EDUCAR EN LA POLÍTICA - de0a18 · 2015. 2. 26. · ELS JOCS DE GRUP Jordi Quera L’imaginari...

Editorial __________________________________________________________________________ 4EDUCAR EN LA POLÍTICA

Tema obert ______________________________________________________________________ 5ENTRE L’ESCOLA I LA TELE HI HA L’ESPLAIJesús Sanz i Moral, Esplais Catalans (ESPLAC)

Ciutadans, ja! ____________________________________________________________________ 7COM VOLEM LA BARCELONA DEL FUTUR?

Amb nois, noies, xics, xiques, al·lots, al·lotes, xiquets, xiquetes, nins nines... ______ 8COM UN GERMÀ GRANÀrea Benestar Social Diputació de Barcelona

De Ple Dret ____________________________________________________________________ 10LES TRES BESSONES I ELS DRETS DE LA INFÀNCIA

L’opinió dels protagonistes ____________________________________________________ 12L’EDUCACIÓ PER A LA CORRESPONSABILITATCEIP Patronat Domènec, Gràcia (Barcelona)

Iniciatives cíviques ______________________________________________________________ 14PROGRAMA D’ACOLLIMENT FAMILIAR D’ALDAIADepartament Serveis Socials Ajuntament d’Aldaia

Ciutadans, ja!____________________________________________________________________ 15XARRANCA, APRENDRE CATALÀ JUGANT

Medi Ambient____________________________________________________________________ 16ECOIMA, EDUCACIÓ MEDIAMBIENTALÓscar Estany Puig, Centre d'Educació Ambiental ECOIMA

Educació ________________________________________________________________________ 17ART I EDUCACIÓ PER A INFANTS I JOVES

Navegant per la xarxa __________________________________________________________ 18WEB PER A EDUCADORS INFANTILS

Espais d’Acció __________________________________________________________________ 19ELS JOCS DE GRUPJordi Quera

L’imaginari ______________________________________________________________________ 20TINTIN, REPORTER INTRÈPID

Informacions ____________________________________________________________________ 21

Eines culturals __________________________________________________________________ 22

S UM A R I Núm. 16 febrer - març 2003

En conveni amb:

Àrea de Benestar Social

Amb la col·laboració de:

Director:

Josep M. Villena

Assessorament

Ferran Casas

Col·laboracions:

Jesús Sanz (ESPLAC), Àrea BenestarSocial Diputació de Barcelona,

CEIP Patronat Domènech, Departament Serveis Socials Ajuntament

d’Aldaia, Óscar Estany (ECOIMA), Jordi Quera

Redacció:

M. Pilar MorenoPaloma Herrera

València:

Jesús MartíFrancesc Guillem

Balears:

Manel Cruz

Perpinyà:

Nicolàs Caudeville

Administració:

Lídia Marimon

Fotografia:

ESPLAC, Patrícia Esteve, Clara Elías, Àrea Benestar Social Diputació

de Barcelona, Joan Morejon, ECOIMA,MACBA, Jordi Quera,

Secretaria General de Joventut

Subscripcions:

Maria Jesús de la Viuda

Correcció:

Vita Retes

Edita:

Associació DIOMIRA

Redacció, administració,

publicitat i subscripcions:

Mare de Déu del Pilar 24, 1r 2a08003 BARCELONATel-Fax: 93 310 33 67http://www.diomira.nethttp://www.de0a18.net

E-mail: [email protected]

Fotocomposició i impressió:

ARGRA Trading, s.l. Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000

Protagonistes, ja! no es responsabilitza de les opinions

expressades als articles firmats

Foto portada: ESPLAC

Disseny portada: ARGRA Trading, s.l.

Imprès sobre paper ecològic

Membre de:

La presa de consciència social observada a l'entorn dels fets relacionats amb la guerra de l'Iraq i elcompromís democràtic manifestat públicament restaran a la memòria col·lectiva com uns dels fets quecaracteritzaran aquest inici de segle. La icona d'un míssil barrat conviurà en el nostre arxiu personalmolt a prop del símbol de la pau de l'any 1968. En realitat hem vist les dues imatges juntes en algunesde les nombroses manifestacions populars. Dues imatges d'èpoques i generacions distintes, peròsímbols comuns de rebuig a la guerra i a tot allò que porta associada.

Els infants i adolescents han participat activament en les nombroses accions cíviques en contra dela guerra, com són les manifestacions o cassolades, fent costat a la seva família o als seus mestres.Els alumnes de secundària, batxillerat i universitaris han organitzat tot tipus d'iniciatives pacífiques:vagues, acampades, pancartes, manifestacions, escenificacions, denúncies,... Una demostració i unexercici de l'alt grau de compromís de la societat, de la capacitat d'enginy i de la utilització de formesi recursos de tot tipus.

És un bon moment per reflexionar quin es el paper que té en el nostre projecte educatiu la forma-ció dels valors de la pau, l'ensenyament de la democràcia i l'adquisició del compromís social. Malau-radament, a la família i a l'escola no sempre som capaços de fer de la democràcia una escola activaon es respectin les opinions, s'incentivi el diàleg i el debat, i tots ells serveixin per entendre les difer-ències, establir criteris, respectar opinions i argumentar decisions.

Educar per la pau avui va íntimament lligat a aturar la guerra; aquesta i totes, i a les mil i una formesde subjugació, esclavatge, domini, i condemnes a mort, siguin a EE UU o a Cuba. Cal educar l'esperitcrític perquè el criteri propi estigui per sobre dels polítics manipuladors o de les informacions tenden-cioses o interessades d'alguns mitjans de comunicació. Malauradament, a diari es produeixen fetsque són objecte de reflexió i de manifestació de rebuig. Educar per la pau és també assenyalar lesinjustícies, el patiment innecessari, la mort de molts innocents i la destrucció de pobles sencersinduïts alguns d'ells per caps de govern autoritaris elegits democràticament que practiquen novesformes dictatorials.

Cal desvetllar entre els infants i adolescents l'interès per la comunitat, el civisme i la participacióactiva en la vida pública com a formes d'assumir responsabilitats i el compromís personal en la con-strucció d'una societat més justa. Educar en la política esdevé una exigència prioritària.

Josep M. Villena

4 Protagonistes,ja nº 16

E DI TOR I A L

Educar en la política

"Edu

car e

n la

pol

ítica

vol

dir

com

pren

dre

que,

des

de

qual

sevo

l àm

bit,

l'act

uaci

ó po

lític

a és

l'ún

ica

form

a vi

able

de

canv

iar,

entre

tots

, le

s ci

rcum

stàn

cies

soc

ials

que

cre

en in

just

ícia

i de

sigu

alta

ts...

" Fe

deric

o M

ayor

Zar

agoz

a (P

ròle

g d'

Educ

ar e

n la

pol

ítica

)

5Protagonistes,ja nº 16

T E M A OB E R T

Fa pocs dies vaig llegir en un diari comarcal que aTerrassa hi havia dues entitats d'educació en el lleureque s'havien "fusionat" degut a la manca de partici-pants. Els dirigents d'aquesta nova entitat atribuïen lacausa de la davallada dels infants inscrits a la com-petència que, segons ells, comportava l'existència d'al-tres entitats d'associacionisme educatiu als barris. Aixòem va fer reflexionar.

Si partim de la base que els esplais i agrupamentsescoltes són entitats que tenen per finalitat l'educacióen valors, la nostra "competència", si és que en podemdir-li així, la constituiran aquelles institucions socialsque volen transmetre als infants uns valors diametral-ment oposats als nostres. En aquest sentit, em semblaun error plantejar que dues entitats d'associacionismeeducatiu puguin fer-se "la competència" ja que, a ban-da de les diferències que hi puguin haver en els seusrespectius idearis, hi ha segurament més punts en co-mú entre aquests dos centres que amb altres agentssocialitzadors.

En tot cas, si el que es tracta és d'identificar per qui-nes raons els infants no participen massivament delsesplais i caus, llavors és probable que arribem a laconclusió que, si alguna cosa es pot considerar la"competència" d'aquestes entitats, aquesta és proba-blement la televisió. Actualment, hi ha molts més in-fants al cap de setmana mirant la tele que realitzant ac-tivitats d'educació en el lleure.

