manual llenguatge judicial

Click here to load reader

  • date post

    26-Mar-2015
  • Category

    Documents

  • view

    161
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of manual llenguatge judicial

Manual de llenguatge judicial

Manual de llenguatge judicial

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia i Interior

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Manual de llenguatge judicial Bibliografia ISBN 84-393-6204-8 I. Estop, Anna II. Garca Ginest, Cristina III. Equip de Normalitzaci Lingstica de l'mbit Judicial IV. Catalunya. Departament de Justcia i Interior 1. Documents jurdics Redacci Catalunya Manuals, guies, etc. 2. Catal jurdic Manuals, guies, etc. 804.99:34

Elaboraci: Equip de Normalitzaci Lingstica de lmbit Judicial Redacci i coordinaci: Anna Estop Casals i Cristina Garca Ginest

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia i Interior http://www.gencat.net/dji Primera edici: setembre de 2003 Tiratge: 4.000 exemplars Projecte grfic i fotocomposici: Amb Y Grega, SL Impresi: Grinver, SA ISBN: 84-393-6204-8 Dipsit legal: B-36.704-2003

ndexPresentaci Introducci 1. Criteris de redacci 1.1. Formalitat 1.1.1. Lemissor i el receptor dun document 1.1.2. Les frmules d'afalac i de submissi i els tractaments protocollaris 1.1.3. El sexisme del llenguatge 1.2. Claredat i concisi 1.2.1. La informaci suprflua 1.2.2. Lordre lgic 1.2.3. La longitud adequada de la frase i la divisi en pargrafs 1.2.4. Els mots connectors 1.2.5. Les construccions nominals 1.3. Qestions gramaticals 1.3.1. El gerundi 1.3.2. Les formes de passat 1.3.3. Lexpressi de les obligacions 1.3.4. Lexpressi de les condicions 1.3.5. La veu activa i la passiva 1.3.6. La conjunci que 1.3.7. Els pronoms en i hi i ls de mateix 1.3.8. Larticle 2. Vocabulari de dubtes 3. Convencions 3.1. Abreviacions 3.2. Majscules i minscules 3.3. Signes de puntuaci 3.4. Tractaments protocollaris 4. Documentaci judicial 4.0. Criteris generals 4.1. Acta 4.2. Citaci 4.3. Diligncia 4.4. Edicte 4.5. Exhort 4.6. Interlocutria 4.7. Manament 4.8. Ofici 4.9. Proposta de resoluci 4.10. Provisi 4.11. Sentncia 5. Bibliografia 9 11 15 17 19 22 25 31 33 36 38 40 45 47 49 54 55 58 60 63 64 69 73 111 113 127 133 139 141 143 149 155 159 165 171 175 181 185 189 195 201 209

PresentaciEl llenguatge jurdic com a llenguatge despecialitat s un instrument de comunicaci formal i funcional entre els especialistes del mn judicial. Aquest carcter dinstrument intern entre especialistes va generalitzar, equivocadament, la idea que una de les seves caracterstiques s que havia de ser crptic, s a dir, obscur, complicat i poc entenedor per a totes les persones no familiaritzades amb el mn del dret. Aquesta idea va afavorir el desenvolupament dun estil poc intelligible, amb formes lingstiques ampulloses i retriques, que han desembocat en la redacci de textos ambigus, ineficaos i poc precisos. No obstant aix, en els pasos occidentals i durant el darrer quart del segle passat, una srie de factors han canviat aquesta idea i han impulsat la renovaci del llenguatge jurdic. Un daquests factors s lexigncia dels ciutadans que lAdministraci utilitzi un llenguatge entenedor per al ciutad. La prioritat esdev leficcia comunicativa, s a dir, garantir per mitj dun llenguatge clar, concs i precs que la comunicaci es produir de manera fcil i segura, sense el risc dambigitat o incomprensibilitat. En aquest sentit, es parteix de la idea que el llenguatge jurdic t un doble destinatari: el ciutad com i lespecialista. Per tant, sadopta una posici dequilibri entre un llenguatge ms tcnic (i sovint fora crptic) i un llenguatge ms accessible al destinatari no tcnic. Aquest equilibri permet assegurar lorganitzaci textual, la claredat expositiva i laccessibilitat, per tamb la precisi i la concreci que siguin adequats en cada cas. En lmbit de lEstat espanyol, la Carta de drets del ciutad davant de la justcia aprovada pel Ple del Congrs dels Diputats, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, el dia 16 d'abril de 2002 recull aquesta idea. Aix, el punt cinc estableix que el ciutad t dret que les notificacions, citacions, citacions a termini i requeriments continguin termes senzills i comprensibles, i que shi eviti l's d'elements intimidatoris innecessaris; el punt sis disposa que el ciutad t dret que en les vistes i compareixences s'utilitzi un llenguatge que, respectant les exigncies tcniques necessries, resulti comprensible per als ciutadans que no siguin especialistes en dret, i, finalment, el punt set afirma que el ciutad t dret que les sentncies i altres resolucions judicials es redactin de tal manera que siguin comprensibles per als seus destinataris, emprant una sintaxi i estructura senzilles, sens perjudici del seu rigor tcnic. Daltra banda, pel que fa al llenguatge jurdic catal, labsncia de la nostra llengua de lmbit jurdic fins al darrer quart de segle passat ha fet necessari desenvolupar un procs per fixar i establir un model de llenguatge jurdic catal modern. Aquest procs no ha consistit simplement, com en altres llenges, en la renovaci dun llenguatge preexistent, sin que sha configurat amb un esperit de continutat amb la important tradici jurdica del catal, amb una voluntat dacostament a les grans lnies sobre les quals sha articulat la modernitzaci daquest llenguatge despecialitat en altres llenges i amb un esfor constant de neutralitzaci dels usos ms anacrnics propis del llenguatge jurdic castell.

9

Aquest Manual sadrea al personal judicial i pretn ser una eina vlida i efica a lhora de redactar els documents seguint els criteris indicats. Amb aquesta finalitat, shi ha usat un llenguatge planer, que defuig els tecnicismes, per permetre la comprensi de conceptes propis de lmbit dels professionals de la llengua i del dret. Daltra banda, a ms, pretn contribuir decididament a la fixaci del llenguatge jurdic utilitzat en lmbit judicial. En definitiva, esperem que aquesta obra contribueixi a millorar el llenguatge i la documentaci judicial i a acostar el mn de la justcia a la ciutadania perqu, al cap i a la fi, l'Administraci de justcia, com a Administraci pblica, est al servei del ciutad.

Nria de Gispert i Catal Consellera de Justcia i Interior

10

Introducci

Arran de limpuls donat al catal per tal que esdevingus una llengua ds normal a lAdministraci de justcia, va sorgir la necessitat de proveir el personal que hi treballa duna obra de consulta, que va concretar-se en la idea de publicar un manual de llenguatge judicial. Des dun primer moment vam considerar prioritari oferir una eina prctica, que resolgus els autntics problemes de la redacci judicial. s per aix que per elaborar-lo ens hem servit de la documentaci real dels jutjats, i hem tingut en compte les dificultats detectades tant entre els alumnes dels cursos de llenguatge jurdic com entre el personal judicial que treballa en catal. Aquest Manual consta de quatre captols. En el primer, anomenat Criteris de redacci, hi ha exposades unes quantes recomanacions estilstiques que cal tenir en compte en la documentaci judicial, com tamb les qestions gramaticals ms rellevants pel que fa al volum derrades que generen. Un breu requadre al final de cada tema resumeix les qestions que shi han tractat. Per tal de desmentir el tpic de la dificultat del llenguatge jurdic catal, volem remarcar que la majoria de recomanacions destil exposades no sn exclusives daquesta llengua, sin que sn compartides per totes les que han dedicat esforos a modernitzar el seu llenguatge jurdic. s ms: malgrat que no nhi hagi conscincia, fins i tot certs usos gramaticals condemnats en aquest llibre sn tamb incorrectes en castell. Tot i el gran nombre de casos comentats, s evident que els problemes daquest primer captol no poden ser recollits en una llista tancada. Per aix les observacions que acompanyen cada exemple, fetes amb un to informal, ms prxim al dun professor que al duna gramtica, tenen una darrera finalitat: aconseguir que els usuaris del Manual adquireixin un sentit crtic davant de qualsevol clix lingstic, actitud imprescindible per redactar textos de qualitat. El segon captol, anomenat Vocabulari de dubtes, s un recull de mots i expressions amb dificultats que mal poden ser resoltes simplement amb la traducci proporcionada per un vocabulari bilinge. Per tant, tal com diem a linici del captol, on nespecifiquem el contingut, noms tractem els que necessiten ser aclarits (per exemple, expliquem ls del verb adjuntar, per no pas que provisi s el terme catal per designar el que en castell sanomena providencia). El tercer captol, anomenat Convencions, cont els aspectes ms convencionals de la llengua, com sn les abreviacions, ls de majscules i els tractaments protocollaris. Ens hem cenyit a consignar les llistes de les ms usuals en els textos judicials, cosa que, per comparaci a daltres de ms generals, nexplica la brevetat. Tot i que la puntuaci no acostuma a acompanyar aquesta mena de qestions, en aquest cas hem optat per incloure-la-hi perqu ens hem limitat a tractar-ne la part ms convencional.

13

Finalment, dediquem un captol a la documentaci judicial, per a lassessorament del qual hem comptat amb la collaboraci del secretari judicial Jos Luis Belsu Martn. Hi hem recollit els documents judicials ms destacats, dels quals hem incls la definici, el marc legal, les peculiaritats de redacci i una estructura que hem considerat recomanable tenint en compte criteris de coherncia, de facilitat de redacci i de comprensi. Cada tipus de document s illustrat amb dos exemples. Tal com els usuaris podran observar, hem defugit la terminologia que acostuma a utilitzar-se en llibres de llengua. s a dir, que hem intentat no caure en lerror que tant condemnem en aquesta mateixa obra doblidar els destinataris del text, per a la majoria dels quals no hauria estat profits llegir, posem per cas, que el gerundi copulatiu s incorrecte. Tot i que som conscients que han quedat molts temes per tractar, esperem que aquest Manual contribueixi a incrementar ls del catal judicial i a millorar-ne la qualitat.

