diumenge_1454799600

download diumenge_1454799600

of 16

Transcript of diumenge_1454799600

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    1/16

    ARADIUMENGE

    JAVIER CORSO

    07_02_2016 #92

    KAMIKAZES DE

    LA BENZINA

    El trfic illegal de carburant de Nigria

    al Benn sha ests per tot el territori i els

    traficants sn un contrapoder al pas

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    2/16

    02__ARADIUMENGE__07.02.2016

    ESSENCEDU BNIN

    AL VOLTANT DE LESTADI LAMITI DE C OTO-NOU, la ciutat ms extensa i poblada del Be-nn, hi camina Monsieur Henri Assogba amblesquena dreta i el pas segur. Porta un rellot-ge i una cadena dor, una gorra amb la bande-ra del Regne Unit i, a la m, un mbil al qual no-ms respon quan ell vol. Lacompanya un delsseus subordinats, que sencarrega dadvertirqualsevol tipus de complicaci. Tots el salu-den i shi dirigeixen com aprsident.

    Henri Assogba s un dels caps ms pode-rosos del trfic de benzina (en francs essen-ce) de Nigria al Benn, un gran negoci per alscontrabandistes que va comenar a funcionarfa unes quatre dcades. Des daleshores, els

    traficants gaireb han monopolitzat el sectordels hidrocarburs. Cobreixen el 75% de les ne-cessitats de benzina del Benn amb la que im-porten des de Nigria. Grcies a nosaltres, elsbeninesos poden viure amb dignitat perquels donem feina i tenen benzina per a les se-ves motocicletes. Tenim una fora divina,sentencia Assogba.

    Les benzineres que hi ha a les regionsfrontereres amb Nigria no funcionen i arreu

    del territori benins noms hi ha una estaciper cada 20.000 habitants. Les estacions deservei de lestat i les privades sn incapacesde competir amb els preus del carburant delpas ve, de manera que no poden donar co-

    bertura i abastir lapoblaci beninesa.La majoria hantancat.

    Nigria s elprimer productorde petroli a lfri-ca i el tretz almn, i molts delsestats de la regi,

    com el Benn, endepenen. Per enel cas benins ladependncia stotal. Si a Nigriaaugmenta el preu

    del carburant, el litre de benzina es pot ar-ribar a triplicar des de Cotonou fins a Porto-Novo, passant pels indrets ms remots delpas. Els traficants no tenen marge de bene-

    fici i aix repercuteix en tota la cadena detransportistes i venedors que subsisteixengrcies a aquesta activitat. Quan aix passa,el pas es paralitza.

    Els traficants sabasteixen de carburant atravs dels senders i rierols que hi ha al llargdels gaireb 800 quilmetres de frontera quecomparteix el Benn amb Nigria. Els llocs devenda de benzina illegal inunden els carrersdel pas, i els homes bomba, okamikazes, shanconvertit en els amos de la carretera. Aixanomenen els beninesos popularment elsmotoristes que transporten bidons de benzi-na amb una capacitat dentre 15 i 30 litres,ja que sovint hi ha accidents i el carburant ex-

    plota. Al maig del 2006 hi va h aver una granexplosi a Cotonou en qu van morir ms duncentenar de civils.

    Lactivitat dels traficants mou milions deCFA la moneda beninesa cada any en elmercat negre i ha arribat, fins i tot, a supe-rar el pressupost governamental en mat-ria deducaci. s una economia submergidaque perjudica greument els comptes del pa-s. Lestat perd al voltant de 105.000 milions

    El trfic de benzina des de

    Nigria sha convertit enpoques dcades en lactivitateconmica illegal que moums diners al pas afric

    KAMIKAZES.Els llocs illegals de benzina

    inunden els carrers de Benn i els homes

    bomba, okamikazes, sn els amos de la

    carretera. Benn no t prou benzineres per

    abastir la poblaci i els contrabandistes han

    dissenyat un entramat molt jerarquitzat de

    provement des del pas ve. Els caps

    traficants tenen molt poder i els poltics i la

    policia en sn cmplices. Leconomia demilers de famlies depn daquest negoci.

    TEXT__NEUS MARMOL FOTOS__JAVIER CORSO

    El negocidelcarburantocupamolta gent

    i solucionala falta debenzineres

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    3/16

    07.02.2016__ARADIUMENGE__03

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    4/16

    04__ARADIUMENGE__07.02.2016

    de CFA (gaireb 228 milions deuros), ja que

    no percep impostos directes ni indirectes del

    negoci dels hidrocarburs, explica Bio Soul,

    economista i responsable del Laboratori

    dAnlisi Regional i Especialitzaci Social (LA-

    RES). Sabem que el nostre negoci ensorra

    leconomia del pas, per no tenim una altra

    opci per viure, sentencia Henri Assogba.

    LA JERARQUIA CONTRABANDISTA

    Lassociaci de traficants t una estructura de

    poders molt jerarquitzada i est registrada le-

    galment encara que estigui vinculada a una

    activitat illegal. Per sobre de tots hi ha el pre-

    sident, Joseph Midodjoho, lies Oloy, un dels

    homes ms poderosos del Benn. Oloy t una

    gran influncia en la poltica beninesa i actu-alment dna suport al Partit per la Renovaci

    Democrtica (PRD).

    Per sota del president hi ha 12 caps de de-

    partament que controlen 77 localitats, amb

    un responsable a cada una. En un nivell infe-

    rior hi ha els representants dels districtes i

    barris. Els venedors de benzina al carrer sn

    a lltim esgla de la pirmide.

    El trfic de benzina funciona com un cr-

    tel de la droga. Els traficants estan molt ben

    organitzats, i quan fan vaga tot es bloqueja

    sentencia la periodista de la televisi naci-

    onal ORTB, Abiath Oumarou. Sn gent molt

    rica, mouen leconomia i tenen molt poder.

    Com a periodista s perills relacionar-te amb

    ells. Has de parlar i negociar. Mentre prepa-

    rava la meva tesi em van prendre la cmera

    i, en una ocasi, em van arribar a disparar, ad-

    verteix Oumarou.

    EL PODER DELS GRANS CAPS TRAFICANTS

    Davant daquest ampli entramat de trfic de

    benzina, les autoritats duaneres, els gendar-

    mes i la policia no poden fer-hi gran cosa. No

    s fcil seguir els traficants pel bosc i pels

    senders. Alguns aboquen els dipsits i ho

    cremen tot abans que els puguem requisar

    la mercaderia, explica Brice Sourou, gendar-

    me dels departaments dOum i Plateau.

    Per tot i que lactivitat s illegal i lhan de

    perseguir, Sourou reconeix que sovint la

    consenten. Moltes vegades fingim que no

    veiem res. La soluci s tancar els ulls i dei-

    xar que actun, afirma.

    Als departaments on opera Sourou s on

    es registra ms trfic de benzina per la seva

    proximitat a la frontera amb Nigria. Un dels

    grans caps del territori s Guy Fakeye, coor-dinador de les localitats de Ktou i Pob. Fa-

    keye t al voltant de 150 persones al seu ser-

    vei i regenta una oficina en la qual treballen

    una desena dempleats. Ell s lencarregat de

    vetllar pels seus treballadors quan tenen al-

    gun problema. La majoria de les vegades es

    tracta dincidents amb les autoritats que el

    mateix Fakeye pot solucionar amb una sim-

    ple trucada. Quan els gendarmes o les auto-

    BOMBES DE TRES RODES

    Els motoristes que van comenar amb eltrfic de benzina fa unes dcades van ser

    beninesos que patien algun tipus de

    discapacitat fsica. Utilitzen petites

    motocicletes amb un sol dipsit en el qual

    caben fins a 200 litres de carburant. Hi ha

    soldadors especialitzats que uneixen

    diverses plaques metlliques per construir

    aquests tancs. Els beninesos diuen que sn

    com bombes de tres rodes. Els nens i nenes

    tamb formen part de la cadena de

    traficants i ajuden els seus pares en la

    distribuci i la venda del carburant. Hi ha

    menors i embarassades que venen benzina

    a la carretera. La poblaci s la que pateix

    en respirar el carburant, explica Martin

    Assogba, president de lONG Alcrer, amb

    seu a Cotonou, que lluita activament

    contra el trfic illegal de benzina a Benn.

    Lany 2013 uns individus que anaven enmotocicleta li van disparar quan es

    disposava a aparcar el seu cotxe. Tot i que

    les ferides van ser molt greus, es va

    recuperar.

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    5/16

    07.02.2016__ARADIUMENGE__05

    ritats duaneres arresten un dels meus trans-portistes, els ofereixo diners i recupero lamercaderia, explica.

