educació primària llengua - grup62.cat · Aquí, al llibre de Cicle Mitjà 2 (4t curs de...
73
4 educació primària Eumo Editorial cicle mitjà 2 llengua guia didàctica i solucionari
Transcript of educació primària llengua - grup62.cat · Aquí, al llibre de Cicle Mitjà 2 (4t curs de...
4educació primària
Eumo Editorial
cicle mitjà 2llengua
guia didàctica i solucionari
Primera edició: juny de 2012
© Montserrat Fons, Montserrat Bigas, Montserrat Correig© de les il·lustracions: Teresa Herrero
Edició externa i maquetació: Esfera, SL
© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com - [email protected]—Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic—
ÍndexIntroducció........................................................................................ . 4
Justificació.de.les.unitats.de.programació.................................. . 4Durada.i.distribució.temporal..................................................... . 5Estructura.de.cada.unitat............................................................ . 5Competències.curriculars.bàsiques............................................ . 8Orientacions.per.a.l’avaluació..................................................... . 8
Unitat.1.Capicua................................................................................ . 10Programació................................................................................ . 11Orientacions.didàctiques.i.solucionari........................................ . 13
Unitat.2..Llamps.i.trons..................................................................... . 17Programació................................................................................ . 18Orientacions.didàctiques.i.solucionari........................................ . 20
Unitat.3..El.poll.i.la.puça.................................................................... . 25Programació................................................................................ . 26Orientacions.didàctiques.i.solucionari........................................ . 28
Unitat.4..Blanc.i.negre....................................................................... . 33Programació................................................................................ . 34Orientacions.didàctiques.i.solucionari........................................ . 36
Unitat.5..Traus.i.botons..................................................................... . 40Programació................................................................................ . 41Orientacions.didàctiques.i.solucionari........................................ . 43
Unitat.6..Plorar.i.riure....................................................................... . 46Programació................................................................................ . 47Orientacions.didàctiques.i.solucionari........................................ . 49
Unitat.7..Aigua.i.sabó......................................................................... . 53Programació................................................................................ . 54Orientacions.didàctiques.i.solucionari........................................ . 56
Unitat.8..La.guerra.i.la.pau................................................................ . 60Programació................................................................................ . 61Orientacions.didàctiques.i.solucionari........................................ . 63
Unitat.9..D’aquí.i.d’allà...................................................................... . 68Programació................................................................................ . 69Orientacions.didàctiques.i.solucionari........................................ . 71
4
IntroduccióEls llibres de llengua d’Eumo Editorial proposen activitats dissenyades per desenvolupar espe-cíficament les competències pròpies de l’Àrea de Llengua, assenyalades en el decret 142/2007 de 26 de juny: la competència oral, la competència escrita, la competència audiovisual, la com-petència plurilingüe i intercultural i la competència literària. A més a més, els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es deriven de l’ús d’aquests llibres contribueixen al desenvo-lupament de totes les competències bàsiques i, en especial, de les competències plurilingüe i intercultural, de les competències metodològiques i, pel fet de comprendre i valorar les obres literàries, juguen un paper clau en el desenvolupament de la competència artística i cultural.
Els materials que presentem integren els continguts del currículum referits a la llengua oral i a la llengua escrita, i ofereixen activitats que permeten desenvolupar les dimensions que comprèn el currículum:
•. La.dimensió.comunicativa.amb cada un dels diferents aspectes: parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i conèixer el funcionament de la llengua. Per a aquest fi es fan propostes de lectures i d’activitats diverses que puguin tenir sentit per als infants.
Sota un enfocament competencial, en aquests llibres es dóna prioritat a l’ús de la llengua per a finalitats diverses i a la reflexió sobre la llengua per millorar-ne l’ús; per això els continguts queden força travats al voltant d’un tema perquè la seva estructura respongui a aquest plantejament.
Per tal de facilitar als nens i nenes que parlin amb propietat sobre el funcionament de la llen-gua i afavorir la reflexió metalingüística, s’introdueixen alguns enunciats, dins un requadre,.sobre termes gramaticals i lingüístics i també hi ha requadres amb normes ortogràfiques.
•. La.dimensió.literària..Es proposen lectures d’obres de qualitat de gèneres diversos així com d’altres formes estètiques de tipus tradicional: cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot des-cobrint el plaer per la lectura.
A més de les lectures de diferents tipus que es treballen a cada unitat, es vol potenciar el gust per llegir i la competència lectora i per això es proposen altres lectures a part de les que es treballen a cada unitat.
Al final de cada tema del llibre hi ha dues pàgines, “Per llegir més”, on es recomanen tres llibres que tenen alguna relació amb la temàtica treballada i també es fa un treball sobre la biblioteca.
Justificació de les unitats de programacióELs.TEmEs
Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada unitat han estat la varie tat i l’interès que puguin despertar en els infants i que en el seu conjunt assegurin el desenvolupament de les competències pròpies de l’àrea de llengua: la competència oral, la competència escrita, la competència audiovisual, la competència plurilingüe i intercultural i la competència literària.
Aquí, al llibre de Cicle Mitjà 2 (4t curs de Primària) els títols de les unitats són parelles de parau-les (generalment noms), unides per la conjunció i, que corresponen a expressions del llenguatge col·loquial o literari. Algunes d’aquestes parelles són antònims com Blanc i negre, o La guerra i la pau i d’altres són paraules que van associades com Llamps i trons, Aigua i sabó, o El poll i la puça. L’objectiu és recuperar i mantenir la riquesa del llenguatge, fent servir l’expressió com a títol de la unitat al voltant de la qual es desenvolupa la temàtica.
5
1..Capicua.. 4..Blanc.i.negre.. 7..Aigua.i.sabó2..Llamps.i.trons. 5..Traus.i.botons. 8..La.guerra.i.la.pau3..El.poll.i.la.puça.. 6..Plorar.i.riure.. 9..D’aquí.i.d’allà
ELs.TExTOs
Es proposa conèixer el nucli temàtic de cada unitat des de diferents punts de vista, per tal d’acos-tar-se a la realitat en la seva complexitat. Per això a cada unitat hi ha diversitat de tipus de text. Tot i que predominen els textos narratius i poètics, més propis de la literatura, també s’hi troben molts textos explicatius, descriptius, periodístics, publicitaris, etc. adequats a l’edat.
Durada i distribució temporalCada llibre de cada curs de Cicle Mitjà consta de nou unitats, tres per trimestre, és a dir, una per cada mes. Així, es procura aconseguir l’equilibri entre aprofundir en un nucli temàtic des de diferents perspectives i mantenir l’atenció entorn del mateix tema. Es té en compte, també, que durant el curs es puguin fer altres activitats de llengua que cada escola organitza al voltant de les festes populars, com ara la festa literària per Sant Jordi, els discursos del rei Carnestoltes, els contes de la Castanyera, etc. O bé, reportatges sobre sortides, revista escolar, pàgina web, etc.
En definitiva, volem que hi hagi temps per aprendre significativament, i sobretot amb sentit, la llengua oral i escrita.
Estructura de cada unitatCada unitat té una mitjana de 20 pàgines de treball. Manté l’estructura següent:
a) Doble pàgina amb el títol de la unitat i informació dels continguts que es treballaran.
b) Un text d’una llargada d’entre 2 i 6 pàgines, amb entitat pròpia, que encapçala el tema. La majoria dels textos són narratius, però també n’hi ha d’explicatius i de poètics. La lectura d’aquest text és convenient fer-la tota seguida, i de forma col·lectiva, al comen-çament de cada unitat.
c) A continuació hi ha alternança de pàgines per llegir i parlar amb d’altres per llegir, escriure i parlar.
• Les pàgines de lectura van sempre acompanyades d’il·lustracions suggerents per afa-vorir la comprensió.
• Es presenten entre 2 i 4 activitats per pàgina. Les activitats van numerades en ordre consecutiu dins de cada unitat i a cada unitat es torna a començar amb el número 1.
• Malgrat que la majoria de les activitats ja van acompanyades d’un treball oral previ, el llibre inclou activitats específicament orals.
d) Al llarg de cada unitat s’introdueixen petites definicions o observacions de gramàtica per memoritzar i després poder aplicar.
e) Les lectures que proposa el llibre de text es complementen amb dues pàgines que por-ten per títol “Per llegir més”.
f) Al final de cada tema hi ha dues pàgines de sistematització o avaluació del que s’ha tre-ballat en el tema, sota el títol “Què he après?”.
g) A la capçalera de cada pàgina hi ha indicat els continguts curriculars que s’hi treballen.
6
PEr.LLEgIr.més
L’article 8.5 del Decret 142/2007 pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educa-ció primària assenyala:
“La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i ha d’estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.”
Per tal d’orientar el treball d’intensificació de la lectura, d’acord amb el Pla d’impuls a la lectura que desenvolupa el Departament d’Ensenyament per reduir el fracàs escolar, al final de cada tema hi ha dues pàgines, anomenades “Per llegir més”,.que tenen per objectiu millorar la com-petència lectora i fomentar la lectura autònoma per formar lectors que gaudeixin i aprenguin llegint.
Es presenten 3 llibres a cada tema, amb un total de 27 llibres al llarg del curs. Hi ha diversitat tex-tual i diversitat de gèneres literaris. Habitualment hi ha dos llibres de novel·la juvenil i un llibre de coneixements de contingut relacionat amb la temàtica treballada a la unitat.
En tots els casos està assegurada la qualitat literària dels llibres recomanats. La gran majoria són llibres actuals i es poden trobar fàcilment. No partim de la base que els nens i nenes hagin de comprar tots els llibres, sinó que també els poden demanar en préstec a les biblioteques que tinguin a l’abast. D’aquesta manera potenciarem l’ús de les biblioteques escolars i públiques. Es pot suggerir que comprin alguns dels llibres que més els han agradat per tal que cada alumne vagi conformant la seva biblioteca particular.
De cada un dels llibres recomanats es presenta la fitxa bibliogràfica, una curta presentació que convida a llegir el llibre, i la imatge de la seva portada. D’un dels llibres se’n presenta un petit tros per llegir de forma col·lectiva. I, també, es presenta una breu explicació sobre un contingut literari.
Aquesta presentació pretén potenciar la reflexió en la tria de llibres, l’engrescament per cer-car-los, tenir-los a l’aula, llegir-los i finalment comentar-los. Aquesta activitat pot prendre dife-rents formes, però recomanem:
a) Llegir i comentar de manera col·lectiva la fitxa bibliogràfica i la presentació de cada llibre. Es conversa sobre: Per què sembla interessant? A qui li pot agradar? Ens recorda algun altre títol o autor/a?
b) Es deixa un temps per llegir en silenci el fragment que es presenta d’un dels llibres. Després es comenta: De què tracta? Com deu continuar?
c) La mestra o el mestre llegeix en veu alta l’explicació que apareix sobre un contingut lite-rari, es comenta entre tots i es relaciona amb els llibres recomanats.
d) S’organitza la manera de demanar prestats els llibres recomanats, a la biblioteca de l’escola i/o del barri o del poble. Un cop se’n tenen uns quants exemplars, els infants els van llegint autònomament a l’estona de lectura diària, en altres moments adequats i, també, a casa.
e) Cada 15 dies es dedica una sessió a comentar un llibre. Tots els infants que l’han llegit expliquen si els ha agradat, quina part els ha resultat més interessant, si els ha estat difícil, a quines hores l’han llegit, etc. (És molt important que el mestre o la mestra que dina-mitza la sessió també hagi llegit el llibre.)
Un cop a la setmana, la mestra o el mestre llegeix en veu alta per als infants un tros d’algun dels llibres, i es fa ressò dels infants que l’estan llegint o ja l’han llegit. Abans, durant i després d’aquesta lectura es potencia la reflexió sobre les estratègies per accedir i obtenir informació; integrar i interpretar les idees principals del text i per valorar críticament la lectura.
7
Uni
tat
Aut
or./.
Aut
ora
Títo
lEd
itori
al.i.
any
Con
ting
ut.b
iblio
teca
1..C
AP
ICU
AJa
ume
Cel
a
m..À
ngel
s.O
llé
Kou
mer
a.D
iak
ha
by
L’es
trel
la q
ue v
olia
teni
r cu
aU
n co
nte
sens
e ca
p ni
peu
sP
ell d
e ll
arin
té, c
ua d
e ti
ré
Pub
licac
ions
.de.
l’Aba
dia.
de.m
onts
erra
t,.1
991
man
uel.s
alva
t.Vilá
,.199
3F.
.Hur
tado
.mes
tre,
.200
3
Fitx
a.bi
blio
gràfi
caLl
ibre
ta.d
e.bi
blio
teca
2..L
LAm
Ps
I.Tr
ON
s
Alf
red.
RO
DR
ígu
ez P
iCó
geo
rges
.Fet
eRm
an
Jose
p.Va
llVe
RD
ú
Con
tes
del n
en d
el te
mps
El c
lima
al te
u ab
ast
Rov
elló
Bau
la,.2
006
Empú
ries
,.200
8La
.gal
era,
.199
0
Els.
catà
legs
Loca
litza
r.un
.llib
re.a
trav
és.d
e.l’o
rdin
ador
3..E
L.P
OLL
I.LA
.PU
ÇA
Enza
.em
iRa F
esta
miq
uel.D
esC
lOt
Equi
p.g
allim
ard.
Jeun
esse
Pol
lsB
esti
olar
i de
la C
lara
Mil
mili
ons
d’in
sect
es
Estr
ella
.Pol
ar,.2
011
Bau
la,.1
994
Cru
ïlla,
.199
7
La.s
igna
tura
.del
s.ll
ibre
sLa
.cla
ssifi
caci
ó.de
cim
al
4..B
LAN
CI.N
Egr
E
Dav
id.A
..Ca
Rte
R
Dav
id.m
aC
au
lay
mòn
ica.
ma
Rtí
.i.Is
abel
.sa
nz
600
punt
s ne
gres
Bla
nc i
negr
eO
mbr
es x
ines
es i
màs
care
s
Com
bel,.
2007
Aur
a.C
omun
icac
ió,.1
990
Par
ram
on,.2
001
sala
.infa
ntil:
Llib
res.
de.c
onei
xem
ents
Llib
res.
d’im
agin
ació
5..T
rA
Us
I.BO
TON
s
mic
hael
.en
De
Nei
l.ga
ima
n
Car
lo.C
Oll
OD
i
En J
im B
otó
i en
Lluc
el m
aqui
nist
aC
oral
ine
Les
aven
ture
s d’
en P
inot
xo
La.g
aler
a,.1
997
Com
ic.B
ooks
,.200
9Jo
vent
ut,.2
003
rec
urso
s.i.a
ctiv
itats
.de.
la.b
iblio
teca
6..P
LOr
Ar
I.rIU
rE
seba
stià
.sO
RR
iba
s
Chr
isti
ne.n
öst
lin
geR
ger
onim
o.st
iltO
n
El Z
oo d
’en
Pit
usK
onra
d o
el n
en q
ue v
a so
rtir
d’u
na ll
auna
de
cons
erve
s El
som
riur
e de
Mon
a R
atis
a
La.g
aler
a,.1
998
Alf
agua
ra/g
rup.
