Druab agrocarburants-icea-24 nov

Agrocombustibles i preus dels productes agraris - Universitat Autònoma de Barcelona

AgroEls biocombustibles:

Preus agraris i situació a Espanya

combustibles

Jordi RosellLourdes ViladomiuGrup de Recerca en Desenvolupament Rural (DRUAB)Universitat Autònoma de Barcelona

Institució Catalana d’Estudis Agraris,

24 de Novembre de 2008


Índex1. Dinàmica dels preus agraris

2. Biocombustibles versus agrocombustibles

3. Els agrocombustibles i els preus dels aliments

4. Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels agrocombustibles

5. La producció d’agrocombustibles a Catalunya i Espanya

6. Conclusions i recomanacions

Els biocombustibles..... - Universitat Autònoma de Barcelona


1Dinàmica dels preus agraris

El final dels aliments barats?

Existeixen precedents?



Evolució dels preusals mercats mundials (2000=100)

100

200

300

2005 2006 2007 gen-08 feb-08 març-08 abr-08 maig-08 juny-08

Alimentos

Cereales

Oleaginosas

Azúcar

Carne

Lácteos



Evolució dels preusals mercats mundials (1960-2007) US$/ton

0

500

1000

1500

2000

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000

Maíz

Trigo

Arroz

Aceite de palma

Soja

FUENTE: World Bank data base (2008)

2005



Què va passar als anys 70?EUA:

retirada de terres de la producció

EUA: restricció a les exportacions

Pujada del preu del petroli

Especulació amb matèries

primes agrícoles

Dòlar depreciat

Aparició de la URSS com a comprador rel·levant

Increment de la població

mundial

Increment de la renda mundial

Clima poc favorable:

collites dolentes

∆ Preu dels aliments


1

Els preus van cedir gràcies a:• Fi dels processos especulatius• Recuperació del dòlar• Canvis en les polítiques agràries, estimulant la

producció;• Nous exportadors, especialment Amèrica

Llatina;• Reducció preus del petroli

Què va passar

posteriorment?

Entre 1983-85 la situació mundial és de recuperació de les existències i d’aparició d’excedents en alguns productes

Dinàmica dels preus agraris


1Consumi producció mundial

0.0%

1.0%

2.0%

3.0%

4.0%

5.0%

6.0%

Consumo Producción

Creixement del consum i de la producció dels principals productes agraris: taxes anuals de promig, 1997-2007 (en %)



1. aAugment ràpiddel consum alimentari

• Una població mundial que creix: 75 milions de nous habitants cada any;

• uns canvis d’hàbits de consum (carns, làctics,...) especialment en alguns dels països més poblats del món gràcies a l’augment de la renda (Xina, India,...);



1. bAugment lentde la producció

• Polítiques de limitació de l’oferta (UE, EEUU,…).

• Abandonament de polítiques d’“autoabastiment” i poca inversió en el sector agrari

• Esgotament de les millores tecnològiques de la Revolució Verda i falta d’incorporació d’innovacions que millorin significativament els rendiments.

• Pressió sobre el sòl agrari: urbanització, conservació de la biodiversitat i progressiu esgotament de la frontera agrària.



1. c

Altres factors

• Climatologia adversa

• Feblesa del dolar

• Tancament de les exportacions en alguns països amb superàvit

• Especulació

i

• Producció d’agrocombustibles



1. c

En conseqüènciaReducció de les reserves mundials ™

Evolución de las reservas mundiales (millones de Tm.)

0

50

100

150

200

250

Trigo

Maíz

Arroz

Soja

Colza

Azúcar

Aceites v egetales



2Biocombustibles versus agrocombustibles

La quasi totalitat dels 87.300 milions de litres de biocombustibles líquids produïts en 2008 provenen de productes agraris d’ús alimentari


La producció de biocombustibles en 2008

Biocombustibles versus agrocombustibles

2

cereals canya de sucre olis vegetals

122,6 milions de TM 268 milions de TM 13,4 milions de TM

Etanol74.1 mil milions de litres

Biodiesel13.2 mil milions de litres

0,3% del consum mundial d’energia0,7% del consum mundial de petroli

1,8% del consum mundial de combustibles pel transport



Un creixement extraordinari en els últims anys:- x 2,5 la producció d’etanol en els últims 4 anys

2

Producció mundial d’etanol (mil milions de litres)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Canadá

China

India

Europa

Brasil

EEUU



Un creixement extraordinari en els últims anys:- x 7,5 la producció de biodiesel en els últims 4 anys

2

Producció mundial de biodiesel (mil milions de litres)