    La periodista Abiath Oumarou afirma ques impossible que el trfic illegal de benzinapassi desapercebut. En altres indretsaquestes coses passen, per samaguen.Aqu, al Benn, en canvi, passen davant elsulls de tothom i les autoritats en sn cmpli-ces, explica. s una realitat que tots els be-ninesos coneixen.

    Les autoritats es declaren impotents perfer front a un problema que implica gran partde la poblaci i que va ms enll de les fron-teres del pas. Ens reunim amb els traficantsi els amenacem de bloquejar lactivitat, expli-

    ca el gendarme Brice. Tot i les amenaces, per,els contrabandistes no tenen por de les repre-slies policials. Saben que a canvi de pagar lestaxes prviament acordades, les autoritats elsdeixaran passar. A ms, reben suport des deles ms altes esferes poltiques i moltes fam-lies benineses depenen de la seva activitat.

    Els contra-bandistes tenimuna gran popula-ritat i els polticsho saben, sen-tencia Henri As-sogba. El trfic debenzina finanacampanyes polti-ques, i molts dipu-tats han arribatals seus crrecs

    grcies als benefi-cis daquest nego-ci. s un dels mo-

    tius pels quals els beninesos creuen que simpossible acabar amb aquesta activitat. El2006 vam crear una organitzaci per donarsuport a qui aleshores era el candidat deloposici, Thomas Yayi Boni, i va sortir elegit.El 2011 ja no li vam donar suport perqu no varespectar algunes de les coses que havemacordat, afegeix Assogba.

    Raliou Akanda Arinloye, exalcalde deSakt, una localitat del departament de Pla-teau molt a prop de la frontera amb Nigria,explica que el govern actual ha fet molt pereradicar el contraban, per lamenta que laclasse poltica en la seva totalitat no shagimogut en la mateixa direcci. Segons Arinlo-ye, el trfic illegal de benzina s un problema

    social, econmic i poltic, i el govern en soli-tari no pot fer-hi front.

    BENZINA I FEINA PER A TOTS

    El negoci del carburant soluciona, per unabanda, el gran problema de la falta destaci-ons de servei al pas. Els beninesos podenomplir els dipsits dels seus vehicles cmo-dament i sense gastar-se tants diners coma les benzineres. Per laltra, ocupa moltes

    RELACI AMB ELS POLTICS. El trfic s

    constant i es fa a la vista de tothom. De fet,

    els contrabandistes sn molt populars i els

    poltics no fan gaire cosa per aturar-los. Fins

    i tot amb els seus beneficis shan finanatcampanyes poltiques, i aix fa que la

    poblaci no cregui que es pugui arribar a

    acabar amb aquesta activitat.

    Funcionacom uncrtel dela droga,explica unaperiodistade latelevisi

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    6/16

    06__ARADIUMENGE__07.02.2016

    EL FUTUR DEL BENN, EN MANS DE TOTSPerqu el Benn superi aquesta etapa de de-

    pendncia dun negoci que no deixa avanar

    el pas caldria fer front a molts aspectes que

    dificulten la supressi daquesta activitat.

    Molts beninesos coincideixen que s fo-

    namental oferir alternatives laborals a la po-

    blaci i activar un pla per eradicar lalarmant

    taxa datur juvenil. Lexalcalde de Sakt,

    Akanda Arinloye, apunta que una soluci se-

    ria redirigir laboralment al sector agrcola el

    gruix de poblaci desocupada i tots aquells

    que es dediquen al trfic de benzina. Tot i ai-

    x, els seus salaris probablement serien fora

    ms baixos que el de les persones que es de-

    diquen a vendre benzinaal carrer o les que

    transporten el carburant.Abiath Oumarou creu que amb aix no

    nhi ha prou. Segons la periodista, a ms, s

    essencial que lestat elabori una estratgia

    per installar progressivament estacions ar-

    reu del pas, comenant per les zones ms

    poblades, i definir taxes i impostos. Per fer-

    ho, el govern hauria de negociar amb e ls con-

    trabandistes. Per cada vegada que lestat

    ha intentat regu-

    lar el negoci, els

    traficants shan

    declarat en vaga,

    el preu del carbu-

    rant sha disparat

    i ha regnat el caos

    al pas.

    Leconomista

    Bio Soul remarca

    que per aturar totaix caldria que

    augments el

    preu del carbu-

    rant nigeri, de

    manera que els

    traficants beninesos no tindrien marge per

    fer negoci. De fet, fa poc, el nou govern de Ni-

    gria va anunciar una disminuci dels subsi-

    dis als combustibles fins al 2017, cosa que po-

    dria reduir la diferncia de preus entre els dos

    pasos. Aquesta mesura podria disminuir la

    importncia del trfic de carburant, ja que la

    benzina nigeriana seria ms cara, argumen-

    ta Soul. Per s un aspecte que sescapa de

    les mans del govern benins, i s gaireb im-

    possible quantificar en quina mesura afecta-

    r les importacions illegals.

    Lexalcalde Arinloye es mou en la matei-

    xa lnia i diu que es tracta duna qesti re-gional que va ms enll de les fronteres be-

    nineses. Cal que tant el Benn com Nigria

    i els pasos vens arribin a acords, adverteix.

    Tamb recorda que s indispensable posar

    en prctica una tasca de conscienciaci con-

    junta de la clas se poltica, els contr abandis-

    tes i els diversos actors socials. Segons Arin-

    loye, dibuixar un Benn ms prsper est en

    mans de tots.

    Fingim noveure res.La solucis deixarque

    actun,diu ungendarme

    persones que no tenen alternatives laborals,

    en un pas en qu la taxa de pobresa ha su-

    perat el 35%. Molts beninesos viuen en la

    pobresa extrema i ms de la meitat de la po-

    blaci viu gastant menys dun dlar al dia,

    segons dades de lInstitut Nacional dEsta-

    dstica i Anlisi Econmica del Benn (INSAE).

    Els beninesos que es dediquen a aquest

    negoci es guanyen millor la vida que la mit-

    jana de la poblaci i molts dells complemen-

    ten la seva feina principal amb aquesta acti-

    vitat. La majoria dels contrabandistes cobren

    ms que un funcionari. Els seus ingressos

    mensuals superen les 50.000 CFA (76 euros),

    mentre que el salari mnim al pas s inferior

    a 35.000 CFA (53 euros).

    Tot i que la principal activitat econmi-ca del Benn s lagricultura i proporciona el

    35% del PIB nacional, no hi ha ning que no

    tingui un amic o conegut que no formi part

    de la xarxa de benzina illegal. Leconomia de

    milers de beninesos depn daquesta activi-

    tat. Per a molts joves, el trfic illegal de ben-

    zina s lnica alternativa laboral per afron-

    tar la desocupaci. Segons dades oficials del

    2012, un 89,7% dels joves entre 15 i 29 anys

    treballen en activitats del mercat negre.

    TOTES LES RUTES ACABEN A LA CAPITALA la capital, Porto-Novo, i als seus voltants

    s on shan installat ms llocs de venda de

    benzina, ja que est molt a prop de la fron-

    tera amb Nigria i s on conflueixen totes

    les rutes del trfic de carburant. Les taules

    amb ampolles de vidre de diferents mides

    plenes de benzina, els bidons i les pissarresamb el preu sn elements indissociables del

    paisatge benins.

    En un daquests llocs treballa Michel Bo-

    nuffette, estudiant dantropologia social a la

    Universitat de Cotonou. El Michel sha vist

    obligat a treballar durant uns mesos ms per

    poder pagar-se els estudis. Vaig haver de dei-

    xar destudiar perqu no tenia diners per se-

    guir amb la carrera, explica. El seu somni s

    fer un doctorat en antropologia i ser profes-

    sor a la universitat.

    A ms dels joves, al Benn moltes dones

    venen carburant per mantenir les seves fam-

    lies. Guanyo 1.000 CFA al dia i amb aix com-

    pro menjar i roba per als meus tres fills, expli-

    ca Gisle Gnansounou, que ven benzina en

    una carretera molt transitada de Cotonou. La

    Gisle s vdua i fa 12 anys que es dedica a

    aquesta activitat.Tamb hi ha beninesos amb algun tipus de

    discapacitat fsica que han trobat en aquest

    negoci loportunitat de treballar. Al meu pa-

    s no hi ha recursos ni persones que ens puguin

    ajudar ni finanar i per aix molts ens dedi-

    quem a transportar i vendre carburant, expli-

    ca Brnice Sagbohem, venedora de carburant

    a Sm, una localitat entre les gr ans ciutats de

    Porto-Novo i Cotonou.