14

1. Criteris de redacci

1.1. Formalitat

1.1.1. Lemissor i el receptor dun documentLemissorA lhora de comunicar-nos, habitualment ho fem mitjanant les formes personals dels verbs, duna manera en qu lacci que expressem t un autor (explcit o ellptic). El procurador de la part demandant ha presentat lescrit anterior. Signo (jo) aquesta acta com a prova de conformitat. Lliureu (vs) lexpedient administratiu a la representaci de la part actora. Les parts han designat el prit de com acord. El llenguatge judicial, per, t una forta tendncia a utilitzar formes impersonals, s a dir, a expressar accions sense atribuir-les a una persona determinada. Aquestes construccions es caracteritzen perqu lautor queda encobert pel pronom es o les seves variants. Es condemna lacusat a pagar una multa de 300 euros. Se us cita perqu comparegueu en aquest Jutjat dins del termini de deu dies. Es declara el plet concls per a sentncia. Sacorda desestimar el recurs. Tot i que hi estiguem molt acostumats, aquestes frases, escrites pel responsable del que shi disposa, resulten incoherents. Quan alg redacta un document en qu pren decisions, cal que ho faci en primera persona (disposo, denego, aprovo, decideixo, etc.), tal com faria si no estigus influt pels hbits de la redacci judicial. Aix, s normal que alg digui: He decidit comenar dem mateix les vacances. Per no pas que alg expressi la mateixa idea duna manera impersonal: Sha decidit comenar dem mateix les vacances. El cas paradigmtic daquest abs de construccions impersonals el trobem a la part dispositiva de les resolucions judicials, ja que s incoherent que lautor expressi les decisions que pren com si en fos responsable alg altre. Per tant, en aquests casos s indiscutible que cal fer servir la primera persona, i no pas la construcci impersonal. Condemno lacusat a pagar una multa de 300 euros. Us cito perqu comparegueu en aquest Jutjat dins del termini de deu dies. Declaro el plet concls per a sentncia. Acordem desestimar el recurs. Del que hem dit fins ara no se nha de desprendre que hgim de rebutjar sistemticament totes les formes impersonals (vegeu, per, un cas del tot incorrecte al captol 1.3.5). s lcit utilitzar-les quan desconeguem lautor de lacci o quan, tot i conixer-lo, sigui una informaci irrellevant.

19

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

Sha interposat un recurs dapellaci contra aquesta resoluci. En aquest Jutjat es tramita lexpedient de jurisdicci voluntria nm. 300/1999. Dacord amb el que sha decidit en la provisi anterior, shan traslladat les actuacions a la defensa. En tot cas, cal remarcar que s del tot rebutjable ocultar una primera persona (ordeno, disposo, trameto, comunico, etc.) sota una forma impersonal (sordena, es disposa, es tramet, es comunica, etc.). Se us tramet aquest escrit amb la testimoniana de la interlocutria. Us trameto Se us fa saber que heu demetre linforme abans del 20 dabril de 2002. Us faig Es disposa arxivar la causa. Disposo

1 .

C r i t e r i s

d e

Alternana demissorsUn cas curis que es dna en la documentaci judicial s lalternana demissors, s a dir, quan un mateix document sembla que hagi estat escrit per ms dun redactor alhora.20

La frase segent, molt usual a la part dispositiva de les resolucions, exemplifica aquest fenomen. Tot i que la decisi est redactada en primera persona (resolc), la frmula final, expressada en tercera (aix ho mana), ens fa pensar que ha canviat el redactor. Cal, doncs, evitar-ho mantenint el mateix emissor. Disposo el sobresement lliure de les actuacions. Aix ho mana i ho signa la jutgessa. mano signo Daltra banda, en situacions en qu a all que expressa el redactor del document cal afegir la daci de fe del secretari judicial, s important deixar en clar el paper que pertoca a cadasc, cosa que podem fer distanciant grficament les dues persones que hi intervenen. Aix ho mano i ho signo. El jutge O b podem fer-ho mantenint un mateix redactor. Aix ho mano i ho signo. El secretari judicial en dna fe. El jutge El secretari judicial En dono fe. El secretari judicial

El receptorLa forma vs s un tractament respectus que se situa entre el tu (molt familiar) i el vost (molt distant). Tot i que en la llengua parlada ha caigut fora en dess, en llenguatge administratiu i jurdic s la forma ms recomanable dadrear-se a alg.

Els pronoms i les formes verbals que hi corresponen sn els mateixos que utilitzarem per adrear-nos a vosaltres. Us escric per sollicitar-vos que ordeneu les diligncies segents. Us trameto ledicte perqu el publiqueu al Butllet Oficial de la Provncia. A ms a ms, el pronom feble us, que pertoca al tractament de vs, t lavantatge de representar tant el gnere femen com el mascul. Daquesta manera, tenim una forma vlida tant per a homes com per a dones, a diferncia del que passaria amb vost, al qual en determinats contextos pertoca el pronom el per al mascul i el pronom la per al femen (vegeu el captol 1.1.3). Daltra banda, ls de vs tamb ens pot estalviar ambigitats. En la frase segent no sabem sobre qui recau la condemna. Desprs dhaver practicat les proves, en especial la pericial emesa per Manel Agull, el condemno a pagar les costes. En canvi, utilitzant el pronom us hi ha una nica interpretaci possible. Desprs dhaver practicat les proves, en especial la pericial emesa per Manel Agull, us condemno a pagar les costes.

Les ordresLa documentaci judicial es caracteritza pel gran nombre dordres que cont: un demandat ha de pagar una multa, un condemnat ha dingressar a la pres, un agent de policia ha de detenir alg, un funcionari ha denviar un ofici, etc. Per expressar-ho el castell acostuma a unir el pronom se a limperatiu: requirase, ofciese, nanse, etc. En catal hem devitar aquesta construcci, cosa que podem fer utilitzant les formes imperatives corresponents a vs (per a altres possibilitats dexpressar un manament, vegeu el captol 1.3.3). Daltra banda, com que moltes de les ordres del jutge van adreades genricament al personal judicial, aquestes formes sn tamb adients, perqu coincideixen amb els imperatius corresponents a vosaltres. Notifiquis aquesta resoluci a les parts. Notifiqueu Uneixis lescrit anterior a la pea separada. Uniu Incon-se diligncies indeterminades. Incoeu

21

Cal evitar les formes impersonals quan encobreixin la primera persona (j . o) La diversitat de redactors en un mateix document ha de prendre una forma clara per al lector. Vs s el tractament amb qu hem dadrear-nos al destinatari dun escrit.

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

1.1.2. Les frmules d'afalac i de submissi i els tractaments protocollarisLes frmules dafalac i de submissiEl llenguatge judicial sovint arrossega maneres dexpressar-se imprpies duna societat moderna i igualitria. Duna banda, es caracteritza per utilitzar frmules afalagadores i submises en adrear-se a determinats crrecs i, de laltra, per subratllar posicions de superioritat mitjanant ls dels tractaments protocollaris. Us prego que accepteu aquest exhort, grcia que espero obtenir del recte procedir de Vostra Illustrssima. Tan inadequada resulta aquesta manera excessivament submisa dexpressar-se com ho seria una de massa colloquial. Collega, tencolomo aquest exhort. Fes via i no thi repengis. Apa-li! Tot i que els exemples semblen radicalment oposats, coincideixen en la inadequaci: han anat ms enll del to formal que els pertoca. El llenguatge judicial actual demana eliminar els estereotips arcaics de redacci, criteri que est totalment lligat a una altra recomanaci bsica: la dexcloure la informaci suprflua d'un text (vegeu el captol 1.2.1). Us prego que accepteu aquest exhort, grcia que espero obtenir del recte procedir 1 2 3 de Vostra Illustrssima; que Du us guardi molts anys. 4 5 Us demano que accepteu aquest exhort. 1. Verbs com pregar o suplicar comporten la idea de submissi, per la qual cosa conv substituir-los per verbs neutres, com ara demanar o sollicitar. 2. s excessiu qualificar de grcia (o de favor) el fet dacceptar un exhort, ja que, a ms a ms, es tracta duna acci regulada legalment. 3. La rectitud s un valor que s'hauria de pressuposar a tots els administradors de la justcia; per tant, la frmula del recte procedir s purament afalagadora i perfectament suprimible. 4. Els tractaments protocollaris no aporten cap informaci i subratllen una posici de superioritat. Conv limitar-ne ls, tal com explicarem ms endavant. 5. Aquesta frmula, en un text que no ha de tenir un caire personal, resulta sobrera. A ms a ms, per ser coherents, caldria posar-la al capdavall de tots els documents per desitjar a tothom una vida ben llarga. Per tant, conv oblidar aquest tipus dexpressions.

1 .

C r i t e r i s

d e

22

Tinc l'honor d'adrear-vos aquest escrit, dacord amb el que ha disposat el jutge Us adreo en el procediment indicat. Si eliminem aquesta expressi afalagadora aconseguirem, sense perdre informaci, un text neutre i respectus.

Trameteu les actuacions a lAudincia Provincial de Girona juntament amb un atent ofici. Indicar que es faci un ofici atent resulta, d'una banda, discriminatori (en principi, el grau d'atenci de qualsevol document judicial ha de ser el mateix) i, de l'altra, sobrer (cal pressuposar que l'autor no emprar un to insultant).

Aix doncs, podem comprovar que, un cop fetes les esmenes a partir de les crtiques, hem aconseguit unes frases respectuoses, clares i ms breus. Ara b, com que estem tan acostumats a aquesta mena de construccions obsoletes, pot resultar difcil detectar quan ens trobem davant del problema. Per tal d'aconseguir-ho proposem una frmula molt senzilla: el text s adequat quan deixant de banda el contingut en si pot anar adreat tant a un magistrat com a un acusat.23

s dels tractaments protocollarisEls tractaments protocollaris sn ttols de cortesia que la llei atribueix a una persona, generalment pel crrec que ocupa o per la categoria que li correspon (Excellentssim Senyor, Illustrssima Senyora, etc.), per conv limitar-ne ls (vegeu-ne una llista dels ms usuals al captol 3.4). En els documents judicials podem mantenir aquestes formes quan indiquem, fora del cos, a qui els dirigim. Per exemple, al capdavall dun ofici adreat al deg del Collegi dAdvocats de Barcelona podem escriure: EXCELLENTSSIM SENYOR JORDI COSTA, DEG DE LILLUSTRE COLLEGI DADVOCATS DE BARCELONA En canvi, hem de descartar els tractaments protocollaris dins del nucli del document; daquesta manera aconseguim una redacci ms concisa i que no subratlla la distncia entre el ciutad i lAdministraci de justcia. Cal no oblidar que justament s lAdministraci la que est al servei dels ciutadans, i no pas a linrevs.

Aix ho proposo a Sa Senyoria, Antoni Ferrer. al jutge Per tal devitar el tractament de Sa Senyoria dins del text, el podem substituir pel crrec a qu fa referncia (el jutge, la magistrada, etc.).

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

Pel que fa a les formes genriques de tractament, la ms habitual s senyor/senyora, que cal escriure amb minscula i sense abreujar si la utilitzem dins del text. La senyora Vives reclama 1.000 euros. En canvi, cal rebutjar en qualsevol context les formes en i na, com tamb els castellanismes don i donya (podem eliminar-los o b substituir-los per la forma genrica senyor/senyora). En virtut del que ha disposat don Manuel Ferrando, magistrat jutge daquest Jutjat, us cito en qualitat de testimoni. Designeu na Maria Gomis com a prita. la senyora

1 .

C r i t e r i s

d e

Cal evitar sempre les expressions dafalac o de submissi, com tamb els tractaments protocollaris en el cos dels documents.