0.0

2.0

4.0

6.0

8.0

10.0

12.0

14.0

16.0

18.0

20.0

Indonesia

Argentina

Brasil

Canadá

EEUU

Europa



Consum de matèries primes per biocombustibles: => agrocombustibles

Més de 120 milions de Tm de cereals es dediquen a produir etanol:

• x 5 en 5 anys• 6% del consum mundial de cereals

2

0

20

40

60

80

100

120

140

0.0%

1.0%

2.0%

3.0%

4.0%

5.0%

6.0%

7.0%

Milions de Tm. cereals % total consum mundial



La demanda de blat de moro per produir

etanol als EUA: una nova i dinàmica font de demanda

2

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Consum per Etanol com a % prod. mundial

Consum per Etanol com a % prod. dels EEUU



La producció d’etanol explica una part molt important dels augments dels consums de cereals en general i del

blat de moro en particular

Augment del consum mundial de blat de moro, 2000-2008

Altres consums,

51.00%

Fabricació d'etanol , 49.00%

Augment del consum mundial de cereals, 2000-2008

Altres consums,

62.30%

Fabricació d'etanol , 37.70%


Biocombustibles versus agrocombustibles 2

• Des de l’any 2006, el consum per etanol ja supera les exportacions de blat de moro als EEUU. Al 2008 doblarà les exportacions (EUA suposa el 60% de les exportacions mundials)

La demanda de blat de moro per produir

etanol als EUA: una nova i dinàmica font de demanda

Consum de blat de moro per etanol i exportació als EUA (milions de Tm)

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09

Consum per etanol Exportacions



La producció de biodiesel explica una part molt important dels augments dels consums d’olis

vegetalsAugment del consum d'olis vegetals al Món, 2000-

2008 Fabricació de

biodiesel, 24.80%

Altres consums,

75.2%

Augment del consum d'olis vegetals a la Unió Europea, 2000-2008

Fabricació de

biodiesel, 90.8%

Altres consums,

9.2%



La demanda dels olis vegetals per produir biodiesel a l’Unió Europea => una influència creixent en els mercats dels olis vegetals

2

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0.0

5.0

10.0

15.0

20.0

25.0

Consum olis vegetals per fabricar biodiesel a la UE

% del consum d'olis vegetals a la UE



La producció d’etanol a Brasil a través del sucre -> sense impacte apreciable en els preus

2

100

150

200

250

300

350

Mil

ion

s d

e T

m.

4

4.5

5

5.5

6

6.5

7

7.5

8

8.5

Mil

ion

s d

e H

a.

Producció per a etanol (Tm.) Producció per a sucre (Tm.)

Superficie cultivada (hectàrees)


3Els agrocombustibles i els preus dels aliments

• Consens general sobre la influència dels agrocombustibles en els preus

• Discrepància en la quantificació de l’impacte


Els agrocombustibles i els preus dels aliments

L’ impacte de la producció d’agrocombustibles sobre els preus: algunes estimacions

3

“informe confidencial” del Banco Mundial

l’auge dels biocombustibles explicaría el 75% de l’augment dels preus dels aliments (Juliol

2008)

Richard K. Perrin de la Universidad de Nebraska

entre 30-40% de l’augment dels preus dels grans en els últims 18

mesos. (Abril 2008)

Donald Mitchell, responsable

d’anàlisis dels mercats agraris del Banco Mundial

el 65% de les pujades de preus dels productes agraris poden atribuir-se directament a la

política de biocarburants (Febrer 2008)

Joachim von Braun, Director del International Food Policy Research Institute (IFPRI)

un 30% de l’augment dels preus de cereals i oleaginoses (Febrer

2008)


Una estreta relació entre els preus del

petroli i del blat de moro

3

Evolució dels preus del petroli ($/barril) i del blat de moro ($/TM) en els mercats mundials (Setembre 2007 = 100)

Els agrocombustibles i els preus dels aliments

70

90

110

130

150

170

190

210

Se

tem

bre

Oc

tob

re

No

ve

mb

re

De

sem

bre

Ge

ne

r

Fe

bre

r

Ma

rs

Ab

ril

Ma

ig

Ju

ny

Ju

lio

l

Ag

os

t

Se

tem

bre

Oc

tub

re

No

ve

mb

re

2007 2007 2007 2007 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008

Blat de moro Petroli


4Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels agrocombustibles

Una producció fortament subsidiada….…i dubtes raonables sobre els seus efectes.


Alguns dubtes sobre la idoneïtat dels agrocombustibles

Una producció fortament recolzada…

4

• L’ Unió Europea justifica la intervenció principalment en termes ambientals com a mecanisme per disminuir les emissions de diòxid de carboni (C02) i complir amb el Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic.

