L’atenció als infants.

Aquesta tarda d’octubre, quan en Francesc ha sortit de l’escola, ha fet tot el camí cap a casa emmurriat. No ha volgut berenar i, fins que no ha arribat la mare, ha estat força callat. Això ha estranyat la Júlia, la cangur, una noia jove que el fa riure molt i en qui ha trobat un bon referent. Ella ha mirat de distreure’l amb jocs i vídeos de l’ordinador, però no ha aconseguit treure’l del seu ensopiment. En Francesc, així que ha sentit la porta, ha anat a rebre la mare amb l’agenda oberta per la pàgina escrita per la tutora: “Voldria tenir una entrevista...”. En Francesc està fent 3r de primària i a la Margarida —la seva mare— se li fa una mica estrany que la tutora tingui ganes de fer una entrevista tan aviat. Això li fa pujar la mosca al nas. Segur que aquest curs no li va bé, a en Francesc. Ja ho ha notat, ella, que no hi ha feeling amb la tutora. La Marta és una mestra molt clàssica i molt tranquil·la, ja una mica gran, i el seu fill —que és un tabalot— no va a classe gaire content. Que diferent de quan feia primer i segon, amb aquell professor tan engrescat i amb qui van congeniar tant!

Quan al vespre arriba en Pep, el seu marit, la Margarida li ensenya la nota:—Com ho tindràs la setmana vinent a la feina per anar a parlar amb la senyoreta del nen? —li pregunta.En Pep comenta:—Ja ens vol veure? Però si encara no han fet ni la primera avaluació! Segur que en Francesc l’ha feta grossa. L’altre dia, quan el vaig anar a buscar, uns nens més grans l’assenyalaven i comentaven que havia estat ell. Quan vaig preguntar-li què havia passat, va dissimular i va dir-me que segurament s’equivocaven de nen, però jo no me’l vaig creure.“Què deu haver passat?”, es van preguntar tots dos.—Aquesta nit miraré d’esbrinar alguna cosa quan ens posem a llegir el còmic que tenim a mig acabar —diu el pare.—Això és que aquesta senyoreta exerceix massa pressió sobre els alumnes, i els nens peten per on poden —comenta la mare.—O potser està neguitós perquè ha de tenir un germanet —diu el pare.—O potser és que nosaltres treballem més hores que l’any passat i ho nota —diu la mare.—O potser és ell que està més distret a l’aula... O potser... O potser...

Ens ve de gust parlar amb els mestres, metges, psicòlegs… que tracten amb els nostres fills?

Ens amoïna, ens dóna confiança, o més aviat ens espanta?

Quan tenim una dificultat, la vivim com un repte?

Ens fa mandra?

Ens preocupa?

De què ens refiem?

Quins recursos tenim per afrontar les dificultats?

Amics, familiars, lectures, webs de referència?

Tenim confiança en els nostres fills? Els coneixem?

Sabem quines són les seves qualitats i mancances?

Per quins motius podem tenir una entrevista amb el mestre?

Anotem-ho

a la pissarra!

Quina sensació tenim quan ens requereixen a una entrevista?

No sempre ha de ser per un motiu negatiu!

Què ens pot aportar parlar amb el mestre?

FEAC = FAMÍLIA ESCOLA ACCIÓ COMPARTIDA

- conèixer el nostre fill en un ambient diferent del de casa ens ajuda a entendre'l millor.

- Les qüestions delicades (separació, accident, naixement, mort d'un animal estimat) hauríem de comunicar-les al tutor perquè ho tingui en compte i en pugui parlar amb el nostre fill perquè aquest se senti més acompanyat i entès.

- recuperar les qualitats del nostre fill que sovint queden amagades per les queixes que ens genera el dia a dia.

- deixar de pensar en el què no fem bé i mirar endavant buscant solucions conjuntes amb l’escola.

Què podem fer per mantenir una bona entrevista?

Què fem abans de tenir-la?

En parlem amb

la parella?

En parlem amb

el nen?

Què podem fer per mantenir una bona entrevista?

Parlem-ne!

Es preocupen per mi

- no associar entrevista amb « males notícies  ».

- explicar al nen que anirem a parlar amb el tutor.

- parlar amb el fill sobre la seva percepció del seu ritme escolar, relació amb companys, rendiment...

- revisar la nostra postura i accions envers l’estudi, deures i rendiment escolar.

- Pares i mestres som col·laboradors, no competidors.

- La serenitat i les bones maneres ajuden a entendre’ns.

- Als tutors no els agrada haver de comunicar males

notícies i ho fan tan bé com saben.

Llegim l’article de Josep Ràfols Rubires:

CONSTRUIR L'AUTOESTIMA, UN PRÉSTEC DE CONFIANÇA?

“Tracta un home tal com és i seguirà essent el

que és; tracta’l com pot i ha de ser i es convertirà

en el que pot i ha de ser”. (Goethe)

Pensem una bona idea que ens

endurem d’aquesta trobada:

Per acabar…

Us volem regalar un conte.

Un conte per pensar.

Un conte d’aquests que ens agraden tant a la gent…

FEAC!

https://www.youtube.com/watch?v=23Rv_nAXOF0&feature=youtu.be

Bona nit!!!

Propera trobada: dimecres, 11 de març.

Esperem retrobar-vos a tots!