Dossier 4. El llenguatge radiofònic

8/3/2019 Dossier 4. El llenguatge radiofnic

1/19

EL LLENGUATGE RADIOFNIC I

ELS SEUS SISTEMES EXPRESSIUS


2/19

Parlar de rdio no s pensar en un mitj de comunicaci que t unes caracterstiques

tecnolgiques especfiques (micrfons, amplificadors, antenes,etc.) que el fan diferent

de la televisi o els diaris. Parlar de rdio no s noms pensar en uns programes amb

uns professionals que ens parlen i ens expliquen coses o que ens deixen sentir la

msica de moda. Parlar de rdio no s tampoc pensar que laudincia el que fa s

escoltar i prou. Parlar de rdio s tot aix i molt ms.

Per entendre qu s la rdio ens cal entendre quins sn els seus principis constituents:

-la rdio la fan un equip de professionals que creen, dissenyen i produeixen els

missatges. Cal tenir present, per tant, la intencionalitat comunicativa de lemissor.

-la rdio fa servir una tecnologia especfica que li permet la captura, el tractament i

lemissi de so. Aquesta tecnologia radiofnica esdev una mediaci que determinar

la distinci entre el que considerarem so natural (per exemple, alg que ens parla

personalment) i so radiofnic.

-la rdio t en aquest so radiofnic la substncia expressiva bsica. El so radiofnic

sorganitza pel que es coneixen com a formes sonores i no sonores, s a dir, perlexpressi oral o paraula, la msica, els efectes sonors i el silenci. Aquestes formes

sonores i no sonores es modelen i distribueixen segons un repertori sistematitzat de

recursos expressius i narratius.

-la rdio sadrea als receptors, que perceben i interpreten els missatges atenent a les

seves peculiaritats perceptives i la seva experincia sociocultural.

1. Els sistemes expressius del llenguatge radiofnic.

Centrem la nostra atenci en la substncia expressiva del mitj radiofnic, el so. Com

hem avanat, lessncia del so radiofnic sn les formes sonores i no sonores

complexes que el constitueixen i el repertori dels recursos expressius i narratius que

les organitzen i que coneixem com a muntatge radiofnic.

Daquest conjunt, de les formes sonores i no sonores i del repertori de recursos en

diem llenguatge radiofnic.


3/19

Les formes sonores i no sonores, conegudes tamb com a sistemes expressius del

llenguatge radiofnic, sn:

a. lexpressi oral o paraula

b. la msica

c. els efectes sonors

d. el silenci

Qualsevol fragment de qualsevol producte radiofnic contindr algun o alguns

daquests sistemes expressius: podem sentir veus, veus amb msica, veus i sorolls,

msica i silencis, o veus, msica, efectes sonors i silenci, etc.

s important tenir en compte que aquests sistemes expressius sn en realitat

llenguatges autnoms amb el seu propi repertori de codis. Pensem en la parla o la

msica, per posar un exemple, que tenen una significaci expressiva i cultural

autnoma, s a dir, que tenen sentit i existeixen fora dels llenguatges audiovisuals. No

obstant, en passar a formar part en aquest cas del llenguatge radiofnic, perden part

de la seva autonomia significativa per tal de prendre els nous usos comunicatius i

expressius que els dna el context radiofnic.

Des daquesta perspectiva la rdio es configura com un instrument pedaggic

complet i efica en tant que la necessitat dintegrar aquests quatre sistemes

expressius precisa dun treball coordinat que concerneix a diferents

especialitats del currculum escolar. Aix, per exemple, lexpressi oral implica la

capacitat de construcci dun text o discurs clar, correcte i coherent, i tamb la

facultat de verbalitzar, de llegir, aquest discurs amb correcci i precisi, de

forma atractiva i suggerent. Ls de la msica ens dna la oportunitat defomentar laudici de qualsevol tipus de msica, per tamb danalitzar com sn

aquestes msiques pel que fa ritme, melodia, harmonia, etc., i tot all que ens

poden arribar a suggerir. I el mateix passa amb els efectes de so, la majoria

dells lligats a activitats del medi natural o del medi social i, fins i tot, el silenci.

a) La paraula i lexpressi oral.

La paraula radiofnica s un dels sistemes expressius de major fora esttica i

significativa. En moltes ocasions el pes comunicatiu recau exclusivament en

lexpressi oral dels locutors. De les paraules dels radiofonistes hem de considerar dos


4/19

nivells expressius: el dels continguts, s a dir, el qu es diu; i el de la forma, s a dir,

com es diu, com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora.

Lescriptura radiofnica

Tot i que en lapartat dedicat als gneres i formats radiofnics ens endinsem en les

pautes bsiques per a lelaboraci i redacci de tot tipus de relats, s imprescindible

que en primer lloc es treballin aspectes genrics de lescriptura per a la rdio. I tamb

s necessari que, abans de donar instruccions de com redactar per a la rdio,

entenguem com influeixen dues qestions que hem mencionat en parlar dels principis

constituents del mitj radiofnic: la mediaci tecnolgica i les peculiaritats perceptives

dels oients.

