A L’ACPG hem tancat l’any 2013 amb quinze noves altes de publicacions gra-tuïtes de Catalunya i Balears. Un any que, a més a més de créixer en mitjans digi-tals d’arreu dels territoris de parla catala-na, pel que fa a la premsa gratuïta també ha estat un any de creixement, que amb només quatre baixes ens dóna un saldo final molt positiu en nombre de capçaleres associades.

Malgrat la crisi, alguns editors de premsa gratuïta s’estan atre-vint a ampliar la cobertura amb edicions a altres poblacions pro-peres al seu mitjà de referència, sobretot a l’Àrea metropolitana de Barcelona, o a altres barris del municipi de Barcelona, en aquesta zona el 2013 tenim massa exemples per mencionar-

ne només un o dos. altres empresaris de mitjans d’informació de proximitat o especialitzats, que encara no disposaven d’una publicació gratuïta, han decidit ampliar el seu ventall de produc-tes comunicatius i han entrat en el món dels gratuïts amb uns productes periodístics ben elaborats que estan tenint un gran èxit d’acceptació per part dels lectors, un bon exemple és la Marina de Blanes. I per últim, el 2013 tornen a haver-hi bons exemples de professionals del periodisme que viuen en una zona determinada del país o han anat a viure-hi recentment i decideixen impulsar una publicació de qualitat per al seu terri-tori més proper, un exemple destacat seria l’apunt de menorca.

Tot plegat ha fet que el 2014 comencem amb 105 publicacions associades, vint-i-cinc de les quals amb control de la tirada PGd. només aquestes 25 publicacions sumen una tirada de més de 550.000 exemplars auditats i, entre tots els associats, les dades conjuntes d’audiència són espectaculars. la prems gratuïta és la premsa més llegida del país i cal recordar que la immensa majoria és escrita en llengua catalana.

Pel que fa al conjunt d’editors de premsa gratuïta, també es res-pira una notícia econòmica positiva. la gran majoria comenta que el quart trimestre del 2013 hi ha hagut una mica d’alegria

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



monetària, sembla que la baixada d’ingressos s’ha aturat i, tot i que són encara excessivament baixos, la tendència de crei-xement en ingressos per publicitat per aquest any és, per fi, positiva i mica en mica ascendent.

Tornem a viure l’alegria de veure editors que impulsen noves publicacions gratuïtes, altres editors que s’incorporen al món dels gratuïts i joves periodistes que, en mig d’una crisi de cavall, comencen la seva experiència empresarial d’editors amb una publicació gratuïta, no són molts, però ja són més que suficients per tornar a fer créixer el nombre de mitjans gratuïts arreu del territori. Si li afegim que el comerç, les empreses i les famílies ens transmeten que hi ha una mica més de moviment econò-mic, amb tot plegat veiem el començament d’un any que, a més a més de ser de canvis històrics per Catalunya, marca un camí de nou positiu per a les publicacions gratuïtes d’arreu del país.

Fins ara no hem dit res de les apostes de futur de l’ACPG. Com visualitzem el futur del nostre sector professional? Cap a on ens adrecem? Quines són les noves tendències? I com des de l’associació li volem donar resposta? El relat us l’explicarem en el següent article, tercer i últim.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



els periòdics en línia tenen més credibilitat per a les marques que altres mitjansPer iaB Spain i Àmbit d’Estratègia i Comunicació

9 de cada 10 usuaris amplia informació alguna vegada des-prés d’haver vist publicitat en línia. Així ho assegura un estudi realitzat en conjunt per l’associació de publicitat iaB Spain i madison. Els més receptius són els treballadors independents i els joves de fins a 34 anys.

iaB Spain, l’associació que representa el sector de la publicitat, la comunicació i el màrqueting en mitjans digitals a Espanya, va presentar abans d’ahir, dimecres, el primer estudi de mitjans de comunicació en línia realitzat per l’empresa associada madison i liderat per la Comissió de mitjans de Comunicació.

l’informe mostra el valor diferencial que aporten els mitjans a la publicitat enfront d’altres suports, i a més posiciona els canals online com un dels millors llocs per fer “branding” pel poder de

prescripció. Aquestes i altres conclusions es perfilen en les tres àrees d’estudi.

Quant al comportament de navegació per internet, cal destacar que 3 de cada 4 internautes declaren internet com el mitjà més utilitzat, davant del 20,5% de la televisió. aquesta xifra augmen-ta en els joves (9 de cada 10).