Pro
mot
or,.2
003.
Estr
ella
.Pol
ar,.2
004
Nor
mes
.de.
la.b
iblio
teca
7..A
IgU
AI.s
AB
Ó
Fran
çois
.miC
hel
Jord
i.sie
RR
a i
Fab
Ra
Bri
gitt
e.la
bb
é.i.m
iche
l.Pu
eCh
L’ai
gua
al te
u ab
ast
El s
olda
t i la
nen
aLa
gue
rra
i la
pau
Empú
ries
,.200
8D
esti
no,.2
003
Cru
ïlla,
.200
1El
.ser
vei.d
e.pr
éste
c
8..L
A.
gU
Err
AI.L
A.P
AU
Jean
ette
.Win
teR
Jord
i.sie
RR
a i
Fab
Ra
Bri
gitt
e.la
bb
é.i.m
iche
l.Pu
eCh
La b
iblio
tecà
ria
de B
àsso
ra: u
na h
istò
ria
real
de
l’Ira
qEl
sol
dat i
la n
ena
La g
uerr
a i l
a pa
u
Jove
ntut
,.200
7D
esti
no,.2
003
Cru
ïlla,
.200
1
Pre
sent
ació
..de.
llib
res.
als.
com
pany
s
9..D
’AQ
UÍ
I.D’A
LLÀ
Ast
rid.
lin
Dg
Ren
Joan
ne.K
..RO
Wli
ng
roa
ld.D
ah
l
Les
nove
s av
entu
res
d’en
Miq
uel
Har
ry P
otte
r i l
a ca
mbr
a se
cret
aLe
s br
uixe
s
Jove
ntut
,.197
8Em
púri
es,.2
001
Empú
ries
,.199
3P
arle
m.d
e.ll
ibre
s
8
Competències curriculars bàsiquesLes activitats proposades en aquests llibres de llengua per parlar i escoltar, llegir i escriure, reflexionar sobre el funcionament de la llengua i desplegar la dimensió literària contribueixen al desenvolupament de les competències següents:
COmPETÈNCIEs.PrÒPIEs.DE.L’ÀrEA.DE.LLENgUA
.Ä Competència.comunicativa
•. Competència.oral: facilita, a través dels intercanvis amb els altres (mestres i companys i companyes), elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Aquesta competència es considera en totes les dimensions: la de la interacció, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup i en grups petits.
•. Competència.escrita: es potencia en totes les dimensions: receptiva (lectura) i productiva (escriptura), de comunicació i creació i es relaciona amb les interaccions orals per afavo-rir un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Es desenvolupa a través de textos de complexitat cada vegada més gran i de tipus i funcions diverses.
•. Competència. audiovisual:. es proposen activitats que contemplen dimensions recepti-ves i crítiques de comunicació i de creació, i amb una clara relació amb les interaccions orals que afavoreixen un accés més conscient i eficaç a les informacions audiovisuals. Cal desenvolupar aquesta competència en connexió amb les tecnologies audiovisuals de l’en-torn, més properes als infants.
.Ä Competència.plurilingüe.i.intercultural
Es fomenten actituds i habilitats per familiaritzar-se amb altres llengües, fins i tot desco-negudes dels infants. Es tracta de conèixer-les i valorar-les, gestionar el problema de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món i tenir eines per actuar en una societat plural, multilingüe i multicultural.
.Ä Competència.literària
Es proposen lectures d’obres de qualitat de gèneres diversos així com d’altres formes estè-tiques de tipus tradicional: cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot descobrint el plaer per la lectura.
APOrTACIONs.A.LEs.COmPETÈNCIEs.BÀsIQUEs
Les activitats dels llibres d’aquest cicle se situen en la perspectiva d’aprendre llengua a través de l’ús i de la reflexió. Els aprenentatges lingüístics i comunicatius col·laboren al desenvolu-pament de totes les competències bàsiques i, en especial, de les competències multilingüe i intercultural; de les competències metodològiques; i, pel fet de comprendre i valorar les obres literàries, juguen un paper clau en el desenvolupament de la competència artística i cultural.
Orientacions per a l’avaluacióA Cicle Mitjà el coneixement bàsic del sistema d’escriptura ja ha d’estar gairebé assolit. L’èmfasi en la comprensió i l’elaboració de textos diversos, els aspectes relacionats amb la sintaxi, la morfologia i l’augment del lèxic, i la capacitat en l’expressió oral passen a ser els objectius més importants.
Respecte de l’avaluació, continua vigent el plantejament que s’havia fet de l’avaluació al Cicle Inicial i, en aquest sentit, es mantenen els dos aspectes destacats:
9
a) l’avaluació continuada, durant el procés d’aprenentatge, i
b) una avaluació final, situada al final de cada unitat.
I s’hi afegeix un tercer aspecte:
c) el foment de l’autocontrol del procés d’aprenentatge en el nivell ortogràfic.
L’avaluació continuada al llarg del curs té com a objectiu observar el procés d’aprenentatge indi-vidual i el focus se centra més en els avenços de cada infant, considerant el seu punt de partida i la seva situació particular. Moltes de les activitats han estat plantejades per ser fetes en grup i de forma cooperativa, amb l’objectiu d’afavorir el procés d’aprenentatge. Una organització del treball més cooperativa i més participativa ha de permetre a la mestra l’observació i el segui-ment d’aquest procés d’una manera fàcil. L’activitat oral que es fomenta en aquest cicle és un instrument d’avaluació important per a la mestra o el mestre, ja que l’expressió dels nois i noies permet l’observació i el seguiment quotidià.
Al final de cada unitat, hi ha l’apartat “Què he après?”, en què es proposen unes activitats que són una síntesi dels continguts més importants treballats. Aquest apartat està orientat cap a l’autoavaluació per tal que l’alumne prengui consciència del grau d’assoliment dels continguts més destacats de la unitat. També ha de servir perquè el mestre o la mestra comprovi què va aprenent cada alumne. Abans de passar a fer les activitats d’aquest apartat de forma individual, seria interessant que de manera col·lectiva, amb el llibre davant, es comentés què recorden i què han après de cadacuna de les pàgines de la unitat. En aquesta revisió la mestra o el mestre pot acabar d’assegurar els continguts que consideri oportuns.
Aquesta pàgina es pot descarregar de l’apartat “Recursos” de la pàgina web i així els alumnes no hauran de copiar els enunciats. Es recomana fotocopiar-la per tal que els alumnes puguin fer els exercicis de manera independent i, també, sigui més fàcil el seu maneig per a la revisió, tant si la fa el mestre o la mestra, com si es planteja entre els mateixos alumnes.
A cada unitat es proposa als infants una activitat de dictat, realitzada de manera que tingui una preparació prèvia —lectura i detecció de dificultats— i una avaluació posterior. El fet que es pre-pari prèviament i que es realitzi per parelles fa que la correcció no sigui un acte mecànic sinó que pugui generar reflexió i, per tant, aprenentatge. És aconsellable demanar als infants que portin un registre, en una llibreta, dels errors o de les dificultats que han trobat per tal que es vagin fent conscients del propi procés d’aprenentatge.
unitat 1 capicua
11
Unitat 1. Capicuag
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
EsTr
E./.
A
CM
2 (4
t)
Àr
EATÍ
TOL.
I.JU
sTIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIT
AT
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.1
..Cap
icua
OB
JEC
TIU
s.D
’AP
rEN
ENTA
TgE
CO
mP
ETÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Ade
quar
el l
leng
uatg
e ve
rbal
i no
ver
bal a
cad
a si
tuac
ió c
omun
icat
iva
d’un
a ob
ra
teat
ral.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Inte
rpre
tar
el te
xt te
atra
l con
eixe
nt-n
e le
s ca
ract
erís
tique
s i u
sant
rec
urso
s pr
opis
de
l’exp
ress
ió a
rtís
tica.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Util
itzar
est
ratè
gies
com
la in
ferè
ncia
per
a la
com
pren
sió
de la
lect
ura.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Escr
iure
idee
s pe
rson
als
de fo
rma
sint
ètic
a.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Aut
onom
ia i
inic
iativ
a pe
rson
al.
Elab
orar
un
cart
ell p
er a
nunc
iar
una
obra
de
teat
re.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar la
llet
ra c
ursi
va p
er a
les
acot
acio
ns te
atra
ls i
per
mar
car
una
para
ula
d’un
a al
tra
lleng
ua.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Tran
sfor
mar
dià
legs
d’e
stil
dire
cte
en n
arra
cion
s d’
estil
indi
rect
e i v
icev
ersa
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Apr
ecia
r i v
alor
ar la
com
bina
ció
i el j
oc li
ngüí
stic
de
les
para
ules
cap
i cu
a i e
l si
gnifi
cat d
’exp
ress
ions
en
què
apar
eixe
n aq
uest
es p
arau
les.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Gau
dir
de l’
engi
ny d
e le
s en
devi
nalle
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar e
ls d
os p
unts
com
a s
igne
de
punt
uaci
ó.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar la
nor
mat
iva
de l’
acce
ntua
ció
de p
arau
les
agud
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Rec
onèi
xer
nom
s pr
opis
i no
ms
com
uns.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Iden
tifica
r le
s da
des
bibl
iogr
àfiqu
es d
’un
llibr
e.
Programació
12
Unitat 1. CapicuaC
ON
TIN
gU
Ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAT
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• Tr
ebal
l sob
re d
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: tex
t tea
tral
, tex
t des
crip
tiu, c
arte
ll i e
ndev
inal
la.
• C
ompr
ensi
ó de
l sen
tit g
loba
l del
text
i fe
r in
ferè
ncie
s.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió a
ctiv
a, e
n in
tera
cció
am
b el
gru
p i a
mb
el m
estr
e, e
n si
tuac
ions
de
gest
ió i
orga
nitz
ació
d’u
na o
bra
teat
ral.
• A
dequ
ació
del
llen
guat
ge i
dels
ele
men
ts n
o ve
rbal
s a
la s
ituac
ió c
omun
icat
iva.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Es
colt
a re
flexi
va i
mos
tra
d’in
terè
s i r
espe
cte
per
les
inte
rven
cion
s de
ls a
ltre
s.
Escr
iure
• Ex
pres
sió
d’id
ees
i sen
saci
ons
pers
onal
s de
man
era
sint
ètic
a.
• El
abor
ació
d’u
n ca
rtel
l.
• In
venc
ió d
’una
end
evin
alla
.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Tr
ansf
orm
ació
d’e
nunc
iats
teat
rals
en
enun
ciat
s na
rrat
ius
i vic
ever
sa, d
espr
és d
’obs
erva
r-ne
i co
mpa
rar-
ne m
ostr
es.
• Si
gnes
de
punt
uaci
ó: e
ls d
os p
unts
.
• Ú
s de
la ll
etra
cur
siva
per
a le
s ac
otac
ions
del
text
teat
ral i
per
mar
car
una
para
ula
d’un
a al
tra
lleng
ua.
• Lè
xic:
pol
isèm
ia.
• Ú
s de
la te
rmin
olog
ia g
ram
atic
al: n
om c
omú
i nom
pro
pi.
• O
rtog
rafia
: acc
entu
ació
de
para
ules
agu
des.
DIm
ENsI
Ó.L
ITEr
Àr
IA
• R
epre
sent
ació
d’u
n te
xt te
atra
l.
• M
emor
itzac
ió d
el te
xt i
inte
rpre
taci
ó d’
un p
erso
natg
e.
• A
tenc
ió a
la p
ronu
ncia
ció,
al r
itme
i a l’
ento
naci
ó en
la le
ctur
a en
veu
alt
a de
l tex
t tea
tral
.
• R
ecita
ció
i rep
rese
ntac
ió.
• In
terp
reta
ció
de lo
cuci
ons
en q
uè a
pare
ixen
les
para
ules
cap
i cu
a.
• Ú
s de
l sen
tit fi
gura
t d’a
lgun
es d
’aqu
este
s ex
pres
sion
s.
• G
ust p
el jo
c lin
güís
tic: p
arau
les
cap
i cua
.
• C
onei
xem
ent d
e le
s da
des
bibl
iogr
àfiqu
es.
• Ú
s de
la ll
ibre
ta p
erso
nal d
e bi
blio
teca
.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
TEr
CU
LTU
rA
L
• Ú
s de
ls r
ecur
sos
prop
is d
e l’e
xpre
ssió
art
ístic
a i r
epre
sent
ació
teat
ral.
13
Unitat 1. Capicua
Orientacions didàctiques i solucionari1.
a) Les persones grans de la botiga pensen que els nois i les noies joves sempre van ata-balats i amb presses. Veritat
b) El Sr. Andreu es pensa que el noi vol passar al davant de les senyores que fan cua. Veritat
c) El Sr. Andreu, quan veu la pressa del xicot, s’espavila i despatxa ben de pressa a les clientes. Fals
2. Solució possible:a) No, perquè la manera d’atendre els clients és pròpia d’una botiga petita. A més, coneix
molt bé els productes que ven i fins i tot ven productes de la seva collita. b) Havent fet cas al noi.c) Intentar explicar el que havia passat, dir que era una urgència i que no volia comprar res.
3. a) El noi.b) Intenta que el Sr. Andreu li faci cas.c) Que el noi està molt nerviós i pateix.
4. Text.teatral: Sr. Andreu (Amb cara somrient i adreçant-se a les dues clientes que té al da-vant): Qui és, la primera?
5. Solució possible:Julià (Entra a casa molt content i saltant d’alegria): Mare, mare, hem guanyat el partit per dotze punts!mare (Molt contenta i amb cara d’alegria): Enhorabona, Julià! Que bé!germana (Se li escapa el riure per sota el nas): Home, ja era hora!
6. És una tasca complexa, gairebé com un projecte, que permet treballar aspectes ben diversos: des de la memorització i la declamació, fins a l’escriptura i la representació. Sempre és millor treballar la pronúncia, el gest, el to, etc. aprofitant la realització d’una tasca funcional com és una representació teatral.
7. Solució obertaL’activitat permet discutir sobre allò que és imprescindible i el que no ho és tant. De fet, els únics aspectes que són irrellevants a l’hora d’informar-se per anar a veure l’obra són el mapa del temps i els patrocinadors.
8. Solució oberta
9. Solució oberta
10. El poll.La granota.La serp.
14
Unitat 1. Capicua
11. a) cap: 2b) peus: 2c) cua: 1
12. Escuat vol dir sense.cua.Esdentat vol dir sense.dents...
13. Solució obertaA la web www.edu365.cat/infantil/endevinalles hi ha un gran repertori d’endevinalles orde-nades segons el nivell de dificultat.
14. Solució oberta
15. Els noms són paraules que serveixen per anomenar persones, coses, animals, etc.
16. Solució possible:persones: Pere, Maria, Marta, Joan, Núria...animals: gat, gos, tigre, dofí, peix, serp, elefant...vegetals: col, enciam, mongetes, faves, bledes...coses: plat, taula, llum, ordinador, cadira, porta...sentiments: alegria, tristor, felicitat, eufòria, confiança...
