programació de llengua catalana adults

8/4/2019 programaci de llengua catalana adults

1/26

Programa de llengua catalana

nivell inicial

Juny 2011


2/26

Programa de llengua catalana nivell inicial

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 1

ndex

PRESENTACIO 4

INTRODUCCI 5

OBJECTIUS DEL NIVELL INI CIAL 10

1. Objectiu general 10

2. Objectius especfics 112.1 Competncies 112.1.1 Competncies generals 112.1.1.1 Coneixements 11

Coneixement del mn 11Coneixement sociocultural 11Conscincia intercultural 11

2.1.1.2 Saber aprendre 112.1.2 Competncia lingstica comunicativa 112.1.2.1 Competncies lingstiques 12

Gramatical 12Lxica 12Fonolgica 12Ortogrfica i ortopica 12

2.1.2.2 Competncies pragmtiques 12Discursiva 12Funcional 12

2.1.2.3 Competncia sociolingstica 12

2.2 Habilitats lingstiques 132.2.1 Comprensi oral 132.2.2 Comprensi lectora 132.2.3 Expressi i interacci oral 132.2.4 Expressi escrita 132.3 Patrons discursius 142.3.1 Patr expressiu 142.3.2 Patr descriptiu 142.3.3 Patr narratiu 142.3.4 Patr directiu 142.3.5 Patr argumentatiu 142.4 mbits 142.4.1 Personal 142.4.1.1 La llar 14

2.4.1.2 El barri o el poble 142.4.2 Social 142.4.2.1 El centre educatiu 152.4.2.2 La botiga i el comer 152.4.2.3 El servei dassistncia sanitria 152.4.2.4 LAdministraci local 152.4.3 Laboral 152.4.3.1 El lloc de treball 15


3/26



2.5 Temes 152.5.1 Identificaci personal 15

2.5.1.1 Presentacions 152.5.1.2 Relacions familiars 152.5.2 Activitat diria personal 162.5.2.1 La feina 162.5.2.2 El lleure 162.5.3 Serveis 162.5.3.1 Comprar i vendre 162.5.3.2 Mitjans de transport 162.5.4 La salut 16

CONTINGUTS 17

1. Funcions generals de la llengua 171.1 Funci socialitzadora 17

1.1.1 Saludar 171.1.2 Acomiadar-se 171.1.3 Agrair i respondre a un agrament 171.1.4 Presentar alg 171.2 Funci informativa 171.2.1 Identificar-se i identificar els altres 171.2.2 Identificar coses 171.2.3 Descriure persones 171.2.4 Demanar informaci 181.2.5 Donar informaci 181.2.6 Preguntar per accions habituals 181.2.7 Narrar accions habituals 181.3 Funci expressiva i valorativa 181.3.1 Expressar lestat fsic personal 18

1.3.2 Expressar gustos o predileccions personals 191.3.3 Cridar latenci 191.3.4 Disculpar-se 191.3.5 Felicitar 191.4 Funci inductiva 191.4.1 Donar instruccions senzilles 191.5 Funci metalingstica 191.5.1 Demanar repeticions 191.5.2 Demanar aclariments 191.5.3 Lletrejar noms propis 19

192. Pat rons discursius 192.1 Patr expressiu. Intercanviar sentiments i estats dnim: Com em sento?

Qu magrada?19

2.2 Patr descriptiu. Intercanviar coneixements: Qu sn i com sn les coses? 202.3 Patr narratiu. Intercanviar experincies: Qu passa o qu ha passat? 202.4 Patr directiu. Intercanviar destreses: Qu sha de fer? 202.5 Patr argumentatiu. Intercanviar opinions: Qu penso i per qu ho penso? 20

3. Components gramaticals 203.1 Morfologia 203.1.1 El nom 203.1.2 Ladjectiu 203.1.3 El verb 203.1.4 Ladverbi 213.1.5 Els determinants 213.1.6 Els numerals 213.1.7 Les preposicions 21


4/26



3.1.8 Els pronoms 213.1.9 Les conjuncions 21

4. Lxic 214.1 Persones: noms i adjectius 214.2 Els llocs: noms 224.3 La casa i lentorn: noms i adjectius 224.4 Les hores i els dies: noms i adjectius 224.5 La feina: noms 224.6 Els mercats i les botigues: noms 234.7 El menjar: noms 234.8 Els serveis: noms 234.9 La salut: noms i adjectius 234.10 El lleure: noms 24

5. Fontica i ortografia 24

6. Aspectes sociocultu rals 24


5/26



PRESENTACI

Des de la publicaci del Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar,avaluar (MECR) tant els programes de la Direcci General de Poltica Lingstica com, de manerams mplia, les programacions que sen desprenen han anat modificant el contingut per adequar-loa les orientacions proposades en el Marc i, duna manera molt incipient, a les propostes per a lallengua catalana descrites en lestudi Tipotext, una tipologia de textos de no ficci.

El Programa de llengua catalana de nivell inicial per a lensenyament dadults de la DirecciGeneral de Poltica Lingstica que avui us presentem s el primer programa daquest nivell queselabora seguint les orientacions i els criteris proposats en el Marc i es correspon amb el nivell decompetncia inicial (A1), el ms baix dels graus de competncia lingstica descrits en el Marcproposat pel Consell dEuropa.

Ja lany 2001 es va publicar el llibret Catal inicial a partir dels resultats dun projecte experimental

avalat pel Consell dEuropa. Va ser un primer intent de facilitar un esbs de programa que conteniaunes indicacions per poder organitzar la formaci a lentorn dun primer nivell daprenentatge decatal. A Catal inicial es proposava un tema a lentorn del qual es concretaven les funcions i elsexponents corresponents, un vocabulari bsic i alguns apunts socioculturals. Aquest document haservit dorientaci al professorat a lhora de fer materials o preparar classes i ha estat un punt departida per elaborar el Programa de llengua catalana de nivell inicial.

Aquest programa ha estat elaborat per personal de la Direcci General de Poltica Lingstica i perprofessors del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica a partir de propostes teriques i delexperincia a laula, i introdueix aspectes que no shavien descrit en el Catal inicial.