EN PROFuNDItAt/ REPORtAtGE



informats per la webla meitat dels internautes (48,2%) navega diàriament pels mi-tjans de comunicació online, i gairebé 8 de cada 10 (75,5%) ho fan setmanalment. Entre els canals online, els diaris són els més consultats diàriament (44,8%), seguit de portals temàtics i la ràdio en línia.

Els usuaris dediquen el major temps a l’ús d’internet a casa. no obstant això, entre els que es connecten a la feina, on més naveguen és en els mitjans de comunicació.

Finalment, el 70% dels que naveguen diàriament, dedica més d’una hora als mitjans de comunicació i es connecten principal-ment a la ràdio i la televisió online.

mitjans de comunicació i publicitat en l’entorn digitalInternet és el mitjà més creïble (7,7%) i més ben valorat (8,7%) per conèixer una marca, i obtenir informació tant general com detallada.

A més, els mitjans de comunicació, són els més creïbles per als usuaris. Són els suports més consultats pels usuaris que utilitzen tauletes.

d’altra banda, 9 de cada 10 internautes presta atenció alguna vegada a la publicitat d’internet. 2 de cada 10 (23%) presta molta o bastant atenció.

Els més receptius són els treballadors per compte propi i els joves d’entre 25-34 anys.

El branding online afavoreix la conversió: 9 de cada 10 inter-nautes amplia informació alguna vegada després d’haver vist la publicitat en línia. El 15,3% dels usuaris amplia informació moltes o força vegades.

8 de cada 10 internautes reenvia alguna vegada l’enllaç de campanyes publicitàries als seus contactes. Un 11,6% ho fa sempre o gairebé sempre. El poder de prescripció dels mitjans de comunicació en línia és el més alt enfront de la resta de suports en línia.

la Comissió de mitjans de Comunicació de iaB Spain està for-mada per 20minutos, Antevenio, Atres Advertising, Chello Mul-ticanal, Condenast, delivery media, diximedia, El Economista, GIJ, Hearst, La Razón, Lealtad Móvil, Let’s Bonus, Libertad digital, oteara, Prisa, Publimedia Gestión, Publipress media,




Sensacine, Tierra, unidad Editorial, Vocento i Zoomin.Tv.

Els lectors d’El Butlletí de l’aCPG poden llegir sencer, i gra-tuïtament, el I Estudi de Mitjans de Comunicació Online només CliCanT aQuÍ

noTa: mitjà de Comunicació online es considera els periòdics, portals temàtics, les revistes, la televisió i la ràdio online.


http://www.acpg.cat/media/files/file_352_557.pdf



Una enquesta confirma la insatisfacció dels estudiants de periodismePer ‘ambit d’Estratègia i Comunicació

El darrer número de la revista Comunicar presenta els resultats d’una enquesta realitzada a una mostra de 1.552 estudiants de Periodisme de cinc universitats públiques espanyoles du-

rant el curs 2011-12. la investigació aborda dos objectius: conèixer la valoració dels estudiants respecte a la titulació i esbrinar si consideren necessaris els estudis de Periodisme per a exercir la professió. El treball presenta la virtut d’haver comptat amb dades a partir de la major mostra utilitzada fins al moment, que a més inclou tots els cursos i dades per a les pri-meres promocions d’alumnes de Grau segons l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Pot ser un punt de partida va-luós per a posteriors estudis que permetin prendre decisions als responsables acadèmics. L’estudi forma part del «Journalism Students Project» amb estudiants de Periodisme d’austràlia, Brasil, Xile, Mèxic, Espanya, Suïssa i els Estats Units.

Valoració dels estudiants sobre l’ensenyament del perio-disme a espanyaEls estudiants de periodisme no estan satisfets amb la formació que reben a les facultats espanyoles. aquesta és la principal conclusió d’una ambiciosa enquesta realitzada sobre 1.552 alumnes de les universitats Complutense i Rei Joan Carles de Madrid, Sevilla, Màlaga i Jaume I de Castelló durant el 2012. La Jaume I és la única universitat enquestada de la Xarxa Vives d’universitats.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



Els resultats s’han divulgat en un article dels professors doctora María Luisa Humanes, de la Universitat Rei Joan Carles, i Ser-gio Rosés, de la universitat de màlaga. titulat “Valoració dels estudiants sobre l’ensenyament del periodisme a Espanya”, pu-blicat en l’últim número de la revista Comunicar, una de les més importants de l’àrea de la comunicació.