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    7/16

    07.02.2016__ARADIUMENGE__07

    LES RUTES DEL CONTRABAN

    Els traficants beninesos utilitzen diferents rutes per arribar a Nigria i omplir els seus

    dipsits a les estacions de servei nigerianes. Al llarg de la frontera hi ha milers de sendersper on transiten els motoristes carregats de bidons. Els transportistes intenten esquivar els

    controls policials, no tant per evitar ser arrestats com per estalviar-se pagar les taxes que

    els demanen els agents a canvi de deixar-los passar. Molts daquests diners van

    directament a les arques de lestat. Per aquest motiu, les rutes varien sovint i s difcil

    traar un mapa exacte dels camins que utilitzen. A ms de per terra, el trnsit passa per

    petits rius que connecten Benn amb Nigria. Per la costa, mitjanant el golf de Guinea,

    tamb arriben bidons carregats de benzina. El gran llac Nokou, que enllaa Nigria a travs

    de vies fluvials amb Porto-Novo i Cotonou, tamb s una de les rutes principals dels

    traficants de benzina.

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    8/16

    08__ARADIUMENGE__07.02.2016

    Ets catedrtica emrita i professora em-

    rita de didctica de les cincies. Ets doctora

    en cincies qumiques. I thas dedicat molt

    a formar mestres.

    I he sigut mestra. He sigut professora de cin-cies en tres escoles abans danar a la univer-sitat. Sc dels de la primera fornada de la Uni-versitat Autnoma.

    Has sigut una bona mestra?

    Aix ho han de dir els meus alumnes. Mha

    agradat molt. Sempre he volgut ser mestra.Abans destudiar qumiques volia ser mestra.En aquell moment, per ser mestre comena-ves als 13 anys a estudiar magisteri. Tothomva dir que havia destudiar ms, i em vaig po-sar a estudiar qumiques, que tamb magra-da. Per tenia una cosina que era mestra i vo-lia ser com ella.

    Al final ho has anat reconduint. Com tho

    has passat millor a la vida, ensenyant a

    nens o ensenyant a mestres?

    Em costaria de dir. No he deixat mai dense-nyar a nens. Quan estava a la facultat for-mant mestres fiem una didctica diferent dela dara. En comptes de fer classes a la univer-sitat anvem a una escola. Jo feia de mestrai els meus estudiants, els futurs mestres, es-taven amb mi i feien classe amb mi. Discutem

    la meva classe i com lhavem fet. Un dia surtb i un altre no, i has de discutir per qu. I els

    futurs mestres ho han de tocar. Aix de ferclasses de com ensenyar cincies amb unapissarra o unpowerpointno magrada.

    I ara ja no es fa?

    Trobo que ara sha perdut i s molt complicat.A la universitat, tot sha fet molt ms complexa nivell burocrtic. Ara s molt difcil que unmestre o professor de secundria pugui serprofessor duniversitat. Els que entren a ferclasses han de tenir un currculum, haver es-

    tat a lestranger, publicar en revistes, i aixnoms ho fa la gent nova, i sense cobrar o co-brant molt poc. El sistema no afavoreix quemestres molt vlids passin a ser professors.

    Estan ben formats els mestres catalans?

    Crec que les facultats que preparen mestresvan enrere i que lescola va endavant. En un15% o un 20% de les escoles es fan innovaci-ons, per la formaci dels mestres respon a cri-teris antics, no est en la lnia dels que estaninnovant a les escoles. Hi ha massa separaci.

    Per qu passa?

    Jo que sc a les dues bandes puc dir que es d-na una bona formaci als mestres, per no sla formaci que es necessita. Quan un mes-tre surt de la facultat i arriba a una escola seli demanen coses per les quals no est prepa-

    rat. El sistema de selecci de professorat noprima gent que tingui experincia, prima ms

    una carrera acadmica vlida per fer qumi-ques i no per fer de mestre. I els currculumsacadmics sn tancats. Canviar un currculumha de passar per Madrid, p er comissions, quelaprovin. A ms, han de ser currculums queserveixin tant per fer de mestre aqu com aAndalusia i a tot arreu, ha de ser molt homo-logat. Aix s molt difcil de canviar. I passacom a les escoles. Canvien les noves. Per qulAutnoma va ser molt pionera en formacide mestres i molt innovadora en uns certs

    anys? Perqu va comenar de zero, no teniahistria, ni rmores ni res. En un moment enqu era possible, als anys de la Transici. Pera una escola que t tota la rmora i tradici,fer un canvi s molt difcil.

    Lescola s conservadora?S. Molt. s lnica professi en qu els quelexerceixen han estat a laltra banda gaireb20 anys de la seva vida, com a alumnes. s unaprofessi que tothom pensa que sap fer perquja hi ha estat. I pensa que el que a ell li va anarb s el que avui va b, i han passat bastantsanys. A ms a ms, li va anar b a ell, per pot-ser a 20 companys de classe no. Tenim unes ru-tines interioritzades del que funcionava. Perara hi ha internet i coses que no hi havia abans.

    Lescola actual sassembla molt a la meva,

    i en aquests cinquanta anys el mn ha can-viat molt.

    s com la teva i com la de 100 anys abans.Quan vas a aquestes visites dun poblat delera industrial i veus lescola, les taules estanen fila, hi ha la pissarra. Ha canviat el mate-rial del qual estan fetes les coses, per la dis-tribuci s idntica.

    Imagina que ara mateix et faig consellera

    dEnsenyament i et dono tots els poders i di-

    ners que vulguis. Canviaries molt les escoles?

    S. Del tot. Primer, larquitectura. Les escoles

    innovadores canvien larquitectura, la pintu-ra i la decoraci. Tamb lorganitzaci, la dis-tribuci de lalumnat. Aix de per edats, percursos i tan marcats... quan els nanos sn tandiversos El que ha nascut l1 de gener i el del31 de desembre van junts, i sn coses burocr-tiques que no tenen sentit.

    I com els organitzaries?

    En lloc de nivells, fer grups ms amplis, va-riats: aqu es troben alumnes de primer, se-gon i tercer; en un altre tema es trobenalumnes de la mateixa edat... Una cosa msflexible. Com a la vida, que no et trobes sem-pre els mateixos a totes hores. Molts nanoses passen 10 anys de la seva vida amb elsmateixos companys. Nhan de conixer dal-tres i ser capaos de treballar amb com-panys mes grans, ms petits, nois i noies. Ai-

    x sha de practicar, i per ajudar-hi, lescolaha de trencar els espais.

    NEUS SANMART

    CONVERSES SOBRE EL MN QUE VE

    CARLES CAPDEVILA

    SI NO CREUS QUE TOTS ELS

    ALUMNES PODEN APRENDRE,NO SIGUIS MESTRE

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    9/16

    07.02.2016__ARADIUMENGE__09

    RUTH MARIGOT

    Mireu el vdeo

    a Ara TV

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    10/16

    10__ARADIUMENGE__07.02.2016

    Que experimentin ms. Ms activitats imenys transmissi dapunts.A mi magrada parlar de la diferncia entreaprendre informacions i aprendre coneixe-ments. Lescola sha dedicat molts anys atransmetre noms informacions. Els noms

    dels ossos, les capitals. Informacions queavui en dia no cal memoritzar perqu tens lamemria externa. Abans tenia sentit, no hihavia internet, ni enciclopdies a les cases,i si volies anar a algun lloc ho havies de te-nir a la memria. Per ara cap adult fa les-for de memoritzar. I, en canvi, als nens elsfem memoritzar aquestes coses. s lobjec-tiu dels exmens i les proves, i aix no tsentit. Per, en canvi, s important ser cr-tic quan trobes una informaci, decidir si svlida o no i per qu. I per fer aix necessi-tes coneixement, que s una altra cosa. Elconeixement s lobjectiu de laprenentatgea lescola. No saprn llegint a internet. El co-neixement lhas de discutir.

    Han daprendre a aprendre.Per aprendre a aprendre coses, i aprenent

    coses potents. A vegades el discurs dapren-dre a aprendre sembla un Feu el que vul-gueu, i aprens el que ja saps. I lescola ha deser un plus. Hi ha persones que tenen la cul-tura i than dajudar a entendre-la i fer-te-lateva. Limportant s lexperimentaci i el test,s, en sc molt partidria, per per si sol no.

    No ens quedem amb la plastilina, sin queexperimentem amb productes qumics.O fent la plastilina shan de fer coses que ser-veixin per explicar moltes coses, per enten-dre moltes coses del mn. s un tipus de co-neixement que sest discutint arreu.

    Hem confs innovar amb posar pantalles?La tecnologia s un mitj. Pots posar-la al ser-vei de sistemes daprenentatge tradicionals oinnovadors. La tecnologia en si no s innova-

    dora, per la pots fer servir per innovar.