Atesa la novetat de la proposta i a fi de millorar-la, voldrem que es pogus experimentar i analitzardes de la prctica diria a laula. s per aix que us demanem la vostra collaboraci en forma desuggeriments, dubtes i propostes de millora. Es tracta dun programa obert que es completar amb

les vostres aportacions, que ajudaran a donar forma a la versi final.

rea de recursos per a laprenentatge i lacolliment lingsticServei de Recursos LingsticsDirecci General de Poltica Lingstica


6/26



INTRODUCCI

1. Prog rama de llengua catalana de nivell inicial

Lelaboraci del Programa de llengua catalana de nivell inicial s un pas ms en el cam decompletar, aprofundir i millorar el currculum general de laprenentatge de catal per a adults de laDirecci General de Poltica Lingstica. La base metodolgica parteix dels mateixos enfocamentsque fonamenten el currculum, descrits en el segon apartat daquesta introducci i t molt encompte les necessitats dels destinataris del nivell.

Per ajustar el programa al nivell, a ms de seguir les orientacions del MECR, shan recollit elssuggeriments de professorat experimentat i sha fet una anlisi dels materials didctics del nivellque sutilitzen a laula.

El programa sadrea als professionals que ensenyen llengua catalana a persones procedents,generalment, de la immigraci. Es tracta dun programa de llengua general que descriu els

objectius i els continguts necessaris per desenvolupar les capacitats comunicatives de laprenent,de manera que utilitzi la llengua segons les seves necessitats.

Els destinataris del nivell inicial daprenentatge sn persones adultes nouvingudes que,generalment, no parlen ni escriuen cap llengua d'origen romnic. Aquest nivell tamb s adequatper a aprenents que no estan familiaritzats amb les estratgies i procediments d'aprenentatge ques'utilitzen en la societat d'acollida.

Es considera que els objectius i els continguts presentats en aquest programa es poden assolir en45 hores, ajustables en funci de la facilitat daprenentatge, els coneixements previs i lesnecessitats lingstiques dels aprenents i/o les necessitats i realitats de cada instituci.

Us presentem a continuaci una breu descripci dels diferents apartats que componen el programa.

ObjectiusEn aquest apartat es descriu lobjectiu general del nivell i els objectius especfics, organitzats percompetncies, per habilitats lingstiques, per patrons discursius, per mbits i per temes.

Objectius especfics per competncies Es descriuen quines competncies sn necessries en aquest nivell. Entenem per competncies lasuma de coneixements, habilitats i actituds que permeten a una persona realitzar accions.

Les competncies generals, que comprenen el saber (coneixements), el saber ser (factorspersonals), el saber fer (habilitats prctiques, socials i culturals) i el saber aprendre(incorporar aprenentatges). En aquest apartat es descriuen tant els coneixements del mncom els socioculturals i tamb la conscincia intercultural.

La competncia lingstica comunicativa, que inclou tres tipus de competncies: lalingstica, la pragmtica i la sociolingstica.

Objectius especfics per habilitats lingstiquesEs descriu el que ha de ser capa de fer l'aprenent des del punt de vista de les habilitatslingstiques: comprensi oral, comprensi lectora, expressi i interacci orals, i expressi escrita.En aquest nivell inicial tenen ms pes les capacitats de comprensi que les dexpressi, dunabanda, i les orals que les escrites, de laltra.

Objectius especfics per patrons discursiusEn aquest apartat es descriu qu ha de saber fer laprenent tenint en compte qu pot entendre iqu vol expressar.

Els patrons discursius formen part duna tipologia textual entesa com un sistema de classificaci detextos. Els patrons bsics sn els segents: descriptiu, narratiu, directiu, argumentatiu i expressiu.Es poden presentar de forma simple o combinada. Introduir els patrons discursius en el programa


7/26



s una novetat i respon a la voluntat de posar ms mfasi en els elements que intervenen en laconstrucci textual.

Objectius especfics agrupats per mbits i per temesLa combinaci dmbits i de temes descrits per a aquest nivell ajuda a definir el context on esdesenvolupa la situaci comunicativa daprenentatge. Shan seleccionat tres mbits dels quatre quedescriu el MECR (el personal, el social i el laboral) i quatre temes propers a les necessitatscomunicatives de laprenent (la identificaci personal, lactivitat diria personal, els serveis i lasalut).

Continguts En lapartat de continguts es descriuen els elements daprenentatge necessaris per aconseguir elsobjectius descrits en lapartat anterior.

Tot i que la tria de continguts sha fet amb molta cura, s possible que a lhora de prepararmaterials, activitats o propostes diverses per a laprenentatge shi trobin a faltar alguns continguts,especialment els relacionats amb les novetats introdudes.

Funcions generals de la llenguaEn aquest apartat s'han classificat per funcions de la llengua les accions lingstiques que hade saber fer l'alumnat al final del nivell inicial.

Finalment, sha procurat que totes les funcions lingstiques hi estiguin representades, tot ique la funci informativa i lexpressiva tenen relacionats ms continguts a causa de lesnecessitats contextuals daprenentatge de lalumnat.

Cada funci sha relacionat amb els exponents corresponents al nivell.

Patrons discursiusEn aquest nivell els patrons discursius queden reduts a unes poques estructures relacionadesdirectament amb les funcions comunicatives de la llengua. Els patrons discursius msutilitzats sn lexpressiu, el descriptiu i el narratiu. Per a cada patr sespecifiquen elselements lxics i gramaticals ms caracterstics.

Components gramaticalsLa selecci dels continguts gramaticals daquest programa sha fet tenint en compte el graude correcci que sha considerat necessari i adequat al nivell. Tenint en compte lampliacidels objectius especfics, caldr fer una anlisi ms aprofundida daquests componentsgramaticals per determinar els aspectes que caldria ampliar.

LxicPel que fa a les llistes de lxic, sha intentat fixar un vocabulari mnim que lalumnat ha dedominar en finalitzar aquest nivell. Ara b, s recomanable ampliar-lo, reduir-lo o variar-losegons les necessitats d'aprenentatge de collectius determinats o els interessos de lainstituci que imparteixi la formaci.

Conv remarcar que laprenentatge daquestes paraules sha dintegrar als mbits i als temesque es proposen al programa. A ms, cal concebre els termes proposats com les peceslxiques que permeten a lalumnat utilitzar de forma contextualitzada i amb una funcionalitatclara els exponents lingstics llistats en aquest programa.