24

1.1.3. El sexisme del llenguatgeEl fet que durant molt de temps el mn jurdic hagi estat gaireb exclusiu dels homes ha provocat uns hbits lingstics que han donat lloc a incoherncies com ara aquesta: En relaci amb el procediment consignat al capdamunt, el magistrat Nria Sol i Casals ha citat el processat M. Llusa Vallverd i Bertran. A causa de la tradici de qu parlvem, s probable que a primer cop d'ull aquestes construccions no ens sorprenguin, per fixem-nos que el mateix cas plantejat a la inversa ens resulta ben xocant: La secretria judicial Albert Vila i Llus va llegir l'escrit de defensa de l'advocada Miquel Badia i Ventura. s evident la incoherncia en qu caurem aplicant als homes les formes femenines, la mateixa incoherncia que trobem tot sovint quan passa a linrevs. No tenir en compte les formes femenines s el que anomenem un s sexista del llenguatge, que hem d'evitar perqu:

Gramaticalment s incorrecte (tant com ho seria dir el muntanya nevat). La societat actual ha de tendir a la no-discriminaci, i la llengua tamb hi ha de contribuir.Presentem, doncs, un seguit de possibles solucions per tal devitar els usos sexistes de la llengua.25

1. Quan ens referim a una persona determinadaCal utilitzar el gnere corresponent a la persona de qui parlem, parant esment en els crrecs, els tractaments, els articles, els pronoms, els adjectius i tot all que hi faci referncia. En aquest sentit, representa un gran avantatge el fet que els sistemes informtics, amb totes les possibilitats que aporten, vagin arraconant cada cop ms els tradicionals impresos. En cas que utilitzeu impresos, cal que apliqueu els recursos a, b i c del punt 2. Per tant, els exemples inicials haurien de transformar-se en aquestes frases: En relaci amb el procediment consignat al capdamunt, la magistrada Nria Sol i Casals ha citat la processada M. Llusa Vallverd i Bertran. El secretari judicial Albert Vila i Llus va llegir l'escrit de defensa de l'advocat Miquel Badia i Ventura. El tractament senyoreta es considera discriminatori perqu aporta una informaci personal improcedent (en principi, s irrellevant l'estat civil d'una dona i, posat que sigui necessari especificarlo, s'ha de fer tal com ho farem amb un home, s a dir, dient soltera o casada); daltra banda, no t cap forma masculina parallela (no existeix la forma senyoret per a un home solter). Aix doncs, cal substituir-lo per altres formes no discriminatries, depenent del context. Ratifica la declaraci, senyoreta Riera? senyora

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

2. Quan generalitzemLes solucions es compliquen quan hem de generalitzar referint-nos a homes i a dones alhora. Aquest punt s font de controvrsia entre els qui defensen que cal explicitar la forma femenina i els qui defensen que, en parlar genricament, el mascul pot representar tots dos gneres. Aix, per exemple, els primers serien partidaris de redactar aquest tipus de frase: Els/Les secretaris/ries judicials han dabstenir-se en els casos establerts per als/a les jutges/esses i magistrats/ades. En canvi, els defensors del mascul com a genric ho farien daquesta altra manera: Els secretaris judicials han dabstenir-se en els casos establerts per als jutges i magistrats. Per a qui opti per la primera tendncia, presentem un seguit de recursos que permeten enunciar tots dos gneres, tot advertint que nhi ha que, aplicats amb profusi, poden resultar carregosos. s per aix que recomanem dalternar-los duna manera coherent per tal que en resulti una lectura gil. a) s de mots ambivalents Es tracta dutilitzar una mateixa paraula amb qu se sentin identificats homes i dones alhora.

1 .

C r i t e r i s

d e

26

persona La persona interessada Les persones que ho sollicitin La persona agreujada part La part personada La part demandada La part actora tothom, qui Tothom qui denunci un fet Qui no comparegui al judici Mots collectius, com ara acusaci, defensa, direcci, etc. L'acusaci en sollicita lempresonament. Ofici a la direcci de l'entitat bancria Filiaci Per exposar la filiaci duna persona, en comptes de fer-ho amb el sistema de les barres exposat a lapartat b (El/La senyor/a _____, nascut/uda a _____, domiciliat/ada a _____), podem seguir el model segent, que a ms a ms permet de localitzar les dades molt fcilment. Nom i cognoms: Domicili: Lloc de naixement:

El tractament de vs Pel que fa al tractament personal, la forma vs ens estalvia haver de doblar el gnere en moltes situacions. Aix, per exemple, en comptes de dir: El/La cito en qualitat de testimoni. Podem dir: Us cito en qualitat de testimoni.

b) forma masculina + barra ( / ) + variant de la forma femenina Cal aplicar aquesta frmula depenent dels canvis que hi hagi entre la forma masculina i la femenina.

Si noms hem dafegir una lletra a la forma masculina, la hi posem desprs de la barra.un/a procurador/a aquest/a creditor/a algun/a conciliador/a

Si hi hem dafegir ms duna lletra, desprs de la barra escrivim lltima lletra que es repeteix i les afegides.27

metge/essa jutge/essa

Si per formar la forma femenina canvia la grafia (lletres o accents) de la masculina, desprs de la barra escrivim la vocal tnica i les lletres que la segueixen.advocat/ada condemnat/ada secretari/ria

Quan trobem paraules amb la mateixa forma en mascul i en femen, no hi posem barres.testimoni fiscal lagent judicial

I, finalment, si canvia tota la paraula o prcticament tota, la repetim sencera. Si la primera paraula va amb majscula, tamb hi haur danar la paraula de darrere de la barra.El/La marit/muller pare/mare soci/scia

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

c) forma masculina + i/o + forma femenina forma femenina + i/o + forma masculina els magistrats i les magistrades les acusades i els acusats els perits o les perites De tota manera, posarem en mascul els adjectius i els participis que depenguin de dos o ms mots de gnere diferent, ja que en aquest cas el considerem genric. l'advocat i l'advocada defensors les acusades i els acusats empresonats Tot seguit presentem una llista amb la forma masculina i femenina de les designacions de les persones que apareixen ms sovint en un escrit judicial. Forma masculina actor acusador acusat administrador adoptant adoptat advocat agent alcalde arrendador ascendent auxiliar capit cessionari comandant comissari compareixent cmplice comprador conciliador condemnat cnjuge corredor creditor curador defensor judicial demandant demandat descendent deutor dipositari Forma femenina actora acusadora acusada administradora adoptant adoptada advocada agent alcalde, alcaldessa arrendadora ascendent auxiliar capitana cessionria comandant comissria compareixent cmplice compradora conciliadora condemnada cnjuge corredora creditora curadora defensora judicial demandant demandada descendent deutora dipositria

1 .

C r i t e r i s

d e

28

Forma masculina donatari emfiteuta empresari esps executant executat fiador fill fiscal forense hereu implicat incapa incapacitat interessat intrpret jurat jurat jutge legatari licitador lletrat magistrat magistrat jutge mandant marit marmessor mediador menor metge metge forense notari oficial pare perit prit ponent possedor president procurador progenitor propietari pupil recurrent registrador representant secretari judicial sndic

Forma femenina donatria emfiteuta empresria esposa executant executada fiadora filla fiscal forense hereva implicada incapa incapacitada interessada intrpret jurada jurada jutgessa legatria licitadora lletrada magistrada magistrada jutgessa mandant muller marmessora mediadora menor metgessa metgessa forense notria oficiala mare perita prita ponent possedora presidenta procuradora progenitora propietria pupilla recurrent registradora representant secretria judicial sndica

29

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

Forma masculina soci subhastador tercer testimoni traductor jurat treballador tutor usufructuari venedor

Forma femenina scia subhastadora tercera testimoni traductora jurada treballadora tutora usufructuria venedora

1 .

C r i t e r i s

d e

Utilitzar sistemticament les formes masculines sense tenir en compte a qui es refereixen s una forma de discriminaci que hem devitar.

30

1.2. Claredat i concisi

1.2.1. La informaci suprfluaEl llenguatge judicial, com a llenguatge tcnic que s, s'ha de regir per un criteri de funcionalitat i d'economia; ha de donar clarament tota la informaci que calgui, per no ms de la que calgui. No s estrany, per, trobar textos farcits de clixs del tot innecessaris, que el redactor utilitza per pura inrcia. La part demandada, si ho creu convenient, pot interposar-hi un recurs d'apellaci. Quan diem pot interposar ja informem que fer-ho no s cap obligaci (de la mateixa manera que si diem pot fumar ja queda clar que noms es tracta d'una possibilitat, no pas d'una obligaci), i, per tant, no cal afegir-hi la crossa si ho creu convenient. Si no observssim els criteris de funcionalitat i d'economia del llenguatge, podrem arribar a crear oracions cmiques i inacabables. La part demandada, si ho creu convenient i t temps per fer-ho i no li fa mandra, o, posat que li fes mandra, si troba alg que ho vulgui fer en nom seu que tingui temps per fer-ho i que en aquell moment no tingui mandra, pot interposar-hi, si vol, un recurs d'apellaci. Si defugim tota aquesta superflutat, ens quedar un text molt ms clar. La part demandada pot interposar-hi un recurs dapellaci. L'nic sistema d'evitar aquest tipus de redacci s escriure tot plantejant-nos si les expressions que utilitzem sn necessries o b si sn sobreres.

33

He de condemnar i condemno la persona acusada. Tot sovint la part dispositiva duna resoluci comena amb aquesta frmula (He de condemnar i condemno...), que s'explica pel fet que el jutge vol deixar clar que pren una determinaci no per voluntat prpia, sin perqu els fets i els fonaments jurdics exposats anteriorment l'hi han portat. Ara b, com que s evident que a la decisi d'una sentncia sempre shi arriba a partir dels fets i dels fonaments jurdics, i no pas basant-se en un pur caprici, aquesta frmula resulta redundant. D'altra banda, si segussim aquest raonament, tots els documents haurien d'encapalar-se amb la frmula he de fer i faig, ja que quan alg tramita un procediment tamb ho fa d'acord amb unes necessitats judicials, i no pas per voluntat prpia. He d'adrear-vos aquest ofici i us ladreo perqu he de comunicar-vos i us comunico que us han correspost aquestes diligncies per torn de repartiment.

Vistos els preceptes esmentats i daltres daplicables Molt sovint trobem aquesta expressi desprs dels raonaments jurdics duna resoluci per introduir la part dispositiva. Ben mirat, per, es tracta dun clix que no aporta informaci nova: que el jutge ha vist els preceptes esmentats s obvi, perqu precisament els acaba desmentar, i que nha vist daltres daplicables, sense determinar-los, resulta buit de contingut. Per tant, podem suprimir aquesta frmula.

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

Me nhan donat compte. Shan rebut les actuacions anteriors. Registreu-les al llibre corresponent. Una de les funcions dels secretaris judicials s la daci de compte, s a dir, han dinformar el jutge dels escrits que shan rebut, del transcurs dels terminis processals, etc. s per aix que en castell moltes provisions comencen amb la frmula dada cuenta, que podrem traduir per me nhan donat compte o per el secretari me nha donat compte. Ara b, tenint en compte que del contingut de la provisi ja sen desprn que el secretari ha complert la seva funci, podem considerar redundant la frmula i en podem prescindir.

