DOSSIER MÒDUL LLENGUA CATALANA 2

TEXTOS DE LA VIDA QUOTIDIANA

Dossier del mòdul

de Llengua Catalana 2(Compilació de materials teòrics i d'exercicis realitzada per Josep Miquel Arroyo)

GES 1 – CFA Centelles (0871391)

Curs 2011-12

Llengua catalana II CFA Centelles (EPA Centelles) GES 1 (curs 2011-12)

ÍNDEX

1. ELS REGISTRES DE LA LLENGUA 3

1.1. Els registres no formals: col·loquial i vulgar 5

2. TEXTOS DE LA VIDA QUOTIDIANA 7

2.1. La nota 7

2.2. La postal 9

3. LA BONA PRESENTACIÓ DELS TEXTOS ESCRITS 13

3.1. El paràgraf 15

4. LES PROPIETATS DEL TEXT 18

5. PLANIFICACIÓ, REDACCIÓ I REVISIÓ DE TEXTOS 24

5.1. La revisió dels textos escrits 26

6. ACTIVITATS D'AVALUACIÓ 30

- Correu electrònic 31

- Carta formal 35

- Currículum vitae i carta de presentació 42

7. AUTOAVALUACIÓ FINAL 51

Textos de la vida quotidiana - Dossier del mòdul de Llengua catalana 2 de Josep Miquel Arroyo Baena està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons

2

http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/

http://creativecommons.org/choose/[email protected]

http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/


1. Els registres de la llengua

Una de les variacions lingüístiques més significatives que té una llengua és la que es presenta segons la situació comunicativa en què ens trobem. Es tracta de les varietats estilístiques o registres. Tots els parlants d’una llengua poden dominar més d’un registre i utilitzar-lo quan la situació en què es trobin ho demani.

Un registre és una varietat d’una llengua que s’utilitza en una determinada situació comunicativa.

La primera divisió important pel que fa als registres és la que els divideix en formals i no formals. No parlem de la mateixa manera si parlem amb un amic o familiar que si donem alguna informació a un desconegut. Segons el grau de formalitat farem servir un registre o un altre. El registres formals són més elaborats, mentre que els no formals són espontanis.

També el tema de què es parla influeix en l’elecció d’un registre determinat. Un científic parlant de física emprarà un registre que els qui no tinguin prou coneixements sobre la matèria no entendran. Passa el mateix amb un metge: quan parla amb els seus col·legues d’alguna malaltia utilitza un registre que no pot usar amb un pacient perquè aquest no l’entendria. Quan el tema és més general, el registre és menys específic i més comprensible per a tothom.

Un altre fet que influeix en el registre és el canal que s’empra en la comunicació. Si és un canal escrit, la llengua serà més elaborada que no pas si es tracta d’un canal oral, en què el registre sempre és més espontani i menys preparat que en el cas anterior.

Finalment, el propòsit o objectiu final del missatge comunicatiu també condicionarà el registre. El propòsit pot ser informar, entretenir, predir, convèncer, demanar, descriure, etc.

Així, doncs, com a resum podem dir que el registre que s’utilitza en cada moment depèn de la situació en què ens trobem. I això ve determinat per quatre factors: grau de formalitat o serietat (grau de coneixença i tipus de relació entre els interlocutors: d’amistat, professional, desconeguts, etc.); el tema de què es parla (general o especialitzat); el canal (oral o escrit), i el propòsit (entretenir, informar, distreure...).

3


A continuació tens un quadre amb els registres principals, dividits en formals ino formals:

4


1.1. Els registres no formals: col·loquial i vulgar

Els registres no formals de la llengua es caracteritzen per la seva espontaneïtat. En general, aquests registres són orals i poc preparats i apareixen bàsicament en la conversa o el monòleg, tot i que a vegades també s’escriuen, com has vist amb la nota i la postal. També poden aparèixer en certs espais televisius d’entreteniment que pretenen connectar ràpidament amb el públic, en telesèries que volen reproduir la vida quotidiana, en els còmics o en novel·les amb personatges populars, etc.

Els registres no formals de la llengua estan formats pel registre col·loquial i pel registre vulgar.

El registre col·loquial rep també el nom de llengua familiar, ja que és el registre que utilitzem per parlar amb la gent que ens envolta en situacions informals pròpies de la vida quotidiana. És la varietat que s’utilitza més habitualment en la major part de les nostres relacions.

El registre col·loquial es caracteritza perquè:

— Generalment és oral.— No té transcendència i el seu objectiu bàsic és la comunicació.— És fugaç, no perdura en el temps.— Fa ús d’una gran economia de mitjans expressius.— Pel que fa a la fonètica, posa poca atenció a l’hora d’articular els sons, cosa que provoca elisions: ca nostra (casa nostra), tronja (taronja), quranta (quaranta), etc.

— Pel que fa a la morfologia, apareixen formes verbals diferents de les normatives: sapiguer (saber), volguer (voler), tindre (tenir), etc.

— Pel que fa al lèxic, usa termes genèrics (cosa, interessant, tema...), frases fetes i onomatopeies.

— Finalment, el fet de ser un registre bàsicament oral fa que l’entonació es converteixi en un element de gran importància.

Per la seva banda, el registre vulgar coincideix amb el col·loquial en l’ús de mots i construccions incorrectes: aixins no tens que vindre aquesta tarda? (per així no has de venir aquesta tarda?). Hi ha, a més, un gran ús de paraules considerades socialment com a tabús o la presència de mots grollers i paraulotes.