17. noms.comuns noms.propis
pi, mosquit, forquilla, jaqueta Martí, Everest, París, Banyoles
18. agudes.amb.accent agudes.sense.accent
gimnàs, nerviós, matí, cafès, vostè, això, vergonyós, després
dependent, taulell, senyor, dret, somrient, front
19. dofí. lleó gelat sofà sorollcalaix carter meló. cosí
20. a) A l’hivern.fa molt fred i de vegades neva.b) La Júlia toca el violí.molt bé.c) El capità.va ordenar abandonar el vaixell.d) Pel meu aniversari vaig bufar les espelmes del pastís.
21. He accentuat les paraules violí,.capità i.pastís perquè són agudes que acaben en vocal i en vocal + s.
22. Aquesta activitat s’ha de fer conjuntament amb la 23.
15
Unitat 1. Capicua
23. Cal que el mestre o la mestra posi exemples d’ús de les expressions en un context determi-nat per tal que els nens i les nenes n’entenguin el sentit.
24. Solució possible:La Júlia es va tirar de cap a la piscina.La meva germana té el cap ple de pardals, es pensa que tot és molt fàcil.El lladre no va poder robar i va marxar amb la cua entre les cames.
25. cap.de.taula: el que seu en un extrem de la taula.cap.de.govern:.el màxim responsable del govern.cap.de.setmana: dissabte i diumenge.cap.d’any: el primer dia de l’any.cap.de.colla: organitzador de la colla.
26. Anirem.al.far.del.Cap.de.Creus. Relleu geogràfic.D’aquests.CD,.no.me.n’agrada.cap. Negació, contrari de tots.Al.calaix.no.hi.cap.res.més. Del verb cabre.Vine.cap.aquí..Cap on sóc jo.
27. Solució obertaEs poden recordar exemples de diferents significats: portar una cua de cavall / fer cua / girar cua / marxar amb la cua entre cames / portar un vestit amb cua / tenir cua / seure a la cua de l’avió, de l’autobús / tenir cua (un animal) / tenir la cua de palla...
28. .a) Dues cuetes.b) Cua de cavall.c) Cuetes.
29. Perquè no està escrita en català.
30. • mar• pit• roc• sot• sorra• salta
31. Anna, Pep, nen, apa.
32. Solució possible:2.002 - dos mil dos303 - tres-cents tres9.009 - nou mil nou
16
Unitat 1. Capicua
Què he après?1. La Sra. Engràcia va assenyalar el noi i va dir que no sabia pas on aniríem a parar.
2. Solució oberta
3. Solució possible:
noms.comuns noms.propis
elefant Marta
cadira Croàcia
4. Solució possible:En Gerard va girar.cua cap a casa seva quan va començar a ploure.Aquelles persones feien tant xivarri que em van posar el.cap.com.un.timbal.La història que ens va explicar el meu avi no tenia ni.cap.ni.peus.
5. Solució possible:Avui tinc molt mal de cap.No conec cap d’aquests llibres.
6. lleó / dofí / ximpanzés / ratolí / trencalòs
unitat 2 llamps i trons
18
Unitat 2. Llamps i tronsg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
EsTr
E./.
A
CM
2 (4
t)
Àr
EATÍ
TOL.
I.JU
sTIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIT
AT
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.2
..Lla
mps
.i.tr
ons
OB
JEC
TIU
s.D
’AP
rEN
ENTA
TgE
CO
mP
ETÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Valo
rar
els
efec
tes
del t
o de
veu
en
les
expr
essi
ons
verb
als.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r pa
raul
es i
expr
essi
ons
per
expr
essa
r se
ntim
ents
de
ràbi
a, d
isgu
st
i enu
ig.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Com
pren
dre
un te
xt in
form
atiu
i ex
treu
re in
form
acio
ns d
eter
min
ades
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Tra
ctam
ent d
e la
info
rmac
ió i
com
petè
ncia
dig
ital.
Dis
tingi
r le
s id
ees
prin
cipa
ls d
’un
text
per
fer-
ne u
n re
sum
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Aut
onom
ia i
inic
iativ
a pe
rson
al.
Rec
onèi
xer
els
elem
ents
d’u
n co
nte
popu
lar:
pre
sent
ació
, nus
i de
senl
laç.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Ord
enar
les
seqü
ènci
es d
’una
nar
raci
ó.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Escr
iure
un
cont
e de
man
era
guia
da i
refle
xion
ar s
obre
el p
ropi
pro
cés
d’es
crip
tura
: pla
nific
ar, r
edac
tar
i rev
isar
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Aut
onom
ia i
inic
iativ
a pe
rson
al.
Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar la
nor
mat
iva
de l’
acce
ntua
ció
de p
arau
les
plan
es i
esdr
úixo
les.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Com
pren
dre
el ll
engu
atge
i el
sen
tit d
’un
poem
a de
J. M
. de
Saga
rra.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Esco
ltar
la r
ecita
ció
de p
oem
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar e
ls a
rtic
les
el, l
a , l
’, el
s i l
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar e
ls c
atàl
egs
elec
tròn
ics
de le
s bi
blio
tequ
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Programació
19
Unitat 2. Llamps i tronsC
ON
TIN
gU
Ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAT
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• Tr
ebal
l sob
re d
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: inf
orm
atiu
, ins
truc
tiu, p
oètic
i na
rrat
iu.
• D
istin
ció
de le
s id
ees
prin
cipa
ls d
’un
text
.
• C
ompr
ensi
ó i i
dent
ifica
ció
de fr
ases
de
sign
ifica
t sem
blan
t.
• O
rden
ació
tem
pora
l d’u
na n
arra
ció.
• D
istin
ció
dels
ele
men
ts c
lau
d’un
con
te p
opul
ar: p
lant
ejam
ent,
nus
i des
enl
laç.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió e
n un
a co
nver
sa p
er r
eflex
iona
r so
bre
l’ús
de le
s pa
raul
es q
ue e
xpre
ssen
sen
timen
ts d
e rà
bia
i de
disg
ust.
• Va
lora
ció
del t
o de
veu
.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• R
espe
cte
del t
orn
de p
arau
la e
n un
a co
nver
sa.
• A
udic
ió r
eflex
iva
de la
rec
itaci
ó d’
un p
oem
a.
Escr
iure
• Es
crip
tura
gui
ada
d’un
con
te to
t refl
exio
nant
sob
re e
l pro
cés
de p
lani
ficac
ió (p
lant
ejam
ent,
nus
i des
enlla
ç), r
edac
ció
i rev
isió
.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Ú
s de
par
aule
s si
nòni
mes
en
un c
onte
xt.
• O
rden
ació
alfa
bètic
a de
par
aule
s.
• Ú
s d’
adje
ctiu
s, p
arau
les
i exp
ress
ions
per
exp
ress
ar s
entim
ents
de
ràbi
a, d
isgu
st i
enui
g.
• L’
artic
le.
• O
rtog
rafia
: acc
entu
ació
.
DIm
ENsI
Ó.L
ITEr
Àr
IA
• Le
ctur
a si
lenc
iosa
d’u
n co
nte
popu
lar.
• R
econ
eixe
men
t de
l’esq
uem
a ca
nòni
c de
l con
te p
opul
ar: p
lant
ejam
ent,
nus
i des
enlla
ç.
• Le
ctur
a d’
un p
oem
a am
b ri
tme,
pro
núnc
ia i
ento
naci
ó ad
equa
ts.
• A
nàlis
i i c
ompr
ensi
ó de
l lle
ngua
tge
i el s
entit
del
poe
ma.
• G
ust p
el jo
c lin
güís
tic.
• C
onsu
lta
de c
atàl
egs
elec
tròn
ics
de b
iblio
teca
.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
TEr
CU
LTU
rA
L
• In
terp
reta
ció
d’un
text
pro
pi d
e le
s ci
ènci
es n
atur
als:
fenò
men
s at
mos
fèri
cs r
elac
iona
ts a
mb
les
tem
pest
es.
• C
onei
xem
ent i
ús
del s
eu v
ocab
ular
i esp
ecífi
c.
20
Unitat 2. Llamps i trons
Orientacions didàctiques i solucionari1.
a) El llampec es produeix perquè, al cor dels núvols, milions de gotes d’aigua i cristalls de glaç xoquen i es carreguen d’electricitat.
b) No, només quan l’aire que ens envolta i els núvols estan carregats d’electricitat.c) Que és lluny.d) Per l’alta temperatura.
2. a) El llampec és una espurna.molt intensa.b) Quan una bola de foc s’introdueix.per la xemeneia d’una casa se sent un espetec
molt fort.c) De vegades sentim el tro gairebé immediatament després d’haver vist la brillantor.del
llamp.
3. llamp:.5llamps:.3llampec:.1llampecs:.1
4. 1. Eviteu de posar-vos a sota d’un arbre solitari.2. Allunyeu-vos dels pals de telèfon o d’electricitat i de les vies del tren.3. Estireu-vos al terra ben plans a sobre d’un material sec.4. Llenceu ben lluny tots els objectes metàl·lics que porteu a sobre.5. Si esteu en un edifici, tanqueu portes i finestres i desendolleu el televisor i l’ordinador.
5. tempesta: intensa, violenta.aire:.calent.perill: probable, real.
6. Solució possible:Dissabte passat va haver-hi una tempesta molt intensa al costat del mar.Ahir feia molta xafogor, corria aire calent.Hi ha esports que comporten un perill real.
7. a) Les tempestes poden provocar grans danys / Les tempestes són perilloses.b) Primer es produeix el llamp i després sentim el tro / El soroll del tro ens arriba des-
prés que ja hem vist el llamp.c) Si ens protegim de les tempestes, no prendrem mal / Si som prudents, no podem
prendre mal.
8. a) De la tempestat.b) Catorze.c) Tempestat!d) –at.
21
Unitat 2. Llamps i trons
9. a) Solució obertab) Amb paraules molt rotundes, una bona descripció i la repetició de la paraula
tempestat!
10. Solució obertaCal estimular els alumnes a participar donant idees i fent aportacions diverses. Segur que recorden altres situacions que han viscut de les quals poden treure’n informació.
11. Cau un ruixat / plou a bots i barrals / cau un diluvi / cau un aiguat.Plovisqueja / cau un plugim / fa xim-xim.
12. Solució possible:S’ensorra el terrat!Tot s’ha trencat...
Suggerim que es faci col·lectivament: d’aquesta manera, els nois que tenen menys iniciativa o un coneixement lèxic menor es beneficien de les aportacions dels altres.
13. T S A U E F R L A H O
S r B I C I C L E T A
L O E A M A O K x U O
P G U N T J R Q T T U
V A I x E L L V O A R
O S H U C I F M C S Z
T r A m V I A S L Z O
• la bicicleta / el cotxe / el tren / el tramvia / el vaixell.
14. singular plural
femení:.la, l’ masculí: el,.l’ femení:.les masculí:.els
l’aranya, la balena, la granota, l’óssa
el mussol, el poll, l’orangutan, l’ós
les vaques, les cabres, les girafes
els lleons, els pardals,
els mosquits
22
Unitat 2. Llamps i trons
15. el cosí Miquel el seu cotxe els animals els boscosla nenala casetales rosesles trenesl’aigual’Òscar
16. paraules.agudes: trons, soroll, pagès, cinturó.paraules.planes:.guspira, núvol, gotes, tempesta, plàstic, finestra, rètol, alzina.
17. amb.accent sense.accent
núvol, plàstic, rètol guspira, gotes, tempesta, finestra, alzina
18. fruites: pera / préssec / plàtan / maduixa.verdures: bròquil / mongeta / pèsol / tomàquet.
19.
agudes planes esdrúixoles
amb.accenttelevisió cinturópagès
plàtan núvol rètol
metàl·licamàquina
superfície
sense.accentllamp
tro soroll
tempestaguspiraalzina
------
20. MÀQUINA / TERMÒMETRE / BÀSCULA / BÚSTIA / ÀVIA
21. Esdrúixoles. Perquè la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
22. a) Mal llamp! (Enfadat.)b) Llamps i trons! (Sorprès.)
23. Solució oberta
24. Solució oberta
23
Unitat 2. Llamps i trons
25. a) Una princesa autèntica, de debò.b) Solució oberta
26. d) El príncep no trobava una princesa de bo de bo per casar-s’hi. a) Un dia de tempesta, amb llamps i trons, una princesa va trucar a la porta del palau. f) La reina va posar un pèsol sota els vint matalassos on havia de dormir la noia. c) La princesa va dir que havia dormit molt malament. b) Aleshores van comprovar que la noia era una princesa bo de bo. e) El príncep es va casar amb la noia que havia trucat a la porta.
27. • Plantejament o presentació: 1.• Nus o problemes i resolució: 2, 3, 4, 5.• Desenllaç o com acaba: 6.
28. Solució obertaEs presenta un guió d’ajuda, en què cada títol correspon a una de les parts de l’esquema canònic d’una narració. Els contes populars s’hi ajusten. Les propostes són, evidentment, orientatives, i estaria bé que, de forma oral, els infants en fessin d’altres.
Què he après?1. Solució possible:
• El llampec és una guspira molt intensa que es produeix quan les gotes d’aigua i els cristalls de glaç que hi ha als núvols xoquen i es carreguen d’electricitat i provoquen la descàrrega del núvol.
• El llamp és la descàrrega que es produeix entre el núvol i els cims més alts les parts més altes dels arbres o alguna cosa punxeguda.
• Els llamps són molt perillosos perquè poden matar les persones i les bèsties per la temperatura que tenen.
2. Solució possible:• allunyar-se de pals de telèfon • estirar-se ben pla amb un material sec a sota • treure’s els objectes metàl·lics de sobre • no col·locar-nos a sota d’un arbre...
24
Unitat 2. Llamps i trons
3. les.pedresel.llamp.l’aigua.la.plujal’hivern.les.tempestes
4. Solució possible:paraules.agudes: canó, pagès.paraules.planes:.dòcil, rètol.paraules.esdrúixoles:.metàl·lica, làmina.
5. Solució possible:Hi havia una vegada un príncep que volia casar-se amb una princesa de bo de bo. Va co-nèixer moltes princeses però totes tenien algun defecte. Una nit de tempesta va arribar a palau una noia que deia que era una princesa de bo de bo. La reina va col·locar un pèsol a sota de vint matalassos i l’endemà va preguntar a la noia com havia dormit. Quan la princesa va contestar que alguna cosa li havia molestat tota la nit, la reina va veure que era una princesa de veritat. Llavors el príncep s’hi va casar.
6. Solució possible:Dimecres va caure un bon xàfec, l’aigua corria pels carrers.Hi havia una gran tempesta i va ploure a bots i barrals.
unitat 3 el poll i la puça
26
Unitat 3. El poll i la puçag
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
EsTr
E./.
A
CM
2 (4
t)
Àr
EATÍ
TOL.
I.JU
sTIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIT
AT
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.3
..El.p
oll.i
.la.p
uça
OB
JEC
TIU
s.D
’AP
rEN
ENTA
TgE
CO
mP
ETÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Refl
exio
nar
i com
enta
r co
l·lec
tivam
ent s
obre
les
cara
cter
ístiq
ues
i el
sign
ifica
t d’a
lgun
s po
emes
. Esc
olta
r i m
ostr
ar in
terè
s i r
espe
cte
per
les
inte
rven
cion
s de
ls a
ltre
s.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l. So
cial
i ci
utad
ana.
