Llengua Catalana 4tESO

7/30/2019 Llengua Catalana 4tESO

1/12

avaluaci educacisecundria obligatria4t dESO

curs2011-2012

Per fer la prova utilitza un bolgraf, no un llapis.

Llegeix atentament les preguntes i contesta-les fent una X a la casella corresponent. Noms hi ha una respostacorrecta a cada pregunta. Si tequivoques, pots ratllar-la i marcar clarament la nova resposta.

Tens una hora per fer la prova.

INSTRUCCIONS

llenguacatalana

lingstica:

competncia


2/12

2 avaluaci educaci secundria obligatria

TEXT 1

Llegeix aquest text amb atenci i contesta les preguntes marcant una X a la casellacorresponent.

CONSELLS PER OBTENIR BONES FOTOS

Van preguntar a un mestre de la otografa, en Jay Maisel:Com puc er otos ms interessants?, i de seguida va dir:Sent una persona ms interessant. No hi ha dubte, semblauna veritat indiscutible. Les nostres otos parlen dels nostresinteressos, gustos, inquietuds, opinions Aix no vol dir queno shagin daplicar unes tcniques ben defnides que ajudena captar el moment que tenim davant nostre. A continuaci,

sesmenten els procediments ms habituals per er una bona otografa:

Lenquadrament

Tingues present que qualsevol element que estigui davant de lobjectiu sortir a la oto.s molt com que, per error, surtin el dit i la tapa de lobjectiu.

s molt dicil veure una oto mirant el conjunt.Es pot er, naturalment, des del visor o la pantallade la cmera, per de vegades no la portem i te-nim necessitat de saber com ens quedaria la oto.O, simplement, volem veure-la abans de er-la.Les nostres mans ens poden servir per enquadrar.

Abans de disparar mira el ons i confrma que no hi ha un batibull delements. Si s aix,et pots ajupir una mica i er la oto en contrapicat, s a dir, de baix cap a dalt. Ms valque es vegi una mica de cel blau que no elements que ens distreuen del punt datenci.

Si les persones estan perflades sobre un cel blanc, s millor er la oto ms de prop oalar-se ms per evitar un contrallum. Pensa que les cmeres digitals -igual que les de

vdeo- prenen la reerncia de la llum a partir dels punts ms lluminosos de la imatge.

Lenfocament

Totes les cmeres tenen una distncia mnima denocament. Si tapropes ms daquestadistncia, tindrs tots els nmeros perqu la oto surti desenocada.

La composici

Massa elements en una imatge an que es dispersi el tema principal.

Per qu els peus tallats? Quan volem otografar persones, o hi entra la fgura sencerao b cal que tallis a ms alada. Aix es veuran ms de prop i evitars el desagradableeecte de peus tallats.

Els cotxes sn elements integrats en el paisatge, igual que els pals, els cablesCal intentar buscar el punt des don es vegin menys, si s possible.

Si pots, es la oto des dun punt de vista una mica picat (de dalt a baix), buscant un llocelevat. Aquest punt de vista dna, en general, millors resultats a les otografes urbanes.

Enquadrant en horitzontal Enquadrant en vertical


3/12

avaluaci educaci secundria obligatria 3

llenguacatalana

lingstica:

competncia

TEXT 1

La llum

Lentrada duna habitaci, tot just passat el llindar de la porta, no s el millor lloc per erla oto. Cal comprovar on sn les fnestres i si tens les persones en contrallum. Procuraposar-te desquena a les onts de llum i tindrs una otografa millor.

Procura no er otos quan vegis uns elements amb molta llum i altres a lombra (sol iombra). Si el ons s molt llumins, els elements a la part menys lluminosa sortiranoscos.

Consells generals que no es poden oblidar

Quan hagis de er una oto es-te, com a mnim, un gui mental del que vols er. Noacis clic aix com aix. Com a premissa, el dit ndex no a la oto.

Mira, observa, pensa abans qu vols er.

Sempre hi ha un lloc millor don ets per er la oto. Comprova-ho!

Recorda que el millor zoom sn els peus. Daquesta manera tamb taproximes alobjecte.

No pensis que les teves otos sn immillorables. Demana lopini a persones que etmereixin respecte i es cas de les seves valoracions, sobretot dels aspectes negatius.Accepta les crtiques si el que vols s superar-te.

Vs a exposicions de otografa i comprat alguna revista especialitzada.

Una oto no sha dexplicar. Una bona oto arriba directament a lespectador, que s quiha de sentir elfeeling.

http://www.xtec.es/~aperafit/jtec03/taller/index.htm (Text adaptat)

Quins sn els dos elements que, per error, apareixen ms sovint davant de lobjectiu?

a. El dit i la funda de la cmera.

b. La tapa i el cord de la cmera.

c. El dit i la tapa de lobjectiu.

d. La tapa de lobjectiu i la funda de la cmera.

Digues el sinnim denquadrar (paraula subratllada al text):

a. Ordenar.

b. Emmarcar.

c. Enquadernar.

d. Quadrar.