1 .

C r i t e r i s

d e

El procurador Albert Gavald, en nom i representaci de Nria Gurdia, ha presentat lescrit anterior. Fer alguna cosa en representaci dalg ja implica fer-la en nom dalg. Per tant, lexpressi resulta redundant i podem reduir-la.

Per tant, s procedent, d'acord amb el que estableix l'article 789 de la LECr, incoar diligncies prvies per als fins legalment establerts. De la manera ms procedent en dret, sollicito que admeteu aquesta demanda.34

Si apliquem la recomanaci de plantejar-nos si el que escrivim s necessari o s sobrer, ens adonarem que s preferible eliminar aquesta mena dexpressions, ja que allarguen la frase i no aporten cap informaci.

Us recordem que s urgent que compliu la sollicitud de traducci de nom propi que us vam trametre al seu dia. Al seu dia s un clix totalment buit de contingut (no ens informa del dia que es va trametre la sollicitud, sin que senzillament ens diu que es va trametre un dia). s per aix que no cal fer servir aquesta forma.

Us sollicito que, un cop acomplertes les diligncies, em retorneu aquest ofici al ms aviat possible; aix administrareu justcia, cosa que jo tamb far amb casos vostres en situacions semblants. Si observem la concisi com a criteri de redacci, ens adonarem que hi ha una part sobrera (s obvi que fer el que sollicita un jutge s una manera dadministrar justcia, i encara s ms obvi que ell mateix ho haur de fer en casos semblants), per la qual cosa podem estalviar-nos aquest comentari.

Malgrat les observacions que acabem de fer, per, cal admetre que la llengua s un sistema que permet certes redundncies, i que sn del tot defensables quan hi ha voluntat de donar mfasi a la idea que volem transmetre. Ara b, hem devitar en la mesura que puguem els clixs sense sentit i les expressions innecessries, que no escauen a un llenguatge tcnic com s el judicial.

35

1 .

C r i t e r i s

En escriure un text hem de plantejar-nos la necessitat de cada expressi que utilitzem i evitar les frmules suprflues.

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

1.2.2. Lordre lgicLordre lgic de la fraseEn catal, l'ordre lgic de les frases, s a dir, la manera ms natural de distribuir els diversos elements que les componen, s el segent: 1 Element que introdueix la frase: ens situa sobre el tema de qu parlarem, sobre el temps o el lloc.

C r i t e r i s

d e

+2 Subjecte: sovint lelidim, sobretot si pel context ja queda sobreents.

+3 Verb

1 .

+4 Depenent del verb: complement directe, complement indirecte, complement preposicional, atribut o predicat

+5 Complements circumstancials En relaci amb el procediment 320/2000, la jutgessa ha disposat 1 2 3 que lliureu linforme pericial al ms aviat possible. 4 536

Avui he resolt citar lacusat per mitj dedictes. 1 3 4 5 Les parts de la frase, per, varien molt sovint de posici i no se cenyeixen sempre a lestructura exposada. Justament a causa daquesta mobilitat, descriure totes les possibilitats que tenim dordenar correctament els elements duna frase seria molt complex i, daltra banda, innecessari, ja que els parlants ho fem duna manera espontnia. Ara b, la retrica judicial de vegades trenca injustificadament aquest ordre natural, cosa que enterboleix la comprensi del text. Per evitar-ho, hem dintentar ordenar els elements de les frases tal com ho faria una persona no influda per aquest tipus de redacci. A continuaci presentem una srie dexemples amb lordre alterat per comprovar que, un cop corregits, resulten ms naturals. Tal com acostuma a passar amb les qestions estilstiques, un sol exemple allat no illustra prou b el problema, per cal ser conscients que la repetici del fenomen fa que el text sen ressenti. En virtut del que disposen els articles 1100 i 1108 del Codi civil, t lobligaci la part demandada dabonar els interessos legals de la quantitat reclamada. la part demandada t lobligaci Formeu amb la testimoniana daquesta resoluci i el primer escrit de proposici una pea separada de prova de prova de cada part una pea separada de prova.

Notifiqueu a les parts compareixents aquesta Sentncia. aquesta Sentncia

Lordre lgic de ladjectiuEn general, els adjectius qualificatius se situen darrere dels noms. El llenguatge judicial, per, transgredeix aquest ordre sistemticament, fenomen que cal evitar. Les parts personades han formulat els corresponents escrits de qualificaci escrits corresponents provisional. Dacord amb el que ha disposat la jutgessa en lesmentat procediment, practiqueu el procediment esmentat les segents diligncies. diligncies segents Noms hi ha uns quants adjectius qualificatius que shan de situar davant del nom, com ara prxim, presumpte, etc. Els reconeixerem perqu s gaireb impossible de posar-los al darrere. La prxima sessi del judici tindr lloc dimarts. El presumpte culpable va negar els fets que se li imputaven. Cal notificar-ho als possibles interessats. En tot cas, cal tenir present que podem alterar ocasionalment lordre de ladjectiu, per hem devitar fer-ho duna manera sistemtica.

37

Hem dordenar els elements de les frases duna manera natural i evitar artificiositats imprpies dun llenguatge tcnic. En general, cal posar els adjectius qualificatius darrere dels substantius que acompanyen.

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

1.2.3. La longitud adequada de la frase i la divisi en pargrafsEn llenguatge judicial sovint hi ha una tendncia a construir frases amb una llargada excessiva, que poden fer el text incomprensible. Aquesta manera de redactar es basa en la utilitzaci duna gran quantitat dinformaci suprflua; en un abs de substantius, doracions subordinades i de gerundis tot sovint incorrectes, com tamb en un mal s dels signes de puntuaci i dels mots connectors (vegeu els captols 1.2.1, 1.2.4, 1.2.5, 1.3.1 i 3.3). La concisi i la claredat en un text judicial sn qestions tan importants que, significativament, diversos textos legislatius en parlen. Aix, per exemple, larticle 2.1 de lOrdre ministerial, de 7 de juliol de 1986, per la qual es regula la confecci de material imprs i sestableix lobligatorietat de consignar determinades dades en les comunicacions i escrits administratius, disposa: En lelaboraci material dels documents i de les comunicacions administratives, en especial dels que hagin danar adreats als particulars, sha de disposar el text de forma clara i concisa, utilitzant pargrafs breus i separats, i evitant que apareguin apartats que tinguin una extensi o una complexitat que dificulti innecessriament la interpretaci del contingut. Larticle 209.2 de la Llei denjudiciament civil tamb remarca la necessitat descriure duna forma clara i concisa.

1 .

C r i t e r i s

d e

38

En els antecedents de fet shan de consignar, amb la claredat i la concisi possibles i en pargrafs separats i numerats, les pretensions de les parts... Determinar la longitud mxima duna frase s difcil, per sembla que el lmit per entendren el contingut amb una sola lectura es troba al voltant de les 20 paraules, sense comptar-hi els articles, les preposicions ni les conjuncions. Amb el text segent podem comprovar que la llargada excessiva de les frases, que shan anat encadenant sense mesura, provoca que la comprensi sigui ms difcil. Aquesta causa prov de les diligncies prvies nmero 178/2001 del Jutjat d'Instrucci nmero 20 de Barcelona, incoades arran d'una querella que va interposar Jaume Segura i Pags contra Toms Palau Duch per un presumpte delicte de calmnies i que fou admesa a trmit mitjanant una interlocutria del jutjat instructor del dia 15 dabril, i en les quals l'advocada del querellant en el trmit de qualificaci va formular les seves conclusions provisionals i va dirigir l'acusaci contra l'inculpat esmentat, mentre que el Ministeri Fiscal va demanar el sobresement lliure de les actuacions, ja que segons el seu parer els fets denunciats no constitueixen un delicte, i, havent dictat el mateix Jutjat la interlocutria d'obertura de judici oral contra l'acusat esmentat i havent-se traslladat la causa a la defensa, aquesta part va formular les seves conclusions provisionals i va demanar que sabsolgus el seu representat. En canvi, si el reescrivim utilitzant frases breus, veiem que en resulta un text molt ms llegidor.

Aquesta causa prov de les diligncies prvies nmero 178/2001, del Jutjat d'Instrucci nmero 20 de Barcelona, incoades arran d'una querella que va interposar Jaume Segura i Pags contra Toms Palau Duch per un presumpte delicte de calmnies. El Jutjat va admetre-la a trmit mitjanant una interlocutria del dia 15 dabril. L'advocada del querellant, en el trmit de qualificaci, va formular les conclusions provisionals, en qu va dirigir l'acusaci contra l'inculpat esmentat. Per contra, el Ministeri Fiscal va demanar el sobresement lliure de les actuacions, ja que considerava que els fets denunciats no constitueixen un delicte. El mateix Jutjat va dictar una interlocutria d'obertura de judici oral contra l'acusat. Un cop traslladada la causa a la defensa, aquesta part va formular les conclusions provisionals, en qu demanava que sabsolgus el seu representat. A ms a ms de la brevetat de les frases, un altre factor que ajuda a comprendren el contingut s, tal com exposen els articles citats ms amunt i com illustra lexemple anterior, distribuir en pargrafs els diferents blocs dinformaci. Cada pargraf forma una unitat perqu tracta dun aspecte particular dins del conjunt del text, cosa que visualment es reflecteix duna manera molt clara per la lnia en blanc que els separa. No podem determinar la longitud ideal dun pargraf, per cal tenir en compte que quan sn massa llargs no conviden a la lectura.

39 Per redactar textos entenedors cal no excedir-nos en la llargada de les frases i agrupar-les en pargrafs. Cada pargraf ha destar cohesionat pel tipus dinformaci que cont.

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

1.2.4. Els mots connectorsEls connectors sn mots que serveixen per organitzar el text de manera que en resulti una lectura ms fcil i clara. Al captol anterior parlvem de la necessitat de dividir el text en pargrafs, que alhora han de contenir frases breus. Doncs b, els mots connectors i els signes de puntuaci sn el mitj per cohesionar les frases dun pargraf i els pargrafs entre si. Hem escrit un pargraf amb frases breus separades per punts. Si el comparem amb el segon pargraf, ens adonarem que aquest darrer s ms intelligible, perqu els mots destacats (connectors) hi juguen un paper fonamental a l'hora d'explicitar la relaci entre les oracions. El testimoni va ser citat en forma legal. No va assistir al judici. No va allegar cap ra que en justifiqus la incompareixena. s procedent disposar-ne la detenci. Volem assegurar-ne la presncia a la propera sessi del judici. Tot i que el testimoni va ser citat en forma legal, no va assistir al judici ni va allegar cap ra que en justifiqus la incompareixena. Per tant, s procedent disposar-ne la detenci per tal d'assegurar-ne la presncia a la propera sessi del judici. Aix, tot i que indica una relaci d'oposici (va ser citat per no s'hi va presentar); ni lliga dues accions no dutes a terme (assistir al judici i allegar una ra); per tant introdueix una conseqncia (ha de ser detingut com a conseqncia de no haver assistit al judici sense haver-ho justificat), i per tal de introdueix una finalitat (assegurar la presncia del testimoni al judici).