Aquests confirmen que els estudiants aproven “per la mínima” la qualitat de la formació que reben a les facultats espanyoles. Així, malgrat que la valoració mitjana pugui assolir el qualifi-catiu d’”aprovat” “es tracta d’un suficient baix”, assenyalen els autors. “Aquesta dada cobra més significat en comparar-la amb la valoració emesa pels estudiants de periodisme dels altres sis països de la mostra”, adverteixen els autors. Les facultats espanyoles “reben la segona pitjor valoració, només per da-rrere de les xilenes”. “Això hauria de generar una discussió en profunditat sobre les raons que sustenten aquesta mala valo-

ració i les possibles modificacions en els programes i mètodes d’ensenyament”, afegeixen.

Quan es va realitzar la mostra a l’Estat espanyol hi havia 19.000 estudiants de periodisme. la mostra de 1.552 alumnes “és la més nombrosa i heterogènia empleada en estudis empírics sobre aquesta qüestió a Espanya”. Una dada significativa que ofereix aquest treball com a conclusió és que l’enquesta des-cobreix que així que l’estudiant avança en els cursos de grau la seva valoració dels estudis de periodisme empitjora. Els qui prioritzen el caràcter teòric i acadèmic de les facultats no les perceben tan negativament. “En el costat contrari se situen els qui demanden que els plans d’estudi s’ajustin a les necessitats de la pràctica professional vigent”. Per això, a ulls d’aquests estudiants, “la bretxa que separa la formació universitària del món professional continua sent gran”.

Curiosament, els que millor valoren la formació de les facultats són aquells que volen dedicar-se a la docència o a la investiga-ció acadèmica. una altra dada important és que si bé la majoria dels enquestats creuen apropiat estudiar el grau de periodisme a les facultats espanyoles per millorar la seva formació, “una quarta part d’ells considera innecessari completar la titulació




per poder exercir aquesta professió”. Finalment, els estudiants amb experiència laboral i que ja coneixen el treball dels mitjans són els més crítics amb la docència a Espanya.

Finalment, la regressió determina que els estudiants que ator-guen més importància al pensament crític ja que es emfatitzi la teoria valoren millor la formació rebuda. Per contra, els que atribueixen més importància al fet que es promoguin pràctiques en condicions reals valoren pitjor la formació rebuda. Els estu-diants amb experiència laboral també són més crítics amb la tasca de les facultats.

Els lectors d’El Butlletí de l’aCPG tenen accés al treball Valora-ció dels estudiants sobre l’ensenyament del Periodisme a Es-panya, publicat a la revista Comunicar, només CliCanT aQuÍ


http://www.acpg.cat/media/files/file_352_556.pdf





com funcionarà la “taxa google” que el Govern espanyol ha introduït en la reforma de la Lpi?Per maria González / Genbeta

amb el projecte de llei de Propietat intel·lectual ens esperàvem l’arribada de sancions més dures per a les pàgines d’enllaços però el Govern també ha inclòs, per sorpresa, una altra clàusu-

la de la que fins llavors no havien fet esment. Sí, parlem de la que se sol conèixer informalment com “taxa Google“.

En essència, s’utilitza el nom “taxa Google” per referir-se a una compensació que els agregadors d’enllaços (per exemple, Google news, però realment això és una categoria molt àm-plia en la qual també s’inclourien altres llocs com menéame) haurien de pagar als autors dels continguts que enllacen. Sí, només per enllaçar. Però com funcionarà això i quines implica-cions podria tenir?

abans d’entrar en l’anàlisi, un detall: encara no tenim el text oficial de la reforma de Llei de Propietat Intel·lectual aprovada i a la qual el Govern espanyol es va referir divendres en roda de premsa. No obstant això, diaris com El Mundo o El País han aconseguit una còpia “filtrada”. A partir d’aquesta còpia podem treure conclusions, encara que val la pena recordar també que es tracta d’un Projecte de Llei que encara ha de ser discutit al Congrés, pel que pot canviar.

pagar per enllaçarun dels canvis previstos per la reforma és el següent: la po-sada a disposició del públic per part de prestadors de serveis

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER





electrònics d’agregació de continguts de fragments no signifi-catius de continguts, divulgats en publicacions periòdiques o en llocs web d’actualització periòdica i que tinguin una finalitat informativa, de creació d’opinió pública o d’entreteniment, no requerirà autorització, sense perjudici del dret de l’editor o, si s’escau, d’altres titulars de drets a percebre una compensació equitativa. aquest dret serà irrenunciable i es farà efectiu a tra-vés de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual. En qualsevol cas, la posada a disposició del públic per tercers de qualsevol imatge, obra fotogràfica o mera fotografia divulga-da en publicacions periòdiques o en llocs web d’actualització periòdica està subjecta a autorització.