Fontica i ortografiaNoms sespecifiquen els aspectes relacionats amb el coneixement i pronncia de les lletresde lalfabet i amb la construcci de les paraules necessries per poder fer-se entendre.


8/26



Aspectes socioculturalsFinalment, els continguts daquest programa es tanquen amb els aspectes de la llengualligats a la dimensi social de ls de la llengua i a la situaci sociolingstica de la llenguacatalana amb lobjectiu que lalumnat comenci a conixer la societat catalana i la sevacultura.

2. Bases teriques

Bases teriques que shan utilitzat per a lelaboraci del Programa de llengua catalana de nivellinicial.

1. Marc curricular densenyament i daprenentatge de catal per a adults

El Currculum dels cursos de catal per a adultspromogut per la Direcci General de PolticaLingstica a partir de lany 1984 s un currculum latent; aix vol dir que, tot i no estar publicat,lenfocament lingstic, metodolgic i sociocultural adoptat des dun principi ha fonamentat totes lesedicions dels programes i programacions publicats.

Aquest enfocament es basa en els corrents metodolgics i lingstics que situen laprenentatge dellenges en un context social, cultural i psicolgic ampli que considera laprenent dins del marc delactivitat humana i, per tant, dna un relleu especial a les necessitats de lindividu i aldesenvolupament daprenentatges tils que cobreixin les seves necessitats de comunicaci.

Concretament, situa la metodologia didctica en lenfocament comunicatiu perqu prioritza eldesenvolupament de les habilitats lingstiques i comunicatives de laprenent, i pren el text com aunitat de comunicaci i daprenentatge.

Ho trobareu descrit a:

ABELL,X.;BOV,C.;ESTEBAN,J.;GIMENO,M.El treball per tasques, eix de les programacions per alscursos de catal per a adults. A: Llengua i s, nm. 42. Tamb disponible en lnia a: [Consulta: 22 juny 2011].

GIMENO, M.; RFOLS, L. Lensenyament de catal per a adults i lacreditaci dels coneixements dellengua. Congrs Europeu sobre Planificaci Lingstica (9 i 10 de novembre de 1995). Barcelona:Institut de Sociolingstica Catalana: Grup Catal de Sociolingstica.

2. T ipo t ex t , u na t i po l og i a de t ex t os de no - f i cc i

En el procs delaboraci dels programes de llengua per a catalanoparlants es van detectar certesmancances que no es podien resoldre amb les eines disponibles en aquell moment, i aix va fer quesinicis un treball d'investigaci.

La recerca es va plantejar a lentorn del problema que presentaven aquests programes a lhoradaplicar-los a laula: com relacionar lensenyament de la gramtica amb el desenvolupament de leshabilitats lingstiques per poder organitzar un procs daprenentatge rendible, efica i adequat ales necessitats comunicatives dels aprenents.

Per resoldre aquesta qesti, i tenint en compte el punt de partida metodolgic, es va decidirelaborar una tipologia de textos a fi dobtenir la descripci lingstica duns prototipus que donessinra dels usos lingstics ms freqents o ms representatius de la societat catalana.

Lobjectiu final daquest estudi va ser oferir al professorat de catal una descripci del funcionamentde la llengua que saprops als enfocaments didctics i metodolgics actuals en lensenyament dellenges i que els ajuds a trobar la manera de fer ms fcil laprenentatge de la nostra llengua.


9/26



El resultat de lestudi proposa una tipologia textual, Tipotext, basada en cinc patrons discursius(expressiu, descriptiu, narratiu, argumentatiu i directiu) amb caracterstiques prpies i nocompartides i que en els textos es presenten sols o combinats de diverses maneres. Aquestatipologia s una eina de treball sistemtic sobre el text dabast general que ens concreta lesrelacions entre els elements de la llengua i el text, i entre el text i el context. Aquest estudi quedadescrit a Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficci.

Cal destacar la importncia de lestudi pel que fa a la llengua catalana i en especial la llengua ds, ja que sha elaborat a partir dun recull de textos reals de tot el territori i duna gran diversitatdmbits ds.

El Tipotext sha utilitzat com a marc de referncia en la revisi dels programes de la DirecciGeneral de Poltica Lingstica, en diversos projectes delaboraci de materials didctics i enprogrames i sessions de formaci de professors.

Com a resultat del procs dinvestigaci i reflexi a lentorn de les habilitats comunicatives shanpublicat les obres segents:

ARTIGAS,R.;BELLS,J.;GRAU,M.;LLORET,M. Habilitats comunicatives. Una reflexi sobre els usoslingstics. Coordinat per Rosa Artigas. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. DirecciGeneral de Poltica Lingstica. Vic: Eumo, 1999. Tamb disponible en lnia a: [Consulta: 22

juny 2011].

ARTIGAS,R.;BELLS,J.;GRAU,M.Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficci. Vic: Eumo, 2003.Tamb disponible en lnia a: [Consulta: 22

juny 2011].

ARTIGAS, R. (coord.); GRAU, M. Teoria i didctica dels patrons discursius. Una aportaci alensenyament reflexiu i funcional de la llengua. Biblioteca tcnica de poltica lingstica, nm. 3. [Consulta: 22 juny 2011]

3. Marc eu ropeu com de re f e rnc i a pe r a l es l l enges : ap rend re , ensenya r , ava l ua r

La publicaci del Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluarens ha facilitat una fonamentaci terica actualitzada sobre laprenentatge de llenges. Enlelaboraci dels programes hem tingut en compte les propostes relacionades amb aspectesmetodolgics, lingstics i socioculturals que aporta aquest document.

Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; Andorra: Ministeri dEducaci, Joventut i Esportsdel Govern dAndorra; Govern de les Illes Balears. Conselleria dEducaci i Cultura, 2003. Tambdisponible en lnia a: [Consulta: 22 juny 2011]

PEREA,M.;SOL,D. El Marc europeu de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluacide les llenges modernes del Consell dEuropa. A: Llengua i s, nm. 23, p. 52-55. Tambdisponible en lnia a: [Consulta: 22 juny 2011].

4. Catal in ic ia l i altres materials didctics

Per completar la base de treball shan recollit, a ms del contingut del Catal inicial, tots aquellsmaterials didctics que han estat publicats i aquells que sestan utilitzant actualment per impartir elnivell inicial. El buidat daquests materials ens ha ajudat a treballar amb mbits, temes i molts delselements descrits en els apartats dels continguts.