El registre vulgar comparteix les característiques del registre col·loquial, però amés:

— Presenta una gran quantitat d’insults, paraules grolleres i referència als tabús socials.

5


— Des d’un punt de vista normatiu, és encara menys elaborat que el registre col·loquial.

EXERCICIS

1) Quines d’aquestes fórmules et semblen col·loquials i quines vulgars?

Vés a pastar fang! Quina putada!

Vés a la porra! Quina mala jugada!

Vés a la merda! Per força

La mare que et va fer! Per collons

Vés a prendre pel cul! La mare que et va parir!

6


2. TEXTOS DE LA VIDA QUOTIDIANA

2.1. La nota

Si vols deixar un encàrrec o fer saber un fet puntual a una persona del teu entorn i aquesta persona no hi és, li pots escriure una nota i deixar-la-hi en un lloc visible perquè la pugui llegir quan arribi. Segur que has escrit algun cop notes com aquestes:

Una nota és un text molt breu amb què un emissor proporciona per escrit una informació concreta al receptor.

En general si la nota va adreçada a una persona coneguda, hi predomina un to de confiança i familiaritat que permet eliminar determinades informacions que són compartides per emissor i receptor.

Analitzem aquest exemple:

Qui és l’emissor? És una persona de la família, ja coneguda i per tant no cal signar la nota. El tractament és de tu (arribis, comença).

Qui és el receptor? Probablement una persona que viu a la mateixa casa que el qui escriu la nota.

Quin és el propòsit de la nota? Donar una informació puntual: ha hagut de sortir per anar a una entrevista de feina i recorda al receptor que cal preparar el sopar perquè tenen convidats.

Què observem des del punt de vista de la llengua? La llengua utilitzada en aquesta nota és espontània, pertany a un registre informal perquè es tracta

7


d’un escrit d’ús privat, adreçat a algú de l’àmbit familiar (els del 5è en lloc de dir: els veïns del cinquè; preparar la teca, en lloc de dir: preparar el sopar)

Característiques de la nota personal:

— És breu i la informació apareix ordenada lògicament.

— Conté aquestes parts: el nom de la persona a qui va adreçada, la informació que es vol transmetre i el nom de la persona que l’escriu.

— Ús del registre no formal de la llengua.

En canvi, si la nota s’adreça a una persona amb la qual no tenim una relació personal (algú de l’àmbit laboral o algú que no coneixem personalment) la nota haurà de contenir informació complementària útil per al receptor i utilitzarem el registre formal de la llengua.

Observa aquest model de nota formal:

Si observes aquest petit imprès, veuràs que la informació és molt precisa i el grau de formalitat del missatge és més alt que el de la nota personal.

Característiques de la nota formal:

— El tractament és de vostè.

— Apareix sempre signada per l’emissor.

— Conté la data i l’hora en què s’ha escrit per tal que el missatge sigui complet i eficaç.

8


2.2. La postal

Llegeix aquesta postal. Fixa’t en el llenguatge utilitzat i observa la disposiciódel text en l’espai:

El propòsit de la postal acostuma a ser concret: felicitar, vacances, viatges....

El contingut de la postal és breu perquè l’espai de què disposem és limitat. La informació que s’hi dóna és general i anecdòtica, no acostuma a tenir massa importància.

La postal conté:

— La data i el lloc des d’on s’escriu, una salutació, un contingut general i curt, una fórmula de comiat i la firma.

— La part dreta de la postal està reservada per escriure-hi clarament el nom i cognoms del destinatari, l’adreça completa (carrer, municipi i també el país si s’envia de l’estranger).

Les funcions del llenguatge que predominen tant en la carta personal com en la postal són:

La funció referencial: centrada en el referent (és a dir, en la informació que volem donar) perquè en general es descriu una ciutat o un país, es narra alguna anècdota o s’explica alguna experiència personal. La informació apareix de manera ordenada i clara, el llenguatge utilitzat ha de ser precís per evitar l’ambigüitat.

La funció expressiva: centrada en l’emissor que vol transmetre el seu estat d’ànim, les seves emocions i sentiments. En aquest cas el llenguatge utilitzat és espontani i conté els elements bàsics de la comunicació oral: varietat d’entonacions, ús d’exclamacions, mots que imiten sorolls, repeticions, etc.

9


EXERCICIS

1) Llegeix les notes següents. Classifica els elements de cada nota d’acord amb la graella:

2) Llegeix aquestes notes. Segur que has observat que contenen alguns errors. Subratlla i modifica els elements que no són adequats a la intenciócomunicativa i al grau de formalitat. després, torna-les a escriure correctament.

10


3) Escriu la nota que escau a cada una d’aquestes situacions:

a) Obres l’armari de la cuina i veus que s’ha acabat l’oli. Deixa una nota al teu company de pis perquè en vagi a comprar.

b) Treballes en una oficina. Ha trucat un client demanant una reunió amb el/la teu/va cap. Deixa una nota al/a la teu/va cap per donar-li tota la informació.

c) Has de dir a la família que no soparàs a casa perquè tens una cita amb uns amics i arribaràs tard. Escriu la nota que escau.

d) Has discutit amb el/la teu/va company/a i has estat desagradable amb ell/a. Escriu-li una nota amistosa demanant-li disculpes.

Els requisits per a l’escriptura de la nota són:

a) Ha de ser un text breu, ordenat i amb el grau de formalitat adequat.

b) S’hi ha d’incloure les característiques de les notes (veure apunts de classe).

c) No ha de tenir cap falta d’ortografia.