Hem de tenir molt present que els oients radiofnics fem un exercici perceptiu diferent

quan escoltem la rdio que quan llegim un diari o mirem la televisi. Quan a la rdio

escoltem una notcia no tenim el text davant per llegir-lo o rellegir-lo si no lhem ents.

s per aquest motiu que el procs de percepci i comprensi sonora ha de ser

immediat, simultani o quasi simultani a laudici pensem en una audici tradicional de

la rdio, no en laudici de material enregistrat que podria tornar a ser escoltat -. Per

tant els textos radiofnics hauran de facilitar aquesta descodificaci i per aixesdevenen caracterstiques essencials: que siguin textos de fcil comprensi, que

siguin clars, que ajudin a recordar els elements ms importants i, en general, que

facilitin una bona retenci global.

Tamb caldr tenir present que la rdio la sentim per no veiem all que genera el so,

la font sonora. Si b aquesta peculiaritat radiofnica s la clau que ens obre el mn de

la imaginaci, tamb s un handicappel que fa a latenci de loient, que normalment

s una atenci parcial, compartida amb daltres activitats com conduir, menjar, cuinar,etc. Aix doncs, caldr que els textos radiofnics siguin interessants per tal de captar

latenci de loient, per i sobretot, que siguin capaos de mantenir-la, de generar-li

inters per seguir escoltant.

Tenint en compte aquestes caracterstiques podem afirmar que els textos que

sescriuen pensant en la rdio hauran de ser:

CLARS: s a dir, de senzillesa expositiva, que no vol pas dir simple.


5/19

REDUNDANTS: els textos hauran de redundar en el ms important, per tal

devitar esforos de memoritzaci, i que es pugui comprendre el significat

global del missatge. No obstant, no sha de confondre la redundncia amb la

repetici exagerada.

ADAPTATS ALS OBJECTIUS COMUNICATIUS: s important que en la

preparaci dels textos radiofnics es tingui clar a priori quin sn els objectius

comunicatius, s a dir, a quin tipus de pblic sadrecen per tal dadaptar-ne

continguts i maneres expressives, i quina funci bsica ha de tenir el text, s a

dir, quina s la intencionalitat comunicativa de lemissor, perqu no s el

mateix, per exemple, la voluntat dinformar que la dentretenir.

Per assolir aquests objectius del text radiofnic caldr tenir en compte algunes

qestions de redacci bsiques:

Cal afavorir el predomini de lordre gramatical lgic (subjecte verb predicat)

sempre que sigui possible. Aquesta s lestructura ms habitual en la parla i,

per tant, facilita la comprensi de loient.

o EX: evitarem dir Saproximava lautombil a gran velocitat quan va

creuar lautopista lindividu. Sempre ser millor dir Lautombil

saproximava a gran velocitat quan lindividu va creuar lautopista.

Cal evitar dinserir frases subordinades entre el subjecte i el verb. Aquesta

tcnica s habitual quan es volen afegir dades relacionades, per dificulta la

comprensi i retenci de la informaci, perqu distancia el subjecte de lacci

de lacci o verb. s ms recomanable utilitzar la coordinaci.

o EX: Enlloc de dir Lautombil, que havia sortit feia tres hores de Madrid

sota una intensa tempesta daparell elctric, circulava a gran velocitat

per lautopista;s ms recomanable de dir Lautombil circulava a gran

velocitat per lautopista i feia tres hores que havia sortit de Madrid, sota

una intensa tempesta daparell elctric.

s important de no eludir el subjecte i no substituir-lo per un pronom. La

repetici afavoreix la comprensibilitat i la redundncia.

o EX: De qui estem parlant en una frase com aquesta? Lhome que

condua el cotxe no va veure com lindividu creuava lautopista. Tenia

40 anys. Qui tenia 40 anys? El conductor o qui creuava lautopista?


6/19

Pel que fa al verb, procurarem usar-lo en veu activa i triarem sempre el que

descrigui ms clarament lacci. Evitarem perfrasis verbals.

o EX: enlloc de dir efectuar critsdirem cridar-Evitarem la construcci de

frases excessivament llargues. Normalment les frases llargues solen

contenir molta informaci difcil de recordar. s recomanable de guiar-

se per la recomanaci 1 frase=1 idea.

Altres recomanacions sn: arrodonir i simplificar les xifres, quan aquestes no

tinguin una gran rellevncia. Utilitzar comparacions com a recurs per a

expressar idees complexes. Fer servir un llenguatge descriptiu.

o EX: En parlar de la intensitat dun so podem dir que s de 120 decibels,

per resultar molt ms entenedor dir que s la intensitat dun avi a

reacci enlairant-se.