10/26



Hem comptat tamb amb lexperincia dels professionals que han intervingut en lelaboraci delprograma i en les primeres revisions.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Catalinicial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. Tamb disponible enlnia a: [Consulta: 22 juny 2011].


11/26



OBJECTIUS DEL NIVELL INI CIAL

1. Objectiu general

En finalitzar el nivell inicial laprenent ha de ser capa de comprendre i utilitzar oralment i per escritexpressions quotidianes i frases molt senzilles encaminades a satisfer les primeres necessitats enmbits comunicatius i sobre temes molt propers als aprenents, com ara presentar-se, presentar unatercera persona o formular i respondre preguntes sobre detalls personals. A ms, laprenent ha depoder interactuar duna manera senzilla i limitada a condici que laltra persona parli a poc a poc iamb claredat i estigui disposada a ajudar.


12/26



2. Objectius especfics

2.1 Competncies

2.1.1 Competnciesgenerals En completar aquest nivell laprenent ha de tenir una idea general de laperspectiva que t la societat dacollida dalguns aspectes socials iculturals, sobretot els relacionats amb la llengua i el seu s social.Aquesta competncia es concreta en els punts segents:

Coneixement del mn

En finalitzar el nivell laprenent ha de tenir una idea senzilla i general dela situaci de la llengua catalana en relaci amb lEstat espanyol, enrelaci amb Europa i en relaci amb el mn. Per exemple, ha de saberquina s la llengua prpia de Catalunya, quines sn les llenges oficialsde Catalunya i de lEstat espanyol, quins sn els territoris on es parlacatal, quants parlants t la llengua catalana en comparaci amb daltresllenges dEuropa i del mn. Ha de saber, tamb, que actualment es

poden sentir a Catalunya un gran nombre de llenges i cal destacar laimportncia dusar la llengua catalana com a llengua de relaci entre totala ciutadania.

Per afavorir una bona incorporaci a la societat dacollida s important,duna banda, que laprenent conegui els serveis bsics que t al seuabast, i de laltra, que usar la llengua catalana s un element que facilitalaccs al teixit social catal.

Coneixement sociocultural

Ha de conixer certs elements socioculturals de la societat dacollida,segons ls i les situacions concretes; per exemple, ha de saber elllenguatge gestual en les salutacions i les presentacions i els hbitshoraris de la societat d'acollida. A travs daquestes pautes socioculturals

laprenent pot prendre conscincia de determinades normes dactuaciprpies de lentorn on viu alhora que dna a conixer a la restadaprenents els costums ms habituals del seu pas dorigen.

2.1.1.1 Coneixements

Conscincia intercultural

En finalitzar aquest nivell laprenent ha de prendre conscincia de laimportncia i la riquesa de la interculturalitat i la diversitat lingstica i elplurilingisme. Ha de conixer i valorar la importncia daprendre altresllenges i, en especial, la llengua prpia del pas dacollida, alhora quedna valor a la seva prpia llengua.

2.1.1.2 Saber aprendre En finalitzar el nivell laprenent ha de reconixer les interaccionscomunicatives amb el professorat, amb els companys daula i, sobretot,

amb les persones amb qui es comuniqui fora de laula com a maneres deprogressar en laprenentatge de la llengua catalana. Finalment,laprenent ha destar habituat a fer activitats senzilles i molt controladesdinteracci oral amb els companys i amb parlants nadius de la llengua iles ha de percebre com una manera de facilitar la seva capacitatd'utilitzar la llengua en situacions reals.

2.1.2 Competncialingstica comunicativa

En completar aquest nivell laprenent ha de ser capa de comunicar-sede manera limitada per aconseguir els seus objectius.


13/26



En completar aquest nivell laprenent ha de tenir un control limitatdalguns aspectes lingstics que permetin satisfer mnimament les

necessitats comunicatives quotidianes. Aquesta competncia lingsticaes concreta en els aspectes segents:

Gramatical

Ha de conixer noms algunes estructures sintctiques i formesgramaticals simples dins dun repertori aprs.

Lxica

Ha de tenir un repertori limitat de paraules i expressions relatives alsmbits i als temes treballats, segons ls i les necessitats de cadasituaci. I nha de comprendre el significat.

FonolgicaHa de poder pronunciar un repertori molt limitat dexpressions i deparaules apreses, que un parlant nadiu acostumat a tractar amb parlantsdel grup lingstic de laprenent pot comprendre.

2.1.2.1 Competncieslingstiques

Ortogrfica i ortopica

Ha de poder copiar expressions curtes utilitzades regularment. A ms, hade poder lletrejar el seu nom, ladrea i altres informacions personals.

En completar aquest nivell laprenent ha de ser capa de comunicar-sede manera limitada per aconseguir els seus objectius en els mbits mspropers. Aquesta competncia es concreta en els aspectes segents:

Discursiva

Ha de poder interactuar de manera adequada a la situaci comunicativa.Coherncia i cohesi: pot enllaar paraules o grups de paraules ambconnectors molt bsics com ara i, o, tamb, per...

2.1.2.2 Competnciespragmtiques

Funcional

Ha de poder utilitzar estructures bsiques de la llengua per realitzar lesfuncions lingstiques que satisfacin les primeres necessitatscomunicatives.Fludesa oral: pot produir frases i enunciats molt curts, allats iexpressats de manera automtica. Els aprenents han de fer nombrosespauses per buscar les expressions, articular paraules menys conegudes i

corregir o preparar la comunicaci.2.1.2.3 Competncia

sociolingsticaHa de poder establir contactes socials elementals utilitzant les frmulesde cortesia ms senzilles i quotidianes relatives a salutacions, comiats ipresentacions.


14/26



2.2 Habilitats lingstiques

2.2.1 Comprensi oral En finalitzar el nivell laprenent pot reconixer paraules i expressions

relacionades amb lentorn immediat. Tamb pot comprendre preguntes,instruccions i expressions quotidianes senzilles i breus per satisfer algunesnecessitats bsiques, sempre que linterlocutor parli a poc a poc i ambclaredat i que repeteixi el que diu quan sigui necessari.

Pot seguir directrius i instruccions breus i tamb una intervenci si s lentai sarticula duna manera acurada, amb les pauses necessries perassimilar-ne el sentit.