    Quina s la missi dun mestre?Estirar. No renunciar mai a aconseguir quetots els alumnes aprenguin. Quan es diu queels alumnes dun nivell sociocultural determi-nat tenen pitjors resultats, normalment es-t relacionat amb el fet que el mestre dna perdescomptat que aquests alumnes no apren-dran com daltres i ja no estiren. Diuen que noval la pena forar la mquina. El mestre s quien principi t un coneixement cultural de lasocietat i ajuda a fer que els aprenents sapro-pin daquest coneixement. No s que ho des-cobreixin els nanos experimentant, sin quehi ha dhaver una ajuda, que s parlar, conver-sar, llegir, experimentar, per el mestre hadajudar que es facin bones preguntes, queposin en dubte el que pensen. El mestre ha

    de ser exigent amb grcia.

    Exigim poc?La nostra escola, molt a Catalunya i tamb aEspanya, potencia poc els alumnes que podenanar ms endavant. El tipus densenyaments per a la mitjania. El grup s un i al final fasclasse per als del mig. Els de baix no podenaprendre i els dexcellncia van sols, i no es faun treball especfic per a ells.

    I creus que es poden educar alumnes ex-cellents en aquest grup o sels ha dapartar?Ha de ser dins del grup. Ells es beneficien delsaltres. Una cosa molt clara dun alumne ex-cellent s que sap explicar als altres el queell ha ents. Com demostres que saps una co-sa? Explicant-la. Aix s bo per al grup perqusi no tens alg excellent que ho faci no tens

    ning que estiri. Que tinguin un mirall de capon podrem arribar. Tamb cal donar incentius

    i ajudar els que puguin arribar. Perqu nor-malment, amb la mitjania que es fa, ells no tre-ballen gaire i ja sen surten, no estiren. Per ai-x dic que cal estirar per dalt i per baix.

    Sensenyen b, les cincies?

    En general, no. Sn cincies dinformaci.Noms, noms, noms, dades, noms, i sn de lli-bre. Unes cincies que no sexperimentin nosn cincies, sn llenguatge. A la vida el quehas de fer s argumentar i criticar, i aix handaprendre.

    Qualsevol alumne pot aprendre matem-tiques?El mnim per anar per la vida el pot aprendretothom. Si fas b les matemtiques, podenagradar a tothom. El problema s si a matem-tiques es fa clcul, i clcul sense veure per ques calcula.

    Pot ser divertit ensenyar matemtiques?Si tho planteges diferent, s. Sn importants-simes, formen part de la cultura de la huma-nitat. Necessitem les matemtiques. Per ca-

    da vegada en necessitem ms que no ense-nyem. A calcular i fer divisions de tres xifresno necessitem dedicar-hi tantes hores. Encanvi, necessitem aprendre tota lorganitza-ci espacial. Com morganitzo, aix sn ma-temtiques. La geometria es fa fatal. Les tresdimensions de lespai, lorientaci, sn mate-mtiques pures. El mxim que estudien de ge-ometria sn les frmules de les rees i volums.La topologia s matemtica de lespai.

    Un bon professor de matemtiques s msimportant que en spiga molt de matem-tiques o que en spiga molt densenyar?La primera condici per ser professor s quetagradin els alumnes i tinguis el convenci-ment que tots poden aprendre. Has de teniraquesta creena. Si no ho creus, val ms queno thi fiquis. Per tamb crec que sense un

    bon coneixement no es pot ensenyar. Per nos el coneixement de la universitat, dels lli-bres. s un coneixement dunes matemti-ques que tampoc saprenen a la universitat.

    Com es pot fer millor?Per comenar, posant problemes reals. Quetinguin sentit per als nois i noies daquella edat.Que sigui rellevant socialment i ens porti a re-soldre alguna cosa. Problemes oberts, comple-xos, exercicis. I, a partir daqu, matematitzarla situaci o veure cientficament qu hi ha.Mira el diari, les matemtiques sn a tot arreu:als grfics, a les estadstiques, s tot.

    Un alumne de lletres pot desfer-se aviat deles matemtiques. I al revs, els de cincieses poden desfer de la literatura.s un dels problemes que tenim a magisteri.

    El tipus dalumnat que hi arriba s de bona no-ta, per de lletres. Hi ha poc percentatge de ci-ncies, i aix vol dir que han abandonat lesmatemtiques a tercer dESO. I des d e llavorsno han vist matemtiques, ni cincies, ni f-sica. Com una persona a qui no li agrada unacosa pot fer que li agradi als altres?

    Si el mestre hi t passi, hi connectes deseguida.Recordo una ancdota duna alumna que a fi-nal de curs em va dir: Ho has intentat, perles cincies no sn per a mi. Per em va re-conixer que havia intentat que li agrads.

    Ara es poden especialitzar massa dhora?No sc partidria daix que es fa que ara aquart dESO se separin. Ni la separaci a ci-ncies. Amb els currculums anteriors les ci-

    ncies eren generalitzades. Ara no. Hi haqumiques, fsiques i de tot. Amb el nou cur-

    rculum obert del PP se separen molt, i aixno es fa enlloc ms del mn. Cada vegadaes treballa ms en currculums integrats,perqu es treballa per projectes. Si jo agafoun problema real no s ni de fsica, ni de qu-mica, ni matemtiques ni socials. Quan dic

    matematitzar vull dir analitzar la situaci idividir-la cientficament.

    Ser una bona mestra de didctica tha aju-dat a educar els teus fills?Aix ho haurien de dir ells tres. Per crec quemha servit.

    I als teus 10 nts els ensenyes mates?A vegades fem aix dels deures, que s un al-tre dels temes polmics. Estic en contra delsdeures actuals que es posen. Ahir un dels ntshavia de fer una exposici sobre els mineralsi mho vaig passar molt b. Per quan em por-ten fotocpies dels llibres, jo aquells exerci-cis no els faria. No s feina de les famlies. I ai-x fa que les famlies que tenen pares o avisque poden fer classes particulars vagin b, pe-r no s lescola. Cada vegada crec ms en ai-

    x dinvertir lescola. Que les coses que es fana lescola shan de fer a casa: buscar informa-ci, experimentar. I a lescola fer els deures,com si digussim. s discutir-ho i treballar-ho.

    Tens quatre nts als Estats Units. Com veuslescola dall?Una de les coses que em van sorprendre s queels nts noms feia tres mesos que hi eren i vandir que els agradava molt ms lescola ameri-cana que la catalana, i vaig voler investigar qules diferenciava. Viuen a la zona de Boston, ques una zona educativament important, perquels Estats Units sn molt diversos. Es fan inno-vacions, i van a una escola pblica dall. No hiveia tanta diferncia, hi treballen projectes i fo-tocpies de llibres de text per fer deures a ca-sa. I, desprs dun temps destar gratant i inten-tant entendre-ho, vaig arribar a la conclusi

    que el que les diferencia molt sn els mestres.Crec que s el tipus de selecci de mestres. Ellsparlen duns mestres entusiastes, estimulants.Imaginat el tpic perfil americ.

    Sn bons motivadors.Molt. Mestres que tota lestona estan ani-mant, i estimulant. Dolos, i alhora amb la ideaque s tan interessant el que diuen i propo-sen. El que era diferent no eren els contingutsni la idea de treballar per projectes, era ms elsmestres i el sistema de selecci. All van perentrevistes del centre que fan al council. Encanvi, amb el sistema doposicions i llistes sapsque han aprovat la carrera per no els has visten acci.

    El mestre ha de comunicar b.Per a mi s una condici necessria per no

    suficient. Un mestre que s bon comunica-dor per el que diu est ple de disbarats o nos rellevant, tampoc ens interessa.

    All aprenen millor a exposar en pblic.Aix a les escoles innovatives tamb es co-mena a fer molt. I s curis perqu els pares,quan els fas reflexionar, hi estan dacord, pe-r quan a les seves escoles no fan gaires di-visions o no porten gaires deures, a vegadestenen por. Hi ha una contradicci interna, enscosta canviar coses que quan les reflexionempersonalment ens semblen molt absurdes.

    Hem de formar aprenents permanents, quesempre hauran destudiar.s la gran diferncia. Abans aprenies un ofi-ci. I encara funciona la mateixa mentalitat.Aprenies de lexperincia i no calia estudiar

    ms, calia practicar. Un bon fuster era anarfent de fuster.

    Hemdensenyarals alumnes aser autnomspensant iaprenent

    Els mestresrebenuna bonaformaci,per no la que

    necessitenNo perdemtemps fentdivisions detres xifres,aprenguemqu voldir dividir

    NEUS SANMART

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    11/16

    07.02.2016__ARADIUMENGE__11

    NEUS SANMART. Nascuda el 1943 a Barcelona, s llicenciada en cincies qumiques i una gran apassionada de les matemtiques. Estespecialitzada en didctica de les cincies i ha sigut el referent de diverses generacions de mestres. Actualment s catedrtica i professoraemrita del departament de didctica de la matemtica i de les cincies experimentals de la Facultat de Cincies de lEducaci de la UAB.