1 .

C r i t e r i s

d e

40

Els dos pargrafs segents tamb exemplifiquen la importncia denllaar adequadament les frases dun text. Uniu a les actuacions la diligncia de notificaci anterior. Ats que la Sentncia s ferma, lliureu un exhort al Registre Civil dOlot per tal que ninscrigui la decisi a lacta de naixement, com tamb un ofici a lOficina Provincial del Cens Electoral a fi que dugui a terme les actuacions pertinents, dacord amb larticle 3.1 de la LOREG. Daltra banda, formeu un expedient de jurisdicci voluntria per constituir la tutela. Ats que ens presenta una causa; per tal que i a fi que introdueixen una finalitat; com tamb aplega dos elements (lofici i lexhort); dacord amb introdueix larticle en qu es fonamenta la decisi, i daltra banda introdueix un aspecte nou al tema.

Un cop examinades les actuacions, consta de manera inequvoca que ha acabat el termini dinterposici del recurs, ja que va ser presentat el 19 de febrer de 2002, mentre que lacte impugnat va ser notificat a lactor el 20 de gener de 2002. Per tant, dacord amb el que disposa larticle 51.1.d de lLRJCA, no s procedent admetrel. Ja que introdueix la causa de la finalitzaci del termini; mentre que indica oposici; per tant, una conseqncia (no admetrel), i dacord amb introdueix larticle en qu es basa la resoluci.

Tot seguit presentem una llista de connectors, exemplificats i dividits segons les funcions bsiques. a causa de / a causa que arran de ats que com que de resultes de Per expressar una causa grcies a ja que per culpa de perqu vist que No sha pogut constituir el tribunal a causa de la incompareixena dun jurat. Arran de laccident, la treballadora va patir lesions lleus. Escau no admetre el recurs, ats que ja sha exhaurit el termini. Com que la persona acusada no ha comparegut, no sha pogut celebrar el judici. De resultes dels fets exposats, s procedent embargar els bns de la demandada. Grcies al recurs, les matries processals no queden excloses de la tasca del Tribunal Suprem. s procedent disposar-ne el sobresement, ja que es compleix aquesta excepci. Si per culpa dels ms-dients deixa de tenir efecte la venda, perden el dipsit que hagin efectuat. La defensa ha allegat l'excepci de cosa jutjada perqu l'acusat ja havia estat jutjat. Vist que la part demandant no ha comparegut i ho ha justificat, ajorno la vista.

41

aix doncs consegentment de manera que

No he apreciat mala fe en el demandat; aix doncs, s procedent absoldrel. La jutgessa es declara incompetent per conixer de la demanda i, consegentment, se nabst. Aquests articles tampoc no sn aplicables, de manera que ens trobem davant dun supsit de procediment indeterminat. Cap de les parts no nha sollicitat la recepci a prova; en conseqncia, les actuacions queden concluses per a sentncia. En efecte, de les actuacions es desprn que la conducta de l'intern no ha estat acreditada. No s'han aportat proves suficients; s per aix que escau absoldre l'acusat. Ha transcorregut el termini de deu dies i la part demandant no ha contestat el requeriment; per consegent, escau arxivar les actuacions. S'ha provat el fet, per la qual cosa condemno la part demandada. No es consideren necessries les diligncies sollicitades; per tant, s procedent confirmar la interlocutria de conclusi.

en conseqncia Per expressar una conseqncia

en efecte s per aix que per consegent

per la qual cosa per tant

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

llevat de / llevat que posat que sempre que Per expressar una condici o si una excepci si no tret de / tret que

Si alguna de les subhastes no es pot fer el dia assenyalat, cal fer-la lendem, llevat que sigui festiu. Posat que no hi comparegueu, sereu declarada rebel. El tribunal pot ampliar el benefici de la condemna condicional sempre que es compleixin els requisits que estableix la llei. Si lallegaci s certa, pot justificar el retard en el pagament. Hem dadmetre, si no volem incrrer en una contradicci, que les declaracions sn contraposades. El judici se celebrar igualment, tret que allegui una causa justificada. Amb referncia al procediment 78/2000, us envio aquest ofici perqu citeu el policia local nmero 4567. Amb relaci a laccident, ning no en discuteix la qualificaci. D'altra banda, el recurrent sollicita que se suspengui la Sentncia que impugna. En relaci amb les proves, admeto les que va proposar el Ministeri Fiscal. Pel que fa al delicte atribut inicialment a lacusada, escau sobreseure les actuacions. Quant als fets objecte daquest judici de faltes, el denunciant renuncia a les accions civils. Referent a les costes causades, no s procedent fer-ne un pronunciament exprs. Respecte a aquesta activitat penitenciria, de naturalesa administrativa, els jutjats de vigilncia penitenciria no hi tenen atribuda cap competncia. El recurrent sollicita que el Tribunal declari nulles les resolucions, aix com que aixequi la prohibici de les comunicacions amb el seu advocat. Notifiqueu aquesta resoluci a la condemnada i al Ministeri Fiscal; aix mateix, comuniqueu-la al Registre Central de Penats i Rebels. Us notifico la resoluci adjunta, i alhora us cito perqu comparegueu en un termini de nou dies. A ms a ms, si el fet es comet amb un vehicle de motor, pot imposar-se la privaci del perms de conducci. Lamistat ntima s una causa legtima de recusaci, com tamb ho s una enemistat manifesta.

1 .

C r i t e r i s

d e

amb referncia a amb relaci a d'altra banda Per introduir un tema nou o per situar-nos-hi en relaci amb pel que fa a quant a referent a respecte a / respecte de

42

aix com

Per continuar aix mateix sobre un mateix tema o alhora per afegir-hi elements a ms / a ms a ms

com tamb

a continuaci duna banda [...] de laltra

A continuaci estenc l'acta, que signa el declarant juntament amb mi. D'aquesta manera el jutge pot, d'una banda, valorar les proves practicades i, de l'altra, determinar si ha de mantenir la denegaci. En acabat, arxiveu el procediment sense fer ms trmits. En primer lloc, impugnem les sancions per la seva mateixa naturalesa, i, en segon lloc, pel carcter de l'rgan que les imposa. Finalment solliciten que es peritin els danys. En ac abat, estenc aquesta acta, la llegeixo i, seguidament, la signen el declarant i la resta dassistents. Tot seguit es compleix el que el jutge ha ordenat. En dono fe. Us envio una testimoniana de lescrit del Ministeri Fiscal a fi que practiqueu les diligncies de prova indicades. El dia 11 de juliol de 2002 es va disposar lempresonament provisional de l'acusat a l'efecte d'assegurar-ne la presncia al judici oral. Cal traslladar les actuacions al Ministeri Fiscal perqu en el termini de cinc dies solliciti el que consideri oport. Envieu-nos un exemplar de ledicte per tal dunir-lo a les actuacions. Aquests preceptes permeten de resoldre sobre el conflicte; aix i tot, cal fer unes quantes consideracions ms. El jutge ha de dictar sentncia en 12 dies; amb tot, aquest termini pot ampliar-se. El declaro insolvent; ara b, si millora la seva situaci econmica haur de pagar les costes. La LOGP reconeix el dret dels reclusos a les comunicacions. D'altra banda, per, aquestes poden ser suspeses. El demandant afirma que la demandada ha incomplert el contracte; en canvi, aquesta ho nega.

en acabat Per marcar ordre en primer [segon, tercer, etc.] lloc finalment seguidament tot seguit

43

a fi de / a fi que

Per expressar a l'efecte de una finalitat perqu per tal de / per tal que

aix i tot

amb tot Per indicar oposici ara b d'altra banda

en canvi

1 .

C r i t e r i s

encara ms Per continuar sobre un mateix tema o per i tamb afegir-hi elements

Loposici a lexecuci es pot fonamentar en les mateixes causes que corresponguin a lexecutat, i, encara ms, en el fet que els bns de guany no han de respondre al deute pel qual sha despatxat lexecuci. La Secci Primera de lAudincia Provincial de Girona va acordar dadmetre el recurs, i tamb de demanar les actuacions.

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

encara que malgrat que mentre que no obstant aix

Cal unir linforme a les actuacions, encara que es rebi passat el termini de prova. El testimoni no va comparixer al judici, malgrat que havia estat citat en la forma legal. La defensa demana l'absoluci, mentre que l'acusaci particular demana la pena de pres. Disposo suspendre la condemna. No obstant aix, quedar sense efecte si el penat incompleix l'obligaci esmentada. El perjudicat sollicita la pena de pres per al denunciat; per contra, aquest sollicita que labsolguin. La via de l'empara no s l'adequada, per queden oberts altres procediments. Proposo les mesures segents, sens perjudici d'ordenar-ne de noves si es produeix una queixa en la forma legal. El termini per practicar la prova s de 20 dies, si b pot atorgar-sen un dextraordinari. El testimoni manifesta que els fets no van esdevenir-se al vespre, sin al mat. L'article 5 estableix qu cal fer en aquest cas; tanmateix, l'article 6 hi posa lmits. El fiscal estima, tot i aix, que l'acci s sostenible. Tot i que els fets encara presenten les caracterstiques d'un delicte, escau reformar d'ofici la interlocutria. D'acord amb el que disposa la Sentncia adjunta, excarcereu el pres indicat. De conformitat amb l'article 790 de la LECr, escau admetre a trmit les proves. En virtut de la resoluci dictada avui, us cito en qualitat de testimoni. Segons larticle 164.2 de lLPL, cal citar el Ministeri Fiscal.

C r i t e r i s

d e

per contra1 .

per Per indicar oposici sens perjudici

si b sin tanmateix44

tot i aix tot i que

d'acord amb Per introduir all en qu ens basem de conformitat amb en virtut de segons

Utilitzar adequadament els mots connectors ajuda a fer els pargrafs ms comprensibles.

1.2.5. Les construccions nominalsEn els documents judicials trobem sovint un excs de substantius all on en una redacci ms natural trobarem verbs o adjectius formats amb la mateixa arrel. Aix, per exemple, s habitual llegir frases com ara aquesta: Declaro la competncia daquest Jutjat per a lenjudiciament de la causa i disposo competent enjudiciar la continuaci de la tramitaci daquestes diligncies. que continueu tramitant Si defugim aquestes construccions nominals i les substitum per verbs o per adjectius, ens queda un text molt ms lleuger. s recomanable no abusar dels substantius, ja que sen deriven textos enfarfegats i poc entenedors. Subratllem que ens referim a evitar-ne un excs, i no pas a abandonar sistemticament tots els substantius, cosa que, daltra banda, resultaria impossible. Podem distingir dos tipus dabs de construccions nominals, que es resolen de maneres diferents.