2.2.2 Comprensi lectora Un cop finalitzat el nivell laprenent pot comprendre noms i paraulesfamiliars, frases molt senzilles i expressions elementals; per exemple, lesque apareixen en anuncis o cartells o en situacions bsiques de la vidaquotidiana.

A ms, pot fer-se una idea del contingut de textos molt curts i senzills, si

els llegeix frase per frase i t la possibilitat de tornar-los a llegir quan siguinecessari; per exemple, postals, catlegs breus, petites descripcions oindicacions, dades personals als formularis, notes de lescola, etc.

Si aquests textos van acompanyats de suport visual relacionat amb elcontingut del text, la comprensi lectora ser ms senzilla per a laprenent.

2.2.3 Expressi i interaccioral

En finalitzar el nivell laprenent pot comunicar-se oralment de manerasenzilla a condici que linterlocutor estigui disposat a repetir el que ha dito a dir-ho amb altres paraules i ms a poc a poc. A ms, ha de cooperar-hiper ajudar-lo a formular el que intenta dir. Linterlocutor ha de parlar ambclaredat i molt lentament, i en un llenguatge directe i no idiomtic.

En situacions dintercanvi dinformaci laprenent pot plantejar i respondrepreguntes senzilles sobre temes quotidians o sobre temes relacionats ambnecessitats immediates. Pot fer afirmacions senzilles i reaccionar davantles de linterlocutor en rees de necessitat immediata o sobre temes moltpropers. Per exemple, pot utilitzar expressions i frases senzilles perdescriure el lloc on viu i la gent que coneix, pot descriures a si mateix itamb parlar de la seva activitat diria.

Finalment, pot llegir en veu alta textos molt breus i senzills amb informacitil per satisfer les seves necessitats ms immediates i les de les personesms properes, com ara avisos, cartells, ofertes de feina, etc.

2.2.4 Expressi escrita En finalitzar el nivell pot escriure frases simples allades en textos moltbreus sobre si mateix i sobre persones del seu mbit familiar proper, sobreel lloc on viu i sobre la seva ocupaci laboral: avisos o postals per alscompanys, notes per a lescola dels fills, felicitacions, notes per al venat,

etc. A ms pot emplenar formularis amb dades personals, com ara el nom,ledat, la data de naixement o darribada al pas, la nacionalitat o ladrea.

Finalment, s capa descriure o copiar paraules senzilles i textos curts quetenen un format dimpremta.


15/26



2.3 Patrons discursius

2.3.1 Patr expressiu En finalitzar el nivell laprenent pot comunicar sentiments i estats dnim

bsics. Pot comprendre i expressar gustos personals; per exemple, qu liagrada fer. I tamb pot entendre i explicar com es troba alg fsicament oqu li fa mal.

2.3.2 Patr descriptiu En finalitzar el nivell laprenent pot intercanviar coneixements senzillsrelacionats amb la vida quotidiana. Pot comprendre anuncis descriptiusbreus dhabitatges o ofertes de feina i rtols amb informacions bsiques.Tamb pot presentar la famlia i descriure el lloc on viu.

2.3.3 Patr narratiu En finalitzar el nivell laprenent pot intercanviar experincies personals nocomplexes relacionades amb la vida quotidiana. Pot explicar qu hapassat; per exemple, informant de manera breu i senzilla sobre algunaincidncia familiar o laboral.

2.3.4 Patr directiu En finalitzar el nivell laprenent pot intercanviar i comunicar consellssenzills. Pot comprendre i produir instruccions, com ara com anar a un lloco com fer una activitat simple. Pot entendre recomanacions clares isenzilles del metge. I tamb pot demanar informaci sobre alguna qestique no entn; per exemple, dubtes a lhora domplir un formulari.

2.3.5 Patr argumentatiu En finalitzar el nivell laprenent pot intercanviar opinions senzilles iargumentar-les de manera simple. Tamb pot justificar accionsquotidianes; per exemple, una absncia a la feina, a lescola...

2.4 mbits

2.4.1 Personal En finalitzar el nivell laprenent pot comunicar-se amb un repertori limitat isenzill dexpressions i vocabulari que li permeti satisfer necessitatspersonals prpies de la llar i el barri.

2.4.1.1 La llar Laprenent pot llegir i comprendre anuncis breus de compra i vendadhabitatges. A ms, ha de ser capa de descriure de manera limitada,amb unes construccions i un vocabulari apresos, les estances del seuhabitatge i els elements ms caracterstics que cont cadascuna amb lafinalitat que amistats o coneguts spiguen com s lhabitatge particular.

2.4.1.2 El barri o elpoble

Laprenent pot llegir i comprendre indicadors molt breus que identifiquenels locals des don es gestiona la vida administrativa o cultural del barri oel poble on resideix. A ms, ha de saber preguntar ladrea dels comeros

o les entitats ciutadanes o municipals ms propers i entendre les respostessempre que linterlocutor estigui disposat a collaborar amb laprenent iutilitzi expressions senzilles amb un vocabulari limitat. Laprenent tambpot indicar ladrea daquests mateixos llocs per mitj de construccionsmemoritzades molt senzilles.

2.4.2 Social Al final daquest nivell laprenent pot relacionar-se oralment de maneramolt limitada per satisfer primeres necessitats als centres educatius, a lesbotigues i els comeros, als serveis dassistncia sanitria i alAdministraci local.


16/26



2.4.2.1 El centreeducatiu

Laprenent pot entendre explicacions breus i senzilles sobre leducaci delsfills amb la condici que linterlocutor mantingui un ritme pausat i estiguidisposat a repetir o reformular el discurs. Laprenent pot intervenir-hi

espordicament amb construccions senzilles i apreses. A ms, potcomprendre notes breus de lescola relacionades amb leducaci dels fills ipot redactar textos molt breus amb estructures memoritzades per informarel mestre o la mestra, per exemple, dincidncies familiars.

2.4.2.2 La botiga i elcomer Laprenent pot llegir i comprendre rtols identificatius de les botigues i els

comeros i sobre els productes de primera necessitat que shi venen.

2.4.2.3 El serveidassistncia sanitria

Laprenent pot demanar hora de visita i comprendren la resposta sempreque linterlocutor estigui disposat a collaborar amb reformulacions irepeticions. A ms, pot llegir i entendre els rtols i les indicacions internesbreus.