    Entre el 2002 i el 2008 va dirigir lInstitut de Cincies de lEducaci de la UAB. Ha escrit nombrosos articles i llibres sobre el tema. Va coordinarel volum Aprendre cincies tot aprenent a escriure cincia (2003), que va ser premi Rosa Sensat de pedagogia el 2002.

    Tatreviries a dir quines sn les compe-tncies bsiques? No daquelles de quens examinem, sin qu ha de saber ferun alumne en sortir.Ser capa dautoavaluar-se. s molt impor-tant per a una persona veure si el que aprn

    ho fa b o no, i prendre decisions adequadesper veure qu ha de fer quan no ho fa b. saquesta capacitat dautoregular-se que t aveure amb el fet de ser autnom. Ser aut-nom pensant, aprenent. Hauria de ser unacompetncia, i hi he treballat molt. Em sem-bla un aspecte molt bsic i no hi treballemprou. Desprs, el pensament crtic. No vol dirdubtar sistemticament de tot. Vol dir dub-tar prenent decisions, sent crtic. Tot aixsn un tipus de competncies que requerei-xen temps i molt equip de mestres. A aix hidedicaria temps i hores a lescola. En canvi,a fer moltes divisions de tres xifres no hi de-dicaria tant de temps. I a la idea qu vol dirdividir s que hi dedicaria temps. Aquestas la diferncia.

    Thas dedicat molt a lescoltisme.

    Tamb ha influt molt la meva vida. Sobre-tot per fer de mestra. Sempre dic que els quevulguin estudiar magisteri primer han deser monitors desplai, escoltes, i quan ho ha-gin provat, i vegin que funciona, llavors quees facin mestres. Vaig entrar als 14 o 15anys a lescoltisme. En aquell moment em vaanar molt b perqu era un moment que novolia seguir els meus pares en tot, volia au-tonomia, i el meu pare, que coneixia gentcom mossn Batlle i tots aquells, va dir queper qu no mhi apuntava. I des dall vaiganar fent tota lescala de responsabilitatsdins de lescoltisme. Vaig arribar a comiss-ria general descoltes. Nosaltres vam ser elsque vam fusionar nois i noies.

    Els teus fills hi han anat?No. On vivem tampoc hi havia agrupament

    directe. I, desprs, la vida que portvemnosaltres, treballvem molt, comportavaque si feien escoltisme dissabtes i diumen-ges no podem estar mai amb ells. Ara tinctres nts que hi van.

    Com et van educar, a tu?Vaig anar a una escola normal, en aquellmoment, de monges. Els meus pares no te-nien estudis ni res. I vaig estudiar perqu lesmonges van dir a la meva famlia: Aques-ta nena ha destudiar. A qumiques, a la me-va classe rem vuitanta, vint eren dones, idaquestes, vuit eren monges.

    I a casa com et van educar? En te ns un bonrecord?S. Sobretot del meu pare. Li encantava es-

    criure. Treballava en un taller de capses de

    cartr i quan fiem redaccions a lescolasempre li agradava fer-ne. Ell me la fei a, me

    la feia llegir, i desprs lestripava i men fe-

    ia fer una. I aix em va ajudar molt com a es-

    tratgia. En el fons necessitem bons mo-

    dels, i ell el que em feia amb aquest inters

    era ser autodidacta. El seu gran fracs per-

    sonal era que els seus pares no lhavien aju-

    dat a estudiar, sin que als 14 anys a tre-

    ballar i ja est.

    I tu has pogut ser doctora.Quan vaig ser doctora el meu pare ja eramort, per li vaig dedicar la tesi perqu hau-ria estat molt content. Crec que vaig apren-dre molt a partir dell, per als tretze anysvaig anar a treballar. Estudiava nocturn.Amb el meu pare discutem perqu per a ellssempre era primer els estudis, segon treba-

    llar i tercer el lleure. I jo els deia que estu-dis, treball i lleure a la vegada.

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    12/16

    12__ARADIUMENGE__07.02.2016

    LOBSCURORIGENDELSGOSSOS

    ABANS DE MUNYIR VAQUES, pasturar cabreso criar porcs; abans dinventar lagricultura oel llenguatge escrit; abans destablir-se per-manentment en un lloc i, sens dubte, abansde tenir gats; els ssers humans ja tenien gos-sos. O els gossos tenien ssers humans, depnde com sentengui la relaci entre aquestsanimals i les persones. Els cientfics encara de-baten quan i on exactament va sorgir aquestvincle ancestral i aviat un estudi de la Univer-sitat dOxford en qu collaboren experts dar-reu del mn oferir noves respostes.

    En el passat, la comunitat cientfica cre-ia que un bon dia un caador-recollector vi-sionari va arreplegar un cadell de llop del seucau i va comenar a criar llops cada vegadams dcils, de manera que va obrir un cam

    que ha acabat desembocant en les corretgesi els collars antipuces. Evidentment, aix s

    simplificar el relat en excs, per en essn-cia la idea era que els humans van emprendreun procs de cria activa dels llops fins a con-vertir-los en gossos, de la mateixa maneraque actualment es crien gossos selectiva-ment perqu siguin petits o corpulents o per-qu pasturin xais.

    Ara b, avui dia lopini predominant en lacomunitat cientfica s que aquest relat delsorgens dels gossos no se sost. Els llops sndifcils de domesticar, fins i tot quan sn ca-dells, i molts investigadors consideren moltms plausible que, en realitat, els inventorsdels gossos fossin els mateixos gossos. Posemper cas que alguns ancestres dels llops fos-sin una mica menys tmids amb els caadorsnmades i es dediquessin a furgar regular-

    ment entre les seves preses i els seus cam-paments buscant aliment. Imaginem que gra-

    dualment anessin esdevenint ms dcils i tin-guessin una descendncia molt nombrosagrcies a la relativa facilitat amb qu obteni-en aliments, fins que, en algun moment, vanacabar convertits en els pidolaires remenacu-es que avui dia honrem amb el nom de millorsamics de lhome.

    PARSIT EN COMPTES DAMICAlguns investigadors es pregunten si els gos-sos experimenten sentiments com lamor i lalleialtat o si, per contra, els comportamentsamb qu es guanyen el nostre favor nomssn producte duns instints que van desenvo-lupar perqu s ms fcil viure de gorra queempaitant i abatent ants. Raymond Coppin-ger, professor emrit de biologia del Hampshi-

    re College, assenyala al seu llibre emblemticdel 2001Dogs[tradut al castell com aPerros]

    que millor amic no s una definici ecolgica,i apunta que levoluci podria haver portat elgos domstic a convertir-se en un parsit.

    Aix mateix, els investigadors assenya-len que, dels mil milions de gossos que es cal-cula que hi ha al mn, noms una quarta partsn animals de companyia. La immensa ma-joria vagaregen en llibertat pels pobles, sali-menten de restes dabocadors, aprofiten al-guna almoina excepcional i cada any provo-quen desenes de milers de morts humanesa causa de la rbia. Tot i que de vegades escomportin de manera amistosa, no sels potconsiderar amics.

    Els gossos moderns sn diferents delsllops actuals en molts sentits. Al contrari queels llops, mengen cmodament en presncia

    de persones; tenen el crani ms ample i elmorro ms curt i, quan no tenen amo, no vi-

    TEXT__JAMES GORMAN

    CINCIA

    GETTY

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    13/16

    07.02.2016__ARADIUMENGE__13

    uen en manada, cosa que porta alguns cient-fics a riures dels mtodes densinistramentque estableixen que lhome ha dactuar com alder de la gossada. Daltra banda, els llopssaparien a llarg termini i el pare ajuda a criarels cadells, mentre que els gossos sn comple-tament promiscus i els mascles no fan gens decas de la seva prole. Malgrat aix, els gossosi els llops sentrecreuen amb facilitat i hi ha ci-entfics que ni tan sols estan convenuts quees tracti de dues espcies diferents.

    SEGUIR EL RASTREEn general, els cientfics coincideixen que hiha proves slides que la domesticaci delsgossos es va produir fa 15.000 anys. Fa14.000 anys senterrava els gossos, de vega-

    des amb els humans. Ara b, tamb hi ha bi-legs que, basant-se en proves gentiques i

    en la forma de cranis antics, sostenen que elsgossos van ser domesticats fa molt ms de30.000 anys.

    Pel que fa al lloc on es va produir el procs,en els ltims anys els investigadors que estu-dien lADN antic i modern de gossos i llops hanapuntat que els gossos van sorgir a lsia ori-ental, Monglia, Sibria, Europa i lfrica.