Tradicionalment, des de l'educació en el lleure hemconsiderat que era necessària la coordinació dels dife-rents agents educatius per tal de proporcionar co-

herència als estímuls educatius i als missatges quetransmetíem als infants. Aquesta voluntat ha estat aldarrera dels intents de coordinar-nos tant amb els pa-res com amb els mestres dels infants que participen ales nostres entitats. En els darrers anys hem avançatmolt en el treball conjunt amb escoles i famílies, peròsegurament hem descuidat un element que és cabdal

Entre l'escola i la tele hi ha l'esplaiL’educació en el lleure podria incorporar allò positiu que aporta la televisió,peça clau en els processos de socialització i aprenentatge dels infants

en els processos de socialització i aprenentatge delsinfants: els mitjans de comunicació.

A Catalunya, els infants miren la tele una mitjana de3 hores diàries. Això no té per que ser intrínsecamentbo o dolent, malgrat, si assumim que la televisió té unagran capacitat per influir en els processos de socialitza-ció dels infants, el que ens amoïna és que aquesta ca-pacitat educativa no estigui planificada i, a més, s'esca-pi del nostre control. Nosaltres estem acostumats a tre-ballar amb les famílies i els mestres, a buscar objectiusconjunts, a col·laborar en activitats concretes, però ambla televisió em temo que no sabem com relacionar-nos-hi. I és que no hi ha un "senyor televisió" amb el qualpuguem fer una reunió. A més, és difícil que els propie-taris de les televisions, que sempre s'han volgut mante-nir al marge dels debats educatius, tinguin cap menad'interès per relacionar-se amb nosaltres.

ESPLAC

En els darrers anys hem avançat molt en el treball conjunt amb escoles ifamílies, però segurament hem descuidat un element que és cabdal en elsprocessos de socialització i aprenentatge dels infants: els mitjans decomunicació Si el que es tracta és d’identificar

per quines raons els infants no participen massivament dels esplais i caus, llavors és probable que arribem

a la conclusió que, si alguna cosa es pot considerar la “competència”

d’aquestes entitats,aquesta és probablement la televisió


T E M A OB E R T

Els discursos dels educadors en relació a la televi-sió han estat tradicionalment molt crítics: la televisió és"dolenta" per definició i hem de defensar-nos-hi, evitantque els infants la mirin massa o que la mirin sols (comsi als adults no ens agradés veure la tele!) i partint dela negació que el que la televisió ensenya o transmetés quelcom substancialment diferent del que es troba almón real.

En el fons d'aquest debat, existeix un conflicte entredos paradigmes educatius ben diferenciats. Per unabanda, hi ha la televisió, ancorada en el paradigma del'entreteniment, que no es planteja objectius educatiusexplícits i que compta amb la simpatia de la majoriadels infants (pregunteu-los, als nens, si prefereixenanar a escola o quedar-se a casa mirant la tele?). Del'altra banda, hi ha l'escola, que es basa en el paradig-ma que l'aprenentatge és fruit de l'esforç personal ique, d'alguna manera, simbolitza l'autoritat dels adultsenvers els infants. L'escola, en veure que ha "perdutterreny" i capacitat d'influència davant la televisió, havolgut imitar les formes televisives i motivar els alum-nes a partir de la introducció de dinàmiques divertides ientretingudes, i ha acabat, en molts casos, esdevenintuna caricatura d'ella mateixa. I és que la televisió hatrencat el monopoli del coneixement que tradicional-ment ostentaven les institucions escolars, i això està

produint molt desconcert i molta confusió entre els edu-cadors. En el mig hi ha els esplais i els agrupamentsescolta.

Un dels principis pedagògics de l'educació en ellleure és que l'aprenentatge i la diversió no són duescoses incompatibles. Nosaltres defensem la idea que, al'esplai, un infant pot aprendre moltes coses i alhora

passar-ho d'allò més bé. A més, l'esplai és també unespai d'autoaprenentatge i d'aprenentatge entre iguals,basat en la lliure experimentació, en la creació d'espaisde participació, en la consideració de l'infant com aprotagonista. La figura del monitor o cap escolta és ac-ceptada pels infants com un referent i un model a se-guir i, per tant, no hi ha d'entrada el rebuig a l'autoritatque podem trobar en la seva relació amb altres adults.

Podria ser, per tant, que l'educació en el lleure po-gués incorporar allò positiu que els infants identifiquena la televisió (amb l'avantatge afegit que permet la inte-racció, no com la televisió, que és unidireccional) i tam-bé allò positiu que es deriva d'un procés educatiu orga-nitzat (coneixement de la realitat, definició d'objectius,planificació, execució de les activitats, valoració, etc).

No us sembla una idea suggerent?

Jesús Sanz i MoralEsplais Catalans, ESPLAC

La televisió ha trencat el monopoli del coneixement

que tradicionalment ostentaven les institucions escolars,

i això està produint molt desconcert i molta confusió

entre els educadors.En el mig hi ha els esplais i els agrupaments escoltes

CLARA ELÍAS

A Catalunya, els infants miren la tele una mitjana de tres hores diàries

PATRÍCIA ESTEVE

A l’esplai, l’infant pot aprendre coses i alhora passar-s’ho d’allò més bé


C I U TA DA N S , J A !

Com volem la Barcelona del futur?La VIII Audiència Pública planteja als nois i noies de Barcelona la qüestió sobre la preservació del patrimoni i l’urbanisme del demà

El patrimoni arquitectònic i monumental i la vitalitaturbanística de la ciutat és el tema que enguany central’Audiència Pública als nois i noies de la ciutat. Es trac-ta d’una forma de participació a través de la qual elsnois i noies d’entre 10 i 17 anys fan propostes a l’Admi-nistració municipal. Després d’un procés col·lectiu dereflexió, els joves dels diferents centres posaran en co-mú les seves idees i propostes i elaboraran un docu-ment final. Les conclusions les presentaran en una au-diència pública presidida per l’alcalde.

Amb aquesta VIII Audiència es pretén assolir un tri-ple objectiu. D’una banda, donar a conèixer el patrimoniarquitectònic i monumental de la ciutat per tal de fomen-tar la seva preservació. També es difonen els grans pro-jectes urbanístics en marxa, com ara el 2004 o el

22@BCN. Així mateix, es pretén que els joves coneguinles actuacions més properes, a escala de districte i debarri, que afectin els nois i les noies en el seu dia a dia.

La finalitat d’aquestes línies d’actuació és fomentarentre els nois i les noies l’estima per la ciutat, amb laseva intervenció social i activa; la seva aproximació a laciutat i al seu procés de planificació urbanística i, final-

Nois i noies d’entre 10 i 17 anysdebaten durant aquest curs sobre

el patrimoni arquitectònic imonumental i la vitalitat urbanística

de Barcelona. Les conclusions es donaran a conèixer en unaaudiència pública presidida

per l’alcalde el proper mes de maig

PATRÍCIA ESTEVE

Els participants lliuraran el document final amb les seves conclusions enuna audiència pública presidida per l’alcalde

HTTP://BCNWEB2.BCN.ES:8887/AUDIENCIA.HTM

L’Audiència Pública fomenta la intervenció social i activa dels nois i lesnoies a la ciutat

RedaccióProtagonistes, ja!

ment, promoure, a més d’un treball intel·lectual, el res-pecte als altres i la capacitat de transformar la realitatsocial.

Aquesta activitat es realitza amb la col·laboració delSector d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i enparal·lel amb l’Ajuntament de Sant Sebastià-Donostia iles seves escoles.

Programa d’activitatsDesprés de participar els docents i els educadors i

educadores a diferents sessions informatives i formati-ves, actualment s’està desenvolupant als centres el te-ma del patrimoni. Després d’aquest procés previ de re-flexió, els nois i noies representants dels grups inscritsen el projecte participaran en tres trobades amb as-sessorament al llarg del procés de debat, on aportaranles conclusions del seu grup i consensuaran un docu-ment únic.

Finalment, com a fruit del treball fet pels nois inoies, s’elaboraran les propostes en forma de mani-fest. Durant el mes de maig se celebrarà al Saló deCent de l’Ajuntament de Barcelona l’Audiència, i elsnois i noies lliuraran el document final. Posteriorment aaquest procés, es farà l’anàlisi de l’activitat i el segui-ment dels acords presos pel Consistori. Es recolliransuggeriments temàtics i de millora per a la propera Au-diència, per part dels participants.