Lexpressi oral

Letapa de verbalitzaci dels textos radiofnics lhem dentendre com una etapa

datribuci de sentit i expressivitat a all que prviament sha escrit per llegir o sha

guionitzat per explicar amb parla natural i espontnia (que no improvisada!). Sndiverses les qestions a les que cal atendre per tal de treure el mxim rendiment de

lexpressi oral i del seu instrument bsic, la veu. Per tal de resultar entenedors i

prctics parlarem de dos nivells de treball de lexpressi oral, malgrat que en realitat,

en la paraula radiofnica, es treballen tots dos alhora:

a. un primer nivell, orientat al coneixement i ensinistrament dels aspectes relacionats

amb la producci i s correcte de la veu.

b. un segon nivell de treball del discurs oral on es treballa el domini dels elementsque contribueixen a la creaci de sentit i a la expressivitat

a. Primer nivell de treball: producci i s de la veu:

La veu s linstrument fonamental de comunicaci dels humans i, bviament, leina

bsica del mitj radiofnic. Per tal de treuren el mxim profit, resulta imprescindible de

conixer com produm la veu i quins rgans intervenen. Val a dir que en la producci

de la veu operen tot un seguit drgans la funci principal dels quals en realitat no s

fer sons, no s fer veu. s el cas dels rgans de laparell respiratori, amb els pulmons,bronquis i trquea; o del diafragma, mscul que separa la cavitat torcica de


7/19

labdominal. Tamb intervenen en la producci de veu laparell fonador amb la laringe i

els plecs vocals, i el que en diem caixa de ressonncia: la faringe, els ssos de la cara,

la boca, la llengua i el nas.

Quan es vol parlar saprofita el procs de sortida daire dels pulmons, lespiraci, per

iniciar la producci de veu. Laire espirat arriba a laparell fonador, on els plecs vocals

de la laringe transformen laire en so. En produir-se la fonaci, els plecs o cordes

vocals saproximen per tancar-se, de manera que laire que prov dels pulmons fa

pressi cap lexterior i, en sortir, els fa vibrar. Aquesta vibraci s el so, que ha de

repetir-se amb una freqncia suficient per tal que puguem percebrel, s a dir, que

puguem sentir la veu. Per el so que surt de la laringe s un so encara sense mats.

Per tal de donar-li riquesa el so passa pel que anomenem caixa de ressonncia,

formada per tots aquells rgans (faringe, campaneta, paladar, fosses nasals, llengua,

dents i llavis) que li van afegint ressonncies, matisos, diferents.

Aix doncs, la veu humana, com qualsevol altre so, s en realitat un fenomen fsic.

Com hem vist es tracta duna vibraci que es propaga. Per el que a nosaltres ens

interessa s entendre el so, la veu, tamb des del punt de vista perceptiu, s a dir, de

com lescoltem. Per aix cal comprendre quins sn els parmetres bsics queconstitueixen el so de la veu, i amb els quals ens s possible de descriure quines

caracterstiques t una veu o com cal modular-se per expressar, per exemple, una

emoci. Aquests parmetres bsics sn el to, la intensitat i el timbre.

TO

Des dun punt de vista fsic el TO dun so depn del nombre doscillacions o

freqncia de vibracions per segon. Aix el to duna veu dependr del nombre de

vegades que vibrin els plecs vocals de la laringe del parlant. Des dun punt de vistaperceptiu el TO lassociem a la sensaci dagut o greu que percebem en escoltar una

veu. A major freqncia de vibraci el to de la veu ser ms agut, a menor freqncia

ms greu.

Podem controlar el to de la veu incrementant o disminuint la tensi en els plecs vocals,

a la laringe. A major tensi, laire t ms dificultat per sortir, els plecs sobren menys i

durant perodes de temps menors, aix que augmenta la freqncia dobertura i

tancament i es produeixen tons ms aguts. A menor tensi de laringe lobertura s


8/19


9/19

la mateixa nota (el mateix to) generaran les freqncies fonamentals idntiques en les

respectives laringes. Per en passar pels ressonadors de cada locutor (ressonador

bucal i ressonador nasal) els sons es matisen i es percebran com a diferents, s a dir,

amb un timbre diferent. El timbre de la nostra veu es pot modificar, ja que disposem

dels ressonadors nasal i bucal, que sn variables i malleables en forma i mida.

Un cop descrit el procs de producci de la veu des de les perspectives acstica i

perceptiva, cal tenir present com usar-la, s a dir, quines sn les tcniques de

lexpressi oral, que ajuden a que la parla sigui clara, intelligible, comprensible. En

primer lloc caldr tenir cura de la dicci. Una bona pronncia saconsegueix amb

ladequada construcci de les consonants, del que en diem articulaci, i de les vocals

o vocalitzaci. Cal tenir en compte que alguns dels rgans de la caixa de ressonncia

sn fixos (els ossos de la cara), per daltres com la llengua, el paladar tou o els llavis

admeten mobilitat. Sn aquests rgans els que caldr moure convenientment per tal

de construir i ajustar els sons voclics i consonntics de la parla i fer-nos entenedors.