Lleg
ir, m
emor
itzar
i re
cita
r te
xtos
poè
tics.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Com
pren
dre
i ela
bora
r ca
l·lig
ram
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Exer
cita
r la
lect
ura
en v
eu a
lta
i ava
luar
l’ad
equa
ció
del r
itme
i l’e
nton
ació
de la
lect
ura
d’un
text
poè
tic e
ntre
com
pany
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Res
umir
en
un e
sque
ma
el c
ontin
gut d
’una
can
çó p
opul
ar.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Lleg
ir i
com
pren
dre
text
os n
arra
tius
i exp
ositi
us.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Expr
essa
r pe
r es
crit
les
idee
s pr
inci
pals
d’u
n te
xt n
arra
tiu.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Dis
tingi
r el
sen
tit li
tera
l i e
l sen
tit fi
gura
t d’a
lgun
es e
xpre
ssio
ns.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar la
form
ació
del
plu
ral d
els
nom
s i l
a se
va o
rtog
rafia
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Apr
endr
e a
cons
ulta
r el
dic
cion
ari.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
pren
dre
a ap
rend
re.
Sele
ccio
nar
una
info
rmac
ió d
eter
min
ada
en u
n te
xt in
form
atiu
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Tra
ctam
ent d
e la
info
rmac
ió i
com
petè
ncia
dig
ital.
Fam
iliar
itzar
-se
amb
la s
igna
tura
del
s lli
bres
i la
cla
ssifi
caci
ó de
cim
al.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Util
itzar
inte
rnet
per
a la
rec
erca
d’in
form
ació
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Tra
ctam
ent d
e la
info
rmac
ió i
com
petè
ncia
dig
ital.
Programació
27
Unitat 3. El poll i la puçaC
ON
TIN
gU
Ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAT
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: poe
sia,
cal
·ligr
ama,
text
nar
ratiu
i te
xt e
x po
si t
iu.
• Ex
erci
taci
ó de
la le
ctur
a rà
pida
.
• R
econ
eixe
men
t d’u
n te
xt n
arra
tiu d
e te
ma
fant
àstic
.
• Es
trat
ègie
s de
com
pren
sió
i de
com
prov
ació
de
la le
ctur
a.
• Le
ctur
a en
veu
alt
a de
poe
mes
i av
alua
ció
mút
ua d
e la
lect
ura.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió a
ctiv
a en
la c
onve
rsa
sobr
e le
s ca
ract
erís
tique
s de
les
poes
ies
sele
ccio
nade
s.
• C
ompa
raci
ó de
due
s po
esie
s qu
e pa
rlen
del
mat
eix
tem
a.
• A
dequ
ació
del
llen
guat
ge i
dels
ele
men
ts n
o ve
rbal
s a
la s
ituac
ió c
o m
u ni
ca
tiva.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Es
colt
a re
flexi
va i
mos
tra
d’in
terè
s i r
espe
cte
per
les
inte
rven
cion
s de
ls a
ltre
s.
Escr
iure
• R
esum
i es
quem
atitz
ació
del
con
tingu
t d’u
na c
ançó
pop
ular
.
• Ex
pres
sió
per
escr
it de
la in
terp
reta
ció
d’un
frag
men
t nar
ratiu
.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic:
sin
ònim
s, e
xpre
ssio
ns q
ue d
enot
en tr
iste
sa, d
istin
ció
del s
entit
fi g
u ra
t i e
l sen
tit li
tera
l.
• Ú
s de
la e
la g
emin
ada
en la
rec
erca
a in
tern
et.
• Tr
ansf
orm
ació
d’e
nunc
iats
.
• C
onsu
lta
al d
icci
onar
i.
• O
rtog
rafia
: obs
erva
ció
i apl
icac
ió d
els
canv
is d
e lle
tres
fi n
als
en la
form
ació
del
s pl
ural
s de
ls n
oms.
• C
onco
rdan
ça: a
rtic
le-n
om-a
djec
tiu.
DIm
ENsI
Ó.L
ITEr
Àr
IA
• Le
ctur
a de
poe
mes
en
veu
alta
, fe
nt a
tenc
ió a
la
pron
unci
ació
, al
to
de v
eu i
a
l’ent
onac
ió p
erqu
è to
thom
els
ent
engu
i.
• A
dequ
ació
del
ritm
e i l
’ent
onac
ió a
l tex
t poè
tic.
• A
nàlis
i d’e
lem
ents
de
la p
oesi
a.
• R
econ
eixe
men
t de
vers
os i
estr
ofes
.
• C
reac
ió d
’est
rofe
s no
ves
d’un
poe
ma.
• C
ompr
ensi
ó i e
labo
raci
ó de
cal
·ligr
ames
.
• R
econ
eixe
men
t i v
alor
ació
del
sen
tit h
umor
ístic
o c
òmic
d’a
lgun
s ve
rsos
.
• Fa
mili
aritz
ació
am
b la
sig
natu
ra d
els
llibr
es i
la c
lass
ifica
ció
deci
mal
.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
TEr
CU
LTU
rA
L
• In
terp
reta
ció
d’un
text
rela
cion
at a
mb
el c
onei
xem
ent d
e do
s in
sect
es: e
l pol
l i la
puç
a.
• C
onei
xem
ent i
ús
del v
ocab
ular
i esp
ecífi
c.•
Pro
moc
ió d
’act
ituds
pre
vent
ives
indi
vidu
als
i com
unità
ries
rela
cion
ades
am
b la
sal
ut.
• Ú
s d’
inte
rnet
per
a la
rec
erca
d’in
form
ació
.
28
Unitat 3. El poll i la puça
Orientacions didàctiques i solucionari1.
FORMIGUER
LA FORMIGA
PA
GALLINER
CARN
CELLER
EL MOSQUIT
VI
EL GRILL
LA RATETA
EL GRIPAU
volen
des d’on? des d’on? des d’on?
i
qui el portarà?
qui la portarà?
qui el portarà?
no tenen
volen volen
no tenen
qui ho farà? qui ho farà?
CASAMENT DEL POLL I LA PUÇA
no tenen no tenen
MENJAR BEURE MÚSICA BALL
LA GUINEU
29
Unitat 3. El poll i la puça
2. a) La formiga: perquè té fama de guardar el menjar al niu.b) La guineu: perquè és molt hàbil caçant gallines.c) El grill: perquè sempre fa música.d) El gripau: perquè salta.
3. a) Té 19.versos.b) Hi ha 6.estrofes.c) Tenen 3.versos.
4. galliner: corral on es tanquen les gallines.formiguer: lloc on viuen les formigues.graner: lloc on es guarda el gra, en una casa de pagès.celler: lloc on es fan i es guarden begudes com ara vi o xampany.
5. Un lloc.
6. És un conte popular.És un conte popular, però també es vàlida la resposta: història fantàstica.Si han dit conte popular, han d’explicar on l’han llegit i per què els ho sembla. Si diuen his-tòria fantàstica, també han d’explicar perquè els ho sembla.
7. Entremaliades, trapelles.
8. Va vagarejar capcot d’aquí cap allà / passejant la seva pena i la seva flaquesa.
9. A viure amb més serenitat.
10. b) En Martí té males puces.Vol dir tenir mal geni, tenir poca paciència, ser fàcilment irritable.
11. Solució obertaLa lectura s’ha de fer en silenci. La disposició és un element significatiu i per això es demana mirar.
12. El camí de les formigues.
13. Solució obertaL’objectiu de la tasca és que trobin pàgines en què hi hagi cal·ligrames i que s’acostumin a buscar més informació que la que proporciona el llibre de text.
14. Solució obertaÉs una tasca creativa que es demana que els alumnes facin sols, però també es pot fer en parelles. Al final, han d’acabar compartint les produccions.
15. Són paràsits: polls / puces.Són insectes: polls / puces.Xuclen la sang de les persones: polls / puces.
30
Unitat 3. El poll i la puça
16. transmetre:.fer passar una cosa d’un lloc a un altre.prevenir:.avisar, advertir algú per endavant d’alguna cosa.eliminar: treure, fer desaparèixer, matar algú o alguna cosa.
17. b) Una de les maneres més evidents per saber si tenim polls és la picor al cap.c) Per tal que els medicaments tinguin efecte, hem de fer cas a les recomanacions del
farmacèutic.d) Trobar i eliminar els ous dels polls és força difícil.
18. Solució obertaEs demana que, en silenci, es fixi la importància de la puntuació i la rima, per després fer la lectura en veu alta.
19. Les puces salten i van amb els gossos.Les puces no fan pipí i no treballen.
20. saltava - llevava - anavadir - pipí - camísaltava - agafavapeu - deu
21. Que saltava moltíssim.
22. La rima, el to irònic i el fet de tractar la puça com si fos una persona.
23. a) Vaig agafar la motxilla amb totes dues mans.b) Lluny, per darrere la muntanya, apareixen núvols.de tempesta.c) Els esquirols mengen pinyons.d) Els edificis.molt alts sempre tenen parallamps.e) Quants pisos.té l’edifici de casa teva?
24. holandesos / holandeses - Holandacatalans / catalanes - Catalunyamarroquins / marroquines - Marrocsuíssos / suïsses - Suïssagrecs / gregues - Grècia
25. Els astronautes, des de les naus espacials, poden distingir les muntanyes més altes i grans del món, els mars i els oceans. De les coses fetes per les persones, només n’hi ha una que puguin veure: la Gran muralla de la xina.
26. finestra i finestreseruga i eruguesaigua i aigüesadreça i adrecesbranca i branquesesponja i esponges
31
Unitat 3. El poll i la puça
27. branca - branques / roca - roques / música - músiques / coca - coques amiga - amigues / eruga - erugues / piga - pigues adreça - adreces / pinça - pinces / puça - puces
28. el.singular..acaba.en
en.plural.canvien..les.lletres.finals.per exemples
–a –es tempestes
–ca –ques taques
–ga –gues amigues
–ja –ges esponges
–ça –ces pinces
–gua –gües paraigües
29. a) El meu gos no és de raça.b) El volcà.anomenat.Vesuvi va sepultar la ciutat de Pompeia.c) La platja.on vaig a banyar-me és de sorra molt fina.d) Aquest text, en canvi, és molt avorrit.
30. a) Les noies espavilades.b) Els cinturons descordats.c) Les flors vermelloses.d) Les portes obertes.e) Les formigues petites.f) La puça bona minyona.
31. Solució obertaD’una banda, hi ha els aspectes relatius al recitat. És important que el mestre o la mestra els doni un bon model i que els infants s’impliquin en una bona execució. D’altra banda, s’intenta fer-los comparar aspectes perquè vegin que el poema de M. Desclot és una recreació irònica de la cançó popular.
32. Solució possible:
semblances diferències
En tots dos casos, els protagonistes són el poll i la puça / hi apareixen altres animals...
En un cas es volen casar i en l’altre, no / en un cas se’n van de viatge...
32
Unitat 3. El poll i la puça
Què he après?1. la formiga: el formiguer
el mosquit: el cellerla guineu: el gallinerla rateta: el graner
• –er
2. Solució obertaL’objectiu és el record de la història i la capacitat de tornar-la a explicar per escrit.
3. Solució possible:Avui la Gemma no té un bon dia, té molt males puces.
4. Solució obertaL’activitat els ajuda a seleccionar informació de tot el text, en funció d’un criteri: allò que els sembla més interessant.
5. poll - pollsformiga - formigues mosca - mosques puça - pucesgos - gossosaranya - aranyes
unitat 4 blanc i negre
34
Unitat 4. Blanc i negreg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
EsTr
E./.
A
CM
2 (4
t)
Àr
EATÍ
TOL.
I.JU
sTIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIT
AT
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.4
..Bla
nc.i.
negr
e
OB
JEC
TIU
s.D
’AP
rEN
ENTA
TgE
CO
mP
ETÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Ade
quar
la p
ròpi
a pa
rla
per
acon
segu
ir d
e fe
r en
tend
re u
nes
inst
rucc
ions
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Esco
ltar
ate
ntam
ent p
er in
terp
reta
r un
es o
rdre
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Form
ular
pre
gunt
es p
er c
ompr
endr
e m
illor
una
info
rmac
ió.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Des
envo
lupa
r es
trat
ègie
s de
com
pren
sió
d’un
a pr
osa
poèt
ica.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Mos
trar
la c
ompr
ensi
ó d’
un te
xt a
trav
és d
e ta
ules
de
veri
tat i
fals
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Lleg
ir i
com
pren
dre
una
entr
evis
ta i
reco
nèix
er l’
estr
uctu
ra fo
rmal
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Elab
orar
una
ent
revi
sta
a pa
rtir
d’u
n m
odel
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar e
ls a
ntòn
ims.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Cre
ar u
n te
xt a
par
tir d
el jo
c am
b pa
relle
s de
par
aule
s co
ntrà
ries
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Form
ar c
ontr
aris
am
b el
s pr
efixo
s de
s– i
im–.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar l’
ús d
e l’a
ccen
t dia
críti
c sí
/si.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar la
form
ació
del
plu
ral d
els
adje
ctiu
s i l
a se
va o
rtog
rafia
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Iden
tifica
r la
con
cord
ança
de
gène
re i
nom
bre
entr
e el
s no
ms
i els
adj
ectiu
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r la
nor
ma
d’ús
de
l’art
icle
apo
stro
fat e
n el
s m
ascu
lins
i en
algu
ns
fem
enin
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Teni
r un
a ac
titud
crí
tica
dava
nt e
ster
eotip
s se
xist
es r
elac
iona
ts a
mb
els
espo
rts
tele
visa
ts.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
.
Fam
iliar
itzar
-se
amb
la id
entifi
caci
ó de
ls ll
ibre
s d’
imag
inac
ió i
els
llibr
es d
e co
neix
emen
ts d
e la
sec
ció
infa
ntil
de le
s bi
blio
tequ
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Programació
35
Unitat 4. Blanc i negreC
ON
TIN
gU
Ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAT
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: pro
sa p
oètic
a, e
ntre
vist
a i t
ext i
nfor
mat
iu.
• Es
trat
ègie
s de
com
pren
sió
de la
lect
ura.
• C
ompr
ovac
ió d
e la
com
pren
sió
a tr
avés
de
taul
es d
e ve
rita
t i fa
ls i
de p
regu
ntes
obe
rtes
.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• Ex
pres
sió
d’in
stru
ccio
ns i
ordr
es.
• A
dequ
ació
de
la p
ròpi
a pa
rla
per
acon
segu
ir d
e fe
r en
tend
re u
nes
inst
rucc
ions
.
• Ex
pres
sió
d’op
inio
ns i
sens
acio
ns p
artic
ular
s en
una
ent
revi
sta.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Es
colt
a at
enta
per
inte
rpre
tar
unes
ord
res.
• Fo
rmul
ació
de
preg
unte
s pe
r de
man
ar a
clar
imen
ts.
Escr
iure
• Es
crip
tura
cre
ativ
a a
part
ir d
’ant
ònim
s.
• El
abor
ació
d’u
na e
ntre
vist
a de
man
era
guia
da i
a pa
rtir
d’u
n m
odel
.