11


4) Escriu la postal que escau a cada una d’aquestes situacions:

a) Imagina’t que ets un jubilat/da. Estàs passant uns dies de vacances junt amb d’altres amics. Escriu una postal als teus fills explicant-los on sou, com esteu, ...

b) T’ha tocat la 6/49. Has deixat la feina i te n’has anat a fer un viatge a les antípodes. Escriu una postal als teus excompanys de feina per dir-los que els trobes a faltar.

Els requisits per a l’escriptura de la postal són:

a) Ha de ser un text breu, perquè l’espai de què disposem és limitat. b) S’hi ha d’incloure les característiques de les postals (veure apunts de classe).

c) No ha de tenir cap falta d’ortografia.

12


3. La bona presentació dels textos escrits

En la nostra vida diària veiem molt textos escrits i, naturalment, no els llegim tots. Per exemple: en el trajecte de casa a la parada de l’autobús que agafes per anar a fer encàrrecs pots topar amb molts tipus de textos: un text instructiu a l’ascensor que indica que no s’hi pot fumar o que els nens hi han d’entrar acompanyats, un avís de la companyia d’aigües al vestíbul indicant que passaran a fer les lectures, un grafit, els grans titulars dels diaris del quiosc o lapissarra amb el menú del dia al restaurant de la cantonada, els teus ulls recorren tanques publicitàries i rètols de botigues. Les formes diverses i particulars que aquests textos adopten ja indiquen de què tracten sense que calgui llegir-los.

Les pàgines escrites són imatges impreses que ens entren per la vista. La disposició de les paraules o les imatges, si n’hi ha, i la mida, la forma o el gruix de les lletres ens donen molta informació. La tipografia és la manera com apareix el text imprès, pel que fa al tipus de lletra i el disseny de la pàgina.

Tant si escrius a mà com si escrius a màquina, tenir cura del disseny i la presentació dels textos escrits és important perquè el primer cop d’ull decideix sovint si continuem llegint o no.

Fixa’t en aquest exemple d’una notícia del diari.

13


Tots dos textos donen la mateixa informació. El primer resulta atractiu i de lectura fàcil perquè la tipografia destaca la informació principal de la secundària. A més, hi ha una imatge que il·lustra la notícia. Un text ben organitzat convida a la lectura.

El segon conté exactament les mateixes paraules, en canvi, està escrit sense seguir cap convenció tipogràfica. El text que apareix com una taca sense organització, no anima el lector a llegir-lo.

L’ordre, la netedat i la presentació acurada són bàsics a l’hora de redactar.

Per organitzar bé la pàgina escrita i aconseguir una bona presentació general, has de seguir aquests recomanacions:

— Deixa marges als costats. Procura que siguin simètrics i rectes.

— Evita la lletra petita i deixa espai entre línia i línia. L’interlineat ampli facilita la lectura.

— Marca els paràgrafs del text amb espais o bé entra una mica la primera línia de cadascun.

— El títol del text o dels diferents apartats de l’escrit s’han de destacar amb l’ús de majúscules (ABCDE) o lletra negreta (negreta). La lletra cursiva (cursiva) s’utilitza per citar títols d’obres o transcriure literalment les paraules d’altres persones. Un consell: no abusis dels recursos tipogràfics perquè carreguen molt la pàgina i en fan la lectura feixuga.

— Numera les pàgines si el text en té més d’una.

— Si escrius un text a mà, evita els esborranys i les paraules guixades. Primer, planifica allò que vols escriure i després, si és necessari, passa-ho en net.

14


3.1. El paràgraf: una unitat amb sentit

Quan escrius un text, és necessari separar les idees amb punts i agrupar-les segons el tema a què es refereixen.

El paràgraf és una unitat amb sentit complet formada per oracions que desenvolupen un tema. Serveix per estructurar les diverses parts de què consta o tracta un escrit (una explicació sobre un punt particular, separar els punts de vista en una argumentació, etc.).

En la unitat anterior vàrem veure que la majoria de textos es divideixen en tres parts (plantejament, nus i desenllaç) i, molt sovint, aquestes les identifiquem perquè estan distribuïdes en tres paràgrafs separats per un espai en blanc.

Pel que fa al disseny del text escrit, és recomanable que una pàgina contingui com a mínim tres paràgrafs d’una llargada semblant. Cada paràgraf ha de contenir, si es possible, unes quatre oracions lligades entre si pel sentit.

15


EXERCICIS

1) Llegeix aquesta notícia periodística i reescriu-la. Organitza la informació, separant-ne els paràgrafs i destacant-ne el títol en majúscula.

16


2) Digues si les següents afirmacions són vertaderes o falses:

17


4. LES PROPIETATS DEL TEXT

Per tal de poder treballar a fons l’elaboració dels textos escrits i sobretot per tenir uns criteris clars a l’hora de revisar-los, et proposem fer un breu repàs, en forma de quadres resum, de les propietats del text. Ja veuràs com et seran molt útils.

18


19


Trets lingüístics dels registres formals i informals

20


21


22


23


5. PLANIFICACIÓ, REDACCIÓ I REVISIÓ DE TEXTOS

Qualsevol persona, ja sigui un escriptor, un estudiant, etc., quan ha d’escriure un text fa, moltes vegades inconscientment, tota una sèrie de passos per arribar al text final. Els textos no s’escriuen a raig, sense pensar, sinó que cal una preparació prèvia i una bona revisió final.