• Als EEUU es fa èmfasi en la independència energètica i en el suport als agricultors i al món rural.

• L'Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), en els informes anteriors a la crisi de preus, insistia en l’impacte favorable en el desenvolupament rural, especialment en els països en vies de desenvolupament.

Justificacions:


4

• Els mandats o objetius d’incorporació establerts a mig termini pels principals països consumidors han estat la principal mesura per incentivar la producció i han contribuit en els processos especulatius registrats en els mercats de cereals i oleaginoses.

• L’exempció fiscal dels impostos dels carburants és en quasi tots els països la majoria que representa un cost econòmic més elevat.

• Les ajudes a fons perdut a les inversions en plantes productives

• El diferent tractament arancelari està generan tensions entre els països productors que s’acusen de pràctiques de dumping al tenir diferents sistemes de suport.

• En els mesos más recents algunes mesures de suport s’estan retallant, no obstant, els grans mandats o objetius no han estat revisats.

Mitjans:

Una producció fortament recolzada…



…però amb dubtes raonables

4

• Si tenim en consideració el cicle de vida complet de la producció de biocombustibles, la reducció dels gasos de l’ efecte hivernacle pot ser molt limitada.

• El balanç energètic dels agrocombustibles tampoc té resultats satisfactoris si per produir les matèries primes s’utilitzen tècniques intensives i es requereixen transports llargs.

• Els agrocombustibles utilitzen sòl agrari en la seva producció. Per no pressionar sobre els preus dels aliments es requereix posar en cultiu terres actualment fora de producció, que comporta obligadament pèrdua de biodiversitat.



4

• La producció intensiva de matèries primes per agrocombustibles, a més de pressionar sobre la demanda de terres, comporta també importants requeriments d’aigua i té un impacte ambiental negatiu degut a l’ús de fertilitzants.

• Per afrontar els impactes ambientals de la producció de biocombustibles s’han proposat criteris de sostenibilitat i sistemes de certificació ambiental. Alguns autors senyalen la dificultat de d’aquests criteris i la complexitat dels sistemes de certificació.

Els biocombustibles de segona generació han de donar lloc a una major eficiència en termes ambientals i energètics i evitar pressionar sobre els preus dels aliments, utilitzant la part no útil dels productes agraris. De la informació disponible es dedueix que les possibilitats d'utilització a curt termini són limitades.


però amb dubtes raonables


5El sector d’agrocombustiblesa Espanya

De confirmar-se las previsions, Espanya disposaria de la segona major capacitat productiva de l’Unió Europea


Capacitat productiva d’agrocombustibles a Espanya

• 4 plantes d’etanol (importància d’Abengoa amb tres plantes)

• Gran diversitat de grups empresarials en la producció de biodiesel

• Poca importància de capital estranger i de les grans comercialitzadores de cereals i oleaginoses

El sector d’agrocombustibles a Espanya

Un sector en ràpida expansió5

Construídas En construcción En proyecto TOTAL

Plantas

Biodiesel 23 921. 000 26 2.96 1.000 24 2.69 2.000

Bioetanol 4 441. 000 3 381. 000 3 341.000

TOTAL 27 1.36 2.000 29 3.34 2.000 27 3.03 3.000

73 6.574.000

10 1.163.000

83 7.737.000

Capacidad

™Plantas Capacidad



™


Un fort suport públic al sector

5

• Subvencions a fons perdut per la inversió en plantes productives (Incentius Regionals- FEDER; pla d’estalvi i eficiència energètica; plà reestructuració remolatxa, altres fons de les Comunitats Autònomes,…)

• Avantatges atorgades pels Ajuntaments (terrenys, accessos, serveis,...)

• S’estima que la subvenció suposa el 50% de la inversió més altres beneficis indirectes (requalificació de terrenys, infraestructures,…)



5

• Incentius fiscals del Pla d’Energías Renovables (tipus zero de l’impost d’hidrocarburs). El cost per l’erari públic d’aquesta mesura serà de quasi 3.000 milions d’euros en el període 2005-2010

• Directiva 2003/03/EC sobre el foment d’agrocombustibles pel transport i Llei 12/2007 establint l’obligació de la utilització d’agrocarburants a partir de 2009

• Ajuda de la PAC pels cultius energètics i possibilitat de plantar en terres retirades de la producció

Un fort suport públic al sector



La matèria primera5

Dependència de les importacions de matèries primes donat el dèficit estructural espanyol de cereals i oleaginoses;

• Cereals: una tercera part dels cereals consumits a Espanya s’importa. Només Holanda y Bèlgica tenen un dèficit de cereals per càpita superior a l’espanyol. Els preus dels cereals a Espanya són superiors als dels països de la UE degut als costos de transport i a la necessitat d’importar. Els rendiments molt baixos.