• In
terè
s pe
r la
bon
a pr
esen
taci
ó de
ls te
xtos
esc
rits
i pe
r ap
licar
-hi e
ls c
onei
xem
ents
ort
ogrà
fics.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic:
ant
ònim
s, e
xpre
ssio
ns a
mb
les
para
ules
bla
nc i
negr
e.
• Fo
rmac
ió d
e co
ntra
ris
amb
els
prefi
xos
des–
i im
–.
• Ú
s de
l’ad
ject
iu.
• C
onco
rdan
ça e
n gè
nere
i no
mbr
e en
tre
el n
om i
l’adj
ectiu
.
• Tr
ansf
orm
ació
de
nom
s en
adj
ectiu
s.
• O
raci
ons
cond
icio
nals
.
• O
rtog
rafia
: dia
críti
c (s
í/si);
l’ar
ticle
apo
stro
fat.
DIm
ENsI
Ó.L
ITEr
Àr
IA
• Fu
nció
exp
ress
iva
del l
leng
uatg
e.
• G
audi
per
la le
ctur
a d’
una
pros
a po
ètic
a.
• Va
lora
ció
crea
tiva
i crí
tica
del f
et d
e ju
gar
amb
pare
lles
de p
arau
les
cont
ràri
es.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
TEr
CU
LTU
rA
L
• A
ccep
taci
ó de
l’al
tre
i de
les
seve
s afi
cion
s.
• A
ctitu
d cr
ítica
dav
ant e
ster
eotip
s se
xist
es r
elac
iona
ts a
mb
els
espo
rts
tele
visa
ts.
36
Unitat 4. Blanc i negre
Orientacions didàctiques i solucionari1.
a) Si desaparegués el negre, les persones supersticioses en sortirien beneficiades..Veritatb) Si no existís el negre, les sípies i els calamars podrien escapolir-se millor dels seus
enemics. Falsc) Sense el blanc i el negre hi hauria més coses de color gris. Falsd) Si l’obscuritat fos blanca, tindríem menys diversions. False) Si la nit fos blanca, veuríem més bé la lluna i les estrelles. Fals
2. Solució possible:Els taulers per jugar als escacs són blancs i negres. VeritatLa neu és blanca i el carbó negre. VeritatSi la neu fos negre, el carbó seria blanc..Fals
3. Solució oberta
4. a) Sense saber què fer ni què dir. b) Ser molt negatiu, pensar que tot és dolent.
5. Solució possible:el.vermell: amor / còlera / entusiasme / passió / forçael.verd: natura / esperança / generositat / harmoniael.blau: calma / confiança / fiabilitat / ordreel.rosa: atenció / amabilitat / sensibilitat / tendresael.blanc: puresa / bondat / netedatel.negre: mort / misteri / sofisticació
6. Solució possible:Si desaparegués el blanc, els alumnes no patirien per quedar-se en blanc.Sense el blanc i el negre no podríem mirar les fotos dels nostres avis.Sense el fred mai no sabríem que és la calor.Si desaparegués la calor sempre seria hivern.Si no hi hagués bondat, el món s’acabaria.Sense bondat no existiria l’amistat.
7. a) Perquè es pugui distingir el significat de l’una i de l’altra.b) ‘Sí’ serveix per afirmar i ‘si’ indica condició.
8. aparèixer - desaparèixercargolar - descargolar possible - impossible fer - desfer embolicar - desembolicar
9. conill, ovella o cabra, cigne, ocell
37
Unitat 4. Blanc i negre
10. Solució obertaPràctica d’expressió oral en què és important la precisió en les parts del cos que es fan servir i les accions que s’hi apliquen. Per a l’explicació podeu fer servir: Noms, com el canell, la mà dreta, la mà esquerra, el palmell de la mà, el dit polze, el dit ín-dex, el dit del mig, el dit anul·lar, el dit petit, el braç...I també verbs, com arronsar, estirar, doblegar, torçar, corbar, inclinar, girar, obrir, tancar, fer pinça...
11. coses - contràriestinta - negrapel·lícules - antiguesgat - negreproblema - enorme paper - negrepous - profundslluna - negra
12. La finestra estava oberta.i va entrar a l’habitació un ocell gran, de color blanc, amb les ales esteses.i una cua molt llarga. Portava al bec un paper molt petit.i cargolat, i a la pota, una anella de color verd.
13. noms adjectius
la.tristesa trist - trista
l’alegria alegre - alegre
la.pobresa pobre - pobra
la.foscor fosc - fosca
14.
nombre
singular plural
gènere
masculí
tristalegrepobrefosc
tristosalegrespobresfoscos
femení
tristaalegrepobrafosca
tristesalegrespobresfosques
38
Unitat 4. Blanc i negre
15. Solució possible:En Joan.és divertit.i té una cara alegre.i uns ulls ben grossos. En canvi, la maria.no és gaire alegre, té la cara trista.i els ulls de color marró. Tots dos són molt macos.
16. a) Gràcies al seu pare.b) Perquè a la televisió no se’n fa gaire ressò.c) Solució possible:
Perquè has de tenir unes característiques molt concretes i, a més, hi ha molts altres esports que li fan la competència.
17. concentracióagilitat mentalimaginaciópaciència
18. Solució possible:se.solen.veure.a.la.TV:.futbol, bàsquet, handbol, tennis, voleibol.No.se.solen.veure.a.la.TV: escacs, billar, hoquei, ping-pong.
19. Solució oberta
20. Solució oberta
21. l’esquelet - els esqueletsel mar - els marsl’ou - els ous l’avia - les àvies el quadre - els quadres el cel - els cels l’hotel - els hotels la muntanya - les muntanyes
22. l’elefant l’arlequí l’estany l’àliga l’hipopòtam l’enamorat l’arbre l’estrella
39
Unitat 4. Blanc i negre
Què he après?1. Solució possible:
blanc: llum, dia, pau, paper...negre: por, foscor, nit, corb...
2. Solució possible:paraules.diferents: blanc - negre / alegria - tristesa / fred - calor.prefix.des–: cordar - descordar / aparèixer - desaparèixer / fer - desfer.prefix.im–:.possible - impossible / permeable - impermeable.
3. Llibres nous (masculí plural) / raspall vermell.(masculí singular) / tassa trencada.(femení singular) / tovalloles estampades.(femení plural).
4. l’hora / el.minut / el.mes / el.dia / l’any / la.setmana
5. Solució oberta
unitat 5 traus i botons
41
Unitat 5. Traus i botonsg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
EsTr
E./.
A
CM
2 (4
t)
Àr
EATÍ
TOL.
I.JU
sTIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIT
AT
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.5
..Tra
us.i.
boto
ns
OB
JEC
TIU
s.D
’AP
rEN
ENTA
TgE
CO
mP
ETÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Par
ticip
ar a
ctiv
amen
t en
les
conv
erse
s en
pet
it gr
up i
en g
ran
grup
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
tras
tar,
enr
iqui
r i r
eela
bora
r el
s co
neix
emen
ts p
ropi
s a
part
ir d
e le
s ap
orta
cion
s de
ls a
ltre
s en
les
posa
des
en c
omú.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Inte
rpre
tar
el s
entit
glo
bal d
e di
fere
nts
clas
ses
de te
xtos
: nar
raci
ó i p
oesi
a.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Tra
ctam
ent d
e la
info
rmac
ió i
com
petè
ncia
dig
ital.
Lleg
ir e
n ve
u al
ta d
e m
aner
a ex
pres
siva
fent
ate
nció
esp
ecia
l a la
pun
tuac
ió
del t
ext.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar p
arau
les
polis
èmiq
ues.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar la
term
inol
ogia
gra
mat
ical
: ora
ció,
con
cord
ança
, pre
posi
ció
i art
icle
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Ord
enar
les
para
ules
d’u
na o
raci
ó i r
eflex
iona
r so
bre
els
crite
ris
empr
ats.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Util
itzar
cor
rect
amen
t for
mes
ver
bals
en
tem
ps p
assa
t.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar le
s no
rmes
ort
ogrà
fique
s bà
siqu
es q
ue r
egei
xen
l’ús
de ix
/x.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i a
plic
ar a
dequ
adam
ent e
l pun
t i s
egui
t com
a s
igne
de
punt
uaci
ó.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Mos
trar
inte
rès
per
la b
ona
pres
enta
ció
dels
text
os e
scri
ts.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Apl
icar
els
con
eixe
men
ts o
rtog
ràfic
s ap
reso
s a
la p
rodu
cció
del
s te
xtos
pr
opis
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i a
plic
ar la
nor
ma
sobr
e l’a
pòst
rof d
e la
pre
posi
ció
de.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Inic
iar-
se a
l’ús
del
cor
rect
or o
rtog
ràfic
del
s pr
ogra
mes
de
trac
tam
ent d
e te
xtos
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r el
s re
curs
os i
les
activ
itats
de
les
bibl
iote
ques
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Soc
ial i
ciu
tada
na.
Programació
42
Unitat 5. Traus i botonsC
ON
TIN
gU
Ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAT
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: nar
raci
ó i p
oesi
a.
• Es
trat
ègie
s de
com
pren
sió
de la
lect
ura.
• In
terp
reta
ció
del s
entit
glo
bal d
’un
text
.
• Le
ctur
a ex
pres
siva
en
veu
alta
, am
b un
a at
enci
ó es
peci
al a
la p
untu
ació
del
text
.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió a
ctiv
a i e
n in
tera
cció
am
b el
gru
p i e
l mes
tre
o la
mes
tra.
• C
onve
rses
sob
re e
l fun
cion
amen
t de
la ll
engu
a i s
obre
els
dife
rent
s te
mes
pro
posa
ts.
• A
dequ
ació
del
llen
guat
ge i
dels
ele
men
ts n
o ve
rbal
s a
la s
ituac
ió c
omun
icat
iva.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Es
colt
a at
enta
en
les
posa
des
en c
omú,
a fi
de
cont
rast
ar, e
nriq
uir
i ree
labo
rar
els
cone
ixem
ents
pro
pis.
Escr
iure
• R
espo
stes
a p
regu
ntes
sob
re e
l sen
tit g
loba
l d’u
n te
xt q
ue c
ompo
rten
ree
labo
raci
ó, r
elac
ió a
mb
els
cone
ixem
ents
de
cada
scú
i ela
bora
ció
d’in
ferè
ncie
s.
• Ex
pres
sió
d’id
ees
de fo
rma
sint
ètic
a i a
just
ada
a le
s de
man
des.
• In
terè
s pe
r la
bon
a pr
esen
taci
ó de
ls te
xtos
esc
rits
i pe
r ap
licar
-hi e
ls c
onei
xem
ents
ort
ogrà
fics
apre
sos.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic:
par
aule
s po
lisèm
ique
s i f
rase
s fe
tes.
• A
plic
ació
del
sig
ne d
e pu
ntua
ció
punt
seg
uit.
• C
ompr
ovac
ió d
e la
rel
ació
ent
re p
untu
ació
, ent
onac
ió i
sign
ifica
t.
• Ú
s de
la te
rmin
olog
ia g
ram
atic
al: o
raci
ó, c
onco
rdan
ça, p
repo
sici
ó i a
rtic
les.
• Ú
s de
form
es v
erba
ls e
n te
mps
del
pas
sat.
• O
rden
ació
de
para
ules
per
form
ar u
na o
raci
ó, i
refle
xió
sobr
e el
s cr
iteri
s em
prat
s.
• O
rtog
rafia
: ix/
x.
• La
pre
posi
ció
de: c
ontr
acci
ó i a
pòst
rof.
• In
icia
ció
a l’ú
s de
l cor
rect
or d
els
prog
ram
es d
e tr
acta
men
t de
text
os.
DIm
ENsI
Ó.L
ITEr
Àr
IA
• G
audi
am
b la
lect
ura
d’un
a po
esia
de
Lola
Cas
as.
• Va
lora
ció
de la
pro
nunc
iaci
ó, d
el to
de
veu
i de
l’ent
onac
ió q
ue r
eque
reix
la p
oesi
a en
ser
lleg
ida
en v
eu a
lta.
• C
onei
xem
ent d
els
recu
rsos
i ac
tivita
ts d
e la
bib
liote
ca.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
TEr
CU
LTU
rA
L
• C
onsc
iènc
ia d
e la
var
iaci
ó de
la ll
engu
a se
gons
els
trac
tam
ents
de
tu i
de v
ostè
.
• A
ctitu
d cr
ítica
dav
ant e
ster
eotip
s se
xist
es r
elac
iona
ts a
mb
el fe
t de
cosi
r bo
tons
.
• In
terè
s pe
r co
nèix
er u
n m
atei
x co
ncep
te e
n pa
raul
es d
e di
fere
nts
lleng
ües,
i co
mpa
rar-
les
per
obse
rvar
-hi s
embl
ance
s i d
iferè
ncie
s.
43
Unitat 5. Traus i botons
Orientacions didàctiques i solucionari1.
a) La de ser imperfecte.b) Perquè no creu que un nen robot sigui possible i no veu res fora del normal en l’Olivier.c) Solució oberta
2. a) Personatges normals que volen tenir poders.
3. funcions.vitals funcions.intel·lectuals funcions.emotives
menjar, desplaçar-se, beure, digerir, dormir, regular la temperatura
orientar-se, reflexionar, comprendre llengües,
contestarestimar, detestar la gent
4. a) Què és molt important ser perfecte. Nob) Que equivocar-se és propi de les persones. síc) Que una persona que fos perfecta seria com un robot. síd) Que els robots poden tenir imaginació. No
5. —Per què ve a l’escola? —Ho veu, vostè? —Però vostè és com un nen de debò...
6. a) M’agradaria anar a banyar-me a la platja.b) Una vegada hi havia una princesa que vivia en un castell.c) Tinc un gat d’angora amb el pèl molt llarg.
7. Solució obertaL’activitat vol iniciar els infants en la reflexió sobre la llengua. Segons com, es pot fer oralment.
8. En Marc i la Júlia van anar al Museu de la Ciència amb l’escola. Van entrar a totes les sales i van poder fer molts experiments. A en Marc li va interessar com es poden criar peixos en una piscifactoria virtual. En canvi, a la Júlia li va fer gràcia comprovar com es fa la llum blanca creuant les llums verda, vermella i groga..Va ser una visita molt curiosa i interessant.
9. a) Aquest matí hem sortit tard i hem.perdut.l’autobús.b) Aquest any, les orenetes han.arribat.molt aviat.c) L’any passat, el meu equip va.guanyar.el campionat.d) La setmana passada, en Jordi i jo vam.anar.plegats al circ.e) Aquesta nit ha.nevat.i al matí tot era blanc.
10. Temps.
44
Unitat 5. Traus i botons
11. a) Ahir la Maria.va.anar.amb.autobús.b) Aquest matí ha.anat.corrents.a.l’escola.
12. Futbol / necessari / participant / juga / botó / divideixen / marquen / porteries / partici-pant / pugui / porteria / guanya.
13. a) Material necessari.b) Dues porteries.c) Es marquen.
14. Solució obertaPrimer es llegeix en silenci per preparar la lectura en veu alta.
15. Solució obertaInterpretació correcta de les instruccions donades.
16. Solució possible:Portava la flor al trau de la solapa. La Neus ha caigut i s’ha fet un trau a la cara. En Gerard va fer una bona clapada. Aquesta terra està clapada de roures.