El primer pas: LA PLANIFICACIÓ

A partir d’ara hauràs de posar en pràctica el que t’anem dient, imagina que has d’escriure un text per algú. Planteja’t aquestes qüestions:

Abans de començar:

Què vull aconseguir amb aquest text?

Com ho vull expressar?

A qui va dirigit?

Quant espai m’ha d’ocupar?

Una vegada hagis respost aquestes preguntes hauràs de pensar què vols explicar. Una bona manera per agafar idees, per elaborar un text, és fer una pluja d’idees.

· La pluja d’idees (brainstorming) és una manera de deixar anar la imaginació i anar anotant tot el que et vingui al cap referent al tema que has de tractar. També pots buscar informació en llibres, enciclopèdies, diaris, revistes, internet...

· Selecció i ordenació de les idees: ara cal que de totes les idees anteriors triïs aquelles que et semblin millor i les ordenis tal com vols que vagin sortint en el text.

Després d’aquests passos previs ja ha arribat el moment de la redacció.

El segon pas: LA REDACCIÓ

Quan redactem hem de pensar en el destinatari del text, hem d’utilitzar el registre de la llengua adequat i hem d’intentar que les idees es presentin de forma clara i ordenada, separades en frases i paràgrafs. També hem de tenir en compte la presentació del text, és a dir, fer bona lletra, respectar els marges o bé utilitzar el format adequat al tipus de text.

24


Finalitzada la redacció ens podria semblar que ja hem acabat la feina, però no, de cap manera. Els textos sempre han de passar una última fase molt important: la revisió.

El tercer pas: LA REVISIÓ

Aquesta fase és fonamental i sovint la passem per alt, i és llavors quan els textos no acaben de tenir el resultat que voldríem perquè hem comès errades. Per això cal que en acabar de redactar un text, dediquem un parell de minuts a tornar-lo a llegir, si pot ser en veu alta i ens fem aquestes preguntes:

En acabar:

S’entén el que vull explicar?

El text està ben presentat?

Les idees estan ben ordenades?

El text està ben lligat?

Hi ha errors gramaticals?

Quan t’hagis fet totes aquestes preguntes potser hauràs vist que hi ha algunes coses del text que podries modificar per millorar-lo. Aleshores es tracta de tornar enrere, a la fase de redacció o bé a la de planificació. Recorda que l’elaboració de textos fa que haguem d’anar endavant i enrere contínuament fins que estem satisfets de la nostra creació, com tots els bons artistes, oi?

Aquí tens un petit esquema perquè recordis les fases de la creació de textos:

Tot seguit trobaràs més pautes per millorar la revisió dels teus textos.

25


5.1. La revisió dels textos escrits

Revisar un text engloba molts aspectes diferents: la coherència, la cohesió, l’adequació i la correcció (ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica). Segurament deus recordar tots aquests aspectes perquè els has treballat en unitats anteriors.

El que farem en aquesta unitat serà donar-te unes pautes perquè tu mateix/a puguis autocorregir-te els textos que escrius. I tot això ho farem d’una manera pràctica, a partir d’un cas concret.

Es tracta d’un lector d’un diari que va llegir un article que es titulava “Deixar de fumar és fàcil, només és qüestió de voluntat”. Després de llegir-lo, com que el lector no hi estava gens d’acord, va decidir escriure una carta al director mostrant la seva opinió sobre el tema del tabac. Llegeix el primer esbós que va fer:

Carta al director:

Després de fer una primera llegida deus haver vist que hi ha força errades, aquí t’he n’hem marcat algunes.

Intenta esbrinar la solució dels errors que has detectat.

26


Ara et proposem que et fixis en una graella on hem posat el tipus d’errada i la seva possible solució, a veure si tu també has observat aquests mateixos errors:

27


Finalment hauríem de refer la carta rectificant tots els errors, i ens quedaria una cosa així:

A partir d’ara, quan hagis de revisar un text fes-te un graella com l’anterior o si vols pots fer servir aquesta altra en què hem recollit tots els aspectes que has de tenir en compte a l’hora de revisar un text. Ara sí que no t’oblidaràs de res, i podràs aconseguir uns textos de qualitat.

28


GRAELLA RESUM PER REVISAR TEXTOS ESCRITS:

29


ACTIVITATS D'AVALUACIÓ

a) El correu electrònic

b) La carta formal

c) El currículum i la carta de presentació

30


a) EXERCICI D’AVALUACIÓ 1 – El correu electrònic

El correu electrònic és el sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges per mitjà d’una xarxa informàtica. Avui dia, la majoria dels sistemes de correu electrònic utilitzen Internet. Els missatges que enviem i rebem s’anomenen correus electrònics.

Pel que fa a l’estructura, els correus electrònics són similars a les cartes. Per la immediatesa, s’assemblen més als missatges de text (SMS) o a les comunicacions a través de la missatgeria instantània.

Característiques de l’estructura

31


Escriu un correu electrònic per a aquestes situacions:

a) CORREU ELECTRÒNIC: Fa temps que tens ganes d’anar a passar uns dies amb uns amics que viuen a Berlín. Envia’ls un correu electrònic fent-los saber quan hi podries anar, quin tipus d’allotjament voldries, quines activitats de les que t'agraden podries fer a la ciutat, etc.