Una segona tcnica dexpressi oral s ls adequat de la respiraci. En parlar en veu

alta o locutar ens cal emprar formes de respiraci que evitin la fatiga, que ens

garanteixin un bon volum daire i que no ens obliguin a una entonaci forada. Esrecomana demprar lanomenada respiraci abdominal, que s la de major rendiment,

perqu permet recollir major capacitat daire en tant que sexpandeix la zona baixa dels

pulmons grcies al control del diafragma i dels msculs abdominals. En la parla o

locuci radiofnica, la respiraci (aspiraci daire) sha de fer tot aprofitant les pauses

lgiques del text (en el cas dels textos escrits, en les comes i els punts), si ens cal fer

pauses per respirar en llocs on no hi ha una pausa lgica forarem molt lentonaci.

Finalment, per a una bona tcnica dexpressi oral caldr tamb tenir en compte lavelocitat de locuci o parla. Hem de ser conscients que cadasc de nosaltres t una

velocitat discursiva prpia que adapta segons la situaci comunicativa. No s el mateix

llegir un conte, un text informatiu o parlar de forma espontnia. En tot cas, per, s

important treballar per tal de cercar una velocitat adequada, s a dir, que permeti la

comprensi daquell qui ens escolta i que permeti al parlant de pronunciar

adequadament tots els sons. Ens fixarem especialment en la sensaci rtmica que

generen la durada de les sllabes i la relaci entre els sons de les paraules i les

pauses, perqu s aquesta sensaci la que es tradueix en sensaci de velocitat per aloient.


10/19

b. Segon nivell de treball: creaci de sentit i expressivitat sonora:

En aquest segon nivell de treball tractarem els elements suprasegmentals o

paralingstics de la parla, s a dir, els components prosdics com ara lentonaci o el

ritme, i els valors expressius del to, la intensitat i el timbre. Pensem que de la mateixa

manera que en la llengua escrita parlem de sintaxi per a referir-nos a les relacions

formals entre les unitats lingstiques que formen les oracions, en la llengua oral tamb

podem parlar de sintaxi, en aquest cas de sintaxi sonora, per referir-nos a les formes

dorganitzaci dels elements dun text per tal de preparar la seva oralitzaci. Lobjectiu

s realitzar una construcci semntica del text, s a dir, donar sentit al text, per tal de

garantir una bona comprensi del seu significat. En la sintaxi sonora sn claus els

grups fnics i les pauses.

GRUP FNIC:

En el discurs oral la unitat formal mnima amb la que organitzem el text no s la

paraula. Quan parlem, ho fem lligant acsticament seqncies o grups de paraules

que separem amb pauses. Aix, el grup fnic s la seqncia mnima del discurs oral.

s el paquet o seqncia de paraules que es troba delimitat per dues pauses.

Des del punt de vista sonor, el discurs oral es divideix en frases separades per pauses.

Aquestes frases es divideixen en grups fnics separats per altres pauses menors. El

sentit o significat que volem donar a un discurs determina la relaci acstica entre

paraules i entre grups fnics.

PAUSA:

La pausa s el silenci breu que sinsereix en el continu sonor de la veu. Es tracta dun

silenci entre els grups fnics que no dura ms de 3 segons. La pausa serveix com aenlla ideolgic entre les grups fnics, per actua de forma inversa:

a)com ms llarga s una pausa, menor s la sensaci denlla entre els continguts

dels grups fnics.

b)com ms breu s la pausa, ms vinculaci sestableix entre els continguts.

bviament, les pauses responen a dues raons, duna banda a la necessitat fisiolgica

que t el parlant de respirar i daltra a la necessitat de donar significaci al text tot


11/19

indicant i reforant els valors semntics dels grups fnics final denunciat, inici

denumeraci, etc.- El ms adequat s fer coincidir ambdues formes de pausa.

El grup fnic estructura sintcticament el text ordenant-lo i organitzant-lo en grups

didees per tal de donar-li sentit. Quan una frase es divideix en diversos grups fnics,

utilitzant pauses de diverses durades, adscrivim cadascuna de les paraules del grup a

un nucli ideolgic i semntic. Daquesta manera estem carregant al grup fnic de sentit

en funci del seu context immediat. Segons com situem les pauses i com construm

els grups fnics en sonoritzar un text, aquest podr tenir un sentit o altre. I, si no anem

amb compte, fins i tot podem dificultar i impedir la seva comprensi.

La sintaxi sonora s leina essencial per a la construcci semntica dun text, per no

s lnica. Les variacions controlades de to, s a dir, lentonaci, tamb tenen valor

sintctic. Coneixem cinc models entonadors o tonemes per tal destructurar el text oral.

Cadncia: Caiguda de to tal i com el fem al final duna frase.

Semi- cadncia: Caiguda lleugera del to, sacostumen a fer semicadncies en

linterior de les frases, en les enumeracions, en el lligam entre dues frases

subordinades. Suspensi: Se sost el to mig, susa en frases sense acabar, en el dos punts o

en els punts suspensius.

Semi-anticadncia: Lleugera pujada del to, les semi-anticadncies apareixen a

linterior de la frase quan fem connexions entre coordinades, abans del

complement circumstancial, etc.

Anticadncia: Pujada de to, tal i com el farem en una frase interrogativa.

Per un treball complet de sintaxi sonora caldr aplicar de forma combinadalorganitzaci semntica del text a partir de la construcci dels grups fnics i la

collocaci de les pauses i la disposici dels models entonadors o tonemes.

Un altre dels elements prosdics a tenir en compte s el ritme. El ritme es relaciona

amb lorganitzaci dels diversos components sonors i la seva durada en el temps, s a

dir, amb el nombre i ordre daparicions i durada de cada forma sonora o no sonora que

sinclogui en el producte radiofnic. Referint-nos a lexpressi oral, el ritme es

relacionar amb la paraula i la pausa, per tant a lordre en qu apareixen idesapareixen, i a la durada de la presncia/absncia de cadascuna. Cal tenir present


12/19

que el ritme s una sensaci que percep loient a partir de lorganitzaci que fem dels

diversos elements. Aix, per exemple, si combinem intervencions molt llargues dun

locutor amb pauses tamb molt llargues, tindrem sensaci de ritme lent, tranquil; si

lorganitzaci es caracteritza per intervencions sempre de la mateixa durada

combinades amb pauses que tamb durin el mateix, possiblement percebrem, tindrem

sensaci, de monotonia.

El ritme ens ser til perqu es relaciona amb la sensaci de velocitat, per tamb

perqu ens permet controlar latenci daquell qui ens escolta, un canvi de ritme s una

important crida datenci, i perqu s un excellent recurs descriptiu, tant dels estats

dnim (per exemple la tristesa lassociarem a un ritme lent) com de la prpia realitat

que vulguem descriure (la rapidesa dun partit de bsquet precisar duna descripci

verbal gil).

Finalment cal parlar daltres possibilitats expressives que t la veu a partir de la

manipulaci dels seus parmetres bsics com sn el to i la intensitat. Ja hem vist que

la informaci que fem arribar a loient no depn noms de les paraules que triem per

explicar o dir una cosa, sin que cal considerar la forma com diem, expressem,

aquestes paraules. Alguns autors utilitzen el concepte dexpressi fonoestsica perreferir-se a aquella part de lexpressi oral que es transmet a travs dels trets acstics

de la veu i que informa sobre el tamany, la forma, la textura o el tipus de moviment

dall que es descriu, o b sobre

lactitud, el carcter i laspecte fsic del parlant. Tamb cal tenir en compte el concepte

de simbolisme fnic quan en lexpressi oral duna paraula hi ha coherncia entre el

significat daquest mot i la manera com sha expressat sonorament.

Veiem el tractament expressiu dels principals parmetres acstics:

TRACTAMENT I VALOR EXPRESSIU DE LA INTENSITAT

Possiblement es tracta del parmetre ms controlable. Ho podem fer de diferents

maneres:

1. Fent una manipulaci fonolgica, s a dir, parlant amb ms o menys intensitat.

Aquesta possibilitat sassocia a la relaci personal entre dos parlants, tenint en compte

que a major distncia s pblic- susar major intensitat i que una distncia ntima esrelacionar amb una intensitat baixa. Aquesta idea, transportada al mitj radiofnic, ha


13/19

de permetre que loient percebi la relaci social entre els parlants segons la intensitat

fonolgica que emprin els locutors. Una altra aplicaci radiofnica de la manipulaci de

la intensitat a travs del nostre aparell fonador s la comunicaci destats emocionals.

Aix emocions o estats dnim com la ira o lagressivitat sassocien a intensitats altes,

en canvi la tristesa o la por sassociaran a intensitats baixes. Finalment la manipulaci

fonolgica de la intensitat ens ser til en la descripci de tamanys (gran>intensitat

alta; petits> intensitat baixa) o en la focalitzaci (increment de la intensitat) duna

paraula o vries paraules que considerem rellevants i que volem destacar per a loient.

2. Manipulaci de la distncia entre el locutor i el micrfon (aproximaci o allunyament

fsic del parlant del micrfon que capta el senyal de la seva veu). En aquest cas la

distncia entre el locutor i el micrfon representa acsticament la distncia fsica a laque loient se situaria per escoltar el parlant. Independentment de la intensitat

fonolgica, si la distncia entre locutor i micrfon s gran (1 o 2 metres) loient tindr la

sensaci que escolta alg que s lluny que pot parlar fort o que pot parlar fluix-. En

canvi si la distncia s mnima (2 centmetres) loient tindr la sensaci que alg li

parla a cau dorella.

3. Tractament tcnic de la intensitat o manipulaci de lamplitud del senyal acstic de

la veu a travs de la taula de so o equip de dedici. Lefecte perceptiu que aquestamanipulaci genera apujar o baixar el so que prov del micrfon - s similar a la

manipulaci de la distncia entre el locutor i el micrfon. Lnica diferncia s que en

aquest cas el micrfon no capta les reverberncies de lestudi que es produeixen quan

el locutor sallunya fsicament del micrfon.

TRACTAMENT I VALOR EXPRESSIU DEL TO

En el cas del to ens referirem exclusivament a les manipulacions fonolgiques que

pugui fer el parlant. El valor expressiu del to sassocia entre daltres coses amb la

descripci de distncies tons aguts> ms llunyania -, i de colors i textures tons

aguts> colors clars, lluminositat; tons greus> colors foscos, foscor -. I tamb en la

construcci de personatges i actituds emocionals: aix els tons ms greus sassocien a

personatges de ms edat, de major volum corporal, a situacions de dramatisme, de

por, trgiques. En canvi els tons aguts es relacionen amb personatges joves, amb

inexperincia, i a situacions dalegria i tamb de tensi emocional.


14/19

b) La msica

La msica, desprs de la paraula, s el sistema expressiu ms utilitzat i amb ms fora

creativa i significativa del llenguatge radiofnic. No hem doblidar que la rdio actual

ocupa bona part del seu temps i les seves ones amb msica, i, per aix, lha

convertida amb un tret definidor de moltes de les seves frmules programtiques: aix

la msica s leix vertebrador demissores de rdio o dels programes musicals.

No obstant no ens fixarem aqu en la msica com a contingut en s mateixa, sin en el

paper que juga com a element del llenguatge radiofnic, i les seves possibilitats

semntiques i expressives en relaci a la resta de sistemes. Aix, la msica pot servir

per diverses tasques: La podem utilitzar per organitzar i estructurar els continguts, per

marcar transicions, marcar pauses, anunciar canvis de seqncia, etc. Un exemple de

ls de la msica amb aquesta funci sn les sintonies dels programes: en escoltar la

msica caracterstica dun programa, la interpretaci bsica que en fem s que el

programa anterior sha acabat i que en comena un de nou. Com ms familiaritzats

estem amb la sintonia dun programa, menys necessitem de missatges verbals per

reconixer-lo. Evidentment la msica seleccionada com a sintonia ens donar altra

informaci, com ara lestil de programa, perqu juga un important paper didentificaci.

A la rdio sha normalitzat ls de fragments musicals com a estructuradors delsprogrames, es tracta dels indicadors o separadors. Parlem de les sintonies, que ja hem

esmentat; les cortines, que de la mateixa manera que un tel de teatre ens serveix per

separar blocs o continguts; les rfegues, que tamb assenyalen separaci per dins

dun mateix bloc temtic; o els cops musicals, fragments molt breus dun, dos o tres

acords, i amb to ascendent - que susen per cridar latenci.

La msica tamb sutilitza per descriure, explicar, recrear, espais o llocs. En aquest

cas la funci que juga la msica s ambiental, perqu les melodies serveixen permostrar a loient que aquella msica que est escoltant se sent de deb, es pot

escoltar, all on succeeix lacci que se li est narrant, sigui una acci realista o una

acci fruit de la ficci. Posem alguns exemples extrets tan de productes informatius

com de ficci:

Ex.1: En la retransmissi dun partit de futbol, el locutor calla per deixar escoltar a

loient lhimne de lequip local que en aquell moment sona pels altaveus del camp i que

tots els aficionats tamb senten. Aquest himne permetr traslladar loient al camp ilajudar a recrear lacci que t lloc en la realitat.


15/19

Ex.2: En ladaptaci radiofnica del conte de La Ventafocs, fem que loient escolti un

quartet de corda progressivament amb major intensitat- per tal de mostrar la

seqncia en la que la Ventafocs ha arribat al palau i sest acostant cap a la sala on

hi ha el ball i on coneixer el prncep.

Els exemples mostrats fan referncia a espais i accions que apareixen de forma

natural en all que se li explica a loient, sigui realitat, el camp de futbol, o ficci, al

palau del prncep. Quan prenem com a referncia aquesta dimensi realista,

naturalista, duna acci narrada, parlem de diegesi i, en el cas de la msica, direm que

es tracta de msica diegtica. Per es pot donar el cas que utilitzem la msica tamb

per descriure un espai o un lloc, i en canvi no formi part directa de lacci que sest

desenvolupant, s a dir, que no se senti en lescenari on succeeix lacci narrada. En

aquest cas parlem de msica extradiegtica. Un exemple daquest s s quan usem la

msica per ubicar en un lloc un pas, una regi- utilitzant una msica tpica dall que

permeti a loient traslladar-shi sense dificultat, i, no obstant, aquesta msica no forma

part de lambient que reprodum.

Podem utilitzar la msica amb la intenci d'expressar alguna informaci simblica, orecrear una situaci emocional concreta ja sigui l'estat d'nim dels protagonistes de

l'acci o l'atmosfera d'aquella acci, transmetent aquest estat emocional a l'odor.

Aquesta recreaci emocional pot fer-se des d'una perspectiva subjectiva dels

personatges que participen de l'acci o com a visi de l'entorn on es desenvolupa

l'acci. Aquesta funci expressiva de la msica ho s sempre des duna perspectiva

extradiegtica, s a dir, la msica no forma part de lacci, no s sentida pels

personatges de la narraci. Aix doncs sestableix un vincle entre lodor i lautor del

producte radiofnic, que el fa cmplice. Un exemple extret del cinema de terror i,fcilment exportable a la rdio creativa, s aquella msica que als oients ens avisa que

ha de passar alguna cosa per exemple, que sacosta lassass -, i en canvi el

personatge que ser assassinat no sadona del que est a punt de passar.

Tamb podem utilitzar la msica radiofnica amb lobjectiu de narrar o reconstruir una

acci o un personatge, sense haver de recrrer en cap moment a lajut de lexpressi

verbal. Deixem que la msica i les seves caracterstiques tonals, dintensitat, de

ritme, etc.- siguin les que ens expliquin lacci. Aquests elements tindran un valorsemntic molt clar perqu expliquen qu passa. Imaginem una histria de ficci


16/19

ambientada en lpoca medieval. Hi ha un trobador, a qui identifiquem noms per les

notes del seu llat... Ell ser qui enamorar la princesa.

Finalment cal parlar de la msica que t una funci purament ornamental o esttica, s

a dir, sense cap finalitat semntica especfica, amb l'objectiu de reforar l'ambient o

l'acci de manera purament esttica. Aquests tipus de msica no resulta

imprescindible per comprendre l'acci. Un exemple tpic seria el cas duna msica de

fons mentre un locutor parla, simplement per fer-li de coix, s a dir, per no deixar la

locuci en buit.

s molt important ser curosos amb el procs de selecci duna msica, sigui quina

sigui la funci que hagi de jugar. s recomanable fugir dels tpics (paisatges buclics

Vivaldi) sempre que sigui possible, tot i que en alguna ocasi s ben cert que el tpic

pot resultar molt informatiu (per exemple en el cas de les msiques que ens han de

servir per ubicar loient en un lloc o una poca). Evitem, tamb, fer seleccions basades

en els ttols de les canons o temes musicals. Quan triem una msica cal que ens

fixem en les caracterstiques daquesta msica (ritme, frasejat, conjunt tonal) per

relacionar-la encertadament amb el nostre producte radiofnic, i no pas que sigui el

ttol qui estableixi aquestes relacions. Finalment sempre que sigui possible cal queevitem parlar damunt de canons amb lletra, perqu es produeixen dificultats de

percepci per ra del possible emmascarament de sons.

c) Els efectes sonors

Anomenem efectes sonors a tots aquells sons inarticulats o efectes sonors (que no

sn ni msica ni paraula), que serveixen per representar la realitat ja sigui de manera

objectiva, per tamb subjectiva. Els efectes sonors juguen un paper fonamental en laconstrucci del que anomenem imatges auditives, s a dir, les imatges mentals que

loient imagina a partir dels sons que escolta.

En parlar dels efectes sonors s important recuperar el concepte de font sonora,

perqu a la rdio no sempre hi haur una correspondncia directa entre la font sonora

dun so i la interpretaci sonora que loient far daquest so. Aix, per exemple, en

lpoca daurada de la rdio dramtica, quan les limitacions tcniques obligaven a fer

els efectes sonors de forma artesanal, per representar el galop dun cavall no es duiaun cavall a lestudi... sin que es picaven les dues meitats de la closca dun coco amb


17/19

un patr rtmic similar a la velocitat del galop o el trot. Aquest s un exemple clar de no

correspondncia entre la font sonora les closques de coco i la imatge sonora creada

per loient el galop de cavall. Actualment, per, la producci defectes sonors sha

facilitat enormement grcies a les mltiples colleccions i biblioteques defectes sonors

a disposici del creador radiofnic.

Ens interessa ara observar quin paper o funci poden jugar els efectes sonors en la

narraci radiofnica. En general hi ha un s realista dels efectes sonors: es fan servir

per representar mimticament la realitat (el so dun timbre s un timbre que sona).

Per cal insistir en les mltiples possibilitats expressives dels efectes: des de la

construcci hiperrealista duna ambientaci sonora en la que tots els sons possibles de

la realitat inclosos aquells als quals, en una situaci real, no prestarem atenci-

apareguin en el retrat sonor; a la cerca de noves significacions no realistes sin

expressives o dramtiques (un lent degoteig per significar soledat i abandonament).

Les tasques dels efectes en la producci radiofnica sn les mateixes que per a la

msica. Aix els efectes poden servir per organitzar i estructurar els continguts, i

marcar transicions, pauses, o canvis de seqncia. Per exemple el cant dun gall per

indicar el canvi de seqncia que suposa el pas dun dia a laltre. Tamb ens serveixenper narrar o reconstruir una acci o mostrar un personatge, sense haver de recrrer en

cap moment a lajut de la paraula. Aix per exemple la juxtaposici dels sons que hom

fa en llevar-se (despertador, badalls, molles del llit, soroll de llenols, etc.) per mostrar

aquest moment del dia; o el so dun bast colpejant a la paret que ens permeti

identificar la presencia dun personatge invident encara que no li sentim la veu.