17. Anar molt mudat.
18. Solució oberta
19. Solució obertaEls interrogants que es plantegen poden tenir respostes diferents, però tot plegat es pot orien - tar cap a una conversa respectuosa amb les opinions dels altres.
20. Dins del.calaix de.costura / dins d’una capseta closa / els tresors són fets de.nacre / de.tons suaus i virolats / d’estrelles de.tots colors!
21. a) Es va enfilar dalt de.l’arbre.b) A sota de.la teulada hi havia un niu d’orenetes.c) Vaig anar a casa dels.meus avis a ensenyar-los la gàbia del.lloro.d) Vaig beure dos gots d’aigua.e) Va fer fora el ratolí a cops d’escombra.
22. a) el camí del boscb) a dalt de.l’alzinac) les butxaques del.jerseid) el setrill de.vinagree) el bec de.l’ànecf) un camí de l’hortg) a dalt del.pih) les butxaques de.l’abrici) el setrill de.l’olij) el bec del.pollastre
45
Unitat 5. Traus i botons
23.
al.començament entre.vocals al.final
lletra.x xocolata, xemeneia, xiulet Mèxic, taxi, exercici
dígraf.ixcuixa, maduixa,
reixa, caixa, dibuixar
calaix, fluix
24. a) Podem escriure el dígraf ix al començament de la paraula? No.b) Sona sempre igual la lletra x entre vocals? No.c) Sona sempre igual el dígraf ix? sí.d) Sona sempre igual el dígraf ix i la x que va al començament de paraula? sí.
25. a) BRUIXAb) CUIXAc) PEIXATERIAd) XIULET
Què he après?1. El calaix de dalt de l’armari. No
En aquell bosc hi trobareu molts bolets. síAvui el cel està ennuvolat. síMolts botons daurats. No
2. Solució oberta
3. Fer-se una ferida profunda.
4. Solució possible:ix: calaix, fluix, dibuixar.x: xiulet, xutar, taxi.
5. ganivet del.pa setrill d’oli armari de.la cuina plat d’arròs tassa de.cafè gerra d’aigua
unitat 6 plorar i riure
47
Unitat 6. Plorar i riureg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
EsTr
E./.
A
CM
2 (4
t)
Àr
EATÍ
TOL.
I.JU
sTIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIT
AT
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.6
..Plo
rar.
i.riu
re
OB
JEC
TIU
s.D
’AP
rEN
ENTA
TgE
CO
mP
ETÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Con
vers
ar s
obre
l’or
gani
tzac
ió i
gest
ió d
el tr
ebal
l en
grup
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Expr
essa
r la
prò
pia
opin
ió e
n la
man
era
de r
esol
dre
prob
lem
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Util
itzar
est
ratè
gies
de
com
pren
sió
de la
lect
ura
adeq
uade
s a
cada
tipu
s de
text
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar la
func
ió d
e la
llet
ra n
egre
ta e
n el
s te
xtos
info
rmat
ius.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Lleg
ir i
com
pren
dre
un c
òmic
i re
conè
ixer
els
rec
urso
s ex
pres
sius
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Com
plet
ar d
e m
aner
a cr
eativ
a el
text
de
les
bafa
rade
s d’
un c
òmic
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Lleg
ir i
com
pren
dre
acud
its a
prec
iant
-ne
el s
entit
de
l’hum
or.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Tran
sfor
mar
un
text
nar
ratiu
en
terc
era
pers
ona
en u
n te
xt d
’est
il di
rect
e en
fo
rma
de d
iàle
g.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Apl
icar
les
norm
es o
rtog
ràfiq
ues
d’ús
del
s dí
graf
s tg
i tj
en n
oms
i ver
bs.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar e
l gui
ó de
dià
leg.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Util
itzar
els
adv
erbi
s de
lloc
i de
tem
ps.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar c
ompa
raci
ons
i fra
ses
fete
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Util
itzar
el d
icci
onar
i.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Subs
titui
r pa
raul
es p
er s
inòn
ims
dins
un
text
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Obs
erva
r se
mbl
ance
s i d
iferè
ncie
s d’
una
mat
eixa
par
aula
en
dife
rent
s lle
ngüe
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Mos
trar
una
act
itud
posi
tiva
dava
nt le
s al
tres
llen
gües
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Soc
ial i
ciu
tada
na.
Con
èixe
r i r
espe
ctar
les
norm
es d
’una
bib
liote
ca.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
.
Programació
48
Unitat 6. Plorar i riureC
ON
TIN
gU
Ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAT
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: inf
orm
atiu
, nar
ratiu
, còm
ic i
acud
it.
• Le
ctur
a, c
ompr
ensi
ó i a
nàlis
i de
rela
ts v
isua
ls.
• Ú
s d’
estr
atèg
ies
lect
ores
ade
quad
es p
er a
la c
ompr
ensi
ó de
cad
a tip
us d
e te
xt.
• Fu
nció
de
la ll
etra
neg
reta
en
els
text
os in
form
atiu
s.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió e
n le
s co
nver
ses
refe
ride
s a
l’org
anitz
ació
i ge
stió
del
treb
all e
n gr
up.
• Ex
pres
sió
de la
prò
pia
opin
ió s
obre
la m
aner
a de
res
oldr
e el
s pr
oble
mes
.
• D
escr
ipci
ó or
al d
’un
pers
onat
ge d
e cò
mic
am
b pr
epar
ació
prè
via.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• C
ompr
ensi
ó de
mis
satg
es o
rals
exp
osat
s pe
ls c
ompa
nys
i pel
mes
tre
o la
mes
tra.
Escr
iure
• El
abor
ació
de
resp
oste
s es
crite
s ar
gum
enta
des
a di
fere
nts
preg
unte
s de
com
pren
sió
dels
text
os.
• In
icia
ció
al r
esum
.
• Es
crip
tura
per
par
elle
s d’
un a
cudi
t, fe
nt a
tenc
ió a
l pro
cés
de p
lani
ficac
ió, r
edac
ció
i rev
isió
del
text
.
• Es
crip
tura
cre
ativ
a de
l tex
t de
les
bafa
rade
s d’
un c
òmic
.
• Tr
ansf
orm
ació
d’u
n te
xt n
arra
tiu e
scri
t en
terc
era
pers
ona
en u
n te
xt d
’est
il di
rect
e en
form
a de
dià
leg.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic:
exp
ress
ions
i fr
ases
fete
s.
• C
amps
sem
àntic
s.
• Si
nòni
ms.
• C
ompa
raci
ons.
• Ú
s de
dic
cion
ari.
• O
rtog
rafia
: tg
/ tj e
n no
ms
i ver
bs.
• A
plic
ació
de
sign
es d
e pu
ntua
ció:
gui
ó de
dià
leg.
• Ú
s de
ls a
dver
bis
de te
mps
i de
lloc
.
DIm
ENsI
Ó.L
ITEr
Àr
IA
• G
audi
en
la le
ctur
a d’
una
narr
ació
, fen
t ate
nció
a l’
estr
uctu
ra: p
lant
ejam
ent,
nus
i des
enlla
ç.
• A
prof
undi
men
t en
el c
onei
xem
ent i
ús
de c
ompa
raci
ons
i fra
ses
fete
s.
• C
onei
xem
ent i
ús
de le
s no
rmes
de
la b
iblio
teca
. Jus
tifica
ció
de le
s no
rmes
.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
TEr
CU
LTU
rA
L
• C
onsc
iènc
ia d
e le
s po
ssib
ilita
ts d
e co
mun
icac
ió e
ntre
per
sone
s de
dife
rent
s lle
ngüe
s.
• A
ctitu
d po
sitiv
a da
vant
les
altr
es ll
engü
es.
• In
terè
s pe
r co
nèix
er u
na m
atei
xa p
arau
la e
n di
fere
nts
lleng
ües
i com
para
r-le
s a
fi d’
obse
rvar
-hi s
embl
ance
s i d
iferè
ncie
s.
49
Unitat 6. Plorar i riure
Orientacions didàctiques i solucionari1. Indica que són les paraules més importants del text.
2. Espectacle, música, artistes, irc, música, artistes, pallassos, carpes, funcions, petits, grans, itinerants.
3. Quan te la diuen t’estan demanant que siguis seriós, responsable.
4. a) Els gestos, les mirades, els sons.b) Perquè parlin la llengua que parlin, tothom els pot entendre.
5. pallasso / pallassa catalàpaillasse francèspayaso / payasa castellàpagliaccio italià
6. La doble s i la ll.
7. savi babau
llest, eixerit, intel·ligent, espavilat, despert totxo, beneit, ximple, ximplet
8. b) portar la roba malgirbada, de qualsevol manera.
9. L’August o babau.
10. xim-xim:.plou poquet, continuat, sense soroll.xup-xup:.l’olla bull a poc a poc.barrim-barram: fa les coses de manera barroera, sense cura.nyigo-nyigo: el so del violí desafinat.trinco-trinco:.paga el que compra amb diners, no amb targeta.
11. c) Que acostuma a portar-ho.
12. Indiquen.temps:..
quan.passaIndiquen.lloc:..
on.passa
sempre, ahir, mai, alguna vegada, sempre, ara mateix allà, a casa meva, aquí, enlloc
50
Unitat 6. Plorar i riure
13. Solució possible:
a) L’any.passat vam anar de colònies a Caldetes.b) No trobo el llibre de llengua enlloc. On deu ser?c) Si no t’hi esforces, no ho aconseguiràs mai.d) Tinc un queixal que alguna.vegada em fa mal.
14. Solució oberta
15. a) L’Ot es vol banyar al riu però hi ha molts cocodrils.b) Amb màgia! Els treu del riu i els posa en una piscina.c) Solució oberta
a) L’Ot vol anar amb bicicleta, com la noia de l’anunci.b) Amb màgia! Fa una barreja de bicicleta i escombra de mag i es passeja pels núvols.c) Solució oberta
16. Solució oberta
17. Solució possible:a) Mmm... Que bé, vaig a banyar-me! Quines ganes!b) Caram! Quins companys més peculiars! La veritat és que no em ve gaire de gust
banyar-me amb vosaltres...c) Abracadabra! Plop!d) Ara sí que es neda a gust!
18. Solució oberta
19. Els interrogants, els signes d’exclamació i els guions.
20. Un senyor pregunta al dentista:—Perdoni, doctor, vostè arrenca els queixals gratis?El dentista li respon:—Sí, la primera vegada sí.Llavors el pacient li pregunta:—I la segona vegada també?El dentista li contesta:—No, perquè ningú no torna mai més!
21. a) Introdueixen les paraules de qui parla: els.dos.punts.b) Indica que és una pregunta: l’interrogant.c) Indica sorpresa, admiració: l’admiració.d) Indica que algú parla: el guionet.
22. mímica: manera de representar alguna cosa sense fer servir paraules, per mitjà de ges-tos i moviments.gesticular: fer gestos amb el cap, amb els braços, amb les mans, etc. mentre es parla.acudit: pensament original que ens ve de cop, que se’ns acudeix de cop.
23. Perquè davant de i escrivim g i davant de a escrivim j.
51
Unitat 6. Plorar i riure
24. Viatgen.
25.
pitjar pitjo pitges pitja pitgem
viatjar viatjo viatges viatja viatgem
jutjar jutjo jutges jutja jutgem
desitjar desitjo desitges desitja desitgem
26. a) FORMATGEb) METGEc) PLATJAd) PEATGEe) CORRETJA
27. Escric el dígraf tg davant de les vocals e, i.Escric el dígraf tj davant de les vocals a, o, u.
28. plantejament:.primer paràgraf.nus:.del segon paràgraf fins al vuitè.desenllaç: els dos últims paràgrafs.
29. Solució possible:plantejament: Hi havia una vegada un noi que havia d’arrossegar una tristesa molt grossa.nus: Aquesta tristesa era molt dolenta i atacava tothom que somreia. El noi estava fart de viure amb aquesta companyia. Un dia l’home dels nassos va aparèixer i va plantar cara a la tristesa. Amb ell no va poder. L’home dels nassos la va fer caure a dins de les clavegueres.desenllaç:.Des de llavors el noi viu content i tranquil i les rates més tristes que mai.
30. Solució possible:Més content que un gos amb un os.No hi ha res més trist que un llibre que no ha estat llegit.
31. vacil·lar:.trontollar - brandar cruspir: menjar - engolir rebec: tossutanar.a.raure: anar a parar
52
Unitat 6. Plorar i riure
Què he après?1. Solució possible:
El clown: fa el paper de llest i és més elegant vestint.L’August: fa el paper de beneit i va vestit amb colors vius, una perruca i un nas vermell.
2. Solució possible:Aquell noi tan simpàtic que va vestit pengim-penjam és veí nostre.
3. Solució oberta
4. mitjó garatge viatge mitjanit formatgeplatja
unitat 7 aigua i sabó
54
Unitat 7. Aigua i sabóg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
EsTr
E./.
A
CM
2 (4
t)
Àr
EATÍ
TOL.
I.JU
sTIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIT
AT
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.7
..Aig
ua.i.
sabó
OB
JEC
TIU
s.D
’AP
rEN
ENTA
TgE
CO
mP
ETÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Expo
sar
oral
men
t una
not
ícia
, pre
para
da p
rèvi
amen
t.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Aut
onom
ia i
inic
iativ
a pe
rson
al.
Ente
ndre
una
not
ícia
em
esa
pels
mitj
ans
de c
omun
icac
ió i
anal
itzar
-ne
els
com
pone
nts.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Util
itzar
est
ratè
gies
de
com
pren
sió
de la
lect
ura
adeq
uade
s a
dife
rent
s tip
us
de te
xt: i
nfor
mat
iu, p
oètic
, per
iodí
stic
i in
stru
ctiu
Ana
litza
r el
s co
mpo
nent
s d’
una
notíc
ia.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Apr
ofun
dir
en e
l con
eixe
men
t i ú
s d’
expr
essi
ons
i fra
ses
fete
s en
torn
de
l’aig
ua.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Dis
tingi
r el
sen
tit li
tera
l i e
l sen
tit fi
gura
t d’a
lgun
es e
xpre
ssio
ns.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Rec
onèi
xer
l’infi
nitiu
de
les
tres
con
juga
cion
s ve
rbal
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar la
form
a im
pers
onal
hi h
a, e
n op
osic
ió a
l gru
p i a
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Apl
icar
l’ús
de
l’acc
ent d
iacr
ític
en la
par
ella
és/
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Fam
iliar
itzar
-se
amb
el s
erve
i de
prés
tec
de la
bib
liote
ca.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
.
Mos
trar
act
ituds
eco
lògi
ques
pos
itive
s da
vant
el c
onsu
m d
’aig
ua.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
.
Programació
55
Unitat 7. Aigua i sabóC
ON
TIN
gU
Ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAT
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: inf
orm
atiu
, poè
tic, p
erio
díst
ic i
inst
ruct
iu.
• Le
ctur
a, c
ompr
ensi
ó i a
nàlis
i de
notíc
ies
peri
odís
tique
s.