Els requisits per a l’escriptura del correu electrònic són:

a) Ha de tenir un mínim de 70 paraules. b) S’hi ha d’incloure les característiques formals dels correus electrònics (veure dossier d’exercicis).

c) Heu de procurar que no tingui cap falta d’ortografia.

d) Recordeu que l’heu de lliurar emplenant el full de correcció corresponent.

Haureu d’enviar la primera versió (de 3 possibles) a través de la xarxa social Edmodo abans del dia 24 de gener (IMPRORROGABLE).

El professor corregirà els textos i els retornarà la setmana següent amb les millores que haureu de realitzar. El professor us tornarà la correcció un màxim de 3 vegades.

Quan el professor us lliuri la primera correcció, haureu d'emplenar la graella de revisió de textos escrits que hi trobareu a continuació. Procureu ser sincers i clars a l'hora de respondre les preguntes. Per a qualsevol dubte, consulteu el vostre professor de llengua catalana més proper.

32


RECORDA: A l’hora d’escriure un text, sobretot en un context formal, convé seguir aquests passos:

1. PLANIFICACIÓ

- destinatari

-objectiu del text

- tema

- tipus de text

- grau de formalitat

- extensió

2. ELABORACIÓ

- selecció de la informació

- ordre de les idees

- redacció de l’esborrany

3. REVISIÓ

-lectura atenta de l’esborrany

- respondre a la graella de revisió (veure full adjunt)

- redacció definitiva del text.

GRAELLA DE REVISIÓ DE TEXTOS ESCRITS – El correu electrònic

SÍ NO EvidènciesPLANIFICACIÓ

a) Es tenien clars:- Els objectius del text- Què es volia explicar- A qui anava dirigit- Quin tipus de text es demanavab. S’han repassat els apunts per tal d’aclarir dubtes previsc. S’han utilitzat tècniques per organitzar idees- Pluja d’idees - Esborranys- Esquemes- Mapes conceptualsd. S’ha demanat ajut sobre qüestions concretes

33


COHERÈNCIA He escrit les idees imprescindibles?He ordenat les idees?He posat massa informació o massa poca?M’he contradit en algunes idees?He seguit una estructura clara?He repetit idees?He separat les idees en paràgrafs?He relacionat els paràgrafs entre ells?He tancat el text amb una conclusió?

COHESIÓ He ordenat les frases?Les frases s’entenen?He utilitzat bé els pronoms?He fet servir connectors per lligar el text?He evitat la repetició de mots usant altres recursos?

ADEQUACIÓHe deixat marges al costat del text?He escrit en línies rectes?He fet una lletra clara i intel·ligible?He marcat les parts del text amb espais?He posat el títol?He dividit el text en apartats i paràgrafs?He fet servir el registre adequat?He usat expressions massa vulgars o massa tècniques per al tema?He fet servir el tractament adequat (tu/vostè)?He tingut l’objectiu clar del que volia escriure?

CORRECCIÓ He comès errors ortogràfics?He fet servir els temps verbals adients?M’he oblidat d’algun element de les frases?He usat correctament els signes de puntuació?Se m’ha escapat algun barbarisme o expressió d’una altra llengua?He utilitzat correctament les perífrasis i les locucions?Puc donar el text per definitiu?

34


b) EXERCICI D’AVALUACIÓ 2 – La carta formal

1. Definició

La carta és un text que fem servir per comunicar-nos amb algú que és lluny de nosaltres.

1.1. Tipus

Comunicació oficial : És formal. Comunicació interpersonal: Pot ser formal o no formal.

2. Estructura

Una carta ha de tenir sempre:

Lloc des d’on s’escriu i data. Una fórmula d ’ encapçalament . El contingut o cos, és a dir, l’explicació. Una fórmula d ’ acabament . La signatura.

Les cartes comercials inclouen la capçalera, amb les dates de l’empresa.

Segons la relació entre el remitent, és a dir, qui envia la carta, i el destinatari, o persona que la rep, el to de la carta és més familiar o més distant. En el cas de la carta formal, prendrem un to distant.

Les fórmules d’encapçalament i d’acabament han de ser adequades a la persona a les persones a qui escrivim.

2.1. Fórmules d’encapçalament de la carta oficial (formal)

- Senyor/Senyora- Distingit/Distingida amic/ga- Benvolgut/Benvolguda senyor/a- Il·lustríssim/Il·lustríssima senyor/a- Molt Honorable senyor/a- ...

2.2. Fórmules d’acabament de la carta oficial (formal)

Molt cordialment Ben atentament Atentament

35

2.3. Motiu

FormalOferiment - Us ofereixo els meus

serveis.-...

Petició - Us agrairia que m’enviéssiu.-...

Informació - Em plau de comunicar-vos...- Lamento d’anunciar-vos...

Altres -...

36

ESQUEMA DE LA CARTA FORMAL

37

EXEMPLE DE CARTA FORMAL

ICSCap Gavà 1Riera de Gavà, 10 CAPÇALERA EMISSOR08850 Gavà

Sr. LópezC/ Sòria, 5 CAPÇALERA RECEPTOR08050 Gavà

Senyor López, SALUTACIÓ

INTRODUCCIÓEns adrecem a vostè per tal de donar resposta a la seva reclamació amb data de 10/10/2007. Ens explicàveu el retard amb què vàreu ser atès per la doctora.

DESENVOLUPAMENTLamentent mol aquest retard, però es deu a la situació en què ens trobem ara, en plena epidèmia de grip. L'informen que s'estan implementant les mesures necessàries per tal de posar fi a aquest retards, totalment involuntaris per la nostra part.