1

2

0-1

a

0-1

b


4/12


0-1

c

0-1

d

0-1

e

TEXT 1

Fixat en les fotos que illustren el text i digues qu sentn per enquadrament en vertical:a. El que mesura ms de base que dalada.

b. El que sutilitza per fotografiar edificis.

c. El que sutilitza per fotografiar paisatges.

d. El que mesura ms dalada que damplada.

Fixat en la foto del cavall i digues amb quin tipus denquadrament est feta.

a. Visor.

b. Contrapicat.c. Picat.

d.Feeling.

Al diccionari hi ha diverses denicions denfocar. Quina daquestes denicions sajustams al text?

a. Orientar un focus de llum per illuminar un objecte.

b. Concentrar el feix delectrons dun tub de raigs catdics.

c. Dirigir latenci cap a un tema o problema.

d. Centrar una imatge en el visor duna cmera.

Escriu dins del requadre el procediment que falta, entre els quatre que cal tenir encompte per fer una bona fotografia.

A. Enquadrament B. Composici C. D. Llum

Marca amb una X si les frases segents sn verdaderes (V) o falses (F).

Per fer bones fotografies s millor V F

a. situar-se en un punt una mica elevat.

b. disposar dun fons molt llumins.

c. apropar-se molt a lobjecte.

d. intentar que els cotxes es vegin poc.

3

4

5

6

7

0-1

f

0-1

j

0-1

i

0-1

h

0-1

g


5/12


llenguacatalana

lingstica:

competncia

TEXT 1

Gui mental (paraules subratllades al text) vol dir quea. sha de programar la foto sense improvisar gens.

b. la fotografia sha dimaginar abans de prmer el disparador.

c. s fonamental no dubtar a lhora de disparar la cmera.

d. limportant s fer lenquadrament amb els dits.

La frase Sempre hi ha un lloc millor (subratllada al text), en plural queda aix:

a. Sempre hi han uns llocs millors.

b. Sempre hi ha hagut uns llocs millors.c. Sempre hi ha uns llocs millors.

d. Sempre hi hauran uns llocs millors.

La frase Una foto no sha dexplicar (subratllada al text) vol dir que

a. qualsevol explicaci empobreix la qualitat de la foto.

b. els comentaris escrits o verbals han de ser breus.

c. lespectador no ha de jutjar la qualitat de la foto.

d. la foto ha de transmetre el missatge noms amb la imatge.

Loraci Ella va preguntar: Com puc fer fotos ms interessants?, en estil indirectequeda aix:

a. Ella va preguntar si podria fer fotos ms interessants.

b. Ella va preguntar com podem fer fotos ms interessants.

c. Ella va preguntar com podia fer fotos ms interessants.

d. Ella va preguntar si feia ms interessants les fotos.

Quin tipus de text s aquest?

a. Literari.

b. Instructiu.

c. Periodstic.

d. Cientfic.

8

9

10

11

12

0-1

k

0-1

l

0-1

n

0-1

m

0-1

o


6/12


TEXT 2

Llegeix aquest text amb atenci i contesta les preguntes:

PETIT OBSERVATORI

LA SEMPRE DISCUTIDA PROPINA

No mestranyaria que, en les actuals circumstncies econmiques,shagus redut el volum de les propines. Potser el nombre delsque habitualment en donaven ha disminut i, a ms, els quecontinuen donant-ne han rebaixat limport.

Evidentment, no en tinc cap prova ni conec que shagi et capestudi sobre aquest punt. Ja preocupen prou les grans xires i

all que en diuen la macroeconomia. La propina pertany a la micro. No s una qestipblica, sin privada.

s, doncs, noms una sensaci. Les propines shan aprimat i fns i tot han desaparegut.He de dir que jo no he compartit mai les campanyes contra la propina, que en nom de ladignitat es presenten de tant en tant a les cartes als diaris. La doctrina s que el treballadorha destar ben pagat (dacord) i que la propina envileix (no dacord). La generalitzaci lespropines no shan de donar ni shan dacceptar no em sembla justa: si el treballadorcobra poc, el problema lha de resoldre lempresa, no el client. Hi ha qui shi nega en nomdels principis.

Reconec que jo no tinc principis tan slids. Em permetran el joc de paraules: quan jodono propina, no s per qesti de principis, sin per qesti de fnals. Perqu desprsduna relaci, he valorat una actitud, un tracte, un petit avor de qui em servia.

Jo em aig, instintivament, un altre plantejament: s just que un taxista, que mha dutcom si transports un paquet, encara que jo lhagi saludat amablement, s just, deia,que guanyi el mateix que un collega seu que em saluda amablement, que em pregunta siem molesta la rdio i que em consulta si ja em va b que pugem pel carrer de Casanovai no pel dAribau?

En qualsevol servei hi ha un valor aegit: la manera de servir. Lamentablement, quan el

servei s personal la manera no sempre s satisactria. I jo penso que la cortesia enpodrem dir el tracte humanitzat? mereix ser corresposta amb una petita atenci.