• Oleaginoses: Espanya no produeix soja i la producció de colza és molt limitada (10.000 ha. conreu difícil). Cal importar gira-sol. L’oli de gira-sol destinat consum alimentari.

Espanya no presenta condicions apropiades per la producció d’agrocombustibles en base a cereals i oleaginoses autòctones.



5Anàlisi per CC.AA.: Balanç cereals, 2006 (Tm.)


Consum Producció Saldo

Andalucía 4.011.023 1.921.112 -2.089.910

Aragón 2.591.555 2.139.091 -452.464

Asturias 604.850 2.867 -601.983

Islas Balears 234.811 98.798 -136.012

Canarias 355.074 2.375 -352.698

Cantabria 415.166 4.361 -410.805

Castilla-la Mancha 1.881.011 2.881.632 1.000.621

Castilla y León 4.051.480 7.329.150 3.277.670

Catalunya 5.752.846 1.012.835 -4.740.011C. Valenciana 2.085.953 63.710 -2.022.242

Extremadura 2.413.877 1.419.427 -994.449

Galicia 2.503.166 257.993 -2.245.173

La Rioja 275.138 316.237 41.099

Madrid 1.017.360 272.955 -744.405

Múrcia 1.229.287 58.706 -1.170.580

Navarra 775.004 1.223.580 448.576

País Vasco 582.398 315.158 -267.240

España 30.780.000 19.319.997 -11.460.003


Problemàtica del sector

5

• Una baixíssima utilització de la capacitat productiva per falta de matèria prima al 2007 i primer semestre del 2008.

• Els augment dels preus de cereals i oleaginoses va generar greus dificultats econòmiques a les empreses productores

• Competència de les importacions d’etanol i biodiesel, especialment dels EEUU. Més barates.

• Una UE dividida entre països productors (Alemanya, França, Espanya) i països importadors (Regne Unit, Holanda, països nòrdics)

• Conflicte bioetanol/ productors de gasolina. UE té excés en producció de gasolina. El subsector de l’etanol es el que té un futur més conflictiu.



6Conclusionsi recomanacions


Conclusions i recomanacions

Conclusions (1)

6

• Biocombustibles avui equival a agrocombustibles. La producció actual dels biocombustibles comporten un ús d’aliments com matèria prima per produir energia.

• Una producció elevada d’energia a partir de biocombustibles exigiria grans quantitats de productes agraris. Durant l’any 2008, els agrocombustibles tan sols van aportar el 0,3% de l’energia mundial i el 1,8% dels combustibles líquids utilitzats en el transport.

• La producció d’agrocombustibles i les expectatives de desenvolupaments futurs influeixen en els preus dels cereals i les oleaginoses i els seus substituts.

• El model actual té un cost molt elevat pel Sector Públic



Conclusions (2)

6

Els preus alts de les matèries primes agràries tenen:

Efectes negatius per:• els països amb dèficit de matèries primes agràries;• la població amb menor nivell de renda;• els ramaders intensius; i• la indústria alimentària que no pugui repercutir

l’increment dels costos, etc.

Efectes positius per: • els grans exportadors mundials; i• els agricultors de cereals i oleaginoses



Conclusions (i 3)

6

• Les repercussions més problemàtiques es donen en els 82 països amb ingressos baixos i dependència alimentària i en les poblacions urbanes de renda baixa dels països menys desenvolupats.

• Espanya/Catalunya, com a país deficitari en cereals i oleaginoses té interès en preus baixos per les matèries primeres agràries ja que experimenta una degradació de la balança comercial agrària i un encariment dels costos dels aliments per la ramaderia intensiva.



Recomenacions

6

• Necessitat de revisar i matisar els mandats d’incorporació de biocombustibles (en la línia de l’acord recent del Parlament Europeu) i tota la política de suport.

• Aposta decidida pel desenvolupament de biocombustibles de segona generació que no competeixin amb l’alimentació

• Revalorització de les polítiques d’autosuficiència alimentària en els països en vies de desenvolupament, és a dir, no oblidar el caràcter prioritari de l’agricultura.

• Necessitat d’una coordinació de les polítiques energètica, agrària i ambientals en el marc d’una orientació alimentària

Druab agrocarburants-icea-24 nov

Documents

Transcript of Druab agrocarburants-icea-24 nov