CONCLUSIÓPer tant, esperem que entengui la nostra situació i que continuï confiant en nosaltres, tal com havia fet fins ara.

Atentament, COMIAT

SIGNATURA

Dra. Pepita Pérez EMISSORDirectora de I'EAP de Gavà 2 CÀRREC

Gavà, 15 d’abril de 2011 DATA

38

Tria una situació i escriu una carta formal:

a) La companyia del gas et va enviar un inspector per fer la revisió de la instal·lació. Segons l’informe de l’inspector, el tub de la cuina, tot i que encara no està caducat, s’ha de canviar perquè ha sortit un altre model que és més segur i que val 120 euros. Si no el canvies, no donarà el vistiplau a la revisió.Escriu una carta a la companyia del gas exposant la situació. Explica que la teva instal·lació està en perfectes condicions, que el tub encara no està caducat i que no estàs d’acord amb la decisió de l’inspector.

b) Tornes de vacances i trobes una nota d’un company de feina que et comenta que, com que saps que busques pis, ha vist un anunci al diari que et pot interessar. Et poses en contacte amb el propietari del pis de l’anunci i, després de veure la situació i les condicions del pis, et sembla convenient fer una oferta per escrit al propietari.

Escriu una carta al propietari per fer una contraoferta del preu del pis. Explica-li que hi estàs força interessat, però que el preu que demana és una mica excessiu ja que el pis presenta alguns defectes de conservació i que, per això, li fas una nova oferta. Inventa’t els detalls que vulguis sobre el preu i les condicions del pis.

Els requisits per a l’escriptura de la carta formal són:

a) Ha de tenir entre 75 i 100 paraules. b) S’hi ha d’incloure les característiques formals de les cartes formals (veure dossier d’exercicis).



Haureu d’enviar la primera versió (de 3 possibles) a través de la xarxa social Edmodo abans del dia 7 de febrer (IMPRORROGABLE).


Quan el professor us lliuri la primera correcció, haureu d'emplenar la graella de revisió de textos escrits que hi trobareu a continuació. Procureu ser sincers i clars a l'hora de respondre les preguntes.

Per a qualsevol dubte, consulteu el vostre professor de llengua catalana més proper.

39

GRAELLA DE REVISIÓ DE TEXTOS ESCRITS – La carta formal


a) Es tenien clars:

- Els objectius del text

- Què es volia explicar

- A qui anava dirigit

- Quin tipus de text es demanava

b. S’han repassat els apunts per tal d’aclarir dubtes previsc. S’han utilitzat tècniques per organitzar idees- Pluja d’idees

- Esborranys

- Esquemes

- Mapes conceptuals

d. S’ha demanat ajut sobre qüestions concretes

COHERÈNCIA He escrit les idees imprescindibles?

He ordenat les idees?

He posat massa informació o massa poca?

M’he contradit en algunes idees?

He seguit una estructura clara?

He repetit idees?

He separat les idees en paràgrafs?

He relacionat els paràgrafs entre ells?

He tancat el text amb una conclusió?

COHESIÓ He ordenat les frases?

Les frases s’entenen?

He utilitzat bé els pronoms?

He fet servir connectors per lligar el text?

He evitat la repetició de mots usant altres recursos?

ADEQUACIÓHe deixat marges al costat del text?

He escrit en línies rectes?

He fet una lletra clara i intel·ligible?

He marcat les parts del text amb espais?

He posat el títol?

He dividit el text en apartats i paràgrafs?

He fet servir el registre adequat?

He usat expressions massa vulgars o massa tècniques per al tema?He fet servir el tractament adequat (tu/vostè)?

He tingut l’objectiu clar del que volia escriure?

40

CORRECCIÓ He comès errors ortogràfics?

He fet servir els temps verbals adients?

M’he oblidat d’algun element de les frases?

He usat correctament els signes de puntuació?

Se m’ha escapat algun barbarisme o expressió d’una altra llengua?He utilitzat correctament les perífrasis i les locucions?Puc donar el text per definitiu?

41

c) EL CURRÍCULUM

En aquest document trobareu idees i instruccions que us seran útils a l'hora d'escriure el vostre currículum vitae per adreçar-lo a una empresa, i alguns exemples que us guiaran en els continguts.

Un bon currículum, complementat amb la carta de presentació, és una eina molt important per presentar la vostra candidatura a un lloc de treball en una empresa del vostre sector (autocandidatura), i per respondre a un anunci d’oferta de feina.

Després de la publicació d’una oferta laboral, la primera notícia que rep una empresa d'una persona candidata és la carta de presentació i el currículum.

El currículum és un document que conté la informació personal i professional necessària sobre la persona candidata, on es destaca tot allò positiu i valuós de la seva experiència. L'objectiu del currículum és obtenir una entrevista personal.

Les estadístiques mostren que el 75% de les candidatures són descartades pel currículum abans d'arribar a la fase de l'entrevista, de manera que el currículum es converteix en l’eina publicitària de qui busca una ocupació i, per tant, és un document molt important que s'ha de cuidar especialment.

CONTINGUT DEL CURRÍCULUM

L'estructura bàsica d'un currículum vitae és comuna a tots els formats, les diferències es troben en l'ordenació dels elements que el componen:

Dades personals: el nom, els cognoms, l'adreça, el telèfon (particular i mòbil) i l'adreça electrònica. En aquest apartat es poden incloure, però no és imprescindible segons els casos, el lloc i data de naixement, la nacionalitat, el DNI.