1. Quan trobem un substantiu que en un llenguatge ms natural, no tan artificis, seria un verb o un adjectiu format amb la mateixa arrelPer resoldre aquest cas, es tracta senzillament de transformar el substantiu en el verb o en ladjectiu corresponent. s procedent l'admissi i la prctica de les proves proposades per les parts, i admetre practicar l'assenyalament del judici. assenyalar el Atesa la fermesa de la Sentncia dictada en apellaci, disposo la seva execuci. Ats que la Sentncia dictada en apellaci s ferma executar-la Envieu-nos linforme mdic per a la seva uni a les actuacions. unir-lo D'acord amb els articles 834, 839 i els segents de la Llei d'enjudiciament criminal, escau la declaraci de rebellia de la persona esmentada i la suspensi de la causa declarar rebel suspendre fins que no s'hagi trobat. Desprs de la prctica de les diligncies, disposo el seu arxivament perqu no hi ha practicar arxivar-les prou fonaments per a lexercici daccions penals. exercir45

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

2. Quan trobem verbs buitss a dir, quan trobem verbs amb poc significat per si mateixos (com ara realitzar, procedir a, efectuar, dur a terme, etc.), que noms prenen sentit pel substantiu que els acompanya. Per evitar aquestes construccions cal substituir el verb buit per un verb format amb larrel del substantiu adjunt. Faig constar que tot seguit procedeixo a larxivament del recurs, dacord amb el arxivo el que disposa la Sentncia. Procediu al lliurament de lexpedient administratiu a la representaci de la part Lliureu actora. Cal realitzar la prctica de les diligncies indicades. practicar Segons larticle 1697 del Codi civil, un soci compromet la societat davant de tercers noms quan la seva actuaci es duu a terme en nom de la societat. actua Us trameto el certificat de naixement perqu dugueu a terme la seva inscripci al linscrigueu registre corresponent.

1 .

C r i t e r i s

d e

46

De vegades podem arribar a trobar dos verbs buits seguits, fenomen que hem devitar mitjanant el mateix sistema. Procediu a efectuar la citaci del testimoni. Citeu el

Hem devitar abusar dels substantius, que sovint poden substituir-se per verbs o adjectius, ja que aix en resulten textos ms clars. Aix mateix, cal evitar els verbs buits.

1.3. Qestions gramaticals

1.3.1. El gerundiEn llenguatge judicial hi ha una tendncia exagerada a utilitzar el gerundi (traslladant, trametent, detenint, etc.). A banda que ls daquesta forma acostuma a comportar frases llargues i poc entenedores, shi afegeix el fet que en la majoria de casos es fa servir duna manera incorrecta.

Per evitar aquesta incorrecci, en comptes dunir les accions amb un gerundi, podem fer-ho mitjanant una i, o b amb algun signe de puntuaci. La policia ha excarcerat el pres traslladant-lo al Jutjat. i lha traslladat Traslladar el pres s posterior al fet dexcarcerar-lo, per la qual cosa el gerundi s incorrecte.

Per assegurar-nos que lacci del gerundi no s posterior, podem fer la prova de posar-lo davant del verb principal. Si la frase resultant t sentit, com en aquests casos, vol dir que el gerundi s correcte. Lintern sollicita lempara basant-se en el mateix contingut dels acords sancionadors. Basant-se en el mateix contingut dels acords sancionadors, lintern sollicita lempara.49

La Secci Tercera va disposar dadmetre el recurs, havent-se presentat les allegacions dins del termini. Havent-se presentat les allegacions dins del termini, la Secci Tercera va disposar dadmetre el recurs. En canvi, si capgirem les frases segents, comprovem que no tenen sentit. Els gerundis sn, doncs, incorrectes. L'empresari va fugir amb els diners, detenint-lo la policia a laeroport. Prova del canvi dordre: Detenint-lo la policia a laeroport, lempresari va fugir amb els diners. Lempresari va fugir amb els diners i la policia el va detenir a laeroport. Amb lordre invertit, la frase perd el sentit, cosa que vol dir que lacci del gerundi detenint-lo s posterior a lacci de fugir. Per tant, s incorrecte i cal corregir-lo. Lacusat va lligar la jove, cridant aquesta, acudint-hi poc desprs la policia. Prova del canvi dordre: Cridant aquesta, acudint-hi poc desprs la policia, lacusat va lligar la jove. Lacusat va lligar la jove; aquesta va cridar i la policia va acudir-hi poc desprs. En aquest exemple podem veure ls incorrecte que es fa del gerundi per expressar una successi desdeveniments, que resolem mitjanant un signe de puntuaci i una i.

1 .

C r i t e r i s

1. El gerundi s incorrecte quan expressa una acci posterior a la del verb principal o que ns la conseqncia

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

C r i t e r i s

La jutgessa exhorta les parts que arribin a un acord amists, aconseguint conciliar-les en els termes segents. Prova del canvi dordre: Aconseguint conciliar-les en els termes segents, la jutgessa exhorta les parts que arribin a un acord amists. La jutgessa exhorta les parts que arribin a un acord amists. Aconsegueix conciliar-les en els termes segents. En aquest cas cal corregir aconseguint perqu expressa una conseqncia i, per tant, una acci posterior a exhortar.

1 .

d e

Els gerundis correctes solen expressar la manera de dur a terme lacci que expressa el verb principal. s per aix que una altra prova per reconixer un gerundi correcte s fer la pregunta: com? (Ens referim ara a les formes de present, com ara anotant, arxivant, absolent, basant-se, etc. Les formes de passat, com ara havent anotat, havent arxivat, havent absolt, etc., tot i que sn correctes, no admeten la prova de preguntar com?) La jutgessa ha obert la sessi llegint lacta. Com ha obert la sessi la jutgessa? La resposta s: llegint lacta. Per tant, el gerundi s correcte. La jutgessa ha obert la sessi cridant tot seguit els testimonis. i ha cridat Com ha obert la sessi la jutgessa? La resposta no pot ser: cridant tot seguit els testimonis. En aquest cas el gerundi no expressa la manera dobrir la sessi (a diferncia del que passava en lexemple anterior), sin que expressa una acci posterior. Per tant, s incorrecte.

50

2. El gerundi s incorrecte quan serveix per expressar una acci independent de lacci expressada pel verb principals a dir, tal com hem vist al punt anterior, el gerundi correcte expressa una acci simultnia o anterior a la del verb principal. A ms a ms, hi est lligada perqu generalment indica la manera de dur-la a terme. El condemnat ha sortit de la sala de vistes insultant la part contrria. Insultant s una acci simultnia a la de sortir, i ns dependent perqu expressa la manera de sortir. He notificat la resoluci llegint-la en veu alta. Per mitj de la lectura, la resoluci queda notificada. Per tant, llegint expressa la manera de notificar-la.

Podem observar que aquestes frases del tot correctes que acabem de veure, en qu hi ha una relaci de dependncia del gerundi, tindrien un sentit diferent si les deslligussim i les convertssim en frases independents unides per una i. El condemnat ha sortit de la sala de vistes i ha insultat la part contrria. He notificat la resoluci i lhe llegida en veu alta.

En canvi, les frases segents sn incorrectes, perqu sha utilitzat el gerundi com a connector per unir accions que de fet estan deslligades. Contrriament al que passava amb els dos exemples anteriors, podem comprovar que conserven el mateix sentit si, per mitj duna i o dun punt i seguit, les convertim en frases independents. Justament s aquest el procediment per corregir aquest tipus de gerundi. Lactora va continuar prestant serveis a lempresa demandada fins al 14.11.01, reconeixent-ho aix el representant legal de lempresa. i aix ho reconeix La demandant afirma que en aquell moment vivia amb el marit, insistint que encara no i insisteix shavia trencat la convivncia. Esbrineu el parador de la persona denunciada, essent el seu ltim domicili conegut . El seu ltim domicili conegut s a lavinguda de Catalunya, 2, dAmposta.

51

Entre aquesta mena derrors, s molt freqent utilitzar el gerundi per enllaar accions judicials tan lligades que interpretem com a accions simultnies (val a dir que molt sovint aquest tipus dincorrecci coincideix amb la que ja hem vist al primer apartat). Seria el cas, per exemple, de citar alg i advertirlo dels drets que t, de notificar una resoluci i fer saber els recursos que shi poden interposar, o b dexpedir una testimoniana i inserir-ne loriginal al llibre de registre. En realitat, per, es tracta daccions consecutives, fsicament impossibles dexecutar alhora. Citeu lacusat advertint-lo que si no compareix ser multat. i advertiu-lo Com hem de citar lacusat? La resposta podria ser: trucant-li per telfon, enviant-li un telegrama, lliurantli una cdula o per algun altre mitj, per no pas advertint-lo que si no compareix ser multat, perqu una advertncia no s una manera de citar. Aix doncs, cal unir les accions amb una i, i no pas amb un gerundi.

3. El gerundi tamb s incorrecte quan sutilitza per especificar un tipus de documentUn cas tpic daquesta incorrecci el trobem en el mateix ttol dels documents (sentncia condemnant, interlocutria disposant, etc.). Aquests errors shan de resoldre substituint el gerundi per un adjectiu qualificatiu (absolutori, denegatria, etc.), per una frase de relatiu (on, en qu, que, pel qual, mitjanant el qual, etc.) o b per la construcci per + infinitiu. Cada context determinar quina s la soluci ms adient.

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

Sentncia absolent lacusat en qu / en la qual / mitjanant la qual sabsol lacusat que absol lacusat absolutria La jutgessa ha dictat una interlocutria ordenant la reconstrucci dels fets. que / en qu / en la qual / mitjanant la qual ordena Sha llegit una resoluci denegant el que havia sollicitat la part demandada. que denega en qu / en la qual / mitjanant la qual es denega El magistrat ha dictat una resoluci requerint a la sollicitant que presenti la prova. per requerir que / en qu / en la qual / mitjanant la qual requereix Llei regulant les funcions del tribunal del jurat que regula en la qual / mitjanant la qual / en qu es regulen

1 .

C r i t e r i s

d e

52

Tot seguit, i un cop vista la gran quantitat de casos en qu cal descartar ls del gerundi, en presentem uns quants de correctes, s a dir, casos en qu el gerundi expressa una acci que s anterior o simultnia a la del verb principal i que en depn. El testimoni declara que el denunciat va trencar el vidre donant-hi cops de martell. Canvi dordre possible: El testimoni declara que el denunciat, donant-hi cops de martell, va trencar el vidre. Com va trencar el vidre? Donant-hi cops de martell. Acaba la fonamentaci sollicitant que es declari nul lacord de 10 de maig. Canvi dordre possible: Sollicitant que es declari nul lacord de 10 de maig acaba la fonamentaci. Com acaba la fonamentaci? Sollicitant que es declari nul lacord. El jutge motiva la decisi aplicant larticle 76.2 de la Llei general penitenciria. Canvi dordre possible: Aplicant larticle 76.2 de la Llei general penitenciria el jutge motiva la decisi. Com motiva la decisi? Aplicant larticle 76.2 de la Llei general penitenciria. Demana labsoluci basant-se en la interpretaci daquests preceptes. Canvi dordre possible: Basant-se en la interpretaci daquests preceptes demana labsoluci. Com demana labsoluci? Basant-se en la interpretaci daquests preceptes. Havent estimat el conflicte de jurisdicci, declarem competent el Jutjat de Vigilncia Penitenciria nm. 4 de Barcelona. En aquesta frase tenim una forma de passat (havent estimat). Com ja hem dit, en aquests casos no ens serveix la prova del com, per s fcil comprovar que lacci destimar el conflicte de jurisdicci s anterior a la de declarar la competncia del Jutjat, ja que, a ms a ms, tenim el gerundi situat davant del verb principal.