Em diran que si comprem una camisa en una botiga, i la dependenta s especialmentamable i efca tamb li haurem de donar propina. Potser s, i reconec que el tema dela propina no s cil. Per qui sap si amb una modesta inversi no es tracta de ser unpropinador petulant posarem en marxa una revoluci que ens a alta: la creaci dunasocietat on les relacions siguin sempre agradables i reconortants.

Josep Maria Espins, El Peridico, 19-3-2010


7/12


llenguacatalana

lingstica:

competncia

TEXT 2

El ttol de larticle significa quea. s un tema que abans es discutia i que ara no.

b. hi ha opinions per a tots els gustos.

c. s un tema sempre discutit.

d. s un tema de discussi fonamental.

La propina s una qesti que pertany a

a. la macroeconomia.

b. la microeconomia.c. la vida pblica.

d. les grans xifres.

Ordena aquestes frases segons com van apareixent en el text:

A.El treballador ha

destar ben retribut.

B.La propina s una

qesti privada.

C.El bon servei mereix

una propina.

D.Parlar de les

propines no s fcil.

a. D C B A

b. C D A B

c. B A C D

d. A D B C

Continua aquesta frase del text: Per qui sap si amb una modesta inversi

a. introduirem en la nostra societat canvis necessaris.

b. haurem dintroduir en la nostra societat canvis necessaris.

c. shan dintroduir canvis necessaris en la nostra societat.

d. hauria introdut canvis necessaris en la nostra societat.

Quina s la intenci daquest article?

a. Criticar la prdua dun costum tradicional.

b. Opinar sobre una qesti discutida.

c. Narrar records personals.

d. Aconsellar qu sha de fer amb les propines.

1

2

3

4

5

0-1

p

0-1

q

0-1

s

0-1

r

0-1

t


8/12


TEXT 2

A la frase Ja preocupen prou les grans xifres (subratllada al text), la paraula prousignifica

a. massa.

b. bastant.

c. sovint.

d. excessivament.

Qu vol dir el prefix micro (subratllat al text)?

a. Petit/a.

b. Mitj/ana.

c. Menyspreable.

d. Aparell per ampliar la veu.

La frase Les propines shan aprimat (subratllada al text) significa que

a. es donen tantes propines com abans.

b. no sen donen gens.

c. limport de les propines s ms petit.

d. ja no cal donar propines.

Segons el text, a la frase Em permetran el joc de paraules es fa servir el tractamentde

a. jo.

b. ells.

c. vs.

d. vosts.

En el fragment Reconec que jo [] em servia (subratllat al text), es fa un joc deparaules amb la paraula principis perqu hi t dos significats alhora. Digues quinssn aquests significats:

a. comenaments i principis tics.

b. comenaments i finals.

c. orgens i comenaments.

d. orgens i originals.

6

7

8

9

10

0-1

u

0-1

v

0-1

x

0-1

w

0-1

y


9/12


llenguacatalana

lingstica:

competncia

TEXT 2

Quin tipus darguments exposa lautor respecte a la propina?a. Noms arguments a favor.

b. Molts arguments en contra.

c. Arguments a favor i alguns en contra per rebatrels.

d. Pocs arguments a favor i molts en contra.

Marca amb una X si les frases segents sn verdaderes (V) o falses (F).

Josep Maria Espins considera que

V Fa. la crisi econmica no ha afectat les propines.

b. no shan de donar propines per qesti de principis.

c. donar propines s bo quan el servei s amable.

d. el tracte personal no sempre s satisfactori.

Un propinador petulant (paraules subratllades al text) s la persona que dnapropines

a. generoses, per fer-se notar.

b. modestes, per sempre i a tothom.

c. noms quan el servei s molt eficient.

d. justes i proporcionades al servei.

Al final del text, com a conclusi, lautor es mostra

a. segur.

b. content.

c. esperanat.

d. decebut.

El pronom en de loraci Potser el nombre dels que habitualment en donaven hadisminut (subratllada al text) es refereix

a. al nombre de persones.

b. a les propines.

c. als qui rebien les propines.

d. a habitualment.

11

12

13

14

15

0-1

z

0-1

ad

0-1

ac

0-1

ab

0-1

aa

0-1

ae

0-1

af

0-1

ag


10/12


REDACCI

Escriu entre 10 i 15 lnies. Si nescrius menys de 10, no set corregir la redacci i esveur afectada la teva puntuaci.

Et recomanem que segueixis aquest procs:

1. Planificaci, esquema de les idees que desenvolupars.

2. Primera versi de la redacci.

3. Revisi, correcci i versi definitiva.

Pots utilitzar aquesta pgina com a esborrany.

EXPOSA LA TEVA OPINI SOBRE LA PROPINA


11/12


llenguacatalana

lingstica:

competncia

Moltes grcies per la teva collaboraci.

0-1-2-3-4

A

0-1-2-3-4

R

0-1-2-3-4

S

0-1-2-3-4

L

0-1-2-3-4

O

0-1-2-3-4

M

0-1

P

REDACCI

Utilitza aquesta pgina per a la redacci denitiva.

EXPOSA LA TEVA OPINI SOBRE LA PROPINA


12/12

Llengua Catalana 4tESO

Documents

Transcript of Llengua Catalana 4tESO