Estudis realitzats: ha de contenir les dates en què s'han realitzat els estudis, la titulació obtinguda i el centre en el qual s'han cursat.

Aquest apartat és molt important per a les persones que busquen la seva primera feina; En aquest cas, si la mitjana de les notes obtingudes és rellevant, cal fer-ho constar.

Altres estudis: a més dels estudis reglats i reconeguts oficialment, és possible que s'hagin cursat estudis complementaris. Si és així, cal especificar-los.

Idiomes: cal indicar l'idioma i el nivell aconseguit. Els materns, n'hi ha prou amb especificar-los.

42

Informàtica: programes que es dominen i entorn que se sap emprar ( PC i/o MAC). També és important especificar els coneixements que es tenen d'Internet.

Experiència professional: ha de proporcionar informació sobre:

• Empreses i sectors en els quals s'ha treballat anteriorment.

• Funcions i responsabilitats assumides.

• Període de temps en què s'ha treballat en cadascuna d’aquestes.

És interessant que destaqueu especialment en aquest apartat aquella experiència que és rellevant per a l'oferta laboral a la qual us presenteu.

Altres dades d'interès: és un apartat on es poden especificar diferents aspectes que poden reforçar definitivament el currículum professional: aficions, referències, capacitacions personals, etc.

No és un apartat obligatori ni necessari si l'empresa no ho indica.

PERSONALITZAR EL CURRÍCULUM

No hi ha un model únic de currículum. Perquè el vostre currículum sigui efectiu, adapteu-lo per a cada oferta tenint en compte la trajectòria formativa i professional i els detalls de l'oferta concreta del lloc de treball.

Podeu canviar l'ordre dels blocs o apartats, sí així aconseguiu més eficàcia en el currículum. Per exemple, podeu posar l'experiència abans que la formació, en el cas en què considereu que per a un determinat lloc de treball la vostra experiència és més important que els estudis realitzats.

43

MODEL CV

Nom i cognoms:

Lloc i data de naixement:

Adreça:

Població:

Telèfon:

Correu-e:

D.N.I.:

Carnet de conduir:

FORMACIÓ

FORMACIÓ REGLADA:

1. Títol, escola. Lloc i any de finalització

FORMACIÓ NO REGLADA:

• Nom del Curs (hores). Acadèmia, població i any.

IDIOMES:

• Idioma (nivell)

INFORMÀTICA

1. Programa/es (nivell)

44

FOTO

EXPERIÈNCIA LABORAL

• Nom Empresa (lloc, data inici i fi). Dedicació empresa. Tasques realitzades.

ALTRES

45

LA CARTA DE PRESENTACIÓ

Aquí trobareu idees i instruccions que us seran útils a l’hora d’escriure una carta de presentació, així com alguns exemples en funció que sigui una carta de resposta a una oferta concreta o una carta d’autocandidatura.

Si és important redactar un bon currículum, no ho és menys acompanyar-lo d’una bona carta de presentació que de forma esquemàtica situï el seleccionador en relació amb el lloc de treball al qual optem. És convenient destacar els aspectes més rellevants de la vostra experiència o formació per al càrrec que us interessa.

Per redactar una carta en resposta a un anunci:

• Llegiu atentament l'anunci o l’oferta de treball.

• Analitzeu les necessitats de l'empresa. Quin tipus de professional estan buscant?

• Feu una carta a mida: seleccioneu els aspectes del currículum que convé destacar per suscitar l'interès en funció de les necessitats de l'empresa que realitza l'oferta.

Per redactar una carta que serà enviada per iniciativa pròpia (autocandidatura): S’utilitza quan s'envia per iniciativa pròpia el currículum a una empresa perquè el tinguin en compte en el moment en què sorgeixi una vacant o es creï un nou lloc de treball.

• Procureu aconseguir el màxim d'informació sobre l'empresa i les seves necessitats.

• Trobeu un motiu per demostrar el vostre interès per col·laborar amb ells.

• Seleccioneu els aspectes del currículum que us interessa oferir a l'empresa perquè sabeu que els valoraran positivament.

46

MODEL CARTA PRESENTACIÓ CV

MODEL DE CARTA 1 – Resposta a un anunci

DADES DEL TREBALLADOR/A:NOM I COGNOMSADREÇACODI POSTAL I POBLACIÓTELÈFON

DADES DE L'EMPRESA:

NOM DE L'EMPRESAADREÇACODI POSTAL I POBLACIÓ

A l'atenció del responsable de Personal o de Recursos Humans

Senyor / Senyora,

Amb referència a l'anunci publicat al diari xxxx el passat 12 d'octubre, per cobrir una plaça de venedor d'informàtica, els faig arribar el meu currículum i la carta de presentació, tal com vostès indiquen.

Considero que el meu perfil professional encaixa en el lloc ofertat, donada la meva formació i l'experiència adquirida durant dos anys en una multinacional de productes informàtics.

Per les raons exposades, sol·licito ser inclòs en la selecció, i resto a la seva disposició per ampliar qualsevol informació que considerin necessaria.

Espero les seves notícies i aprofito per saludar-los cordialment.

Signat: Nom i cognoms

Data

47

Per a fer l'exercici heu de fer dues tasques:

- Redacteu el vostre currículum seguint la plantilla de Promoció Econòmica Osona Sud-Alt Congost.

La podreu trobar al web http://www.osonasudaltcongost.org/, a la pestanya Borsa de Treball.