És a dir, que llocs web com Google news, menéame o altres agregadors poden enllaçar sense necessitat d’autorització a fonts de contingut protegit. Però, en fer-ho, els responsables dels mateixos podran requerir, a través de les entitats de gestió, una compensació pels drets de propietat intel·lectual. Resumint molt, vénen a dir que enllacin el que vulguin però que es prepa-rin després per passar per caixa.

Llavors, què passa amb els cercadors? Aquests també enllacen a continguts “sense autorització”. Poden exigir-los a ells també

una quota? No exactament, ja que posteriorment es contempla el següent:

Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, la posada a disposició del públic per part de prestadors de serveis que facilitin instruments de recerca de paraules aïllades incloses en els continguts referits en el paràgraf anterior no està subjecta a autorització ni compensació equitativa sempre que tal posa-da a disposició del públic es produeixi sense finalitat comercial pròpia i es faci estrictament circumscrita a l’imprescindible per oferir resultats de cerca en resposta a consultes prèviament formulades per un usuari al cercador i sempre que la posada a disposició del públic inclogui un enllaç a la pàgina d’origen dels continguts.

És a dir, es deixa fora els cercadors (ja que faciliten la “recerca de paraules aïllades”) sempre que no es produeixi “finalitat co-mercial pròpia”. Això pot donar lloc a equívocs. Al capdavall, no té finalitat comercial pròpia el cercador de Google, per exem-ple? Doncs sí, ja que mostra publicitat.

I quant hauran de pagar? Aquest és un altre dels aspectes que no està massa clar i que, de fet, el Ministeri de Cultura va haver






d’aclarir en una reunió informativa. Segons aquests aclariments les entitats de gestió (CEdRo per a textos i VEGaP per imat-ges) tindran vuit mesos des de l’entrada en vigor de la llei per posar-se d’acord sobre quant es pagarà i com es farà. Si no, la Secció Primera de la Comissió de la Propietat intel·lectual és la que forci els seus propis termes. Quedi clar, doncs: Els editors de contingut no poden renunciar a aquest dret ni donar permi-sos especials als agregadors, les entitats de gestió cobraran si o si.

Ull també a una altra de les especificacions que surt en el pri-mer paràgraf que esmentàvem: “aquest dret serà irrenunciable i es farà efectiu a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual”. És a dir, sembla que les pàgines no podran renunciar a aquesta compensació. a més, l’entitat de gestió s’encarregarà de recaptar els diners i gestionar-lo. Com bé diu @julioalonso: “Tens dret a cobrar, no pots renunciar-hi, però ja t’ho administro jo...” . Vol dir. Doncs, que un mitjà no pot autoritzar certs llocs web a enllaçar sense aquesta compensa-ció econòmica i que l’entitat de gestió tindrà tot el poder.

Curiosament, dijous de la setmana passada el Tribunal de Jus-tícia de la unió Europea sentenciava el contrari: si s’enllaça a

un contingut que està gratuïtament i obertament publicat a la xarxa, no és necessària compensació (ni autorització) de cap tipus. des del Govern espanyol pensen que això no és el mateix que es recull en la reforma de la lPi, en considerar que la uE es refereix a “enllaços” tal qual i que la LPI parla de “fragments no significatius” (és a dir, que inclou més informació, com unes línies de text de l’article o una fotografia). Convencerà això a la UE?

a qui afecta aquesta mesura?a més dels agregadors de continguts... Què passa amb els blocs? I les xarxes socials? La reforma no es precisa ni con-creta.

En la mateixa reunió que estem comentant, es va explicar que no es cobraria simplement per “enllaçar”, sinó per fer-ho utilit-zant “fragments no significatius”. Què es considera com “frag-ment no significatiu”? Aquesta és una altra de les grans pregun-tes. En els mitjans es parla molt sobre Google news i menéame però.. I si algú té un bloc i fa recopilació periòdica d’enllaços? A Facebook, on apareixen les descripcions dels enllaços? I a Twitter? I en els lectors de feeds? I ...?