Els efectes tamb es poden utilitzar per descriure, explicar, recrear, espais o llocs,

amb una clara funci ambiental: el so del trnsit (motors, botzines, frenades) permostrar una carretera o autopista amb circulaci intensa; laigua que bull en una olla;

el rebot duna pilota en el terreny de joc.

Des de la vessant extradiegtica, els efectes sonors ens poden servir per transmetre

un estat emocional a loient, els sentiments dun personatge o l'atmosfera duna

situaci. Podrem dir que qualsevol efecte sonor podr ser emprat des daquesta

perspectiva expressiva i dramtica: el vent, per illustrar la soledat; els batecs del cor,

per expressar nerviosisme, enamorament, por; tancament brusc dun llibre per mostrarun final o nerviosisme. Ls i la interpretaci dependran del context narratiu Lnic lmit


18/19

a les possibilitats expressives dels efectes sonors s la capacitat perceptiva, de

descodificaci i comprensi de loient, s a dir, que qui ens escolti sigui capa

dentendre quin s aquell efecte i la significaci que li estem atorgant.

Finalment, i com en el cas de la msica, podem decidir potenciar la vessant esttica

del nostre producte radiofnic, inserint-hi efectes sonors que no aporten informaci

rellevant a la narraci per que tenen un important component esttic. Seria el cas de

la reproducci dun ambient incorporant-hi tots i cadascun dels sons possibles, tot i

que els dos o tres ms rellevants ja servirien a loient per comprendre quin ambient es

reprodueix: per ambientar una perruqueria segurament seria suficient amb el so

dassecadors, aigua corrent i veus; la inclusi daltres sons com tisores tallant o

raspallat de cabells tindria una funci esttica, ornamental.

Des del punt de vista tecnolgic (editors dudio multipistes) la incorporaci defectes

sonors en una producci radiofnica ja no t limitacions de cap mena. Per aquest

motiu caldr tenir molt presents les capacitats perceptives i de descodificaci dels

oients. Aix, en la selecci defectes, evitarem un abs dels mateixos, perqu molts

efectes, a orelles de loient, poden convertir-se en soroll i produir-se lefecte

demmascarament. s sempre recomanable una tria concreta i efica, que ensgaranteixi que loient ho sent i, sobretot, ho entn. Per afavorir aquesta comprensi

tamb haurem de preveure la durada dels efectes. Els de fcil descodificaci, perqu

resulten molt familiars, podran tenir durades breus. Els efectes estranys, dels quals

sigui difcil imaginar-ne la imatge sonora, hauran de durar temps suficient per garantir-

ne la descodificaci.

d) El silenci

En general els autors defineixen el silenci radiofnic per labsncia de la resta delssistemes expressius. Quan no hi ha ni paraula, ni msica, ni efectes sonors, llavors hi

ha silenci. Per aquesta absncia de so no s una absncia real sin perceptiva. A la

rdio, el silenci absolut no el podem aconseguir. S en canvi podem generar unes

condicions sonores que loient percebi i interpreti com a silenci.

Precisament la durada del silenci s una qesti no resolta encara de forma definitiva.

s cert que el llindar dels 3 segons s un valor acceptat de forma natural, tenint en

compte que valors per sota daquesta xifra es relacionen amb el concepte de pausa i,

per tant, sassocien al discurs parlat. Per potser per ra dels nostres hbits socials i


19/19

culturals molt poc avesats a concedir valor comunicatiu al silenci, hi ha una certa

tendncia a interpretar el silenci radiofnic com una errada o interrupci no desitjada,

menystenint totes les possibilitats expressives i narratives del mateix. Aix doncs, els

autors han arribat a lacord destablir els lmits del silenci entre els 3 i els 5 segons,

intentant amb aquests parmetres unir consideracions acstiques i perceptives amb

qestions socio-culturals i, fins i tot tecnolgiques.

El silenci, no obstant, no pot pas interpretar-se nicament com una pausa llarga sense

so, sin que lefecte silenci afegeix, aporta, informaci al discurs radiofnic. El silenci

es carrega de valor informatiu en funci del context immediat i la seva longitud. s per

aquest motiu que el creador radiofnic ha de ser capa dusar les possibilitats del

llenguatge radiofnic per tal de construir silencis que tinguin valor de significaci, valor

expressiu, descriptiu o narratiu. Aix, de la mateixa manera que la resta dels sistemes

expressius del llenguatge radiofnic, el silenci juga certes funcions en la creaci

radiofnica. Podem parlar del silenci com a organitzador i estructurador de continguts;

podem usar lefecte silenci amb un valor descriptiu, quan de forma naturalista

presentem el silenci que hi ha a la realitat narrada; i podem emprar el silenci amb una

intenci expressiva o dramtica, per mostrar i reforar estats emocionals.

Dossier 4. El llenguatge radiofònic

Documents

Transcript of Dossier 4. El llenguatge radiofònic