2.4.2.4 LAdministracilocal

Laprenent pot emplenar les seves dades personals en formularisestandarditzats necessaris per dur a terme trmits de primera necessitat alAdministraci local. Tamb pot preguntar informaci sobre aqueststrmits i entendren la resposta sempre que linterlocutor collabori en laconversa mantenint un ritme lent i repetint i reformulant el seu discurs.

2.4.3 Laboral Al final daquest nivell laprenent pot comenar a satisfer necessitatscomunicatives bsiques al lloc de treball.

2.4.3.1 El lloc de treball Laprenent pot llegir i entendre anuncis molt breus d'oferta laboral itamb notes, avisos i cartells curts i senzills relacionats de manera directao indirecta amb la seva feina. En cas de necessitat pot deixar avisos moltbreus i redactats amb construccions apreses per comunicar incidncies alsseus companys i companyes de feina.

2.5 Temes

2.5.1 Identificaci personal En finalitzar el nivell laprenent pot resoldre de manera limitada i moltcontrolada situacions en qu es reclama la informaci personal mselemental dun mateix o la duna tercera persona.

2.5.1.1 Presentacions Laprenent pot respondre satisfactriament a una salutaci i a unapresentaci i, a ms, pot demanar i donar informaci personal perresoldre amb xit determinades situacions quotidianes prpies dunentorn proper i informal. A ms, pot presentar un familiar o un conegut auna tercera persona. Finalment, pot escriure les seves dades personalsper emplenar formularis.

2.5.1.2 Relacionsfamiliars

Laprenent pot expressar quina relaci familiar mant amb les personesdel seu entorn ms immediat. Tamb pot descriure de manera limitada iamb construccions apreses quina s la seva xarxa familiar i damistatsms directa per respondre satisfactriament a determinades situacionsquotidianes.


17/26



2.5.2 Activitat diriapersonal

En finalitzar aquest nivell laprenent ha de ser capa dexpressaroralment duna manera limitada i amb estructures senzilles i

memoritzades les activitats quotidianes que fa habitualment.

2.5.2.1 La feina Laprenent pot comprendre instruccions senzilles directamentrelacionades amb la seva feina, sempre que sarticulin amb claredat i apoc a poc i linterlocutor estigui disposat a collaborar reformulant orepetint el missatge. A ms, pot demanar informaci sobre la feina quefa, els horaris que t i el lloc on treballa i respondre a aquestesqestions, de manera limitada.

2.5.2.2 El lleure Laprenent pot expressar oralment quines activitats doci li agrada fer enel seu temps lliure dins dun repertori limitat de possibilitats. A ms, potescriure textos molt breus relacionats amb les activitats doci, com unapostal o una felicitaci per a un company, de manera molt limitada i ambconstruccions memoritzades.

2.5.3 Serveis En finalitzar aquest nivell laprenent pot expressar-se amb un repertoricontrolat i senzill destructures i de vocabulari aprs per resoldresituacions comunicatives relacionades amb serveis ciutadans de primeranecessitat.

2.5.3.1. Comprar ivendre

Laprenent pot expressar de manera oral qu vol comprar i quinaquantitat. Tamb pot preguntar el preu dels productes i entendren laresposta, sempre que linterlocutor parli a poc a poc, amb claredat icooperi.

2.5.3.2. Mitjans detransport

Laprenent pot resoldre situacions comunicatives molt senzilles que esprodueixen en ls dels mitjans de transport, com ara demanar un bitllet

en una taquilla, entendre les instruccions escrites duna mquinaexpenedora o entendre els missatges de megafonia duna estaci. Ams, pot demanar i rebre informaci sobre ls dels mitjans de transportde manera molt limitada i sempre que linterlocutor estigui disposat acollaborar reformulant o repetint el missatge. Finalment, pot entendreels rtols i les informacions escrites ms senzilles que pot trobar en unaestaci o a dins del mitj de transport.

2.5.4. La salut Laprenent pot expressar oralment com es troba o qu li fa mal. A ms,pot comprendre de manera limitada les recomanacions i el diagnstic delpersonal sanitari, sempre que linterlocutor sexpressi de manera senzillai estigui disposat a collaborar reformulant i repetint.


18/26



CONTINGUTS

1. Funcions generals de la llengua

1.1 Funci socialitzadora

1.1.1 Saludar Hola!Ei!Bon dia. / Bona tarda. / Bona nit.Com ests? / Com va aix? / Com anem?

1.1.2 Acomiadar-se Adu!Que vagi b!Fins dilluns / dimarts... / dem...Bon cap de setmana...!Petons.Una abraada.

1.1.3 Agrair i respondre aun agrament

Grcies. / Moltes grcies.S, grcies. / No, grcies.De res.Molt amable.

1.1.4 Presentar alg Et presento el/la...Molt de gust. / Encantat/encantada.Aquest s el... / Aquesta s la...

1.2 Funci informativa

1.2.1 Identificar-se iidentificar els altres Sc el/la... / s el/la... / Sn el/la...Em dic... / Es diu...El meu nom s... / El meu cognom s...Nosaltres som...Sc de... / s de...Tinc... / T...Visc a... / Viu a...El meu/La meva... s...Estic... / Est...

Qui ets? / Qui s? / Qui sn?Com et dius? / Com es diu?Don ets? / Don s?Quants ... tens/t?On vius? / On viu?Quin/Quina s el teu/la teva...?Ests casat(da)/solter(a)...?

1.2.2 Identificar coses Aix s...Hi ha...

1.2.3 Descriure persones Porto / Porta un/una... de color...Sc... / s...


19/26



1.2.4 Demanar informaci Com ets/sn?Qu hi ha a...?

Qu et passa? / Qu tens? / Com et trobes?Alguna cosa ms? No, res ms.Quant s?Qu s aix?Quina hora s? / Tens hora?Qu vols?On s...? / On sn...?On hi ha...?Puc...?Quina distncia hi ha?Quant temps tarda?A quina hora surt/arriba...?

1.2.5 Donar informaci Em fa mal el/la... / Tinc mal de...

s la una. / Sn les...Vull...Necessito...Puc...s a... / Sn a...Hi ha...