Des Genbeta hem volgut aprofundir més en aquest aspecte i hem consultat a David Maeztu, advocat i expert en noves tecno-logies. david ens aclareix que “tal com està plantejat s’adreça als prestadors de serveis electrònics d’agregació de continguts. Però aquest concepte no es defineix i encara que pensem en Google news o meneame, poden cabre més llocs com blocs que recopilen enllaços a articles interessants amb periodicitat, per exemple...”.

segur que google pagarà als diaris en línia?

dissabte eren molts els mitjans en línia que celebraven l’arribada de la “taxa Google” (i diumenge molts també feien referència a aquesta compensació en les seves por-tades). En El mundo recullen la reacció de diversos col·lectius relacionats amb el món editorial. Entre ells, l’associació d’Editors de diaris Espanyols (aEdE), que considera que aquest “és un pas importantíssim del Govern en la

bona direcció” . Però... de debò pagarà Google als periòdics per indexar el seu contingut? És més, de debò els convé als diaris aquesta llei?

a Bèlgica, els responsables de diaris digitals portaven temps lluitant per la implantació de la “taxa Google”. De fet, van arri-bar a denunciar el gegant cercador en considerar que aquest infringia, a Google news, els seus drets d’autor. En la demanda s’exigia que Google retirés qualsevol enllaç a les seves publi-cacions. I així ho va fer Google . Un any després, els diaris belgues arribaven a un acord amb Google pel qual tornaven els enllaços a Google news.

Si bé des de Google no s’han pronunciat oficialment encara so-bre aquesta reforma, no sembla desgavellat que aquesta pugui ser la seva reacció. Que he de pagar per enllaçar? Doncs no enllaço. això pot ser notablement perjudicial per als periòdics, ja que perdran trànsit i tot això per no voler que el gegant cerca-dor reculli unes línies de les seves notícies i enllaç a la resta. a més, per a què tant rebombori si Google permet que qualsevol desindexi els continguts de la seva web a Google News?




Ricardo Galli, fundador de menéame (l’agregador més conegut a Espanya), explicava a Twitter que la seva pàgina prendria les seves pròpies mesures: “A falta de llegir el text definitiu, si és així el que farem és bloquejar a tots els mitjans espanyols que pretenguin cobrar alguna cosa. Per una senzilla raó: supervi-vència, i perquè és una pretensió tan injusta com allunyada de la realitat.”

La “taxa google” no solucionarà la crisi dels diarisSi finalment la “taxa Google” veu la llum tal com s’exposa a la reforma de la llei de la Propietat intel·lectual que proposa el Govern espanyol (que, repetim, encara ha de ser aprovada al Congrés), els periòdics poden ser els grans perjudicats. no obstant això, i a la vista dels titulars i portades, ells ho conside-ren una victòria. Veurem a veure a qui el temps li dóna la raó.






Lladres de notíciesPer Joan Cal, director executiu de Segre i vicepresident de l’aCPC

Els agregadors de notícies són aquelles pàgines web -Google news és el cas més famós, però no l’únic, l’activitat empresa-rial de les quals consisteix a copiar, mitjançant un programa informàtic denominat robot, les notícies que apareixen a les pà-gines dels diaris i les exhibeixen en el seu propi espai virtual. a canvi, diuen, ofereixen al diari visibilitat i més publicitat en la mesura que el major nombre de visites genera més ingressos publicitaris.

Els primers a creure’s aquesta fal·làcia dels lladres de notícies van ser els mateixos editors de diaris, seduïts per la pelegrina teoria que a internet tot és gratis (que l’hi preguntin a Telefóni-ca) i que l’única supervivència econòmica és la que concedeix la venda d’anuncis a la web. És clar que, gràcies a la gegantina posició de domini al mercat publicitari d’internet, Google ven a uns preus que fan inviable el negoci dels seus competidors-víctimes.

A mesura que aquesta teoria s’ha desmentit, els editors euro-peus han demanat als seus governs que adoptin mesures de protecció de la propietat intel·lectual en l’àmbit de la produc-ció periodística. Per fi el Govern espanyol ha imitat els seus col·legues continentals (França i Alemanya) i ha aprovat un avantprojecte de llei pel qual obliga els agregadors de notícies a negociar amb els editors un preu raonable per la utilització que fan de les notícies propietat dels diaris.

mai és tard i és possible que, amb mesures legislatives i una mica de valentia per part dels editors, se salvi finalment la lli-bertat d’informació.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

El ButllEtí de l’acpg-82.pdf · aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES...

Documents

Transcript of El ButllEtí de l’acpg-82.pdf · aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES...