Dossier Ciències Socials 1r ESO

Un nou projecte per a les Ciències Socials EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

El projecte per a Ciències Socials de 1r d’ESO, orientat a l’aprenentatge i a l’avaluació competencial, està format per un Llibre de Coneixements i un Dossier d’Aprenentatge.

LLIBRE DE CONEIXEMENTS• S’estructura en 10 temes: 4 de geografia i 6 d’història.

• Com a font primera d’informació, presenta el contingut curricu-lar i les fonts documentals necessàries, com ara les taules, els gràfics, les il·lustracions o els mapes.

• Hi ha una diferència clara i entenedora entre el text explicatiu i el text que fa referència a les fonts.

• Com a recurs d’estudi assenyalem les paraules clau, que al final del tema es recullen en un mapa de conceptes, i el Recorda que hi ha al llarg de la unitat en l’apartat ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS.

• A l’inici de cada tema hi ha la correspondència amb el Dossier d’Aprenentatge.

• També en format digital.

DOSSIER D’APRENENTATGE • Està estructurat en unitats didàctiques.

• Conté l’itinerari formatiu de l’alumne, amb totes les activitats que se li proposen presentades a tot color, per facilitar la interac-ció amb els elements gràfics i afavorir el temps de treball per da-munt del de còpia dels enunciats.

• Les activitats es plantegen en una progressió al voltant dels ei-xos següents: informació, comprensió (relació entre contin-guts diferents), aplicació, anàlisi, síntesi i valoració.

• Al final de cada unitat es presenta l’apartat FAIG BALANÇ per a l’autoreflexió de l’alumne.

• Totes les unitats didàctiques inclouen un esquema per com-pletar.

• Trobareu també una proposta d’activitats +, per a aquells alum-nes de nivell més alt.

• Al final de cada trimestre es proposa un PROJECTE de treball, que posa en joc els coneixements treballats al llarg del trimestre, les competències específiques de l’àrea i la competència digital.

• Es presenta enquadernat en espiral, amb fulls arrencables i amb forats per arxivar.

• L’avaluació i el solucionari es proposen des de la Proposta di-dàctica. La Proposta didàctica es presenta en format digital.

EL LLIBRE DE CONEIXEMENTS

El projecte per a Ciències Socials de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge.

En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricular de l’àrea. S’estructura en 10 te-mes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fotogràfiques i cartogràfiques

En aquest Dossier d’apre-nentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de co-neixements i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructurat en 10 unitats.

TEMA 66LA HUMANITAT PREHISTÒRICA

1. Cronologia, fonts i treball arqueològic2. L’origen de l’ésser humà3. L’evolució del gènere Homo4. El paleolític5. El neolític6. L’edat dels metalls7. La prehistòria a la península Ibèrica

132

El bressol de l’evolució humana

Inici del neolític

133

Unitat

6

Fa 2 milions i mig d’anys

Aparició de l’escriptura i inici

de la història

Crani i reconstrucció d’un Australopithecus.

Pintures rupestres de l’abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló).

140

4.1. Nòmades i caçadorsGràcies a les restes trobades en els jaciments ar-queològics, sabem que els humans del paleolític obtenien els aliments mitjançant la caça, la pes-ca i la recol·lecció de fruits silvestres. Caçaven tota mena d’animals, alguns, fins i tot, de molt grossos, cosa que evidencia que caçaven en grup, ja que per poder caçar grans animals ca- lien diverses persones. Així mateix, es creu que feien servir diferents tècniques de caça, com ara la persecució, l’ús de paranys i l’estimbada. [Font 11]

Les restes arqueològiques també han permès deduir que formaven grups poc nombrosos i que eren nòmades, és a dir, no vivien sempre al ma-teix lloc, sinó que es traslladaven d’un lloc a un altre a la recerca d’aliment.

Pel que fa a l’habitatge, segons l’estació o les característiques de la zona on es trobaven, s’instal·laven a l’entrada de coves o bé a l’aire lliure en cabanes fetes amb pals i pells.

La majoria d’assentaments del paleolític s’han trobat en zones properes a rius, llacs i aiguamolls. Aquest fet s’ha de relacionar amb el paper essen-cial que té l’aigua per a la vida humana. [Font 12]

4.2. Les eines i el domini del focEls humans del paleolític –nom que significa ‘pedra vella’– van començar a tallar la pedra per fabricar eines. Utilitzaven còdols, és a dir, pe-dres arrodonides de riu i platja, i també altres materials com ossos, banyes i fusta. Un dels ma-terials més emprats era el sílex, un tipus de pe-

dra dura que es pot trencar si es pica amb altres pedres. Amb aquests materials feien rascadors, perforadors, destrals de mà i puntes de fletxa i llança. [Font 13]

El domini del foc es va assolir fa aproximada-ment mig milió d’anys i degué tenir una gran importància a l’hora de facilitar la vida quotidiana dels humans del paleolític. La utilització del foc els va permetre coure els aliments, escal-far-se en els dies freds, il·luminar-se durant la nit i espantar els animals.

4. El paleolític

Vocabulariestimbada. Tècnica de caça consistent

en la conducció d’animals cap a barrancs

o precipicis perquè s’estimbessin.

rascador. Eina de pedra tallada sobre

una estella grossa d’un còdol que es

lligava en un mànec de fusta i s’utilitzava

per rascar les pells i polir-les.

perforador. Instrument de pedra que

s’utilitzava per foradar ossos.

Font 11. La caça dels grans animals requeria la cooperació de tot el grup, amb independència de la tècnica emprada.

paleolític

Font 12. La vida quotidiana durant el paleolític.

Font 13. L’elaboració d’eines de pedra comprenia les tres fases que es poden observar en el dibuix.

1. Es talla una pedra i se li dóna la forma aproximada.

2. S’elabora un perfil tallant amb un percussor de pedra.

3. Es perfilen les formes amb un percussor d’os.

141

TEMA

6

4.1. Nòmades i caçadors

estimbada[Font 11]

[Font 12]

4.2. Les eines i el domini del foc

rascadorsperforadors

[Font 13]

4. El paleolític

Vocabulari

Font 11.

4.1. Nòmades i caçadors

estimbada[Font 11]

[Font 12]

4.2. Les eines i el domini del foc

rascadorsperforadors

[Font 13]

4. El paleolític

Vocabulari

Font 11.

Cada tema comença amb una doble pàgina en què es presenten els continguts que s’hi tractaran.

Fotografies que situen el contingut que s’exposa-rà en les pàgines següents.

Una línia del temps, en els temes d’història, situa temporalment l’èpo- ca que s’estudia.

Índex dels apartats en què es divideix el tema.

Un mapa de situació, en els temes d’història, situa local-ment la zona que s’estudia.

Apartats numerats.

Paraules clau: conceptes princi-pals que has d’aprendre i recordar.

Referència a les fonts: indi-ca quina font il·lustra aquell aspecte concret del contingut.

Les fonts il·lustren, con-textualitzen o complemen-ten el contingut del text. Per afavorir l’ordre i la clare-dat en la presentació, totes les fonts es troben diferen-ciades de l’exposició del contingut amb un fons de color i situades a la part dreta de la doble pàgina.

Il·lustració històrica que inclou escenes de la vida quotidiana.

Facilita la comprensió de paraules que poden pre-sentar alguna dificultat.

184

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS

EGIPTE

I MESOPOTÀMIA

civilització urbana

Agrupació de persones que vivien en una ciutat i que es dedi-caven a oficis molt diversos.

escriptura

Transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. L’escriptura va fer possible que els reis i els faraons publiquessin les lleis en les quals es ba-sava el seu poder.

religió politeista

Religió en la qual es creu en moltes divinitats, com les de l’antic Egipte i Mesopotàmia.

Tigris i Eufrates

Rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.

185

Recorda

» A Egipte el màxim poder

el tenia el faraó i a

Mesopotàmia, el rei.

» A Egipte i Mesopotàmia hi

havia molta més desigualtat

social que en el neolític.

» A Egipte i Mesopotàmia van

néixer els primers estats de la

història.

» A Europa, l’escriptura es va

desenvolupar uns dos mil anys

més tard que a Egipte

i Mesopotàmia.

» A l’antic Egipte i a

Mesopotàmia l’escriptura

i els nombres s’aprenien

als temples.

» L’escriptura més coneguda de

l’antic Egipte és la jeroglífica.

» La religió a l’antic Egipte era

politeista.

Nil

Riu al voltant del qual es va desenvolupar la civilització egíp-cia.

faraó

Rei de l’antic Egipte. Era consi-derat un déu i el seu poder era hereditari i il·limitat.

estat

Conjunt de poder, lleis i administració de les persones dins d’un territori.

Recull de tots els Recorda que han anat apareixent al llarg de l’exposició del tema.

62

Les temperatures i les precipitacions són els ele-ments més importants del clima.

La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire. Es mesura amb un termòmetre de màxi-mes i mínimes situat a l’exterior i s’expressa en graus centígrads (ºC). [Font 10]

La temperatura màxima s’enregistra de dia, ja que el Sol, poc o molt, sempre escalfa la Terra. La temperatura mínima, en canvi, s’enregistra de nit, a causa de l’absència dels rajos solars.

Un cop s’ha obtingut la temperatura màxima i la temperatura mínima d’un dia solar, se’n cal-cula la temperatura mitjana.

Cada mes es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cada dia. Cada 20 o 30 anys es cal-cula la mitjana de les mitjanes de cadascun dels mesos. D’aquesta manera, s’obté la caracterís- tica climàtica referida a la temperatura d’un lloc. [Font 11]

Les temperatures se solen representar mitjan-çant un gràfic lineal en què es combinen els mesos de l’any en l’eix de les abscisses i les mit-janes de les temperatures de cada mes en l’eix

de les ordenades. Per comentar un gràfic de temperatures, cal fixar-se en les temperatures mitjanes de cada mes. D’aquesta manera sa-brem quines són les èpoques més càlides i qui-nes són les èpoques més fredes. També cal fi-xar-se en la mitjana del mes més fred i en la del mes més càlid. De la diferència entre totes dues n’obtindrem l’amplitud tèrmica. [Fonts 12 i 13]

temperatura

Sabies que…?Anders Celsius (1701-1744) va inventar l’escala centígrada de

temperatures. Aquest físic i astrònom suec va decidir que l’alçada en què

es trobava la columna de mercuri del termòmetre quan l’aigua es gelava

indicava una temperatura igual a 0, i quan l’aigua començava a bullir,

l’alçada de la columna indicava 100. Després, va dividir en cent parts

iguals l’espai de la columna de mercuri entre el lloc on havia marcat 0

i el lloc on havia marcat 100. Cadascuna d’aquestes parts indicava

1 grau centígrad (1 ºC).

3. Les temperatures

Estació meteorològica.

85

Unitat

4

Paisatge mediterrani modificat a Em-puriabrava (Alt Empordà).

Tundra a Alaska (Estats Units).

Conreus d’arròs al Vietnam.

Tundra a Alaska (Estats Units).

85

Unitat

4

[Font 10]

[Font 11]

[Fonts 12 i 13]

Sabies que…?

3. Les temperatures

Referència a la unitat del Dossier d’aprenentatge en què es trobaran les activi-tats per aplicar el contingut del tema.

Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull to-tes les paraules clau, amb la definició i una imatge al·lu- siva per fixar el contingut bà-sic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.

24

Per entendre o llegir un mapa, hem de tenir en compte la seva orientació. Habitualment, els ma-pes fan coincidir el nord amb la part superior del full en el qual estan representats. A continuació, cal mirar la llegenda i fixar-se bé en el significat dels signes convencionals i dels colors. [Font 22]

Per comentar un mapa, el primer que cal fer és fixar-se bé en el títol i en la llegenda. Després, cal descriure’l d’acord amb els punts següents:

1. Tema: quina és el seu contingut2. Tipus de mapa: físic, polític, històric o temàtic3. Espai geogràfic que comprèn4. Cronologia, és a dir, data o temps a què cor-

respon la informació5. Símbols que hi ha en la llegenda i el seu sig-

nificat 6. Zones que es poden identificar en el mapa

perquè presenten trets comuns o semblants 7. Conclusió breu

En la pàgina del costat hi ha un exemple de comentari d’un mapa. [Font 23]

8. Lectura i comentari d’un mapa

Font 22. Els símbols utilitzats són molt similars d’uns mapes als al-tres. Per això el conjunt de símbols representats es coneix amb el nom de signes convencionals.

Xarxa viària

Autopista

Autovia

Carretera estatal

Carretera autonòmica

Carretera comarcal

Carretera local

Altres carreteres

Túnel

Ports i aeroports

Aerovia d’espai aeri superior

Aeroport civil

Aeroport civil i militar

Aeroport privat

Línia marítima de cabotatge

Port comercial

Límits administratius

Límit d’estat

Límit autonòmic

Límit provincial o comarcal

Aglomeracions urbanes

Més d’1.000.000 d’habitants

De 100.000 a 1.000.000 d’habitants

De 25.000 a 100.000 habitants



De 250 a 1.000 habitants

De 100 a 250 habitants

AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel

Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants

Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal

Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya

Capital d’EstatCiutat important

BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745

Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200

Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm






BADALONATortosa

Palafolls

Juncosa

Crespià

Valls

BARCELONA

els Encantats2.745


Lisboa

Palerm

Recorda

Els mapes i els plànols són

representacions gràfiques de l’espai.

La llegenda d’un mapa és una taula on

s’explica el significat dels símbols que hi

ha representats.

Els signes convencionals són els

dibuixos, els colors i les línies que hi ha

en la llegenda d’un mapa i que ens

indiquen les realitats que s’hi

representen.

(o)

Taigà Praderia Estepa

Situació Latituds altes de l’hemisferi nord. Latituds mitjanes allunyades del mar.

Zona Nord del Canadà i de Rússia.Nord-oest del Canadà, centre i nord-oest dels Estats Units, nord de la Xina i Pampa argentina.

Ucraïna, Mongòlia i Rússia.

ClimaMolt fred a l’hivern i suau a l’estiu. Precipitacions mode-rades.

Força fred a l’hivern i calorós a l’estiu.Precipitacions escasses amb llargs períodes de sequera.

VegetacióBoscos de coníferes perennifòlies (avets i pins negres) o caducifòlies (làrixs).

Herbes altes. Matolls i herbes baixes.

Color Blanc a l’hivern i verd fosc a l’estiu. Verd. Verd o marró terrós.

Imatge Grans extensions de boscos. Paisatges de grans horitzons.

FaunaRens, ossos, guineus, linxs, visons i aus rapinyaires.

Bisons, cavalls, cèrvids i aus rapinyaires.

[Font 22]

[Font 23]


Font 22.

Xarxa viària

Ports i aeroports















































































































Recorda

(o)

[Font 22]

[Font 23]


Font 22.

Xarxa viària

Ports i aeroports















































































































Recorda(o)

Apartat metodològic: amb aquest símbol s’indi-quen els continguts me-todològics i procedimen-tals específics de l’àrea de Ciències Socials.

Ampliació del contin-gut de l’apartat amb al-guna curiositat que con-vé conèixer.

191

TEMA

8Zeus, el pare dels déus, irritat per la dolenteria de la humanitat, la va voler exterminar. Perquè s’ofe-gués, va fer que caigués una gran pluja sobre la Terra. Només dues persones van ser perdonades perquè eren bones: Deucalió i Pirra, la seva dona. Avisats a temps, van construir una barca i s’hi van refugiar. Així, mentre l’aigua cobria la terra, ells van surar i no es van ofegar. Un cop les aigües van haver baixat, Deucalió i Pirra van oferir un sacrifici a Zeus i aquest, complagut, els va oferir el compliment d’un desig. Deucalió i Pirra li van de-manar de tornar a tenir companys i companyes.

Zeus els va dir que es cobrissin el cap i llancessin els ossos de la seva mare endarre-re. La parella va entendre que la mare era la Terra. Així, van agafar pedres i les van anar ti-rant enrere per damunt del seu cap. De cada pedra que tirava Deucalió en naixia un home i, de cada pedra que tirava Pirra, una dona.

D’una pedra que va llançar Deucalió en va néixer Hel·len, que es va casar amb la nimfa Orseis. Dos dels seus fills, Dorus i Èol, i un dels seus néts, Ió, van ser els pares de les tres nissa-gues gregues: els doris, els eolis i els jonis.

Font 4. Deucalió i Pirra.