1.2.6 Preguntar per accionshabituals

Quan esmorzes/et lleves/vas a dormir...?A quina hora esmorzes/berenes...?Qu fas al mat/a la tarda/al vespre...?On esmorzes/dines/treballes/estudies/vas...?Amb qui esmorzes/dines/berenes/sopes...?Quan vas a comprar/a passejar...?De qu treballes?

On treballa/estudia/va...?

1.2.7 Narrar accionshabituals

Esmorzo/Dino/Bereno/Sopo... al... /a les...Al mat/A la tarda... estudio/treballo/descanso...Treballo de... / Sc...Estic a latur. / Ara no treballo. / Estic buscant feina.Treballo a/en... / Treballa a/en...Estudio a... / Estudia a...Men vaig a... / Vaig a... / Va a...Comeno a...

1.3 Funci expressiva i valorativa

1.3.1 Expressar lestat fsicpersonal

Molt b!Anar fent.Malament.Em trobo malament.No em trobo b. / No em trobo gaire b.Estic malalt.


20/26



1.3.2 Expressar gustos o

predileccions personals

Tagrada...? / Magrada...

S, magrada molt.No magrada gens. / No magrada gaire.Molt b! / Molt bo!

1.3.3 Cridar latenci Perdona!

1.3.4 Disculpar-se Ho sento!Perd! / Perdona! / Perdoni!

1.3.5 Felicitar Per molts anys!Felicitats!Enhorabona!

1.4 Funci inductiva

1.4.1 Donar instruccionssenzilles

Qu faig ara? Qu he de fer? Has de...

1.5 Funcimetalingstica

1.5.1 Demanar repeticions Pots repetir-ho, si us plau?Perd?Com?No ho entenc.A poc a poc, si us plau.

1.5.2 Demanar aclariments Com es diu... en catal?Es diu...Com sescriu... en catal?Sescriu...

1.5.3 Lletrejar noms propis Labecedari.

2. Patrons discursius

2.1 Pat r expressiu

Intercanviar sentiments iestats dnim: Com emsento? Qu magrada?

Expressions de salutaci, comiat i agramentVerbs en present dindicatiu: jo/tu, nosaltres/vosaltresVerbs ms usuals: agradar, trobar-se, estarAdverbis: quantitatius indeterminats, de manera


21/26



2.2 Pat r descriptiu

Intercanviar coneixements:

Qu sn i com sn lescoses?

Verbs en present dindicatiu: jo/ell, nosaltres/ells

Verbs en passat: imperfet dindicatiu en casos concretsVerbs ms usuals: ser, viure, portar, tenir, haver-hiAdverbis: locatius de posici, quantitatius determinatsComparacions

2.3 Pat r narratiu

Intercanviar experincies:Qu passa o qu hapassat?

Verbs en present dindicatiuVerbs en passat immediat (he fet): jo/nosaltres, tu/vosaltresVerbs dacciAdverbis: de freqncia i temporalsExpressions de situaci en el temps: avui, aquest dia/mes/any, aquestasetmana...

2.4 Pat r directiu

Intercanviar destreses:Qu sha de fer?

Verbs habituals en imperatiu: tu/vosaltresVerbs ms usuals: haver de + infinitiuAdverbis: de movimentConjunci per

2.5 Patr argumentatiu

Intercanviar opinions: Qu

penso i per qu?

Verbs en present dindicatiu: jo/nosaltres

Conjunci perqu

3. Components gramaticals

3.1 Morfologia

3.1.1 El nom La flexi regular del gnere: noi-noia; germ-germanaLa flexi regular del nombre: noi-nois; habitaci-habitacionsEls sufixos de procedncia -a/-ana, s/-esa i -/-ina: gambi-gambiana;xins-xinesa; marroqu-marroquina

3.1.2 Ladjectiu La flexi regular del gnere: alt-alta; blau-blava

La flexi regular del nombre regular: petit-petits, llis-llisos

3.1.3 El verb El present dindicatiu dels verbs ser i haver-hiEl present dindicatiu en singular dels verbs dir-se, viure, tenir, portar,esmorzar, dinar, berenar, sopar, voler, fer, llevar-se, anar, poder, treballar,estudiar, comprar, cuinar, passejar, mirar, llegir, agradar, trobar-se, plourei nevarEl present dindicatiu dels verbs obrir, tancar i valer en singular i en plural:Aquestes patates valen 2 euros, A quina hora obren/tanquen?El present dindicatiu en singular de la perfrasi d'obligaci haver de + infEl passat immediat (he + participi) en verbs dacci: he comprat patates


22/26



3.1.4 Ladverbi Els adverbis temporals avui, ahir, abans-dahir, dem, dem passat, araEls adverbis de manera b, malament

Els adverbis de quantitat molt, poc, gaire, gensEls adverbis afirmatius i negatius s, no, tamb, tampocEls adverbis dordre abans, desprs, primer, finalmentEls adverbis de lloc aqu, allEls adverbis de freqncia sempre, sovint, mai

3.1.5 Els determinants Larticle definit el/la davant dels noms propis i els comuns ms habitualsLarticle indefinitEls demostratius de proximitat i llunyania en singular i en pluralEls possessius de primera, segona i tercera persona del singular

3.1.6 Els numerals Els numerals del 0 al 100Els ordinals fins al 10

3.1.7 Les preposicions La proposici de en exponents com Sc de.../ Treballo de...La preposici a en exponents com s a... / Visc a... / Dino al... / A les...La preposici en en exponents com Treballo en un...La preposici amb en exponents com Passejo amb.../ Dino amb...Les locucions prepositives davant (de), darrere (de), al costat (de), a ladreta (de), a lesquerra (de), entre, a prop (de), a dalt (de), a baix (de),lluny (de)

3.1.8 Els pronoms Els pronoms personals forts.Els pronoms febles em i et en exponents com Com et dius? / Magrada...Els interrogatius qui, com, qu, on, quin/-a/-s/-es, quan, quant/-a/-s/-es.El pronom res en respostes negatives curtes.