    Greger Larson, bileg del departamentdarqueologia de la Universitat dOxford, afir-ma que hi ha controvrsia entre teories per-qu la gentica dels gossos s un autntic de-sori. Segons Larson, la majoria de races de gos-sos es van inventar al segle XIX, durant un pe-rode dobsessi canina que va anomenarlenorme batedora de la febre de la cria degossos en lpoca victoriana a Europa.

    Aquest mestissatge fortut producte delaparellament entre gossos i els encreua-

    ments amb llops en diferents moments de lahistria ha originat un poti-poti gentic moltdifcil de discernir, explica Larson.

    El bileg est convenut que la manera dedesxifrar-ne la recepta s crear una gran ba-se de dades dADN antic que se sumaria a lesdades gentiques dels gossos moderns. Ambun collega de la Universitat dAberdeen,ha convenut els principals investigadors enla matria a sumar-se a un macroprojecte do-tat amb 2,5 milions de dlars concedits pelConsell de Recerca sobre el Medi Natural delRegne Unit i el Consell Europeu de Recercaamb la finalitat danalitzar esquelets antics iel seu ADN.

    Robert Wayne, un bileg evolutiu de laUniversitat de Califrnia (UCLA, campus de

    Los Angeles) que estudia lorigen dels gossosi collabora en la recerca, afirma: Prctica-

    Un estudi dabast mundial posa en dubte que els gossos soriginessin quanels humans van domesticar llops, i qestiona la relaci que tenen amb lespersones fins al punt de posar en dubte que el gos sigui el millor amic de lhome

    Alguns investigadors es pregunten si elsgossos experimenten sentiments comlamor i la lleialtat o si, per contra, elscomportaments amb qu es guanyen elnostre favor sn producte dun instint queels fa ms fcil viure de gorra que c aant.

    ment no hi ha ning que es dediqui a la ge-ntica canina i que no treballi en el projecte,cosa que s un triomf, atesa la multitud de te-ories que competeixen en aquest mbit. Gai-reb cada grup t una h iptesi diferent sobreels seus orgens, comenta. Per Larson els haconvenut amb una idea ben senzilla: comms dades acumulin i ms cooperin, millorsrespostes obtindran.

    ESQUELETS DE TOT EL MNA fi de recollectar dades, Larson i el seuequip dOxford han viatjat per tot el mn re-

    collint petites mostres dos i mesurant dents,mandbules i ocasionalment cranis gairebcomplets de gossos i llops antics i moderns,aix com de cnids que es podrien inscriureen qualsevol de les dues categories. Larsonexplica que gaireb han completat la fase derecollecci. Espera reunir ADN dunes 1.500mostres i fotografies i mesuraments deta-llats de diversos milers de peces. La seva fei-na es comenar a traduir en articles cien-tfics al llarg daquest any, alguns de la Uni-versitat dOxford i daltres de la resta de ce n-tres, tots producte de la dedicaci de moltscollaboradors.

    Per qu ens hem de preocupar de la do-mesticaci dels gossos, ms enll de lintersobsessiu de molts amos per les seves masco-tes? Doncs b, s possible que el sorgimentdels gossos marqus un punt dinflexi. Pot-

    ser la domesticaci dels gossos desencadenaun gran canvi a un cert nivell en la maneracom els humans es relacionen amb el seu en-torn, en com hi responen i hi interactuen,afegeix Larson. No em sembla forassenyat.

    Larson est acostumat a conciliar puntsde vista radicalment diferents. s nord-ame-ric, per recentment tamb ha obtingut lanacionalitat britnica. s fill de nord-ameri-cans i de petit anava sovint als Estats Units,per va nixer a Bahrain i es va criar a Turquiai el Jap, els pasos on els seus pares treballa-ven com a professors en escoles situades enbases militars nord-americanes.

    El projecte actual va sorgir quan es va ati-par de la falta de dades derivades de mostresdADN antic en articles sobre lorigen dels gos-sos. El 2011 va trucar a Dobney, de la Univer-sitat dAberdeen, i li va dir: Estudiarem els

    gossos. Desprs de rebre la subvenci delconsell de recerca del Regne Unit, va organit-

    GETTY

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    14/16

    14__ARADIUMENGE__07.02.2016

    CINCIA

    zar un congrs a Aberdeen, Esccia, junta-ment amb Dobney. Lobjectiu era reunir el m-xim nombre dinvestigadors que es dediques-sin a estudiar lorigen dels gossos. El discursamb qu va intentar convncer el grup eraque, malgrat que tenien punts de vista dife-rents, tots estaven interessats a obtenir pro-ves com ms slides millor, al marge de lesconclusions que sen derivessin. Si ens hemdempassar algun gripau, ens lempassem, vaafirmar. Aix s cincia.

    UN CRANI DE 32.000 ANYS

    Mietje Germonpr, paleontloga del Reial Ins-titut Belga de Cincies Naturals, s un delsmolts cientfics que participen en el projec-te sobre els gossos. Va ser coautora dun ar-ticle publicat el 2013 a Scienceen qu safir-mava que un crani duns 32.000 anys dan-tiguitat trobat en una cova de la localitat bel-ga de Goyet era de gos. Wayne, de la UCLA,era el supervisor de lestudi, i Olaf Thalmann,de la Universitat de Turku (Finlndia), el pri-mer signant de larticle. Tot i que Larson noestava dacord amb les seves conclusions(considerava que no hi havia prou indicis perafirmar que el crani de Goyet fos de gos), totsels autors del treball collaboren amb ell enla recerca sobre els gossos, un fet que s ca-racterstic del seu projecte.

    A Brusselles, al novembre, Germonpr vaassegurar, amb el fssil de fa 32.000 anys a

    les mans, que tant lamplria del crani com laquantitat de dents i la poca llargria del mor-ro indiquen que no s de llop. Al meu parer, sde gos, va assegurar. Segons larticle del2013, els estudis de lADN mitocondrial (quetransmeten noms les femelles) tamb indi-quen que el crani, que t un valor incalculable,no s de llop.

    Germonpr s de lopini que els gossosvan ser domesticats un temps abans de lamort daquest animal i sinclina per la hipte-si dominant segons la qual els humans els vancriar intencionadament a partir dels llops. Totseguit, agafa una altra pea, una reconstruc-ci dun crani de cnid de fa 30.000 anys tro-bat prop de Predmost, a la Repblica Txeca,amb un os a la boca. El 2014 va publicar que estracta dun gos, i afirma que les propietats delos indiquen que el van enterrar amb cura.

    Pensem que lhi van posar expressament,explica.

    Tot i aix, reconeix que aquestes afirma-cions sn controvertides i, com la resta de lacomunitat cientfica que estudia els cnids,est disposada a assumir el risc que els fssilspateixin danys per obtenir ms informaci so-bre no noms lADN mitocondrial, sin tam-b el nuclear.

    CONSERVAR ELS FSSILSPer minimitzar el risc de danyar els fssils du-rant la recerca, es va posar en contacte ambArdern Hulme-Beaman, investigador post-doctoral de lequip dOxford. Volia saber per oncalia perforar el crani per malmetrel al mnimpossible. Hulme-Beaman estava a punt de vi-atjar a Rssia, Turquia, els Estats Units i pertot Europa per prendre mostres de mandbu-les i cranis de cnids. J untament amb AllowynEvin, que ara treballa al Centre Nacional dela Recerca Cientfica de Montpeller, durantaquest llarg i intens viatge ha fet fotografi-es de cada mandbula i crani per aplicar-hi lamorfometria geomtrica.

    Grcies a processos informtics, les foto-grafies obtingudes des de tots els anglesshan plasmat en recreacions en tres dimen-

    sions que aporten molta ms informaci so-bre la forma dun os que els mesuraments de

    lamplria i la llargria. Germonpr i Hulme-Beaman van convenir a practicar la perfora-ci en un punt de linterior del crani. Al labo-ratori, Arden va fer servir un petit trepantelctric amb una fulla tallant per extreurenun fragment de la mida dun trosset de nou.Lolor punyent de cremat indicava que el ma-terial orgnic de linterior de los estava intac-te, un bon senyal de cara a la possible obten-ci de lADN.

    Un cop a Oxford, els investigadors inten-taran servir-se de les tcniques ms actualsper extreure de la mostra tant dADN com elssigui possible. De la mateixa manera que nohi ha un tret cranial concret que distingeixiels gossos dels llops, no existeix cap tram decodi gentic que indiqui si lADN pertany auna categoria o laltra. Els genetistes mirende dilucidar fins a quin punt lADN dun ani-

    mal s diferent del dun altre i el fet de co-nixer ms ADN antic aporta ms punts dereferncia distributs al llarg dun perode detemps extens.