VIII Audiència PúblicaInstitut d’Educació de Barcelona

Plaça Espanya 5, 08014 BarcelonaTel.: 93 402 36 63 - Fax: 93 402 36 60

[email protected]


AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES,

'És un projecte semblant al que veiem en les pel·lí-cules americanes' -explica Sílvia Aparicio, coordinadoradel projecte de Xarxa d'Acompanyament en el Municipi.'Allí, quan arriba un jove a la universitat, se li adjudicaun tutor. En el nostre cas, succeeix el mateix, la diferèn-cia és que es fa a l'institut i, a més, el tutor que t'adjudi-quen és del teu mateix municipi'.

Cada any, quan arriba el moment d'iniciar el primercurs d'ESO, els adolescents de Canyelles, Cubelles iOlivella -3 municipis de menys de 10.000 habitants dela comarca del Garraf- han de deixar l'escola del seupoble i matricular-se a l'institut a Vilanova i la Geltrú oSant Pere de Ribes. Això suposa un gran esforç a nivellacadèmic i també un canvi important a nivell personal;ja no fan vida al poble.

El projecte XAM (Xarxa d'Acompanyament en elMunicipi) van néixer amb l'objectiu de pal·liar aquestsproblemes i, al mateix temps, prevenir situacions derisc d'exclusió social. Per una banda, el seu objectiu ésdonar suport acadèmic als nens de 1r d'ESO i, per l'al-tra, integrar-los socialment en el seu municipi d'origen.

El protagonista d'aquesta tasca és el mentor o tutor, unadolescent del mateix poble amb 4 o 5 anys més d'e-dat, que s'encarrega d'acompanyar i donar suport al tu-telat. Cada mentor té al seu càrrec 4 adolescents i, dosdies a la setmana, es troba amb ells un parell d'hores al'espai social del seu municipi. En Xavi, de 16 anys, ésun mentor d'Olivella i explica: 'Jo tinc quatre nens quefan 1r d'ESO. Ens reunim els dimarts i els dimecres allocal social del poble i allí, primer els ajudo a fer elsdeures i després fem alguna activitat, cada dia dife-rent'. L'Albert, de 12 anys és un dels nens tutelats i co-menta: 'Des que tinc tutor trec més bones notes, m'aju-da amb les coses que no entenc. M'ha anat bé perquèel canvi ha l'institut ha estat molt fort, ara ens exigeixenmés'.

El model d'acompanyamentSegons Aparicio la figura del mentor és molt útil en

la intervenció en aquestes franges d'edat: 'Durant l'ado-lescència estàs més rebotat amb els pares o profes-sors, la figura d'una noi 3 o 4 anys més gran, el veuscom un model, no com una autoritat. La seva experièn-cia acadèmica és molt més recent que la dels seus pa-res i això fa els nois de 1r d'ESO se'ls escolten. No vo-líem dir als nois, un altre cop, què havien de fer, sinóque hi hagués a algú que s'hi apropés amb una es-tratègia diferent, amb més eficiència'.

El perfil del mentor no és necessàriament el del noiamb bones notes sinó, més aviat, ha de ser algú ambganes d'ajudar als més joves. 'El que més es valora -explica Aparicio - és que tingui una certa maduresapersonal. Ser mentor implica ser com un germà gran,una persona que, pel seu tarannà, pugui transferir alsmés joves unes certes pautes per anar per l'institut, es-tudiar, comportar-se… transmetre les estratègies d'èxit.També és molt important que sigui voluntari, que ho fa-ci perquè li agrada i perquè troba la recompensa, prin-cipalment, en la satisfacció del treball ben fet'.

De totes maneres, el consell comarcal del Garraf jaha engegat algun tipus de gratificació que serveixi d'in-centiu per als mentors. 'Estem pensant d'oferir-los be-ques per a la compra de material escolar -diu Aparicio.De moment, hem fet sortides gratuïtes a una casa decolònies. Aquesta sortida servia també perquè es co-neguessin els mentors de tots els municipis i a més, re-flexionar sobre el projecte i donar-los eines perquè tin-guessin clara la seva funció'.

Els mentors també en surten beneficiatsLa majoria de mentors estan d'acord en què, des

que fan aquesta funció, han après a escoltar més alsseus pares i a ser més responsables. 'Al fer de mentor-

Com un germà gran70 nens del Garraf s'inicien a l'Institut tutelats per un alumne més gran del seu mateix poble

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

En Xavi ajudant amb els deures a un dels seus mentorands


AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES...

lescents d'aquests municipis que cursen 4t d'ESO pre-senten retard acadèmic. Igualment, i des de la perspec-tiva laboral, l'estudi aventura la possibilitat d'un creixe-ment de la desocupació masculina a causa de la reces-sió econòmica del sector de la construcció, de graninfluència en una zona residencial com el Garraf. Ésper això que preveu necessària un nivell de qualificaciómés alt en la població.

Per altra banda, té efectes molt nocius el desarrela-ment de la població infantil. 'No s'identifiquen amb elseu territori perquè no hi tenen recursos -afirma Apari-cio. 'Són municipis petits, majoritàriament d'urbanitza-cions. Els nois utilitzen sempre els recursos de Vilanovai la Geltrú i no fan vida al seu poble, en tenen bastantdesconeixement'.

'Vam veure que a 3r i 4t era el moment en quèaquest procés de desarrelament i desmotivació s'ac-centuava -explica Carme Crous, cap de l'Àrea de Ser-veis Socials i Sanitat i Cooperació del Consell Comar-

cal del Garraf. 'Per això vam creure que el millor eraapostar per la prevenció, començar per nens de primerd'ESO i, després, al cap de tres anys i a través de l'a-companyament, analitzar si hi ha hagut alguna millora'.

Un projecte amb una gran xarxa d'implicatsEl projecte del XAM es vertebra mitjançant l'acció

conjunta dels Serveis Socials del Consell Comarcal delGarraf, les regidories dels ajuntaments implicats i qua-tre Instituts d'Educació Secundària de Vilanova i la Gel-trú i Sant Pere de Ribes. Ha comptat també amb el su-port de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Ca-talunya i la Universitat de Barcelona. El seuorganigrama està format per una coordinadora, tres re-ferents en el territori (un a cada municipi), un referent acadascun dels quatre IES receptors de l'alumnat, elsmentors i els nens de 1r d'ESO.


Síliva Aparicio (al centre), coordinadora del projecte, parla amb un delsmentors


Dos mentors d'Olivella observen les màscares elaborades a l'espai social Àrea Benestar Social Diputació de Barcelona


Mentors i mentorands gaudeixen d'un moment de lleure elaborantmàscares de guix

explica Aparicio- entenen millor els rols d'autoritat, per-què ells també els han d'exercir'. Malgrat la dedicacióde temps que comporta i les possibles dificultats, sem-blen estar satisfets del seu paper. 'Em van proposar ferde mentora i vaig pensar que podia ser una bona expe-riència perquè m'agraden molt els nens -explica l'Anna,una mentora d'Olivella. 'Hem d'estar a prop seu, de-mostrar que poden confiar en nosaltres i que ens po-den explicar les coses... El problema és que són moltnens i van molt a la seva…Costa molt que t'expliquinalguna cosa'. Malgrat això, confessa que pensa conti-nuar l'any vinent.