3.1.9 Les conjuncions Les conjuncions i, per, perqu.

4. Lxic

4.1 Persones

Noms Persones: home, dona, noi, noia, nen, nena, senyor, senyora, amic,amiga, company, companya, parella, ve, vena

La famlia: avi, via, pare, mare, fill, filla, germ, germanaAmpliaci: oncle, tia, nebot, neboda, cos, cosina, sogre, sogra, gendre,

jove, nt, nta

Peces de vestir: camisa, brusa, abric,jaqueta, faldilla, pantalons, vestit,samarreta,jersei, sabates, mitjons

Colors: blanc, groc, taronja, vermell, verd, blau, lila, marr, gris, negre

Adjectius Solter/-a, casat/-ada, vidu/vdua,jove, gran, alt/-a, baix/-a, prim/-a,gras/-assa, ros/-ossa, mor/morena


23/26



4.2 Els llocs

Noms La ciutat: poble, barri, carrer, plaa, avinguda, rambla, passeig, vorera,

semfor, paperera, banc (per seure), bstia, senyal, contenidor

Transports: autobs, metro, tren, cotxe, taxi, moto, bicicleta, avi,parada, estaci, carretera, aeroport, bitllet, targeta, horari, taquilla, via,andana

4.3 La casa i lentorn

Noms La casa: pis, porta, rebedor, passads, menjador, cuina, habitaci, bany,sala destar, terrassa, terrat, balc, ascensor, escales, terra, paret,sostre, finestra, taula, cadira, televisor, sof, llum, llit, cullera, ganivet,forquilla, got, plat, tovallAmpliaci:planta baixa, entresl, principal, tic, timbre, calefacci, aire

condicionat, antena, prestatgeria, cortina, catifa, mirall

Adjectius Llarg/-a, curt/-a, gran, petit/-a

4.4 Les hores i els diesNom

Estacions:primavera, estiu, tardor, hivern

Mesos: any, gener, febrer, mar, abril, maig,juny,juliol, agost,setembre, octubre, novembre, desembre

La setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte,

diumenge, cap de setmanaLes hores: la una, les dues, les tres, lesquatre, lescinc, lessis, lesset,lesvuit, lesnou, lesdeu, lesonze, lesdotze

Els pats: esmorzar, dinar, berenar, sopar

Parts del dia: mat, migdia, tarda, vespre, nit, matinada

Adjectius Festiu, feiner

4.5 La feina

Noms Professions: metge, metgessa, infermer, infermera, mestre, mestra,professor, professora, perruquer, perruquera, cambrer, cambrera,cuiner, cuinera, advocat, advocada, lampista, pintor, pintora, paleta,personaldeneteja, dependent, dependenta, treballador, treballadora,

jubilat,jubilada, arquitecte, arquitecta, mecnic, mecnica, caixer,caixera, fuster, fustera, carter, cartera, secretari, secretria, bomber,bombera, dentista, veterinari, veterinria, periodista, escombriaire

Espais de treball: empresa, taller, despatx, oficina, obra, magatzem,fbrica, botiga


24/26



4.6 El mercat i les botigues

Noms Botigues: carnisseria, forndepa, verduleria, fruiteria, peixateria,

supermercatAmpliaci:xarcuteria, pastisseria, perfumeria, floristeria, sabateria,ferreteria, llibreria, estanc, botigadejoguines, quiosc,joieria

Pesos i mesures: quilo, gram, litre, dotzena, ampolla, llaunaAmpliaci:migquilo/litre, manat, paquet, pot, bossa

Monedes: euro

4.7 El menjar

Noms Verdures: enciam, tomaca/tomquet, bleda, bajoca/mongetatendra,patata, ceba, pastanaga

Ampliaci:alls, cogombre, pebrot, albergnia, col, espinacs, carxofa

Carn: pollastre, vedella, porc, peix, xai, conillAmpliaci:bistec, hamburguesa, carnpicada, marisc, embotit

Fruites: pltan, llimona, taronja, mandarina, poma, pera, cirera, prssec,mel, sndria, pruna, maduixa, ram

Llegums: psols, fesols/mongetesseques, llenties, cigrons

Queviures: aigua, ous, vi, oli, vinagre, llet, sal, sucre, arrs, formatge,farina, mantega, pasta

Fleca: pa, coca, barrademig/quart, croissant

4.8 Els serveis

Noms Serveis: ajuntament, escola, institut, hospital, farmcia, bombers,mossosdesquadra, correus, registrecivil, biblioteca, banc, hotel, bar,cafeteria, restaurant

4.9 La salut

Noms Parts del cos:cap, ulls, nas, orelles, boca, gola o coll, panxa, bra, cama,m, dit, peu, esquena, pit, cabells

Ampliaci:cara, pell, llengua, dent, queixal, colze, canell, genoll,turmell

Smptomes i malalties freqents: febre, fred, calor, tos, refredat,constipat, diarrea, grip

Medicaments: pastilla, xarop, vacuna, pomada

Assistncia: visita, recepta, histria, targetasanitria, urgncies.

Adjectius Trencat/-ada, corcat/-ada, malalt/-a


25/26



4.10 El lleure

Noms Llocs de lleure: muntanya, camp, platja, parc, cinema, teatre, concert,

museu

Objectes de lleure: pilota, tovallola, para-sol, entrada, llibre, televisi,pellcula

El temps meteorolgic: fred, sol, calor, pluja, neu

Els puntscardinals: nord, sud, est, oest

5. Fontica i ortografia

Lalfabet catal a, b, ce...Els dgrafs ny i ll

6. Aspectes sociocultu rals

El catal en relaci amb les llenges del mn:Territori on es parla catalNombre de parlants en comparaci amb altres llengesSituaci social del catal

El llenguatge gestual en les salutacions, les presentacions i els comiats

Els hbits horaris de la societat dacollida

Normes dactuaci social prpies dels contextos comunicatius ms propers, com per exemple demanar si unseient est ocupat, demanar tanda, saber a qui adrear-se en cas demergncia...

Els serveis bsics que ofereix el barri o el poble dacollida i ls integrador que hi t la llengua catalana


26/26

Coordinaci: Direcci General de Poltica LingsticaElaboraci: Xavier Abell i Laia Vila

Versi provisional per a lexperimentaci, juny 2011

Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement-NoComercial 3.0 de CreativeCommonsResum de la llicncia: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/deed.caLlicncia completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/legalcode.ca Generalitat de Catalunya | Departament de Cultura | Direcci General de Poltica LingsticaJuny 2011

programació de llengua catalana adults

Documents

Transcript of programació de llengua catalana adults