-Trieu una opció i escriviu una carta de presentació per a aquesta situació:

a) Has llegit un anunci al diari amb una oferta de feina que t’interessa (administratiu/-va, cap de personal, cuiner/-a, comercial). Escriu una carta responent a l’anunci, explicant per què t’interessa i quina preparació tens.

b) Estàs interessat en una oferta de feina a l’empresa PIMEC (http://web.pimec.org/), especialista en assessorament de prevenció de riscos laborals. Escriu una carta per presentar una autocandidatura de feina per a aquesta empresa, explicant per què t’interessa, etc.

Els requisits per a l’escriptura de la carta de presentació són:

a) Ha de tenir entre 75 i 100 paraules. b) S’hi ha d’incloure les característiques formals dels currículums i de les cartes de presentació (veure dossier d’exercicis).



Haureu d’enviar la primera versió (de 3 possibles) a través de la xarxa social Edmodo abans del dia 21 de febrer (IMPRORROGABLE).


Quan el professor us lliuri la primera correcció, haureu d'emplenar la graella de revisió de textos escrits que hi trobareu a continuació. Procureu ser sincers i clars a l'hora de respondre les preguntes.

Per a qualsevol dubte, consulteu el vostre professor de llengua catalana més proper.

48

http://www.osonasudaltcongost.org/

http://web.pimec.org/

GRAELLA DE REVISIÓ DE TEXTOS ESCRITS – La carta de presentació


a) Es tenien clars:

- Els objectius del text

- Què es volia explicar

- A qui anava dirigit

- Quin tipus de text es demanava

b. S’han repassat els apunts per tal d’aclarir dubtes previsc. S’han utilitzat tècniques per organitzar idees- Pluja d’idees

- Esborranys

- Esquemes

- Mapes conceptuals

d. S’ha demanat ajut sobre qüestions concretes

COHERÈNCIA He escrit les idees imprescindibles?

He ordenat les idees?

He posat massa informació o massa poca?

M’he contradit en algunes idees?

He seguit una estructura clara?

He repetit idees?

He separat les idees en paràgrafs?

He relacionat els paràgrafs entre ells?

He tancat el text amb una conclusió?

COHESIÓ He ordenat les frases?

Les frases s’entenen?

He utilitzat bé els pronoms?

He fet servir connectors per lligar el text?

He evitat la repetició de mots usant altres recursos?

ADEQUACIÓHe deixat marges al costat del text?

He escrit en línies rectes?

He fet una lletra clara i intel·ligible?

He marcat les parts del text amb espais?

He posat el títol?

He dividit el text en apartats i paràgrafs?

He fet servir el registre adequat?

He usat expressions massa vulgars o massa tècniques per al tema?He fet servir el tractament adequat (tu/vostè)?

He tingut l’objectiu clar del que volia escriure?

49

CORRECCIÓ He comès errors ortogràfics?

He fet servir els temps verbals adients?

M’he oblidat d’algun element de les frases?

He usat correctament els signes de puntuació?

Se m’ha escapat algun barbarisme o expressió d’una altra llengua?He utilitzat correctament les perífrasis i les locucions?Puc donar el text per definitiu?

50

1) Respon aquestes preguntes:

a) Estàs satisfet amb el treball dut a terme? Per què?

b) Quin text ha estat més fàcil i quin més difícil de realitzar? Per què?

c) T’ha estat útil el sistema de correcció? Per què?

d) Quan has trobat una dificultat, com l’has superat?

e) Quins creus que són els teus punts forts a l’hora d’escriure textos d’aquesta mena? N’has descobert algun?

f) Com valoro el procés que he seguit? Què és el que m’ha ajudat més? Per què?

51

CFA Centelles

GES 1 – LLENGUA CATALANA II

EXAMEN AUTOAVALUACIÓ

NOM:

2) Valora la teva tasca durant el curs amb un SÍ o un NO. Pensa que hauràs de donar evidències de la teva valoració, així com posar-te una nota.

Criteris d’avaluació comuns

NOTA EVIDÈNCIES

Comprensió dels textos qüotidians

3 punts

Sóc capaç de:

- Identificar l’objectiu dels textos quotidians perquè:

* puc extreure’l a través del context.

* extrec paraules clau.

* aplico l’esquema exposat en les classes.

- Reconèixer globalment l’estructura dels textos quotidians a través de:

* un cop d’ull.

* una primera lectura.

* una segona lectura.

- Reconèixer globalment l’objectiu comunicatiu dels textos quotidians.

- Corregir els meus textos:

* Consultant el diccionari.

* Demanant l’ajut del professor.

* Repassant els apunts i material didàctic.* Comparant els textos amb un company/a.

52

* Copiant en un full a part els meus encerts i els meus errors.

Expressió escrita7

punts

El meu text:

- Respecta l’estructura dels textos quotidians.

- Conté les característiques dels textos quotidians.

- Està construït amb paràgrafs de contingut únic per ordenar la informació.

- Utilitza connectors textuals per estructurar el text i establir un ordre en el discurs.

- Utilitza el llenguatge i registres adequats a la seva situació comunicativa.

- No presenta faltes d’ortografia.

- Ha millorat amb cada correcció.

- És entenedor per a la gent que el llegeixi.

3) OBSERVACIONS:

53

DOSSIER MÒDUL LLENGUA CATALANA 2

Documents

Transcript of DOSSIER MÒDUL LLENGUA CATALANA 2