Font 5. Mapa de les nissagues gregues.

Font 6. La història dels pobles grecs.Guerra de Troia

(segle xii aC)

Fonts textuals.

Cartografia clara i entenedora.

Definició d’algun con-cepte important que és convenient retenir.

EL DOSSIER D’APRENENTATGE

El projecte per a Ciències Socials de 1r d’ESO està format per un llibre de conei-xements i un dossier d’aprenentatge.

En aquest llibre troba-ràs tot el contingut cur-ricular de l’àrea. S’es-tructura en 10 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants fonts fo-togràfiques i cartogràfi-ques

En aquest Dossier d’apre-nentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de coneixements i per treba-llar les competències bàsi-ques de l’àrea. Està estruc-turat en 10 unitats.

UN

ITAT

113

Soci

als

• 1r

ESO

Tema

6

Cronologia, fonts i treball arqueològic

6.1. Observa el fris cronològic i contesta les preguntes següents:

a) Quin és el període més llarg de la prehistòria?

b) Quan comença el neolític?

c) Quin període és el més proper a la història?

d) Creus que les dates de la prehistòria són totalment exactes? Raona la resposta.

6.2. Observa aquestes fonts i digues de quin tipus de font es tracta en cada cas i si són primàries o secundàries.

LA HUMANITAT PREHISTÒRICA

UNITAT 6 6

Fa 2 milions i mig d’anys

Aparició de l’escriptura i inici

de la història

147

Soci

als

• 1r

ESO

UNITAT 7 » EGIPTE I MESOPOTÀMIA » Els rituals funeraris a l’antic Egipte • L’art

Els rituals funeraris a l’antic Egipte: la momificació

7.23. Llegeix aquestes definicions i escriu la paraula corresponent:

a) Recipient de pedra on els antics egipcis dipositaven els cossos momificats:

b) Cerimònia funerària que es feia el dia de l’enterrament:

c) Recipients on s’introduïen les vísceres del difunt:

d) Déu que presidia el judici de l’ànima dels difunts:

L’art a Egipte i a Mesopotàmia

7.24. Identifica cadascuna de les parts del temple de Karnak que hi ha en aquestes fotografies. Escriu el terme correcte al lloc corresponent.

sala hipòstila, obelisc, avinguda de les esfinxs

Ruta que t’indica a quina unitat i a quin apartat corresponen les activitats de la pàgina. Et serà molt útil si arrenques fulls del dossier.

Títol de la unitat, que coincideix amb el títol del tema corresponent del llibre de coneixements.

Títol de l’apartat

Espai per escriure-hi la resposta de l’activitat. Pensa bé la resposta i sintetitza-la per adaptar-te a l’espai disponible.

Espai reservat perquè hi escriguis el teu nom. Et servirà per identificar cada full si l’arrenques del dossier.

7

Soci

als

• 1r

ESO

El meu perfil

1. Fes un breu escrit per presentar-te davant la resta de la classe tot responent aquestes preguntes:

a) Com et dius? On vius? Amb qui vius?

b) Com ets? Què pensen de tu la teva família i els amics?

c) Quines són les teves aficions? Què t’agradaria ser?

El lloc on visc

2. Explica algunes coses sobre el teu poble o la teva ciutat.

Enganxa aquí una fotografia

teva

Nom de la localitat:

Característiques:

Quin temps hi acostuma a fer?

A l’hivern:

A l’estiu:

EM PRESENTO

un

itat

29

Soci

als

• 1r

ESO

tema

2

2.1. Escriu aquests conceptes al lloc corresponent:

2.2. Observa la fotografia de les Dolomites, als Alps italians, i identifica-hi les lletres que corresponen a les formes de relleu següents:

L’escorça de la Terra

EL pLanETa bLau

unitat 2 2

mantell extern

nucli extern

escorça

mantell intern

nucli intern

cim serralada vall cingle vessant turó

A

B

C

D

E

F

Tots els fulls d’aquest dossier estan preparats perquè puguis arrencar-los, si així t’ho indica el professor o la professora, i guardar-los en una carpeta d’anelles.

Per personalitzar el teu Dossier d’aprenentatge, et recomanem que, abans de començar a treballar, omplis aquest full.

un

itat

Soci

als

• 1r

ESO

tema

2

2.1. Escriu aquests conceptes al lloc corresponent:

2.2. Observa la fotografia de les Dolomites, als Alps italians, i identifica-hi les lletres que corresponen a les formes de relleu següents:

L’escorça de la Terra

EL pLanETa bLau

unitat 2 2Referència al tema del llibre de coneixements en què trobaràs el contingut necessari per fer les activitats.

41

Soci

als

• 1r

ESO

UNITAT 2 » el plANeTA blAU » Relleu i hidrografia d’Àfrica

2.24. En un mapa físic mut d’Àfrica, que pots trobar en el web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom al lloc corresponent.

Rius: Nil, Orange, Limpopo, Zambezi, Níger, Congo, Senegal.

Unitats de relleu: Serralada de l’Atles, Massís Etiòpic, Monts de Kènia, Muntanyes Mitumba, Cubeta del Txad, Cubeta del Congo.

Deserts: Sàhara, Kalahari, Líbia, Núbia.

Illes: Madagascar, Seychelles.

Accidents geogràfics: Cap Verd, Cap de Bona Esperança, Golf de Guinea.

Mars, canals i estrets: Mar Roja, Canal de Suez, Estret de Gibraltar.

2.25. Classifica els elements del relleu africà de l’activitat anterior en dues columnes, se-gons si es localitzen en latitud nord o en latitud sud.

Latitud nord Latitud sud

2.26. En aquesta llista de rius i unitats de relleu n’hi ha deu que no pertanyen al continent africà. Identifica’ls i ratlla’ls.

Riu Darling

Riu Paranà

Gran Desert Victòria

Riu Orange

Cubeta del Txad

Riu Limpopo

Desert de Gobi

Riu Lena

Desert del Sàhara

Riu Orinoco

Desert de Kalahari

Altiplà del Pamir

Serra dels Apalatxes

Serralada de l’Atles

Gran Desert Sorrenc

Altiplà de l’Iran

190

Socials • 1r ESO

UNITAT 9 » L’ANTIGA ROMA » Activitats +

Activitats +

9.24. Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’Internet, completa aquesta fitxa biogràfica de Juli Cèsar:

9.25. Redacta, en un full a part o a l’ordinador, un text en què expliquis les diferències que hi ha entre la Roma republicana i la Roma imperial.

Nom complet:

Data de naixement: Data de mort:

Família o gens a la qual pertanyia:

Professions o activitats fonamentals:

Principal campanya militar que va protagonitzar:

Nom del seu principal enemic:

Relació amb l’aristocràcia romana:

Circumstàncies de la seva mort:

Tres reformes que va fer:

Nom de qui el va succeir en el poder de Roma:

Activitat +: Aquest apar-tat té com a objectiu ofe-rir-te més activitats, que pots fer un cop hagis acabat tot l’itinerari de la unitat, d’una banda, i proposar-te un tipus d’activitats que te-nen una mica més de difi-cultat que la resta, de l’altra.

53

Soci

als

• 1r

ESO

un

itatfaig balanç

21. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les apli-cant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord. 3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important conèixer el nom dels diferents elements de relleu del nostre entorn.

És útil saber que a l’interior de la Terra hi ha material incandescent.

En la meva vida em serà útil saber els continents i els oceans que hi ha.

M’agrada saber l’origen dels noms dels continents i els oceans.

És important saber les característiques de la trajectòria d’un riu.

Per al meu futur és útil saber l’organització del relleu dels continents.

És fonamental conèixer les característiques geogràfiques del nostre país.

Per viatjar no és necessari conèixer les característiques geogràfiques d’un país.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F):

C F

a La Terra està formada per tres capes diferents.

b Puig i cim són paraules que fan referència al mateix element de relleu.

c Una serralada està formada per muntanyes.

d La major part de la superfície de la Terra està coberta d’aigua.

e Entre el curs alt i el curs baix d’un riu no hi ha diferències.

f Europa, Àsia i Àfrica són tres continents units però separats per canals.

g L’Antàrtida no és cap continent, sinó una extensió d’aigua gelada.

h La Meseta és la unitat de relleu més gran i alta de la península Ibèrica.

i El relleu català s’organitza a partir de la Depressió Central.

j La majoria de rius catalans desemboquen a la mar Mediterrània.