El desarrelament i la desmotivació, principals pro-blemes

El projecte XAM va sorgir a partir d'un estudi-ava-luació de les situacions dels joves en procés d'exclusiósocial, realitzat per membres de la Divisió de Ciènciesde l'Educació de la Universitat de Barcelona i centraten els municipis de Canyelles, Cubelles i Olivella. Entreles conclusions d'aquest destaca que el 47% dels ado-


DE P L E DR E T

La Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barceloseus drets, i també quins són els seus deures i les sev

les Nacions Unides el 1989 i aprovada per tots els epuguin créixer fins a fer-se grans i per assegurar eper tant, és molt important que els infants els coneles eines de què disposen per fer escoltar la sevPúbliques, la web de la Regidoria de Drets Civils

Les Tres Besso


DE P L E DR E T

ona ha editat un llibret, en què les Tres Bessones expliquen als nens i les nenes quins són elsves responsabilitats. El document difon la Declaració dels Drets de la Infància, elaborada perestats, excepte els Estats Units i Somàlia. Aquests drets es van reconèixer perquè els infantsel diàleg amb les persones adultes, reconeixent el seu dret a informar-se, participar i opinar; ieguin. El llibret, realitzat per Cromosoma, S.A., recorda també als nens i les nenes algunes deva veu i fer valdre aquests drets, com ara el Consell Municipal de la Infància, les Audièncieswww.bcn.es/infancia o les ONG que vetllen pels Drets dels Infants

ones i els Drets de la Infància


L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S

El CEIP Patronat Domènech, al barceloní barri de Gràcia, és un delsque té per objectiu ensenyar als nens i les nenes com contribuir tracta de col·laborar en les tasques domèstiques: escombrar, planxcontrolar l’enyorança o fer de mediador de conflictes entre els mplantegen a infants i adolescents. Aquest grup de nens i nenes dresolen ells alguns d’aquests conflictes i la importància que téd’infantil i primària de Barcelona on s’està desenvolupant l’expertasques domèstiques també el fan a quatre instituts de secundària

L’educació per a la co

A les colònies per no enyorar-te tant pots portar un ninot ala motxilla i abraçar-lo. També sabem si algú està enfadat,per la cara que fa i com porta el cos. Algú està enfadat siestà seriós, porta els braços creuats i la boca petita. Acasa hem de fer la nostra feina perquè ja som grans.Quan sigui gran algú no sabrà fer res si no aprèn. Joplanxo amb el pare, que m’agafa la mà. La mare ja té laseva feina: posar la rentadora, fer el seu llit...

RRiittaa MMaarriimmoonn,, 6 anys

Hi ha coses queno sabem fer ique hem d’apren-dre a classe, complanxar, cuinar,rentar plats...

GGiinnaa MMoorraa,, 6 anys

Rita Marimon

Tothom viu en una casa i tothom ha de fer lafeina de la casa perquè la casa és de tot-hom.

LLaauurraa RRooiiggéé,, 7 anys

Laura Roigé

A casa tothom té l’obligació de parar taulaperquè si algú no para taula no aprendrà.Sabem fer moltes coses a casa, com tallarpa amb el ganivet, has de vigilar amb el ga-nivet per no tallar-te.

Jordi Cequier, 6 anys

Gina Mora

Jordi Cequier

Éstem aprenent a escom-brar, agafar l’escombraamb una mà en un costat il’altre cap a l’altre. A clas-se vam escampar brutícia,vam fer un pilonet i des-prés amb el recollidor horecollíem.

MMaarrcc SScchhuusstteerr,, 6 anys


L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S

s centres on s’està desenvolupant una experiència pilota que a casa les coses funcionin millor. No només esxar o cuinar. Detectar els estats d’ànim de l’altre, saber

membres de la família són alguns dels reptes que esde 1r curs del Patronat Domènech ens expliquen comé compartir la feina a casa. Aquest és l’únic centreriència, amb alumnes de 1r a 3r curs. El crèdit sobrea de la ciutat

orresponsabilitat

FOTOS: JOAN MOREJON

A les colònies pensava que els meus pares i el meu germàestaven al meu costat per no enyorar-los tant. A casa, si arri-bem i els pares estan cansats hem d’ajudar-los: els portem elsplats si estan rentant, així estaran més contents, els ajudem aencendre l’ordinador, els fem un massatge... Hem de netejar lacasa amb els pares i les mares per tenir la casa més neta. Lamare no té vint mans per fer-ho tot, només té dues mans. Elpare també té feina. Jo ajudo el meu germà petit, semprerecull les joguines que treu, perquè és petit, només té dosanys, i no pot amb tot.

AAllbbeerrtt BBuurrrruullll,, 6 anysAlbert Burrull

No han d’escombrarnomés les mares o lesnenes, també han de fer-ho els pares. S’ha de feruna mica cadascun perrepartir-se la feina i aixítothom ho sabrà fer.

AAiixxeeaa AAllbbeerrddii,, 6 anys

Aixea Alberdi

S’ha d’aprendre a fer de totper repartir tota la feina de lacasa. Si tenim un germà petitajudem a la mama a donar-liel biberó.

Xènia Martínez, 6 anys

Xènia Martínez

Marc Schuster


I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S

Programa d’Acolliment familiar d’AldaiaLes famílies d’Aldaia poden acollir temporalment menors que precisend’una família que els ofereixi la seva llar, el seu afecte i una estabilitat

El Departament de Ser-veis Socials de l’Ajuntamentd’Aldaia va posar en marxa fados anys el Programa d’Aco-lliment familiar, un recurs dequè disposen els menors queper diferents circumstànciess’han de separar provisional-

ment de la seva llar i necessiten d’una família que tinguicura d’ells, els alimenti i els eduqui durant un temps de-terminat. L’Acolliment familiar té dos objectius: assegu-rar una família al menor que no pot romandre temporal-ment al seu entorn familiar i retornar-lo a la seva famíliauna vegada la problemàtica hagi estat resolta.

L’Acolliment familiar es regula pel Decret 93/2001,de 22 de maig, del Govern Valencià, pel que s’aprovael Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Me-nor a la Comunitat Valenciana. En aquest text s’esta-bleixen les normes bàsiques que deuen regir en totprocés d’acolliment, els principis d’actuació i les moda-litats de l’acolliment familiar.

Aquest recurs posa l’èmfasi en el futur del menor. Esprocura que el nen o la nena sigui acollit en família; s’a-favoreix la permanència del menor en el seu ambient,procurant que l’acolliment es produeixi en família exten-sa (oncles, cosins, iaios), excepte quan no sigui aconse-llable per l’interès del menor o no sigui possible. S’evitala separació dels germans en la mesura possible, procu-rant el seu acolliment per una mateixa persona o família.

L’Acolliment estableix vincles entre els acollidors, lafamília biològica i els propis serveis de protecció per talde compartir informació en relació a la presa de deci-sions relatives a l’infant acollit. Així mateix, es proveeixuna intervenció amb la família biològica del nen o lanena per ajudar a resoldre les situacions o dificultatsque han ocasionat la separació.

Hi ha dos tipus d’Acolliment familiar, el simple i elpermanent. En el primer cas, es tracta d’un acollimenttransitori, perquè es preveu la reinserció del menor a laseva pròpia família o en tant que se n’adopta una me-sura de protecció que tingui un caràcter més estable.L’Acolliment permanent es du a terme quan està acon-sellat per l’edat o altres circumstàncies del menor i laseva família.

D’altra banda, aquests tipus d’acolliments es podendistingir en: Acolliment familiar en família extensa -quanes formalitzen amb persones vinculades al menor peruna relació de parentesc-, amb família educadora -quanels acollidors no tenen vinculació amb el menor- i en Aco-lliment familiar preadoptiu -quan l’entitat pública eleva laproposta d’adopció del menor o quan considera que ésnecessari un període d’adaptació del menor a la família.

Respecte el tipus de família que pot acollir, no n’hi haun perfil tipus. Després d’un procés de reflexió, valoraciói formació, qualsevol família o persona major d’edat potacollir, sempre que estigui motivat socialment i disposata realitzar temporalment les tasques d’educador. Cal te-nir en compte que aquests nois i noies han sofert algu-na vegada i poden presentar determinats problemes desalut, desenvolupament o comportament.

L’acollidor ha d’assumir una sèrie de responsabilitatsper assegurar el benestar del menor: Tenir al noi o lanoia en la seva companyia, tenir cura d’ell, alimentar-lo,educar-lo i procurar-li una formació integral; respectarels acords establerts en el pla d’intervenció; informarperiòdicament i aportar la documentació requerida perl’equip tècnic sobre el desenvolupament del menor: fí-sic, psíquic, escolar, etc. i proporcionar al noi o la noiacobertura sanitària.

La família que acull al menor també ha recolzar elprocés d’autonomia personal i social del menor, dirigit ala seva emancipació. Cal que li facilitin que pugui relacio-nar-se periòdicament amb la seva família biològica, alho-ra que ha de col·laborar per tal que pugui reinserir-s’hi.