La majoria de gerundis utilitzats en llenguatge judicial sn incorrectes. Hem de rebutjar els que sutilitzen per expressar una acci posterior a la del verb principal o que ns la conseqncia, una acci independent de la del verb principal, com tamb els que especifiquen un tipus de document.

53

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

1.3.2. Les formes de passatQuan volem expressar una acci ja acabada feta en un temps encara actual (aquest mat, avui, aquesta setmana, aquest mes, enguany, etc.), utilitzem la forma he, has, ha, hem, heu, han + participi (he fet, has indicat, ha prescrit, etc.). Avui he enviat el telegrama. Fa una estona que m'ha trucat l'advocada. En canvi, quan situem una acci ja acabada en un perode de temps en qu ja no ens trobem (ahir, fa un mes, lany passat, etc.), utilitzem la forma vaig, vas, va, vam, vau, van + infinitiu (vaig fer, vas indicar, va prescriure, etc.). Ahir vaig enviar el telegrama. El mes passat em va trucar l'advocada. Ara b, de vegades trobem aquest darrer temps passat en contextos propis del primer, fenomen que, a ms de ser gramaticalment incorrecte, pot provocar confusions. Vaig notificar la resoluci anterior al procurador esmentat, que signa a continuaci. He notificat En dono fe.

1 .

C r i t e r i s

d e

54

Amb ls de vaig notificar, interpretem que la notificaci va ser feta ahir, abans-d'ahir o potser fa un mes, per de cap manera avui o fa una estona, per la qual cosa cal esmenar el temps verbal. De la mateixa manera seria incorrecte dir: Vaig requerir a lacusada que presti la fiana imposada i, tot seguit, perqu en quedi He requerit constncia, signa. Finalment, una prova que demostra la immediatesa de lacci que expressem i, per tant, la incoherncia de formes com vaig notificar o vaig requerir s el fet que en els exemples que hem vist tamb hi escau el present. Notifico la resoluci anterior al procurador esmentat, que signa a continuaci. En dono fe. Requereixo a lacusada que presti la fiana imposada i, tot seguit, perqu en quedi constncia, signa.

Cal utilitzar apropiadament les diverses formes verbals per expressar el passat recent i el lluny.

1.3.3. Lexpressi de les obligacionsEl futur (podran, establir, constituir, etc.) s un temps que expressa accions o estats que tindran lloc en un temps posterior, per molt sovint tamb el trobem utilitzat per donar ordres. Ara b, en el llenguatge judicial s recomanable no fer servir el futur per donar ordres, per tal de deixar clar el mats prescriptiu o dobligatorietat de la frase i evitar que sigui interpretada com una mera descripci del futur. Els acusats indemnitzaran lempresa Grisan, SL, amb la quantitat de 1.000 euros. han dindemnitzar Daquesta afirmaci, per, no se nha de desprendre que hgim de rebutjar el futur en la documentaci judicial, ja que s aquest el temps adient quan el que volem s constatar un fet que tindr lloc ms endavant, sense donar cap ordre a ning. Un cop transcorregut el termini, disposar que es traslladi la demanda. Podeu consultar les actuacions, que seran a la secretaria fins que sexhaureixi el termini. Durant el mes dagost aquest Jutjat assumir la recollida descrits. Ara b, en els casos que vulguem expressar obligacions de manera inequvoca s aconsellable, en comptes dutilitzar el futur, triar una de les possibilitats segents:

55

He, has, ha, hem, heu, han + de + infinitiuEn virtut daquest manament, lencarregat dels calabossos posar immediatament ha de posar en llibertat el detingut. Per tant, la part demandada haur dabonar els interessos legals de la quantitat ha dabonar reclamada des de la data de la interpellaci judicial.

Cal + infinitiuLa Llei estableix que es traslladaran les diligncies prvies a les parts acusadores. cal traslladar Larticle 787.2 de la LECr determina que, en aquest supsit, es trametran les cal trametre actuacions a laudincia provincial.

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

LimperatiuPubliqueu-ho al BOP mitjanant edictes, en els quals sexpressar la prohibici de fer i expresseu-hi pagaments a la persona fallida. Formeu un expedient de jurisdicci voluntria, que es registrar al llibre i registreu-lo corresponent.

C r i t e r i s

d e

El present dindicatiuDe vegades, especialment en els textos normatius, la manera ms adequada dexpressar una obligaci, aix com dexpressar una possibilitat, s recrrer al present. El lector ha dentendre que es tracta duna afirmaci vigent ja en el moment que la llegeix, i no pas a partir dun temps futur. El catal, com el francs i altres llenges, construeix les frases imperatives legals en present o amb una forma dobligaci, tenint ms en compte el punt de vista de qui les llegeix que no pas el de qui les redacta. Les sentncies que recaiguin en els judicis de menor quantia seran apellables a ambds efectes. sn Seran vlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en Sn qualsevol de les dues llenges oficials, sense necessitat de traducci.

1 .

56

La Llei denjudiciament civil estableix que els litigants podran valer-se de tants poden testimonis com vulguin. Les parts tindran dret a rectificar aspectes secundaris de les seves pretensions tenen sense alterar-ne els fonaments. Tothom que no estigui impedit per fer-ho tindr lobligaci de comparixer a la t crida judicial.

Per contra, tamb cal que tinguem presents un seguit de construccions incorrectes com a formes dobligaci, que hem de corregir per alguna de les formes esmentades anteriorment.

Tenir que + infinitius una construcci del tot rebutjable. Us comunico que teniu que posar en llibertat la persona indicada. heu de posar

No t sentit d'obligaci, sin que noms s correcte quan equival a ser exacte (per exemple, aquest mecanisme s precs). s precs registrar lexpedient de jurisdicci voluntria al llibre corresponent. Registreu

Deure + infinitiuExpressa una probabilitat, i no pas una obligaci. Aix, la frase: Ladvocat deu ser dofici. Significa que sospitem que ladvocat s dofici, i no pas que ha de ser dofici. En aquest cas la podrem corregir, per exemple, dient: Ladvocat ha de ser dofici.

Quan trobem un futur per expressar una ordre, lhem de substituir, depenent del context, per un present o per una de les formes prpies dobligaci. 57

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

Ser precs

r e d a c c i

1.3.4. Lexpressi de les condicionsEl llenguatge judicial s un llenguatge comminatori, s a dir, formula un gran nombre damenaces, que van lligades a lacompliment de certes condicions. Quan la part de la frase que cont la condici est en present dindicatiu (declaro, declares, declara, etc.), la part de la frase que cont la conseqncia sexpressa normalment en futur (ser, sers, ser, etc.). Si no designeu un advocat, se us en designar un del torn dofici. condici conseqncia Si no declareu la veritat, sereu multat. condici conseqncia La suspensi de la pena quedar sense efecte si incorreu en un nou delicte. conseqncia condici Si no hi interposeu cap recurs, aquesta resoluci esdevindr ferma. condici conseqncia En canvi, s incorrecte utilitzar el pretrit imperfet de subjuntiu (allegus, alleguessis, allegus, allegussim, allegussiu, alleguessin) per expressar la condici quan la part de la frase que cont la conseqncia sexpressa en futur (tindr, tindrs, tindr, etc.). En aquests casos sha dutilitzar el present dindicatiu (allego, allegues, allega, alleguem, allegueu, alleguen). El magistrat lassabenta que la suspensi de la pena quedar sense efecte si en el conseqncia termini de 30 dies comets un nou delicte. condici comet Si el jutge estims que el fet no constitueix una infracci penal, manar arxivar estima condici conseqncia les actuacions. Si en la condici volem fer servir formes com allegus, comets o estims, en la conseqncia hem dutilitzar el condicional, s a dir, formes com quedaria, manaria o esdevindria. Si aprovo lexamen, ho celebrarem. Si aprovs lexamen, ho celebrarem. Ara b, les frases que resulten de seguir lestructura del segon exemple fan pensar en situacions menys factibles, ms incertes, en qu se subratlla el dubte que lacci arribi a esdevenir-se, tal com illustren els exemples segents.

1 .

C r i t e r i s

d e

58

Assabenteu la demandant que si no comparegus ni allegus una causa justa que motivs la suspensi del judici, tindria per desistida la demanda. El magistrat lassabenta que la suspensi de la pena quedaria sense efecte si en el termini de 30 dies comets un nou delicte. Cal, doncs, tenir en compte aquest mats, i reservar aquestes construccions per a situacions en qu realment vulguem expressar una acci de realitzaci molt incerta.

Quan una condici sexpressa en present, la conseqncia se sol expressar en futur. En molts contextos el pretrit imperfet de subjuntiu (allegus, comparegussiu, etc.) serveix per expressar accions poc factibles.

59

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

1.3.5. La veu activa i la passivaLa manera ms habitual dexpressar una acci s fent servir la veu activa, s a dir, amb frases com aquestes: La metgessa forense reconeixer la vctima. subjecte verb actiu complement directe La Secci Tercera ha vist el rotlle dapellaci nm. 24/2002. subjecte verb actiu complement directe El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya va estimar el recurs dapellaci. subjecte verb actiu complement directe Si en comptes daquestes formes verbals utilitzem la construcci composta per la forma corresponent del verb ser amb el participi del verb que ens interessa (ser reconeguda, ha estat vist, va ser estimat), en resulta lanomenada veu passiva, que comporta una alteraci dels elements de la frase. Les construccions anteriors (actives) centraven latenci en lautor de lacci, mentre que aquestes (passives) ho fan en lobjecte. La vctima ser reconeguda per la metgessa forense. subjecte verb passiu complement agent

1 .

C r i t e r i s

d e

60

El rotlle dapellaci nm. 24/2002 ha estat vist per la Secci Tercera. subjecte verb passiu complement agent El recurs dapellaci va ser estimat pel Tribunal Superior de Justcia de Catalunya. subjecte verb passiu complement agent Daltra banda, la construcci passiva de vegades s un bon recurs per formular frases amb subjectes llargs i complements directes curts. Els magistrats Cristina Soler i Puig, Josep M. Vil i Ferrs, Enric Diumenj i Palau, Ernest Duran i Sabater, i Maria Rovira i Pon formen aquest Tribunal. subjecte llarg verb actiu complement directe curt Aquest Tribunal s format pels magistrats Cristina Soler i Puig, Josep M. Vil i Ferrs, complement agent eb asu subjecte v r p s i Enric Diumenj i Palau, Ernest Duran i Sabater, i Maria Rovira i Pon.