95

Soci

als

• 1r

ESO

PROJECTE

En un curs de primer d’ESO han decidit, d’acord amb el tutor, participar en un concurs que té com a premi un viatge a l’Argentina. Per participar en el concurs cal presentar un treball que justifiqui la importància turística de l’Argentina per la seva diversitat de paisatges. Cal, d’una manera especial, trobar imatges encertades que permetin veure que en aquest país es pot passar de la selva tropical al paisatge de climes freds sense sortir de les seves fronteres.

Les pautes per fer aquest treball són les següents:

1. Aspectes generals de la República Argentina:

a) Latitud: Longitud:

Límits:

b) Extensió: Habitants:

c) Descriu, a grans trets, el relleu de l’Argentina:

d) Quin clima té aquest país?

Preparem un viatge a l’Argentina

PROJECTE 1 1

Competències bàsiques: Coneixement i interacció amb el món físic, tractament de la informació i competència digital, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal.

Objectiu: Aplicar coneixements de situació, orientació i cartografia, de relleu, de clima i de paisatge, buscant la informació de manera autònoma i aplicant-la a una situació no estudiada a classe: l’Argentina. El treball es pauta per ajudar a consolidar la necessitat d’un esquema a l’hora de posar-se a processar informació i comunicar-la.

96

Socials • 1r ESO

2. Busca per Internet o escaneja un mapa de les grans zones de paisatge de l’Argentina i en-ganxa’l a l’espai corresponent. Després, expli-ca les característiques de cada paisatge i indica on es localitzen.

3. Busca per Internet fotografies de tres paisatges diferents de l’Argentina. Adjunta-les a un arxiu informàtic i elabora una fitxa per a cada paisatge a partir del model següent:

4. Per què creus que ha de ser interessant viatjar a l’Argentina?

PROJECTE 1 » Preparem un viatge a l’Argentina

MAPA

www.espaibarcanova.cat

Nom de la regió:

Tipus de clima:

Tipus de vegetació i nom d’algunes espècies:

Característiques del paisatge:

Projecte: Hi ha tres projectes, un de geografia, al final de la unitat 4, i dos d’història, al final de les unitats 7 i 10. En cada projecte has de fer un treball de recerca a partir del qual has de resoldre les qüestions plantejades.

54

Socials • 1r ESO

UNITAT 2 » el plANeTA blAU » Faig balanç

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a) Quina diferència hi ha entre una vall i un vessant?

b) Escriu el nom dels sis continents i dels cinc oceans:

c) Completa la taula amb el nom d’un riu i d’una serralada de cada continent:

Àsia Amèrica Àfrica Europa

Riu

Serralada

d) Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica?

e) Escriu el nom de cinc rius catalans:

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos apre-nentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

Soci

als

• 1r

ESO





Soci

als

• 1r

ESO





Socials • 1r ESO

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents:

a)

b)

c)

Àsia Amèrica Àfrica Europa

d)

e)

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos apre-nentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

Faig balanç: en aquest full et proposem una autoavaluació perquè puguis valorar si has assolit prou bé els coneixements més destacats sobre el tema.

El meu diari d’aprenentatge és un espai reservat perquè facis una reflexió sobre què has après, quins aspectes del tema que acabes de treballar necessites repassar, quines coses que no sabies has descobert… Respon amb sinceritat.

En algunes activitats remetem al web www.espaibarcanova.cat, on trobaràs enllaços relacionats amb la matèria o materials necessaris per resoldre-les.

Numeració: cada activitat està identificada amb el número de la unitat i el número correlatiu de l’activitat.

Coordinador de l’àrea: Cristòfol-A. Trepat

Continguts:Salvador Campamà Margarida Cirach Elvira Fernández Cristòfol-A. Trepat Jordi Vidal

Si voleu més informació sobre el projecte, podeu posar-vos en contacte amb el nostre Departament de Promoció mitjançant el número de telèfon 934 955 399 o l’adreça de correu electrònic [email protected].

www.barcanova.catwww.barcanovadigital.cat

Dossier Ciències Socials 1r ESO

Documents

Transcript of Dossier Ciències Socials 1r ESO