Respecte la família natural del menor, ha de partici-par en el procés d’acolliment: conèixer les característi-ques d’aquest acolliment, estar informats de qualsevoldecisió presa sobre el seu fill, respectar els acords pre-sos, mantenir el contacte amb el menor, resoldre con-flictes, millorar les seves habilitats parentals i col·labo-rar amb l’equip tècnic.

Per desenvolupar les seves tasques, la família acolli-dora compta amb els diferents recursos i serveis nor-malitzats de la comunitat: educatius, sanitaris, culturals,recreatius i socials. El seguiment del procés es fa perl’equip de Serveis Socials.

Programa d’Acolliment Familiar d’AldaiaCentre de Serveis Socials Vicent Andrés Estellés

Av. Miguel Hernández 40 baixTel. 96 198 88 11 / 96 198 88 12 / 96 198 88 13

(de dilluns a divendres de 9 a 14 h.)[email protected]

Manuel GinerDepartament Serveis Socials Ajuntament d’Aldaia

Els objectius del Programa sónassegurar una família al menor

que no pot romandre temporalment al seu entorn familiar i retornar-lo

a la seva família quan sigui possible


C I U TA DA N S , J A !

mateix plànol que els jugadors, fet quemotiva un apropament entre ells.

A més, Xarranca inclou molts jocstradicionals que es presenten amb pe-tites diferències a diferents llocs delmón, per això constitueixen una impor-tant eina de diàleg entre els educadorsi els jugadors, ja que cadascú pot pre-sentar la variant que coneix i enriquir-se així l’educació intercultural.

Els jocs també es poden adaptar omodificar segons les necessitats de laclasse en concret, aplicant el campsemàntic o els continguts que interes-sin a l’educador. Així mateix, moltsdels jocs que es proposen necessitenun recolzament enforma d’imatgesque pot fabricar-les el mateix grup.

L’edició d’aquestmaterial s’emmarca en Calidoscopi.Pla d’actuació per a la interculturalitaten el lleure, i continua l’objectiu d’editarmaterials de suport per als educadors, comja es va fer amb el Sanduk. Guia per a la formació delseducadors i educadores en interculturalitat i immigració.

Xarranca, aprendre català jugant

Contribuir alsprocessos d’a-prenentatge i d’a-coll ida dels in-

fants nouvinguts, iafavor ir el diàleg

igualitari entre tots elsjugadors, fomentantl’educació intercultural

a partir del plaer de jugar, és el dobleobjectiu de Xarranca. Jocs per a l’apre-nentatge del català oral per a nouvin-guts. Es tracta d’un nou material querecull més de setanta jocs, un útil ins-trument al servei dels educadors, fruitde la col·laboració entre dos departa-ments de la Generalitat de Catalunya,la Secretaria General de Joventut i laDirecció General de Política Lingüísti-ca, i la Fundació Jaume Bofill.

El contingut del material es classifi-ca segons les expressions que volem treballar amb eljoc: expressió d’identificacions socials, expressió d’iden-tificacions físiques, expressió d’identificacions aními-ques, expressió d’accions, expressió de localitzacions

temporals, expressió de localitza-cions espacials, expressió de pos-sessions, expressió de coneixe-ments, expressió de possibilitats iopinions, expressió de preferències idesigs i, finalment, expressió d’or-dres i obligacions. També s’adjuntauna sèrie de jocs útils per treballar

l’aprenentatge de vocabulari concret sobre diferents te-mes: fruites, aliments, nombres, noms de llocs de carrero camps semàntics concrets.

Aquests jocs estan dissenyats per contribuir a l’en-senyament de la llengua catalana d’ús quotidià, el llen-guatge del dia a dia. Es considera que una de les princi-pals necessitats dels nois i noies nouvinguts és conèixerl’idioma del país on arriben per tal d’incorporar-se ambmés facilitat i més ràpidament a la seva nova societat.Per assolir aquest objectiu, el joc és un element clau:

- És una situació comunicativareal. Mentre juguem necessitembuscar les estructures lingüístiquesper la comunicació entre els juga-dors, explicar el joc i fer-ne preguntes.

- El joc esdevé una manera de tre-ballar valors que fan referència a la coo-peració entre iguals, a la reflexió i el diàleg.

- Mentre juga, l’educador se situa en el

Xarranca inclou jocs tradicionals que espresenten amb petites diferències en d’al-tres països del món

Joc proposat: L’anell amagat

Estructures comunicatives: Qui...?, Crec que...,Penso que...Nombre de participants: De 6 a 12Disposició inicial: S’escull un jugador perquè pari.Els altres es col·loquen formant una rotllana. Tots elsjugadors posen les mans juntes. El jugador que paraajunta les mans i, al seu interior, hi amaga l’anell.Edat dels participants: De 6 a 9Desenvolupament: Quan comença el joc, el jugadorque para passa les seves mans entre les dels seuscompanys. En el moment que ho decideixi, i senseque ningú ho vegi, deixa caure l’anell a les mans d’al-gun jugador. Un cop ha passat per tots els jugadors,seu a la rotllana i ensenya que no té res entre lesmans. Després pregunta: ...(el nom d’algú), qui creusque té l’anell?; Crec que el té... (i diu el nom de quipensa). El jugador al·ludit ha d’ensenyar les mans. Sino el té, el jugador que creia que el tenia fa de nou lapregunta. El joc continua fins que algú descobreix quité l’anell. Joc tradicional català. Se’n coneixen algunesversions a l’Amèrica llatina, Polònia i l’Estat espanyol.

La Generalitat de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill editen un materialamb més de 70 jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts


M E DI A M B I E N T

Ecoima, l’educació mediambientalL’educació ambiental com un eina més cap a la sostenibilitat

ECOIMA és una associació sense afany de lucre queva ser legalment constituïda l’any 1994, el seu àmbit d’ac-tuació és tot Catalunya. El respecte i l’interès pel nostremedi natural és, sense cap mena de dubte, un primer pasper avançar cada dia més cap a un mòn ric, un mòn ric enqualitat de vida, a la vegada, utilitzar aquest medi peraprendre, coneixer-lo, però sobretot saber viure en ell, sónels principals objectius que busca la nostra associacióamb les seves accions. Dáquesta forma, intentem col·la-borar per caminar més ràpidament cap a un creixementsostenible, i així poder trencar definitivament amb el dese-quilibri que ha deslligat tradicionalment l’economia de l’e-cologia, i el medi ambient del desenvolupament.

Podríem considerar que disposem de dos àmbits detreball, el primer són activitats d’educació ambiental (tantescolar com per a dáltres col·lectius), el segon són estu-dis de conservació de la natura.

Pel que fa a temes d’educació mediambiental una deles activitats que més realitzem són els tallers d’animalsvius a l’escola. L’objectiu dáquest taller és observar iconèixer el món dels animals així com fomentar el respec-te i conservació d’aquestes espècies. Un educador de lanostra entitat intenta que els alumnes entrin en contacteamb els animals perdent tota mena de pors que existeixencap alguns dáquests. És el monitor qui porta els animalsa l’escola i depenent del tipus de taller podem trobar-hiuna serp, una iguana, una salamandra, un conillet, etc.

El Delta del Llobregat és un dels indrets on més hemtreballat. Aquesta zona humida, una de les més impor-tants de Catalunya, és una clara mostra de com a vega-des no és necessari realitzar grans expedicions a llocsllunyans per disfrutar de la natura, en aquest cas, fent unapetita excursió a un indret que es troba dins l’Àrea Metro-politana de Barcelona també podem aprendre grans co-ses. En aquest indret privilegiat hi realitzem visites guia-des tot interpretant el funcionament i tots els factors quecondicionen els diferents ecosistemes que s’hi troben, al-hora que observem la gran diversitat d’aus aquàtiquesque hi podem trobar.

ECOIMA també treballa pràcticament durant tot l’anyen el Centre d’Estudis Marins de Sitges, aquí hi realitzemper a molts grups escolars un estudi sobre l’ecosistema li-toral, la seva dinàmica i diversitat, a l’hora dánalitzar totsels factors que afecten a la flora i fauna marina.