    Larson espera que ell i els seus collabo-radors siguin capaos de detectar una seccidADN present en alguns llops antics i queshagi transms a descendents ms sem-blants als gossos i, en ltim terme, als gossosmoderns. Aix mateix, espera poder identifi-car alteracions del crani o la mandbuladaquests llops que revelin transicions cap aformes ms semblants a les dels gossos.Daquesta manera, podria acotar ms els or-gens de la domesticaci.

    Si b es tendeix a presumir que els ani-mals domstics van ser sotmesos a un solprocs de domesticaci i cria, no necessri-ament ha de ser aix. Larson i Dobney van de-

    mostrar que els porcs van passar per dos pro-cessos de domesticaci, un a Anatlia i laltrea la Xina. Amb els gossos podria haver passatel mateix.

    NOMS EL PRINCIPITot i que gaireb ja ha completat la recollec-ci dossos antics, Larson continua negociantamb investigadors de la Xina per obtenirmostres daquella zona del planeta. Les con-sidera necessries i t lesperana que acabinarribant.

    Si tot va b, explica Larson, el projecte do-nar lloc a un article de presentaci en qutots els participants exposaran les seves con-clusions generals i, durant els prxims anys,els investigadors faran servir les dades com-partides per continuar publicant conclusionsper separat.

    Daltra banda, sestan gestant altres inici-atives collaboratives de gran abast. Wayneexplica des del campus de Los Angeles de laUniversitat de Califrnia que sest formantun grup a la Xina amb lobjectiu de seqenci-ar 10.000 genomes de gossos. Tant ell comLarson en formen part.

    A la tardor, Larson sengrescava cada copms a mesurar les noves dades que arribavendes de diferents indrets. Tot i aix, encara noest en disposici de revelar les conclusionsque es poden derivar dels resultats ni la se-va transcendncia. Aix s: cada vegada es-t ms segur que trobaran el que busquen ipodran resoldre la pregunta ms espinosa:en quin moment i en quin indret la potnciaesquinadora de la mandbula del llop va dei-xar pas a la fora persuasiva i el toc fred delmorro del gos? Ja em comeno a fer crrec

    que mhaur dempassar gripaus, conclouLarson resignat.

    FIRMA FOTO_AGENCIA

    Dels mil milions de gossos que es calculaque hi ha al mn, noms una quarta partsn animals de companyia. La immensamajoria vagaregen en llibertat pels pobles,salimenten de restes dabocadors,aprofiten alguna almoina excepcional i cadaany provoquen milers de morts per la rbia.

    GETTY

    GETTY

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    15/16

    07.02.2016__ARADIUMENGE__15

    VIRUS A LA CARTAPER DESTRUIRTUMORS MALIGNESTEXT__SALVADOR MACIP

    ELS VIRUS SN MICROORGANISMES pe-rillosos per a la salut perqu, malgrat laseva simplicitat, es comporten com par-sits que es multipliquen rpidament i

    destrueixen les cllules de lhoste infec-tat. A ms, aix com hi ha antibitics pereliminar la majoria dels bacteris, els fr-macs contra els virus no sn tan efectius.Malgrat aix, els virus podrien convertir-se en aliats en la lluita contra el cncer. Fauns mesos es va aprovar a Europa ls cl-nic del primer virus modificat per destru-ir cllules canceroses, un procedimentque tamb sespera que sapliqui aviat alsEstats Units.

    El gran repte dels tractaments contrael cncer s que ataquin les cllules ma-lignes sense tocar les normals. La quimio-terpia funciona perqu aconsegueixdestruir una gran quantitat de les cllu-les del cncer, per els seus efectes se-cundaris sn importants precisamentperqu tamb en malmet moltes de bo-

    nes. Ladveniment duna nova generacide frmacs, les anomenades terpies di-rigides, ha suposat una millora en aquestsentit. Dcades de feina de laboratori hanperms identificar parmetres que dife-rencien una cllula del cos duna dun cn-cer. Aquesta ha sigut la clau per dissenyarcompostos que poden reconixer les dife-rncies i identificar amb precisi quin slobjectiu concret que cal bloquejar.

    Per desgrcia, les coses no sn tansenzilles. Les terpies dirigides tenenpocs efectes secundaris, com es podia es-perar, i funcionen b en alguns casos, fi nsal punt dhaver revolucionat el tracta-ment de certs tipus de cncer, per nosn ni de bon tros una soluci universal.Per aix es continuen buscant noves ma-neres de detectar i eliminar especfica-

    ment les cllules perilloses. Aqu s on esva pensar que els virus podien ser tils.De fet, les primers pistes vnen del se-gle XIX, perqu llavors ja se sabia que, avegades, una infecci viral feia que unmalalt de cncer entrs en remissi, toti que no sentenia per qu.

    A partir daquestes dades, durant lasegona meitat del segle XX es van fer lesprimeres proves infectant pacients ambdiversos virus. En alguns casos sembla-va que el tractament funcionava, per e nmolts altres la persona moria per culpa dela infecci. A principis daquest segle elsnous coneixements cientfics han per-ms trobar-hi una soluci: duna banda,editar els gens dels virus per evitar quesiguin nocius i, de laltra, augmentar elsseus efectes txics sobre les cllules

    canceroses. Sn els anomenats virus on-coltics. Aquest s el cas, per exemple, del

    T-VEC, el virus que sacaba daprovar pertractar el melanoma. El T-VEC sha gene-rat desconnectant els gens perillososdun virus que causa lherpes i, a la vega-

    da, afegint-hi un gen que estimula el sis-tema immunitari del pacient. Sinjecta di-rectament al tumor per evitar que les de-fenses de lorganisme el destrueixinabans dhora. All, el virus infectar to-tes les cllules que trobi, bones o dolen-tes. Per per la manera com ha sigut ma-nipulat, no es podr multiplicar dinsduna cllula normal. En canvi, en una decancerosa trobar tots els elements quenecessita. Aix far que acabi destruint-la i que alliberi una srie de substnciesque activin els glbuls blancs. Daquestamanera, el T-VEC actua de dues maneres:matant directament cllules malignes iproporcionant al sistema immunitari les

    Ja shan comenat a utilitzar virus per estimular el sistemaimmunitari de pacients amb melanoma perqu acabi amb el tumor.

    GETTY

    EN BREUFSICAEl sincrotr Alba creixamb una nova lnia de llum

    EL SINCROTR ALBA HA INICIAT la construc-ci de la seva desena lnia de llum: una lniamicrofocus per a la cristallografia de macro-molcules. Amb aquest nou instrument es po-dr descobrir com funcionen els sistemes bio-lgics des del punt de vista atmic, i resoldren tres dimensions macromolcules i altrescomplexos. La primera lnia de microfocus delsincrotr Alba produir un feix diminut deraigs X (duna micra, una milionsima de mill-metre), cosa que permetr abordar un gran

    nombre de projectes que ara estan limitatsper la mida dels cristalls que poden generar-se o pels efectes nocius que causa la radiacia la mostra. Entre ells, podem destacar lesmembranes de protena, els complexos pro-teics, els complexos dADN i protenes sensi-bles a la radiaci. Les principals aplicacionsdaquesta desena lnia de llum pertanyen almbit de la salut, les cincies de lalimentacio el medi ambient. El 2020 sespera doblar leslnies de llum.

    BIOLOGIADescobreixen com elstomquets es tornen vermells

    INVESTIGADORS DEL Centre de Recerca enAgrigenmica (CRAG), un centre del CSIC a

    Barcelona, han descobert que els tomquetsreciclen mecanismes moleculars de respostaa la llum per regular la maduraci del fruit. Lasntesi de carotenoides, els pigments essen-cials de la planta, est regulada pels fitocroms,uns receptors de llum a les fulles que perme-ten a les plantes detectar el tipus de llum re-buda i, per tant, tenir informaci de lentorn.Els cientfics han trobat alguna cosa ms: elmecanisme funciona en fruits per no per in-formar sobre lentorn sin per monitoritzarel que passa dins del fruit. Els fitocroms detec-ten els canvis en la composici de la llum quepassa a travs de la carn del fruit. Quan el fruitest verd per lacumulaci de clorofilla,aquesta substncia ret la radiaci correspo-nent al vermell. Per quan el fruit i les sevesllavors estan desenvolupats, el fruit comen-a a perdre clorofilla i per aix augmenta la

    quantitat de vermell en la llum filtrada.

    AGENDADebat +Humansa lAteneu Barcelons

    LEXPOSICI +HUMANS al CCCB ha batut r-cord de visites. I ha aconseguit que les sevesreflexions impregnin lagenda daltres espaisde la ciutat. El dia 10 de febrer, a les 19 hores,lAteneu Barcelons acollir la xerrada Enve-lliment hum, on sn els lmits?, amb els po-nents Josep Samitier, al capdavant de lInsti-tut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i Jo-an Gurdia, de lInstitut de Recerca en Cervell,Cognici i Conducta (IR3C). Lacte forma partdun cicle que continuar el 25 de febrer ambla xerrada La no-capacitat: una etapa transi-

    tria, sobre el paper de la tecnologia en lespersones amb diversitat funcional.

    eines que necessita per fer-ho ell tam-b. El resultat s que la mida dels melano-mes es redueix considerablement.