• Ti
tula
rs d
e le
s no
tície
s.
• Id
entifi
caci
ó de
l mitj
à de
com
unic
ació
en
què
ha e
stat
em
esa
una
notíc
ia.
• Ú
s d’
estr
atèg
ies
lect
ores
ade
quad
es p
er a
la c
ompr
ensi
ó de
cad
a tip
us d
e te
xt.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• Ex
posi
ció
oral
de
notíc
ies.
• A
dequ
ació
de
l’exp
ress
ió o
ral a
l mitj
à de
com
unic
ació
.
• P
repa
raci
ó i e
xplic
ació
d’u
na n
otíc
ia e
n la
func
ió d
e lo
cuto
r.
• P
artic
ipac
ió e
n le
s co
nver
ses
sobr
e di
fere
nts
aspe
ctes
del
con
sum
de
l’aig
ua.
• Ex
pres
sar
la p
ròpi
a op
inió
sob
re la
man
era
de r
esol
dre
prob
lem
es.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• C
ompr
ensi
ó de
not
ície
s ex
posa
des
pels
com
pany
s i p
els
mitj
ans
de c
o m
u ni
cac
ió.
Escr
iure
• El
abor
ació
del
gui
ó d’
una
notíc
ia q
ue s
’ha
d’ex
posa
r or
alm
ent.
• Es
crip
tura
de
títol
s de
not
ície
s.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic:
exp
ress
ions
i fr
ases
fete
s.
• El
sen
tit fi
gura
t.
• El
ver
b en
infin
itiu;
les
conj
ugac
ions
ver
bals
.
• L’
orto
grafi
a de
la fo
rma
impe
rson
al h
i ha,
en
opos
ició
al g
rup
i a.
• D
iacr
ític:
és/
es.
• El
s ad
verb
is..
DIm
ENsI
Ó.L
ITEr
Àr
IA
• G
audi
de
la le
ctur
a d’
un p
oem
a.
• A
prof
undi
men
t en
el c
onei
xem
ent i
ús
de c
ompa
raci
ons
i fra
ses
fete
s.
• C
onei
xem
ent i
ús
del s
erve
i de
prés
tec
de la
bib
liote
ca.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
TEr
CU
LTU
rA
L
• In
terp
reta
ció
de te
xtos
rel
acio
nats
am
b l’a
igua
i el
seu
con
sum
.
• R
elac
ió a
mb
el ll
engu
atge
mat
emàt
ic: ú
s de
per
cent
atge
s i d
e fr
acci
ons.
• P
rom
oció
d’a
ctitu
ds e
colò
giqu
es p
ositi
ves
dava
nt e
l con
sum
d’a
igua
.
• La
poe
sia
mus
icad
a.
• El
can
taut
or.
56
Unitat 7. Aigua i sabó
Orientacions didàctiques i solucionari1.
a) Tres quartes parts d’aigua i una quarta part de terra.b) Als mars i oceans.c) Als llacs i rius.d) No.
2. a) Gastar vol dir consumir, mentre que malgastar vol dir fer-ne un mal ús.b) Amb els banys i les cisternes dels vàters.
3. pàgina 140: 7pàgina 141: 5
4. Que és apta per al consum humà.
5. acaben.en.–ar acaben.en.–er.o.–re acaben.en.–ir
poguéssim poder
recordis recordar
dividíssim dividir
adonaríem adonar
provoca provocar
perd perdre
consumeixen consumir
6. a) nedar (1a conjugació).b) tallar (1a conjugació).c) plorar (1a conjugació).
7. Solució possible:La Maria perd el llapis cada dos per tres.Si poguéssim, faríem vacances sempre.Cada dia es consumeixen molts litres d’aigua dolça.
8. d) Internet
9. Solució possible:a) El 9 Nou, El PuntAvui, El Periódico...b) La Vanguardia, El País, El Periódico, El Mundo...c) The New York Times, Le Monde...
57
Unitat 7. Aigua i sabó
10. a) D’un bloc.b) 23 de març de 2011.
11. A la número 2.
12. Solució obertaEn aquesta unitat hi ha moltes activitats relacionades amb els diaris. La mestra o el mestre pot portar més diaris perquè els infants es familiaritzin amb l’estructura i amb els títols. A la unitat anterior ja han après a fer títols i, en aquesta, n’enforteixen el coneixement.
13. a) televisió: explica que podem mirar els gràfics.b) ràdio:.perquè fa referència als oients.c) premsa: perquè és l’apartat de cartes dels lectors.
14. Solució oberta
15. Solució oberta
16. Lectura
17. És un cantant que compon ell mateix les cançons que canta.
18. Solució possible:a) Pot provocar inundacions, destroces materials i fins i tot morts.b) La sequera també pot ser un desastre perquè es moren les collites, fa molta calor i hi
ha manca d’aigua.
19. Aquests versos volen dir que si la pluja anés a l’escola potser aprendria a ploure com cal, ni massa ni massa poc.
20. a) Hi.ha molts països on no plou.b) A Escòcia i.a Irlanda hi plou molt.c) Hi.ha.moltes persones que no tenen aigua a casa seva.d) Es consumeix més aigua a Pequín i.a.París que a Barcelona.e) A la Terra hi.ha.més aigua que terra.f) A Galícia tenen més aigua que a Andalusia i.a.Catalunya.
21. Solució possible:Al menjador hi ha quatre cadires.A la taula hi ha molt menjar.Avui hi ha molts nervis pe al partit.
22. a) És eixerida. / És bona jugadora de bàsquet.b) Es lleva. / Es dutxa.
23. Si plou poc és la sequera, si plou massa és un desastre.
58
Unitat 7. Aigua i sabó
24. Al meu país la pluja no sap ploure:o plou poc o plou massa;si plou poc és la sequera,si plou massa és un desastre.
25. a) Els ous ferrats no li agraden gaire.b) Aquest any no ha nevat gens.i l’any passat va nevar bastant.c) No cal que estudiïs més; avui ja has estudiat molt.d) El pagès treballa la terra enèrgicament.
26. adjectiu adverbi
difícil difícilment
amable amablement
lleugera lleugerament
principal principalment
especial especialment
27. Solució possible:Aquest plat no m’agrada especialment.La botiguera em va tractar amablement.
28. Lectura
29. rodones, ovalades o allargassades
30. Correctament / suaument / lleugerament.
31. expandir: créixer, augmentar, eixamplar-se o escampar-se una cosa.embolcallar: cobrir una cosa envoltant-la de roba, de paper, etc.cèrcol: anella grossa de ferro que serveix per a mantenir juntes les fustes d’una bóta.
32. a) De seguida s’atabala.b) Em vénen ganes de menjar-me’ls.c) No va anar bé.
33. a) No treure’n l’aigua clara. 3). No poder entendre una cosa. b) Estar com el peix a l’aigua. 1) Sentir-se còmode.c) Assemblar-se com dues gotes d’aigua. 2) Assemblar-se moltíssim.
34. Solució obertaEs tracta que els nens i les nenes proposin situacions en què s’hi trobin molt bé, molt a gust i situacions molt difícils.
59
Unitat 7. Aigua i sabó
Què he après?1. Solució oberta
2. Aigua vàlida per al consum humà, que es pot beure.
3. beure (2a) / regar (1a) / conèixer (2a) / consumir (3a).
4. Solució oberta
5. Solució possible:a) Quan veig aquest pastís de xocolata se’m fa la boca aigua.b) Aquesta noia no troba mai solucions, s’ofega en un got d’aigua.
6. Es.corda les sabates. / és.un mal educat. / Es.beu tota l’aigua de l’ampolla. / és.un bon esportista.
unitat 8 la guerra i la pau
61
Unitat 8. La guerra i la paug
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
EsTr
E./.
A
CM
2 (4
t)
Àr
EATÍ
TOL.
I.JU
sTIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIT
AT
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat8
..La.
guer
ra.i.
la.p
au
OB
JEC
TIU
s.D
’AP
rEN
ENTA
TgE
CO
mP
ETÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Col
·labo
rar
en le
s co
nver
ses
col·l
ectiv
es to
t exp
osan
t les
prò
pies
opi
nion
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Fer
de p
orta
veu
d’un
gru
p en
una
pos
ada
en c
omú.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
.
Refl
exio
nar
sobr
e le
s es
trat
ègie
s co
mun
icat
ives
no
verb
als.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Elab
orar
un
resu
m a
par
tir d
e le
s il·
lust
raci
ons
d’un
a hi
stor
ieta
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Escr
iure
de
man
era
guia
da e
l tex
t d’u
na h
isto
riet
a il·
lust
rada
, fen
t ate
nció
als
de
stin
atar
is d
el te
xt.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Mos
trar
act
ituds
pos
itive
s al
pro
cés
de p
lani
ficac
ió, r
edac
ció
i rev
isió
en
l’esc
ript
ura
d’un
text
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Pre
ndre
con
sciè
ncia
del
s pr
ogre
ssos
per
sona
ls e
n l’e
scri
ptur
a de
text
os.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Expr
essa
r el
s se
ntim
ents
que
pro
voqu
en la
lect
ura
d’un
a pr
osa
poèt
ica.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Iden
tifica
r pa
raul
es d
’un
mat
eix
cam
p se
màn
tic.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Pra
ctic
ar la
lect
ura
en v
eu a
lta.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Con
èixe
r si
mbo
logi
a re
laci
onad
a am
b la
pau
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Soc
ial i
ciu
tada
na.
Apr
ofun
dir
en e
l con
eixe
men
t i ú
s de
l sen
tit r
eal i
el s
entit
figu
rat d
’alg
unes
pa
raul
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Rec
onèi
xer
les
cate
gori
es g
ram
atic
als:
nom
, ver
b i a
djec
tiu.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Apl
icar
les
norm
es d
’acc
entu
ació
de
les
para
ules
agu
des,
pla
nes
i esd
rúix
oles
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Rec
onèi
xer
la fu
nció
de
l’acc
ent d
iacr
ític
i apl
icar
-lo
en p
arau
les
d’ús
freq
üent
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Rec
onèi
xer
els
dive
rsos
son
s de
les
voca
ls a
, e.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Rec
oman
ar ll
ibre
s al
s co
mpa
nys
de m
aner
a do
cum
enta
da.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Programació
62
Unitat 8. La guerra i la pauC
ON
TIN
gU
Ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAT
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: nar
ratiu
, exp
ositi
u, p
rosa
poè
tica.
• Ú
s d’
estr
atèg
ies
lect
ores
ade
quad
es p
er a
la c
ompr
ensi
ó de
cad
a tip
us d
e te
xt.
• Le
ctur
a en
veu
alt
a am
b en
tona
ció,
ritm
e, to
de
veu
adeq
uats
i ad
apta
ció
als
dest
inat
aris
.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió e
n le
s co
nver
ses
sobr
e di
fere
nts
aspe
ctes
de
la g
uerr
a, la
pau
i la
com
unic
ació
.
• Fe
r de
por
tave
u d’
un g
rup
en u
na p
osad
a en
com
ú.
• R
eflex
ió s
obre
les
estr
atèg
ies
com
unic
ativ
es n
o ve
rbal
s.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• A
tenc
ió a
les
apor
taci
ons
dels
alt
res
per
col·l
abor
ar d
e m
aner
a co
here
nt e
n la
pro
gres
sió
d’un
a co
nver
sa s
obre
un
tem
a.
• C
ompr
ensi
ó de
ls m
issa
tges
em
esos
pel
s po
rtav
eus
de d
ifere
nts
grup
s de
dis
cuss
ió.
Escr
iure
• P
ràct
ica
del r
esum
a p
artir
de
para
ules
cla
u.
• Es
crip
tura
gui
ada
d’un
text
nar
ratiu
a p
artir
de
la in
terp
reta
ció
d’un
a hi
stor
ieta
grà
fica.
• R
eflex
ió s
obre
el d
estin
atar
i de
l’esc
ript
ura
i sob
re e
ls p
roce
ssos
de
plan
ifica
ció,
text
ualit
zaci
ó i r
evis
ió d
el te
xt.
• C
onsc
iènc
ia d
els
prog
ress
os p
erso
nals
en
l’esc
ript
ura.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic:
exp
ress
ions
i fr
ases
fete
s; e
l sen
tit fi
gura
t.
• O
rtog
rafia
: prà
ctic
a de
l’ac
cent
uaci
ó d’
agud
es, p
lane
s i e
sdrú
ixol
es; r
elac
ió –
eig
/ –ej
ar; e
ls d
iver
sos
sons
de
les
lletr
es a
i e;
ús
d’al
guns
dia
críti
cs.
• Fa
míli
es d
e pa
raul
es.
• C
onei
xem
ent i
ús
del p
refix
sup
er–.
• R
econ
eixe
men
t de
les
cate
gori
es g
ram
atic
als:
nom
, ver
b i a
djec
tiu.
• Ú
s de
ls te
mps
ver
bals
: pas
sat,
pres
ent i
futu
r.
DIm
ENsI
Ó.L
ITEr
Àr
IA
• A
prec
iaci
ó de
ls e
lem
ents
poè
tics
en u
na n
arra
ció.
• A
prof
undi
men
t en
el c
onei
xem
ent i
en
l’ús
d’ex
pres
sion
s i f
rase
s fe
tes.
• P
rese
ntac
ió i
reco
man
ació
de
llibr
es a
ls c
ompa
nys.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
TEr
CU
LTU
rA
L
• In
terp
reta
ció
de te
xtos
rel
acio
nats
am
b la
gue
rra
i la
pau.
• C
onei
xem
ent d
e la
sim
bolo
gia
rela
cion
ada
amb
la p
au.
• R
eflex
ió s
obre
les
estr
atèg
ies
com
pens
atòr
ies
en la
com
unic
ació
ent
re p
erso
nes
que
no p
arle
n un
a lle
ngua
com
una.
63
Unitat 8. La guerra i la pau
Orientacions didàctiques i solucionari1. Solució oberta
És possible que el mestre o la mestra hagi de fer una conversa exploratòria i aportar noms i adjectius per tal que els infants augmentin les possibilitats expressives. Si no es fa d’aquesta manera, el repertori pot ser molt reduït. Seria útil que les paraules s’anotessin a la pissarra, per exemple.
2. Soldat, batalla, fum, explosió, granada, arma, trets, bala.
3. Solució possible:Un soldat que es trobava en mig d’una batalla va anar a parar a un forat de fang per l’ex-plosió d’una granada. Estava desorientat, no sabia on eren els seus. Va enlairar el cap i de cop i volta va veure com una bala se li acostava. No li va donar temps de res, de cop i volta tot s’havia acabat.
4. El soldat, cobert.de fang i de.por, va alçar el cap arran de terra.
Solució possible:Passat el més fort del terratrèmol, em vaig trobar coberta de pols i de por.
5. Escampaven crits i silencis en proporcions iguals. Va mastegar la seva por. Les resplendors, estàtiques.
6. Va alçar el cap una mica més.Va mirar a dreta i a esquerra, cap endavant i cap endarrere.Li va semblar que estava sol.Sol.Un breu segon.Després va sentir el tret.Diferent dels altres trets llunyans. Diferent de les altres explosions llunyanes.Tan pròxim.I real.I...Va veure la bala.Volava molt de pressa, com un dard de plata fosca, recta i directa cap endavant.