Una altra activitat que realitzem tot sovint són les colò-nies i l’elaboració de crèdits de síntesi que organitzem pera grups escolars. També Cal destacar els 15 convenis quetenim amb diferents ajuntaments de l’Àrea Metropolitanade Barcelona que decideixen optar per alguna de les nos-tres activitats i potenciar-la en escoles dels seus municipis.

A grans trets aquestes són les activitats que més rea-litzem en l’àmbit de léducació ambiental, tot i així en po-dríem afegir d’altres com casals i campaments d’estiu, vi-sites guiades de caràcter ornitològic (observació d’aus), o

ARXIU DIOMIRA

A ECOIMA treballem pel creixement sostenible

Óscar Estany PuigCentre d'Educació Ambiental ECOIMA

d’altres tallers de caire educatiu com tallers de selecció debrossa, de reciclatge de paper o de manualitats. Però ésatenent a les mirades de tots els alumnes amb els qualstractem dia a dia, com sabem el que hem d’ensenyar i lesseves inquietuds es converteixen en ajut inmillorable peraprendre de les nostres pròpies activitats.

El segon àmbit de treball en el que es mou ECOIMA ésel d’estudis tècnics i projectes. Pel que fa a projectes deconservació de la natura, un dels últims que la nostra as-sociació ha dut a terme ha estat la construcció d’una illaartificial flotant en la Reserva Natural del delta del Llobre-gat. Dins la llacuna del Remolar vàrem col·locar aquestailla per així crear una nova àrea de descans i nidificaciód’aus, i alhora, establir un punt fix de fàcil observació d’a-questes, així com incrementar les possibilitats d’educacióambiental en la zona. També hem realitzat diversos estudisde fauna i vegetació, per citar només alguns dels més re-cents: estudis d’ocells nidificants i hivernants, estudisd’amfibis i rèptils, atles de distribució i estudis dels mamí-fers al Delta del Llobregat, ...etc. Un altre tipus d’estudisque també hem realitzat són els d’impacte ambiental.

Molts defineixen creixement sostenible com aquell pro-cés que comporta un creixement econòmic sense malme-tre el medi ambient alhora que assegura una qualitat am-biental i desenvolupament econòmic de generacions futu-res. En la nostra associació tenim la gran sort de treballar idisfrutar amb i per aquest medi natural com amb i peraquestes generacions futures. El nostre compromís éscontinuar enfortint els principis de responsabilitat ambien-tal dáquestes generacions, de les que ens són més pro-peres i per que no, de les que vindran, perquè les possibi-litats que ens ofereix el nostre entorn, per aprendre, conéi-xer, i en definitiva, viure, ens continuin seduïnt cada diamés.


E DUC A C I Ó

Els programes educatius del MACBA consoliden iamplien les propostes adreçades als estudiants i al pro-fessorat, però també obren nous programes que s’am-plien també a d’altres col·lectius. Així, continuen les vi-sites comentades a la Col·lecció o a les exposicionstemporals, però també s’han dissenyat projectes espe-cífics adaptats als diferents nivells educatius i que espoden treballar tant a l’aula com al propi Museu i a laweb www.macba.es.

Programes per a estudiantsLa programació educativa del MACBA per a estu-

diants compta amb visites comentades a la Col·lecció i ales exposicions temporals, per als alumnes dels diferentsnivells educatius. A més s’ofereixen programes especí-fics segons els cicles. Per aprimària s’organitza un pro-jecte anual centrat en la pin-tura, “Propera parada: pintu-ra contemporània”, on a par-tir de la Col·lecció i d’algunade les mostres temporals estracten les diferents mane-res de “pintar” que es podentrobar en l’art contemporari,creant vincles també amb al-tres tècniques, com la foto-grafia, el vídeo o la instal·la-ció.

Per a secundària i batxi-llerat, el Museu organitzatres propostes diferents,que es desenvolupen alllarg dels tres trimestres delcurs escolar. La primera,“Diàlegs al voltant de l’artcontemporani”, pretén establir un diàleg entre els jovesadolescents i l’art contemporani, amb l’objectiu d’enten-dre l’art com a via de reflexió i mecanisme generadorde pensament i de diàleg. “La (im)possibilitat de la pin-tura”, activitat que s’organitza per al segon trimestre, escentra en les exposicions dedicades als pintors JoanHernández Pijuan i Blinky Palermo. La proposta consis-teix en analitzar les possibilitats que es poden trobar enel format pictòric, molt condicionat per avenços com elvídeo, el cinema o internet. Finalment, per al tercer tri-mestre es proposa l’activitat “Què és el que fa que l’artdels nostres dies sigui tan diferent, tan atractiu?”. Par-tint de les exposicions de Robert Filliou i de RichardHamilton, i de l’art pop en general, es pretén que elsestudiants connectin amb el pop a partir dels seus pro-pis referents quotidians (manga, playstation...).

Art i educació per a infants i jovesEl Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ofereix unaàmplia programació d’activitats que combinen l’art amb l’educació

Tallers per a nens i jovesEls dissabtes i els diumenges al matí els infants i jo-

ves de 6 a 16 anys poden assistir als diferents tallersque organitza el Museu, una experiència que combinaels continguts educatius amb els lúdics. Els tallers esplantegen com una activitat que, a través de l’experièn-cia pràctica, estimuli la reflexió i l’esperit crític dels parti-cipants. “La finestra oberta” es dirigeix a nens i nenesde 6 a 10 anys, és una activitat que parteix de la reflexióentorn del recurs del quadre a l’art contemporani com afinestra, recurs alhora qüestionat i reafirmat com ametàfora de la representació pictòrica. D’altra banda, altaller “Hàbits i habitacles”, recomanat per a nens i nenesde 8 a 12 anys, es discutirà sobre l’arquitectura, elsseus usos i els nostres hàbits de vida. Així, es planteja

l’anàlisi de l’espai, les fun-cions i l’ús dels habitacles, iimaginar i projectar la casaideal. “Primera matèria” esdirigeix a adolescents de 12a 16 anys. A partir d’un re-corregut per algunes obresescollides del Museu, es re-flexionarà entorn el concep-te d’autoria i la manera del’artista de buscar els mit-jans d’expressió més idonisper a cada obra. El taller“Cal·ligrafies del cos” preténestablir un paral·lelisme en-tre la dansa i la pintura,amb l’objectiu final d’estimu-lar la capacitat sensitivadels participants. L’activitatestà recomanada per a in-fants i joves de 6 a 14 anys.

A més d’aquesta programació educativa, el MACBAtambé compta amb activitats per al professorat, com el“Curs d’art i cultura contemporanis”, que serveix d’intro-ducció general i multidisciplinar a l’art i la cultura con-temporanis, i que es completa amb altres cursos mo-nogràfics. Els professors també disposen de dossierseducatius amb informació concreta sobre els artistes iles obres exposades al Museu per tal de suggerir alsalumnes temes de reflexió i continuitat a l’aula desprésde la visita al MACBA. Els dossiers estan disponibles awww.macba.es, la web del Museu, un important suportpedagògic per al professorat.


MACBA

Els tallers per a infants i joves es fan els dissabtes i diumenges al matí


N AV E G A N T PE R L A X A R X A

Internet s’haconsolidat comuna importanteina pels pro-fessionals del’educació, onpoden trobar

tot tipus de recursos educa-tius a aplicar en la seva tas-ca diària. La web de l’Asso-ciació d’Educadors Infantils,www.waece.org, n’és un bonexemple.

L’Associació Mundial d’E-ducadors Infantils va néixerarran de la celebració el 1991 a Vitòria del I CongresoInternacional de Educación Temprana. En aquella tro-bada es va posar de manifest la necessitat del contactei intercanvi d’experiències entre els educadors infantilsde tot el món. L’Associació Mundial d’Educadors Infan-tils es defineix com una ONG participativa i de-mocràtica, sense afany de lucre, al servei delseducadors dels infants més petits per tal defacilitar en aquests els elements que aqualsevol part del món estan demos-trant una major adecuació pels seusinteressos i desenvolupament.