    Un efecte similar shavia vist ja amb

    el virus H101, que, el 2005 es va aprovara la Xina per tractar cncers del cap i elcoll. Per el T-VEC s el primer cas que de-mostra que la disminuci del volum delstumors augmenta la supervivncia delsmalalts. En aquests moments, la milloras noms duns mesos, per s el resultatque calia per demostrar que les terpiesamb virus oncoltics sn possibles. Aracaldr millorar lespecificitat i la potnciaque tenen a lhora dactivar el sistema im-mune, i trobar la manera dinjectar-los ala sang perqu puguin fer efecte a totlorganisme.__ Salvador Macip s metge i investiga-

    dor de la Universitat de Leicester

  • 7/25/2019 diumenge_1454799600

    16/16

    LA PENNSULADEL PENSAMENT

    IDEES DE RELL

    XAVIER ANTICHFORA DE CLASSE

    MARINA GARCS

    de lescriptura va ser viscut com una autntica intrusi, dela qual tenim, explcitament, molts textos de testimoni.

    El mateix Scrates, que voluntriament no va escriu-re ni un mot, encara que no va deixar de parlar, i semblaque molt!, durant tota la seva vida, s un dels primers tes-timonis dels quals tenim constncia histrica duna apren-si i reticncia enfront de lescriptura per la seva incapa-citat per retenir i reflectir la riquesa i la vida del pensa-ment i de lexpressi oral. Fins i tot el mateix Plat ensva deixar alguns textos en qu aquest recel sembla sug-gerir que el ms rellevant del treball intellectual en el side lAcadmia mai no va ser posat per escrit, i que els tex-tos divulgats no poden ser considerats sin com un ras-tre pllid i molt insuficient de tot el que, all, es parlava iinvestigava.

    Qualsevol de nosaltres, encara avui, pot sentir aques-ta dificultat de lescriptura per retenir la vida oral del pen-

    sament quan llegim la transcripci duna conversa nos-tra: el que en queda, al registre escrit, s noms lesque-let esquemtic dalguna cosa que ha deixat fora les vari-acions dintensitat de la veu, la gestualitat del cos, larespiraci, les pauses...

    Per aix, ltimament, hem tornat a les sessions orals,en les classes, llions i conferncies dalguns pensadors, perdescobrir-hi la intensitat de la vida del pensament que sex-pressa, de vegades a les palpentes, amb una energia queno sempre tenen les seves publicacions escrites. I, aix, hemdescobert, amb fascinaci, els textos de les intervencionsorals de Foucault i Derrida, Barthes i Deleuze, com abans deLacan, que ens illustren, potser ms que els seus llibres,lenergia del pensament a la recerca de la paraula justa: lac-te mateix de pensar.

    LA SNDROME DE SCRATES

    VIVIM EN UNA PENNSULA DEUROPA I EN UNA PENNSU-LA DEL PENSAMENT. Aix vol dir que noms hi estem con-nectats per un punt. I aquest punt, a ms, est recosit perunes altssimes muntanyes que ens en separen. La relaciamb les tradicions del pensament occidental, des de terres

    i llenges ibriques, s duna estranya exterioritat i dunaimpossible comunitat.

    Men vaig fer conscient, fa poc, llegint lantologia Pensarpor ensayos en la Espaa del siglo XX, que han confeccionatels professors Jordi Grcia i Domingo Rdenas de Moya. La me-va primera i incmoda sensaci va ser la de tenir a les mans lacollecci del meu desconeixement. s a dir, que e m vaig des-cobrir com alg que, tot i haver-me dedicat plenament a lafilosofia des dels 18 anys, no he llegit ni mhe format en la lec-tura dels autors que es recullen en aquesta radiografia de las-saig espanyol del segle XX. A qui hem llegit i continuat les per-sones que, des daquesta pennsula, ens dediquem a lassaigi al pensament? Sempre i sobretot a autors i corrents de fo-

    ra. Pensar, des daquestapennsula, ens fa neces-sriament francfons,germanfils, anglfils,italianfils... Som escrip-tors en llenges en les

    quals no hem forjat lesnostres idees. Som, doncs,lectors del pensamentfrancs, angls, itali oalemany que reinventemles nostres categories encatal, castell, gallec,euskera o portugus. Re-ceptors i reinventors,doncs, de tradicions queno sn mai nostres. Somperifrics respecte de les

    nostres fonts i estranys entre nosaltres.Les raons que expliquen aquesta singular situaci sn

    moltes i no les tinc totes clares. Crec que no hi hem reflexi-onat prou. La histria recent troba en el franquisme la grancausa de labsncia de tradici i de comunitat viva de pensa-ment. Lexili, el silenci i la repressi van enterrar les idees i lacrtica en una fossa comuna que encara no hem obert. Pe-

    r cal anar ms enrere i anar a trobar la histria duns po-bles que no van arribar mai a constituir un estat modern.LEspanya que shavia construt a cop de conquesta i de re-conquesta, dexpulsions religioses i dinquisici, lEspanyacristiana i lEspanya colonialista, va projectar al mn un c-non de puresa per no va arribar mai a forjar una societatlliure i exposada al debat didees.

    Des daqu, s fcil caracteritzar el pensament ibric, entotes les seves expressions, per les seves carncies i per lesseves absncies. Per potser tamb ens situa en lexign-cia dun gir: no tenir tradici ens demana, ara com abans,acceptar el risc de la imaginaci i de lexperimentaci. Des dela pennsula, hem aprs a pensar contra tot all que no ensdeixa pensar. Aquesta actitud, en el mn de lobvietat glo-balitzada, s avui lnica garantia de llibertat.

    ENS PASSA AMB BONA PART DE LES COSES QUE DEFINEI-XEN LA NOSTRA vida cultural: pensem que han existit desde sempre, o que han existit des de fa tant temps que la se-va prctica, sovint immemorial, es remunta als orgens ma-teixos de la humanitat. I tanmateix sovint sn invenci-ons recents o sn, en termes comparatius, respecte a lapa-rici dels humans, gaireb irrellevants. Passa, de maneraeminent, amb lescriptura, que tan sovint considerem comuna invenci que defineix la humanitat en all que s. I, toti aix, vist amb perspectiva, lescriptura s com un mins-cul arxiplag, gaireb insignificant, en termes quantita-tius, tal com va assenyalar George Steiner a Extraterrito-rial, enmig dels immensos oceans de loralitat humana.En realitat, com ell mateix va escriure tan bellament, de-senes de milers danys abans de lelaboraci de les formesescrites, la humanitat sexplicava faules, transmetia doc-trines religioses i mgiques, componia beuratges damor

    o anatemes [...]. Coneixem un exrcit de comunitats tni-ques, de mitologies sofisticades i de tradicions populars [...]sense alfabetisme, sense autntiques lletres.

    De fet, quan lescriptura va aparixer, com passa so-vint amb qualsevol invenci tcnica, no va ser celebradaimmediatament amb entusiasme i unanimitat, sin que,ms aviat, va ser rebuda, als llocs que es va produir, ambgrans recels i sospites i amb la conscincia, fins i tot, delsseus perills. Com si, amb aquesta reacci, les comunitatsque van viure laparici de lescriptura fossin conscientsque, amb ella, en part, deixarien de ser el que fins alesho-res havien sigut i entrarien en una nova era. I, fet i fet, ai-x va ser, realment. Eric Havelock, en un llibre de ttol me-ravells,La musa aprn a escriure, ja va estudiar, amb el casparticular dels antics grecs, com el passatge gradual al mn

    LEspanyatradicional va

    projectar almn un cnonde puresa,per mai vaforjar unasocietat lliure

    No s el mateix parlar que escriure. Qu en queda, a lescriptura, del pensament que

    sexpressa parlant? Qu shi perd?

    IMATGE: MARC PLANAS, CAPTURA DEL VDEO SOBRE ELS ESTUDIS DE LLETRES A LA UDG

    ARA c/ Diputaci, 119 08015 Barcelona Telfon: 93 202 95 95 Co rreu electrnic: [email protected]

    Directora

    ESTHER VERA

    Subdirectora

    CATALINA SERRA

    Directora dart

    CRISTINA CRDOBA

    Edici

    ROSA RODON

    Fotografia

    XAVIER BERTRAL

    Llengua

    ALBERT PLA

    ARADIUMENGE

    Cincia

    MNICA LPEZ FERRADO