7. Pràctica de lectura oral.
8. ignorar: no saber una cosa.esclat: acció d’esclatar.sacsejar:.moure violentament de dalt a baix o d’un costat a l’altre alguna cosa.parpellejar:.moure les parpelles, tancar i obrir els ulls.
9. lluny: allunyar, llunyà, llunyania.parpellejar: parpella, esparpellar, parpelleig.fang: enfangar, fangós, fangada.
64
Unitat 8. La guerra i la pau
10. noms verbs
un sacseig sacsejar
un parpelleig parpellejar
un sorteig sortejar
un.bateig batejar
un mareig marejar
un.passeig passejar
11. a) Va fer caure les prunes amb un sacseig.enèrgic de la prunera.b) Anant amb vaixell cap a Eivissa em vaig marejar.com una sopa.c) Al costat de mar hi ha fet un passeig.amb palmeres molt bonic.d) No sé què li passa als ulls; sempre el veig parpellejar.
12. Solució possible:a) Un refugiat.de.guerra és una persona que ha hagut d’abandonar el seu país a causa
d’una guerra i que ha estat acollida en un altre país però no té els mateixos drets que els autòctons .Un.refugiat.polític.és una persona que ha hagut d’abandonar el seu país per motius polítics i que ha estat acollida en un altre país però no té els mateixos drets que els autòctons.
b) Solució possible:Perquè ell havia viscut totes aquelles situacions de guerra.
c) Solució possible:Ho feien així perquè no s’entenien parlant, en Damir no parla català, encara. L’expres-sió de la cara és important perquè transmet emocions, intencions, etc.
d) Solució obertae) Mirar de reüll: mirar amb els ulls girats a un costat, fent veure que no es mira.
13. El prefix super– afegeix intensitat, de manera que s’entén que les armes supersecretes són molt secretes i que els tancs supersecrets són molt secrets.
14. Solució possible:Supersònic, supermercat, superdotat, supersecret, superheroi.
15. Solució possible:Els rucs ben avingutsDos rucs molt savis
65
Unitat 8. La guerra i la pau
16. Solució possible:a) Dos rucs, lligats amb una corda, caminen en direcció oposada per aconseguir menjar.b) Cadascú intenta acostar-se al menjar però no poden arribar-hi perquè la corda és
curta.c) Es queden parats, com si reflexionessin sobre el que han de fer per poder menjar.d) S’adonen que si van en la mateixa direcció, podran menjar. Primer, tots dos cap a
l’esquerra...e) ... i, després, cap a la dreta.
17. Solució oberta
18. Solució oberta
19. agudes planes esdrúixoles
amb.accent
explosióllancés
paísgastarà
córrermúsculscòmics
llàgrimescentímetres
ràbiaàvia
sense.accent
soldatfang
fragmentcarrer
batallagranadaguerranegres
20. • Accentuem les paraules agudes que acaben.en.vocal,.–as,.–es,.–is,.–os,.–us,.–en,.–in.• Accentuem les paraules planes que.no.acaben.en.vocal,.–as, –es, –is, –os, –us, –en, –in.• Accentuem totes.les paraules esdrúixoles sense excepció.• Les paraules monosíl·labes, generalment no.s’accentuen.
21. Música / violí / màniga / bateig / mel / guitarra / sofà / pèsol / mamífer / injecció / segon / full.
22. bé: de forma correctabe: ovella, xaiés: forma del verb seres: pronom feblepel: contracció de la preposició per + l’article elpèl: cabellmes: cadascuna de les 12 parts en què està dividit l’anymés: superior; signe de la suma
66
Unitat 8. La guerra i la pau
23. sONs
a vocal.neutra e.oberta e.tancada
lletra.a
pensarpintarcasesflames
estiradadibuixaracabar
Damirmenacarrer
angúniaaquell
lletra.efinestres
escolaestirada
negresmenaaquell
vermelles
primercarrer
finestresgent
24. a) àtonesb) síc) àtones
25. pensament / endavant / terreny / mentrestant / passar / campana./ fangós / saber / ajupir
26. Solució oberta
27. La pipa de la pau.
28. a) Fer les paus: tornar a ser amics.b) Moure guerra: buscar problemes, conflictes.c) Deixar en pau: deixar estar, deixar tranquil.d) No ser d’aquesta guerra: no voler participar en algun conflicte o discussió.e) Fer-se la guerra: discutir, empipar, molestar, atacar algú altre..
29. Solució possible:
noms adjectius verbs
escola, dibuix, retolador, nen, cases...
supersecretes, vermelles, negre...
dibuixava, sortia, fer, mirava...
67
Unitat 8. La guerra i la pau
30. present futur passat
dibuixar dibuixo dibuixaré vaig dibuixar
mirar miro miraré vaig mirar
veure veig veuré vaig veure
sortir surto sortiré vaig sortir
guixar guixo guixar vaig guixar
fer faig faré vaig fer
31.
a) A classe, cada dia dibuixo una estona al bloc de dibuix.b) Demà jo sortiré de casa ben d’hora per tenir temps per jugar.c) Ahir la meva germana petita va.guixar la paret del menjador!d) Demà a classe mirarem un documental de lleons.e) Abans d’ahir, els meus pares i jo vam.fer una sortida al Montseny.
Què he après?1. Solució possible:
guerra: arma, granada, explosió, fum, porpau: blanc, tranquil·litat, unió, colom, olivera
2. Solució possible:
agudes planes esdrúixoles
Martítambé
explosió
símbolcórrer
músculs
llàgrimescentímetrespel·lícules
3. Solució possible:Aquest mes ja arriba el fred / Vull una mica més de sopa.La Maria té un be de color blanc / Avui ho he fet molt bé.
4. explosió / flames / endavant / vermelles / bala
5. Solució oberta
unitat 9 d’aquí i d’allà
69
Unitat 9. D’aquí i d’allàg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
EsTr
E./.
A
CM
2 (4
t)
Àr
EATÍ
TOL.
I.JU
sTIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIT
AT
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.9
..D’a
quí.i
.d’a
llà
OB
JEC
TIU
s.D
’AP
rEN
ENTA
TgE
CO
mP
ETÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Par
ticip
ar e
n co
nver
ses
sobr
e pe
rson
atge
s ca
rism
àtic
s de
la li
tera
tura
in
fant
il.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Expr
essa
r la
prò
pia
opin
ió s
obre
gus
tos
i pre
ferè
ncie
s lit
eràr
ies.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Lleg
ir i
com
pren
dre
dife
rent
s tip
us d
e te
xtos
: inf
orm
atiu
, nar
ratiu
, epi
stol
ar
i còm
ic.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Rel
acio
nar
frag
men
ts d
e te
xtos
am
b vi
vènc
ies
pers
onal
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Don
ar l’
opin
ió s
obre
un
text
lleg
it.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Aut
onom
ia i
inic
iativ
a pe
rson
al.
Apr
ofun
dir
en e
l con
eixe
men
t i ú
s d’
expr
essi
ons
i fra
ses
fete
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Pra
ctic
ar la
lect
ura
en v
eu a
lta
d’al
guns
frag
men
ts d
e no
vel·l
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Escr
iure
un
text
epi
stol
ar e
n fo
rmat
ele
ctrò
nic.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Util
itzar
adj
ectiu
s, c
ompa
raci
ons
i exp
ress
ions
per
des
criu
re p
erso
natg
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Apl
icar
als
esc
rits
els
con
eixe
men
ts o
rtog
ràfic
s ap
reso
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Mem
oritz
ar l’
escr
iptu
ra d
e le
s pa
raul
es m
és fr
eqüe
nts
que
s’es
criu
en a
mb
ela
gem
inad
a.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Util
itzar
els
sufi
xos
de d
eriv
ació
: –et
/–et
a; –
às/–
assa
; –ot
/–ot
a.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Rec
onèi
xer
els
dive
rsos
son
s de
la v
ocal
o.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Org
anitz
ar i
part
icip
ar e
n un
fòru
m li
tera
ri.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Programació
70
Unitat 9. D’aquí i d’allà
CO
NTI
Ng
UTs
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAT
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: inf
orm
atiu
, nar
ratiu
, epi
stol
ar i
còm
ic.
• Ú
s d’
estr
atèg
ies
lect
ores
ade
quad
es p
er a
la c
ompr
ensi
ó de
cad
a tip
us d
e te
xt.
• Le
ctur
a en
veu
alt
a de
frag
men
ts d
e no
vel·l
es, a
mb
ento
naci
ó, r
itme
i to
de v
eu a
dequ
ats.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió e
n le
s co
nver
ses
sobr
e pe
rson
atge
s lit
erar
is i
les
seve
s fa
míli
es, i
sob
re le
s vi
vènc
ies
fam
iliar
s de
ls a
lum
nes.
• Ex
pres
sió
de la
prò
pia
opin
ió s
obre
gus
tos
i pre
ferè
ncie
s lit
eràr
ies.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Es
colt
a at
enta
de
les
apor
taci
ons
dels
com
pany
s.
Escr
iure
• R
espo
sta
a pr
egun
tes
rela
cion
ades
am
b la
lect
ura
de te
xtos
i am
b le
s vi
vènc
ies
pers
onal
s.
• Es
crip
tura
d’u
n te
xt e
pist
olar
en
form
at e
lect
ròni
c (c
orre
u el
ectr
ònic
) i d
’un
text
des
crip
tiu.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic:
exp
ress
ions
i fr
ases
fete
s.
• R
econ
eixe
men
t i ú
s d’
adje
ctiu
s, c
ompa
raci
ons
i exp
ress
ions
per
a la
des
crip
ció
de p
erso
natg
es.
• Ú
s de
ls s
ufixo
s de
der
ivac
ió –
et/–
eta,
–às
/–as
sa, –
ot/–
ota.
• O
rtog
rafia
: la
lletr
a o
i la
rela
ció
amb
els
seus
son
s; ú
s de
la e
la g
emin
ada.
DIm
ENsI
Ó.L
ITEr
Àr
IA
• G
audi
de
la le
ctur
a de
frag
men
ts d
e no
vel·l
es a
mb
pers
onat
ges
cari
smàt
ics
de la
lite
ratu
ra in
fant
il.
• O
rgan
itzac
ió i
part
icip
ació
en
fòru
ms
liter
aris
.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
TEr
CU
LTU
rA
L
• R
espe
cte
i val
orac
ió d
els
dife
rent
s tip
us d
e fa
míli
a.
• Fa
mili
aritz
ació
am
b co
stum
s d’
altr
es è
poqu
es i
païs
os a
par
tir d
e la
lect
ura
de n
ovel
·les
i de
còm
ics.
71
Unitat 9. D’aquí i d’allà
Orientacions didàctiques i solucionari1. Solució oberta
2. possibles: ser òrfena de mare, tenir la cara plena de pigues, tenir un cavall i un mico.poc possibles:.tenir un pare pirata, rei dels congolesos; aixecar un cavall amb una mà; caminar de recules com els crancs.
3. Solució oberta
4.
sONs
o.oberta o.tancada sona.u
lletra.o nou, òrfena, sola, mascotes món, tot/a, Nelson
companyia, congolesos,
extraordinària, mico, anomenat
lletra.u un/a, Villekulla, únicament, dues
5. a) La lletra o es pronuncia com una u en les síl·labes: àtones.b) La lletra o en síl·laba tònica pot tenir dos sons diferents: sí.c) La lletra o si porta accent pot ser: tancat / obert.d) La lletra u si porta accent és: tancat.
6. peus / obedient / mullar-se / omplir / possible / destorbar / pujar / dormir
7. a) Harry Potterb) Sr. Dumbledore
8. Benvolgut o benvolguda / Estimat o estimada / Distingit senyor o distingida senyora / Company o companya.
Atentament / Fins ben aviat / Espero les teves notícies
9. Solució obertaEl text es pot simular que és un correu electrònic o, segons les disponibilitats del centre, pot escriure’s realment a l’ordinador. És bo que el text s’ajusti a les normes convencionals i que els infants distingeixin el llenguatge col·loquial per als amics del formal.
10. • Parlant: per telèfon, en persona, per videoconferència.• Escrivint: un missatge de mòbil, un correu electrònic, en un xat.
72
Unitat 9. D’aquí i d’allà
11. Bot, pot, lot, cot, rot, dot, got, iot, sot, tot, vot.
12. novel·la:.Escrit llarg que explica fets i aventures de personatges imaginaris.pel·lícula:.Conjunt d’imatges fotogràfiques projectades molt ràpidament, que represen-ten una història amb moviment, veu, música, etc.
13. Memorització.
14. Una gran quantitat.
15. La Matilda, el pare i la mare, el germà i la bibliotecària.
16. Solució obertaLectura dramatitzada que cal preparar prèviament en silenci, abans de fer-la en veu alta. La lectura en veu alta es pot fer a alumnes d’altres classes.
17. Els seus pares i el seu germà no se l’estimen gaire i la tracten més aviat com una nosa.Fins a 5 anys i mig els seus pares no la porten a l’escola. Quan els va demanar que li compressin un llibre, el pare va fer: Un llibre? I què té de mal la televisió? La Matilda es quedava sola a casa. La mare estava enganxada al bingo.
18. a) Amb aquesta frase el que volen els pares de la Matilde és que no xerri.b) Caminant deu minuts podia passar dues hores molt agradables llegint.
19. Gal·les, il·lustrada, col·legi, descol·locada.
20. Pippi: extraordinària, forta, alegre, divertida, desordenada, espavilada, amb moltes pigues.Harry.Potter: llest, amistós, ordenat, màgic, atent.matilda: intel·ligent, llesta, culta, espavilada, té poders extraordinaris.
21. a) La Pippi és tan forma com un.roure.b) En Harry Potter té uns dots de bruixot més sorprenents que en.merlí.c) La Matilda és llesta com una.guineu.
22. a) Pippi: viu al seu aire, més alegre que un gínjol, té molt bon cor.b) Harry.Potter: bo com un tros de pa, llest com una centella, té molt bon cor.c) matilda: llegeix amb els ulls tancats, no aixeca més de tres pams de terra, té molt bon
cor.
23. Solució oberta
24. a) Els gals.b) Els romans.
73
Unitat 9. D’aquí i d’allà
25. Astèrix Obèlix
és valent, intrèpid, escanyolit,
astut, heroic valent, ganut, heroic,
corpulent, robust
no.éscovard, ganut, sòmines, dèbil, poruc, corpulent,
desnerit, robust
covard, escanyolit, poruc, dèbil
26. Solució possible:Ot el bruixot, La Ventafocs, La Caputxeta Vermella, La Blancaneu.
27. Solució oberta
Què he après?1. Solució oberta
2. Solució oberta
3. Solució possible:sona.com.joc: gol, porta, cos.sona.com.dos:.gos, ós, mandrós.sona.com.mico: cocodril, periquito, extraordinàriament.
4. Solució possible:Pippi: alegre i desordenada.matilda:.llesta i bona.Harry.Potter:.astut i intel·ligent.Astèrix: intrèpid i heroic.Obèlix: corpulent i ganut.
5. Solució possible:intel·ligent, il·lusió, pel·lícula, col·lecció...