L’Associació treballa en diferentsàrees d’acció: ofereix informació so-bre qüestions de tipus general i inno-vacions pedagògiques en educacióinfantil, promou la investigació didàcti-ca, forma i actualitza coneixementsdels associats, posa en contacte a edu-cadors de tot el món, consciencia als pa-res sobre la importància de la seva involu-cració amb l’educació dels seus fills i potenciala imatge social de l’educació de la primera infàn-cia com a dret fonamental de nens i nenes. Actualment,l’entitat desenvolupa diferents projectes i programes: elprojecte d’educació neonatal El Alba, el Programa

www.waece.org, web de l’Associació Mundial d’Educadors Infantils,font de recursos per a professionals de l’educació de tot el món


Continguts de la web www.waece.org, un interessant recurs per a educadors infantils a Internet

A la secció “Niños” de la web podem trobar faules amb divertides il·lustracions

Web per a educadors infantils del món

Landmark Centers, el Programa de Lectoescriptura desde l’òptica de l’estimulació primerenca, el Programad’educació en valors El Club dels infants cuidadors delplaneta Terra, el Programa de Formació Continua i elPrograma de Formació i Conscienciació per a Pares.

L’Associació edita també un butlletí infor-matiu setmanal, amb l’objectiu d’infor-

mar i posar en contacte a educa-dors de tot el món, així com de-

senvolupar i fomentarl’intercanvi d’experiències en-tre els educadors infantils.

La web www.waece.orgés el principal mitjà d’infor-mació de l’Associació Mun-dial d’Educadors Infantils.La pàgina compta amb tres

versions diferents: en cas-tellà, anglès i portuguès; i dis-

posa de seccions per a educa-dors, pares i mares i infants, amb

informació i materials d’interès. Elseducadors disposen, entre d’altres

recursos, de materials per a aplicar a l’aula, documen-tació bibliogràfica o borsa de treball. Pels pares i mares,la web ofereix materials d’orientació sobre diferents te-mes d’interès en relació als fills. Respecte els infants,www.waece.org els ofereix materials didàctics, jocs iactivitats.

Amb més de mig milió de visites mensuals, aquestaweb s’ha convertit en una important font de recursoseducatius i en punt de referència en educació infantil anivell mundial.

La web conté jocs per al desen-volupament de les intel·ligències


E S PA I S D ’ A CC I Ó

Els jocs de grupUn bon referent educatiu, una eina per potenciar la col·lectivitat i un recurs eficaç per reduir la competitivitat

jocs en grup que incentivin els valors més positius imenys competitius, és entre els que han caracteritzatl'espai de joc del lleure infantil i juvenil.

Així, els bons jocs de grup, són els jocs de nit,arrencar cebes, el cavall fort, el tòtem (o el pal), fet iamagar, estirar la corda, el foulard, aixecar castells, quité la ma negra?, les marxes de regularitat... i les carre-res de sacs, pescar pomes, trencar l'olla, carreres deroba, guerres de bombardes.

Aquests, i molts d'altres, sempre han acompanyat ellleure en agrupaments escoltes, esplais i grups excur-sionistes. Els jocs de grup són molts i molt variats, i difí-cilment substituïbles per altres activitats que potenciïntant el grup i que aconsegueixen d'enganxar tant elsnois i noies, amb reduïdes dosis de competitivitat i ambun protagonisme personal ben equilibrat.

Jordi QueraProtagonistes, ja!

JORDI QUERA

...Els jocs en grup són molts i molt variats, i difícilment substituïbles peraltres activitats que potenciïn tant el grup i que aconsegueixen d'enganxartant els nois i noies...

.JORDI QUERA

...on trobem bons referents de jocs en grup que incentivin els valors méspositius i menys competitius, és entre els que han caracteritzat l'espai dejoc del lleure infantil i juvenil..

“Des d'un punt de vista esportiu, l'excursionisme pera molta gent és principalment la marxa. Malaurada-ment moltes marxes que hom practica no tenen granvalor excursionista, i en canvi hom deixa de practicarmolts jocs i deports que lliguen perfectament ambl'excursionisme i que són molt interessants esportiva-ment i educativament.”

J.M. Batista i Roca

Una de les activitats socials més arrelades són elsjocs que es juguen en grup. I per citar-ne els més evi-dents, podem anar des dels jocs de taula als jocs ba-sats en l'esport competitiu d'equips, com a clar exempledels que s'han convertit en jocs espectacle i jocs demasses. Tot i que –gràcies a això– aquests esports s'-han fet molt populars i tenen un gran paper en tots elspatis dels col·legis, encapçalant les preferències demolts joves, per damunt de modes i de canvis socials iculturals.

El recurs dels jocs d'equip, apart de l'esport implícit,segueix essent un referent cultural i ho demostra la se-va presència en els nous mites com -per exemple- en laprimera pel·lícula de Harry Potter (llàstima que no la po-guéssim veure en català) que dedica llargs minuts a unimaginari joc d'equip sobre escombres voladores.Aquesta incorporació dels jocs visuals en el cinema, s'-han utilitzat molt sovint en les pel·lícules infantils.

La part negativa de tots aquests jocs esportius i d'e-quip, és que potencien la competitivitat i que la indivi-dualitat està excessivament premiada.

Com de costum -sense cap necessitat de reivindi-car-ne l'exclusivitat, però- on trobem bons referents de

Qui no coneix el famós reporter Tin-tín. Acompanyat pel seu inseparablegosset Milú, viatja per tot el món -fins itot a la Lluna!- per viure les més increï-bles aventures i desvetllar els més difí-cils misteris. Si hi ha algun tret físic quecaracteritza aquest valentperiodista-detectiu, és el seu

cabell grogrós. Vesteix pantalons marronsclars i jersei blau, tot i que pot canviar d’as-pecte quan la missió ho requereix. Tintín ésmolt decidit, valent i arriscat. Sempre disposata fer anar les coses pel bon camí, surt ai-rós de tota mena de perills gràcies a la se-va habilitat i enginy.

74 anys d’històriaHergé, pseudònim de l’il·lustrador

belga Georges Prosper Remi (Etterbe-ek, 1907-Brussel·les, 1983) comença laseva tasca com a dibuixant fent croquis i

il·lustrant escenes rurals i urbanes. El 1928 se li confia ladirecció del Petit Vingtiéme, suplement setmanal dirigit ala joventut del diari d’extrema dreta XXè siècle, on col·la-bora des de 1925. És en aquest suplement on publica LesAventures de Tintín, reporter du Petit Vingtiéme, au paysdes soviets, el 1929, amb un gran èxit de vendes.

Si bé en un principi les històries de Tintin defensen elsideals del XXè siècle, aviat evolucionen cap a continguts


I M A G I N A R I

Tintín, reporter intrèpidNascut ara fa 74 anys, el personatge de l’il·lustrador belga Hergé ésun dels referents del còmic de tots els temps

menys polèmics, plens d’humanitat i universalitat. Elsguions i el grafisme també experimenten una gran evolu-ció, amb un estil cada cop més depurat i personal.

A partir dels anys 40, Hergé comença a envoltar-se decol·laboradors, un nucli de professionals que dóna llocl’any 1950 a l’Studio Hergé. Tintín compta amb un setma-nari propi a partir de 1945, on a més de les seves aventu-

res, també es publiquen els altres còmics delseu creador.

Tintín queda orfe el 1983. Hergé mor dei-xant sense acabar la vint-i-quatrena aventura

del reporter: l’Alph-Art. Tintín esdevendria undels referents del còmic de tots els temps.

Altres personatges de “Tintín”

Milú. És el millor amic d’en Tintin. Gosset intrèpid,astut i intuitiu, sempre està disposat a rescatar al seu

amo.Capità Haddock. Veterà capità de la marina mercant,Archibald Haddock és un dels millors amics de Tintín,amb la seva ampolla de whisky, la seva pipa i les sevesinnumerables paraulotes. És l’amo del castell de Moulin-sart, on viu Tintín.Silvestre Tornassol. Amic comú de Tintín i el capità Had-dock, el professor Tornassol és un personatge distret,reservat, molt intel·ligent i més aviat dur d’oïde, per la qualcosa provoca més d’un malentès.Hernàndez i Fernàndez. Amb una gran semblança físi-ca, aquests detectius, membres de la policia secreta,viuen immersos en el caos més absolut.Bianca Castafiore. Cantant d’òpera un pèl histèrica i nar-cisista.Nèstor. Majordom del castell de Moulinsart. És cortès ipacient, amb les maneres pròpies de la seva professió.Roberto Rastapopoulos. És el pitjor enemic de Tintín.Criminal multimilionari sense escrúpols.Altres personatges dels còmics de Tintín són: SerafínLatón, Tchang Tchong-Yen, General Alcázar, MohammedBen Kalish Ezab, Oliveira da Figueira, Piotr Szut, AllanThompson o el doctor J.W. Müller.