Hem vist com podem posar en segon terme lautor de lacci mitjanant la veu passiva. Si el que ens interessa s ni tan sols esmentar-lo, tamb podem servir-nos-en. El recurs ha estat desestimat. O b recrrer a una construcci impersonal (vegeu, per, les restriccions que hi fem al captol 1.1.1).

Sha desestimat el recurs. Aix doncs, podem anar transformant una mateixa frase segons els nostres interessos: El secretari ha denegat la sollicitud. s una veu activa: no volem posar en relleu ni ocultar cap element. La sollicitud ha estat denegada pel secretari. Triem la veu passiva per posar en segon terme lautor de lacci, que s el secretari. La sollicitud ha estat denegada. En aquest cas utilitzem la veu passiva sense esmentar lautor de lacci. Sha denegat la sollicitud. Fem servir aquesta forma impersonal perqu, com en la frase anterior, no ens interessa expressar lautor de lacci. Totes les formes vistes fins ara sn totalment correctes. Noms cal subratllar que, tot i que certa retrica judicial no acostuma a tenir-ho en compte, en general la veu activa s ms natural i ms entenedora que no pas la passiva. La veu passiva s un recurs til en determinats contextos, per no pas la forma normal de redactar; per tant, hem de parar esment a reservar-la per als casos justificats.

Una construcci que hem devitar61

Hi ha, per, una construcci totalment incorrecta relacionada amb les que hem vist fins ara. Es caracteritza perqu t una estructura de frase impersonal, s a dir, sense autor, a la qual, contradictriament, safegeix lautor de lacci. Es tracta, doncs, de la barreja de dues construccions correctes: Els fets han estat qualificats com a falta pel Ministeri Fiscal. Shan qualificat els fets com a falta. Quan barregem la primera opci (una oraci passiva, en qu sexpressa lautor de lacci introdut per la preposici per) amb la segona (una oraci impersonal, que s justament la indicada per no expressar-lo), la frase esdev incorrecta. Shan qualificat els fets com a falta pel Ministeri Fiscal. forma impersonal (sense autor de lacci) autor de lacci El Ministeri Fiscal ha qualificat els fets com a falta. Per la defensa del denunciat se sollicita labsoluci. La defensa del denunciat sollicita

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

Per la representaci processal del denunciant shi va interposar un recurs La representaci processal del denunciant hi va interposar contencis administratiu. Per la representaci de la part actora se sollicita lacumulaci daquest La representaci de la part actora sollicita procediment al segon. Un cop obert el judici, pel denunciant es manifesten els fets segents. el denunciant manifesta

1 .

C r i t e r i s

d e

La veu activa s la forma ms normal dexpressar les accions, i cal reservar la passiva per a casos justificats. Cal rebutjar les construccions impersonals (es) en qu aparegui lautor de lacci introdut per la preposici per.

62

1.3.6. La conjunci queEn textos administratius i jurdics s molt freqent trobar-nos construccions d'aquest tipus: Sollicito reviseu l'informe annex. Demano tingueu per presentat l'escrit de denncia. Esperem tingueu en compte la documentaci adjunta. Acordem sigui arxivat el procediment. Si comparem aquestes frases amb d'altres prpies de la llengua general, ens adonarem que es diferencien en ls de la conjunci que. En els exemples jurdics anteriors shavia elidit, mentre que els segents serien del tot inimaginables sense aquesta partcula. Vull que vinguis d'hora. Espero que la carta arribi aviat. Demana que li tornin els diners. M'ha manat que acabi avui la feina. Aquestes construccions es caracteritzen perqu el verb principal acostuma a expressar una petici, una voluntat o una decisi, com ara demanar, sollicitar, esperar, disposar, acordar, etc., i la petici, la voluntat o la decisi consisteixen en una frase substituble pel pronom aix (tcnicament anomenades frases subordinades substantives). Ometre la conjunci que en aquesta mena de construccions s del tot incorrecte; per tant, cal que parem esment a no oblidar-nos-en.

63

Disposo que es practiqui una roda de reconeixement. verb de decisi + que + frase equivalent a aix (Disposo aix.) Lactor sollicita que li sigui designat un advocat del torn dofici. verb de petici + que + frase equivalent a aix (Lactor sollicita aix.) Aix doncs, la forma correcta dels exemples inicals s la segent: Sollicito que reviseu l'informe annex. verb de petici + que + frase equivalent a aix (Sollicito aix.) Demano que tingueu per presentat l'escrit de denncia. verb de petici + que + frase equivalent a aix (Demano aix.) Adjuntem la documentaci que esperem que tingueu en compte. verb de voluntat + que + frase equivalent a aix (Esperem aix.) Acordem que sigui arxivat el procediment. verb de decisi + que + frase equivalent a aix (Acordem aix.)

s incorrecte suprimir la conjunci que quan introdueix frases substitubles pel pronom aix que depenen dun verb que expressa peticions, voluntats

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

o decisions.

1.3.7. Els pronoms en i hi i ls de mateixEl catal, aix com passa amb altres llenges com ara el francs o l'itali, disposa dels anomenats pronoms febles adverbials (en, hi) per substituir determinats complements introduts per una preposici. Com que el castell no t aquests pronoms, sovint passa que, a l'hora de redactar en catal, nimitem construccions que, o b resulten gramaticalment incorrectes (per exemple, amb el mal s de mateix), o b resulten feixugues i repetitives. Recordem que el pronom en, a part de fer altres funcions, pot substituir determinats complements introduts amb la preposici de, mentre que el pronom hi, a part de fer altres funcions, pot substituir determinats complements introduts amb una preposici que no sigui de (a, en, contra, etc.). Trameteu una testimoniana de la Sentncia. Trameteu-ne una testimoniana. (ne = de la Sentncia) Ha renunciat a ladvocat. i Hi ha renunciat. (H = a ladvocat)

1 .

C r i t e r i s

d e

64

Ls daquests pronoms, a ms, ens ajuda a solucionar certs problemes de redacci del llenguatge judicial.

1. Eviten la repetici delements, ja que funcionen com a substitutsUs envio adjunt ledicte perqu el publiqueu al Butllet Oficial de la Provncia, i us demano que ens envieu un exemplar del Butllet en qu aparegui. ens nenvieu un exemplar (n = del B t l t u l e ) Si resideix fora del terme municipal no t lobligaci dacudir a lacte del judici, i pot apoderar una persona que presenti en aquell acte les proves de descrrec de qu disposi. hi presenti (h = en aquell acte) i Tinc per interposat el recurs contencis administratiu. Ats que aquest Tribunal s competent per conixer del recurs esmentat, escau admetrel. conixer-ne (-ne = del recurs esmentat) Mitjanant lescrit de 19 de febrer de 2002 va sollicitar que es revoqus la interlocutria i que es practiquessin les diligncies de prova que detallava en el dit escrit. hi detallava (h = en el dit escrit) i

Cal parar una atenci especial en els casos en qu cal substituir amb un pronom complements que no han estat enunciats explcitament, per que es dedueixen del sentit de la frase. Amb data davui aquest Jutjat ha rebut una demanda procedent del Jutjat Deg. Tot seguit nassabento la magistrada. n = de la recepci de la demanda Ha transcorregut el termini legal sense que la part demandada hagi presentat lescrit de contestaci; tot seguit en dono compte a la jutgessa. en = del fet que la part demandada no hagi presentat lescrit de contestaci Torneu les actuacions esmentades a lrgan judicial de procedncia i deixeu-ne constncia a les actuacions. -ne = del retorn de les actuacions a lrgan judicial de procedncia Pel que fa a ladvocat, lacusat va manifestar que en volia un dofici. en = un advocat

2. Eviten ls incorrecte del mot mateixEls mots mateix, mateixos, mateixa i mateixes sn incorrectes quan sutilitzen per substituir un element ja esmentat. Aix, per exemple, les frases segents sn correctes: Manifesta que el cami que el va envestir circulava pel mateix carril i en el mateix sentit que el seu vehicle. Condemno lempresa demandada a readmetre immediatament lactor amb les mateixes condicions que regien abans de lacomiadament. I, en canvi, sn incorrectes les segents: En aquestes actuacions sha dictat una interlocutria en qu es disposa larxivament de sen disposa larxivament les mateixes. El dia dels fets alg va trencar el vidre duna finestra i, desprs de forar les mquines escurabutxaques, va sostreure de les mateixes 100 euros. va sostreuren Per evitar-ne el mal s tenim diverses possibilitats, que caldr aplicar depenent del context.

65

De vegades podem utilitzar els pronoms en o hi.Aquesta resoluci s ferma i contra la mateixa no es pot interposar cap recurs. no pot interposar-shi

1 .

C r i t e r i s

d e

r e d a c c i

r e d a c c i

Ats que en el contracte hi ha un pacte darres, cal atenir-se al mateix, dacord cal atenir-shi amb larticle 1454 del CC. Sha presentat el recurs dapellaci anterior. Traslladeu-lo a les parts personades perqu puguin impugnar-lo o adherir-se al mateix. adherir-shi

C r i t e r i s

d e

De vegades podem reemplaar mateix per altres pronoms febles (el, la, -lo, l, etc.).Expediu una testimoniana daquesta resoluci i lliureu la mateixa al perjudicat. lliureu-la La procuradora va promoure una demanda de desnonament i hi va adjuntar els documents en qu fonamentava la mateixa. la fonamentava En altres ocasions el mal s de mateix es pot corregir reemplaant-lo per un demostratiu (aquest, aquella, etc.). De tota manera, sempre que puguem fer la substituci amb un pronom, hem devitar fer-la amb un demostratiu. Un cop adms lescrit i assenyalat el judici, el mateix va celebrar-se sense la part aquest demandada.

1 .

66

A ms a ms, lempresa deu a lactora, ats que la mateixa no ha aportat cap aquella prova de pagament, els sous dels mesos que sindiquen a la demanda. Els responsables de l'Administraci penitenciria han de subministrar assistncia mdica als reclusos en vaga de fam quan la vida dels mateixos corri perill. daquests

Tamb pot ser una soluci utilitzar un pronom relatiu (que, on, en qu, de la qual, etc.).El condemnat hi ha interposat un recurs dapellaci. En el mateix, exposa , en qu novament els fets.

En altres casos ens pot convenir substituir-lo per un possessiu (seu, seva, etc.).No hi ha ni en l'acord de la Junta, ni en la composici de la mateixa, ni en la en la seva composici interlocutria del jutge del Jutjat de Vigilncia Penitenciria nm. 2 a propsit de la proposici i la prctica de proves, res que pugui haver produt indefensi al recurrent.

O, finalment, de vegades nhi ha prou eliminant-lo.

Un cop admesa la demanda, va traslladar-se la mateixa al Ministeri Fiscal.

3. Eviten un s excessiu dadjectius possessius (el seu, la seva, els seus, les seves)Com a norma prctica podrem dir que, en general, si una frase t sentit sense adjectiu possessiu, s aconsellable prescindir-ne. Aquesta supressi comporta, de vegades, haver dutilitzar els pronoms en o hi. La incompareixena injustificada del demandat no impedeix que se celebri el judici, que continuar