Les aventures del jovereporter Tintín van

aparèixer per primeravegada l’any 1929 al Petit

Vingtiéme, suplementjuvenil del diari belga

d’extrema dreta XXè siècle

“Tintín al país dels sóviets” marca l’i-nici de les aventures d’aquest intrè-

pid reporter. En aquesta primerahistòria, Tintín es enviat a Rússia

com a reporter del Petit Vingtième.Per elaborar la història, Hergé va

basar-se en el llibre “Moscú sensevels”, del qual va adaptar algunes

escenes completes. Publicat el1929, n’hi ha molt pocs exemplars.


I N F OR M A C IO N S

Després de l’ESO... QUÈ?

Programa d’activitats adreçades als alumnes que finalitzenl’ESO per tal d’ajudar-los a decidir el seu futur acadèmic i pro-fessional, organitzat pel Punt-Servei d’Assessorament Acadè-mic i Professional del Districte de Sants Montjuïc. Es realitzenxerrades informatives sobre Cicles Formatius de Grau Mitjà iProgrames de Garantia Social. La Casa del Mig, al Parc del’Espanya Industrial, acull fins al 30 de març, una exposiciógràfica on es descriuen les diferents opcions acadèmiquesque existeixen en finalitzar els estudis de secundària. Els estu-diants d’ESO també disposen d’un fòrum a Internet per comu-nicar-se amb alumnes de Cicles Formatius de Grau Mitjà, Bat-xillerat i Programes de Garantia Social, que els assessorensobre els diferents estudis. D’altra banda, el Districte de SantsMontjuïc disposa durant tot l’any d’un servei d’assessoramentacadèmic i professional per a joves, El Punt, a la Casa delMig, Parc de l’Espanya Industrial s/n. L’horari d’atenció de con-sultes d’aquest servei és de dilluns a divendres de 16.30 a 20h. i dimecres de 10 a 14 h. Telèfon 93 291 42 54.

La natura vista pels nens, mostra dedibuix infantil

La Secretaria General de Jo-ventut ha acollit l’exposició “IIISetmana de la pintura a l’AteneuPopular de Sant Roc de Badalo-na. La natura vista pels nens”. Estracta d’una mostra de les obresque els nens i les nenes han di-buixat sobre taules de fusta, onhan plasmat la seva visió sobrela natura: arcs de Sant Martí,muntanyes i cels de tots els co-lors. A partir d’un full en blanc,els nens han anat perfilant elsseus dibuixos i després els hantraspassat a un taulell de fustafent servir pintura acrílica i colors.

ESPLAC celebra el seu XXaniversari

Esplac (Esplais Catalans) ja ha fet 20anys, costa poc de dir una afirmació amb tantde significat. Vint anys educant infants i jovesen els valors de la laicitat i el progrés mit-jançant els més de cent centres d'esplai queja hem arribat a ser. Una de les activitats mésimportants per Esplac ha estat la seva Troba-da General. La Trobada és bàsicament un mo-ment de retrobament de tots els centres d'es-plai, de les persones que hi participen (in-fants, monitores i monitors, pares i mares). Ésuna activitat molt especial per als participantsper les seves dimensions i per la possibilitatque els ofereix de participar activament. El 29i 30 de març celebren la desena trobada aArenys de Mar.

II Concurs de Composició d’Òperes per a escolars. Òpera a secundàriaL’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, el Centre de Cultura Contemporània de

Barcelona i el Teatre Lliure convoquen un concurs de projectes d’òperes per a escolars, destinat a proveir de reperto-ri l’activitat Òpera a secundària, una proposta educativa que es va iniciar l’any 1998 i en la qual han participat més de4.500 escolars en 40 representacions. Òpera a secundària és una proposta destinada a fer participar activament l’a-lumnat de les escoles de Secundària en una representació operística, interpretant-ne les parts corals. L’obra guanya-dora d’aquest concurs serà interpretada pels escolars, tal i com es va fer amb Eco de Philippe Vallet i Roger Llovet iRegals de Mariona Vila i Mercè Maure, operes procedents del Primer Concurs de Composició d’Òperes per a Esco-lars. Els organitzadors consideren que aquesta activitat continua essent una bona manera d’estimular la creació en-tre els compositors d’avui i, principalment, un bon camí per introduir els escolars i també el públic en general en elconeixement i el gaudi de l’òpera i de les músiques contemporànies. Més informació a la web www.bcn.es/educacio.

SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT

Simposi Inteligencias,educación y currículum

El Palau de Con-gressos de Madrid haacollit els dies 15 i 16de març el Simposi In-ternacional “Inteligen-cias, educación y currí-culum”, organitzat perl’Associació Mundial

d’Educadors Infantils. El congrés ha volgutdonar resposta als interrogants que esplantegen en relació a la teoria de lesintel·ligències aplicada a l’aula. El programaha inclòs visites a centres d’educació infan-til, ponències, taules rodones i comunica-cions. Més informació a l’Associació Mun-dial d’Educadors Infantils, tel. 91 501 87 54,i a la pàgina web www.waece.org.


EINES CULTURALS

Publicació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat que dedica el temamonogràfic a “La història de l’art, per comprendre el món”, un espai querecull articles de diferents professionals de l’educació. Aquest número 269de “Perspectiva escolar” també compta amb un article de Marina Subirats,“Perspectiva de futur de la Llei de Qualitat: un comentari crític”, en què s’a-nalitzen les conseqüències formatives i socials que la llei pot tenir a curttermini. Altres seccions de la publicació són “La mestre, el mestre”, “Mira-des”, “Novetats”, “Cartellera” i la “Carta a les lectores i al lector”.

Perspectiva escolar 269

Associació de Mestres Rosa Sensat

Editorial Empúries edita aquests títols, aventuresper als més petits. “Els vents, que els tanquin!” és unrelat de Xavier Hernàndez Ventosa, professor de llen-gua i literatura, amb il·lustracions de Montserrat Gi-nesta Clavell. La història ens parla del déu Èol, que vafer els vents del món. “Bocamolla” és una novel·la ten-

dre i divertida de Morris Gleitzman, guionista, periodista i escriptornascut a la Gran Bretanya. “Bocamolla”, una de les seves novel·lesque s’ha adaptat al cinema o la televisió, va guanyar el premiEmmy l’any 1998. “Murmuris al cementiri” és una història de There-sa Breslin, considerada com una escriptora excepcional. Amb“Murmuris al cementeri” va guanyar el Carnegie Medal, el premi deliteratura per a joves més prestigiós en llengua anglesa. La novel·larelata la història d’en Solomon, un noi que no suporta l’escola i

que tampoc no està bé a casa. Per això es fa un cau on ningú pot empipar-lo, un racó del ce-mentiri on l’única cosa que creix és un arbre. Però quan els treballadors l’arrenquen, alguna co-sa més que les llavors s’escampa. Tindrà el noi prou coratge per lluitar contra el malefici?

Diversos títols

Editorial Empúries

Carlos Esteve ens transporta al món màgic d’Antoni Gaudí enaquest llibre, on és l’autor del text i les il·lustracions. La Finca Güell,Las Teresianas, el Parc Güell, la Casa Batlló, La Pedrera o la Sagra-da Família són alguns dels edificis que la nostra protagonista, la Jú-lia, coneixerà en el seu passeig per Barcelona, acompanyada pelseu nou amic, el drac. Amb belles il·lustracions plenes de color i di-namisme, l’autor ens aporta també algunes dades històriques sobreles obres del genial arquitecte.

El mundo mágico de Gaudí

Carlos Esteve GonzálezEditorial Molino

EDUCAR EN LA POLÍTICA - de0a18 · 2015. 2. 26. · ELS JOCS DE GRUP Jordi Quera L’imaginari...

Documents

Transcript of EDUCAR EN LA POLÍTICA - de0a18 · 2015. 2. 26. · ELS JOCS DE GRUP Jordi Quera L’imaginari...